Col·lecció_Documents de Treball
Sèrie_Igualtat i Ciutadania 17
Coeducardes de l’àmbit local
Una aproximació al conceptede ciutats coeducadores
17
Co
educ
ar d
es d
e l’à
mb
it lo
cal
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
1466-2011 DT 17 Coeducar des de l'àmbit local Coberta ALTA.pdf 3 28/06/11 14:20
La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.
La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.
L’objectiu del present document és oferir eines i recursos per poder fer front a les noves necessitats educatives de la ciutadania, partint de la base de la necessària igualtat entre sexes i la interacció entre les diferents maneres de fer i de viure al món. Amb aquest objectiu delimita l’abast actual del concepte «coeducació» i la relació entre educació i gèneres, proposa orientacions metodològiques per al treball coeducatiu a nivell local i dóna a conèixer què són les ciutats coeducadores.
L'educació és un camí segur per avançar cap a una societat més justa i igualitària; en de�nitiva, més democràtica.
Àrea d’Igualtat i Ciutadania
Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-HomeSant Pere Més Baix, 708003 BarcelonaTel. 934 049 095 · Fax 934 049 186www.diba.cat/dones
Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona:
www.diba.cat/llibreria
Col·lecció_Documents de Treball
Sèrie_Igualtat i Ciutadania, 17
Coeducar des de l’àmbit local
Una aproximació al concepte de ciutats coeducadores
Autores:Cecília PerazaAnna Carreras
© DiputaciódeBarcelonaJuliol,2011
Dissenyiproducció:DirecciódeComunicaciódelaDiputaciódeBarcelonaComposició:gama,slISBN:978-84-9803-465-3Dipòsitlegal:BI-1993-2011
5
Índex
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Què és la coeducació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Històriadelacoeducació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Del’escolamixtaalaperspectivacoeducativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Reptesdelacoeducacióavui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Coeducar és prevenir la violència de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Elsprocessosdesocialització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Laviolènciadegènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Lateoriasexe-gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Elsgèneresilesidentitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Elsestereotipsdegènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Reconèixerelsexismeenlapràcticaquotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Lametodologiadelcanvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Laculturadel’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Coeducar en el marc escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
L’expressiódelsexismeenelcurrículumescolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Latransmissiódelsexismeatravésdelcurrículumocult . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Lainteraccióescolar:l’altracaradelamoneda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Educacióemocionaliafectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Índex6
Coeducar des de l’àmbit local: portes obertes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Ciutatscoeducadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Oportunitatscoeducatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
AnnexI .Municipisenquestats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
AnnexII .Enquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
7
Presentació
Emplaupresentar-vosunnoudocumentde treball,CoeduCar des de l’àmbit loCal. una aproximaCió al ConCepte de Ciutats CoeduCadores .Haestatpensatcomunaguiad’ac-tuació,reflexióianàlisisobrequèsignificaeducarenlaigualtatiperalaigualtat .
Responalafermaconviccióqueelprocéseducatiunosecircumscriual’escola,sinóque,d’unamaneraoaltra,totesitotssomagentseducatiusiquelaciutatésunespaieducatiuperexcel·lència .
Eldocumentnointentanomésdeposarenrelleuaquestaresponsabilitateducativaenquèensveieminvolucradeslespersonesquetreballemivivimalesciutats,sinódeportar-laatermeenbeneficidelacomunitat .Ensdónalespautesperquèaquestaeducacióesbasienelrespecteil’acceptaciódeladiversitatielsvalorsdecadascu-nadelespersones,ielspermetielseudesenvolupamentintegralcomaciutadansiciutadanesdepledret,responsablesicompromesosamblasocietatqueelsenvolta .
Éselqueanomenemcoeducacióiqueenspermettrencarambelsprejudicisielspa-tronsdeconductaqueperpetuen,encaraara,lesdiscriminacionsbasadesenelsexe,ienspermetavançarcapaunesrelacionsbasadesenlaigualtatdelséssershumans .
Iseràlaprojecciódelamiradacoeducativaalesciutatslaqueenspermetràprendreconsciènciaqueelbenestarilaqualitatdevidadeciutadansiciutadanesestrobenestretamentvinculatsaldesenvolupamentd’unasocietatigualitàriaidemocràtica .
Aquesttipusdesocietatéslaquepromovemdesdel’Àread’IgualtatiCiutadaniadelaDiputaciódeBarcelona,i,peraixò,undelseixosestratègicsdelesnostrespolíti-quespúbliqueselconstitueixlacoeducació .Ambaquestapublicacióvolemproveird’unaeinaquefacilitilasevaaplicacióenl’àmbitlocal .
Esticconvençudaquetotesaquellespersonesqueinterveniuenelprocéseducatiuicompartiuelnostreprojectedeprogréshitrobareuelselementsnecessarisperre-pensar i tirarendavant lavostratasca,unatascade laqualningúnoespotdes-entendre .
Imma MoraledaPresidentadelegadadel’Àread’IgualtatiCiutadania
8
Pròleg
Bajo las piedras hay flores que todavía no han nacido.
DelcontePrincesas olvidadas o desconocidas PhilippeLechermeieriRébeccaDautremer
Eldocumentqueteniualesmanséselfruitdeltreballdemoltsanys .Vaminiciarelnostrecamícoeducatiucomungrup,alprincipideladècadadelsnorantadelseglepassat,al’InstitutdeCiènciesdel’Educació(ICE)delaUniversitatAutònomadeBar-celona(UAB) .MarinaSubirats,MartaRovira,XavierBonal,XavierRamblaijomateixavamtreballarenprojectesderecercacom«L’Itxasoil’Arianne»,amblacol·laboraciódemésdevintescolesd’arreudel’Estatespanyol,quatred’ellesaCatalunya .Desd’aleshores,JuditRifàformapartdelnostreequip .
L’ediciódelsQuaderns per a la Coeducacióéselregistrequeil·lustralesnecessitatsilespreocupacionsd’aquellaèpoca,alvoltantdecomelsistemasexe-gènereopera-vaenl’educacióicomesmanifestavaalapràcticaquotidianaalesescoles .Alesho-res,vamdissenyarunametodologiapertald’explicarcomesproduïenireproduïenlesdiscriminacionsperraódegènereenl’àmbitescolar .Vamsistematitzarsetzeex-periènciesd’intervenció,apartirdel’observaciódelarealitateducativadesdelapers-pectivadegènere .D’aixòendiem«intervenciócoeducativa» .
Elnostretreballvoliacontribuiralaconstrucciósocialdelesidentitatsfemenines .Haví-emconstatatl’absènciadelesculturesidelsconeixementsdelesdonestantalahistò-riacomalcurrículumeducatiu .Elprotagonismemasculíentotselsàmbitsdelavidamar-ginava i ocultava la creativitat i les veus femenines a l’escola . Vam comprendre laimportànciadel’úsd’unllenguatgeinclusiuqueanomenéstantlesdonescomelshomes .
Enelcamírecorregut,vamdescobrirunamancageneralitzadadecriterispertaldedefinirelsvalorssocialsquefeienfaltaenunasocietatencanvi .S’haviaavançatenelconsensdeconsiderarladonasubjectededretsfonamentalscomlallibertatielco-neixement .Tanmateix,nos’haviacomençatadiscutirsobreelsdeuresquehemd’as-solir,homesidones,pertaldeferpossiblelaigualtatilajustícia .
Posteriorment,desdel’Institutd’Educaciódel’AjuntamentdeBarcelona(2000-2007),vamconcentrarelsnostresesforçoseneldissenyd’unapolíticaeducativabasadaendeterminatsvalorsdeconsenssocial,comaraelrespecte,laconfiança,laresponsa-bilitat,l’autonomiaielreconeixement .Enelprocésdedefiniciódevalorsdeconsens,justamentdesdelaperspectivadegènere,vamcomprendrequela«cura»ésunadi-mensióimprescindibleenlesrelacionshumanesienlarelacióamblaTerra .
Pròleg9
Vamgenerarunespaidediàlegciutadà,compartintbegudesialimentsecològics,enelqualaflorarenlesnecessitatsipreocupacionsdelmomentenrelacióambelsaber:lestertúlieseducatives«Sota lallunaverda»,unainiciativacoeducativadequalitatisostenibleeneltemps .Projectescom«Recuperemelsjardinsescolars»o«BarcelonaIdentitats»,enquèvanparticiparmoltesescolesdelaciutat,tambévanserpensatsdesd’unaperspectivacoeducativaenl’àmbitlocal .
L’experiènciadetreballinterdisciplinarienl’Administraciólocalensvadonarunavisiómésàmpliadelacoeducació .Vamconstatarquelaperspectivadegènerehad’incor-porarlesdimensionsdelasostenibilitatilainterculturalitatitranscendireldebatdelsvalorsdel’àmbitescolaral’àmbitciutadà,perimplicarlesfamílies,elsbarrisi,ende-finitiva,lesciutats .
Alllargdelllibreusanireutrobantambsaborsitexturesdiferents,algunsdelsqualsusresultaranconeguts .Algunespàginesestanimpregnadesambelssaborsdelasa-viesailesreflexionsprofundesdelanostraamigaimestraMarinaSubirats .Ellahaensenyatmoltesdonesialgunshomesatenyirlesfeinesdiàriesdejustíciaiequitat .Altrespàginesresumeixenelsesforçosconscientsdeniarsomnispossiblesjuntamentambmoltesdonesfeministesamblesqualshemconstruïtpensamentipràctiquesco-educatives .
Dosd’aquestesdonessónlesautoresd’aquestdocument .CecíliaPerazaésunadonajove,apassionadapelsaber,perlavidaiperlajustícia .Haassumitconscientmentelcompromísielrepted’endinsar-seenlacomplexaaventuradesistematitzarconeixe-mentsimetodologiessobrelacoeducació,amblafinalitatd’obrirlesportesdelscen-tresescolarsidurlacoeducacióaimpregnariaimpregnar-sed’altresexperiènciesiespaisvitals .AnnaCarrerasésunadonavalenta,autònoma,tambéapassionadaipro-fundamentalegre .Ésjoveiconfiada,ésunaprofessionalconscientiexcel·lenttreba-lladora .
AnnaCarrerasPort,CecíliaPerazaSanginés,JuditRifàDachs,MarinaSubiratsiMar-toriijomateixahemconstituïtunaassociació,quehemanomenatCoeducació, ambl’objectiudemantenirelsespaisdediàlegidiscussióqueenspermetinseguirinves-tigant,aprenentiincidintenlesdinàmiqueseducativesenlavidaescolariciutadana .Pertald’avançarenaquestcamí,usanimemautilitzaraquestdocumentiafer-noselsvostrescomentarisisuggerimentsperanarconsolidant,desdelspetitsgrupsd’àm-bitlocal,unasocietatcivilforta,reivindicativaiigualitària .
Amparo Tomé González
10
Vivimunmomenthistòriccaracteritzatperlacomplexitatipelsprocessosconstantsdecanvidavantdelsquals,l’educació,enelsentitmésamplidelterme,nopotrestarindiferent .Peraixò,ésfonamentaldisposard’orientacionsmetodològiques,einesire-cursosperpoderferfrontalesnovesnecessitatseducativesdelaciutadania,dema-neraqueespuguiassoliradequadamentaquestaresponsabilitatcompartidasobrelabasedelaigualtatentreelsgèneresilainteracciódelesdiferentsmaneresdeferideviurealmón .
Aquestdocumentdetreballesproposabàsicamenttresobjectiusquepretenendonarsuportalatascaquotidianadelsajuntamentsdelaprovíncia,eneldissenyil’execu-ciódepolítiquespúbliquesadequadesalesnovesnecessitatssocialsdesd’unapers-pectivacoeducativa:
–Definirlacoeducacióielsconceptesrelatiusal’educacióielsgèneres .
–Proposarorientacionsmetodològiquesperaltreballcoeducatiuenl’àmbitlocal .
–Ferunaprimeraaproximacióalconceptedeciutatscoeducadores .
Tanmateix,comqueestemparlantd’unconcepteconegutdesdeltempsdelaSego-naRepública,especialmententrelespersonesvinculadesalcampdel’educacióidelapromociódepolítiquesd’igualtat,hemvolgutanarmésenllàdeladefinicióconcep-tualpertald’esbrinarcoms’haanatreconfigurantaquestconceptealllargdelsanysicomespotabordarl’educacióenlapromociódelespolítiquesd’igualtatdegènere .
Enelprimercapítold’aquestdocumentdetreballesfaunarevisióhistòricadel’origendelacoeducaciócomunmodeleducatiutransformadorqueafavoreixlaigualtaten-trenenesinens .Tambéesfaexplícitaladiferènciaentrel’escolamixtailaperspecti-vacoeducativa,perdonarpeuaunareflexióglobalsobreelsreptesdelacoeducacióavui .
Pertald’oferirunadefinicióactualitzadad’aquestconcepteidelesmaneresenquès’hadesenvolupatenelcontextdelaprovínciadeBarcelona,s’harealitzatunestudiambunamostrail·lustrativadepersonaltècnicdelsajuntaments(agentsd’igualtat),pertaldeconèixerlessevesexperiènciesilasevainterpretaciódeltreballlocalambmiradacoeducativa .
L’objectiud’aquestexercicideredefinicióéspoderoferireinesimetodologiesadequa-desalscontextoslocalstotbasant-nosenexperiènciespropereseneltempsienelcontextsocialambundoblepropòsit .D’unabanda,contribuiractivamentalfomentdelaformaciópermanentdelpersonaltècnicdelesadministracionslocalsi,del’altra,
Introducció
Introducció11
oferirnovesestratègiesd’actuacióquereforcinlapromociódelaigualtatdegènereenelsdiferentsàmbits,momentsiespaiseducatiusd’unaciutat .
Elsdestinatarisd’aquestdocumentsónelssegüents:
–Personesquetenenresponsabilitatspolítiquesalsmunicipisdelaprovíncia .
–Tècniquesitècnicsmunicipals .
–Agentsd’igualtat .
–Professionalsdel’ensenyamentialsequipseducatiusdelsàmbitsformal,nofor-maliinformaldel’educació .
–Toteslespersonesinteressadeseneldesplegamentdelespolítiqueseducativesidegènereenl’àmbitlocal .
Eldocumentpresenta:
–Unmarchistòriciconceptualsobrelacoeducació .
–Orientacionsmetodològiquesieinesd’observació,anàlisiiintervenciócoeducativa .
–Propostesd’actuaciócoeducativaenl’àmbitlocal .
–Elementsperal’avaluaciódelapròpiapràcticadesd’unaperspectivadegènereidevalorssolidarisidemocràtics .
–Elementsperaunaprimeraaproximacióreflexivaalconceptedeciutatscoeduca-dores .
Eldocumentdetreballqueteniualesmans,doncs,amblasevaestructura,volapor-tarorientacionsmetodològiques,einesd’observaciódel’entorneducatiulocaliexpe-riènciesd’intervenciódinsiforadel’àmbitescolar,jaquel’educacióenlaigualtatiperalaigualtatésunaresponsabilitatcompartidaqueabastatotselsespaisimo-mentsd’unaciutat .
Tanmateix,noesté lapretensiód’oferirreceptesnirespostesúniquesotancades,perquènoexisteixen .Aquestés,pertant,undocumentobert .Éselmésproperaunquaderndebitàcola .Ésunquadernques’hadeguixar,ques’hadesubratllarirees-criureconstantment .
Unquaderndebitàcolaserveixperportarunregistre .Delseucontingutsen’extreulainformaciónecessàriapercomplimentarunamenadediaridenavegació .Antigament,elsmarinershianotavenquinsventsbufaven,quinsrumbsseseguien,quineral’estatdel’atmosferailaforçadelesmàquinesamblesqualsesnavegava,aixícomelsfetsimportantsesdevingutsdurantlanavegació .
Ambaquestaanalogiausvolemconvidarautilitzaraquestdocumentcomunrecursquotidià,queconvidialareflexióialavoluntatdeportarunregistredelesvostresac-tuacionsidelessituacionsqueustrobeu .Volemqueaquesttreballusserveixicomunapartintroductòriadelavostrapròpiamaneradeferlescoses,sensepordenau-fragar .Perquèelcamídelacoeducaciójahaestatsolcatpermarineresimarinersdemoltesaigües .Ésimportant,però,recordarperonhanhagutdepassaridonarvaloralsseusassoliments,alessevestroballes,aldeixantd’aquestvaixell .
Introducció12
Noobstantaixò,aquestésunprocésquenos’acabaràmai .Hauremdeferunaava-luacióconstantdelesaccionsquefemidelesquedeixemdefer,ambunavisiócrí-ticaianalítica,perpodermillorarlanostrapràcticairespondreadequadamentalesnovesdemandessocials .
Perpoderexplorarnovesrutes,necessitaremunadisposicióobertaalcanvi,notansolsdepràctiquesprofessionals;també,isobretot,depràctiquespersonals .Perquèlarutaqueproposalacoeducacióiqueesdescriuenaquestaguianoéspasunarutafàcil .Ésunviatgellargambobstaclespersuperar .Ésunviatgequeensrecordasi-tuacionsdeprofundainjustíciasocialiensfamantenirpresentselsfactorsquegenerenlesdesigualtats .Peròl’estelquesegueix,debensegur,ensportaràcapaunportmésalegre,méstranquilimésjust .
13
Abansd’endinsar-nosenladefiniciódequèsignificacoeducaravuiendia,calmirarenrerepertalderecordarcomvanéixeraquestconcepte,comhaanatevolucionantiquinscanvishaviscutl’escoladesd’aquestaperspectiva,sempreparal·lelsalscan-vispolíticsdelseglexx .
