[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
APARELL DIGESTIU
• És el principal responsable de l’entrada i absorció de nutrients, al temps que col·labora en l’eliminació de residus.
• Està format pel tub digestiu i les glàndules annexes.
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
TUB DIGESTIU• Té una llargària aproximada de set metres en
l’ésser humà.
• Hi trobem els següents segments:»Boca»Faringe»Esòfag»Estómac» Intestí prim» Intestí gros»Anus
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
TUB DIGESTIU: BOCA• Flanquejada pels llavis superior i inferior.• El ser humà té dues fileres de dents, una
superior i una inferior, amb 16 peces dentàries a cada filera, en total 32 dents.
Teeth
_by_D
avid
_Sh
an
kbon
e
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
FÓRMULA DENTÀRIA 8 incisius –
Funció: Tallar
4 canins (els ullals) - Funció: Esqueixar
8 premolars – Funció: Triturar
8 molars (els queixals) – Funció: Mastegar o moldre
4 cordals (els queixals del seny)
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
LLENGUA• És la part de la boca on rau el sentit del
gust. • És un múscul que s’estén més enllà de la
boca, fins a la faringe. • Els receptors als diferents sabors estan
distribuïts de forma específica sobre la superfície de la llengua, i es diuen papil·les gustatives.
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Glàndules salivals
1. Glàndula paròtide2. Glàndula
submaxil·lar3. Glàndula sublingual
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
FARINGE• Està formada per tres parts:
– La rinofaringe: Situada just darrera de les coanes nasals, on podem trobar les glàndules adenoides (popularment anomenades "carnots").
– L’orofaringe: Comença darrera de l’istme, un cop passats els pilars anterior i posterior del paladar, les amígdales i l’úvula.
– La hipofaringe: Acaba a l’epiglotis, just on el tub es divideix en dues vies: la respiratòria i la digestiva.
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
ESÒFAG• Condueix el bolus alimentari des de la
faringe a l’estómac. • Té una llargària aproximada de 35 cm. i,
després de travessar el tòrax, passa a través del diafragma per l’hiatus esofàgic.
• En la seva unió a l’estómac, el càrdies actua com si fos una vàlvula per efecte de la diferencia de pressió entre tòrax i abdomen, regulant el pas del bolus alimentari al seu través.
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
ESTÓMAC
• Es troba ja dins l’abdomen, en la regió anatòmica coneguda com epigastri.
• S’estén des del càrdies al pílor, i la seva forma recorda vagament a la lletra "J", encara que les variants anatòmiques són múltiples.
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
ESTÓMAC• Fundus: És la part que contacta amb el
diafragma. En posició de bipedestació, és evident en les radiografies, doncs està ple d’aire.
• Cos: Al seu interior, els plecs gàstrics augmenten la superfície de contacte dels sucs gàstrics amb el bolus alimentari.
• Antre: És la zona on els aliments esperen per passar a través del pílor fins al budell prim.
• Pílor: És un autèntic esfínter, format per teixit muscular, que regula el pas de l’aliment més enllà de l’estómac.
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
INTESTÍ PRIM• Comença al pílor i
s’estén fins a la vàlvula ileocecal.
• Compren tres segments, que són: −Duodè−Jejú−Ili in
test
í p
rim
by T
on
tin
e
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
INTESTÍ PRIM: DUODÈ• Dividit funcionalment, que no anatòmicament, en
quatre porcions. Té forma aproximada de lletra "C".
• Va des del pílor fins a l’angle de Treitz.
• La primera porció és la zona on és més freqüent trobar les úlceres pèptiques (bulb duodenal).
• Al nivell de la segona porció, trobem l’orifici de sortida anomenat ampul·la de Vater (amb un esfínter real: l’esfínter d'Oddi), on el colèdoc provinent del fetge i el conducte de Wirsung provinent del pàncrees aboquen el seu contingut dins el tub digestiu.
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Ampul·la de Vater
Am
polla
de v
ate
r b
y T
on
ton
i
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
INTESTÍ PRIM: JEJÚ I ILI
• Jejú: És la part més llarga de l’intestí prim.
• Ili: És el tram final de l’intestí prim, on es realitza l’absorció del ferro. Finalitza a la vàlvula ileocecal, que connecta amb l’intestí gros.
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Intestí prim: Secció• Té forma de tub que
s’acoda en les “nanses” intestinals
• La seva llum està formada per “villi” que augmenten la superfície per l’absorció de nutrients
• Les glàndules intestinals elaboren moc
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
INTESTÍ GROS• Va des de la vàlvula ileocecal fins a
l’anus• Descriu un arc que envolta la massa
flotant de l’intestí prim• De la seva forma, cal destacar les
haustres del colon• Està format per: cec, colon
(ascendent, transvers i descendent), sigma, recte i anus
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
INTESTÍ GROS
Colon transvers
Colon ascendent
Colon descendentCec Apèndix vermiforme
SigmaRecteAnus
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Glàndules digestives
• Glàndules salivals
• Glàndules intestinals
• Fetge
• Pàncrees
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Glàndules salivals• Es troben a l’interior de la boca i
secreten saliva• Són les següents:
– Paròtide– Submaxil·lar– Sublingual– Altres: A la llengua, als llavis, les
galtes i el paladar
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Glàndules intestinals
• Es troben a l’interior del budell• També s’anomenen criptes de
Lieberkühn• Fabriquen moc i renoven les
cèl·lules de la llum intestinal
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Fetge: Anatomia• Òrgan indispensable per a la vida• Situat sota el diafragma, a l’hipocondri
dret i epigastri• Gran: pesa entre 1400 i 1800 gr• Està dividit en lòbuls• Les substàncies absorbides pel tub
digestiu arriben al fetge per la vena porta
• Sota d’ell trobem la bufeta biliar
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Fetge: Fisiologia• Produeix bilis, que actuarà com emulgent del
contingut del tub digestiu, afavorint l’absorció dels nutrients
• Produeix proteïnes (albúmina,...)• Emmagatzema sang, glicògen, vitamines,
ferro, proteïnes...• És un potent destoxificant, actuant com a
primer filtre de les substàncies provinents del tub digestiu (alcohol, fàrmacs,...)
•
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Fetge: Espai porta• És la unitat bàsica
de funció hepàtica• Format per:– Una branca de
l’artèria hepàtica– Una branca de la
vena porta– Un canal biliar– Vasos limfàtics
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Pàncrees
• És un òrgan retroperitoneal, a
l’alçada de les primeres vèrtebres
lumbars
• El cap és emmarcat pel duodè i
travessat pel colèdoc
• El seu tub de recollida exocrina es
diu conducte de Wirsung
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Pàncrees• Té una funció
endocrina: Fabrica insulina i glucagó, que vessarà a la sang
• Té una funció exocrina: Fabrica suc pancreàtic, que vessarà al tub digestiu (duodè) a través de l’ampul·la de Vater
[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.ca
La realització d’aquest material ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2276/2008, de 9 de juliol (DOGC núm. 5176 18/07/2008))
Lourdes Sánchez Salvador
Departament d’Imatge Personal
IES Cal·lípolis