Aprenentatge
L'aprenentatge és
• un procés
– de canvi de la conductacanvi de la conducta i / o
– de adquisició d'informacióadquisició d'informació,
• resultant de la experiència individualexperiència individual i
• amb efectesefectes relativament duradorsduradors
Un reflex és una reacció provocada de forma automàtica i fiable per una determinada classe d'estímuls i sense necessitat d'aprenentatge previ
Intervenen diversos sistemes de resposta
• reflex d'alarma / sobresalt• reflex d'orientació
Intervé un sol sistema de resposta
• contracció / dilatació pupilar• Salivació• reflexos de retirada
Reflexos "simples" Reflexos "Complexos"
1. Reflexos1. Reflexos
receptor
Neurones sensorials
Neurones motores
efector
Reflex monosinàptics
receptor
Neurones sensorials
Neurones motores
efector
Reflex polisinàptics
Interneurones
1. Reflexos
Estímul
Neurones sensorials
Neurones motores
Resposta
Medulespinal
1. Reflexos
Els etòlegs consideren que cada espècie té un repertori de moviments estereotipats. Aquests comportaments són comuns a tots els membres de l'espècie i són tan característics de l'espècie com les seves característiques estructurals.
2. Pautes fixes2. Pautes fixes
K. Lorenz
1903-1989
Tinbergen
1907-1988
Són seqüències específiquesseqüències específiques de resposta de una una espècieespècie Desencadenades per un estímul específicestímul específic que les provoca JeràrquicamentJeràrquicament organitzades
2. Pautes fixes
K. LorenzPautes fixes
TinbergenEstímuls específics
TinbergenJerarquitzats
El descensdescens progressiu de la resposta com a conseqüència de la repetida presentació de l'estímul
3. Habituació3. Habituació
La disposició disposició creixent a
respondre a conseqüència de la
repetida presentació de
l'estímul
4. Sensibilització4. Sensibilització
Formes bàsiques d'adaptació al medi (present en tots els animals) ajuden decidir quins estímuls s'han d'ignorar i a quins cal respondre
.Sistema E-RHabituació
Sistema d'estatSensibilització
ESTÍMUL RESPOSTA
ORGANISME
Metge especialitzat en fisiologia intestinal.
Premi Nobel el 1904 pels seus estudis en l'aparell digestiu i sucs gàstrics.
Formular la llei del reflex condicionat, Que va desenvolupar entre 1890 i 1900
El condicionament clàssic és una resposta produïda en forma natural per un estímul arriba a ser produïda per un altre estímul diferent, que abans era neutral.
5. Condicionament clàssic5. Condicionament clàssic
Ivan Pavlov
1849-1936
5. Condicionament clàssic
Termes essencials:
EI - Estímul incondicionat: estímul biològicament poderós capaç de produir una reacció no apresa (reflecteix).
EC - Estímul condicionat: Estímul innocu o biològicament neutre incapaç de produir cap resposta, llevat febles reaccions d'orientació que desapareixen ràpidament.
RI - Resposta incondicionada: Resposta no apresa desencadenada pel EI.
RC - Resposta condicionada: Resposta apresa provocada per l'EC.
5. Condicionament clàssic
Fases del condicionament
EI
EC
RIAbans de l'experiment
EI
EC
RI Durant
l'experiment
EC
RC
Després de l'experiment
5. Condicionament clàssic
http://www.youtube.com/watch?v=kuAVOQixBl8
Tipus de condicionament
EI
EC
Simultani
Demorat
D'empremta
Cap enrere
EI Temporal
És menys efectiu. L'EC queda enfosquit pel EI. No
serveix per predir el EI.
