Millora de l’Aprenentatge Inicial Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura de la Lectura
(Parvulari i Cicle (Parvulari i Cicle inicial)inicial)
Justificació i eixos de millora
Badalona, octubre de 2012
04/24/23 2
Millora de l’Aprenentatge Inicial de Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura la Lectura
1. Per què cal millorar2. Conèixer què diu la normativa3. Fonamentació (conceptual i
metodològica)4. Habilitats de descodificació5. Habilitats de comprensió lectora6. Selecció de materials i activitats7. Enfocament social d’aprenentatge de la
lectura8. Avaluació9. Paper del mestre i de la mestra“Línia d’escola”
10. Resum de respostes al qüestionari de l’AIL
11. Conclusions
04/24/23 3
1. Per què cal millorar?1. Per què cal millorar?
04/24/23 4
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf
2 3 424 35 2327 33 1824 29 21
-1 1
1 121 191 18
04/24/23 5
PISA 2009PISA 2009
. RecuperarRecuperar informació
. Formar-se una comprensió generalcomprensió general del text
. Desenvolupar una interpretacióinterpretació
. Reflexionar i avaluar el contingutReflexionar i avaluar el contingut d’un text
. Reflexionar i avaluar la formaReflexionar i avaluar la forma d’un text
04/24/23 6
1. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta (atenció de parts o fragments del text)
2. Comprensió global : considerar el text com un tot, identificar idea principal o general del text
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències i extreure informació no explícita
4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la informació
04/24/23 7
Per què es produeixen aquests Per què es produeixen aquests resultats?resultats?
Una raó genèrica
Una d’específica
04/24/23 8
les preguntes més habituals les preguntes més habituals dels llibresdels llibres
04/24/23 9
en què s’assembla...
en què es diferencia...
com es pot saber...es pot demostrar
que...com podria
comprovar...què podria passar...què es pot fer per...
que serà el més important...
poques vegades...poques vegades...i a educació secundària
04/24/23 10
Per què es produeixen aquests Per què es produeixen aquests resultats?resultats?
Una raó genèrica
Una d’específica
04/24/23 11
E. Sánchez MiguelE. Sánchez Miguel
. Percepció
. Desenvolupament de la consciència fonològica
. Correspondència grafia/fonema
. Comprensió de les paraules
. Comprensió de les relacions entre les paraules (frase)
www.leer.es
SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madrid. Ed. Santillana
...si no s’automatitzen aquestes operacions s’haurà de pensar
per llegirper llegir i no es podrà pensar en el queque es llegeix”
04/24/23 12
2. Conèixer què diu la normativa2. Conèixer què diu la normativa
04/24/23 13
LOE (2006)LOE (2006)
Educació infantilprimera aproximacióprimera aproximació a la lectura i l’escriptura...
Educació primàriaa fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi
ha de dedicar un temps diari.
04/24/23 14
DECRETDECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.
Mostrar interès per la descoberta progressivadescoberta progressiva de les
relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-seiniciar-se en l’ús
funcional de la lectura
04/24/23 15
DECRETDECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària
La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir unagarantir una mitjana mitjana mínima de 30 minuts diarismínima de 30 minuts diaris destinats a la destinats a la lectura.lectura.
04/24/23 16
“s’aprèn a llegir i comprendre s’aprèn a llegir i comprendre millormillor els textos i a escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s'aprèn a pensar, a partir d’unes a partir d’unes bones interaccionsbones interaccions oralsorals.. En això juguen un paper clau les preguntes, les que realitza el professorat i les que han d’aprendre a formular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007 DOGC 4915 –pàg. 21828)
Per aprendre a llegir bé cal Per aprendre a llegir bé cal interactuarinteractuar
Annex 1 nnex 1 (Decrets 142 i 143/2007)
04/24/23 17
3. Fonamentació (conceptual i 3. Fonamentació (conceptual i metodològica)metodològica)
04/24/23 18
Ensenyar a Ensenyar a llegirllegir
i a escriure
Fons, M. (2006): “La complexitat de l’ensenyament inicial de la llengua escrita”.Articles, 40
Activitat sociocultural
Aspectes emocionals
Aspectes lingüístics
Processos cognitius
Teoria d’aprenentat
ge
Desenvolupament evolutiu
Activitat complexaActivitat complexa
04/24/23 19
El procés lectorEl procés lector
“The reader”Eduard Manet
“The reader” Eduard ManetMemòria a curt termini
Processament ascendent(Processos de baix nivell)
Accés al lèxic
Reconeixement de paraules
Descodificació
TEXTPARÀGRAF
FRASEPARAULALLETRA
Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis
Memòria a llarg termini
Processament descendent(Processos d’alt nivell)
Formulació i verificació d’hipòtesis
Anticipació
Construcció d’inferències
Comprensió
Interpretació
04/24/23 20
En un entorn En un entorn alfabetitzador alfabetitzador
A. Teberosky
Es llegeix conjuntament S’anima a experimentar, a jugar, llegint Es valoren més els encerts que les errades S’usen materials reals, de cada dia, del
carrer Es parla del que es llegeix
04/24/23 21
Hi ha diversitat d’usos de la lectura Hi ha diversitat de materials per llegir:
portadors de text i suports textuals Els materials són accessibles als infants La lectura acompanya els jocs La lectura està incorporada a la vida
Característiques d’aquest entorn Característiques d’aquest entorn alfabetitzadoralfabetitzador
04/24/23 22
“L’única i més important activitat per construir la comprensió i
les habilitats essencials per l’ èxit en l’aprenentatge de la lectura
sembla ser llegir en veu alta als infants” (IRA, 1998). Contribueix a familiaritzar-los amb l’estructura del text escrit i amb el seu llenguatge. Permet treballar la comprensió de la
lectura abans de saber llegir (Solé, 1992).International Reading Association i National Association for the Education of Young Children (1998): “Learning to Read and Write. Developmentally Appropriate Practices for Young Children.” The Reading Teacher, Vol 52, 2, 193-216.