Lahistòriadelacoeducaciócomaintervencióescolartransformadoraicomalluitacapalaigualtatentredonesihomestéunahistòriarecent,iestàíntimamentlligadaal’evoluciódelconcepted’igualtatdegènere .
Història de la coeducació
Lahistòriadelacoeducacióéslahistòriadelalluitaperlaigualtatdegènereenelmóneducatiui,mésconcretament,enl’àmbitescolar .Comlalluitafeministailalluitapelreconeixementdelsdretshumans,lacoeducaciótéelseuorigenenlesideesli-beralsil·lustradesdelaRevolucióFrancesa .
Recordemquelaburgesiarevolucionàriadelfinaldelseglexviiivadefensarla«igual-tatdetotselshomes»excloentd’aquestareivindicaciólesdones,quenoquedaveninclosesenelgenèric .Iésquelesdiferènciesentredonesihomestenenunallargatradicióbasadaenelsprejudicissobrelainferioritatbiològicaiintel·lectualdelesdo-nesrespectedelshomes .Així,elpecatoriginal,duranttotal’edatmitjana,permetiajustificarlanecessitatd’obediència,desilenciideconfinamentdelesdonesacausadelasevafaltadeprudència .Delamateixamaneraesdesaconsellavalainstrucciódelesdonesisesostenialasevainferioritat .
L’evoluciódelconceptedecoeducacióhaestatsimultàniaalcanvideposicionsdelesdonesenlasocietat .I,comaquestcanvi,s’hahagutd’enfrontaraopinionsiposicionscontràries,i,enmoltsmoments,haestatconsideratinadequati,finsitot,ridícul .Ésperaixòquecalferunbreurecorreguthistòricquepermetisituarlesvariacionsenelspatronssocialmentacceptatsrelatiusal’educaciódelesdones .
Totiquelacoeducaciósuposamodelsd’ensenyamentqueafectentantl’educaciódelesnoiescomladelsnois,eldebatques’estableixrespecteaaquesttermeestàes-pecialmentrelacionatambelconceptepredominantencadaèpocasobrelamaneraadequadad’educarlesdones .Aquestaopciócoeducativasuposaunacercademajorigualtat,davantaltresopcionsquepropugnenelmantenimentdelesdiferències .
Què és la coeducació
Quèéslacoeducació14
Lacoeducaciósuposamodelsd’ensenyamentqueafectentantl’educaciódelesnoiescomladelsnois,jaqueésunaopcióquecercalaigualtat,davantal-tresopcionsquepropugnenelmantenimentdelesdiferències .
Bases del sistema educatiu actual
LesbasesdelsistemaeducatiuactualescomencenaconstruiraEuropaamitjanse-glexviii .Segonslesideeseducativesvigentsenaquellmoment,donesihomesforencreatsperDéupertaldedesenvolupardiferentsfuncionssocialsi,enconseqüència,tambélasevaeducacióhaviadesermoltdiferenciada .
Elnostresistemaeducatiunohaevolucionatalmarged’aquestesidees .Defet,finsfamoltpoc,donesihomeshaviendedesenvoluparfuncionssocialsdiferentsijeràrqui-camentordenades .Esvanelaborarmodelsd’educacióescolar,d’acordambaquestprecepteinicial,dirigitsafomentarlesdiferènciesentrenenesinens,tantalsidelesfamíliescomalesescoles,itambéenl’àmbitreligiósi,engeneral,enlavidasocial .Laculturadomèsticapassàaconvertir-seenl’eixdeformacióescolardelesdonesalnostrepaísfinsal1970 .
Lesnenes,doncs,ereneducadesperal’únicaprofessióalaqualestavendestinades:tenircuradelsaltres,queenmoltscasoserainterpretadacomunamaneradeviureid’estaralserveifísic,sexualimoraldelsaltres .
Model escolar segregat
Aquestmodelescolarsegregathapersistitfinsalsanyssetantadelseglexx,peròtam-bélademandadecoeducacióhaestatunaconstantdesdel’últimterçdelseglexix .Caltenirencompte,però,queelquealeshoress’enteniapereducacióestàmoltllunydelqueentenemavuidia .
LaInstituciónLibredeEnseñanzafoulapioneraaproposarlacoeducaciócomalíniadetreballeducatiu .VaserenelCongresoPedagógicodel1892quanesvansentirlesprimeresveusquedemanavencoeducació .AltresautorsiautorescomAndrésMajón,FrancescFerreriGuàrdiaiRosaSensatvanmantenir lasevapetició .Aleshores,elpensamentcatòlicparlavadecoeducacióperreferir-sealacooperaciód’educadoresieducadorsenlamateixatascaeducativa,mentrequeanarquistes,republicanesire-publicansesreferienal’educacióconjuntadenoiesinois .
Al lafidelseglexix,elpensamentcatòlicconsiderava lacoeducaciócomlacooperaciód’educadoresieducadorsenlamateixatasca,mentrequel’anar-quismeielrepublicanismel’enteniencoml’educacióconjuntadenoiesinois .
Quèéslacoeducació15
Ambl’arribadadelaPrimeraRepública(1931-1933),lesinstitucionsqueendepenienesvanconvertirenmixtes(instituts,escolesnormalsiescolesprimàries),perònoesvaaconseguireltandesitjatdecretqueestablíslacoeducacióenl’ensenyamentprimari .
L’escola mixta: igualtat restringida
Alhora,lesideespedagògiquesdelmovimentdel’EscolaNovaimpulsarentambéaCatalunyalarealitzaciód’unasèried’experiènciescoeducativesd’iniciativaprivada .Aquestesexperiències,juntamentambl’experiènciadelaInstituciónLibredeEnseñan-za,representenl’antecedentimmediatdel’organitzaciódelsistemaescolardelaSe-gonaRepúblicaidelGovernautònomdelaGeneralitatdeCatalunya,estructuratsotaelmodeldel’escolamixtaperaambdóssexes .
Foufinalmentalsetembredel1937quans’establílacoeducacióatoteslesescolesprimàriesdelazonarepublicana,ambl’afirmacióconvençudaque«l’activitatdenensinenesseràigualiconjunta,posantaixífialatradicionaldivisióentreelssexesal’es-colaprimària» .
Aquestesexperiències,quecalemmarcarenelcontextd’igualtatrestringida,esvantruncarenlallargaèpocafranquista .Elsentitjeràrquic,patriarcalitradicionaldefa-míliaqueimposavaelrègimnosolsvaaturartotselsavençosrealitzatsfinsalmoment,sinóenl’àmbitpedagògicvaretornaralsprincipisdelcatolicismeméstradicional,ambunscontingutsrígidsibasatsenladivisiópersexes .
Elrègimfranquistavaabolirlacoeducacióperquèeraun«sistemacontrarialsprinci-pisreligiososdelgloriósMovimientoNacionalid’imprescindiblesupressióperantipe-dagògiciantieducatiu,perquèl’educaciódelsnensidelesnenesresponguialsprin-cipisdesanamoraliestiguid’acordambelspostulatsdelanostragloriosatradició»(Ordenministerialdel5demaigdel1939) .
L’opciódel’escolamixtavaquedartancadaperunperíodellarg .L’Esglésiatornàaas-sumir,desdelspostulatsmésretrògrads,lainiciativaenelcampdel’educació .Lale-gislaciófranquistaprohibiadenoul’escolaritzacióconjuntadenenesinensenelsni-vellsprimari isecundari .L’educacióde lesnenesesconfià,enpart,a laSecciónFemeninadelaFalange,que,ambtotselsmitjansalseuabast,esproposàdifondreunmodelpedagògicdirigitainculcaraladonaquelafinalitatdelasevaeducacióquedavacircumscritaalslímitsdelasevafunciódemareiresponsabledelallar .
Elrègimfranquistaposàfial’escolamixtaitornàalsprincipiseducatiusformu-latsalseglexviii:desvaloritzàlesdonespersonalmentiprofessionalmentdinsiforadel’àmbitescolar .
Endefinitiva,esproduíelretornalsprincipisjaformulatsenelseglexviiisobrel’edu-caciódelesnoies;igualquealeshores,eltreballforadel’àmbitdomèstics’enteniacomunadesgràciaforçadapersituacionsextremesdepobresa .
Quèéslacoeducació16
Elperíodefranquistasignificà,peralesdones,unadesvaloracióprofessionaldelasevaformacióescolaratravésdeladiferenciaciódecurrículumsidel’escolasepara-da .Ladonaquedàconfinadaal’àmbitdomèsticiselinegavalapossibilitatd’augmen-tarelseunivellculturalilasevamobilitatsocial,dretquehaviaconqueritdurantelpri-merterçdelsegle .
Finsal1970,amblaLleigenerald’educació,quemodificaenprofunditatlalegislaciófranquistareferidaal’estructuraeducativa,nos’obriràlaportaal’educacióconjuntadenoiesinois,apostantperlarenovaciódelsistemaeducatiupertald’adaptar-sealesnovesnecessitatsproductives .Apocapoc,lesescolesesvananarconvertintenmixtes .
Aquestalleiencaraincloïamatisosenelsistemaeducatiuenfunciódelsexe,peròde-claravalapretensiód’oferiratotesitotslaigualtatd’oportunitatseducativaennomd’unasocietatmésjusta .Vegemquinmodeld’igualtatexistiaaleshores:
Elprincipid’igualtatd’oportunitatss’had’aplicartambéisensecaprestriccióalapoblaciófe-menina,totiqueaquestaafirmaciónovoldirigualtatasequesentrel’homeiladona .Siaquellprincipi,queés,endefinitiva,eldelallibertat,propugnalapossibilitatqueladonaaccedeixianivellssuperiorsdeculturaideresponsabilitatambl’únicalimitaciódelasevapròpiacapacitat,seriaincorrecteafirmarqueaquestacapacitatéslamateixaqueenl’homeentotselscasos,es-pecialmentquanestractad’ocupacionsquerequereixenungranesforçfísic .1
Així,elcurrículumnoesvacreardenou,enelsentitd’integrarelcurrículumdirigitanensielcurrículumdirigitanenes,sinóquelesneness’adaptarenalcurrículumdis-senyatperanens,iesproduíaixíunaassimilacióque,d’altrabanda,vapromourel’eli-minaciódelscontingutsde«culturadomèstica»delcurrículumdirigitsanenes .
Enperdrelegitimitataquellssabersconsideratstradicionalmentfemenins,esvande-valuarlesactivitatsquerealitzavenquasienexclusivitatlesdonesivanromandreocul-tes,invisibles,reforçantaixílaideaquenocaliaincloure-lesenelsistemaformal .Elnoumodeleducatiuvacontinuar,doncs,contribuintambunafórmulafalsamentneu-traliigualitàriaalareproducciódelesdesigualtatsconstruïdes .
LaLleigenerald’educaciódel1970obrílaportaal’educacióconjuntadenoiesinois .Noescreà,però,unnoucurrículum,sinóquelesnenesvanhaverd’adap-tar-sealcurrículumdissenyatperalsnens,ielscontingutsdeculturadomèsticavandesaparèixer .
L’escola en la transició a la democràcia
Enelterrenyintel·lectual,lapedagogiaespanyoladelsanyssetantaencarainstruïalesmestresambunaeducaciódiferenciadapersexes,fonamentadaensuposadesdife-
1 . La educación en España. Bases para una política educativa. Madrid:MEC,1969,p .122 .
Quèéslacoeducació17
rènciesbiològiques,iassenyalavacomaimpropisdelesdoneselstreballsqueenelcampintel·lectualrequerienaprofundiment,abstracció,creaciócientífica,filosòficaifinsartística,treballsteòricsdefredaespeculacióifonamentacióengeneral,treballsquerequerienmoltaserenitatemotivaidominidelsnervis .
Enlatransicióalademocràcia,elsmovimentsderenovacióreclamavenunaeducaciódemocràtica,igualitàriaidequalitat .Peròlacoeducaciónofouunobjectiuprioritarid’aquestsmoviments,comtampocnohofoudelsmovimentsfeministesquecomen-çavenaformar-seenladècadadelssetantaalvoltantdelaconsecuciódel’avorta-mentlliure,eldivorcioelsmètodesanticonceptius .Aleshoresescreiaquel’escolamixtapodriaassegurarlaigualtat .
Enpocsanys,però,esvaanardesenvolupantunmarclegislatiuenmatèriad’igualtatd’oportunitatsino-discriminació .AmbelprimerGoverndelPartidoSocialistaObreroEspañol(PSOE),l’octubredel1983escreal’InstitutodelaMujer,ambl’objectiudefo-mentarcondicionsquefacilitessinlaigualtatsociald’ambdóssexesiqueafavorissinlaparticipaciódeladonaenlavidapolítica,cultural,econòmicaisocial .Aquestmo-viment institucionalvasuposarelreconeixementoficialde lanecessitatd’introduirmesureslegalsipolítiquesperacabarambladiscriminacióperraódesexe .
Durantelperíodedelatransició,lesanàlisisilesinvestigacionsfeministessobrelespràctiqueseducativesdelsanysvuitantacomencenadenunciarlesdiscriminacionsqueesprodueixenenelsistemaeducatiuiposendemanifestlasocialitzaciódiferen-ciadaqueexercial’escolamixtaiqueserviaperalareproducció,lalegitimacióilaperpetuaciódelesdesigualtatsdegènere .
Taula resum
1892 EnelCongresoPedagógico esvansentirlesprimeresveusquedemanavencoeducació .AltresautorsiautorescomAndrésMajón,FrancescFerreriGuàrdiaiRosaSensatmantinguerenaquestapetició .
1931 Ambl’arribadadelaPrimeraRepública(1931-1933),esvanconvertirenmixteslesinstitucionsqueendepenien(instituts,escolesnormalsiescolesprimàries),perònoesvaaconseguireltandesitjatdecretqueestablíslacoeducacióenl’ensenyamentprimari .
1937 S’establílacoeducacióatoteslesescolesprimàriesdelazonarepublicana,ambl’afirmacióconvençudaque«l’activitatdenensinenesseràigualiconjunta,iposaràfialatradicionaldivisióentreelssexesal’escolaprimària» .
1939 Ambl’arribadadeFranco,il’Ordenministerialdel5demaigdel1939,s’aboleixlacoeducaciópelfetdeserun«sistemacontrarialsprincipisreligiososdelgloriósMovimientoNacionalid’imprescindiblesupressióperantipedagògiciantieducatiu,perquèl’educaciódelsnensidelesnenesresponguialsprincipisdesanamoraliestiguid’acordambelspostulatsdelanostragloriosatradició» .
1970 Lleigenerald’educacióifinançamentdelareformaeducativa(LGE) .Eliminalaclàusuladeseparacióobligatòriadenensinenes .Partidàriadelaigualtatd’oportunitats(enfunciódelescapacitats),estableixunmateixsistemaeducatiuperaambdóssexes .
Quèéslacoeducació18
1983 Escreal’InstitutodelaMujercomaorganismeautònomdinsdelMinisterideCultura,ambl’objectiudefomentarcondicionsperfacilitarlaigualtatsocialentresexesiafavorirlaparticipaciódeladonaenlavidapública,cultural,econòmicaisocial .Vasuposarelreconeixementdelanecessitatd’introduirmesuresperacabarambladiscriminació .
1990 LaLleiorgànicad’ordenaciógeneraldelsistemaeducatiu(LOGSE)del3d’octubrereconeix,perprimercopenlalegislacióespanyola,ladiscriminaciópersexesenelsistemaeducatiu,iestableixlanecessitatdereconsiderarl’activitateducativa .Aquestadeclaracióesvarecolliralsdissenyscurriculars,totmarcantobjectiusicontingutsambreferènciesexplícitesalaigualtatdesexesiorientacionsperincorporarmetodologiesquehaviendepotenciarlacoeducaciódemaneratransversal .
De l’escola mixta a la perspectiva coeducativa
Apartirdel1970,unadatamolttardanaencomparacióambaltrespaïsos, l’escolamixtaesvaanargeneralitzantal’Estatespanyol .Noobstantaixò,laimplantaciódel’escolamixtanoéspasunaconseqüènciad’undebatpedagògicod’unalluitareivin-dicativadelesdones,sinódelanecessitatdelegitimarunsistemaeducatiuenquèformalmenthaguessindesaparegutlesdiferènciesdetractealsindividus .
Finsalsanyssetanta,lareflexiósobrelaproblemàticaescolaresvacentrar,entermesgenerals,enlesdesigualtatsprovocadesperraódeclassesocial,aixícomenlaman-cad’equipamentsadientsienlacríticaalscontingutsimètodesdel’ensenyamenttra-dicional .Eltemadelacoeducaciónovaaparèixerenl’escenadelsdebatspedagògicsperquèesdonavaperfetquel’escolajatractavadelamateixamaneranenesinens,jaqueelsprogrameseducatiuss’anavenunificant .
Lacoeducaciónovaaparèixerenelsdebatspedagògicsdurantlatransicióalademocràciaperquèesdonavaperfetquel’escolatractavaiguallesnenesielsnens,jaqueelsprogrameseducatiuss’anavenunificant .
Desdel’any1985,lesescolessostingudesambfinançamentpúblicvanhaverdeserobli-gatòriamentmixtes .Alesescolesmixteshaviendeconviurenensinenes .Ellesiellscom-partienprofessorati–almenysenlateoria–elsmateixosespais,programes,deuresidrets .
Enelsuposatcasqueesconstatésl’existènciadeladesigualtatperraódesexe,eraatribuïdaadiferènciesnaturals,individualsopsicològiques,quel’educacióhaviaderespectaro,simplement,noesteniaencompte,jaqueesconsideravenprioritàriesaltresdesigualtatsinodeixavenllocalareflexiórespectealsignificatrealialsefectesqueprodueixl’escolamixta .