5. Condicionament clàssic
Tipus de condicionament
EI
EC
Simultani
Demorat
D'empremta
Cap enrere
EI Temporal
És el més efectiu perquè el EC es converteix en anticipador de l'EI
5. Condicionament clàssic
Tipus de condicionament
EI
EC
Simultani
Demorat
D'empremta
Cap enrere
EI Temporal
De molt poc efecte
5. Condicionament clàssic
Tipus de condicionament
EI
EC
Simultani
Demorat
D'empremta
Cap enrere
EI TemporalNo s'aconsegueix cap
aprenentatge
5. Condicionament clàssic
Requisits del condicionament
1 El EC ha de ser posterior al EI
2 Presentació repetida del EC i EI junts
3 Relació lògica entre el EC i EI
4 Un EC nou
5 Un EI biològic o simbòlicament important
5. Condicionament clàssic
Fases
Extinció i Recuperació espontània
Assaigs AssaigsTemps
Adquisició Extinció Pausa Recondicionament
Recuperació espontània
Reextinció
EC + EI
EC solForç
a de
resp
osta
5. Condicionament clàssic
Adquisició
Determina la quantitat de presentacions necessàries de aparellament EC-EI per mostrar la RC.
Pavlov i col.laboradors, dècada 1920
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1 10 20 30 40 50
ENSAYOS
Go
tas
de
Sal
iva
Sujeto 1
Sujeto 2
Fases en l'adquisició
Enlairament i acceleració Sosteniment
5. Condicionament clàssic
Extinció
La presència de l'EC sense l'EI porta a un progressiu debilitament de l'aprenentatge i la seva desaparició.
Ensayos con el EC solo
Can
tidad
de
saliv
a en
cc.
00,10,20,30,40,50,60,70,80,9
1
1 2 3 4 5 6
Pavlov i col.laboradors, dècada 1920
De vegades es produeix una recuperació espontània de respostes extingides, la qual cosa demostra que mai es produeix una extinció total
5. Condicionament clàssic
Generalització
És la tendència a respondre a estímuls semblants al EC.
0
50
100
150
200
250
300
530 550 570 580* 590 610 630
Longitud de onda (nm)
Res
pu
esta
s
Gradient de generalització de l'estímul per als coloms que van ser entrenades a picar en presència d'una llum acolorida de 580 nm de longitud d'ona.
La eficación l'EC és tant major com més s'assembla. En canvi com més difereixen més difícil és la reacció.
5. Condicionament clàssic
Discriminació
És la capacitat apresa per distingir un estímul condicionat d'altres estímuls no condicionats.
5. Condicionament clàssic
Un EC podia servir de base incondicionada EI d'un altre
Condicionament compost
EI
EC
RC
descàrrega
toc
Retirada potaCt. 1er ordre
EI
EC
RC
toc
aigua ebullició
Retirada potaCt. 2º ordre
EI
EC
RC
aigua ebullició
so
Retirada potaCt. 3er ordre
5. Condicionament clàssic
Entusiasme il limitat inicial: 1 ª explicació objectiva davant el mentalisme.
Posteriorment, tot i que va reconèixer les seves limitacions, va quedar clar que podia explicar molts comportaments complexos.
• Conductes emocionals
• Conductes neuròtiques
• Publicitat
Importància
5. Condicionament clàssic
a.Conductes emocionals: Pors (v. gr. A hospitals de nens que van patir
malalties).
Aversió gustativa
EI
EC
RC
Provar menjar en mal estat
Nàusees, marejos
Veure-la, olorar, imaginar ...
5. Condicionament clàssic
b.Comportaments neuròtics • Pavlov (gos)
• Liddel (ovella)
• WATSON (Albert, nen 11 mesos)
salivar
retirar pota
retirar pota
comportament neuròtic
10 cops / 5 '
20 cops / 5 '
comportament neuròtic
llum
metrònom
5. Condicionament clàssic
http://www.dailymotion.com/video/xgr8b7_miedo-condicionado-little-albert-j-b-watson_school
c. Publicitat
Aprofitament dels requisits del condicionament
Utilització de la llei de generalització
5. Condicionament clàssic
Aprofitament dels requisits del condicionament
1 El EC ha de ser posterior al EI
Els nens es diverteixen ambles joguines (EI)
5. Condicionament clàssic
2 Presentació repetida del EC i EI junts
McDonald's ofereix capsetes de felicitat amb joguines per als nens.
