5 MúsiquesviatgeresQuins són els acords més importants d’una escala?
Quin va ser l’instrument predilecte del Romanticisme?
Saps què és un cimbalom?
Què s’entén per música techno?
La música i la seua evolució: 1.
músiques romàntiques
1.1. Música vocal
1.2. Música instrumental
Auditori històric: 2.
la música romàntica
El món 3.
dels instruments: teclats
Auditori modern: el techno 4.
Teoria musical: la tonalitat 5.
i els acords
Creació i improvisació: 6.
crear l’acompanyamentd’una melodia
Amb molt de ritme 7.
Escola de músics 8.
8.1. Mou els dits
8.2. Pràctica de làmines
8.3. Afinant
La teua orquestra virtual 9.
9.1. Músiques del món:la música romaní
9.2. Interpretem música romàntica: El llac dels cignes
Concert acústic 10.
Quadre resum
Activitats finals
Continguts
UNIDAD 05.indd 24UNIDAD 05.indd 24 19/4/11 10:17:1519/4/11 10:17:15
http://www.kraftwerk.com
Atractiva pàgina web amb abundants ele-
ments multimèdia en què es poden veure
muntatges en flaix, vídeos, etc., d’un dels
grups mítics de música techno.
Una web
Shine (Austràlia 1996). Dir. Scott Hicks
Retrat de la vida del pianista David Helf-
gott. La pel·lícula combina música original
amb música de compositors romàntics
com Chopin, Ratxmaninov i Listz.
Una pel·lícula
Band of Gypsies. Tarak of Haidouks
Cançons tradicionals de la música romaní
interpretades per una de les formacions
més prestigioses d’aquesta música tradi-
cional.
Un CD
1. Competència comunicativa lingüística
3. Competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic
4. Tractament de la informació
i competència digital
5. Competència social i ciutadana
6. Competències artístiques i cultural
7. Competència d’aprendre a aprendre
8. Competència d’autonomia i iniciativa
personal
Competències bàsiques
UNIDAD 05.indd 25UNIDAD 05.indd 25 19/4/11 10:17:2419/4/11 10:17:24
Contextos musicals Músiques viatgeres5
26
1. La música i la seua evolució:
músiques romàntiques
Probablement, deus haver sentit alguna vegada la frase: «quina xica més romànti-
ca». Encara que es tracte d’un adjectiu poc precís, de segur que volem dir que, si fa
no fa, «és un somiador, té molta fantasia i imaginació» (Fig. 5.1). De la mateixa ma-
nera, les coses antigues, exòtiques, misterioses seran atractives per als músics del
Romanticisme. Vegem uns quants elements musicals que poden ajudar-te a en-
tendre què podem considerar romàntic en música.
Compara la melodia següent de Mozart amb una del compositor romàntic Berlioz:
Recorda que aquesta música oferia una gran simetria en molts dels elements mu-
sicals: melodia, compassos, harmonia i ritme.
Ara observa la melodia següent que pertany a la Simfonia fantàstica, de H. Ber-
lioz:
En comparació de la peça de Mozart, en aquesta melodia romàntica observaràs que:
L’àmbit melòdic és molt ampli: d’un re greu a un do agut.
Les indicacions dinàmiques són molt variades: diminuendo, sforzando, crescendo,
piano.
La música es torna més cromàtica per l’ús abundant d’alteracions.
La utilització d’adjectius com dolce o animando, a més de canvis subtils de tem-
po, contribueixen també al fet que la música transmeta estats d’ànim molt va-
riats.
La melodia ja no és tan simètrica com en el classicisme. Observa que la melodia
té 40 compassos, en segments de 8 + 7 + 4 + 4 + 4 + 5 + 8.
Figura 5. 1.
Caspar David Friedrich, Viatger da-
vant d’una mar de boira, 1818.
L’admiració per la natura, l’època
medieval, els viatges imaginaris a
mons exòtics i els elements sobre-
naturals i misteriosos seran una font
d’inspiració per als artistes romàn-
tics.
Web de recursos
Per a ampliar els teus co-neixements sobre el context sociocultural del Romanticis-me, consulta la web.
26
25
UNIDAD 05.indd 26UNIDAD 05.indd 26 19/4/11 10:17:2819/4/11 10:17:28
Músiques viatgeres 5
27
Contextos musicals
1.1. Música vocal
El lied o cançó romàntica
Un gènere vocal important del Romanticisme va ser el lied, gènere en què els mú-
sics van trobar un vehicle ideal per a expressar els sentiments.
Activitat
Escolta l’audició següent i intenta seguir el text en alemany. 1.
5. Ich will meine Seele tauchen
Ich will meine Seele Tauchen
In den Kelch der Lilie hinein;
Die Lilie soll klingend hauchen
Ein Lied Von der Liebsten mein.
Das Lied soll shauern und beben
Wie der Kuß von ihrem Mund,
Den sie mir einst gegeben
In wunderbar süßer Stund.
5. He de submergir la meua ànima
He de submergir la meua ànima
en el calze d’un lliri;
en lliri ha d’exhalar
un cant de la meua estimada.
Aqueix cant ha d’estremir-se i tremolar,
com el bes de la seua boca
que una vegada em va fer
en una hora meravellosament dolça.