Efectivament,ladiscriminacióperraódesexeenl’estructuraeducativatendeixadis-minuir .L’ensenyamentmixt,unareivindicacióantigadelacoeducació,ésunasituacióvisiblementavantatjadaperalesdones,encomparacióambl’educaciósegregada .
Quèéslacoeducació19
Models d’igualtat formal
Hihadiferentsmodelsdesdelaperspectivadelgènerequeinclouen,d’unabanda,aquellespersonesquepersisteixenenunaactituddiscriminatòria«tradicional»,queimplicamantenirdemaneraobertadiferentsactitudsiexpectativesrespectealsnoisilesnoies;del’altra,hihaelmodelencobert,queintentageneralitzariimposarlacul-turaielsvalorsmasculins,considerant-loscomauniversalsiòptims .
Apartird’aquestraonamentpodemdirquesil’escolamixtareprodueixlaculturaielsvalorsmasculins,invisibilitzantelssabersielsvalorsfemeninsireforçantlesbarreresdelgènereenelprocésdesocialització,esconverteixenunainstituciópatriarcalian-drocèntrica,alaqualassisteixennenesinens .
Androcentrisme. Ésunavisiódelmónidelescosesqueposal’homecomacentreimesuradetot .Universalitzalamiradamasculinacomaúnicaiuniversal,fetqueinvi-sibilitzalesdonesiocultalesrelacionsdepoder .
Patriarcat. Ésunmodeld’organitzaciósocialipolíticbasatenladominacióielpodermasculinsdelshomesverslesdones, isobreelquals’haconstruïtunúnicmodel,l’hegemònic .
Moltespersones,però,encaraconfonenconceptualmentl’escolamixtaamblacoe-ducació,finsitotprofessionalsdel’ensenyament,aixícomteòriquesiteòricsdelapedagogia,queassegurenqueal’escolajanohihasexisme .
Sexisme. Designaaquellesactitudsqueintrodueixenladesigualtatilajerarquitzaciódelsindividussobrelabasedeladiferenciaciódesexes .
Desd’aquestesposicionsdavantl’escolamixta,espressuposaque,donantlesma-teixesoportunitatsalesnenesd’adaptar-sealanormamasculina,elproblemadelse-xismeestàsuperat .Peròquanesparlad’igualtatd’oportunitats,enrealitats’estàofe-rintunaigualtatuniformeis’homogeneïtzenlesnenesielsnenssotaunúnicmodelmasculí .
L’escolamixtaeslimitaa«agrupar»alesauleslesnenesielsnensideixarforadelmónacadèmictotallòquetéaveureambelmónielsaberdelesdones .
Perentendremilloraquestplantejamentposaremunexemple .Pensemenelcurrícu-lumescolar .Elfetquelesnenesestudiïnlesmateixesassignaturesqueelsnensnovoldirqueelscontingutss’haginrevisatdemaneraquesiguinatractiustantperalsunscomperalesaltres .Sipensemenl’educaciósecundària,perexemple,podemcomprendrequelahistòriaexplicadadesdelpuntdevistaandrocèntric(posantl’ac-centenlesguerres,lesconquestesilaimposiciócultural)potresultaralienaalesne-nes,tretqueesconsiderinellesmateixesilessevesrebesàviescomunacosaquenovanser,ésadir,guerreres .Enaquestsentit,enspodempreguntarsial’escolaespar-la,perexemple,delpaperdelesdonesidelesnenesalesguerres .
Quèéslacoeducació20
L’escolacoeducativaesplantejadesdelapresènciarealdelesdones,notansolsalesaules,sinóenl’organitzacióilagestiódelsistemaeducatiuidelscen-tresescolars .
Hihadiferentsfactorsqueespodendestacardel’hegemoniadelmodelmasculíal’escola .Entred’altres,laracionalitat,l’abstracció,l’anàlisi,lestaxonomies,l’especia-litzaciófuncional,elconeixementlineal,ilaintel·ligèncialògica,formaliabstracta,iespeculativa,entred’altres .
Tanmateix,noestractadecondemnaraquestsfactors;delqueestractaaquíésdeposarenqüestióelmodelqueconformal’organitzacióescolar,queprivilegiauntipusd’intel·ligènciaiconducta,menystenintaltresconductespossibles .
L’exemplemésiteratdelaprimaciadeladiversióiellleuremasculísobrequalsevolaltreéseldelfutbolal’escola:l’úsil’abúsqueesfadelespilotesalpatiienlesacti-vitatsextraescolarsésunelementquecaltenirencompte .2
Resumint,podemdirque,encaraquel’escolamixtanoestiguidissenyadapergene-rariperpetuarlesdesigualtatsdegènere,síqueajudaalegitimar-lessinoesfaunaanàlisicríticadelselementsesmentatsfinsara .Ésadir,queelfetquenensinenesconvisquinalamateixaescolageneraunsobreentèsd’igualtatformalialhoraamagademanerasubtillapersistènciadelesdesigualtats .
Legitimació. Enunsentitpolític,éslamaneraatravésdelaquals’obtécapacitatd’exer-cirelpodersensenecessitatderecórreralaviolència .
Davantdel’escolamixta,lacoeducaciósuposalasuperaciódelslímitsqueimposenelsgèneresilacoexistènciad’actitudsivalorstradicionalmentconsideratsmasculinsambaquellsconsideratscomafemenins,detalmaneraquepuguinseracceptatsiassolitsperpersonesdequalsevolsexe .
Coeducarsignificaeducarenlaigualtatdesdeladiferència .
Caltenirencompte,però,quelacoeducaciónoésunmodelacceptatnisocialmentestès,jaqueeldiscurspedagògicdominant,aixícomelmodeld’organitzacióescolar,mantenenuncaràctereminentmentandrocèntric .Cal,doncs,formularnousreptesperalacoeducaciódelseglexxi,aixícomunnoumodelescolar,totincorporantlesnovesnecessitatsirealitatssocials .
2 . PeraprofundirenaquesttemaespotconsultarelllibredeMarinasubiratsiAmparotoméBalones fuera: reconstruir los espacios desde la coeducación .
Quèéslacoeducació21
Reptes de la coeducació avui
Lacoeducacióimplicaunprocésintencionatd’intervencióatravésdelqualespoten-ciaeldesenvolupamentintegraldelapersonalitatdenenesinens,senselesbarreresdelgènere .Ésadir,queelsprocessoscoeducatiusabastendiferentspossibilitatsper-quèlesnenespuguinexperimentardesdel’aventura,l’agressivitatolavalentia,sensepordeseracusadesd’homenots,ielsnenspuguinactuardesdelatendresa,elcon-tactefísicolacurasensel’imperatiud’evitartotallòquepuguievocarl’homosexuali-tat .D’aquestamaneras’intentaabordarelsexismeculturaldesdelapràcticaquotidi-ana,treballantelsprejudicisilesdesigualtatsquecomporta .
Elsexismetéconseqüènciesnegativestantperalesdonescomperalshomes:limitalespossibilitatspersonalsinegadeterminatscomportamentsoactituds .Ésalesdones,però,alesquesituaenunaposiciód’inferioritatidependència .
Enaquestsentit,espersegueixunaconstrucciósocialcomunainoenfrontadadelesfeminitatsidelesmasculinitats,totintegrantladiversitatd’experiènciesid’opinionsdesdelallibertatil’espontaneïtat,enlarevisióil’anàlisiconjuntadelsprocessosedu-catius .
Desdelacoeducaciónohihaunanegaciódel’existènciadetretsbiològicsquede-terminenallòmasculíiallòfemení .Delqueestractaésdedestriarelscomponentssocials,antropològics,històrics,emocionals,econòmicsipolíticspertaldetenir-losencompte,fer-losvisiblesinoinculcar-losmoralmentdesd’unaposiciódogmàticaiapriorística .
Silacoeducaciósuposaunaeducacióintegral,suposatambéunaeducacióintegra-doradelmónidel’experiènciadelesdones .Qüestionalesformesdeconeixementsocialmentdominantsiposaunaespecialatenciósobreelsprocessosevolutiusdel’afectivitatilacuradelsaltres;dónarelleualasociologiadelavidaquotidianadesdelpuntdevistafemeníinotansolsdesdelmasculí .
Peròtotaixòésunprocésquerequereixlapràcticadellenguatgesdiversos,obertsalacomunicacióinterpersonal,quenopotserreduïtal’àmbitescolarnipottancar-sesobresimateixsensepretendrelatransformaciódelesestructuresidelesconcep-cionssocialsquemantenenunaclarasituaciódiscriminatòria .
Lacoeducaciórequereixlapràcticadellenguatgesdiversosinopotserreduïdaal’àmbitescolar,jaquebuscalatransformacióprofundadelesestructuresilesconcepcionssocialsquemantenenunaclarasituaciódiscriminatòria .
Lacoeducacióés,doncs,unaalternativaglobalal’ensenyamentquevamésenllàdelatransmissiódeconeixements .Implicaunprocésatravésdelqualesposaenqüestió:
Quèéslacoeducació22
–allòqueensenyem,
–lamaneraenquèhofem,i
–elsmotiuspelsqualsensenyemallòinoaltrescoses .
Pertant,s’had’entendrequenoestractadecrearàreesoassignaturesnoves,sinód’endinsar-seentotes .Enaltresparaules,estractadecoeducardemaneratransver-sal .
L’escolaquecoeducapreparaperalavida .Sis’educaperalavida,s’handeconsi-derarelsdosàmbitsquecomprèn:elpúblicielprivat .Desd’aquestavisió,l’alumnathauriad’aconseguirconeixementsculturalsbàsics;coneixementsteòrics ipràcticsd’economiaiadministraciódomèstica;unaeducaciósexualiemocionalqueprocurilasevaplenitudi,també,unaprofessióreconegudairemunerada .
Àmbit públic i privat
Desdelaperspectivadegènere,s’evidencialadiferenciaciód’àmbitsenfunciódelsexedelespersones .Així,tradicionalments’haadjudicatal’homel’àmbitpúblicideproducció(treballremuneratireconegut),mentrequeladonahaquedatconferidaal’àmbitprivat(treballnoremuneratinoreconegut)idereproducció .
L’àmbit productiu. Ésaquellonesdesenvolupal’activitatproductivadel’economia .Elsseusresultatstenenundeterminatvalordecanvienelmercat .
L’àmbit reproductiu. Éselqueincloutotallòreferitalareproducciódelespersones,lavidadomèsticailacura .Estàconsideratcomunvalord’ús–perònodecanvi–i,pertant,escol·locaforadelmercatidel’economiaformal .
Desd’unaperspectivaandrocèntrica, l’àmbitproductiuestàrelacionatambelmónmasculíigaudeixd’unprestigisocial,mentrequel’àmbitreproductiuestàvinculatambelmóndelesdones,desprestigiatidesvalorat .Aixòimplicaunaclaradivisióijerar-quitzaciósexualdelsrols,elsespaisielstreballs .
Aquestfetnovoldirquelasoluciósiguiatorgarundeterminatvalordecanvialtreballreproductiuiqueelcontinuïnrealitzantlesdones(comesfariadesd’unalògicaan-drocèntrica),sinóquelasolucióhad’anarpelcamídetrobarlesmaneresdedonarelseujustvaloracadaunad’aquestestasquesicompartir-les,jaqueéseltreballrepro-ductiuieldel’àmbitdomèsticelquesustentaifacilitaeltreballproductiu .Quèpas-sariasilesdonesabandonessindurantquaranta-vuithoreseltreballdel'àmbitprivatireproductiuenunaciutat?
Propostes des de la coeducació
Desdelacoeducacióesposaenqüestióaquestadivisiósocialdeltreball,jaque,sibééscertqueésnomésladonaquipotassumirlatascadelagestacióilareproduc-
Quèéslacoeducació23
cióbiològica,nohidedicatotalavida(comfeiaabans) .Elsmodelsfamiliarsid’orga-nitzaciósocialestancanvianticalqueelsistemaeducatiuformalielsdiferentspro-cessos educatius globals ho tinguin en compte i integrin al màxim les diferentsmaneresdeviureideseralmón .
Lacoeducacióhad’educarambcriterisperalacríticaiperaundeterminattipusdeconvivència,decompromís,decreativitatidejustícia .Ésadir,quehad’educarenlapauiperalapaudesdelreconeixementdelconflicte .Hadereconèixeridonarvaloraladiversitatialainterculturalitat .Educarperaldesenvolupamentsostenibletotba-sant-seenl’explicitaciódelsvalorsdemocràticsiigualitaris .Quintipusd’actuacionslocalspodrienserconsideradescoeducatives?
La coeducació com a puntal bàsic de l’educació en valors
Lasocietatexperimentaunasèriedecanvisqueafectenelsmodelsdevidaielssis-temesdevalors,cosaquerepercuteixalmateixtempsenlaformaciódecriteris,enl’orientaciódelapresadedecisions,enlesrelacionsinterpersonalsienlesexpecta-tiveslaboralsivitals,ques’hand’adequardemaneracríticaaaquestarealitat .
Perpoderferfrontaaquestscanvissocialsitecnològics,enelsdarrersanyss’hancomençatagenerarcanvisculturalsdegranenvergadura,perquèhemhagutdeco-mençaramodificarelsnostresestilsdevidaielsnostrescomportaments .Enaques-taevolució,l’educacióhadetenirunpaperclauiintegrarelementsestructuralsqueincloguintantaspectesintel·lectualscomafectius .
Coeducarnoésjuxtaposarenunamateixaclasseindividusd’ambdóssexes,nitampocésuni-ficar,eliminantlesdiferènciesmitjançantlapresentaciód’unmodelúnic .Noésuniformitzarlesmentsdenensinenes,sinóque,alcontrari,ésensenyararespectarallòdiferentiagaudirdelariquesaqueofereixlavarietat .Aconseguirunaeducaciónosexistaésunproblemadelari-quesaqueofereixlavarietat .Aconseguirunaeducaciónosexistaésunproblemaqueexcedeixelmarcdel’escola,jaqueconcerneixtambélafamíliaila societatsencera,peròatravésdel’es-colaespotduratermeunaimportanttascadetransformació .3
L’educació,entesacomunaresponsabilitatsocialcompartidaquesuperaelsàmbitsfamiliariescolar,vagenerantnovesnecessitatspertald’atendreladiversitatsocialiculturalquecaracteritzaelsnostrestemps .Pertaldedonarunarespostaadequadaalacomplexitatqueaixòsuposa,s’hadededicarunaatencióespecialaalgunsas-pectesclau,comaralesrelacionsinterculturalsielsnousreptesdavantdelsdese-quilibrisentrelanaturailasocietat,aixícomlesdesigualtatsdegènere,queencaraentorpeixenlallibertatenlesrelacionshumanes .Peraixò,hemdeferfrontaunnousistemadevalorsieducarlesnovesciutadanesielsnousciutadansenvalorssocialscompartits .
3 . M .moreno .Cómo se enseña a ser niña: el sexismo en la escuela .
Quèéslacoeducació24
Elsvalorsestransmetenis’aprenen,enbonapart,atravésdelesrelacionsentreper-sonesiapartird’allòqueaquestesfanopractiquen,independentmentdelquediguin .Lesincoherènciesqueapareixenentreeldiscursilespràctiquesmoltesvegadess’es-capenalaconsciència,inomésunatascadereflexióianàlisicríticapermetidentificar-lesigenerarcanvis .
Quanparlemdevalorsensreferimaideesqueimpregnen,acompanyenis’expressenenelsnostreshàbitsienelsnostrescomportamentsquotidians .Constitueixenlabasedel’educacióenlapauiperalapau,enl’autonomiaquepermetilesmiradescríti-ques,eneldiàlegquefacilitilatrobadaentrepersonesi,pertant,entregèneres,en-tregeneracionsientrecultures .Elsvalorssónalabasedel’ensenyamentil’aprenen-tatge .
Reptes de l’educació en valors
Respecte
Autonomia
Responsabilitat
Confiança
Cura
Reconeixement
Sostenibilitat
Diversitat
Interculturalitat
Igualtat
Ciutat
Família
Escola
Grupd’iguals
Mitjans
Valors Mirades Espais
Elsàmbitsenelsqualsesdesenvolupendemaneramésevidentelsdiferentsproces-sosilesdinàmiquesd’aprenentatgesónlafamília,l’escola,lesrelacionsentreiguals,4elsmitjansdecomunicacióilaciutatcomaentornquotidià .
Lesmiradescrítiquesapartirdelesqualss’impulsenelsprocessosdediàlegirefle-xióenaquestsàmbitssónlacoeducació,ladiversitatilasostenibilitat,totesvertebra-desambl’educacióperalsdretshumans .
Lacoeducacióilesrelacionsdegèneres’entenencomelselementseducatiusquepossibilitenmaneresdepensarenlaconstruccióenllibertatdelesidenti-tatsmasculinesifemenines .
Ladiversitatésconsideradacomunelementquepossibilita inocomuninconve-nientocomunelementrestrictiu .Apartird’aquestamirada,s’emfatitzalatascaeduca-
4 . Unestudirecomanablepertald’aprofundirenaquesttemaésl’assaigdepsicologiadeJudithRichHarrisEl mito de la educación,que,desd’unaperspectivainterdisciplinària,demostraquelesmaresielsparestenenunainfluènciarelativasobrecomresultaranlessevesfillesiielsseusfills,jaquelespersonesquerealmentlessocialitzensónlesmateixesnenesielsnensdelvoltant,perquèsesocialit-zenentreellesientreellsmateixos .
Quèéslacoeducació25
tivadelessemblancesculturals,elvalordelesdiferènciesilacompatibilitatdedis-tintesidentitats .
L’educacióperaldesenvolupamentsostenibles’enténcomunprocésdinàmicicon-tinu,centratenlesdimensionseducatives,quepromouunesrelacionsrespectuosesambelmediambientiunadistribuciómésequitativadelariquesadelplaneta,quecontribueixalatransformaciósocialialaconservacióecològica .