(EC)
Cada mes treuen una nova joguina i fan anuncis a la TV perquè el nen ho
sàpiga. (Repetició)
5. Condicionament clàssic
Aprofitament dels requisits del condicionament
3 Relació lògica entre el EC i EI
Els nens es diverteixen amb les joguines (EI) de la caixeta feliç. (EC)
5. Condicionament clàssic
Aprofitament dels requisits del condicionament
4 Un EC nou
Hi ha joguines per a nens i per a nenes i cada mes ho canvien
depenent els interessos del nen.
5. Condicionament clàssic
Aprofitament dels requisits del condicionament
5 Un EI biològic o simbòlicament important
Els nens es diverteixen a McDonald's.
5. Condicionament clàssic
Aprofitament dels requisits del condicionament
Evitar generalització - Els productes líders tracten de diferenciar-se dels competidors per evitar aquesta generalització i per tant
preferència pel producte semblant.
5. Condicionament clàssic
Utilització de la llei de generalització
Marca de família - Tècnica mitjançant la qual una companyia comercialitza tota la
seva línia de productes sota el mateix nom de marca.
5. Condicionament clàssic
Utilització de la llei de generalització
Proximitat - dos objectes situats properament l'un de l'altre participen
de les mateixes característiques generals.
L'estratègia d'ubicar alguns productes al costat d'altres de millor qualitat, per tal que la gent pensi que aquests són de classe similar a altres.
5. Condicionament clàssic
Utilització de la llei de generalització
Pertinença - tendència que hi ha als individus a pensar que un objecte que és part d'un altre major, té les mateixes característiques que aquest.
5. Condicionament clàssic
Utilització de la llei de generalització
6. Condicionament operant
Primer a intentar demostrar com s'aprenien noves respostes.
Experimentar amb gats en caixes-problema ja que la
caixa estava tancada i per menjar havien de sortir
prement una palanca.
Va definir la llei de l'efecte: Una respostes es fa més o menys probable depenent de les seves conseqüències.
5. Condicionament clàssic5. Condicionament clàssic
Thorndike
1874-1949
Neoconductistes més important.
Va basar els seus estudis en els treballs de Thorndike.
La seva obra més important va ser La conducta dels organismes.
Va dissenyar l'anomenada caixa de Skinner i treball amb rates i coloms.
Skinner
1904-1990
6. Condicionament operant
http://youtu.be/mvzV3xbsihc?t=2m4s
6. Condicionament operant
6. Condicionament operant
Actuen per assajos i errors.
Acaben amb una conducta estereotipada: palanca menjador
El nivell de motivació és molt important per a l'aprenentatge.
El resultat aconseguit amb la resposta incrementa el nivell de repetició de la mateixa.
Conseqüències dels experiments
6. Condicionament operant
I Respostes
Conseqüència
R1
R2
R3
Indiferència
Indiferència
Estímul Reforçador
?
Procés a través del qual un organisme aprèn a associar certs actes amb determinades
conseqüències. L'organisme aprèn a fer certes respostes instrumentals per obtenir un reforç o
escapar d'un càstig. També s'anomena condicionament instrumental.
Condicions
OPerants O INSTRUMENTAL
6. Condicionament operant
Reforços primarisReforços primaris
Satisfan de forma innata, són biològics i no cal aprendre'ls: menjar, aigua, activitat sexual ...
Reforços secundarisReforços secundaris
Es troben associats amb els reforços primaris: diners, notes, medalles ...
qualsevol esdeveniment que augmenti la probabilitat d'una
resposta.
