57
6. Crisis y capacidad deadaptación (1974-2006)
6. Crisi i capacitat d’adaptació(1974-2006)
La crisis
A mediados de la década de 1970 desapareció la coyuntura inter-
nacional expansiva y se inició una década de crisis. La industria del
calzado tuvo que hacer frente al retroceso del consumo en sus prin-
cipales mercados y a la elevación en algunos de ellos de barreras
proteccionistas. Además, en esos años se acrecentó la competencia
del calzado procedente de Extremo Oriente y de Latinoamérica. El
problema se agravó por la elevación de los salarios, los impuestos y
las cargas sociales en España y por la devaluación del dólar. Ante la
nueva situación desaparecieron la mayor parte de las grandes
empresas de Elche, disminuyeron radicalmente las inversiones indus-
triales y se dispararon las cifras oficiales de desempleo. Una porción
importante de la producción pasó a realizarse de forma clandestina,
mediante trabajadores a domicilio, pequeños talleres sin registrar y
empresas aparentemente en regla, pero que ocultaban una parte de
sus trabajadores y de su actividad.
La crisis
A mitjan dècada de 1970 desaparegué la conjuntura internacio-
nal expansiva i s’inicià una dècada de crisi. La indústria del calçat
hagué de fer front al retrocés del consum en el seus principals mer-
cats i a l’elevació en alguns d’ells de barreres proteccionistes. A més,
en aquests anys augmentà la competència del calçat procedent de
l’Extrem Orient i de l’Amèrica Llatina. El problema s’agreujà per l’ele-
vació dels salaris, els impostos i les càrregues socials a Espanya i per
la devaluació del dòlar. Davant de la nova situació desaparegueren la
major part de les grans empreses d’Elx, disminuïren radicalment les
inversions industrials i es dispararen les xifres oficials de desocupa-
ció. Una porció important de la producció passà a realitzar-se de
forma clandestina, mitjançant treballadors a domicili, petits tallers
sense registrar i empreses aparentment en regla, però que ocultaven
una part dels seus treballadors i de la seua activitat.
Asamblea de trabajadores durante las huelgas de 1977 (imagen cedida por el Diario La
Verdad)
Assemblea de treballadors durant les vagues del 1977 (Imatge cedida pel Diari La Verdad)
58
La recuperación de las exportaciones
Desmintiendo muchos de los pronósticos que se realizaron en los
años 70, la industria del calzado ilicitana fue capaz de resistir la
competencia exterior y alcanzar nuevos récords de exportación a
partir de la década siguiente. La salida de la crisis se logró compen-
sando el retroceso en el mercado norteamericano con una mayor
presencia en los mercados europeos, apoyada en el ingreso de Espa-
ña en la CEE. La recuperación resultó especialmente brillante en la
segunda mitad de la década de 1990, gracias a la devaluación de la
peseta y la buena coyuntura internacional. Sin embargo, también en
esos años se inició un rápido aumento de las importaciones españo-
las de calzado procedente de Extremo Oriente.
La recuperació de les exportacions
Desmentint molts dels pronòstics que es feren als anys 70, la
indústria il·licitana del calçat va ser capaç de resistir la competència
exterior i aconseguir nous rècords d'exportació a partir de la dècada
següent. L'eixida de la crisi s'aconseguí compensant el retrocés en el
mercat nord-americà amb una major presència en els mercats
europeus. La recuperació resultà especialment brillant en la segona
mitat de la dècada de 1990, gràcies a la devaluació de la pesseta i la
bona conjuntura internacional. Tanmateix, també en eixos anys s'ini-
cià un ràpid augment de les importacions espanyoles de calçat
procedent de l'Extrem Orient.
