M
A
T
R
I
M
O
N
I
A
R
N
O
L
F
I
N
I
Jan van Eyck primitiu flamenc
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
20- EL MATRIMONI ARNOLFINI
Jan van Eyck
(1434) (84 X 57 CMS)
OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL LONDRES
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El matrimoni Arnolfini
Autor Jan Van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges 1441)
Comitent Giovanni Arnolfini
Cronologia 1434 dC
Estil Gogravetic flamenc (escola Flandes)
Localitzacioacute National Gallery (Londres Regne Unit)
Tegravecnica Pintura a lrsquooli sobre fusta o taula de roure (suport)
Dimensions 84 cm x 57 cm
Tema o tipologia Escena costumista o de gegravenere
Tema iconogragravefic Noces entre Giovanni Arnolfini ric mercader italiagrave i la seva
promesa Giovanna Cenanni Escena en la cambra
nupcial plena drsquoelements simbogravelics referents a la
religiositat de lrsquoacte del sagrament del matrimoni
fidelitat compromiacutes fertilitat etc La riquesa dels vestits i
mobiliari indiquen una posicioacute social elevada
20- EL MATRIMONI ARNOLFINI
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes
bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV
bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents
1- Context histograveric
LrsquoHome del turbant vermell
Jan van Eyck
La Verge amb el canogravenic
van der Paele
(1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOEumlS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
11- Primera Generacioacute
Primitius Flamencs
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
20- EL MATRIMONI ARNOLFINI
Jan van Eyck
(1434) (84 X 57 CMS)
OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL LONDRES
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El matrimoni Arnolfini
Autor Jan Van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges 1441)
Comitent Giovanni Arnolfini
Cronologia 1434 dC
Estil Gogravetic flamenc (escola Flandes)
Localitzacioacute National Gallery (Londres Regne Unit)
Tegravecnica Pintura a lrsquooli sobre fusta o taula de roure (suport)
Dimensions 84 cm x 57 cm
Tema o tipologia Escena costumista o de gegravenere
Tema iconogragravefic Noces entre Giovanni Arnolfini ric mercader italiagrave i la seva
promesa Giovanna Cenanni Escena en la cambra
nupcial plena drsquoelements simbogravelics referents a la
religiositat de lrsquoacte del sagrament del matrimoni
fidelitat compromiacutes fertilitat etc La riquesa dels vestits i
mobiliari indiquen una posicioacute social elevada
20- EL MATRIMONI ARNOLFINI
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes
bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV
bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents
1- Context histograveric
LrsquoHome del turbant vermell
Jan van Eyck
La Verge amb el canogravenic
van der Paele
(1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOEumlS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
11- Primera Generacioacute
Primitius Flamencs
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)
Catalogacioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El matrimoni Arnolfini
Autor Jan Van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges 1441)
Comitent Giovanni Arnolfini
Cronologia 1434 dC
Estil Gogravetic flamenc (escola Flandes)
Localitzacioacute National Gallery (Londres Regne Unit)
Tegravecnica Pintura a lrsquooli sobre fusta o taula de roure (suport)
Dimensions 84 cm x 57 cm
Tema o tipologia Escena costumista o de gegravenere
Tema iconogragravefic Noces entre Giovanni Arnolfini ric mercader italiagrave i la seva
promesa Giovanna Cenanni Escena en la cambra
nupcial plena drsquoelements simbogravelics referents a la
religiositat de lrsquoacte del sagrament del matrimoni
fidelitat compromiacutes fertilitat etc La riquesa dels vestits i
mobiliari indiquen una posicioacute social elevada
20- EL MATRIMONI ARNOLFINI
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes
bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV
bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents
1- Context histograveric
LrsquoHome del turbant vermell
Jan van Eyck
La Verge amb el canogravenic
van der Paele
(1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOEumlS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
11- Primera Generacioacute
Primitius Flamencs
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes
bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV
bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents
1- Context histograveric
LrsquoHome del turbant vermell
Jan van Eyck
La Verge amb el canogravenic
van der Paele
(1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOEumlS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
11- Primera Generacioacute
Primitius Flamencs
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes
bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV
bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents
1- Context histograveric
LrsquoHome del turbant vermell
Jan van Eyck
La Verge amb el canogravenic
van der Paele
(1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOEumlS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
11- Primera Generacioacute
Primitius Flamencs
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes
bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV
bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents
1- Context histograveric
LrsquoHome del turbant vermell
Jan van Eyck
La Verge amb el canogravenic
van der Paele
(1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOEumlS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
11- Primera Generacioacute
Primitius Flamencs
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOEumlS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
11- Primera Generacioacute
Primitius Flamencs
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOEumlS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
11- Primera Generacioacute
Primitius Flamencs
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Robert
Campin
(mestre de
Fleacutemalle
1373-1444)
bull Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck soacuten els
precursors de
lrsquoescola flamenca
del gogravetic tardagrave i
precursors del
Renaixement
Santa Bagraverbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza Madrid
Un dels primers retrats
realisme arrugues un 1r
pla
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Gogravetic Flamenc
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
JAN VAN EYCK
ACTIU 1422 - 1441
FUNDADOR DE LrsquoESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
LrsquoHOME DEL
TURBANT VERMELL
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave
molt aconseguida en els quadres de
lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la
perspectiva lineal com es pot veure
clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El
matrimoni Arnolfini
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
1- insercioacute context histograveric (1 pt)
11- primera generacioacute primitius flamencs