Ambaquestselements,espromouelrespecteil’exercicidelsdretshumanscomunamanerad’anarmésenllàdelsmodelsdepoder .Unsdretsentesoscomelresultatdelaconstruccióindividualocol·lectivaquesorgeixdelapresadeconsciènciadelespossiblescontradiccionsentreelspropiscomportaments,culturalmentapresos, iaquellsqueesconsiderenpertinentsd’undeterminatmodeldeculturadepau .Lavo-luntatdecanviesconcretaennovesactituds imaneresdeferquecorresponenatransformacionsenelssistemesdevalors .
26
Apartirdediferentsprojectescoeducatiusimpulsatsidesenvolupatsenelsdarrersanyss’hanobtingutexperiènciesbendiverses .Moltesd’aquestesexperièncieshanpropiciatlareflexióalvoltantdelaviolènciadegènere,lesmaneresdeprevenir-laielsfactorsquehiintervenen .
Laviolènciaengeneralésunmalsocialqueenmajoromenorgrau,id’unamaneraod’unaaltra,tothomhapatitihaexercitmésomenysconscientment .Cal,doncs,quedesdelsdiferentsàmbitsdelasocietattreballemperaportarestratègiesdegestióireso-luciódeconflictes,enquèlaviolènciamainosiguilaresposta .Lesrelacionsagressi-vesiabusivess’handesaberidentificaritractarcomunamaneradeprevenirlavio-lènciaentotsicadascundelsàmbitsdelavidaidelsprocessosdesocialització .
Exercirlaviolènciaésimposarpensamentsovalorsamblaforça,ésfer-sevaleramblapor,ésnoentraradialogar,ésexcloureiinfravalorartotelqueposaenqüestióelpoderdequilaposaenmarxailautilitza .5
Els processos de socialització
L’escolaésundelscontextoscadacopmésimportantsenlasocialitzaciódelesper-sones,juntamentamblafamília,elgrupd’iguals(amiguesiamics,companyesicom-panys,veïnesiveïns,cosinesicosins,etc .),elsmitjansdecomunicacióatravésdelsseusmissatgesil’entornmésproper .
Socialització.Ésunprocésatravésdelqualelsindividusd’unasocietatoculturaapre-nenifanseuunrepertoridenormes,valorsiformesdepercebreiinterpretarlareali-tat .Implicaunapresadeconsciènciadel’estructurasocial,delsmecanismesdecon-trolidelsagentsqueenformenpart .Totsaquestselementsdotenlespersonesdelescapacitatsnecessàriesperinteractuarsocialmentdemaneraadequada .
La importànciadelscontextossocialitzadorsésqueconstitueixenespaisenquès’apreneniesconstrueixenelsvalorssocials,aixícomlesactitudsielscomporta-mentssocialmentacceptats .Estractadel’entornonesgenerentottipusderelacionsid’interaccionshumanes:deconfiança,dedesconfiança,depor,d’amistat,deconvi-vència,derespecte,deresponsabilitat,etc .
5 . InstitutodelaMujer,1998,citataM .Á .santos(coord .)El harén pedagógico. Perspectiva de género en la organización escolar .
Coeducar és prevenir la violència de gènere
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere27
Enaquestsentit,s’hadecomprendrequeésenaquestsmateixoscontextosenelsqualsespotgenerariexercirunaprofundaviolènciaenelnomdelcontrolsocial .Ésaleshoresquanaspectescomlacultura,lareligió,elsdinersolallengua,perexem-ple,podenserutilitzatsperjustificarolegitimarlaviolènciaestructuralodirecta .Iésambaquellsmateixosargumentsqueespotqualificardenormaloanormalundeter-minatcomportamentiseracceptatocastigat,iespotgenerarunpatródeviolènciacultural .
Violència directa.Ésaquellaquesuposaunaagressiófísica(unassassinat,unatortu-ra,unabufetada,unamutilació,unaviolaciósexualialtresformesdemaltractamentfísic) .
Violència estructural.Ésaquellaqueformapartdel’estructurasocialiqueimpedeixcobrir lesnecessitatsbàsiquesde lespersones(salut,alimentació,habitatge, tre-ball,etc .) .
Noobstantaixò,éstambéenelscontextosdesocialitzacióqueespodendesapren-dredeterminatspatronsculturals,aixícomreconstruirireformularelsvalorscompar-tits .Estractad’espaisenelsqualspodemdesconstruirdeterminadesactitudsicom-portamentspergenerarnovesmaneresderelacionar-nos .S’hadetenirencompte,però,quetambéexisteixenaltrestipusdeviolències .
Violència simbòlica.S’exerceixa travésdelnostreentornmésproper .Lamanerad’identificar-lapotserl’observaciód’aquellselementsdelnostreentornquetransme-tenunadesigualtatquanaparentmentsónneutres .
Perexemple,quanunespotpublicitarianunciaalgunaliment,seriadifícilpensarquetinguésalgunacàrregaviolenta .Tanmateix,siaquellanuncis’adreçanomésalesdo-nesperquèestractad’unproductelight,perexemple,s’utilitzaunacàrregasimbòlicapertalde«recordar»alesdonesquehandetenircuradelasevafiguraimantenir-seprimes(mésquesanes) .
Atravésd’aquellsuposatanuncipublicitari,s’utilitzauntipusdemissatgeque,amésdelavendadelproducte,télafinalitatdemantenirundeterminatcontrolsocial,enaquestcas,específicamentsobrelesdones .Senseserexplícit,esviolentalesdonesquenosóncoml’idealprojectatenlapublicitat .Esdeterminaunmodeldebellesacorporalatravésdelpoderdelacomunicacióvisual .S’exerceix,enaquestcas,undeterminattipusdeviolènciasimbòlica .6
Laviolenciasimbólicaesesaviolenciaquearrancasumisionesquenisiquierasepercibencomotalesapoyándoseenunas«expectativascolectivas»,enunascreenciassocialmenteinculcadas .7
6 . PeraprofundirsobreaquesttemaespotconsultareltextdePierreBourdieuLadominación mascu-lina .
7 . P .bourdieu .Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción,p .173 .
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere28
La violència de gènere
Laviolènciadegènereespotpresentarenqualsevold’aquestsplansi/oenmoltsalavegada;ésadir,potimplicarviolènciadirecta,violènciaestructural,violènciaculturaliviolènciasimbòlica .
L’any1979,la«Declaraciósobrel’eliminaciódelaviolènciacontraladona»delesNacionsUnidesjadefinialaviolènciacontralesdonescom«totactedeviolènciabasatenlaper-tinençaalsexefemeníquetinguiopuguitenircomaresultatundanyopatimentfísic,sexualopsicològicperalesdones,incloent-hilesamenacesd’aquellsactes,lacoaccióolaprivacióarbitràriadellibertat,tantsiesprodueixenlavidapúblicacomenlavidaprivada» .
L’any2004,al’Estatespanyols’introduíperprimeravegadalaperspectivadegènerecomaanàlisidelproblemasocialalallei,8totincorporantelfactorculturalcomacau-sadelfenomen .
LaLlei13/2007,de26denovembre,demesuresdeprevencióiproteccióintegralcon-tralaviolènciadegèneredelaJuntad’Andalusiadefineixclaramentelconcepte .Se-gonsl’article3,laviolènciadegènereésqualsevolmanifestaciódeladiscriminació,lasituaciódedesigualtatilesrelacionsdepoderqueelshomesexerceixensobrelesdonespelsolfetdeser-ho .
Comprènqualsevolactedeviolènciabasadaenelgènerequetinguicomaconse-qüència,oquetinguipossibilitatsdetenircomaconseqüència,perjudiciopatimentenlasalutfísica,sexualopsicològicadeladona,incloent-hiamenacesd’aquestsactes,coercióoprivacionsarbitràriesdelasevallibertat,tantsiesprodueixenenlavidapú-blicacomprivada .
Comjahemexplicat,lareflexióalvoltantdelaviolènciadegènereilessevesmani-festacionshaestatàmpliamentabordadaidebatudadesde lacoeducació, jaquel’educaciótéunpaperclauenlareproducciódelesdesigualtatssocialsilacoeduca-ciós’haconcentrataanalitzarlesrelacionsdepoderdelshomessobrelesdonesenl’àmbiteducatiu .
Lacoeducacióabordalaviolènciadegèneredesdel’anàlisidelesrelacionsdepoderdelshomessobrelesdonesenl’àmbiteducatiuidesdelaconstrucciódelesidentitatsdegènere .
Seguintaquestalògica,lamasculinitatilafeminitatnopodenserconsideradesnomés«tretsdelcaràcter» .Lasocialitzaciódelshomesilesdones,ésadir,elsrolssocials,sexualsidegènerequeaprenemdurantlainfànciail’adolescènciasónaquellsquedesenvolupemdesprésenlavidaadulta .
8 . Lleiorgànica1/2004,de28dedesembre,demesuresdeproteccióintegralcontralaviolènciadegè-nere .
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere29
Desdelacoeducaciós’hateoritzatalvoltantdelaconstrucciódelesidentitatsdegè-nereentantqueprocessoscontinus,contradictorisdevegades,quedefineixentotesicadascunadelesaccionshumanesalllargdelprocésdevidaiquetenenelseuori-genenelsprocessoseducatiusidesocialització .
La teoria sexe-gènere
Pertald’explorarlesaportacionsdelacoeducacióaldebatrespectedelesidentitatsdegènereésimportantrecórrerelcamídeladescobertaidel’anàlisipercomptarambunmarcconceptualdereferència .
Talcomdiuladefinició,laviolènciadegènereesprodueixjustamentpelfetdeserdona .
Quèsignificaésserunadonaenlanostrasocietat?Lateoriasexe-gènereseràelnos-tremarcdereferènciaperentendre-hounamicamillor .
Desquenaixem,ofinsitotabans(quanelpareilamarejasabensielnadóseràunanenaounnen),ensconvertimenésserssexuatsiescrea,així,unadualitat:oetsunanenaoetsunnen .
Sibécertesdiferènciesbiològiquesentredonesihomessóninnegablesidicotòmi-ques(comaraelscromosomessexuals,lataxahormonalolaconstituciódel’aparellgenital),altresdiferènciessónd’unordreestrictamentestadísticinosónpasabsolu-tes,com,perexemple,latallaolaforçafísica .Generalmentlesdonessónméspetitesomenysfortesfísicamentqueelshomes,perexemple,peròsis’esculla l’atzarunhomeiunadona,potserperfectamentqueestrobielcontrari .Entotcas,delesdife-rènciessexuals,hormonalsifísiquesentrehomesidonesentenimmoltainformació .Encanvi,delessimilituds,lescoincidènciesielspuntsencomú,nosen’haparlattant .
Donesihomesposseïmpernaturalesacaracterístiquesfísiquesqueensfandi-ferentsdesquenaixem .D’acordambaquestesparticularitats,socialments’hanestablertfuncionsirolsdiferentsperacadasexe .
Desdelmomentquenaixem,doncs,segonssisomnensonenes,comencemarebreuntractediferenciatperpartdelespersonesqueensenvolten;ésadir,quenenesinenstenenunprocésdesocialitzaciódiferent .Elsvalors,lesnormesdecomporta-mentilescreencesqueenssóninculcatsdesdelaprimerainfànciadelimitenelsatri-butsilesaspiracionssocialsquesegonselnostresexe«hemdetenir» .Someduca-desieducatspercomportar-nosd’unadeterminadamaneraapartirdeladiferènciasexual,sensequeaixòguardirelacióamblescapacitatsrealsdelsindividus .Aixòéselqueesconeixcomelsistemasexe-gènere .
Perexemple,ladestresa,ellideratgeilaforçafísicasónqualitatsfomentadesentreelsnens,ambl’objectiudelasevavisibilitat,protagonismeiexercicidepoder,mentre
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere30
queentrelesnenesespromoulatendresa,ladolçorilapassivitat,amblaideasub-jacentdemantenir-lesenlainvisibilitat,enllocssecundarisienlasubmissió .
Elsistemasexe-gèneredefineixladistribucióderolssocialsfemeninsimascu-linsenfunciódelsexedelespersones,laqualcosatradueixunadiferenciacióbiològicaenunadiscriminaciósocial .
Segonsl’antropòlogamexicanaMartaLamas,elgènereéselconjuntd’ideessobreladiferènciasexualqueatribueixencaracterístiquesfemeninesimasculinesacadasexe,alessevesactivitatsiconductesiatoteslesesferesdelasevavida,mentrequeelsexeesrefereixalesdiferènciesbiològiquesinaturalsquelespersonestenimennéixer .
Peraquestmotiu,lamaneracomensrelacionemdonesihomesestàdeterminadaperlesnormesd’ordrejurídic,socialireligiós,lestradicions,lesreglesielsrolsquecons-titueixenlabased’unaculturaenunmomenthistòricdeterminat .
Sexe.Estàdeterminatperlescaracterístiquesgenètiques,hormonals,fisiològiquesifuncionalsquediferencienbiològicamentelséssershumans .
Gènere.Éselconjuntdecaracterístiquessocialsiculturalsassignadesalespersonesenfunciódelseusexe .
Lesnormesielsvalorsd’unasocietatestransmetenatravésdelaculturailasevaper-manèncias’assoleixmitjançantelprocésdesocialitzacióiaprenentatgeenlesinstitu-cionssocialscomaralafamília,l’escola,l’estat,lareligióielsmitjansdecomunicació .
Elsprocessosd’aprenentatgeacostumenarepetirlesmaneresdepensarid’actuar,perlaqualcosatambéreprodueixenelsvalorsnegatiusilesiniquitatsentreelshomesilesdones .Tanmateix,aquestprocésvariaenfunciódelaculturadelaqualestracti .
Ensuma,nosónlesdiferènciessexualslesqueimpliquenpersimateixescapacitats,aptitudsoactitudsdiferentsentreelsindividus,sinóqueelqueconfereixcapacitats,comportamentsopersonalitatsdiferentséselgènere .
Elgènereésunconjuntdenormesdiferenciadesperacadasexequecadasocietatelaborase-gonslessevesnecessitatsiquesónimposadesalsindividusapartirdelseunaixement,comapautesquehanderegirelsseuscomportaments,desigsiaccionsdetottipus .9
Enaquestesquema,elterme«sexe»designaunescaracterístiquestranshistòriques,estrictamentbiològiques,mentrequelaconcreciódel«gènere»depèndelmomenthistòricidelcontextcultural .Elsgèneressóncontínuamentredefinitsperlasocietat,mainosónestablesisempreesvanmodificantenrelacióambaltrescanvissocials,comladivisiódeltreball,lamoralsexual,elscanvisdemogràficsifinsitotlesguerres .
Enalgunscasosespodenproduircontradiccionsentresexeigènere,amblaqualcosaesfamésevidentqueelspapersd’homeidonasónfonamentalmentconstruc-
9 . M .subirats .«Conquistarlaigualdad:lacoeducaciónhoy» .Revista Iberoamericana de Educación,núm .6,1994:Género y educación .
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere31
cionssocials .Aquestescontradiccionsespalesenquanestrobenhomesquerealit-zenpapersconsideratstípicamentpropisiexclusiusdelesdones,oal’inrevés,ambunaúnicalimitacióbiològica:lareproducció .Toteslesaltresposicionsenelsistemasocialpodenserocupadesidesenvolupadesperpersonesquebiològicamentsiguinhomesodones .
Els gèneres i les identitats
Alllargdelciclevital,imitjançantelprocésdesocialització,lespersonesanemcons-truintlanostraidentitat .Laidentitatdegènereésunaconstrucciósimbòlicaicontéelconjuntd’atributsassignatsalespersones,enaparençaapartirdelsexe .
Elsgèneresestableixensistemesd’identitats icomportamentsquedeterminenallòquehandeferelsindividussegonselsexequetinguin,laqualcosaresultaabsoluta-mentlimitadoradelespossibilitatsdeldesenvolupamenthumà .Però,comsostenenMarinaSubiratsiAmparoTomé(2007),10entractar-sed’unaconstrucciósocialarbi-trària,podríempensarquenosónformulesindispensablesperalavidahumana .
Laconsideraciódelsgènerescomaconjuntsdepautessocials(ésadir,comacons-truccionssocials)diferenciadoresilimitadoresdelespossibilitatsindividualsposademanifestunarelaciódepoder:ladominaciódelshomes,imésespecíficamentdelgè-neremasculí,sobrelesdones .Aquestadominaciódónaformaatoteslesrelacionsso-cials:lafeina,lapolítica,lacultura,laciènciai,òbviament,lesrelacionsinterpersonals .
Ladominaciód’ungèneresobrel’altreconstitueixlabased’unordresocialjeràrquicquedeterminalesposicionsdelsindividusalmargedelessevescapacitatsespecífi-ques .Aquestordresocialjeràrquichaestatanomenatpatriarcat(elqualjahemdefinitambanterioritat) .
Sexisme.Ésuntermeutilitzatenciènciessocialsperdesignaraquellesactitudsqueintrodueixenladesigualtatilajerarquitzacióeneltractequerebenelsindividus,sobrelabasedeladiferenciaciódesexe .
Elsexisme,derivatdel’ordrepatriarcaldelasocietat,ésunapautaculturalalaquals’oposentotesleslleisvigentsenelmónoccidental,jaquelademocràciaesbasaenlaideaquetoteslespersoneshandesertractadesdelamateixamaneraihandete-nirlesmateixesoportunitats .
Elsexismecomportaconseqüènciesnegativestantperalesdonescomperalshomes,peròsobretotperalesdones,jaquelessituaenunaposiciód’inferioritatidedependència .Combatre’lésundelsreptesfonamentalsdelanostrasocietat .
