És el conjunt de processos mitjançant els quals tots els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi ambient.
Processos de la nutrició:
1. Captació d’aliments
2. Digestió
3. Transport
4. Intercanvi de gasos
5. Excreció
Què és la nutrició
-Aparell digestiu-Aparell digestiu-Aparell respiratori-Aparell respiratori-Aparell circulatori-Aparell circulatori-Aparell excretor-Aparell excretor
Mitjançant
4 aparells
NO és el mateix:
ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ NUTRICIÓNUTRICIÓ
És conscientÉs conscient És inconscientÉs inconscient
És voluntàriaÉs voluntària És involuntàriaÉs involuntària
És educableÉs educable No és educableNo és educable
Està influenciada per factors Està influenciada per factors culturals, econòmics, culturals, econòmics, socials, religiosos …socials, religiosos …
Depén de l’alimentacióDepén de l’alimentació
És el mateix alimentar-se que nodrir-se?
Aparell digestiu Aparell excretor
Aparells implicats en la nutrició
Aparell respiratori Aparell circulatori
Esquema general de la nutrició
Aliments i aigua
Oxigen
Sistema circulatori
Cèl.lules
Metabolisme
Rebutjos i aigua
CO2 i
vapor d’aigua
Aparell respiratori
Aparell respiratori
Calor
Aparell excretor
Aparell digestiu
Anatomia de l’aparell digestiu
Boca• Llengua• Dents
Esòfag
Estómac• Càrdies (entrada)• Pílor (sortida)• Suc gàstric
Intestí prim• Vellositats intestinals
• Tres regions: duodè, jejú i ili
Intestí gros• Anus i apèndix vermiforme
• Tres regions: cec, còlon i recte
Tub digestiu
Faringe• Epiglotis
Glàndules salivals • Saliva
Fetge • Bilis• Vesícula biliar
Pàncrees • Suc pancreàtic
Glàndules digestives
Transformar els aliments en nutrients i així poder ser assimilats per les cèl.lules de l’organisme.
1. boca2. glàndula paròtida3. glàndula sublingual4. glàndula submaxil·lar5. faringe6. esòfag7. estómac8. fetge. 9. pàncrees10. duodè 11. jejú12. ili13. còlon ascendent 14. còlon transvers15. còlon descendent 16. cec17. apèndix vermiforme18. recte19. anus 10-12. intestí prim 13-18. intestí gros
Funció de l’aparell digestiu
Format per: TUB DIGESTIU i GLÀNDULES ACCESÒRIES
1. BOCA
2. FARINGE
3. ESÒFAG
4. ESTÒMAC
5. INTESTÍ iiiiPRIM
6. INTESTÍ iiiiGROS
Òrgans per on passa l’aliment
La ingestió i la digestió d’aliments
Inici
digestió
Final
Ingestió• Masticació → dents
• Insalivació → saliva
Llengua
Dents
Glàndules salivals
Bol alimentari
EsòfagEpiglotis
Laringe
Estómac
Pàncrees
Fetge
Digestió• Acció química
• Acció mecànica
La ingestió i la digestió d’aliments
Ingestió• Masticació → dents
• Insalivació → saliva
Llengua
Dents
Glàndula salival
paròtida
Bol alimentari
Epiglotis
Laringe
Glàndula salival submaxil·lar
Glàndula salival sublingual
Deglució
Molars
La ingestió i la digestió d’aliments
Ingestió• Masticació → dents
• Insalivació → saliva
Dents
Deglució
IncisivesCanina
Premolars
Dents
Deglució
Corona
Coll
Arrel
Esmalt
Dentina
Polpa
Cement
Forat apicalGeniva
Vasos i nervis
Ingestió• Masticació → dents
• Insalivació → saliva
La ingestió i la digestió d’aliments
La ingestió i la digestió d’aliments
Ingestió• Masticació → dents
• Insalivació → saliva
Llengua
Deglució
Sentit del gust
Òrgan musculós
-DIGESTIÓ MECÀNICA:
consisteix en mastegar els aliments mitjançant el moviment de les mandíbules, les dents i la llengua. D’aquesta manera es trituren i es barregen.
