- 1. Barcelona greco-romana Clara Derboux Gasc
2. Hermes i Barcelona
- Hermes, du missatger, del comer i dels lladres s molt present a
la ciutat comptal, cosa que demostra l'important activitat
mercantil de Barcelona.
3. Atles
- Atles: tit grec castigat a aguantar el cel i la terra damunt
les espatlles.
- El nom es va fer servir per anomenar els llibres de mapes degut
a que les tapes duien illustrades una representaci del tit.
4. Atles, el tit
- Atlesfou untit fill deJpeti deClmeneigerm deMeneci
,PrometeuiEpimeteu . Havia de dur el cel i la terra damunt les
espatlles.
- La idea d'Atles es va modificar i se'l va considerar un home
convertit en muntanya.
- Es van anomenar amb el seu nom lesserraladesde
laMauritnia(l'actualMarroc ),Itlia , l' Arcdia , elCaucasi
segurament d'altres.
5. Atles a l'arquitectura
- Atles s el nom que rep la columna que est completament
esculpida amb la figura d'un home, de manera que el cap sostingui
la construcci.
6. Quo vadis, domine?
- Quo vadis, domine? va ser una frase pronunciada per sant Pere.
Mentre fugia de la ciutat de Roma per refugiar-se lluny de les
tensions entre romans i cristians, l'aparici de Du li va recordar
la seva missi sobre la Terra: predicar la paraula del Senyor.
Aquest fet llegendari va ocrrer sobre la Via Apia, on avui hi ha
l'esglsia dedicada a Sant Pere.
7. Quo vadis , a Barcelona 8. Necrpolis
- Necrpolis (ciutat dels morts) s el nom que rep el que
actualment s un cementiri.
- Antigament, els ciutadans s'enterraven a la vora de la via que
sortia de la ciutat, quedant fora del recinte emmurallat.
- Via Funerria de Barcelona.
9. Ave viator
- Ave viators un terme original de les inscripcions a les tombes
antigues i que, posteriorment, s'ha utilitzat com a tpic literari
del cam com a metfora de la vida. Significa Salut, viatger.
10. Aqeducte
- L'aqeducte s una construcci que servia per abastir d'aigua les
ciutats.
- De l'aqeducte de Barcelona se'n conserven cinc voltes properes
a la muralla.
11. Aqeducte 12. Frum
- Elfrums el terme rom del que va ser l' goraa la civilitzaci
grega.
- El frum rom era l'encreuament dels dos carrers principals de la
ciutat (elcardusi eldecomanus ) on es formava una plaa pblica que
servia de mercat entre d'altres activitats.
- El frum de Barcelona es troba a l'actual Plaa Sant Jaume.
13. Frum: cardus i decomanus 14. Temple d'August
- El temple dedicat a August, primer emperador i fundador de
Barcino, va ser construit a principis del segle I d.C.
- Era un edifici de planta rectangular, sobrepodium , hexstil i
d'unes dimensions considerables per a la ciutat.
- Les columnes que el constitueixen eren d'estil corinti.
- Les ceremnies que se celebraven es feien, sovint, fora del
temple, al mateix frum.
15. Temple d' August Temple d'August Vista de Barcino romana
Columnes cornties 16. Teatre Lliure Mercat de les Flors 17. Teatre
grec 18. Jardins del teatre grec 19. Diferncies amb els teatres
grecs
- Els grecs aprofitaven el terreny per construir-hi els teatres
de manera que el paisatge forms part de l'escena. En canvi, en el
teatre grec de Barcelona hi ha una paret de pedra que delimita
l'escenari.
20. Semblances amb els teatres grecs
- L'espai enclotat destinat al cor.
- La forma en semicercle del teatre.
21. Caritide
- La caritide s un element arquitectnic d'origen grec. S'anomenen
aix les columnes esculpides en forma de dona.
22. Caritides kitch 23. Pervivncia de l'arquitectura grega
Estructura d'un temple grec Columnes jniques 24. Estructura de vuit
columnes Fris Front 25. Museu d'Arqueologia
- ElMuseu d'Arqueologia de Catalunya(MAC) t com a objectiu la
conservaci, investigaci i divulgaci dels vestigis arqueolgics a
Catalunya.
- Est format pels jaciments de:
- El poblat ibric delMol d'EspgoldeTornabous
- El poblat ibric delCastellet de BanyolesdeTivissa
- El poblat ibric delColl del MorodeGandesa
- El poblat ibric deCastelldePalams
- Les pintures rupestres delCogul , declarades patrimoni de la
humanitat per la UNESCO.
26. INEFC Estructura hexstil, columnes driques Fris Front 27.
INEFC Vista lateral de l'INEFC, deu columnes driques: estructura
decstil 28. Teatre Nacional de Catalunya Estructura de dotze
columnes Front 29.