10 . M .subiratsiA .tomé .«Elsgènerescomafórmuleslimitadores» .A:Balones fuera: reconstruir los espacios desde la coeducación .
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere32
Peralshomes,elsexismetéconseqüènciesnegatives,jaquelimitalessevespossi-bilitatscomapersones,peròelsproporcionaméspodersobrel’entorn .
És,però,perquèhihahomesquesesentencòmodesenaquestaposiciódepoderialgunesdonesquenosónconscientsdelasevaposiciósubordinada,queestractendemantenirlesformesdelsexismecomunfetnaturaliindiscutible,iesridiculitzenlesdonesquelluitenpereliminar-lodelesrelacionssocials .
Comveiem,lesidentitatsdegènerenotansolsexpressenlesconcepcionspròpiesd’unaculturaid’undeterminatcontextsocial,sinóqueactuencomalegitimadoresd’uncerttipusderelacionssocialsdepoder .Pelfetdeseretiquetatcomahomeodona,cadasubjecteéscol·locatdinsd’unacategoriasocial:lafemeninaolamascu-lina,alesqualscorresponenpapers,obligacions,dretsideures .Aquestordenamentadjudicamésvaloralacategoriamasculinailiconfereixdretssobrelacategoriafe-menina .
Els estereotips de gènere
Davantd’aquestescontradiccionsentreelsexeilesidentitatsdegènere,elsestereo-tipstenenunpapermoltambivalent .Potserpodríempensarqueensfanlavidamésfàcil,enelsentitque,comqueensdonenunaimatgepredefinidad’ungrupod’unin-dividu,janocalqueensdetinguemaconèixer-lo .
Evidentment,aquestaimatgepredefinidaestàesbiaixadaidistorsionada,iformulalarealitatd’unamaneraintencionadaoinconscientmenterrònia .Així,tendeixenacari-caturitzaroridiculitzaraquellespersonesquevolenallunyar-sedelesnormessocialsoquelluitenperserellesmateixesitrencarambelmodelsocialmentdominant .Ien-carafamésdifícilaquestatascad’autoafirmacióencontradel’establert .
Estereotip. Ésunaimatgeorepresentaciómentalmoltsimplificadai,finsitot,falseja-dad’algungrupopersonaquecomparteixdeterminadesqualitatscaracterístiquesoquepertanyaundeterminatcol·lectiu .Aquestesimatgesgeneralmentestanbasadesentòpics i judicisconvencionals iacostumenacomportarconnotacionsnegativesverslapersonaoelgrup .11
Elsestereotipssónmodelsdecomportamentsocialbasatsenopinionsprecon-cebudesivalorsques’imposenalsmembresd’unadeterminadacomunitat .
L’estereotipactuacomunmotlleomodel,jaque,enrepetir-sedemanerarígidaiin-conscient,vareproduintunprejudici,creaticompartitsocialment,quevapenetrant
11 . L’úsd’aquestconcepteprovédelsestereotipsd’impremta,ques’agafavend’unmotlledeplomenllocdeltipus original .Aquestsespodienportard’unllocal’altresensenecessitatdefercanvis .Lame-tàforarepresentaunconjuntd’ideespreestablertesqueespodenportard’unllocal’altresenseunexer-cicireflexiuocrític .
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere33
enl’imaginaricol·lectiu .Aquestesimatgesiideescorrenelperilldeportar-nosaac-tuard’unamaneramoltdeterminada,perquèsovintcondueixenaladiscriminaciódelapersonaoelgrupalqualhematribuïtaquellacàrrega .
Entreelsestereotipsdegènereméscomunsreferitsalesdonesfigurenlescaracte-rístiquesdedependència, feblesa, indecisió,subjectivitat,emocionalitat,passivitat,tendresairepressiósexual,entred’altres .
Entreelsestereotipsatribuïtsalshomesdestaquenelsadjectiusdefortalesa,valentia,objectivitat,independència,racionalitat,activitat,duresaillibertatsexual,perexemple .
Aquesttipusderepresentacionsmentalsindividualsocol·lectivessónsempreelre-flexdelaideologiadominant,jaqueaquestaorganitzalarealitatdemaneraconser-vadorasegonselsestereotipsquelisónpertinentsivetllaperlaperpetuacióilare-producciódel’ordresocialestablert .
Elscitatsestereotipsilasevaincidènciaenlesrelacionspersonalsmarquenlesdife-rènciesilesdesigualtatsentresexesipropicienrelacionsdedominacióisubordina-ció .L’exercicid’aquestpoderdiscriminahistòricamentlesdonesiafavoreixlesrela-cionsabusivesil’existènciadelaviolènciaenverslesdones .12
D’acordambGarcíaSalomón,laidentificacióambmodelsestereotipatsd’homesido-nesprovocaquelesrelacionsdeparellaqueesvanestablintestiguininfluïdesideter-minadesperactituds,rolsiexpectativessexistesqueaboquenarelacionsnoiguali-tàries, en què l’esquema «domini-submissió-dependència» conforma el de«conflicte-abús-violència» .
Redefinirlesidentitatsdegènereprevalentscomportanecessàriamentuncan-vid’actitudsicomportaments .
Reconèixer el sexisme en la pràctica quotidiana
Abansdepensaracombatreelsexisme,ésfonamentaldisposardeleseinesielsre-cursosadequatspertaldereconèixer-lo,enlessevesdiferentsformesielsseusdi-ferentsvessants,enlanostrapràcticaquotidiana .Peraquestmotiu,enaquestdocu-mentdetreballestrobarandiferents idees,orientacions imaneresdedetectarel
12 . Pertald’aprofundireneltemaiobtenireinesdetreballespotconsultarM .GarCíasalomón .Els pa-ranys de l’amor: Materials per treballar la prevenció de relacions abusives amb adolescents i joves .
L’objectiuprincipald’aquestapublicacióésoferireinespertaldetreballarenformatdetalleratravésdelavisualitzacióilapresadeconsciènciadelsestereotipsideladesigualtatdegènere,delstòpicsreferentsal’amorialesrelacionsdeparella,icomprendredequinamaneratotesaquestesqüestionsestaníntimamentrelacionadesamblesdiversesmanifestacionsdeviolènciaenlesrelacionspersonalsafectives .
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere34
sexismepertaldecontinuargenerantestratègiesd’intervencióperfomentarcanvisd’actitudsentrelaciutadania .
Perpoderocupar-nosd’aquestafeinahemd’afinarmoltlanostramiradaicreureenlanostracapacitatdedistingiraquellesactitudsquegenerendesigualtatsdetracteentreelsindividus,sobrelabasedeladiferenciaciódesexe .Sempre,però,partintdelaideaquetoteslespersonessom,enalgungrau,classistes,racistesisexistes .
Hemdetenirlacapacitatd’imaginarexemplesquotidiansqueil·lustrinaquestesdesi-gualtatsitrobarlesmaneresdesistematitzar-losidurunregistre .D’altrabanda,ésimportantgenerarotrobarelsespaisielsmomentsadequatspertaldecontrastarlesnostresimpressions,compartirlanostraanàlisiiimaginarestratègiesd’intervenciópertaldecombatrelesdiversesexpressionsdelsexisme .
Sotaaquestmarc,treballariintervenirdesdelacoeducació,entoteslesesferesdelavida,ésindispensable .Desd’aquestaperspectivapodemevidenciarelstretssexis-tesdelapràcticaeducativaquotidiana(dintreiforadel’àmbitescolar)illuitarpercon-tinuartrencantleslimitacionsqueelsgèneresensimposen .
Ésevidentqueelprocésnoresultaràfàcilniimmediat,peròésmitjançantaquestcamíd’obstaclesquelespersonespodrananartrobantelsseuspropisestils–mésjustosisincers–deviureiconviureenelmón .
Peraixò,eldesaprenentatgedelaviolènciaidelsrolsdegènereestablertsnoespotplantejardemaneraaïllada,sinóques’had’abordardemaneraintegralapartirdetre-ballarid’incidirenlaprogressivaeradicaciódelesdesigualtatssocials .
Agents de canvi
Alllargdelahistòria,elsmodelsdereferènciasobrelesrelacions–familiars,escolars,d’iguals,deparellaientregeneracions–hananatvariant .Aquestscanvissovinthanestatprovocatsperl’accióindividualicol·lectivadediferentspersonesigrupsquenosesentiencòmodesenelsrolsqueelshaviatocatviureienlesformesconcretesdedur-losatermei,demicaenmica,elsvananarcanviant .Peraixò,d’aquestesperso-nesocol·lectiusendiemquesónmotorsoagentsdecanvi .
Elprofessoratielpersonaltècnicdelsajuntaments,perlasevaposicióactivaenlatransformació,tambépodenpresentarresistènciesalcanvi .Ésadir,quemoltscopspodemtrobarresistènciesinconscientsentrelesnostrescompanyesielsnostrescom-panysquepodenpensarodirquealseucentredetreballjanohihasexisme .
Elprofessoratielpersonaltècnicdelsajuntamentssón,potencialment,agentsdecanviperalacoeducació,peròtambépodenpresentarresistències .Ésin-teressantlapossibilitatdefer«tacad’oli»ipromoureeldebatconstantilacu-riositatsociològicaentrelespersonesd’unequipdetreball .
Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere35
Davantd’aquestesafirmacions,lanostrapropostaconsisteixaqüestionar-noslasi-tuació:pensemquealnostrecentredetreballnohihaelementsdiscriminadorsperraódegènere .
Ambaquestafinalitatpodemelaborarunmissatgepositiuqueenspermeticomençarainvestigariatreballar,totpartintdel’elaboracióconjuntadepreguntespertinentsinopasd’afirmacionsconfrontadores .
Alllargdelpropercapítolespresentenunasèried’orientacionsmetodològiquesquecaltenirencomptepertald’engegarprojectesd’observacióid’intervencióambunamiradacoeducativa .
36
Enaquestcapítolpresentemunasèried’orientacionsmetodològiquesqueseràim-portanttenirencomptepertald’engegarqualsevoltipusdeprojectedesenvolupatambunamiradacoeducativa .Atravésd’aquestesorientacionspretenemdotar-vosd’elementsperpoderactuardelamaneramésrigorosairesponsablepossible,enfunciód’allòquehemaprèsalllargdelapròpiaexperiència .
Aquestaguiaestàadreçadaapersonesqueprovenend’àmbitsformatiusmoltdife-rents,algunsambunatradicióinvestigadora,d’altresambunatradiciómésgestoraopragmàtica .Entotcas,leseinesqueaquíespresentenprovenend’unadisciplinadelesciènciessocialsambunaàmpliaireconegudatradicióinvestigadora:lasociologiadel’educació .
Perdir-hod’unaaltramanera,lasociologiapodriaexplicar-secomunatendènciaaveurelarealitatintentantllevar-lielsdecoratsilesmàscares,mirantdarreredelesin-terpretacionsoficials .
Sociologia. Esrefereixaquíaunadisciplinaambunsabercríticireflexiuqueaportapuntsdevistaoconeixementsdiferentsalshabituals,peròquesón«científics»;ésadir,empíricamentcontrastatsiargumentatslògicament,encaraquesempreobertsalcontrastambresultatsdenovesinvestigacions .
Endefinitiva,noésl’objectiud’aquestdocumentdetreballaprofundirenaquesttemanipretendrequeelpersonaltècnicdelsajuntamentsoelsresponsablespolíticsd’àmbitlocalesdediquinalainvestigaciósociològica;13tanmateix,síques’haconsideratfona-mentalexplicitard’onprovenenlesorientacionsmetodològiquesqueaquíespresentenifomentarentreelpersonaldelsajuntamentslacuriositatsociològica .Ésadir,fomen-tarlareflexióilacríticarigorosaentotselsàmbitsdelavidapolíticadelaprovíncia .
Perdetectarelsexismeenl’àmbitlocalpodemrecórreralametodologiadelainvestigació-accióparticipativaometodologiadelcanvi,utilitzadaenlainvesti-gaciósociològica .
L’objectiud’aquestcapítolésoferirdiferentsidees,orientacionsimaneresdedetectarelsexismeenelsidelesnostresvidesquotidianesidelsnostresespaisdetreballper
13 . Siesvolaprofundirenaspectesbàsicsdelasociologiadel’educacióespotconsultarF .Fernándezpalomares(coord .) .Sociología de la educación .
Orientacions metodològiques
Orientacionsmetodològiques37
taldecontinuargenerantestratègiesd’intervenciócoeducativa .Tanmateix,l’experi-ènciaqueavalaaquesttreballs’haconcentratenlaintervencióeducativaenelmónescolar .Noobstantaixò,s’havolgutcomençaracaminarenunanovadirecció(lespolítiqueslocals)pertaldeferunaaproximacióalconceptedecoeducacióforadel’àmbitestrictamentescolar,iavançaraixícapal’àmbitdel’educacióciutadanaenl’àmbitlocal .
La metodologia del canvi
Elpuntdepartidad’aquestapartatésrecordarqueunametodologianoéspasunareceptaoundecàlegquecalseguir .Ésunconjuntdecaminsomaneresd’aconseguirunobjectiuquepodenresultarútilsperobservarlanostrarealitat .Enaquestcas,pre-sentemunasèried’orientacionsmetodològiquesdissenyadespelgrupdecoeducaciódel’InstitutdeCiènciesdel’EducaciódelaUniversitatAutònomadeBarcelonaaladècadadelsanysnoranta,anomenada«Metodologiadelcanvi»,queofereixpautesperal’observaciódelsprocessoseducatiusdesd’unaperspectivadegènere .
Metodologia.Agrupaunasèriedemètodes(camins)quesesegueixenperaconseguirunomésobjectius,totcercantestratègiesvàlidesperincrementarelconeixement .Apli-cataunàmbitdiferentdelcientífic,esrefereixaunseguitd’observacionsoanàlisisri-gorosesqueserveixenperexplicarunamanerad’interpretaralgunfenomen .Unmètodeésunprocedimentperaconseguirelsobjectiusilametodologiaésl’estudidelmètode .
Apartirdel’experiènciad’investigacióiintervencióeducativapodemdirquel’observa-ciódelarealitatsocialhadeserlabasedequalsevoliniciativa,projecteoprogramaqueesvulguidesenvolupar .Nomésapartirdel’observaciórigorosadelarealitatseràpos-sibledissenyarestratègiesd’intervencióeducativareeixidesirespectuosesambl’entorn .
Adiferènciad’altresmetodologiesd’investigaciósociològica,lametodologiadelcan-viparteixdelsupòsitquenon’hihaproud’analitzarlarealitatsocial;ésindispensableintervenir-hienunadireccióqueserveixialespersonesinvolucradesenelsprocessoseducatius,pertald’avançardesd’unadeterminadasituaciódedesigualtatcapaunaaltrasituacióquesiguimésfavorable,justaiadequadaperalsagentsimplicats .
Lametodologiadelcanviésútilalespersonesquevoleneliminarelsexisme,enlamesuraqueofereixpautesperobservar,analitzar,entendre,decidiriinter-venirpertaldemillorarlescondicionsdevidadelespersonesdesd’unapers-pectivad’igualtatdegènere .
Aquestametodologiapresentadiferentsfases:
–Fasedesensibilització .
–Fased’investigació-acció(observació,sistematitzacióianàlisi) .
–Fased’intervenció(propostadecanvis,planificacióiintervenció) .
Orientacionsmetodològiques38
Així,apartirdelasensibilitzacióespotestablirunaseqüènciacíclicaqueesdesen-volupaenuncerclebasatenl’observaciódel’entorn,l’anàlisicompartida(apartirdelacreaciódelsespaisadients),laplanificacióilaintervenciósobreelscontextosedu-catius .
Gràfic 1. Seqüència cíclica de la metodologia del canvi
Intervenir
Observar
Plani�car
Analitzar Intervenir
Observar
Plani�car
Analitzar Intervenir
Observar
Plani�car
Analitzar
Sensibilització. Éselprocésatravésdelqualespreténdotardesensibilitatidesper-tarcuriositatsobrealguntemad’interèscomú;enaquestcas,lesdesigualtatsdegè-nereenl’àmbiteducatiu .Éselmomentenelqualesdifonenelsprincipalsconceptesrelacionatsamblatemàticapertaldegenerarconsciènciacríticaiafavorirlamobilit-zaciósocial .Enaquestprocésespodengenerardebats,dinàmiquesdegrupojorna-desdediscussióambl’objectiud’aproparaquestespreocupacionsalconjuntdelcol-lectiu .
Lasensibilitzacióinicialtéundobleefecte:
–Permetqueelpersonaldisposid’undiagnòsticdesituaciódesexismeenelseuentornmésproper .
–Disposafavorablementlagentimplicadaperalainnovacióenunadirecciócoedu-cativa .
Tanmateix,aquestafasenodónarespostaalespossiblescausesquegenerenlesdi-versessituacionsdediscriminaciósexistaencadaàmbit .Peraixò,comptarambl’acompanyamentdepersonesformadesenlamatèriaiambrecursoseducatiusima-terialdesuportperalprocésdesensibilitzacióésfonamentalpertald’oferirelementsexplicatiusalsfenòmensdeladiscriminaciósexista .
Durantelprocésdesensibilització,lespersonesnotenenexcessivesdificultatsperdesenvoluparundiscurscríticamesuraqueaprofundeixenenl’anàlisidelsexisme .Unaaltracosaés,aixònoobstant,conèixerlessolucionsiestardisposadesaintro-duirtottipusdemodificacionsenlapròpiapràctica .Desprésdelprocésdesensibilit-zaciós’intentaacostarelsagentsinvolucratsalcanvidepràctiques,perlaqualcosalesrestriccionsquehipodenaparèixersónbendiverses .