27
En l’audició has pogut observar que es tracta d’una melodia cantada (en alemany)
acompanyada de piano i sobre un text poètic. Es tracta d’un lied, gènere que com-
binava l’obra dels grans poetes romàntics (Goethe, Heine, etc.) amb l’expressivitat
de la melodia cantada i acompanyada pel piano, l’instrument predilecte del Ro-
manticisme.
Podem definir el lied romàntic com una poesia cantada i acompanyada generalment
del piano.
La cançó romàntica va nàixer i es va desenvolupar a Alemanya, i per això aquest
gènere s’ha anomenat lied (cançó en alemany). Franz Schubert (1797-1828) va ser el
primer gran compositor de lieder. L’hereu de Schubert va ser Robert Schumann
(1810-1856), compositor que va cuidar especialment l’acompanyament del piano.
El lied que has escoltat pertany a la col·lecció Els amors d’un poeta, op. 48, de Schu-
mann sobre versos del poeta romàntic Heinrich Heine.
UNIDAD 05.indd 27UNIDAD 05.indd 27 19/4/11 10:17:3319/4/11 10:17:33
Músiques viatgeres5
28
Contextos musicals
L’opera romàntica. La sarsuela a Espanya
Durant el Romanticisme, l’òpera serà un gènere molt valorat pels compositors i
experimentarà un desenvolupament particular en cada país.
Activitat
a) 2. Escolta aquests 5 fragments musicals i associa cada un a una de les op-
cions següents:
– Ària d’òpera alemanya
– Romança de sarsuela
– Cor d’òpera
– Cor de sarsuela
– Ària d’òpera italiana
b) Podries dir en quins fragments dels anteriors canten un tenor, un barí-
ton i una soprano?
287
En aquesta audició has escoltat fragments d’òpera romàntica i de sarsuela.
Deus haver observat que hi ha una gran diferència entre la sarsuela i l’òpera, i tam-
bé entre l’òpera de diferents països (alemanya i italiana). Això es deu al fet que du-
rant el Romanticisme els països intentaran crear un estil d’òpera propi, en què
destacarà Itàlia amb compositors com Rossini i Verdi, o Alemanya amb el seu gran
compositor d’òpera romàntica, Wagner.
Així, en l’audició has pogut veure la diferència entre l’estil més fresc i senzill de l’ària
per a baríton de l’òpera La Traviata, de Verdi, i l’estil més dens i grandiloqüent de
l’ària per a soprano que pertany a l’òpera Tristany i Isolda, de Wagner.
A Espanya es buscarà també una òpera amb estil propi per part d’alguns autors,
però finalment el gènere que s’hi imposarà serà la sarsuela. En la música de la sar-
suela es fan servir moltes melodies i danses provinents del folklore espanyol. Això
ho has pogut comprovar en els fragments de romança i cor de sarsuela que has
escoltat.
Activitat
Relaciona cada una d’aquestes òperes i sarsueles famoses del Romanticis- 3.
me amb el compositor corresponent.
Tanhaussser
Aida
La verbena de la Paloma
Il trovatore
Carmen
El barber de Sevilla
L’holandés errant
Tomás Breton
Giacomo Rossini
Richard Wagner
Giuseppe Verdi
Georges Bizet
Figura 5. 2.
Òpera La Traviata.
Figura 5. 3.
Sarsuela.
Recorda
S’anomenen àries les can-çons més expressives de l’òpera. L’equivalent en la sar-suela és la romança.
DVD
Òpera romàntica i una sar-suela.
UNIDAD 05.indd 28UNIDAD 05.indd 28 19/4/11 10:17:3419/4/11 10:17:34
Músiques viatgeres 5
29
Contextos musicals
1.2. Música instrumental
En el Romanticisme es continuen utilitzant pràcticament els mateixos gèneres que
en el classicisme (simfonia, concert, quartet, etc.) i n’apareixen uns altres de nous.
La música per a piano
El piano solista es va adaptar perfectament a l’expressió individual que buscava el
Romanticisme, i va esdevenir, així, l’instrument romàntic per excel·lència.
Molts compositors d’aquest període van compondre obres magnífiques per a pia-
no, com Schubert, Mendelssohn, Schumann o Brahms. Però el gran poeta del pia-
no romàntic va ser el compositor i pianista Fryderyk Chopin (1810-1849).
Mentre que la part poètica del piano està representada magistralment per Chopin,
Franz Liszt (1811-1886) representa el músic virtuós, el geni admirat per tots (com
Paganini ho serà pel que fa al violí).
La música programàtica
De mitjan segle XIX ençà alguns compositors van crear moltes de les seues obres
basant-se, per exemple, en un text literari, en un poema o en una imatge. Mit-
jançant la música suggerien estats d’ànim, paisatges, etc., és a dir, elements extra-
musicals. Naix, així, la simfonia programàtica i el poema simfònic.
Els màxims exponents de la simfonia programàtica i del poema simfònic van ser
Héctor Berlioz (1803-1869) i Franz Liszt (1811-1886), respectivament.