04/24/23 23
. Veure adults significatius llegint
. Assistir a lectures en petits grups
. Fer proves i sentir-se recolzat emocionalment en els seus intents
. La dimensió lúdica i gratificant ha d’acompanyar la lectura
SOLÉ, Isabel:“L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a TEBEROSKY, A. i SOLÉ, I. (1997): Psicopedagogia de la lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC
Isabel Solé
Context motivador d’aprenentatge Context motivador d’aprenentatge de la lecturade la lectura
04/24/23 24
4. Habilitats de descodificació4. Habilitats de descodificació
04/24/23 25
Habilitats de descodificacióHabilitats de descodificació
. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica)
. Discriminació visual
. Consciència fonològica:. Discriminació auditiva. Segmentació. Valor sonor de les grafies. Síntesi fonètica
La doble via de reconeixement La doble via de reconeixement dels motsdels mots
Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information Processing. London: Academic Press.
Via lèxica
Via fonològi
ca
04/24/23 27
Treball de fraseTreball de frase
04/24/23 28
. Establir paral·lelismes entre la llengua oral i l’escrita
. Memoritzar paraules (via lèxica)
. Inferir correspondències grafia-so i so-grafia
. Treballar estratègies de lectura
Treballar amb frases permet:Treballar amb frases permet:
Avui ha plogut molt i ha caigut pedra.
04/24/23 29
Discriminació visualDiscriminació visual
04/24/23 30
Discriminació visual: lletres, síl·labes Discriminació visual: lletres, síl·labes i paraulesi paraules
. Distingir lletres de números
. Distingir lletres iguals i diferents
. Diferenciar lletres semblants
. Reconèixer lletres i paraules en contextos diferents
. Reconèixer fragments de paraules
. Reconèixer paraules semblants / molt diferents
. Reconèixer paraules que tenen les mateixes lletres canviades d’ordre
. Identificar la mateixa grafia amb diverses formes:.Fonts diferents.Majúscules-minúscules
04/24/23 31
Consciència fonològica (CF)Consciència fonològica (CF)
04/24/23 32
Coneixements inicials de CFConeixements inicials de CF
. Consciència de so
. Sons i silencis
. Sons produïts pel propi cos
. Sons i sorolls presents a l’entorn
. Segmentació sil·làbica
. Sensibilització a la rima
. Discriminació i producció de sons inicials i finals
04/24/23 33
Coneixements posteriors de CFConeixements posteriors de CF
. Discriminació dels fonemes d’una síl·laba
. Manipulació de fonemes.Anàlisi de semblances i diferències.Segmentació fonològica.Síntesi de fonemes.Consciència de tots els fonemes d’un mot
04/24/23 34
Bones preguntes de CFBones preguntes de CF. Quina paraula és més llarga: carnisser o peixatera?. Quantes paraules hi ha quan dic: Fes via que farem
tard!. Que comencen igual “fusta i figura”?. Quina és la primera síl·laba de la paraula “samarreta”?. Quants sons sents a dins de la paraula “tauleta”?. Quina paraula seria si afegim “s” a “altura”?. Que passaria si canvies el so “p” de la paraula “pebre”
pel so “r”?. Quina paraula seria si quan diem “llumeta” hi traiem la
primera síl·laba?. Quin so sents quan dic “fulla” que no hi és quan dic
“full”?. Digues “sal “a l’inrevés!
