El Sector agrícola i ramader, oportunitats de futur
Antoni Pané Ripoll
Cooperativa d’Ivars
• Planeta terra
• Planeta blau
• Planeta aigua
Evolució de la població mundial
Les oportunitats ...
• Creixement de la població mundial
• L’alimentació no és una opció, és una
necessitat
• Canvis alimentaris dels països emergents
• Limitació de recursos disponibles
• Obsolescència natural del producte
• Caducitat
• Autoabastiment i proximitat
Les amenaces ...
• Tradicions i cultures
• Envelliment de la població
• Canvis de conducta alimentària
• Canvis en la climatologia
• Normativa, mercats, barreres
Dades de superfícies i elements productius
Països Superfície
Total km2
Població X 1000
habitants
Superfície agrària útil
(SAU) x 1000 Ha
SAU % Nº Explotacions
X 1000 SAU /
Explotació
ESPANYA 505.987 45.000 24.890 49,2 1.044 23,8
CATALUNYA 32.107 7.000 1.000 (±) 32,1 47 (±) 21,2
BÈLGICA 30.528 10.700 1.370 45 48 28,6
DINAMARCA 43.098 5.500 2.660 61,8 45 59,7
HOLANDA 41.543 16.000 1.914 46,1 77 24,9
Visió del sector agroramader
Visió des d’una empresa cooperativa. Direcció. Socis. Dos conceptes i orientacions d’empresa
• Consumidor
• Distribució
• Indústria
• Transformació
• Ramader
• Agricultor
•Consumidor
•Distribució
• Indústria
•Transformació
•Ramader
•Agricultor
Concepte 1. Empreses verticalitzades
Visió del sector agroramader
Visió des d’una empresa cooperativa. Direcció. Socis. Dos conceptes i orientacions d’empresa
Concepte 2. Empreses en cadena alimentària
· Agricultor
· Ramader
· Indústria
· Transformació
· Consumidor
· Distribució
Demanda
Oferta
• Retroalimentació • Competitivitat
Tensió de mercat
CADENA DE VALOR
Visió del sector agroramader
Visió des d’una empresa cooperativa. Direcció. Socis. Dos conceptes i orientacions d’empresa
Les empreses en cadena de valor competeixen entre elles, però a la vegada interactuen i es retroalimenten, generant competitivitat. Analogies amb el sector de l’Automoció.
El sector agroramader actualment gaudeix d’una alta competitivitat: Exportem 1 de cada 3 porcs que produïm.
Visió del sector agroramader.
FORTALESES DEBILITATS
• Model Eficient • Productivitat • Costos (SIP) • Competitivitat
• Proximitat • Organització • Esforç, treball i tradició • Internacionalització
• Limitacions naturals • Baix autoabastiment • Pocs operadors locals • Logística deficient
• Ports, estiba • Comunicacions
• Normativa global • Risc sanitari • Percepció opinió pública
Agricultor Ramader PURINS
300 €/Ha
Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya.
PINSOS Producció (Milers de
Tones)
Avicultura 1.692
Porcí 4.621
Boví 832
Oví i cabrum 70
Altres espècies 163
TOTAL 7.378
CEREAL Us (Milers de Tones)
Ordi 1.252
Blat 1.622
Blat de moro i Sorgo 2.004
Altres cereals 58
TOTAL 4.936
PROTEAGINOSES Us (Milers de Tones)
Soia 1.150
Colza 229
Girasol 179
Subproductes 563
Altres 321
TOTAL 2.442
Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Necessitats de materies primeres per producció pinsos 2011
Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya.
Entrades de cereal i proteaginoses als ports catalans
CEREAL (Tn) BARCELONA TARRAGONA TOTAL
Blat Farratger 74.331 1.001.559 1.075.890
Blat panificable 106.949 221.182 328.131
Blat de moro 158.500 1.732.917 1.891.417
Sègol / Triticale/Sorgo 0 44.306 44.306
TOTAL 339.780 2.999.964 3.339.744
PROTEAGINOSES (Tn) BARCELONA TARRAGONA TOTAL
Faves de Soia 1.699.277 0 1.699.277
Farina de Soia 57.650 408.319 465.969
Colza 276.441 276.441
Girasol 401.044 401.044
TOTAL 1.756.927 1.085.804 2.842.731
Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Producció de cereals a Catalunya
CEREAL (Tn) Campanya
2013 Mitjana 4
darreres
Ordi 824.678 651.849
Blat 454.216 390.060
Blat de moro 437.804 374.776
TOTAL 1.716.698 1.416.685
A Catalunya produïm menys de la meitat de cereal del que arriba als Ports
A Catalunya produïm menys del 30% de cereal que necessita la ramaderia
Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Proposta de reducció del dèficit.
• Increment de la rendibilitat • Increment de l’autoabastiment. • Qualitat i disponibilitat per la producció ramadera
• Potenciació d’una segona collita anual de cereal
Ordi Blat de moro
2 collites
Objectiu: produir 20 Tones/Ha per campanya de cereal a 14% humitat
8 Tm d’ordi per Hectàrea 12 Tm de panís al 14% d’humitat (equival a 15 Tm de panís al 34%)
Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Proposta de reducció del dèficit.
Preu de mercat (€/Tm) 150 € 200 € 250 €
Valor 20 Tm (€/Ha) 3.000 € 4.000 € 5.000 €
Ingressos Bruts previsibles:
• Optimitzar la producció • Reduir els costos • No focalitzar el preu de venda com a objectiu, ja
que no depèn de nosaltres
155 €/Tm 175 €/Tm
155 €/Tm 135 €/Tm
Importància del sector ramader dins la nostra agricultura
Preus blat de moro França/Catalunya:
Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Elements necessaris per aconseguir una segona collita.
1. Integral tèrmica suficient 24 de juny 24 d’octubre
2. Glaçades posteriors a primers de novembre (-1o ) 3. Reg a pressió (Modernització de regadius, nous
regadius, Segarra-Garrigues) 4. Utilitzar cicles varietals adequats 5. Collir a 32% - 34% d’humitat 6. Implantació de sistemes de conservació (pastone) 7. Optimització del conreat, de l’adobat i de costos en
general.
Resum
El futur per al conreu del cereal en la nostra zona passa per:
1. Implantació de la doble collita (ORDI + PANÍS) 2. Actualització dels sistemes i distribució de reg 3. Reducció de costos de conreat i d’adobat
Tot projecte d’inversió, necessita d’un finançament adient, que en aquest cas de ben segur serà raonablement rendible i d’alta capacitat de retorn.
Experiència
Durada: 3 anys Inici proves: l’any 2012 2013 – 2.600 Tones 2014 – 6.500 Tones Resultats: Contrastats en l’alimentació animal, obtenint millores importants. Mitjans: Granja experimental de remugants a Montsuà en el marc de la línia MAGRAMA INVESTIGACIÓN APLICADA
Granja experimental de remugants a Montsuà
línia MAGRAMA INVESTIGACIÓN APLICADA