Introducci
al programari de
fonts obertes
Dr. Xavier de PedroDep. de Fsica Aplicada i pticai Grup pel Coneixement Lliure de la UB (gclUB)Universitat de [email protected] - [email protected]
http://gclUB.ub.es
Objectius del curs
Donar a conixer aquest tipus de programariQu s?
Quins avantatges/oportunitats ofereix?
Quin s el seu entorn legal?
Promoure el seu s en la comunitat universitriaCom puc comenar a usar-ho?
A qui est dirigit?
A tota la comunitat universitria de UB (PAS, PDI, Alumnat...)1a fase: PAS rea de tecnologies, oberta a altres
Segents fases: Alumnat, PDI, altres PAS.
amb coneixements elementals d'informtica a nivell d'usuari Que spiguen usar un navegador, un programa de correu i aplicacions ofimtiques
i que tinguin inters per aquest tipus de programari i la filosofia que hi ha al darrera
Qui ho finana i certifica?
Qu s CENATIC?Centro Nacional de Referencia de Aplicacin de las TIC basadas en fuentes abiertas
Fundaci Pblica Estatal constituda pel Ministeri d'indstria, Turisme i Comer, a travs de Red.es
URL: www.cenatic.es
Guia bsica CENATIC
Qu s?Document base del que parteix aquest curs
Forma part d'una iniciativa estatal per divulgar el programari de fonts obertes
Qu veurem?
Conceptes bsicsAlgunes definicions
Decleg OSI
AvantatgesAvantatges del model de desenvolupament
Deu realitats del programari de fonts obertes
Oportunitats en els mbits pblic i privat
Entorn legalLlicncies de codi obert
Qu veurem?
Primers passos a nivell d'usuariFonaments d's
Alguns programes tils
Sistema GNU/Linux
Exemple de distribuci
http://www.flickr.com/photos/_lope/2678628995/
Conceptes bsics
Qu s el programari?
Programa informticSeqncia d'instruccions que un computador pot interpretar i executar
ProgramariConjunt de programes, documentaci i dades associades que formen part d'un sistema de computaci
(Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)
Qu s el codi font?
Estats d'un programaCodi font
Binari o executable
Codi font python,editat amb Open Komodo
Binarien execuci
Qu s el codi font?
Informtica vs. gastronomiaCodi font = recepta
Codi executable = pasts
Qu s el programari de fonts obertes?
En poques parauless aquell programari que ofereix el codi font a ms de la versi executable dels programes
Qu implica l'accs al codi font?(Permetre) Entendre el seu funcionament
Llibertat per modificar-ho *Introduir millores
Adaptar-ho a les nostres necessitats especfiques
Llibertat d's i cpia *
* Condicionades per l'entorn legal
Terminologia bsica
Termes equivalents:Programari obert, programes de fonts obertes, programes de codi obert
Programari lliure (Software libre - Free Software)Consideracions filosfiques aparti, aquest terme representa el mateix concepte
Termes antagnics:Programari propietari o tancat
Programari privatiuEn contraposici al terme programari lliure
Open Source Initiative
Organitzaci dedicada a la promoci del programari de fonts obertesFundada en 1998
Va crear el terme Open Source en un intent d'aproximar el programari lliure a les empresesReduir la crrega ideolgica i evitar la confusi del terme anglosax Free (lliure/gratis)
Va suposar un cisma amb la Free Software Foundation (FSF)Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels 80
Decleg OSI
Lliure redistribuci: el programari ha de poder ser copiat i venut o distribut gratutament pels usuaris
Codi font: el codi font ha d'estar incls o ha de ser proporcionat a travs d'un mitj de carcter pblic
Treballs derivats: la redistribuci de modificacions ha d'estar permesa
Integritat del codi font de l'autor: les llicncies poden requerir que les modificacions siguin redistribudes noms com a pegats
Sense discriminaci de persones o grups: no es pot deixar a ning fora del moviment de fonts obertes
cA l'efecte d'evitar ambiguedats i per facilitar la seva identificaci, el moviment de l'Open Source imposa una srie de condicions rigoroses a tot programari que vulgui ser denominat de fonts obertes.
