#6
LAIL.LUMINACIÓ
EL
BO
N Ú
S D
E L
'EN
ER
GI
A A
CA
NO
ST
RA
#6
LAIL·LUMINACIÓ
La llum és un component essencial a les nostres vides: és necessària
per a fer la majoria d’activitats i per això ha estat un gran avenç obtenir
llum de manera artificial. Disposar de llum quan és fosc facilita molt les
activitats. Això no vol dir que haguem de tenir llum artificial si podem
aprofitar la claror del sol, ja que a les Illes Balears és un recurs abun·
dant i que cal aprofitar en la mesura que sigui possible. La claror del sol
és el tipus de llum més saludable que existeix, és gratuïta i a més no
consumeix energia fòssil.
El consum anual d’electricitat per il·luminació és d’uns 470 kWh per
habitatge i representa un 9% de la despesa energètica de la llar, tot
i que aquest consum varia molt en funció dels usuaris. Després dels
aparells refrigeradors, els aparells d’il·luminació són els que més
consum d’electricitat específica tenen.
Per a estalviar energia, el millor és aprofitar la llum natural. Per això,
des de l’any 1974 el canvi d’hora estacional és una mesura obliga·
tòria que es pren a tots els països de la Comunitat Europea. Aquest
canvi horari permet aprofitar al màxim la llum solar, ja que adapta
la jornada laboral a l’horari natural, que evoluciona al llarg de l’any.
L’objectiu de la mesura és aconseguir un estalvi d’energia que a
Espanya està avaluat en uns 60 milions d’euros (uns 10.000 milions
de pessetes).
Hi ha tres factors que incideixen en el consum d’energia: el clima de la
zona, els aparells d’il·luminació i els hàbits de consum personals.
Una bona il·luminació no depèn només de
la quantitat de watts instal·lats, sinó també
del tipus de bombetes i làmpades que uti·
litzam.
#6LA IL.LUMINACIÓ
�
APROFITAMENT DE LA LLUM NATURAL
Aprofitar la llum natural és la millor manera d’estalviar energia en la il·
luminació, sobretot a les Illes Balears, on tenim moltes hores de sol. La
claror natural és més agradable, més saludable i més econòmica. Per
això, tota mesura que fomenti l’aprofitament d’aquesta llum repercuti·
rà en l’augment del nostre confort.
· La llum s’aprofita més si les parets són clares, ja que la claror s’hi
reflecteix molt més que en les fosques.
· Durant les hores del dia, mantenir les cortines i les persianes
obertes permet que la llum entri i puguem realitzar activitats
sense necessitat de llum artificial.
· Obriu finestres allà on calgui per permetre el pas de la llum.
LES CARACTERÍSTIQUES DE LES LÀMPADES
MESURA DE LA LLUM
Sempre s’ha associat la llum que produeix la bombeta amb la quantitat
d’energia que consumeix. Estam acostumats a demanar bombetes de
60 o 100 watts, com si aquest valor representàs la llum que proporci·
ona la bombeta. Però la unitat que realment ens indica la lluminositat
són els lúmens.
Les noves bombetes de baix consum utilitzen una cinquena part
d’electricitat i produeixen la mateixa llum. Una bombeta tradicional de
100 W proporciona la mateixa llum, és a dir, els mateixos lúmens, que
una làmpada de baix consum de 20 W.
L’equivalència entre la potència de les làmpades de baix consum i les
d’incandescència és diferent segons el model, però a grans trets és:
Incandescència (W) Baix consum (W)
25 5
40 7 · 9
60 11 · 15
75 15 · 18
100 20 · 25
120 >23
Iluminación en mi casa (CONAE)
http://www.conae.gob.mx/wb/CONAE/
CONA_2037_iluminacion_en_mi_ca
�
#6LA IL.LUMINACIÓ
L’EFICIÈNCIA LLUMINOSA
L’eficiència lluminosa d’una bombeta és la quantitat de llum emesa
per nombre de watts consumits. S’expressa en lúmens/watt (lm/W)
i permet comparar el rendiment de les bombetes.