-DIGESTIÓ QUÍMICA:
la duen a terme les glàndules salivals que aboquen a la boca la saliva que conté amilasa, enzim que comença a fer la digestió del midó.
DURANT AQUESTS PROCESSOS ELS ALIMENTS ES TRANSFORMEN EN EL BOL ALIMENTARI, una massa ensalivada.
Funcions de la boca
Comença la deglució del bol alimentari i aquest travessa la faringe i passa a l’esòfag.
És voluntària i provoca el tancament de l’epiglotis sobre la laringe, per evitar el pas d’una part del bol a l’aparell respiratori.
L’esòfag és un tub que condueix el bol alimentari per moviments peristàltics des de la faringe a l’estòmac. S’obre el càrdia i el bol passa a l’estómac.
La faringe és un tub musculós d’uns 13 cm que ajuda a respirar i es troba en el coll i està revestit per una membrana mucosa. Connecta el nas amb la tràquia i la boca amb l’esòfag. Passa l’aire i els aliments, és a dir ès un òrgan compartit per l’ap respiratori i el digestiu.
Faringe i esòfag
DIGESTIÓ MECÀNICA: moviments barrejadors del bol.
DIGESTIÓ QUÍMICA: les glàndules secreten substàncies, el suc gàstric:
- àcid clorhídric trenca enllaços químics, destrueix microbis i proporciona un medi àcid.
- pepsina enzim que degrada les proteïnes a pèptids.
- mucina protegeix les cèl.lules de la paret de l’estómac de l’àcid i la pepsina
Pílor
Després d’aquests processos el bol s’ha convertit en el quim i surt pel pílor per anar a l’intestí prim.
Estòmac
La ingestió i la digestió d’aliments
Estómac
Moviments peristàltics
Sucs gàstrics
Quim
Digestió gàstrica
• Acció química → sucs gàstrics
• Acció mecànica → moviments peristàltics
Càrdies
Pílor
Esòfag
Estómac
Pàncrees
Fetge
Moviments peristàltics
Bol alimentari
La ingestió i la digestió d’aliments
Esòfag
Estómac
Fetge
Digestió gàstrica
• Acció química → sucs gàstrics
• Acció mecànica → moviments peristàltics
Moviments peristàltics
Bol alimentariPàncrees
Bilis
Suc pancreàtic
Suc intestinal
Quil
Té tres parts: duodé, jejú i ili
DIGESTIÓ MECÀNICA: moviments peristàltics.
DIGESTIÓ QUÍMICA: per tres tipus de sucs:
-suc pancreàtic, prové del pàncrees
-bilis, prové del fetge
-suc intestinal
FUNCIÓ PRINCIPAL: absorció de nutrients que passen a la sang.
L‘intestí prim
Intestí prim → duodé, jejú i ili Plecs intestinals
Vas quilífer
Vasos sanguinis
Plec intestinal
Nutrients
Vellositats intestinals
L’absorció de nutrients d’aliments
Té tres parts: cec, còlon i recte.
NO HI HA DIGESTIÓ
FUNCIONS:
-Es produeix l’absorció d’aigua
-Els bacteris fermenten les restes no absorbides i s’obté vitamina K
-Es produeixen gasos com CH4, SH2, CO2
L’intestí gros
Flora intestinal
Intestí gros
Anus
RecteFemta
Apèndix vermiforme
Colòn ascendent
Còlon transvers
Còlon descendent
Escherichia coli
Egestió
Cec
Còlon sigmoide
L’egestió
RECORDA: l’aliment NO passa pel fetge.
- Es sintetitzen proteïnes
- Produeix la detoxificació de drogues, com l’alcohol
- Síntesi d’urea
- Secreta la bilis formada per aigua, sals biliars, colesterol, etc.
emulsiona els greixos
El fetge
RECORDA: l’aliment NO passa pel fetge.
Segrega el suc pancreàtic a l’intestí prim, que conté:
- Enzims digestius
com la tripsina, quimotripsina, lipasa
- Bicarbonat sòdic
que neutralitza l’acidesa de l’estómac i permet que els enzims actuïn.