12- biografia de lrsquoautor
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges
1441)
bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura
a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de
lrsquoescola dels primitius flamencs La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gogravetic
internacional sobretot de la miniatura
bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i
les primeres dades que sersquon tenen soacuten de
1422 quan va entrar al servei de Joan
de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya Felip III el
Bo
bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme
missions diplomagravetiques importants als
regnes de Castella i Portugal
bull A partir del 1430 es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influegravencia en la pintura flamenca
posterior
12- BIOGRAFIA
JAN VAN EYCK
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE
Maaseyck 1390 - Bruges 1441
MARGARITA
LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Ell descalccedil amb
capell i vestits
obscurs pren amb la
seva magrave esquerra la de
la seva futura esposa
Giovanna i amb lrsquoaltra
fa senyal drsquoacceptacioacute
o de beneir Ella amb
un vestit drsquoabundants
plecs i coberta amb
un toca blanca deixa
descansar la magrave lliure
sobre el ventre
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posicioacute
social elevada Crida
lrsquoatencioacute el tocat que
deixa veure una front
molt ampla era moda
que les dones es
rasuraven aixiacute en
aquesta egravepoca
21- TEMAgraveTICA
Escena drsquouna
parella a lrsquointerior
drsquouna petita
habitacioacute Primer
pla els
protagonistes
Giovanna i
Giovanni Arnolfini
ric mercader italiagrave
emigrat als Paiumlsos
Baixos retratats
agafats de la magrave
durant la cerimogravenia
de les seves noces
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents El dos de
procedegravencia italiana
srsquointegraren ben
aviat en la societat
flamenca
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni
bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va
pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se
Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes
perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia
bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior
en realitat a la del marit
bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar
amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila
bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una
representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un
LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA
21- TEMAgraveTICA
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Lrsquohome i la dona
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I
ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)
21- Temagravetica
22- Simbolisme ocult
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
1) Un llenccedil de simbolisme
ocult En una lectura meacutes
atenta de lrsquoobra veiem que
lrsquoescena teacute per una part un
significant religioacutes representa
la celebracioacute del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimogravenia perograve per una altra
part cada objecte cada detall
teacute la seva progravepia identitat
semagraventica
Varietats de significats de
la multitud de detalls que
aparentment no tenen
importagravencia perograve que en
conegraveixer-los donen una
nova dimensioacute al quadre i
que ens va revelar lrsquoexpert
en Histograveria de lrsquoart Erwin
Panofsky qui va
interpretar lrsquoobra com una
almiddotlegoria del matrimoni
i de la maternitat
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va
aconseguir una concograverdia de forma espai llum
i color que mai no sarribaria a superar sinoacute
que tambeacute va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits
entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art
sacrerdquo
mdash Erwin Panofsky (1934)
2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna
bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne
bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva
virginitat
bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral
de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes
ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva
culminacioacute com a doacutena (maternitat)
PRIMER LLOC
LECTURA
2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull La ROBA reforccedila el missatge encara que
lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o
com a miacutenim primaveral porten pesades
tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute
socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri
els acabats finals de pell de marta
particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes
vestit de colors vius i alegres amb punys
drsquoermini complementats amb un collaret
diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor
bull El color verd era un dels preferits per a les
noces ja que feia falta un tint car i per tant
era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la
fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de
noces) No estagrave embarassada la seva actitud
es limita a delatar el ventre que aleshores es
tenia per una de les parts meacutes belles del
cos Es pot pensar que el seu posat i
lexagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho
estava
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
SEGON
bull Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificacioacute aparent com si
manquessin dimportagravencia encara que tot el que
conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove
parella des de la roba i els mobles fins la fruita
a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia
Anglaterra Franccedila etc
bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa
bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader que protagonitza el quadre tindria
relacions amb tots ells i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III)
bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes
tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME
OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial
(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes
bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute
hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos
amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma
solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica
del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent
presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE
I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU
bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute
eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra
bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita
22- SIMBOLISME OCULT
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Enfront de la finestra a
lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila
i a la dreta de la composicioacute
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquiacute vestit