Les bombetes més eficients són les que produeixen més llum amb
menys electricitat. L’eficiència de les bombetes incandescents se situa
entre 12 lm/W i 20 lm/W, mentre que la de les bombetes fluorescents
està entre 40 lm/W i 100 lm/W.
Hi ha altres factors que caracteritzen les làmpades; els més importants
són:
L’índex de rendiment de color o índex de reproducció cromàtica (IRC):
És la capacitat que tenen les làmpades de reproduir els colors dels ob·
jectes que il·luminen. Ens indica l’aptitud d’una bombeta per a mostrar
els colors tal com són, sense deformar·los. El valor 100 és el de la llum
solar, la més fidel als colors; així, com més a prop del 100 estigui, millor
reproducció tindrà.
•IRC: molt bon rendiment de color
•70<IRC<85: rendiment de color bo
•40>IRC<70: rendiment moderat
•<40: rendiment limitat (només s’utilitza per a certes aplicacions no
domèstiques)
La temperatura de color:
S’expressa en graus Kelvin i és baixa per a llums riques en vermell
(llums dites calentes) i elevada per a llums riques en blau (dites fredes).
Les diferents temperatures de color de les làmpades ens permeten
crear sensacions i ambients diferents:
Temperatura de color (K) Aspecte cromàtic Característiques
<3.300 Blanc càlidSensació de relaxació i benestar. Adequades per a les àrees
socials com el menjador o la sala d’estar i els dormitoris.
3.300·5.000 Blanc neutre És el color que donen les làmpades halògenes.
>5.000 Blanc natural (fred)Provoquen una major activitat, adients per a la cuina, el
bany, les oficines...
#6LA IL.LUMINACIÓ
�
En general, per a nivells d’il·luminació baixos és preferible utilitzar làm·
pades d’aspecte càlid, però a mesura que augmenta la il·luminació
també hauria d’augmentar la temperatura del color. També s’ha de
tenir en compte que els infants necessiten més llum i que les necessi·
tats d’il·luminació per a la lectura i algunes activitats augmenten amb
l’edat.
TIPUS DE LÀMPADA
LA BOMBETA CLÀSSICA INCANDESCENT O INCANDESCÈNCIA CONVENCIONAL
És la bombeta més barata del mercat i de fàcil utilització i, també, la
que té un consum elèctric més gran i la que dura menys temps. El seu
rendiment lluminós es deteriora amb l’ús, ja que el filament es descom·
pon i es diposita a les parets internes de la bombeta. Emet llum, però
també calor i això fa que l’eficiència sigui baixa, ja que de tota l’energia
que consumeix només un 5·8% serveix per a il·luminar.
Una sola bombeta convencional de 100 W de potència consumeix
durant tot el temps que està encesa gairebé el mateix que un te·
levisor i més que una cadena de música de 40 W de potència de
sortida de cada altaveu.
La suma de diverses bombetes en un sol aplic dóna un rendiment
més baix per igual potència que una única bombeta. Sis bombetes
corrents de 25 W donen la mateixa llum que una de 100 W, però
consumeixen un 50% més.
LÀMPADA HALÒGENA INCANDESCENT O INCANDESCÈNCIA HALÒGENA
Les làmpades halògenes produeixen una llum més blanca i més con·
centrada que les bombetes clàssiques. Podrien estalviar fins a un 50%
d’electricitat, però la major part d’aquest estalvi desapareix pel con·
sum de l’aparell transformador, necessari per al seu ús, així que al final
consumeixen aproximadament el mateix que les bombetes clàssiques
incandescents, tot i que, si el transformador és electrònic, el consum
pot ser un 30% inferior a les bombetes clàssiques.