Activitat
El compositor francés Saint-Saëns va escriure el 1874 un poema simfònic 4.
titulat Dansa macabra, una dansa de la mort. El poema simfònic descriu
una escena al·lucinant en què la Mort —una nit freda d’hivern— toca amb
el violí un vals entre les tombes, mentre els esquelets ballen una dansa
macabra. Segueix en el teu CD les duracions que se t’indiquen a continua-
ció per a poder seguir l’argument:
00:01 L’arpa anuncia les dotze campanades de mitjanit. Els contrabaixos
—en pizzicato— s’acosten al violí perquè desperte els esperits.
00:31 Els esperits (representats per les flautes) toquen un tema de vals
que es repeteix en les cordes. El violí (00:44) contesta amb un segon tema
abans de dialogar amb els vents (00:58).
01:10 Torna a aparéixer el tema del vals, més fort, en registre greu del vio-
lí acompanyat del triangle.
01:27 Se sent el segon tema en violes i violoncels. Torna a aparéixer el
violí (01:40) per parlar amb els esquelets, representats pel xilofon (01:43).
29
DVD
Interpretació amb el piano d’una peça de Chopin.
UNIDAD 05.indd 29UNIDAD 05.indd 29 19/4/11 10:17:4419/4/11 10:17:44
Músiques viatgeres5
30
Contextos musicals
La música nacionalista de la segona meitat del segle XIX
La primera cosa que hem de preguntar-nos és quin significat té la paraula naciona-
lisme. El nacionalisme consisteix, amb poques paraules, en la recerca d’identitat
d’un poble per mitjà de la política, l’economia i la cultura respectives.
El nacionalisme musical de la segona meitat del segle XIX intentarà apartar-se del
domini de la música alemanya i italiana. Així, els compositors buscaran la identitat
dels seus països per mitjà del folklore, o de les seues històries i llegendes. Molta
d’aquesta música tindrà, lògicament, un gran contingut programàtic, i en molts
casos utilitzarà com a vehicle d’expressió el poema simfònic.
Podem mencionar, entre altres, els següents compositors nacionalistes del segle XIX:
Isaac Albéniz o Granados a Espanya, Nikolai Rimski-Kórsakov a Rússia, Edgard Grieg
a Noruega, Jean Sibelius a Finlàndia, i Dvorák o Smetana en l’actual República
Txeca.
Activitat
Per mitjà d’audicions, faràs un breu viatge musical per aquesta geografia 5.
nacionalista. El nombre que figura en el mapa t’indica la situació geogràfi-
ca de cada un dels estils nacionalistes.
Compositor Obra País
1 Albéniz Suite española Espanya
2 Kórsakov La gran Pasqua russa Rússia
3 Grieg Peer Gynt Noruega
4 Sibelius Finlàndia Finlàndia
5 Smetana El Moldava R. Txeca
1
3
4
2
5
30
Web de recursos
En la web pots ampliar la in-formació sobre la música i els compositors nacionalis-tes.
3
Figura 5. 4.
El riu Moldava va inspirar un poe-
ma simfònic al compositor txec
Smetana.
^
UNIDAD 05.indd 30UNIDAD 05.indd 30 19/4/11 10:17:4519/4/11 10:17:45
EscoltaMúsiques viatgeres 5
31
2. Auditori històric: la música romàntica
Has comprovat que durant el Romanticisme es continuen cultivant els mateixos
gèneres musicals que en el període anterior. També, però, van aparéixer-ne de
nous. En aquest Auditori romàntic escoltaràs, precisament, dos fragments de gène-
res instrumentals que no es van conrear durant el classicisme: el nocturn i la simfo-
nia programàtica. Escoltaràs, finalment, un fragment d’un ballet (Fig. 5.5), gènere
que experimentarà un gran auge en el segle XIX.
El nocturn representa una de les formes per a piano més poètiques i evocadores
del Romanticisme. Escolta el fragment següent, que pertany al Nocturn núm. 2, de
Chopin; hi pots observar una mateixa melodia tocada sense ornaments i, després,
molt ornamentada. En l’exemple inferior, totes les notes que no estan pintades són
notes ornamentals. És molt típic dels nocturns una melodia molt ornamentada a la
mà dreta, mentre que l’esquerra desenvolupa un motiu rítmic repetitiu, que deixa
la pulsació bastant clara.
Melodia sense ornamentar
cc. 1-2
cc. 5-6
Melodia ornamentada
La simfonia programàtica va tenir un gran èxit en l’època del Romanticisme, perquè
podia descriure situacions o contar històries amb el suport de la música. Escolta la
idea fixa de la Simfonia fantàstica, de Berlioz, i les transformacions successives. El
compositor va voler expressar com veia l’estimada, en diferents situacions, per mit-
jà de sons: idealitzada, en un ball (vals) i en un aquelarre.
Com ja hem esmentat, un gènere que va adquirir molta importància en el Roman-
ticisme va ser el ballet. En aquest període incorporarà moltes novetats tècniques i
coreogràfiques. En els ballets Les sílfides (1832), amb coreografia de Philippe Ta-
glioni, i Giselle (1841) es consoliden dos elements que caracteritzen el ballet
romàntic: el ball sobre les puntes i la vestimenta blanca o tutú.
El gènere del ballet va incloure la música d’una sèrie de compositors importants,
com el rus Txaikovski, amb els seus famosos ballets El llac dels cignes, La bella dor-
ment i Trencanous.