Muestra de AMEC en México en marzo de 1999 (Diego Fotógrafos. Imagen cedida por el
Diario Información)
Mostra d’AMEC a Mèxic pel març de 1999 (Diego Fotógrafos. Imatge cedida pel Diari
Información)
Edición de Expocalzado en 1990 (Diego Fotógrafos. Imagen cedida por el Diario
Información)
Edició d’Expocalçat el 1990 (Diego Fotógrafos. Imatge cedida pel Diari Información)
59
La adaptación positiva a la competencia internacional
Al margen de las oscilaciones provocadas por la situación econó-
mica en los países importadores y por las fluctuaciones de los tipos
de cambio, la evolución positiva de la industria del calzado en los
años 90 se basó en una importante reconversión de las estructuras
productivas y comerciales. Esta reconversión, realizada mayoritaria-
mente de manera espontánea, continuó la tendencia a la descentra-
lización productiva de los años de la crisis, pero la acompañó de una
menor marginalidad y de un mayor esfuerzo en muchas empresas
para la renovación tecnológica, la mejora de la calidad y el diseño,
la creación de moda, la diversificación de los mercados y la forma-
ción de canales de distribución propios.
L’adaptació positiva a la competència internacional
Al marge de les oscil·lacions provocades per la situació econòmica
en els països importadors i per les fluctuacions dels tipus de canvi,
l’evolució positiva de la indústria del calçat als anys 90 es basà en
una important reconversió de les estructures productives i comer-
cials. Aquesta reconversió, realitzada majoritàriament de manera
espontània, continuà la tendència a la descentralització productiva
dels anys de la crisi, però l’acompanyà d’una menor marginalitat,
d’un major esforç en moltes empreses per a la renovació tecnològica,
la millora de la qualitat i del disseny, la creació de moda, la diversifi-
cació dels mercats i la formació de canals propis de distribució.
Los problemas actuales de la industria del calzado
La industria del calzado atraviesa una nueva etapa de dificulta-
des en los últimos años. Desde 2002 el valor de las exportaciones no
ha dejado de disminuir y lo mismo ha sucedido con el número de
empresas y trabajadores, mientras que las importaciones españolas
de calzado se han disparado. Existen razones coyunturales que han
influido en la mala evolución reciente. Sin embargo, lo que más pre-
ocupa es un problema estructural: la amplia diferencia en costes
laborales con respecto a los países más atrasados, ya que el sector
es muy intensivo en trabajo. China, que se ha convertido en pocos
años en el primer productor y exportador de calzado del mundo, es
el país que se presenta como principal amenaza, por sus bajos cos-
tes y su gran capacidad productiva.
Els problemes actuals de la indústria del calçat
La indústria del calçat passa una nova etapa de dificultats en els
últims anys. Des del 2002 el valor de les exportacions no ha deixat de
disminuir i la mateixa cosa ha succeït amb el nombre d’empreses i
treballadors, mentre que les importacions espanyoles de calçat s’han
disparat. Hi ha raons conjunturals que han influït en la mala evolució
recent. Tanmateix, el que més preocupa és un problema estructural:
l’àmplia diferència en costos laborals pel que fa als països més
endarrerits, ja que el sector és molt intensiu en treball. La Xina, que
s’ha convertit en pocs anys en el primer productor i exportador de
calçat del món, és el país que es presenta com a amenaça principal,
pels seus baixos costos i la seua gran capacitat productiva.
60
La creación de suelo industrial
El rápido crecimiento industrial de los años 60 y principios de los
70 aumentó la tradicional presencia de fábricas en el interior de la
ciudad y generó una grave carencia de suelo industrial en Elche.
Para intentar solventar este problema se crearon los polígonos
industriales de Carrús y Altabix. Estas actuaciones, no siempre bien
planteadas y gestionadas, tuvieron un desarrollo lento y no consi-
guieron evitar la escasez y el elevado precio del suelo para las
empresas. La creación del Parque Industrial ha contribuido de mane-
ra decisiva a aliviar este problema desde mediados de la década de
1990, proporcionando una amplia oferta de suelo industrial de cali-
dad, en una zona estratégicamente situada.
La creació de sòl industrial
El ràpid creixement industrial dels anys 60 y principi dels 70, aug-
mentà la presència tradicional de fàbriques en l'interior de la ciutat i
generà una greu mancança de sòl industrial. Per tal d'intentar resol-
dre el problema es crearen els polígons industrials de Carrús i Altabix.