Més informació sobre la il·luminació
http://www.unionfenosa.es/webuf/
ShowContent.do?contenido=COM_01_08_
01_00&audiencia=1
�
#6LA IL.LUMINACIÓ
Les làmpades halògenes de “doble embolcall” duren el doble que les
convencionals i estalvien un 10% d’electricitat. No necessiten transfor·
mador i s’adapten fàcilment a les rosques normals, però el seu cost és
més elevat.
BOMBETES HALÒGENES DE BAIX CONSUM
Les bombetes halògenes de baix consum permeten un estalvi del 40%
respecte a les bombetes incandescents clàssiques i tenen les mateixes
característiques lluminoses que les bombetes halògenes normals (llum
focalitzada, reproducció cromàtica...). Estan recomanades per a llocs
on calgui una claror concentrada durant unes quantes hores al dia.
FLUORESCENTS
TUB FLUORESCENT
En els seus inicis, la llum produïda era molt freda i no es podia aplicar a
molts ambients. Ara, però, han evolucionat molt i hi ha una gran varietat
de matisos que ens permeten aplicar·los a molts llocs.
Consumeixen menys electricitat que les bombetes clàssiques i que les
halògenes (sobretot els tubs trifosfòrics) i duren uns vuit cops més que
les bombetes clàssiques. Els trifosfòrics fan, per la mateixa potència
que els estàndards, més flux lluminós; així es veu reduït el nombre de
làmpades necessàries per a un mateix nivell d’il·luminació. A més, la
seva vida útil és superior.
Hi ha la creença que les làmpades fluorescents utilitzen molta energia en l’arrencada i molt poca durant l’estona que produeixen llum, però això no és del tot cert. El consum
produït per l’arrencada és molt petit i no justifica mantenir les làm·
pades enceses. El que sí cal tenir en compte és que la vida dels flu·
orescents s’escurça si els encenem i els apagam molts cops. Si en
un interval de temps d’uns 20·30 minuts hem d’apagar i encendre
el llum més d’un cop, és més eficient mantenir·lo connectat que no
apagar·lo, ja que el que gastarem en consum ens ho estalviarem en
la compra d’una nova làmpada.
#6LA IL.LUMINACIÓ
�
LÀMPADES FLUORESCENTS COMPACTES (LFC)
Són petits tubs fluorescents que s’han anat adaptant progressivament
a la mida, la forma i el culot de les làmpades a què estam habituats; per
això es diuen làmpades fluorescents compactes (LFC). Tenen un tub es·
tret (10·15 mm) i corbat en doble U, o bé diversos tubs connectats per
punts d’unió per aconseguir unes dimensions més reduïdes.
Són làmpades d’estalvi energètic electròniques, amb pes reduït i vida
llarga; són més cares que les bombetes convencionals, però duren vuit
cops més i proporcionen la mateixa llum consumint només el 20% de
l’electricitat que necessiten les bombetes normals; per això el seu ús
és molt recomanable.
L’estalvi energètic és especialment important en les làmpades com·
pactes que tenen reactància de tipus electrònic i que es distingeixen
pel seu pes més elevat.
Les característiques principals de totes les làmpades es poden resumir
en:
Bombeta clàssica incandescent
Làmpada halògenaLàmpada fluorescent
Làmpada fluorescent compacta (LFC)
Cost relatiu Baix Mitjà·baix Baix Alt
Eficàcia lluminosaMolt baixa (6·20 lm/W)
Baixa (13·25 lm/W)
Alta (60·110 lm/W)
Alta (50·60 lm/W)
Temperatura de color
Blanc càlid, 2600·2800 K
Blanc, 3000 KDiferents temperatures
Blanc càlid, 2700 K
Índex de rendiment de color
Excel·lent (IRC=100) Excel·lent (IRC=100)Variable segons el model (IRC=50·95)
Bo (IRC=80)
Vida útilCurta, 1.000 hores
Curta, 2.000 hores
Llarga,10.000·12.000 hores
Llarga, 6.000·9.000 hores
Altres· Ús habitual i de fàcil adquisició.· Encesa instantània.