04/24/23 35
Estratègies de lecturaEstratègies de lectura(Lectura col·lectiva)
04/24/23 36
Les estratègies en el procés Les estratègies en el procés lectorlector
ABANS DESPRÉS
D U R A N D U R A N TT
04/24/23 37
6. Selecció de materials i 6. Selecció de materials i activitatsactivitats
.Portadors i suports textuals
.Tipus de text i d’usos de la lectura.Materials d’aula.Racons de lectura.Activitats bàsiques
04/24/23 38
PortadorsPortadors de text de text SuportsSuports de textde text
. Logos comercials
. Etiquetes
. Rètols
. Cartells
. Publicitat
. Fulletons
. Revistes
. Diaris
. Llibres
. Webs i blocs
www.caib.es
04/24/23 39
Quin dia menjarem pollastre?
Quants dies menjarem fuita?
04/24/23 40
““Feu servir” la lectura, amb Feu servir” la lectura, amb ellsells
04/24/23 41
Què necessiteu per...?Què necessiteu per...?
04/24/23 42
Menjador
Activitats pendents
Materials que s’acaben
Contes explicats
Personatges de contes
Places i carrers
Cançons apreses
Animals coneguts
Jocs de pati “jugats”
Marques de cotxes
Necessàries!!Necessàries!!
LlistesLlistes
04/24/23 43
Llegiu el diariLlegiu el diari
04/24/23 44
Revistes infantilsRevistes infantils
04/24/23 45
Llibres de Llibres de coneixementsconeixements
04/24/23 46
Contes popularsContes populars
04/24/23 47
ÀlbumsÀlbums
04/24/23 48
Convenis de col·laboracióConvenis de col·laboració
04/24/23 49
““Préstecs interbibliotecaris”Préstecs interbibliotecaris”
LLEI 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya. (DOGC: 1727 de 29.03.1993)
Article 5: Integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya:
a) La biblioteca nacional de Catalunya. b) El Sistema de Lectura Pública de Catalunya. c) Les biblioteques universitàries, les
biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.
04/24/23 50
Materials bàsics Materials bàsics
04/24/23 51
http://elpavellodinfantil.blogspot.com
http://generacio2008-avilaparietes.blogspot.com
04/24/23 52
Pissarres digitalsPissarres digitals
Possibilitats infinitesPossibilitats infinites
Llibreta escola-família
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentEscola La GinestaCamí de la Font, s/n
SANTA CRISTINA DEL CAMÍ
Santa Cristina del Camí, 17 de febrer de 2012
04/24/23 54
Activitats bàsiquesActivitats bàsiques.30’ minuts diaris de lectura. Padrins de lectura. Lectura expressiva. Lectures col·lectives. L’hora del conte. Biblioteca d’aula. Préstec domiciliari
http://pecagus.blogspot.com
http
://w
ww
.dre
amst
ime.
com
9002
Cada dia!Cada dia!
.Lectura del
mestre
.Lectura
autònoma
http://pecagus.blogspot.com
http
://w
ww
.dre
amst
ime.
com
9002
El mestre: model de lectura El mestre: model de lectura expressivaexpressiva
http://pecagus.blogspot.com
http
://w
ww
.dre
amst
ime.
com
9002
El mestre: model de lectura El mestre: model de lectura silenciosasilenciosa
04/24/23 58
www.casaviva.cat
Deixeu el llibre en un lloc Deixeu el llibre en un lloc important!important!
http://pecagus.blogspot.com
http
://w
ww
.dre
amst
ime.
com
9002
04/24/23 59
Lectura Lectura autònomaautònoma
Els alumnes se sorprenen d’ells mateixos; els encanta descobrir que
poden llegir llibres!
http://pecagus.blogspot.com
http
://w
ww
.dre
amst
ime.
com
9002
04/24/23 60Padrins de lectura, bens fets, peròPadrins de lectura, bens fets, però
04/24/23 61
El lector del dia
Lectura expressivaLectura expressiva
04/24/23 62
Lectura expressivaLectura expressiva
Lectura setmanal de contes populars al parvulari
04/24/23 63
un pensament creatiu, contes; si el vols, a més contes”. Albert Einstein
“Si vols un adult
amb
de petit
explica-li
més, savi,
explica-li
04/24/23 64
7. Enfocament social de 7. Enfocament social de l’aprenentatge de la lectural’aprenentatge de la lectura
04/24/23 65
PIRLS 2006PIRLS 2006
...la nostra tradició pedagògica tendeix a atorgar un
paper excessivament passiu a l’alumnat en la construcció del sentit del text. així, per exemple, una de les diferències més destacades respectes de les pràctiques de lectura és que (aquí) es practica molt poc la lectura per parelles o en petits grups...
04/24/23 66
8. Avaluació8. Avaluació
04/24/23 67
Avaluació completa: QUÈ i Avaluació completa: QUÈ i COMCOM
Quin nivell de comprensiócomprensió assoleix?