El pàncrees
ON SE ON SE SEGREGUENSEGREGUEN
ENZIMENZIM ACTUA ACTUA SOBRE:SOBRE:
ALLIBERA:ALLIBERA:
BOCABOCA -Amilasa-Amilasa -Glúcids: -Glúcids: midómidó
GlucosaGlucosa
ESTÓMACESTÓMAC -Pepsina-Pepsina -Proteïnes-Proteïnes Aminoàcids Aminoàcids
PÀNCREESPÀNCREES -Tripsina-Tripsina-Quimotripsina-Quimotripsina-Desoxiribonucleasa-Desoxiribonucleasa-Ribonucleasa-Ribonucleasa-Lipasa-Lipasa
-Proteïnes-Proteïnes-Proteïnes-Proteïnes-ADN-ADN-ARN-ARN-Lípids-Lípids
AminoàcidsAminoàcidsAminoàcidsAminoàcidsDesoxinucleòtidsDesoxinucleòtidsRibonucleòtidsRibonucleòtidsÀcids grassos i glicerolÀcids grassos i glicerol
INTESTÍ INTESTÍ PRIMPRIM
-Carboxilasa-Carboxilasa-Aminopeptidasa-Aminopeptidasa-Nucleases-Nucleases
-Glúcids-Glúcids-Pèptids-Pèptids-Nucleòtids-Nucleòtids
GlucosaGlucosaAminoàcidsAminoàcidsPentoses i basesPentoses i bases
Enzims digestius
GlúcidsGlúcids Monosacàrids
Àcids nucleics
Àcids nucleics
Lípids Lípids
ProteïnesProteïnes
Pentosa, glùcid i base nitrogenada
Pentosa, glùcid i base nitrogenada
Aminoàcids
Es transformen en la boca i l’intestí prim
Es transformen en l’intestí prim
Es transformen en l’estómac i l’ intestí prim
Es transformen en l’estómac i l’intestí prim
Monosacàrids
Àcids grassos
Es transformen en l’intestí prim
Pentosa, glùcid i base nitrogenada
Pentosa, glùcid i base nitrogenada
Aminoàcids
En què es transformen els nutrients
DuodèEstómacBoca
ProteïnesProteïnes
GreixosGreixos
Glúcids Glúcids complexoscomplexos
Nutrients resultants
DigestióComponents dels aliments
La digestió dels aliments i l’obtenció de nutrients
La ingestió i la digestió dels aliments
Inici
Final
digestió
Monosacàrids
AG + glicerol
Aminoàcids
El procés digestiu acaba quan els nutrients són absorbits.
L’absorció consisteix en el pas dels nutrients a la sang, que circula de l’intestí al fetge mitjançant venes que conflueixen en la vena porta hepàtica.
Els monosacàrids i els aminoàcids
Els àcids grassos
L’absorció dels nutrients
SANG
passen directament
vasos limfàtics
Els aliments són transformats en nutrients pels enzims secretats per les glàndules digestives i en els trams del tub.
Així els nutrients, molècules més senzilles, poden ser absorbits per l’intestí prim
I així seran transportats pel sistema circulatori a totes les cèl.lules del cos i podran obtindre ENERGIA pel procés de respiració.
Resum del procés digestiu
Egestió: eliminació de les substàncies no digerides
Digestió: transformació dels aliments en nutrients
• Acció mecànica• Acció química
Classificació de les funcions digestives
Ingestió: entrada d’aliments al tub digestiu
Absorció: els nutrients passen a la circulació sanguínia
Malalties de l’aparell digestiu
CàriesRestrenyiment
Úlceres
Gastroenteritis
Cirrosi hepàtica
Bacteris
Absorció excessiva d’aigua
Helicobacter pylori
Mort del teixit
Inflamacióde les membranes internes
Procés per raspallar-se correctament les dents
Raspallar-se després de cada àpat i abans d’anar a dormir
Dents permanents Dents de llet
Temps mínim: 2 minutsAnar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum
Procés per raspallar-se correctament les dents
Dents permanents Dents de llet
Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum
Malalties de l’aparell digestiu: prevenció