Uncopadquirituncertnivelldesensibilitzaciósobrelesformesdemanifesta-ciódelsexismeenelsprocessoseducatius,elsagentsdecanvi(elprofessoratoelpersonaltècnic)handecentrar-seenelcanvidelespràctiquesquotidianes .
Orientacionsmetodològiques39
ComafirmaXavierBonal,14serviriadebenpocdescobrirl’existènciadediscriminaciósexistasidesprésnoesplantegenestratègiespera lasevasuperació .Tanmateix,l’anàlisisobreelsàmbitsilesformesdemanifestaciódelsexismenoensofereixlaso-lucióimmediatasobrequècalferpertalquel’escolaoelmunicipiesdevinguinco-educatius .
Lasegonafasedelametodologiadelcanviescaracteritzaperunainvestigacióadre-çadaalcanvi .Plantejalanecessitatdeconèixerelproblemaenprofunditatabansd’ex-perimentarcanvisenlapràcticaquotidiana .
Aquestafased’investigació-acció-críticaacostaelsagents involucrats,enprimerapersona,alapossibilitatsimultàniadeqüestionar-sedemanerareflexivalessevesin-terpretacionsdelarealitatidecontrastarpossibleshipòtesisqueexpliquenunasi-tuaciódedesigualtat .
Hipòtesis.Ensreferimaquía l’explicaciótemptativad’unfenomendediscriminació(descripciódelescauses)oalaformulaciód’unasolucióprovisionalperaunproble-ma .Elcontrastdeleshipòtesisdelsagentsimplicatsesfaràenfunciódel’observaciódelarealitat(constatacióempírica) .
Siesdetectaunproblemadediscriminaciósexistaenunmunicipi,perexemple,lespersonesinvolucradesenelprojected’investigació-accióhaurandebuscarlescau-sesdelproblema .Aleshores,podrienconvocardiferentspersonesambresponsabili-tattècnicaipolíticaperdebatrelespossiblescausesisolucionsalproblema,utilitzantlametodologiadelcanvi .
Imaginemqueelproblemadetectatésl’exclusiódelesnoiesadolescentsd’unespaipúblic .Unapossiblehipòtesisobrelescausesdelproblemapodriaserqueelsnoisqueutilitzenaquellespaiadoptenactitudsagressivesenvers lesnoies .Noobstantaixò,unaaltrapossiblehipòtesipodriaserquelesnoiess’estimenmésreunir-seenespaistancats(elcasal,elcentrecívic,etc .) .Aleshores,abansd’ocupar-sed’intentarconvèncerl’altrapersonadelesraonsquemotivarenlanostrahipòtesi,esproposaràlaconstatacióempírica:anaraobservarl’espai,ambunespautesclares,perconèixerlespossiblescausesdel’exclusióiformularpossiblessolucions .
Elcaràcterreflexiudelainvestigació-accióevitalaprecipitaciód’intervencionsielsconsegüentspossibles«efectesperversos»queespodenderivard’unaexperimenta-ciópocplanificadaipocreflexiva .
Lafased’investigació-accióésfonamentalperdosmotius:
–Perquèelsagentsinvolucratsenelprocéss’adonindeladistànciaquehihaentreconèixerelproblemaiaplicar«receptes»queelsolucionen .
–Perpoderaccediralacomplexitatialamulticausalitatdelmateixproblemai,con-següentment,aldissenydetallatiseqüenciatdelesintervencions .
14 . X .Bonal .«Canviarl’escola:lacoeducacióalpatidejocs» .Quaderns per a la Coeducació,núm .13,p .7 .
Orientacionsmetodològiques40
D’entrada,lespropostesqueesformulenenaquestdocumentdetreballpodenresul-tarllunyanes,perquè,potser,enalgunsespaisdetreballnoestemhabituatsaaquesttipusdepràctiques(reunir-nosperdebatreambrigoricontrastarempíricamentlesnostreshipòtesis,ambpautesclares,ambeficiència iambrespecteal tempsdelesaltrespersones) .Noobstantaixò,lesdonesielshomestenimunagranpràcticaenlaformulaciód’hipòtesisienlageneraciódepropostescreativesalsproblemes .Estractanomésdedotar-nosd’alguneseinesperobtenirmillorsresultatsdelainter-venciósocialenpolítiqueslocals .
Gràfic 2. Procés d’investigació i acció
Comjahemdit,aquestametodologiahaestatvalidadaperungrupderecercaso-ciològicaihaestatlamaneraenquès’haanatrealitzantintervenciócoeducativadurantelsúltimsvintanysenelsidelmónescolaraCatalunya,sempreambungrupasses-sorexterniambsuportiacompanyamentinstitucional .Aixònovoldirqueaquestsi-gui l’úniccamípossibleperanarmodificant lesactitudssexistesenelsprocessoseducatius,peròsíqueestractad’uncamírecorregutirevisatcol·lectivamentperalasevamilloraconstant .
Definició del problemaUtilitzaciópocigualitàriad’unespaipúblic
Construcció d’hipòtesisElsnoisqueregularmentesreuneixenalaplaçaadoptenactitudsagressivesverslesnoies
Contrast d’hipòtesis–Observaciópautadade
l’espai:actitudsquanjuguenapilota,quanescoltenmúsica,quanpractiquenskating,quanhihabegudesalcohòliques,etc .
–Entrevistes,espaisdediscussió,etc .
Reflexió i propostes d’accióIntervenciósobrel’espaipúblic:ofertad’activitatsquepromoguinlaconvivència,enjardinamentd’unazonadelaplaça,inauguraciód’unespaisimbòlicdestinataldebatilaconvivència,etc .
Interpretació dels resultatsLesnoiessesentenexclosesdelaplaçaquanhihaelementsdejocagressiu:pilotadefutbol,monopatins,etc .
1 2 3
Experimentació i avaluació
6 5 4
Orientacionsmetodològiques41
Lametodologiadelcanvicapalacoeducaciórequereixunprocésd’exploraciómoltcurósprevialaintervenciópertald’evitarefectesperversosdelesactua-cionspolítiques .LaIAofereix,enpart,aquestapossibilitat:situaelsagentsin-volucratscomaprotagonistesdelprocésdecanviiconstrueixelsproblemesquecalinvestigarapartirdel’observacióilapràcticaquotidiana .
Elcamíquequedaperrecórrerenlainterpretaciódelproblemadediscriminaciósexistailarecercadesolucionsencaraésllargipled’obstacles,especialmentforadel’àmbitescolar,jaquelacomplexitatéspràcticamentinabastablesinoesmarquenfitesconcre-tesinoesdeterminenelsespaisiàmbitsd’observaciódemanerarealistairesponsable .
Perdissenyarunprojected’investigació-accióperalaintervenciócoeducativacal:
–Marcarfitesconcretes(delimitarelproblema) .
–Determinarelsespaisiàmbitsd’observació .
Ésclaunoengegarprojectescoeducatiuspermodapolíticaoperinterèsper-sonal,sinóquecalacompanyaraltresprocessoslocalsambunamiradacoedu-cativa .
El procés d’observació
Observarlarealitatnoesunafeinafàcil .Ésimportanttenirencompteunseguitd’as-pectespertaldefer-hodemaneraordenadairigorosa .Establirobservacionspermetconèixerlasituaciódepartidaielspassosquecaldonarenelprojectedetransfor-maciócapalacoeducacióenquasiqualsevolàmbit .Permet,alavegada,obtenirunavisióglobalques’allunyadelsestereotipsielsprejudicis,ambeldistanciamentil’es-peritcrític .Facilitalareflexiósobrequèesvolmirariperquè,pertald’arribaraesbri-narquinscanvisesvolenaconseguir .
Continuantambelnostreexemple,hauríemd’intentarrespondrealessegüentspre-guntes:
•Quèvolemobservar?
Perexemple:elcomportamentdelsnoisenl’espaipúblic,lesrelacionsqueespro-dueixenentrenoisinoiesalmateixespai,elsllocsdetrobadadelesnoies,etc .
•Perquèvolemfer-ho?
Perexemple:pertaldegarantirl’úsigualitaridel’espaipúbliciprocurartrencarlesbarreresdegènereentrenoisinoiesadolescents .
•Quinscanvisespodrienaconseguir?
Perexemple:unamillorrelacióentrenoisinoiesadolescentsdelmunicipiatravésdelaintervenciósobrel’espaipúblic .D’unabanda,atacantlescausesdel’exclusió
Orientacionsmetodològiques42
itrencantlesdinàmiquespreestablertes,i,del’altra,oferintméspossibilitatsalma-teixespai:enjardinament,creacióderaconsméstranquils,col·locaciódebancsiombres,etc .
Pertalquel’observaciósiguirigorosa,hadesercurosamentestudiadairealitzadademanerasistemàtica .Ladinàmicaquecalseguirpodriaserlasegüent:
1 .Reflexióinicialambtoteslespersonesimplicadesenelprojecteperelegirl’àmbitd’investigació-acció .Evidentment,comméspersonespuguinimplicar-se,moltmillor(perexemple,personaltècnicdelesregidoriesdeJoventut,deParticipacióCiutada-na,deDona,deServeisalesPersones,deViaPúblicaiEsports,deCultura,d’Urba-nismeiObres,etc .) .15
2 .Confeccionarconjuntamentunafitxad’observacióque inclogui lesdiferentsva-riablesquecalobservardesdelaperspectivadegènere(espai,activitats,materials,úsdelllenguatge,etc .) .
3 .Assegurar-sequetoteslespersonestenenmoltclarallòqueesvolobservar:l’es-pai,lesrelacionsqueesprodueixen,elsconflictesilasevagestió,lesformesdeco-municació,elsjocs,etc .Ésimpossibleferunaobservaciódetotalavegada .Delimitarl’àmbitd’observacióesdevéunfactorfonamental .
4 .Pertenirunavisiógeneraldelesrelacionsqueesprodueixenenunespaideterminatésimportantferunaprimeraobservacióglobaldelesdinàmiquesques’hidesenvolupen,aixícomdelsespaisidelsagentssocialsimplicats .Uncopfetelprimercontacteilaprimeraulladageneral,s’hadeprendreladecisiódelsaspectesqueesvolenobservar .Aquestexercici,persimateix,implicalaconstrucciódelconsens .
5 .Ésrecomanablefermésdetresobservacionsdelmateixespai,alamateixahoraipermésd’unobservadoroobservadora,peraconseguirunavaloraciósistemàticaqueensdoniunainformaciófiable .
6 .Ésenriquidorquel’observaciólapuguinrealitzar,juntamentambelsagentsimpli-cats,personesexternes .Enalgunscasos,tambéespodeninvolucrarelsmateixosnenesinens,noiesinois .
7 .Ésimportantprendrenotes,siéspossible,atravésd’unafitxad’observaciómíni-mamentpactadacol·lectivamentamaneradeguia .D’aquestamaneraespodràcon-trastarlainformació,sistematitzar-laigenerarreflexionsmodel .
8 .Ésnecessariferunaanàlisi,primeraescalaindividualidesprésconjuntament(amblarestadel’equip),delainterpretacióqueenfem .
9 .Finalment,hihalaposadaencomú,eldebat,lageneraciódepropostesilaplani-ficaciódelesintervencions,iestornaaobservarlasituacióuncops’hagiintervingutamblabasedel’avaluacióprèvia .
15 . UnbonexempledetreballcoordinatcomelqueesproposaéselCircuitBCNcontralaviolènciaverslesdones,ques’haestructuratapartird’unacomissiótècnicaformadaperpersonesdelsdiferentsàmbitsqueelconformen(sanitari,social,policíac,educatiu,judicial,serveisespecialitzatsientitatsdedones);s’hancreatdiferentsgrupsdetreballalvoltantdelaproblemàticaambl’objectiud’incrementarlacoordinacióinterprofessionalcomaelementnecessariperalamilloradel’atencióalesdonesielsseusfillsifilles:«Ladimensiómulticausal,lesconseqüènciesielmateixprocésdelaviolènciadegène-renecessitenunabordatgeintegralicoordinatentreelsdiferentsàmbits» .
Orientacionsmetodològiques43
Els àmbits d’intervenció
L’exercicid’observacióirecollidad’informacióaconsegueixdespertarlainquietudne-cessàriaenelcol·lectiuimplicat,perònoofereix«receptes»peralcanvi,bàsicamentperquènos’harealitzatl’anàlisidelescausesdelessituacionsdedesigualtatdetec-tades .
L’elecciód’unúnicàmbitdetreballtécomaobjectiulapossibilitatd’aprofundirenlesmanifestacionsienlespossiblescausesquegenerenelproblemaievitareldesenvo-lupamentdemecanismes«d’assaigierror» .
Quintipusd’àmbitéspreferibletreballar?L’úsnosexistadelllenguatge,ladistribuciódelsespais,elscontingutsdequadernsidocumentsdetreball . . .
Evidentment,elprimercriterid’eleccióésquel’àmbitresultid’interèsperalsagentsimplicatsenelprojecte,siguielprofessorat,siguielpersonaltècnicdelsajuntamentsoelpersonalresponsabled’altresmomentsiespaiseducatius .Aquestaqüestióésdecisivapergarantirlasevamotivacióilasevaimplicacióenelprocésdecanvi .
Mésenllàd’aquestaqüestióelemental,tanmateix,altresfactorspodenserimportantsenelmomentd’elegirl’àmbitdetreball .Aquestscriteris,malgratquenosóndecisius,podentenirlasevaimportànciaenl’orientaciódelapràcticacoeducativaposterior:
1 .Unprimercriterideprioritzacióques’hadetenirencompteéseld’elegirunàmbitqueimpliquielmàximnombredepersonespossible .Diversosàmbitsdetreballpo-denrequerirdiversosgrausd’implicació .Perexemple,ladecisiódeprioritzarunespaipúblicpotimplicartotelpersonaltècnicdel’ajuntament,peròprioritzarunatemàtica(donesitreball,perexemple)potimplicarsolamentalgunesàreesmunicipals(Regi-doriadeDona,Regidoriad’Ocupació) .Lògicament,aixònoésgarantiasuficientperassegurarlaimplicaciócol·lectiva .Enalgunscasos,finsitotfaaparèixerdetermina-desresistènciesalcanvi .Tanmateix,enlamesuraqueobligaaprendredecisionscol-lectives,afectal’ajuntamentenelseuconjuntis’evital’aïllamentdelesiniciativesdecanvi .
2 .Elsegoncriteriques’hadeconsiderarenelprocésd’elecciódel’àmbitéseldelacentralitatdeltreballsobrelaciutadania(comportaments,expectativesorelacionsin-terpersonals) .Latransformaciódelesactitudsielscomportamentsciutadansnos’had’entendre,però,comunaqüestióllunyanaalatransformaciódelesactitudsielscom-portamentspropis .Noobstantaixò,s’had’incloureenelprocésd’estudideleshipò-tesisielplantejamentd’intervencionsallòquesuposaunreplantejamentdelespolíti-queslocalsodelpaperdelpersonaldelsajuntaments .
3 .Elcaràctermulticausaldeladiscriminaciósexistasuposalanecessitatd’identificarunespaioàmbitd’intervencióenelqualconflueixindiferentsaspectesodimensionsdeladesigualtatsexual .Elcanvicoeducatiunoespotlimitaralatransformaciód’unespaipúblic,alamodificaciódeladistribucióderecursosoatrencarlajerarquiadegèneres .L’eficàciadelcanvisecentra,precisament,enlapossibilitatdetreballarsi-multàniamentsobrelamulticausalitatdelsexisme .
Orientacionsmetodològiques44
Treballarsobreunúnicàmbitalmunicipinos’had’entendre,pertant,comunalimita-ció .Lasimultaneïtatdecausesqueprodueixenlessituacionsdedesigualtatallunyaqualsevolsospitaquel’efectivitatdelcanviesvegilimitadapertreballarúnicamentunaspectedelavidalocal .Enrealitat,ésfàcilqueesprodueixiunefecte«d’extensióin-terpretativa»d’unàmbitdetreballaunaltre .
Enelsegüentcapítold’aquestdocumentesfaunbreurepàssobreelsdiferentsàm-bitsques’hananalitzatitreballatenelmarcescolarenelsúltimsanys .Noobstantaixò,aquíesfaunprimerexercicid’extrapolacióentreelsàmbitsd’observaciótreba-llatsrecurrentmentalscentresescolarsielsàmbitsqueespodrienobservarenelsidelesinstitucionspúbliques .Entotcas,estractad’unaprimeraaproximacióaltreballcoeducatiuenl’àmbitlocal,amblaqualcosavolemqueaquestallistas’entenguicomunaelaboraciómetodològicaincipient .
Pertaldecomençaraimaginaralgunsàmbitsd’actuacióqueespodrientreballarenelsidel’Administració,acontinuaciópresentemunataulacomparativaentreelsàm-bitsquesovints’hantreballatalscentresescolarsdesdelacoeducacióiaquellsqueespodriencomençaradebatrealsnostresllocsdetreball .
Centre escolar Ajuntaments
Llenguatgedelprofessoratcapal’alumnat Llenguatgeutilitzatenelsmissatgesinterns(correuselectrònics,notificacions . . .)
Llibresdetextimaterialescolar Documentsdetreball,guiesmetodològiques,textosutilitzats
Distribucióiúsdel’espaidelpati Distribucióiúsdelsespaisenfunciódelesàreesdetreball(quinsespaisutilitzaelpersonald’UrbanismecomparatambelqueutilitzalaRegidoriadeDona,perexemple)
Diferènciespersexeenl’úsdelmaterial Diferènciespersexeenlaparticipacióilaescolar implicacióenlesreunionsdetreball
Produccionsdel’alumnat Materialoficialelaboratperalaciutadania
Conseqüènciesdelainteriorització Coherènciadel’Administracióenlad’estereotipsdegènereenl’alumnata conciliaciódelavidapersonal,familiariclasseiacasaseva laboraldelpersonal
La intervenció
Latriad’unàmbitd’observació,seguint la lògicadelametodologiadelcanvi,con-duiràelgrupdetreballarealitzaralgunesobservacionspautades,asistematitzar-lespertald’analitzar-lesconjuntamentenelsespaisimomentsreservatsperalareflexiócoeducativaenelsidel’Administracióodelainstitucióescolarperplanificar,finalmenticonjuntament,unaintervenció(queposteriormenthauràdeserobservadaianalitza-daenuncercledecontínuaconstrucciócol·lectiva) .
