Transcript
Page 1: Apunts literaris núm. 4 (desembre 2013)

B

iblio

teca

Ro

ca U

mb

ert

Dijous 19 de desembre de 2013 a les 19h. Biblioteca

Roca Umbert. Sala d’actes. Sessió del Club de

Lectura de Novel·la. Avui: Narracions completes, de

Dorothy Parker. Dinamitza Maite Roldán,

escriptora.

Queden pocs dies per a les festes

de Nadal i, a la biblioteca, aquest

fet es palpa en l’ambient. Avui

som més poquets que en altres

sessions: compres pendents

d’última hora, festivals dels fills i

néts, etc. A fora fa fred, però

finalment som un bon grup de

persones disposades a parlar de

la Dorothy Parker, la Generació

perduda, les relacions amb la parella i el món femení.

La Generació perduda és el nom que rep la

generació dels anys vint, entre la Primera Guerra

Mundial i la crisi del 1930, especialment en

referència a intel·lectuals nord-

americans. Aquests es van exiliar

a Europa i compartien una visió

del món, present a les seves

obres. Els autors més destacats

del grup son Dorothy Parker,

John Dos Passos, Ezra Pound,

William Faulkner, Ernest Miller

Hemingway, John Steinbeck i

Francis Scott Fitzgerald.

En l’Amèrica dels anys vint i la llei seca, Dorothy

Parker destacà com a poetessa i escriptora de relats

llargs, tot i que també treballà com a humorista,

guionista i crítica teatral. El whisky i el pòquer eren

continus companys de viatge de l’escriptora, i ens la

podem imaginar envoltada d’intel·lectuals com ella

en qualsevol tuguri de Nova York.

M’agrada beure un martini, dos és molt millor;

Després del tercer estic a sota la taula, i després del quart a sota el meu

convidat.” Dorothy Parker

L’autora novaiorquesa ens

descriu al llarg de les seves

narracions el dia a dia d’una

ciutat en ebullició. Dorothy té un

llenguatge àcid, sorprenentment

modern.

L’escriptora catalana Empar

Moliner sempre s’ha declarat una gran admiradora

de Parker. Podríem dir que comparteixen el mateix

estil de prosa corrosiva. Les dues autores, sovint, fan

un retrat fatídic de la societat, parlen de la solitud, el

racisme, la hipocresia... Moliner,

però, no agrada a tothom del club

pel seu estil

d e s e n f a d a t ,

directe i “un xic

vulgar”.

Una tertuliana ens

recorda el gran

escriptor argentí

José Luis Borges, un dels

escriptors més destacats del s. XX i diu d’ell que troba

fascinant la manera com l’autor retrata la societat en

general.

Ens acomiadem tots fins a la sessió següent i ens

desitgem molt bones festes i bona entrada d’any.

Fins a la propera!

Núm.4

.