amb teles drsquoun vermell
intens que fa referegravencia a
lrsquoASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat)
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la
reialesa i la noblesa amb la
continuiumltat del llinatge i del cognom
bull Representa el lloc on es neix i es
mor
bull Els teixits vermells simbolitzen la
passioacute a meacutes de proporcionar un
poderoacutes contrast cromagravetic amb el
verd de la indumentagraveria femenina
bull En qualsevol cas era costum de
lrsquoegravepoca a les cases acomodades de
Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on
es rebien les visites Encara que en
general srsquousaven per seure
ocasionalment era tambeacute el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
2- ICONOGRAFIA
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Situat al darrere de la capccedilalera del
llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o
el mateix capccedilal del llit on tallada en la
fusta es veu la talla drsquouna dona amb un
drac als peus Eacutes probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)
latribut de la qual eacutes el drac perograve per
lescombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta PATRONA DE
LA LLAR que comparteix idegraventic
atribut
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull La llum de la finestra oberta
que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i
transparent fa referegravencia a la
PURESA de la DONA la
finestra teacute peces de vidre de
colors en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartroacute
demostracioacute de lrsquoalt estatus
social del matrimoni ja que el
vidre era un material
extremadament valuoacutes que
nomeacutes es podien permetre els
adinerats
bull Posteriorment seragrave un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs Estem davant drsquouna
de les primeres escenes
drsquointerior de les moltes que
reproduiragrave la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII
sobretot Vermeer de Delft en
els seus quadres drsquointerior
SIMBOLISME OCULT
LECTURA
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Almiddotlota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)
- Lrsquo encaixera (1669)
- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)
- Lrsquoart de la pintura o el Taller del
pintor (1666)
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Les taronges importades del
sud eren un luxe al nord
drsquoEuropa cosa que simbolitza la
riquesa de la famiacutelia i la
prosperitat econogravemica que els
espera o potser almiddotludeix a
lrsquoorigen mediterrani dels
retratats
bull Conegudes com ldquopomes
drsquoAdamrdquo representen a meacutes a
meacutes la fruita prohibida de
lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del
malrdquo en almiddotlusioacute al pecat
original de la luxuacuteria motiu de
la pegraverdua de la gragravecia
bull Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjanccedilant el ritual del
matrimoni cristiagrave
SIMBOLISME OCULT
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex que
presideix lrsquoescena en ell es veuen
reflectits no tan sols les figures del
dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave
es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un
personatge vestit de blau identificat
pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre
i un jove de vermell situats amb dos
en la llinda de la porta drsquoentrada
bull Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i a
dalt una inscripcioacute del pintor que diu
Johannes de Eyck fuir hic 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
El mirall eacutes un dels millors exemples de
la minuciositat microscogravepica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
55 cm i cada una de les deu escenes de
la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)
Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE
DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la
Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el
PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de
Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin
Panofsky
La seva presegravencia suggereix que la
interpretacioacute del quadre ha deacutesser
cristiana i espiritual aixiacute com legal i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos
Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella egravepoca
sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per
espantar la mala sort Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes per cercar
efectes lluminosos a les estances
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix
el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller
El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de
la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota
Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de
comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants
Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula)
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Al fons en darrer pla una butaca
adossada a la paret de la que
sobresurten un parell de sabates en
la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten
de fusta treballada i la butaca estagrave
coberta amb tela
Per terra en desordre hi veiem els
socs de fusta que utilitzen els
burgesos dins casa seva
LECTURA
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Finalment als peus de la nuacutevia
un gosset falder en primer pla
La dona acota el cap amb
modegravestia mentre contempla el
seu futur marit
LECTURA
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt
luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra
mostra de la seva fortuna i posicioacute
LECTURA
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Al fons en darrer pla una butaca
coberta de tela i adossada a la
paret de la que sobresurten un
parell de sabates en la part inferior
Els dos personatges van descalccedilos i
han deixat el seu calccedilat a part
trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el
sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONIrdquo
Els esclops escampats pel terra
mentre es retrata descalccedila la
parella simbolitzen Moisegraves al
Sinaiacute tocant terra sagrada
representacioacute ritual del vincle
sagrat del matrimoni i el
costum sagrat de la llar
La posicioacute prominent de les sabates eacutes
tambeacute rellevant els de Giovanna
vermelles soacuten prop del llit simbolitzant
que era lrsquoencarregada de la llar els
esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten
exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat
de treballar per portar la prosperitat
econogravemica a la casa
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalccedil assegurava la FERTILITAT
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset
falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una
nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna
aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota
una proesa tegravecnica Als retrats els gossos
acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el
SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
QUI FALTA
Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el
sacerdot i el testimoni necessaris a
totes les noces perograve tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall al costat de
la parella un clergue i el propi pintor
que actua com a testimoni i que amb la
seva signatura no nomeacutes reclama
lautoria del quadre sinoacute que testifica la
celebracioacute del sagrament en escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan
van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no
nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en
escriure
laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)
El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre
evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc
dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
2- ICONOGRAFIA
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Tan mateix el quadre no esgota els
seus secrets simbogravelics i queda obert a
drsquoaltres possibles interpretacions per
exemple la dona estagrave embarassada
realment com alguns estudiosos han
fet observar
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
RETRAT
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Les fotografies amb infraroig
revelen que la magrave drsquoArnolfini va
estar situada en principi en tres
posicions meacutes endarrerides
Denota la importagravencia que Jan van Eyck va
concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes
la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta
composicioacute
Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa
(1434)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (82 x 60 cm)
National Gallery Londres
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)
- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)
Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin
Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)
- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de
profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)
- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa
- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge
- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a
prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)
- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica
retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida
quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)
- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell
- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns
siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultograverica)
31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
La llum que rodeja lrsquoescena
crea sensacioacute de realitat
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament
Colors soacuten primaris i
secundaris freds i cagravelids
que ajuden a aconseguir
un major volum
Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenccedil
creant una claror que es dissol a poc
a poc en una atmosfera tangible
31- TEgraveCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada
dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la
PERSPECTIVA molt cuidada
-VIRTUOSISME extrem Domini
perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu
temps) minuciositat i naturalisme
- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute
objectes en liacutenies horitzontals tots
colmiddotlocats en minucioacutes ordre
- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposicioacute
dels 2 personatges en primer pla que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides el mirall
a sobre seu i sobre aquest el canelobre
drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol les de les bigues del
sostre la disposicioacute dels mobles i
sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del
mirall
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
- La disposicioacute dels mobles el marc
arquitectogravenic i sobretot el recurs de la
tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute
de PROFUNDITAT
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional que aconsegueix donar la
sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura
i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex eacutes a dir van Eyck integra
lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva
obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als
retratats drsquoaccedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula al pla espacial de
lrsquoespectador situat en la paret invisible de
lrsquoalcova
- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la
seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es
reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere
incloent tot el mobiliari el matrimoni dues
persones meacutes i el finestral amb una vista de
Bruges
31- TEgraveCNICA I ESTIL
PERSPECTIVA
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per
representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos
- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona
van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols
perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII
3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA
- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment
de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les
correccions
- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca
gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses
teles flamenques)
- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i
Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la
Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la
Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Minuciositat del detall en la factura del
ca en la forma de resoldre la complexitat
del mirall el naturalisme en la
representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella
egravepoca la vida quotidiana en la seva
dimensioacute casi miacutestica representant
retrats dempeus i situats en un interior
domegravestic i de clima intimista
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL
MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)
31- justificacioacute de lrsquoestil
32- models i influegravencies
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
La signatura de lrsquoautor
Les figures reflectides en
lrsquoespill denoten uns clars
coneixements drsquoograveptica i
perspectiva
Aquest quadre eacutes un clar
exemple de lrsquoevolucioacute social i
pictograverica de Flandes en el
segle XV La representacioacute drsquoun
tema no religioacutes ni aristocragravetic
la firma de lrsquoautor en la paret
sobre el mirall soacuten clars
signes de quegrave la pintura ha
fet un canvi
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en
- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet
- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego
Taula de lrsquoaltar dels cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona
GOgraveTIC FLAMENC EN
ESPANYA