En el DVD pots veure un fragment d’El llac dels cignes. Pertany a l’escena del tercer
acte titulada El cigne negre, que s’ha fet famosa per la dificultat que presenta la coreo-
grafia (dissenyada per Petipa), en què la ballarina ha d’executar 32 girs sobre la ma-
teixa cama, i també fer salts sobre les puntes. Hui en dia, aquest fragment és conside-
rat una prova de maduresa per a les ballarines de ballet clàssic.
32
Saps que…
En el ballet Les sílfides es va fer servir el ball sobre les puntes del peu per a obtenir un efecte d’ingravitació del personatge principal: una síl-fide (mena de fada).
Figura 5. 5.
Ball sobre les puntes i tutú, dos ele-
ments característics del ballet ro-
màntic.
6
UNIDAD 05.indd 31UNIDAD 05.indd 31 19/4/11 10:17:5419/4/11 10:17:54
Músiques viatgeres5
32
Escolta
3. El món dels instruments: teclats
Entenem per instrument de teclat tot el que, independentment del mecanisme
de producció de so que faça servir, té tecles per a produir els diferents sons. Així,
podem considerar com a teclats instruments tan diversos com el clavicèmbal, el
piano, l’òrgan i el sintetitzador. A continuació farem un recorregut històric
breu per aquests instruments.
El clavicèmbal, també anomenat cèmbal o clavecí (Fig. 5.6), va ser
un dels instruments predilectes del Barroc. Té un mecanisme de
corda pinçada, i no de feltres, com el piano. El so era molt suau
i no permetia variacions dinàmiques o d’intensitat.
Un altre instrument de tecla molt popular és l’orgue. El me-
canisme de producció de so es basa en el fet que les tecles
d’aquest instrument fan passar l’aire per tubs de longituds
diferents. En el segle XX, i amb el sorgiment dels instruments
electrònics, l’orgue també es va adaptar a aquesta nova família
i va fer un paper important en estils com el jazz. Un clàssic
d’aquest instrument és l’orgue Hammond.
El piano pertany a la família dels instruments de corda percudida. Produeix el so
per la percussió dels martells o feltres que colpegen directament les cordes d’acer.
A diferència del clavicèmbal, el piano sí que permet els canvis d’intensitat més va-
riats, i s’adapta perfectament a la interpretació solista, en grups de cambra o amb
orquestra.
Acabem aquest apartat amb un dels instruments de teclat més utilitzats en la mú-
sica popular: el sintetitzador (Fig. 5.7). Pertany a la família dels instruments elec-
trònics. El creador va ser Rober Moog, en la dècada dels anys seixanta. El sintetitza-
dor ha evolucionat i s’ha convertit en una màquina imprescindible tant en la
creació de sons com en la simulació de sons ja existents.
Activitat
Escolta el muntatge d’àudio següent, on podràs identificar els sons de te- 6.
clats com el clavicèmbal, l’orgue Hammond, el piano i un sintetitzador.
33
Figura 5. 6.
Clavicèmbal del segle XVII.
Figura 5. 7.
Sintetitzador.
Saps que…
El 1968, un músic anomenat Walter Carlos va col·laborar amb Robert Moog en la gra-vació d’obres de Bach que uti-litzaven el sintetitzador Moog. El disc, anomenat Switched on Bach, va ser el primer platí en la història de la música clàssi-ca, i va guanyar també tres premis Grammy.
Web de recursos
Article ben interessant amb un nom curiós: Quan els sinte-titzadors dominaven la Terra.
UNIDAD 05.indd 32UNIDAD 05.indd 32 19/4/11 10:17:5619/4/11 10:17:56
Músiques viatgeres 5
33
Escolta
4. Auditori modern: el techno
Música techno és la que es produeix per mitjans electrònics: caixes de ritmes (Fig.
5.9), sintetitzadors, mostrejadors, etc. Va nàixer a Detroit en la dècada del 1980 i rà-
pidament es va propagar a la resta del món. La idea va sorgir amb la necessitat de
crear música que reflectira la decadència postindustrial d’aquesta ciutat i l’augment
de la importància de la tecnologia informàtica.
Els antecedents del techno els trobem en la dècada dels setanta, quan grups com
Tangerine Dream van anar substituint els instruments tradicionals (guitarra, baix i
bateria) per sintetitzadors i percussió electrònica. Aquesta línia la seguirien altres
com The Human League i Orchestral Manoeuvres in the Dark.
Figura 5. 9.
Aparença d’una caixa de ritmes, ins-
trument bàsic de la música techno.
6
Figura 5. 8.
Kraftwerk en concert.
El bressol del techno a Europa estaria a Alemanya (en la dècada del 1980), amb
grups com Japan o Kraftwerk, primer grup que va utilitzar de manera exclusiva
sons sintetitzats en la seua música. Però serien grups com Depeche Mode o Erasu-
re, entre altres, els que van convertir els sintetitzadors i les percussions electròni-
ques en instruments «estrela».