· Llum molt concentrada.· Encesa instantània.· Acostumen a necessitar transformadors.
· Lentitud d’encesa· La vida pot disminuir per variacions a la tensió.· Necessita elements addicionals (reactància, encebador).
· Instal·lació fàcil.· Reducció del consum i el manteniment un 80%.· S’escurça la vida si s’encén i s’apaga contínuament.
�
#6LA IL.LUMINACIÓ
COMPRA D’APARELLS D’IL.LUMINACIÓ
LA COMPRA DELS LLUMS
En el moment de comprar un llum hem de pensar per a què el volem,
on el situarem i el tipus de làmpada que necessita; d’aquesta manera
podrem fer·ne una bona tria.
» Els aparells d’il·luminació han de dirigir la llum cap a on ha de ser útil
i agradable sense enlluernar.
» Triau els aparells que hagin estat dissenyats per a la funció que desit·
jau. Per exemple, si voleu una llum per llegir, triau un aparell que faci
claror directa; en canvi, per il·luminar tota una habitació, millor que
sigui un aparell que permeti il·luminar una àrea més gran.
» No escolliu aparells que limitin la sortida de la llum. Les pantalles fos·
ques o dures redueixen la claror; en canvi, n’hi ha d’altres que poten·
cien la llum produïda, com els de colors clars o els que poden dirigir
la claror allà on voleu.
» Per la mateixa potència utilitzada, fa més llum un aparell que només
tingui una bombeta que no un que n’utilitzi moltes i de menys watts.
Quatre bombetes de 25 W fan poc més que la meitat de llum que una
bombeta de 100 W.
» Per la vostra seguretat, triau els aparells que tinguin la ENEC (Euro·
pean Norms Electrical Certifications), una etiqueta europea de quali·
tat que permet la lliure circulació d’aparells d’il·luminació a tot Europa
i que certifica que el producte és conforme a les normes europees.
L’etiqueta és comuna a tot Europa, a excepció del número, que indi·
ca l’organisme que ha realitzat la certificació. A Espanya, l’organisme
certificador és AENOR, i té el número 01.
COM ESCOLLIR LES LÀMPADES
L’etiqueta energètica és l’eina més útil per a conèixer l’eficiència de
les làmpades. Com en tots els electrodomèstics, la classe energètica
s’indica amb fletxes, lletres i colors. La classe A (que indica un con·
sum menor del 55% de la mitjana) és la més eficient energèticament
i té la fletxa més curta i verda. Les següents lletres indiquen un major
consum, les fletxes s’allarguen i el color és cada cop més vermell fins
arribar a la lletra G (que consumeix més del 125% de la mitjana).
#6LA IL.LUMINACIÓ
10
L’etiqueta energètica de les làmpades
I. I. Classe energètica a la que pertany, segons
l’eficiència energètica de la làmpada.
II. Fluix lluminós de la làmpada en lúmens.
Mesura la quantitat de llum que ens aporta
la làmpada.
III. Potència absorbida per la làmpada. Energia
necessària per a que funcioni.
IV. Cicle de vida mig nominal de la làmpada.
Quantitat de temps que la làmpada va
funcionar amb les condicions de fluix
lluminós abans exposades.
11
#6LA IL.LUMINACIÓ
Fixau·vos també en:
» La potència en watts (W): com més elevat sigui el valor, més con·
sum indica.
» La tensió en volts (V): indica la tensió del corrent elèctric que la
bombeta pot suportar (normalment 220 V).
» El culot: els llums tenen la rosca adaptada a un culot determinat;
per tant, la làmpada que compreu ha de coincidir·hi. Hi ha molts
tipus de culot, els quals estan indicats a les caixes de les làmpa·
des amb una lletra i un número. El número indica el diàmetre, i
la lletra, el tipus de culot. Els més usuals són els culots de rosca,
que tenen la lletra E (d’Edison); també podem trobar la lletra B,
quan el culot és de baioneta, o la G, quan és d’espiga. Les bom·
betes clàssiques tenen el culot E 27.