Quina velocitatQuina velocitat demostra
Quina actitudactitud hi té l’alumne?
04/24/23 68
Avaluació de l’actitud cap a la Avaluació de l’actitud cap a la lecturalectura
Per què?
04/24/23 69
PISA 2000 PISA 2000 [OCDE], 2002[OCDE], 2002
que t’agradi llegir i llegir amb freqüència suposa un avantatge més
gran que tenir uns pares amb un nivell educatiu superior i millor categoria
professional
www.igcla.wordpress.com
04/24/23 70
Avaluació de la comprensió lectoraAvaluació de la comprensió lectora
04/24/23 71
Instruments de mesura de la Instruments de mesura de la comprensió lectoracomprensió lectora
Mesura del ProducteProducte de la comprensió:. Record lliure. Record provocat (preguntes obertes). Preguntes veritat/fals. Preguntes d’elecció múltiple (PISA, Cb i
AD)
04/24/23 72
Requeriments Requeriments de CLde CL1. Comprensió global : considerar el text
com un tot identificar idea principal o general del text
2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències, d’extreure informació no explícita i d’interpretar
4. Reflexió i valoració: reflexionar sobre les qualitats del text: utilitat, forma i contingut
04/24/23 73
9. Paper del mestre i de la mestra9. Paper del mestre i de la mestra
04/24/23 74
Llegiu als alumnes (a tot el grup o a petits grups)
Llegiu col·lectivament Llegiu-los MOLTS contes Presenteu llibres, setmanalment Llegiu silenciosament, amb ells Parleu-los dels llibres que llegiu Recomaneu-los llibres, personalment, cada
setmana Feu cerques d’informació col·lectives PARLEU MOLT DELS LLIBRES LLEGITS
El mestre: model El mestre: model PERMANENTPERMANENT de de lecturalectura
04/24/23 75
10. Resum de respostes dels 10. Resum de respostes dels centres al qüestionari de l’AIL centres al qüestionari de l’AIL
(Aprenentatge inicial de la (Aprenentatge inicial de la lectura)lectura)
La majoria dels alumnes han La majoria dels alumnes han d’iniciar Primària “sabent d’iniciar Primària “sabent
llegir” Opinió parvularillegir” Opinió parvulari
04/24/23 76
La majoria dels alumnes han La majoria dels alumnes han d’iniciar Primària sabent d’iniciar Primària sabent
llegir” Opinió CIllegir” Opinió CI
04/24/23 77
Percentatge d’alumnes que Percentatge d’alumnes que finalitzen CI “sabent llegir”finalitzen CI “sabent llegir”
04/24/23 78
Procedència de materials Procedència de materials vinculats a l’entorn dels vinculats a l’entorn dels
infantsinfants
04/24/23 79
gens
poc
bastant
molt
S’avaluen i aprofiten les fases S’avaluen i aprofiten les fases de lectura a parvularide lectura a parvulari
04/24/23 80
S’ajusta la programació a les S’ajusta la programació a les fases de lectura on es troba fases de lectura on es troba
l’alumne a primàrial’alumne a primària
04/24/23 81
Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escrit (doble via de codi escrit (doble via de reconeixement de mots)reconeixement de mots)
04/24/23 82
Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escrit (discriminació codi escrit (discriminació
visual)visual)
04/24/23 83
Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escritcodi escrit
(CF: discriminació auditiva)(CF: discriminació auditiva)
04/24/23 84
Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escritcodi escrit
(CF:segmentació en grafies i (CF:segmentació en grafies i paraules)paraules)
04/24/23 85
Sistematització: adquisició Sistematització: adquisició codi escritcodi escrit
(CF: valor sonor de les grafies)(CF: valor sonor de les grafies)
04/24/23 86
Sistematització d’estratègies Sistematització d’estratègies de lectura a E.Infantilde lectura a E.Infantil
04/24/23 87
Sistematització d’estratègies Sistematització d’estratègies de lectura a E. Primàriade lectura a E. Primària
04/24/23 88
04/24/23 89
11. Conclusions11. Conclusions
04/24/23 90
És molt possible construir una És molt possible construir una línea d’escola coherent i línea d’escola coherent i
fonamentada per la millora de fonamentada per la millora de l’aprenentatge inicial de la l’aprenentatge inicial de la
lecturalectura
04/24/23 91
La coherència coherència pedagògica és un dels factors que permeten explicar l’èxit acadèmic de les institucions educatives.
(1995)
04/24/23 92
Mateixa zona geogràfica i econòmica
Diferències de prop de 30 punts30 punts (sector econ. mitjà)
Diferències de > 16 punts> 16 punts (sector econòmic baix)
04/24/23 93
Educació primària Juny de 2010 Educació secundària Novembre de 2010
www.xtec.cat/edubib
04/24/23 94