Al final dels noranta, el techno es va integrar completament en el mercat musical
comercial a través de grups com a Ultra Naté o Sash. Una línia alternativa, encara
que bastant interessant, és la que han desenvolupat The Prodigy, pioners de la
música rave, i que actualment mesclen fins i tot elements punk en les seues com-
posicions techno. Aquest últim grup, juntament amb The Chemical Brothers, seran
els impulsors de l’estil big beat.
Musicalment, l’element principal del techno és el ritme. Sol ser poc variat i repeti-
tiu, encara que molt viu, ideal per al ball, i utilitza el compàs de 4/4. A diferència
d’altres estils, la música techno no fa servir l’estructura més o menys habitual d’una
cançó, sinó que es desenvolupa de manera bastant repetitiva. Però no per això
podem titlar aquesta música de frívola, freda o mecànica, com ho demostren artis-
tes com els esmentats ací.
Activitat
Escolta en el teu CD una selecció de fragments de música techno d’alguns 7.
artistes representatius d’aquest gènere:
Kraftwerk: 1. The man machine.
Depeche Mode: 2. Enjoy the silence.
The Prodigy: 3. Char ly.
Ultra Naté: 4. Free.
34
UNIDAD 05.indd 33UNIDAD 05.indd 33 19/4/11 10:18:0119/4/11 10:18:01
Llenguatge i creacióMúsiques viatgeres5
34
5. Teoria musical:
la tonalitat i els acords
Has provat alguna vegada a traure l’acompanyament d’una cançó? Encara que és
un procés que molta gent fa «d’oïda», és important i facilita el treball de saber en
quin to està la melodia i conéixer quins són els acords adequats per a acompanyar
en aqueixa tonalitat.
Observa la melodia següent amb el seu acompanyament:
És una melodia en el to de Do major. Ja saps que això significa que està elaborada
amb les notes d’aqueixa escala. Observa que no porta notes alterades, i
l’acompanyament comença amb l’acord de Do.
Quins altres acords s’han utilitzat per a acompanyar aquesta melodia? Els altres dos
acords són els de Sol (V) i Fa (IV). Et sonen aquests tres acords? Són els mateixos
que vas utilitzar per a improvisar en l’apartat Creació i improvisació de la Unitat 1.
No és casualitat que s’utilitzen aqueixos tres acords: això es deu al fet que en un to
o en una tonalitat determinats hi ha tres graus, que són els més importants i reben
els noms de tònica (I) dominant (V) i subdominant (IV). Els acords que es cons-
trueixen sobre aquests graus seran també els més importants a l’hora d’elaborar
l’harmonia o l’acompanyament de la melodia. La tonalitat, per tant, no sols implica
l’escala utilitzada, sinó també una jerarquia en importància de les notes i els acords
d’aqueixa escala.
Tònica Subdominant Dominant
VIVI
Activitat
Alguns estils musicals, com el 8. blues o el rock
clàssic, es basen en una harmonia construïda
sobre aquests tres acords mencionats. Escolta
aquesta base sonora del tipus blues i, marcant la
pulsació (ratlles dels compassos), segueix aques-
ta partitura, intentant distingir els canvis
d’acords. Fes atenció a l’estructura que hi ha in-
dicada.
35
fa
sol fa do sol
do
do
UNIDAD 05.indd 34UNIDAD 05.indd 34 19/4/11 10:18:0419/4/11 10:18:04
Músiques viatgeres 5
35
Llenguatge i creació
Es podria comparar el funcionament de la tonalitat al del sistema solar. Hi ha una
nota (la tònica) que és el centre del sistema i cap a la qual se senten atretes les
altres. La dominant i la subdominant serien les següents en importància en el
sistema.
El fet que aquests tres acords siguen els més importants no vol dir que no se
n’empren altres de l’escala per a acompanyar. Així, moltes cançons de la música
pop utilitzen altres combinacions, moltes vegades de 4 acords. Un grup de 4
acords molt utilitzat és el que afig als tres ja mencionats l’acord sobre el VI grau,
que en l’escala de Do seria l’acord de La.
I VI IV V
Les combinacions d’aquests quatre acords poden ser molt variades i donar lloc
a diferents acompanyaments harmònics, tots molt recurrents en la música mo-
derna.
Activitat
Com a exemple de cançó que usa la combinació 9.
d’acords I-VI-IV-V, escolta l’inici de la cançó Déja-me, del grup Los Secretos. Està en el to de Sol
major, així que s’hi utilitzen els quatre acords cor-
responents d’aqueix to (Sol, Mi, Do i Re). Escoltaràs
primerament els acords al piano, després els
acords amb la melodia i, finalment, un fragment
de la cançó original.
36
I VI IV V
UNIDAD 05.indd 35UNIDAD 05.indd 35 19/4/11 10:18:0419/4/11 10:18:04
Músiques viatgeres5
36
Llenguatge i creació
6. Creació i improvisació: crear
l’acompanyament d’una melodia
En la Teoria musical de la Unitat 1 vas aprendre a construir acords perfectes. En aques-
ta unitat aprendràs algunes regles senzilles que et permetran crear el teu propi
acompanyament amb acords o arpegis per a una melodia. Observa l’exemple:
És una melodia construïda en el to de Do major, per a la qual crearàs el teu propi
acompanyament. Per a fer-ho, pots disposar de tots els acords perfectes que es
formen sobre cada nota de l’escala corresponent. Recorda, no obstant això, que hi
ha tres acords (I, V i IV) que són els més importants, i per això és probable que ha-
ges d’utilitzar-los.