Orientacionsmetodològiques45
Comjahemdit,nohiha«receptes»adequadespermodificaruntempsiunespaionesprojectenrelacionsdepoderitradicionsinstitucionals .L’avaluaciódelesinterven-cionsseràl’elementquepermetràprendreconsciènciadeleslimitacionsdelesinter-vencionspuntuals .
Ésnecessaricontrolarl’impactedelesintervencionsperavaluarfinsaquinpuntespodendescartardeterminadesexperiènciesiquinesmesuresespodenin-corporaralavidaescolard’uncentreoaladinàmicad’unmunicipi .
Lesestratègiesd’intervenciós’agrupensegonssiespodenplantejard’unamaneraimmediataomediata .Pelquefaalesprimeres,estractad’accionsqueesprojectencomaconseqüènciadeladetecciódesituacionsdedesigualtatodiscriminació,oquesónproductedel’alteraciód’algunaspectedelavidadelmunicipiolavidaescolarquepreocupaelsagentsimplicats .Aquesttipusd’intervencionssuposenuncanvicul-turalrelatiuperònocomportenuncanviautomàticenlesactitudsdelespersones .
Malgratqueenmoltesocasionsl’efectedelesintervencionspotresultarfàcilmentob-servable,hihauntipusd’impactemenysvisiblequerequereixeldesenvolupamentdemesuresd’avaluació .
Unprerequisitperprendrepartenl’acció(intervenciócoeducativa)secentraenelco-neixementsobrealternativesivisions .Vallapenaitévalortreballarpercrearvisionsconjuntes:quinssónelsnostresdesitjos,elsnostressomnisilesnostresnecessitatsenrelacióamblacoeducacióicomcreiemqueelspodemaconseguir .Aquestadi-mensiópotincloureconeixementssobrecoms’afrontenlesqüestionsenaltrescultu-res,siguinproperesollunyanes,jaqueelconeixementd’aquestesrealitatspotserunabonafontd’inspiracióperdesenvoluparlesnostrespròpiesvisions .
Lesaccionspositivesoestratègiesd’intervencióplantejadesdemaneramediatapo-denincloure,perexemple,elssegüentsàmbitsd’actuació:
–Larevisiódetotelfuncionamentd’unainstitucióperprendrepartafavordelaigual-tat,enrelacióambelsobjectiuspolítics,elscontinguts, l’organigrama,etc . (perexemple,eldissenydeplansd’igualtatqueincloguinlamiradacoeducativa) .
–Ladefensailarevaloraciódelavidail’experiènciadelesdones,d’allò«tradicio-nalmentfemení»,perpositivitzar-hoperalgènerehumà,atravésdetoteslesacti-vitats,elsprogramesielsprojectesmunicipals .
–Donarsuportifomentarla«transgressióderols» .
Pertald’evitarquelaintervencióesconverteixienunreforçdelsexisme,éspreferiblecrearunambientfavorablequenopascomençaruna«croadapersonal» .Ésinteres-santutilitzarexemplesdelahistòriaolaliteraturaabansqueatacarlavidapersonaldelsagentsimplicatsenelprojecte .Finalment,ésmoltimportantdonarl’oportunitatioferirelsmitjansperquèlespersonespensinperellesmateixesinopasintentar«om-plir-les»denovesidees .
Orientacionsmetodològiques46
Perevitarquelaintervencióesconverteixienunreforçdelsexisme,éspreferi-blecrearunambientfavorablequenopascomençarunacroadapersonal .
El llenguatge de la crítica i de la possibilitat
Malgratquel’enfocamentcríticdelacoeducacióesfonamentienunamanerad’en-tendreelvalord’aprendrecol·lectivamental’entorndetemespolèmicsosituacionsdediscriminació,aixònosignificaquelacoeducacióhagidepromourepessimisme,apatia,pororàbiadesproporcionadad’uncol·lectiuversunaltre .
Lacoeducació,immersaenlaculturadelacomplexitatienlanecessitatd’unpensa-mentcrític,faunacridaaafrontaraquestespolèmiquesidesigualtatspermetentquelespersoness’adoninque«elsproblemescorresponenapossibilitatsioportunitatsiquenohihaunaindependènciarealsenselaincertesaielriscd’escollir» .16
Peraquestmotiu,untemacentraléslanecessitatdecomplementar«elllenguatgedelacrítica»,elqualajudaal’aclarimentdelsproblemes,ambun«llenguatgedelapos-sibilitat»,quecontribueixaferlasoluciósignificativaipossible .
Combinantelpensamentcríticambelllenguatgedelapossibilitat,esposaèmfasienelfetqueserunapersonacríticanosignificasernegativaniescèpticadetot .Perquèunapersonacríticanoésaquellaquesemprediu«no»,sinólaques’esforçaperunirelprocéscríticdereflexióirecercaambunavisióempàticaioptimistadelespoten-cialitatsbuscantsolucionsidireccionspositives .
Elpensamentcríticaparellatambelllenguatgedelapossibilitatconfereixalsés-sershumanscapacitatspersonalsicol·lectivesquepodensertransformadoresiapuntarcapanovesvisionsdelfutur,moltnecessàriesperalcamícoeducatiu .
Elllenguatgedelapossibilitatsubratllaquelapersonacríticanocercalímitsnirestric-cions,sinóque,enunavisiócreativaioberta,buscais’inspiraenviesquehanestatreeixidesiproductivesperaaltrespersones–enaltrescultures,enaltresperíodesdetempsoenaltressituacions .
La cultura de l’avaluació
Enaquestapartatespresentaunapropostad’avaluacióenunintentperrevisarl’ac-tual«culturadefer»(engegarprojectes,programes,campanyes,etc .),ambl’objectiu
16 . F. morGersen et al.Educació per al desenvolupament sostenible: tendències, divergències i criteris de qualitat,p .32-33 .
Orientacionsmetodològiques47
detrobarmètodesianalitzarpràctiquesméscoherentsamblesperspectivescoe-ducativesdescritesabans .Explorardiferentsperspectivesde l’avaluacióésfona-mentalpercercarcoherència iconsistènciaenlesaccionsprojectadesdesd’unainstitució .
Lademandad’avaluacióeducativahacanviatradicalmentenelsúltimsvintanys .Hempassatdel’avaluacióentesacomunjudiciemèsperaquellsquetenenlaposicióol’autoritatperfer-ho(elprofessor,eldirector, l’inspector,etc .)alarecopilació,ladescripcióilainterpretaciódeda-des,querequereixenrecerca,estudiambprofunditatireflexió .17
Lanecessitatdecontroldeladespesapúblicaésundelsfactorsquehacontribuïtalacreixentdemandad’avaluació .Tanmateix, lanostra ideade l’avaluaciós’allunyadela«mesuraobjectivadelsresultats»,perquènocreiemnienlapossibilitatd’unaavaluació«lliuredevalors»,especialmentenelsprogramessocialsieducatius,nienunúniciirrefutableenfocamenttècnicenelquall’avaluacióesconsideraunmerins-trumentdemesura,queredueixanombreslacomplexitatdelesvariablessocialsieducatives .
Enelsprocessoseducatiusesrequereixuntipusd’avaluacióquetinguipresentaques-tacomplexitatinoeslimitia«mesures»–quesovintsónimpossibles–,sinóquecen-tril’atencióenles«emergències»(allòqueemergeixdelaintervencióeducativa),ambl’objectiudevalorar-les,inopasjutjar-les,perassenyalarfortalesesidebilitatsdelsprojectes,lesiniciativesielsprogrames .18
Un model d’avaluació amb perspectiva coeducativa
Ambl’objectiudecontribuiraelaborarunmodeld’avaluaciódesd’unaperspectivacoeducativa,enaquestapartatprenemcomabaseuninstrumentelaboratpelFòrumdeValorsdelaComissiódeValorsiCiutadaniaActivadelProjecteeducatiudeciutatdeBarcelonal’any2006,amblaideadeproposarformesdevisualitzacióicomunicaciódelesbonespràctiqueseducativesqueesprodueixenalaciutat .
D’aquestamanera,esformularenunasèriedecriterisperal’avaluaciódeprojecteseducatius,inspiratsenlaideaquediferentsentitatsiinstitucionspoguessinreflexio-narsobreelcompromísqueadquireixenambl’educacióenvalorsicomhofanexplí-citatravésdelsseusprojectes .
L’eixcentraleralacercadecoherènciaentreelsvalorsenunciatsperunprojecteilasevaconcrecióensituacionsreals,iésperaquestmotiuquepensemquetotprojectecoeducatiuhauriadepoderseravaluatprenentcomabaseelscriterisques’enuncienacontinuació .
17 . F. morGersen et al.,op. cit.,p .45 .
18 . Peraprofundirenaquesttemaesrecomanalalecturadel’apartat«Perunaavaluaciócoherentamblaculturadelacomplexitat» .A:F. morGersen et al.,op. cit.,p .47-52 .
Orientacionsmetodològiques48
Criteris d’avaluació
Esvaloralanecessitatqueelsprojectescoeducatiusestiguincentratsotinguinpre-sentsalgunoalgunsdelseixossegüents:
–Lespersones,lessevescapacitats,lessevesnecessitats,elsseusconeixementsilessevesactituds .
–Lesrelacionsentrelespersones .
–Lescondicionsqueenvoltenlavidaquotidianadelespersones .
D’aquestamanera, les iniciativesd’accióoelsprojectesd’intervenciócoeducativacentraranlasevaatencióenlesdonesielshomes,potenciantlessevescapacitats,atenentlessevesnecessitatsiobservantlessevesactituds,tantenl’àmbitindividualcomenelderelació .
Perdissenyarunprojectecoeducatius’handetenirencomptetresaspectesclau:laclaredatdelsobjectius,laprecisiódelesactivitatsielscriterisperpo-sar-loenpràctica .
Pautes per al disseny dels objectius del projecte
• Quins canvis pretenem fer sobre les persones a les quals està destinat el nostre projecte?
Convéredactarelsprojectesdemaneraqueesvisualitzinelscanvisqueesprete-nengenerarenlespersonesusuàriesodestinatàriesdelprojecte .Aquestcriterihadegarantirqueelprojectesecentrimésenlespersonesinotantenelsmitjansaportatsoenlesinstitucionsparticipants .
• De quina manera incidim en el context d’acció del nostre projecte per facilitar els canvis que fomentem?
Calquepermetinincidirenelcontextdirectedelespersones,enlescondicionsmaterialsdevida,ienl’adopciódemesuresqueajudinapreveurelanecessitatdecanvisnecessarisenelcontext .
• Quins espais/moments oferim per a la relació entre les persones?
Handepreveurelacreaciódesituacionsquefacilitinlesrelacionsentrelesperso-nes(donesihomesensituaciód’igualtat),tenintencomptecriterisdecomunicació,derespecteid’escoltaactiva .Calgarantirespaisitempsperafavorir-neelcontacte .
Pautes per a la descripció de les activitats
• De quina manera diagnostiquem les necessitats de les persones usuàries?
Calpreveuremecanismesquepermetinrecollir lesnecessitatsde lespersonesusuàriesodestinatàriesdelprojecte .
Orientacionsmetodològiques49
• Tenim criteris d’avaluació de l’impacte del nostre projecte?
Convéincloure-hiaccionsqueajudinlespersonesusuàriesodestinatàriesavisua-litzarelscanvispersonalsiambientalsquehageneratlaimplementaciódelprojecte .
• Enunciem amb claredat què esperem de les persones que participaran en el pro-jecte proposat?
Ésimportantpresentarambclaredatisenseambigüitatselsmodelsdecomporta-mentcíviciderelacionssocialsqueelprojecteconsideracorrectesoidonis,sen-secaureenmaniqueismesosentènciesabsolutistes .Caltenirpresentqueelcan-vid’hàbitod’actitudnohadesignificarunsobreesforçimportantperalespersonesusuàriesodestinatàries .
• Quines seran les nostres estratègies de comunicació i treball en xarxa amb la resta d’entitats que treballen en aquesta comunitat?
Convéoptimitzarlesexperiènciesdel’entornisabertendirpontsambentitatsiins-titucionsdelacomunitatquetenenunaltpotencialdepenetracióendeterminatssegmentsdelapoblació .
• De quines estratègies o dispositius de gestió d’emocions i de conflictes disposem?
Ésimportantserprudentsquanespuguipreveurequedeterminadesaccionspo-denincidirenlesemocionsoelssentimentsdelespersonesopodenvulnerarsen-sibilitatsconcretes .
• Fem una clara descripció de les activitats que volem dur a terme? Disposem d’es-tratègies per avaluar l’impacte d’aquestes activitats?
Laconcreciódelesactivitatsfacilitaquese’npuguideterminarl’impacteenlesper-sonesusuàriesodestinatàriesdelprojecteiavaluarelgraud’acomplimentdelsob-jectius .
Criteris per a la posada en pràctica del projecte
• Quines competències necessita la participació activa de les persones en les acti-vitats que proposem?
Elsagentsimplicatsenelprojectehandetenirproucompetènciaperdeterminarelgraud’assolimentodedesenvolupamentdelsvalorscentralsdelprojecte .
• A través de quines accions promovem la reflexió i l’avaluació continuada?
Convéfomentaraccionsdereflexióassossegadaiserenadelespersonesusuà-riesidestinatàriesdelprojectepertalqueprenguinconsciènciadelqueespreténid’allòqueesvaassolint .
• Quins són els valors que defensen les persones destinatàries del nostre projecte? A través de quines pràctiques podem detectar-los?
Calincidiriferexplícitesaquellespràctiquesdevalorqueduenatermelesperso-nesusuàriesidestinatàries,sovintdemaneranoconscient .
•Com formulem les nostres creences i recomanacions?
Ésimportantexpressarenpositiulesnostresrecomanacionsidiscursos,imirard’evitarlesexpressionsnegatives,coercitivesocensuradores .
50
Revisarbreumentelsdiferentsàmbitsd’intervenciócoeducativaques’hantreballatenelmarcescolarenelsúltimsanysésmoltimportantpertald’omplirdecontingutlesorientacionsmetodològiquesdescritesenl’apartatanterior .
Comjahemvist,l’educaciótéunpaperclauenlatransmissióderolssocialsienlafor-maciódelespersones,talcomexpliquenlesteoriesdelareproducció ensociologiadel’educació .Atravésdelesinvestigacionssociològiques,delsestudisfeministes,del’antropologiailapsicologiasocial,sabemquel’escolaprodueixireprodueixlespau-tesculturalsentrelesqualstrobemlareproducciódelsexismealscentresescolars .
Elsexismeésunelementestructuradordelesrelacionssocialsentredonesihomesientrenenesinens .Ésadir,produeix,reprodueiximantélesdesigualtatsentantquemantéprivilegisalshomespelfetdeser-ho,mentreque,alcontrari,lesdonesconti-nuensentmenyspreadesilessevesexpectativescontinuenestantensegonpla .
Delamateixamanera,lescontribucionsdelesdonesalaciènciaialahistòriadelahumanitatsónsistemàticamentocultadesisilenciadesinitansolsnoapareixenalsllibresdetextqueserveixendeguiaalsprocessoseducatiusformals .
L’escolaprodueixireprodueixlespautesculturals,entrelesqualstrobemelse-xisme .
Enunaescola,elsaspectesquepodenserfontdediscriminaciósónmúltiplesiva-riats .Elscentreseducatiussónespaisd’ensenyamentiaprenentatgei,pertant,derelacionsiconvivència .
Elsvalorsestransmetenis’aprenen,enbonapart,atravésdelesrelacionsentreper-sonesiapartird’allòqueaquestesfanopractiquen,independentmentdelquediguin .Lesincoherènciesqueapareixenentreeldiscursilespràctiquesmoltesvegadess’es-capenalaconsciència,inomésunatascadereflexióianàlisicríticapermetidentificar-lesigenerarcanvis .
Elsvalorsconstitueixenlabasedelesrelacionsd’ensenyament-aprenentatge,inde-pendentmentdequinssiguinelsagentsinvolucratsdirectamentenelsprocessosedu-catius(pares,mares,noiesinois,professorat,personalnodocent . . .) .Pertant,elsàm-bitsapartirdelsqualss’haintervingutambperspectivacoeducativaestandirectamentvinculatsal’escola,lafamíliailaciutat .
Coeducar en el marc escolar
Coeducarenelmarcescolar51
Pertald’analitzarcoml’escolaielseuentornmésimmediatactuendetransmissors,notansolsdecontinguts,sinótambédevalors,faremunabreuanàlisidelscentreseducatiusdesdelaperspectivadegènere .
L’expressió del sexisme en el currículum escolar
Partintdelahipòtesiqueenunciàvemalprincipi,quel’escolaactuacomareproduc-toradelesdesigualtatssocialsidegènere,analitzaremalgunsaspectesdel’organit-zacióescolar .Percomençar,ésimportantdistingiranalíticamentladiferènciaentreelcurrículumexplícitil’anomenatcurrículumocult .Aquestadistincióconstitueixlabasedel’anàlisidelesdiferentsdiscriminacionsreproduïdesenelsidelcontextescolar .
