Accessibilitat escola Tecnos de Terrassa
AccessibilitatEl centre ha de complir els requisits del:
“Codi d’accessibilitat de Catalunya. Decret 135/1995”CPI-96
Des de zona pública a entrada i dins de l’edifici no poden haver-hi:Barreres arquitectòniquesHa de permetre el pas de dues persones, una de les
quals porti cadira de rodes.Si hi ha desnivell, han d’haver-hi rampes amb
passamans i protecció que facilitin el suport.Escales amples.
AccessibilitatA les portes d’entrada no poden haver graons
o marxapeus que dificultin l’accés.
PassadissosAmplada mínima passadissos d’ús públic
(accés aules i espais docents):1.60 metres
Amplada mínima passadissos d’ús restringit (accés administració i incendis):1.20 metres
Relació, temps-edifici-metodologia1900-1930. Escoles privades (claustre i tot al
voltant) semblant a convents. Aïllament de l’exterior i transmissió de coneixements. Exemple Jesuites de Sarrià.
1900-1915. Públiques. Caràcter unitari, aules segregades per sexes. Integració a la societat urbana. Exemple. Escola Palau Saverdera.
1915-1931. Escoles de l’ajuntament de BCN. Construccions multinuclears. Trenquen l’aïllament d’aula i afavoreixen la pedagogia de l’escola activa.
Relació, temps-edifici-metodologia1931-1939:Juxtaposició d’aules i separades dels
elements comuns. Basada en funcionalitat i no en integració en l’entorn. Incorporen orientació pel sol. Escola activa. Exemple: Escola Blanquerna.
1939-1980: Immobilisme radical. Desvinculació de l’entorn i sense relació amb entorn urbà. Escoles públiques: aules a una banda i segregació de sexes. Escoles privades: Renovació pedagògica. Escoles actives.
1980-1990: Nous edificis. Integració d’aquests a l’entorn immediat.
Relació, temps-edifici-metodologia1990: LOGSE. Aules específiques per nous
ensenyaments: psicomostricitat, música etc.Tractament personalitzat de cada projecteFlexibilitat de dissenyAdaptabilitat d’estructuresEntorn físic i integració en lo urbàConcepte de sostenibilitatManteniment preventiu
1995: Aula informàtica (noves tecnologies)
Recommended