TRIAR EL LLUM ADIENT PER A CADA LLOC
Dissenyar la il·luminació d’una llar és molt difícil: cal tenir en compte
factors energètics, d’utilitat i també estètics. No existeix una il·luminació
estàndard i hi ha una gran diversitat de productes d’il·luminació que
permeten respondre a totes les funcions.
Per orientar en la tria de la làmpada adequada per a cada estança i la
potència que necessita, teniu una taula de recomanacions:
* Passadís, traster, golfes, habitació dels convidats...
Làmpada Entrada Sala d’estar Despatx Habitació Cuina WCUtilització
esporàdica*
LFC X X X X X X
Potència 9·25 W 9·25 W 9·25 W 7·25 W 11·25 W 7·18 W
Fluorescent X X X X X
Potència 18·36 W 18·25 W 18·36 W 18·58 W 18·36 W
Halògena X X X
Potència 300·500 W 300·500 W 300·500 W
Clàssica X
Potència 60·100 W
#6LA IL.LUMINACIÓ
12
IL.LUMINACIÓ EXTERIOR
La il·luminació exterior pot representar un gran consum d’energia si
funciona durant moltes hores. Valorau que els llums siguin realment
necessaris i triau les làmpades més eficients:
· Les làmpades de sodi d’alta pressió són molt eficients per a la il·
luminació exterior. Inicialment costen més que les convencionals,
però utilitzen un 70% menys d’energia i la seva vida útil està estimada
en uns 10 anys.
· Les làmpades d’halogenurs metàl·lics són més eficients que les LFC
convencionals, produeixen una llum blavosa i són molt útils per a
ressaltar plantes o jardins.
· Si només s’ha d’il·luminar l’exterior algunes hores, valorau la possi·
bilitat d’utilitzar sensors de moviment, temporitzadors o bé cèl·lules
fotovoltaiques, que apaguen els llums quan hi ha prou llum natural.
I sobretot, comprau els llums que tinguin una coberta superior i il·
luminin cap a terra, si no causarem una contaminació lumínica que no
ens permetrà gaudir del cel estrellat de les Illes Balears.
CONTAMINACIÓ LUMÍNICA
Entenem com a contaminació lumínica l’emissió inadequada de llum
provinent de fonts artificials nocturnes. El desenvolupament de la nos·
tra societat i, per tant, el progressiu increment de l’enllumenat exterior
ha estat el factor causant d’aquests tipus de pol·lució, que afecta tant
les persones com el medi ambient (increment de la despesa energèti·
ca, augment de l’efecte hivernacle, consum de territori,etc.).
Els efectes de la contaminació lumínica són nombrosos. L’excés de
llum a les ciutats ocasiona molèsties a molta gent que té dificultats
per a dormir, sobretot durant l’estiu, amb les finestres obertes. Aquesta
invasió de llum als habitatges pot ser causa d’estrès i altres alteracions
(pèrdua d’agudesa visual, enlluernament, etc.). A més, la contaminació
lumínica incideix sobre la biodiversitat i afecta la flora i la fauna dels
espais naturals, ja que la nocturnitat és essencial per a la reproducció i
la supervivència de moltes espècies.
Si bé l’enllumenat públic representa una petita part del consum
d’energia elèctrica de les Illes Balears, en un municipi pot arribar a
representar fins un 50% de la despesa energètica total. Per pal·liar
aquesta despesa energètica, la Direcció General d’Energia impulsa
entre els ajuntaments l’aprovació d’ordenances municipals en l’en·
13
#6LA IL.LUMINACIÓ
llumenat públic, que té com a objectiu establir criteris d’eficiència i
estalvi energètic a les instal·lacions d’enllumenat.