Aquestes es recullen en segent decleg ....
Decleg OSI
Sense discriminaci d'rees d'iniciativa: no es pot restringir l's del programa (comercial, cientfic, militar...)
Distribuci de la llicncia: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el que rebi el programa
La llicncia no ha de ser especfica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se noms com a part d'una distribuci major
La llicncia no ha de restringir un altre programari: la llicncia no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de tamb ser de codi obert
La llicncia ha de ser tecnolgicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptaci de la llicncia per mitj d'un accs per clic de ratol
cA l'efecte d'evitar ambiguedats i per facilitar la seva identificaci, el moviment de l'Open Source imposa una srie de condicions rigoroses a tot programari que vulgui ser denominat de fonts obertes.
Aquestes es recullen en segent decleg ....
Concepte de comunitat
A qu ens referim?Conjunt de persones o entitats que collaboren perqu el programari obert evolucioni i millori
Dos grans grupsPersones UsuriesProvar el programari, demanar millores, informar d'errors, millorar la documentaci, ajudar a altres usuaris (frums)...
Persones DesenvolupadoresProduir programes i introduir millores tenint en consideraci als usuaris
Tots podem formar partNo sn necessaris coneixements de programaci
Avantatges
Avantatges del model de desenvolupament
Major capacitat d'evoluciSegueix el principi global de la uni fa la foraWikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything (Tapscott & Williams, 2007): Crowdsourcing.
Decisions descentralitzadesEl programari evoluciona segons els interessos d'una comunitat d'usuaris i no d'una determinada empresa/organitzaci
Els avantatges d'aquest model es concreten en 10 realitats tangibles
Avantatges: 10 realitats
Primera: estabilitat del sistema operatiu (SO)Els SO tancats sn caixes secretesErrors revisats per poques persones
Actualitzats amb poca freqncia
Els SO oberts sn caixes pbliquesRevisats constantment per moltes persones
Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir-ho
Actualitzats amb una elevada freqncia
Major qualitat del programari
Avantatges: 10 realitats
Segona: la seva seguretat En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos sn ms perniciosos: No s's conscient de la seva presncia
L'usuari no pot fer gens per evitar-ho
El temps de reacci dels desenvolupadors s major
Els sistemes de fonts obertes sn per la seva naturalesa ms segurs que els sistemes tancats
Avantatges: 10 realitats
Tercera: el seu cost (cost total de propietat)El programari de fonts obertes t un menor cost
Per al productor:Menor esfor de desenvolupament (reutilitzaci de codi)
Menor cost de manteniment (comunitat desenvolupadors)
Menor cost de distribuci (descrrega per internet)
Per a l'usuari:Llicncies ms barates o fins i tot gratutes a causa de l'estalvi en la producci
Major competncia entre provedors de programari i serveis
Avantatges: 10 realitats
Quarta: la seva llibertat per modificar-hos difcil que un programari satisfaci totes les necessitats d'una organitzaci
Adaptar el programari propietari s difcil i car
Adaptar el programari obert s senzillNo presenta traves legals
Es disposa de tota la informaci
Es poden reutilitzar adaptacions d'altres organitzacions
Avantatges: 10 realitats
Cinquena: la seva senzillesa d'installaciActualment el programari obert s tan senzill d'installar com el tancat
A ms, davant qualsevol dubte es pot consultar a la comunitat d'usuarisMenor temps de resposta que els serveis de suport del programari propietari
Avantatges: 10 realitats
Sisena: els estndards obertsPer assegurar interoperabilitat entre programes, les dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles predefinit: estndard o format
Els estndards oberts (pblics) garanteixen l'accs a la informaci i faciliten la interoperabilitat
El programari de fonts obertes promou aquest tipus d'estndardsExemples d'estandars oberts:format Ogg d'arxius multimdia
format ODF de documents ofimtics
Avantatges: 10 realitats
Setena: els avantatges a nivell jurdicEl marc legal del programari tancat s'ha concebut pensant en el productor
El marc legal del programari obert t en compte al consumidor, encara que sense danyar els drets del propietariEs pot usar en diversos equips, copiar, distribuir sense necessitat de consultar als advocats
Avantatges: 10 realitats
Vuitena: capacitat per generar innovaciL'anlisi, les revisions i les millores del programari de fonts obertes sn dutes a terme per multitud de persones de forma distribuda
El mtode emprat s similar al que empra el mn acadmic i cientfic
Avantatges: 10 realitats
Novena: beneficis per a la indstria localEl programari de fonts obertes Redueix la despesa en llicncies
Atorga independncia del provedor
Facilita l'adaptaci del programari
Genera un mercat local de serveisInstallaci
Suport
Adaptaci
Formaci
Avantatges: 10 realitats
Desena: possibilitat de diferents llengesLa decisi de traduir un programari no depn dels interessos del productor sin dels usuarisTantes traduccions com a usuaris vulguin
Oportunitats
Nou ecosistema empresarial entorn del programari de codi obertFomentat per empreses, institucions i usuaris
Les empreses locals del sector poden beneficiar-seAdaptaci del programari
Desplegament i manteniment
Formaci
...