Per a fer aquest exercici hauràs de tenir en comptes les regles següents:
Assigna un acord (amb redones) a cada compàs de la melodia.
Evita emprar el mateix acord en dos compassos seguits, per a donar més varietat
a l’acompanyament.
Per a triar l’acord per a un compàs, hauràs d’intentar que almenys dues notes de
les utilitzades en la melodia estiguen en aquest acord. Tin en compte que pots
trobar notes d’adorn que no en formen part, com en l’exemple següent, on pots
observar que en el segon compàs hi ha una nota d’adorn que no pertany a
l’acord corresponent (acord de mi).
L’acord de tònica (I) sol presentar i tancar la melodia per a refermar bé el to. Per
tant, utilitza aquest acord en el primer compàs i en l’últim de la peça.
Activitat
És probable que l’acompanyament harmònic 10.
creat per tu siga molt semblant a què escoltaràs
en l’exemple sonor del teu CD. Fes aquestes acti-
vitats a continuació:
Escolta’l i interpreta-hi damunt la melodia amb
la flauta.
Intenta crear tu una nova melodia per a aquesta
base harmònica, tenint en compte les notes
que conté cada acord.
37
Figura 5. 8.
Gary Burton ha explorat el llenguat-
ge jazzístic —a vegades fusionat
amb altres estils— amb un instru-
ment tan poc habitual en aquest
estil com el vibràfon.
UNIDAD 05.indd 36UNIDAD 05.indd 36 19/4/11 10:18:0519/4/11 10:18:05
InterpretacióMúsiques viatgeres 5
37
7. Amb molt de ritme
En aquesta lliçó estudiarem la fórmula rítmica
Aquesta fórmula consisteix en la substitució de la primera corxera per dues se-
micorxeres. Si per a l’estudi de les corxeres utilitzàvem les síl·labes ti-ti, i per a les
semicorxeres ti-ri-ti-ri, ara tenim una combinació d’ambdues, de la manera se-
güent:
Practica-ho en l’exercici següent tocant amb palmes i pronunciant al seu torn les
síl·labes rítmiques.
ta ti ti ti ri ti ri ta ti ri ti ta ti ti ta ti ri ti ti ti ti ri ti ta ti ti ti ri ti ti ti ta
EXERCICI 1. Practica l’exercici següent a diferents velocitats sense base i, finalment,
a la velocitat que et marque la base rítmica, respectant les indicacions dinàmiques.
Interpreta’l damunt dels genolls, alternant les mans.
38
EXERCICI 2. Practica l’exercici següent sobre la base rítmica gravada.
39
EXERCICI 3. Interpreta la polirítmia següent tocant amb tres elements del teu cos:
pit, palmes i cuixes.
PIT
PALMES
CUIXES
d e d
d e d
875
ti ri ti
UNIDAD 05.indd 37UNIDAD 05.indd 37 19/4/11 10:18:0919/4/11 10:18:09
Músiques viatgeres5
38
Interpretació
8. Escola de músics
8.1. Mou els dits
En aquesta ocasió interpretaràs una melodia pertanyent a un dels simfonistes més
grans del segle XIX: Johannes Brahms (Fig. 5.11). T’acompanyarà una orquestra simfò-
nica. Aquesta melodia pertany al quart moviment de la seua Primera simfonia.
Arranjament i adaptació: JOSÉ PALAZÓNALLEGRO
40-41
ALLEGRO
Sobre la peça
La melodia que interpretaràs pertany al gènere simfònic. La música simfònica del
segle XIX va estar molt influenciada per l’obra de Beethoven, el qual es considera
verdader precursor del Romanticisme.
La primera meitat del segle XIX va tenir grans compositors de simfonies seguint la
línia traçada per Beethoven; entre aquests van destacar Schubert, Mendelssohn i
Schumann.
En la segona meitat del segle XIX serà Johannes Brahms (1833-1897) el continuador
de l’herència clàssica anterior. Brahms estimava les obres de Bach, Mozart i Beetho-
ven. La música d’aquest compositor és clau per a entendre el desenvolupament
simfònic en la segona meitat d’aquell segle.
Observaràs que aquesta música és molt expressiva. La dinàmica en p i les articula-
cions de les notes amb lligadures augmenten aquesta expressivitat. Observa en el
començament de la peça (en ff ) com se succeeixen indicacions dinàmiques varia-
des, i fins i tot un ritardando en només quatre compassos. Aquests elements co-
mencen a trencar l’equilibri que es donava en la música del període anterior.
Activitat
Interpreta la peça que t’hem presentat amb les indicacions que et done el 11.
teu professor.
Recorda
Una simfonia és una obra que té diversos moviments (generalment quatre) i és in-terpretada per una orquestra simfònica.
Saps que…
La famosa Marxa nupcial, que tan sovint se sent en les bo-des, pertany a una obra de Mendelssohn coneguda com El somni d’una nit d’estiu.
Figura 5. 9.
Johannes Brahms (1833-1897).