Aquestes actuacions, no sempre ben plantejades i gestionades, tin-
gueren un desenvolupament lent i no aconseguiren evitar l'escassesa
i l'elevat preu del sòl per a les empreses. La creació del Parc Industrial
ha contribuït de manera decisiva a alleujar aquest problema des de
mitjan dècada de 1990, proporcionant una àmplia oferta de sòl
industrial de qualitat en una zona estratègicament situada.
Elche Parque Industrial (Uclés.
Imagen cedida por el Diario La
Verdad)
Elx Parc Industrial (Uclés. Imatge
cedida pel Diari La Verdad)
61
La diversificación industrial
El calzado continúa siendo actualmente el principal motor de la
industria ilicitana. Sin embargo, en su entorno se ha desarrollado un
tejido productivo muy rico y variado, del que es un buen reflejo el ele-
vado número de firmas de Elche que pertenecen a la Asociación Espa-
ñola de Empresas de Componentes para el Calzado (AEC). Estas
empresas, junto a muchas otras, que elaboran productos muy distin-
tos, desde alimentos hasta sistemas robotizados, son también un
componente fundamental de la economía ilicitana, que está contribu-
yendo de forma creciente a la diversificación y la modernización de la
estructura industrial de la ciudad.
La diversificació industrial
El calçat continua sent actualment el principal motor de la
indústria il·licitana. Tanmateix, en el seu entorn s’ha desenvolupat
un teixit productiu molt ric i variat, del qual és un bon reflex el gran
nombre de firmes d’Elx que pertanyen a l’Associació Espanyola
d’Empreses de Components per al Calçat (AEC). Aquestes empreses,
al costat de moltes altres, que elaboren productes molt distints, des
de aliments fins sistemes robotitzats, són també un component
fonamental de l’economia il·licitana, que està contribuint de forma
creixent a la diversificació i la modernització de l’estructura indus-
trial de la ciutat.
Sistema robotizado de la empresa
ilicitana IT Infotec Robotics
Sistema robotitzat de l’empresa
il·licitana IT Infotec Robotics
62
La universidad y la industria
El recurso más eficaz para asegurar la competitividad y, por lo
tanto, la viabilidad de cualquier economía es el conocimiento. Son
las empresas y los territorios con mayor capacidad para generar y
asimilar innovaciones los que actualmente presentan mejores posibi-
lidades de evolución económica. La industria de Elche no debe des-
cuidar la inversión en capital humano, para contar con trabajadores
y técnicos cada vez más cualificados, ni tampoco en proyectos de
investigación, desarrollo e innovación, que permitan diferenciar sus
productos y mejorar la eficiencia de su producción. Por lo tanto,
parece fundamental que las empresas acentúen su colaboración con
instituciones como Inescop y el CEEI, y con las distintas universida-
des que se encuentran en su entorno.
La universitat i la indústria
El recurs més eficaç per a assegurar la competitivitat i, per tant, la
viabilitat de qualsevol economia és el coneixement. Són les empreses
i els territoris amb major capacitat per a generar i assimilar innova-
cions els que actualment presenten millors possibilitats d’evolució
econòmica. La indústria d’Elx no deu descuidar la inversió en capital
humà, per a comptar amb treballadors i tècnics cada volta més quali-
ficats, ni tampoc en projectes d’investigació, desenvolupament i
innovació, que permeten diferenciar els seus productes i millorar
l’eficiència de la seua producció. Per tant, pareix fonamental que les
empreses accentuen la seua col·laboració amb institucions com ara
Inescop i el CEEI, i amb les distintes universitats que es troben en el
seu entorn.
Universidad de Alicante (Fotografías de
Roberto Ruiz. Taller de imagen de la
Universidad de Alicante)
Universitat d’Alacant (Fotografies de
Roberto Ruiz. Taller d’Imatge de la
Universitat d’Alacant)