Especialment important per Espanya a causa de la quantitat de PIMES
Oportunitats
La migraci massiva a aquest programari permetriaReduir la dependncia de la tecnologia exteriorMenor flux exterior de contractaci
Menor flux exterior de renovaci
Ambds suposen una xifra considerable de l'economia
Generar ocupaci, riquesa i oportunitats per a l'economia local
Impulsar la R+D+I
Oportunitats
Aquest programari s el que millor s'adapta a les necessitats de les administracions pbliquesSeguretat i confidencialitat de les dades
Perdurabilidad i garantia accs a la informaciGrcies a l's d'estndards oberts
Optimitzaci de la despesa pblica
Foment de la innovaci tecnolgica
Diversos informes ho testifiquenEEurope 2002 entre uns altres http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2002
Oportunitats
Els particulars sn els ms poc inclinats al canviLa falta d'informaci s un obstacle
Arguments a favorNo s necessari infringir la llei o gastar molts diners per poder treure-li profit al PC
Sempre disposarem de l'ltima versi del programari
Menor exposici a programari malintencionat
La comunitat d'usuaris pot ajudar-nos
Qui ho fa servir?
Usen i collaboren en el seu desenvolupamentInstitucions pbliques
Universitats
EmpresesCom
i moltes ms
Entorn legal
Llicencies programari
Qu s un llicncia programari?Autoritzaci formal amb carcter contractual que l'autor un programari atorga a un usuari perqu pugui exercir actes d'explotaci legal
Restricci o garantia de llibertats?Depn dels termes de la llicncia
Codi ObertTipus de programari
Taxonomia en funci del tipus de llicncia
Domini pblicBSD-MPLCopyleftGPLPropietariFreewareSharewareGratisProvar abans de comprarL'autor ha renunciatals dretsSensecodi
Copyleft
Qu s?Regla/clusula d'una llicncia (tamb de programari) que garanteix que els seus termes es preserven
Qu implica?El programari es pot modificar/distribuir sempre que estigui subjecte a llicncia equivalentEfecte Vric o de Rei Mides (converteix en or el que toca)
Copyleft estricte vs. relaxatLa versi relaxada permet enllaar codi i distribuir el programa amb una llicncia diferent
Copyleft fcil per Documentaci: CCCreative Commons (CC): http://creativecommons.org
GPL
General Public LicenseDissenyada per la Free Software Foundation
Conserva els drets d'autor i atorga 4 llibertats a l'usuari del programariLlibertat 0: Utilitzar-ho amb qualsevol propsit
Llibertat 1: Accedir al seu codi font i estudiar-ho
Llibertat 2: Distribuir-ho lliurement
Llibertat 3: Millorar-ho i adaptar-ho
Aquestes llibertats es protegeixen mitjanant una llicncia de copyright (de les de tipus copyleft)
BSD
Berkeley Software DistributionAtorga les mateixes llibertats que GPL
No est protegida per copyleft estricte (vric)
Per cpia i modificaci pot convertir-se a programari propietari (exemple: Mac OS X)
Primers passos
Fonaments d's
Aplicacions
SistemaOperatiu
Maquinari
Alguns programes tils
Firefox(Navegador)
Thunderbird(Correu)
Pidgin(Missatgeria instantnia)
OpenOffice.org(Paquet ofimtica)
Azureus(Client P2P)
VLC(Reproductor video)
GIMP(Editor grfic)
Songbird(Reproductor msica)
Bibus(Gestor Bibliogrfic)
R(Estadstica i grfics cientfics)
Criteri = multiplataforma
Adium(Alternativa a pidgin en OS X)
Com puc usar-los?