875
UNIDAD 05.indd 38UNIDAD 05.indd 38 19/4/11 10:18:1019/4/11 10:18:10
Músiques viatgeres 5
39
Interpretació
8.2. Pràctica de làmines
Per a la pràctica de l’arpegi de Do major:
d d d d d e d e d e d e (d) e (d) e (d) e (d) e d d d
Quan arribes al Do agut, repeteix l’exercici, però aquesta vegada en sentit descen-
dent.
d d d d d e d e d e d e (d) e (d) e (d) e (d) e d d d
8.3. Afi nant
Continuem exercitant la nostra oïda amb aquest nou exercici a dues veus. La base
harmònica sobre la qual les cantaràs està elaborada amb una combinació dels
acords I-IV-V-VI del to de Do major que ja coneixes. Per a posar un poc més a prova
vostra capacitat d’afinació, en la segona repetició de l’exercici una flauta farà una
tercera veu sobre les dues que es canten.
42
En l’exercici següent cantaràs sobre una base «estil samba», música brasilera amb
arrels africanes molt lligada a la ciutat de Rio de Janeiro. Encara que la peça és molt
senzilla i es pot aprendre per imitació, has de cuidar l’afinació dels salts intervàl·lics
de 4a, 6a i 7a que conté la melodia, així com el ritme del segon compàs que es re-
peteix tres vegades en la peça.
43
Recorda
Les línies addicionals són les que es col·loquen da-munt o davall del pentagra-ma per a escriure-hi les no-tes, més agudes o més greus, que en queden.
875
Web de recursos
Vídeo Pràctica de làmines.
UNIDAD 05.indd 39UNIDAD 05.indd 39 19/4/11 10:18:1219/4/11 10:18:12
Músiques viatgeres5
40
Interpretació
9. La teua orquestra virtual
9.1. Músiques del món: la música romaní
En aquesta ocasió, t’acompanyaran en la interpretació instrumental músics que
han anat forjant amb el seu art, a través de diferents llocs geogràfics, el que s’ha
conegut com a música romaní o del poble gitano. Per música romaní s’entén la
composta i interpretada pels gitanos europeus, principalment de la zona de l’est
d’Europa (Hongria, Romania, etc.).
La peça que interpretaràs té una forma ternària (A B A) amb repetició de la pri-
mera secció (A), i una introducció de dos compassos.
Intro A A B A
Acordió + guitarra + bateria i contrabaix
(frases en violí i saxo)
cimbalom tots
L’instrument principal del músic gitano ha estat el violí, però hi ha formacions
molt diverses arreu del món que solen utilitzar combinacions de guitarres (sobre-
tot de cordes d’acer i no de niló, com en la guitarra flamenca), acordions, diversos
instruments de vent i un instrument de corda percudida anomenat cimbalom.
Música: J. A. ALAJARÍN
GYPSI FOR RECORDER
A
A
B
Activitat
Escolta el tema 12. Turceasca, on el grup Taraf of Haidouks (una institució en la
música gitana) interpreta una peça amb clares reminiscències o «senyals»
a la música turca. Hi pots percebre clarament els instruments esmentats
més amunt, entre els quals el característic so del cimbalom.
45
Figura 5. 10.
Cimbalom.
44
UNIDAD 05.indd 40UNIDAD 05.indd 40 19/4/11 10:18:1519/4/11 10:18:15
Músiques viatgeres 5
41
Interpretació
9.2. Interpretem música romàntica
Txaikovski (1840-1893) va acabar la música del ballet El llac dels cignes el 1876.
L’estrena el 1877 va ser un fracàs, a causa dels pèssims decorats i a la mediocre in-
terpretació instrumental. El 1895 (quasi any i mig després de la mort de Txaikovski),
el ballet va tornar a ser representat a Sant Petersburg, amb coreografia de Petipa i
Ivanov. L’argument narra l’aventura del príncep Sígfrid que, mentre caça cignes
salvatges, observa com un es converteix en una bella jove.
Figura 5. 11.
Escena del ballet El llac dels cignes.
ANDANTE
P. I. TXAIKOVSKY
Arranjament i adaptació: J. PALAZÓN
EL LLAC DELS CIGNES
ESCENA
A
B
BA Pont
(Orquestra)
dim.
accel. rit.
ALLEGRO
De al
i Pont
46
UNIDAD 05.indd 41UNIDAD 05.indd 41 19/4/11 10:18:2019/4/11 10:18:20
Músiques viatgeres5
42
Interpretació
10. Concert en acústic
Interpreta, amb els teus companys, aquesta popular melodia de sarsuela.
6
ALLEGRETTO
Música: TOMÁS BRETÓN
Arranjament: MIGUEL Á. LÓPEZ
A TEMPO
CODA
(de segona)
FL.
CAR.
XA
XA
FL.
CAR.
XL A
XB
FL.
FL. 2
MET
XB
FL.
FL. 2
MET
XB
HAVANERA CONCERTANT
LA VERBENA DE LA PALOMA
UNIDAD 05.indd 42UNIDAD 05.indd 42 19/4/11 10:18:2619/4/11 10:18:26
Músiques viatgeres 5
43
Quadre resum
Contextos musicals
Músiques romàntiques
Elements
musicals
S’amplia l’àmbit melòdic. Es perd la simetria clàssica.