La Direcció General d’Energia executà el Pla ambiental d’eficiència
energètica i reducció de la contaminació lumínica al municipi de
Formentera. Aquest projecte quedà emmarcat dins el PLA D’EFICI·
ÈNCIA ENERGÈTICA realitzat a l’illa de Formentera, una actuació de·
mostradora de les possibilitats d’estalvi i eficiència energètica entre
els municipis de les Illes Balears.
La Conselleria de Comerç, Indústria i Energia convoca ajuts als ajun·
taments i empreses públiques municipals que ho desitgin, per exe·
cutar programes d’increment d’eficiència energètica a l’enllumenat
urbà i la reducció de la contaminació lumínica.
La Llei 3/2005, de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, publicada en el BOIB núm. 65, de 28 d’abril de
2005, té com a objecte la regulació de les instal·lacions i els apa·
rells d’enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contamina·
ció lumínica que poden produir i a la seva eficiència energètica. Es
tracta d’establir les condicions que han de complir les noves instal·
lacions d’enllumenat exterior, tant públiques com privades, situades
a la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com les mesures
correctores que s’han d’aplicar a les instal·lacions existents inade·
quades, amb la finalitat de millorar la protecció del medi ambient
mitjançant un ús eficient i racional de l’energia que consumeixen i
la reducció de la brillantor lluminosa nocturna, sense perjudici de la
seguretat que ha de proporcionar l’enllumenat als vianants, vehicles
i propietats.
Aquesta Llei té com a finalitats:
a) Mantenir el màxim possible les condicions naturals de les hores
nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en
general.
b) Promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i in·
teriors mitjançant l’estalvi d’energia, sense minva de la seguretat.
c) Evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i, en tot cas, mini·
mitzar·ne les molèsties i els perjudicis.
d) Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la
visió del cel.
>> La llum natural és més agradable, més salu·
dable i més econòmica que l’artificial. A les
Illes Balears hi ha moltes hores de sol al dia
que es poden aprofitar. Afavoriu al màxim la
llum natural obrint les cortines i persianes i
obrint finestres allà on calgui.
>> La llum s’aprofita més si les parets són cla·
res, ja que el 80% de la claror s’hi reflecteix;
en canvi, en parets fosques només es re·
flecteix el 10%.
>> Apagau els llums sempre que sortiu d’una
sala. Una habitació amb el llum encès sen·
se que hi hagi ningú és una despesa inútil
tant d’energia com de doblers.
>> Adaptau la potència, el rendiment del color
i la temperatura de les làmpades a les vos·
tres necessitats.
>> Quan substituïu les bombetes tradicionals,
feu·ho per bombetes de baix consum.
Substituir una sola bombeta de 100 W per
una de baix consum evita l’emissió a l’at·
mosfera, al llarg de la seva vida útil, de més
de mitja tona de CO2.
>> Reservau els llums halògens d’alta potència
per a activitats que necessiten molta llum;
no els utilitzeu per crear ambient.
>> Instal·lau bombetes de baix consum en els
punts on el llum estigui encès més hores.
>> En substituir un tub fluorescent, triau un
tub més modern i menys gruixut (de 26 mm
en comptes de 38 mm de diàmetre). Això
us permetrà estalviar un 10% de consum i,
si el tub és trifosfòric, aconseguireu un 20%
més de llum i més qualitat.
>> Encendre i apagar molts llums amb un sol
interruptor significa que potser s’encenen
llums que no ens calen; evitau·ho sempre
que pugueu.
>> La contaminació lumínica té efectes nega·
tius que afecten la qualitat de vida de les
persones (estrès, insomni, etc.), potencia
l’efecte hivernacle, suposa una despesa
econòmica inútil i, alhora, també afecta el
bioritme dels éssers vius.
>> Aquest tipus de contaminació no ens per·
metrà gaudir del cel estrellat de les Illes
Balears.
RECORDAU