No s necessari canviar de SOPas intermedi de migraci cap a programari obert
Soluci de comproms si el PC s compartit amb altres familiars
Com installar-los?Accedir a la web de cada programari; veure guia, iSongbird: http://getsongbird.com
R: http://www.r-project.org
Bibus: http://bibus-biblio.sf.net
Descarregar el programa d'installaci
Seguir les instruccions
Windows
Mac OS X
Firefox
Navegador webCaracterstiques:Pestanyes
Bloqueig de pop-ups
Mltiples extensions
Exercicis d'autoaprenentatge:Obre les pgines de CENATIC i la teva universitat en 2 pestanyes: www.cenatic.es - www.ub.edu
Obre Softcatala i consulta les novetats: www.softcatala.org
Obre la comparativa d'alternatives lliures www.freealts.com
Tanca firefox bruscament i recupera totes les finestres
Examina els complements del firefox
Thunderbird
Client de correu i notciesCaracterstiques:SMTP, POP, IMAP, NNTP
Correu HTML
Filtre anti-spam
Lector RSS
Xifrat PGP
Mltiples extensions
Exercici d'autoaprenentatge:Configura el teu compte de correu i prova a enviar-te un correu a tu mateix
Pidgin
Missatgeria instantniaCaracterstiquesPossibilitat de connectar-se a diverses xarxes: MSN, ICQ, Google Talk, Jabber, etc.
Converses en pestanyes
Avisos sonors
Transferncies de fitxers
Exercici d'autoaprenentatge:Configura pidgin per connectar-te a una xarxa en la qual estiguis registrat (Jabber/XMPP, IRC, MSN, ICQ, ...)
OpenOffice.org
Paquet ofimticaCaracterstiques:Formats oberts de documents (odt, odp, ods, odg, ...)
Similitud amb Microsoft Office 2003
Compatibilitat amb formats de Microsoft (encara que no 100%, per si obre .docx, i existeix plugin .odt per MS Word)
Generaci de documents PDF efica i rpida
Importaci de .pdf a .odg (OOo 3.0+)
Exercici d'autoaprenentatge:Obre un fitxer DOC i converteix-ho a ODT
Genera un fitxer PDF a partir del fitxer anterior
Obre un fitxer XLS i converteix-ho a ODS
Crea els teus propis fitxers ODT i XLS
VLC
Reproductor de video/multimdiaCaracterstiques:Suporta un gran nombre de CODECS d'udio/video,subttols,etc.
Suporta DVD, CD i streaming
Pot ser usat com a servidor multicast
Disposa de plugin per al navegador
Exercici d'autoaprenentatge:Obre el fitxer de video descarregat amb Azureus
Obre la URL de Radio3 http://195.55.74.108:80/rtve/radio3.mp3
Obre la URL d'Antena3 Nova http://nova.stream.flumotion.com/antena3/nova.asf.m3u
Azureus
Client P2PCaracterstiques:Compatible amb la xarxa BitTorrent
Selecci de velocitats de pujada/baixada
Reproducci de msica/video
Diferents maneres d's (principiant, intermedi, avanat)
Exercici d'autoaprenentatge:Si les condicions de la xarxa ho permeten!
Baixar un fitxer de msica de mida reduda
Baixar un fitxer de video de mida reduda
Reproduir-los els fitxers
Songbird
Reproductor de msicaCaracterstiques:Suporta mltiples formats (mp3, ogg, acc, wma, )
Interfcie similar a iTunes
Permet gestionar una biblioteca de msica, afegir cartules, etc.