Música més cromàtica per l’ús abundant d’ alteracions.
Indicacions dinàmiques molt variades.
Recerca de més expressivitat amb canvis subtils de tempo i indicacions de caràcter.
Música
vocal
Els gèneres principals seran l’òpera, el lied (cançó) i la sarsuela a Espanya.
El lied uneix la poesia i la música. Hi van destacar els compositors Schubert i Schumann.
L’òpera experimenta una gran evolució, de la mà de compositors com Rossini,
Verdi, Wagner, etc.
A Espanya sorgeix el gènere líric de la sarsuela, que utilitza melodies i danses provi-
nents del folklore espanyol.
Música instrumental
Es continuen mantenint gèneres com la simfonia, el concert, etc., i n’apareixen uns al-
tres de nous com el poema simfònic. Cobren importància especial les peces íntimes per
a piano (Chopin).
Es desenvolupen la música programàtica (basada en elements extramusicals) i els na-
cionalismes musicals.
Llenguatge i creació
La tonalitat no sols implica l’escala utilitzada, sinó també una jerarquia en im-
portància de les notes i dels acords d’aqueixa escala.
En cada to o tonalitat hi ha tres notes i els acords corresponents que són les més
importants i reben els noms de tònica (I), dominant (V) i subdominant (IV).
Escolta
Auditori històric: el Romanticisme
El − nocturn per a piano és una de les formes musicals més poètiques del Ro-
manticisme.
El − ballet assoleix un gran desenvolupament en el període romàntic.
Auditori modern: el techno Música − techno és la que es produeix per mitjans electrònics. L’element musi-
cal principal és el ritme.
Interpretació
La primera meitat del segle XIX va tenir grans compositors de simfonies en
la línia traçada per Beethoven. Entre aquests van destacar Schubert, Mendels-
sohn i Schumann.
L’ anacrusi consisteix a començar la música abans del temps fort del compàs.
La música romaní és la que practica l’ètnia gitana d’Europa oriental fonamen-
talment. El seu instrument principal ha estat el violí, i n’ha utilitzant uns altres de
molt característics, com el cimbalom.
UNIDAD 05.indd 43UNIDAD 05.indd 43 19/4/11 10:18:2719/4/11 10:18:27
Músiques viatgeres5
Activitats finals
44
Quins són els graus més importants d’una escala? Escriu en la teua llibreta 1.
l’escala de Sol major i assenyala’ls.
Assigna, seguint les regles que has aprés en l’apartat 2. Creació i improvisació, un
d’acord amb cada compàs d’aquest fragment melòdic en La menor.
Explica els conceptes següents: 3.
— Romança — Música programàtica
— Lied — Cimbalom
Uneix amb fletxes en el teu quadern cada paraula de la columna esquerra 4.
amb el compositor que hi corresponga en la columna dreta.
Nacionalisme Liszt
Nocturn Schubert
Sarsuela Verdi
Òpera Berlioz
Poema simfònic Chopin
Simfonia programàtica Albéniz
Lied Bretón
Investiga en Internet utilitzant un cercador i respon a les preguntes se- 5.
güents:
Quina òpera de Verdi està ambientada en l’antic Egipte? a)
El compositor rus Mussorgski va compondre una obra de música progra-b)
màtica que inclou en el títol la paraula «muntanya». De quina obra es
tracta?
Qui va ser la ballarina principal de l’estrena del ballet c) Les sílfides? Quina re-
lació tenia amb el coreògraf?
En el segle d) XIX el virtuosisme era molt valorat. Qui va ser el violinista més
virtuós d’aquest període?
El gran pianista romàntic Chopin va passar una temporada en una ciutat e)
espanyola. Esbrina de quina ciutat es tracta.
1
14
UNIDAD 05.indd 44UNIDAD 05.indd 44 19/4/11 10:18:2719/4/11 10:18:27
Músiques viatgeres 5
45
Activitats finals
Explica breument les diferències principals entre el clavecí i el piano. 6.
Formeu grups i feu un treball d’investigació sobre algun orgue de tubs 7.
d’alguna església o catedral de la Comunitat Valenciana. Heu d’elaborar una
fitxa amb les dades de l’instrument i una fotografia seua, si és possible.
Explica en què consisteix la música techno. Quin n’és l’element musical prin- 8.
cipal?
Què entenem per música romaní? 9.
Explica breument què és un editor d’àudio.10.
Indica en el teu quadern si és verdader o fals el que s’afirma:11.
Per a acompanyar una melodia en a) Do major puc utilitzar indistintament
qualsevol acord d’aquesta escala.
La música techno naix a Detroit en la dècada dels huitanta. b)
El violí és un instrument molt usat en la música romaní. c)
El llac dels cignes d) és una òpera de Txaikovski.
L’orgue de tubs és un instrument de vent.e)
En la música romàntica les indicacions dinàmiques són molt variades.f)
Observa l’instrument de teclat següent i contesta:12.
De quin instrument es tracta? a)
Quins altres noms rep? b)
Com produeix el so? c)
En quina època va ser molt utilitzat?d)
4
7
UNIDAD 05.indd 45UNIDAD 05.indd 45 19/4/11 10:18:2819/4/11 10:18:28