32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Mare de Deacuteu dels Cancellers
(1445)
Lluiacutes Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional dArt de Catalunya
Barcelona
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomeacute Bermejo
Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Pietat
(1470)
Fernando Gallego
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
GOgraveTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niccedilard
Museu Diocesagrave de Palma Mallorca
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
- Retrat
- Fons obscur
- No es coneix la seva identitat
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (lrsquoespectador)
- Pintura summament realista i
no idealitzada
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Jan van Eyck
Lrsquohome del turbant vermell
Pintura flamenca
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
LrsquoHOME DEL
TURBANT
VERMELL HOME DEL CLAVELL
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
AUTORETRAT
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
AUTORETRAT
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
RETRAT DEL
MERCADER
ARNOLFINI
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
MARGARITA
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Lrsquoobra eacutes una fidel font
histograverica per a conegraveixer
lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs
ens informa dels mobles i
lrsquoenrajolat propis del
moment
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Museacutee du Louvre Pariacutes
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum Bruges
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza
Pintura flamenca JAN VAN EYCK
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441
bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera
degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les
seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les
seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390
bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional
ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la
liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina
lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de
les Horesrdquo
bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la
Cort de Borgonya
bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin
Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el
patroacute (mecenes) de Jan
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
El Llibre
de les Hores
bull Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canograveniques del dia encarregat per
Jean duc de Berry entorn a 1410
bull Eacutes probablement el manuscrit
ilmiddotlustrat meacutes important del segle
XV
bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat
de les quals estan completament
ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres
capitals Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
El Llibre de les Hores
bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats
pertany al calendari meacutes famoacutes del
moacuten el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry
bull La influegravencia matemagravetica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa com es pot veure per els signes
numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle)
bull Els tres anells seguumlents prediuen les
llunes noves durant 19 anys Els tres
anells exteriors contenen signes
astrologravegics
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort
srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els
artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant
bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant
bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos
bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca
bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada
al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un
clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de
lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya
bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts
funcionaris i clergues a tiacutetol particular
bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave
caracteritzat pel fort realisme
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute
artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme
bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi
radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre
ndash la percepcioacute de la realitat
ndash la perspectiva
ndash la llum
ndash la proporcioacute i
ndash lrsquoanatomia humana
bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni
MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o
donar dades personals en les seves obres
bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan
van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de
Maastricht
bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i
pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra
documentada de Hubert
bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda
bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute
desaparegut en un incendi
ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura
ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos
bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i
lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de
Felip el Bo
ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal
bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar
molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada
mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva
cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena
drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el
contingut dels qual es desconeix avui en dia
bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret
bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck
bull
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta
Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute
i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional
bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada
bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art
bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck
bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute
ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges
bull Jan continua amb les seves missions secretes
ndash Hesdin en 1431-1432
ndash Lille en 1432 i
ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa
bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills
bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes
ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos
bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models
bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc
bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra
bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)
bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
BIBLIOGRAFIA
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpcioacute Granero Cueves