Sincronitzaci de dispositius tipus iPod (mitjanant plugin)
Exercici d'autoaprenentatge:Escolta una rdio a internet
Obre el fitxer de msica descarregat amb Azureus
Gimp
Editor grficCaracterstiques:Alternativa lliure al Photoshop
Suporta mltiples formats grfics (JPG, GIF, PNG, TIFF, )
Disposa d'un gran conjunt d'eines, filtres, etc.
Permet l'automatitzaci mitjanant fitxers de comandes
Exercicis d'autoaprenentatge:Fes una captura de pantalla de l'escriptori, desa-la com a .png, edita-la i redueix-la al 75%
Incrusta-la en el document OOWriter anterior
Baixa't una foto de http://www.flickr.com amb llicncia de Creative Commons i gira-la 180
R
Estadstica i grfics cientficsCaracterstiques:Alternativa lliure a l'S
Permet importar fcilment d'Excel, csv, spss,
Disposa d'un gran conjunt d'extensions
Funciona via comandes, i amb algunes interfcies grfiques
Exercicis d'autoaprenentatge:Explora les possibilitats grfiques
Explora les interfcies grfiques
Compara-ho amb el programa que feu servir actualment a la UB i a casa (si s'escau)
Bibus
Gestor BibliogrficCaracterstiques:Alternativa lliure a l'Endnote i Reference Manager
Suporta mltiples formats (bibtex, ris, xml, )
Gestiona les cites en el text i el format de la bibliografia
Compatible amb OpenOffice i MS Word
Permet bibliografies compartides amb MYSQL en servidor
Exercicis d'autoaprenentatge:Exporta el teu Curriculum del WebGREC i importa'l a BibusPer fer-ho pots consultar http://gclub.ub.es/tutorials
Afegeix algunes cites en un document de OOo Writer
Juga amb els estils de format de les cites i bibliografia
Qu s GNU/Linux?
s ...Un sistema operatiu de codi obert
La suma de l'entorn GNU i el nucli Linux
Compatible amb sistemes UNIX
GNU + LINUX
Qu s una distribuci?
Una collecci de programari lliureNucli + drivers (mduls)
programes + extres + utilitats
Suport? + Documentaci?
Distribucions de GNU/Linux
Ubuntu
Debian
Slackware
Gentoo
Redhat
Fedora
Mandriva
Suse
Ubuntu GNU/Linux
Principals caracterstiquesDistribuci basada en Debian
Desenvolupada per Canonical Ltd. (Sud-frica)
Ubuntu:Filosofia zul: Humanitat cap a uns altres, jo sc perqu nosaltres som
Slogan Ubuntu: Linux for human beings (o beans?)
Sens dubte, s la ms fcil d'installar/usar
Ubuntu GNU/Linux
Com usar Ubuntu?LiveCD: sense installar-ho en el disc dur
Installat en el disc durs l'opci ms eficient, per cal anar amb compte si hi ha altres sistemes operatius installats
Installat en un disc USB o pendrive
Installat en una mquina virtual
Ubuntu GNU/Linux
Pas previ: configurar la BIOS perqu arrenqui de CDSol haver-hi una tecla per entrar en la configuraciNormalment: DEL, F2, ESC, ....
Una vegada dintre, busquem la seqncia d'arrencada (Boot, Boot device)
Ubuntu GNU/Linux
Millor veure'l en funcionament ...
Preguntes?
Curs INTRODUCCI Al PROGRAMARI DE FONTS OBERTESVersi 1.46 de mar de 2009
Xavier de Pedro Puente
Grup pel Coneixement Lliure de la UB - http://gclub.ub.es
Basat parcialment en documents de: Luis Piuel i Manuel
Prieto
Aula SUN/UCM de Programari Lliure (http://www.ucm.es/info/aulasun)
Grup de Programari Lliure de la UPV (http://itsas.ehu.es) CENATIC
(http://www.cenatic.es)Els copyrights dels logos pertanyen al seu
respectius propietaris.Document .odp disponible a:
http://forja.rediris.es/projects/form-floss-univ/
Alguns drets reservats. Aquest article es distribueix sota la llicncia Creative Commons 3.0 Reconeixement-Compartir per igual, disponible enhttp://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca
Agraments especials a:Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris
Pulse para editar el formato de las notas