Estímul Reforçador
6. Condicionament operant
Conseqüència Obtenció Cessament
Apetitiva
Recompensa
REFORÇ POSITIU
Càstig
ENTRENAMENT PEROMISSIÓ
Aversiva
Càstig
CÀSTIG
Recompensa
REFORÇ NEGATIU
Evitació Escapament
Tipus de condicionament operant
Augmenten
la taxa de resposta
Disminueixen
la taxa de resposta
6. Condicionament operant
a) + Recompensa Recompensa ++ Esforç.
b) Resposta Reforç
c) +MotivacióMotivació ++ Esforç
REFORÇ POSITIU
Recompensa que afavoreix
la conducta
Variables que intervenenÉs el factor clau en el treball humà: salari, notes, lloances
...
La demora ocasiona una caiguda en la
corba d'execució
Saciat, no es treballa.
proximitat temporalproximitat temporal
6. Condicionament operant
REFORÇ NEGATIU Consolida la resposta en reduir o eliminar un estímul contrari, desagradable
EscapamentEscapament
El subjecte dóna una resposta de fugida que que li permet eliminar un estímul aversiu. L'índex de resposta és inversament proporcional a la intensitat de l'estímul aversiu.
6. Condicionament operant
REFORÇ NEGATIU Consolida la resposta en reduir o eliminar un estímul contrari, desagradable
EvitacióEvitació
El subjecte aconsegueix amb la seva acció eliminar el reforç aversiu.
Genera ansietat
• Si el temps entre Avís - Descàrrega és tan curta que no dóna temps a activar palanca. V. gr.: examen amb poc temps.
• L'ansietat va desapareixent en la mesura que s'escurça el temps de resposta. V. gr.: en una pregunta si es triga a respondre, creix l'ansietat.
Produeixen úlceres
• En qui ha de prendre la decisió, en els altres no. V. gr.: executius de grans empreses.
6. Condicionament operant
ENTRENAMENT PER OMISSIÓ
El resultat que segueix és l'absència d'un estímul apetitiu. S'omet una recompensa.
Exemple: pare no deixa sortir cap de setmana per males notes.
Abans: "càstig negatiu"
S'assembla a l'extinció, però difereix en el grau de suspensió.
6. Condicionament operant
a) + Intensitat Intensitat ++ Eficàcia.
b) Resposta Càstig
c) + Constància Constància + Efectiu
d) En fase extinció: no accelera el procés, llevat que sigui fort
El subjecte tracta de disminuir la
resposta (serveix per inhibir
conductes): multes, males
notes, ensopegada a la vorera, cop a la
llinda d'una porta, interessos
de demora ...
Variables que intervenen
proximitat temporalproximitat temporal
CÀSTIG La resposta condueix a un estímul aversiu
6. Condicionament operant
Reforçament continu
Reforça cada vegada que es produeix.
Acumula punts cada vegada que la facis servir
6. Condicionament operant
Reforçament Intermitent
La resposta desitjada es reforça només algunes vegades
a.-De raó fixa b.- De raó variable a.-De raó fixa b.- De raó variable
Després d'un número fix de respostes Després d'un nombre variable (a l'atzar)
a´.-D'interval fix b´.-D'interval variablea´.-D'interval fix b´.-D'interval variable
Després d'un període de temps Després d'un temps variable (mitjana)
Ex. Amb el servei de 20,000, 40,000, 60,000 i 80,000 Km a l'agència on vas comprar l'auto, t'obsequia X
regal
Sou mensual Premi a qui treballa bé sense establir un temps concret (per 5,
7, 15, 30 dies).
6. Condicionament operant
Condicionament clàssic Condicionament operant
...
Es provoca una resposta. S'emet una resposta.
Substitució d'estímuls. No hi ha substitució d'estímuls.
Formació de nou reflex. Consolidació del reflex existent.
L´ EC prepara per al reforç que ve. La RC no manipula l'ambient
La R proporciona el reforç: opera sobre l'ambient.
Es mesura per la latència. Es mesura per la taxa de reforç.
EI
ECRI Im R Reforçament
Fred S. Keller i Schoenfeld: Fonaments de Psicologia
6. Condicionament operant