Currículum.Éselconjuntd’objectius,continguts,criterismetodològicsid’avaluacióquel’alumnathad’aconseguirenundeterminatnivelleducatiu .Incloucontingutscon-ceptuals(saber),procedimentals(saberfer)iactitudinals(saberser) .Aquestéselcur-rículumexplícit .
Currículum ocult.Implicatotsaquellsaprenentatgesquenoformenpartdelcurrícu-lumexplícit,peròqueesdonenenlesrelacionsd’ensenyament-aprenentatgeentotcentreescolar iforad’aquest .Fareferènciaalatransmissió,sovint inconscient,denormes,valors,maneresd’interpretarlarealitat icreencesquesovintcalrevisar, jaqueduenimplícitesdiscriminacionsdediversaíndole .
Unadelesfuncionsbàsiquesdel’educacióescolaréslatransmissiódeconeixementsisabersacumulatsalllargdeltemps;coneixementsisabersquehanestatadaptatsalesnecessitatsdecadamomenthistòric,ésadir,seleccionatselsuns,refusatselsaltres,enfunciónosolsdelasevavalidesacientífica–tambéelconceptedeciènciacanviad’unaèpocaaunaaltra–,sinósobretotperlesnecessitatsdedominaciópolí-ticaiideològica .Alainstitucióescolaraquestssaberss’organitzensotacriterisdiver-sosiconstitueixenelcurrículumoprogramaescolar .
Una revisió dels llibres de text
Finsqueleslleonestinguinlessevespròpieshistoriadores,leshistòriesdecaçadorscontinuaranglorificantelcaçador .
Elsllibresdetextutilitzatsperal’aprenentatgeescolarsónelsquelegitimen,gràciesalaparaulaescritailaimatge,alsullsdequipreténaprendre,elsmodelsquecalse-guir .Lesfrasesilesimatgesdelsestereotipssexualsméscriticatsalllargdelsanyshananatdesapareixentenfer-seexcessivamentevidentelseuarcaisme:«Elparefumalapipamentrellegeixeldiari»,«Lamarecuina»,«Elnenjugaapilota»,«Lanenaparalataula» .
Elsllibresdetextusatsperal’aprenentatgeescolarsónelsquelegitimen,gràciesalaparaulaescritailaimatgealsullsdequipreténaprendre,elsmodelsquecalseguir .
Coeducarenelmarcescolar52
Noobstantaixò,diversostreballsrecentssobreelsllibresdetextmésutilitzatsal’es-cola19mostrenquemantenenunaltgraudesexisme:lamajoriad’imatgesdeperso-natgesqueapareixensóndepersonatgesmasculins;delamajoriadelesprofessionsques’anomenen,menysd’unaquartapartsónatribuïdesadones,iaquestesfanre-ferènciaexclusivamentaprofessionsconsideradestradicionalmentfemenines:perru-queres,venedores,infermeres,mestres,secretàries . . .
Perquèsóntanimportantselsllibresdetextialtresmaterialscurriculars?
•Perquèavui,comahir,lasevafuncióésrecollirelconeixementquelasocietatcon-sideralegítimtransmetrealjovent .
•Pretenencontenirelselementsculturalsimprescindiblesperalaformaciódene-nesinens:perquèpuguinentendrecoméselmónonviuenisàpiguenquiésquiilasevadiferència .
•Elquecontenenelsllibressónseleccionsculturals:ésadir,reflecteixenaquellesparcel·lesdelarealitatques’estableixencomaprioritàriesofonamentals,idesdelesvisionshegemòniquesdelconeixement,laculturaielsvalors .
•Quanutilitzemunllibredetextoaltresmaterialsnoestemsimplementensenyant(iaprenent)unamatèriaenconcret,sinótambécoméselmón,comhaarribatasercomés,quihacontribuïtaquèidequinamanera .
•Tambéensenyem(iaprenem)quisomnosaltres,quès’esperaquefem,quèéspos-sibleiapropiatiquèno,quinesexpectativesésraonabletenir,aquipodempren-drecomamodel . . .
•Lamajoriadelsllibresescolarsreflecteixenitransmetenelsmodelssocialsdomi-nantsicontribueixenareproduirbiaixos,estereotipsiprejudicissexistes,classistesiracistes .
•Tambéhihamaterialsqueofereixennousmodelsirecuperentradicionsvaluo-ses,totiquenosiguindominants,iambaixòofereixenaltresmiradessobrelarealitatqueamplienlespossibilitatsdecomprensióielecciódelesnenesidelsnens .
Quanutilitzemunllibredetextoaltresmaterials,notansolsensenyemiapre-nemunamatèriaenconcret,sinótambécoméselmón,comhaarribatasercomés,quihacontribuïtaquèidequinamanera .
Entermesgenerals,elquelesinvestigacionsrecentsindiquenésque:
•Elcontingutdelsllibresdetextreflecteixunavisiódelarealitatquecorresponamodelssocialshegemònics:unavisiópatriarcal,androcèntrica,enquèelshomescontinuensentelreferentqueespreténgeneralitzarcomauniversal .
19 . Peraprofundirenaquesttemarecomanemlalecturad’untextqueaportaelementsd’anàlisiitèc-niquessenzillesd’investigació:capítol7deM .Á .santos(coord .),El harén pedagógico. Perspectiva de género en la organización escolar,op. cit.
Coeducarenelmarcescolar53
•Noesrecullenlesnovesaportacionsdelconeixement,queconstatalapresència–antigairecent–delesdonesentotselsàmbitsdelarealitat .
•Noesrecullentampoclesraonsperlesqualslesdonesnohanpogutestarpre-sentsencertesèpoquesiencertscampsd’activitat,perhaverestatexpressamentexclosesdel’accésal’escriptura,perexemple .
•Sobretotasecundària,esmostrenmodelsmoltestereotipats–peradonesiho-mes–tantenrelacióamblessevescaracterístiquespersonalscomsocials(campsd’actuació,professions . . .) .
•Nos’ofereixen,pertant,nipossibilitatsperalreconeixementdelacontribuciódelesdonesaldesenvolupamentsocialnitampocperalqüestionamentdelsmodelsderelacióentrehomesidonesquesónjeràrquics,discriminatorisilimitadors .
Elcontingutdelsllibresdetextreflecteixunavisiódelarealitatquecorresponamodelssocialshegemònics–unavisiópatriarcal,androcèntrica,enquèelshomescontinuensentelreferentqueespreténuniversal–inoreculllesnovesaportacionsdelconeixement,queconstatalapresència–antigairecent–delesdonesentotselsàmbitsdelarealitat .
Algunstreballs20posenderelleucomelsexismeesprojectademanerasistemàticatantatravésdel’omissiódepersonatgesiformesdevidafemeninescomdelainfra-valoracióiinfrarepresentaciódelesdones .
Lesformesdevidadelesdones,tradicionalmentdesenvolupadesenl’esferaprivada,sóncompletamentexclosesdelstextos .Peralahistòriaimportenlesguerresentrepobles,leslluitespelpoderilesformesdeproducciódelessocietats,perònolesfor-mesdereproducciódelavidaquotidiana,ésadir,elquefanlessocietatsperpodercontinuarexistint:alimentació,curad’altri,relacionsafectives . . .Pertant,nosolss’ex-clouenlesdones,sinótambélessevesformesdevida,lasevacultura .
L’androcentrisme en la ciència
L’anàlisidelescaracterístiquesdelsaberqueestransmetal’escolaposaenevidènciadiferentsqüestions:laquasitotalinexistènciadereferènciesalesaportacionsquehan
20 . Peraprofundirmésesrecomanendostextos:
N .blanCo .«¿Dequémujeresydequéhombreshablanloslibrosdetexto?»Kikiriki. Cooperación Edu-cativa.
M .GarCía;H .troiano;M .zaldívar .El sexismo en los libros de texto: anàlisis y propuesta de un sistema de indicadores. Elllibresecentraenunaanàlisidellibresdetextdeciènciessocialsdeleseditorialsmésimportantsdel’Estat,iposaderelleuquel’absènciadedonesalcurrículumdeciènciessocialsésqua-siabsoluta,iquanapareixenpersonatgesfemeninsaltext,aquestss’ajustenaunmodeldecomporta-mentmasculí .Ésadir,nomésdestaquenlesdonesques’ajustenaunarquetipviril,oelqueéselmateix,lalabordelesqualscontribueixaalgunaspectedelavidapública .
Coeducarenelmarcescolar54
realitzatlesdonesalacultura,lamancad’atencióalsaspectesculturalsquepodenserespecialmentinteressantsperaelles,ilesfreqüentsafirmacionssobrelesdonestenintencompteprejudicisinocomprovacionsobjectives .Utilitzem,doncs,l’expres-sió«androcentrismeenlaciència»perexplicarque,enlasevamajorpart,laciènciaactualestàconstruïdadesdelpuntdevistamasculí,queesconverteixenmesuradetoteslescoses .
Lesconseqüènciesd’aquestcaràcterandrocèntricsobreelsabertransmèsal’escolasóndiverses .Percomençar,l’herènciaculturalqueescontinuatransmetentexclouelsexefemenídelahistòriaidelsaberengeneral,inomostraexemplesdedonesquehagincontribuïtamillorarlescondicionsdelavidacol·lectiva .D’aquestamanera,men-treelsnensielsnoisespodenidentificarambelsherois,elssavis,elsguerrersoelsartistes,lesnenesilesnoiesdifícilmenttrobenprecedentsdedonesenlaculturailahistòria .
Lessantesilesreinessónelsúnicsmodelsdedonesdignesdemenció,i,totiaixí,aquestessemprerestenensegonterme(nopodemoblidar,però,elsaltrespapersquetenenlesdonesenlahistòria:bruixes,prostitutesomonges) .Ésinteressantcons-tatarquealgunesdelespoquesfiguresfemeninesquehanobtingutunacertarelle-vànciaenlahistòria,comJoanad’Arc,deuenaquestreconeixementalarealitzaciódegestesconsideradesmasculinesenladistribuciótradicionaldepoders .
Mentrequeelsnensielsnoisespodenidentificarambelsherois,elssavis,elsguerrersoelsartistes,lesnenesilesnoiesdifícilmenttrobenreferentsfemeninsalaculturailahistòria .
Unaltreaspectequecalassenyalaréslajerarquitzacióandrocèntricadelssabersalcurrículumescolar:esjutgencomaimportantsiindispensablesperalavidaadultamatèriescommatemàtiques,històriaollengua .Encanvi,noesconsideraimprescin-dibleaprendreatenircurad’unbebèoaprendreacuinar,aconèixerelsefectesd’unrentatsobreelsteixits,oaatendrelesnecessitatsquotidianes,comarreglarroba,perexemple .Entotcas,aquestestasquesnorequereixenconeixementsdelsqualss’ha-gid’ocuparl’escola,jaquenose’lsatribueixlacategoriadesaberfonamental .
Enaquestsentit,launificaciódecurrículumsperanenesinenshasuposatlapèrduadel’aprenentatged’unsconeixementsiunesactivitatsque,pelfetdeserantigamentexclusiusdel’educaciódelesnenes,s’handesvaloratfinsalpuntdedesaparèixerpercompletdelcurrículumdel’escolamixta .Larevisióilareformulaciódelcurrículumésclauperalacoeducació .
Enl’actualordenacióeducativanoesfandistincionsentreelqueesconsideraunsa-berapropiatperalesnenesiaquellqueésadequatperalsnens;podríemdirques’haaconseguitunaigualtatformalapartirdel’escolamixta .
Coeducarenelmarcescolar55
La transmissió del sexisme a través del currículum ocult
Elcurrículumocultfuncionad’unamaneraimplícitaatravésdelscontingutsculturals,lesrutines,lesinteraccionsilestasquesescolars .Noésfruitdelaplanificació«conspirativa»delcol·lectiudocent .Peròelqueésimportantassenyalarésque,normalment,dónacomaresultatunareproducciódelesdimensionsilespeculiaritatsdelanostrasocietat .21
Veurem,però,queelsistemaeducatiunosolstransmetiavalual’aprenentatgedelesnocionsculturalsacceptadesiestablertes,ésadir,totallòqueconstitueixelcurrícu-lumoficial,sinóquetambétransmet,atravésdelainteraccióentredocentsialumnat,unconjuntdenormesipautesdecomportamentiderelaciómoltimportantsenlamodelaciódelesactitudsposteriorsqueconfigurenunaprenentatgeparal·lel .
Elsistemaeducatiutransmet,atravésdelainteraccióentredocentsialumnat,normesipautesdecomportamentiderelaciómoltimportantsenlamodelaciód’actitudsposteriorsqueconfigurenunaprenentatgeparal·lel:l’anomenatcur-rículumocult .
Algunesd’aquestespautesinormesestanexplicitadesenelsistemaescolariapa-rentmentafectenigualmentnoiesinois .Noobstantaixò,existeixenunasèriedeno-cionsipautesnoexplícitesqueinflueixendecisivamentenl’autovaloraciódenenesinensenlesopcionsilesactitudsquevanadoptantalllargdelseuprocésd’ensenya-ment .Éselques’haanomenatcurrículumocult .
Perreflectirlapresènciadesexismealcurrículumocults’hanutilitzatdiversesestra-tègiesmetodològiques,unadelesqualsfouanalitzarquintipusdellenguatgeutilitzaelprofessoratenladescripciódelsindividusd’ambdóssexes .22Elsnenssónclassifi-catscomaarriscats,independents,agressius,segurs,enèrgicsofidels,mentrequelesnenessónconsideradesordenades,passives,conscients,cursis,etc .L’adjectiva-ciódelsindividusesconverteixd’aquestamaneraenunprocésdeconstrucciódelesidentitatsdegènere .
L’establimentd’aquestesidentitatspermetidentificarconductesdedesviacióque,pelfetd’aparèixerdemaneraaïllada,enforteixenencaraméselsestereotips .D’aquestamanera,latransgressiódelesconductesassociadesacadasexeesconverteixenunmotiud’etiquetatgedelsindividus .
Unaaltradadaimportantiqueensconvidaareflexionaréselfetqueelprofessoratrecordaiutilitzamoltméselsnomsdelsnensqueelsdelesnenes .L’anonimatdelcol-lectiufemeníenlavidaescolarésunaclaraexpressiódelpapersecundaridelesne-nesenlainstituciói,pertant,delasevadiscriminació .Elprofessoratpottenirunaac-
21 . CitataM .Á .santos,op. cit.
22 . PeraprofundirenaquesttemaespotconsultarM .subiratsiC .brullet .Rosa y azul: la transmisión de los géneros en la escuela mixta .
Coeducarenelmarcescolar56
titudcríticarespectealpaperquetélafamíliaenlasocialitzaciódenenesinensenrolssexualsespecífics,perònoésconscientqueapartirdelasevaactituddiferen-ciadareforçaladefiniciódegèneresidelsrolssexuals .
Elprofessoratpottenirunaactitudcríticarespectealpaperdelafamíliaenlaso-cialitzaciódenenesinensenrolssexualsespecífics,perònoésconscientquelasevaactituddiferenciadorareforçaladefiniciódegèneresidelsrolssexuals .
Donar valor a l’ús del llenguatge
Enunmónonelllenguatgeil’anomenarlescoseséspoder,elsilenciésopressióiviolència .23
arianne riCH
Quanparlem,lesparaulesdiuenalgunacosadequisom,delnostreorigengeogràfic,delnostresexeilanostraedat,delgrupsocialalqualpertanyem,decomentenemelmón . . .
Elsusosdelllenguatgeconstitueixenunmiralldelaidentitatsocioculturaldelesper-sones .Comquel’escolautilitzaconstantmentelllenguatgeoraliescritcomavehicledetransmissiódelssabersilesnormessocials,ifinsitottractaelllenguatgecomaobjected’estudiireflexió,ésimportantintentarmodificarcertsusoslingüístics,perdi-fícilquesembli .L’evoluciódelesllengüesmostraprecisamentlasevacapacitatd’adap-tacióalscanvisdevalorsqueesprodueixenenlasocietat .
Elllenguatgeenscondicionalamanerad’entendrelarealitat .Quanparlemde«l’home»comasinònimd’«humanitat»femunexercicid’androcentrisme .
Elllenguatgeestructuralanostravisióipercepciódelmóni,pertant,ensdónaunaimatgedeterminadadelarealitat,delasocietatenquèvivim .D’unabanda,elllenguatgeenscondicionalamanerad’entendrelarealitati,del’altra,faqueaquestarealitatsiguid’unadeterminadamanerainod’unaaltra .Ésestructuratiestructurantalhora .Ésevi-dentquenocreixem(i,pertant,noaprenemaparlar)enuncontextlliuredeprejudicis .
Lesparaulesimporten .Totiquecreiemqueestemutilitzantelllenguatge,éselllenguatgequiensutilitza .Demanerainvisiblemodelalanostraformadepensarsobrelesaltrespersones,lessevesaccions,elmónengeneral .24
Lanostrasocietathaestat,iencarahoés,unasocietatsexistaiandrocèntrica,amésdeserclassista iracistaperprincipi (conscientmentoinconscient) .Sexistaperquè
23 . CitataM .Á .santos,op. cit.
24 . D .tanen .Género y discurso .
Coeducarenelmarcescolar57
adjudicadiferentsrolsalespersonesenfunciódelseusexeiandrocèntricaperquèmiraelmóndesd’ullsúnicamentmasculins .Elshomessónalcentredetot,lesdonesquedenenunsegontermeo,finsitot,sónignorades .Quanparlemde«l’home»comasinònim«d’humanitat»femunexercicid’androcentrisme .
Hihamoltesmaneresdeferservirelllenguatgedeformasexista .Revisem-nealgunsexemples:
•Lamésevidentimésutilitzadaésferservirelmasculícomagenèric,argumentanteconomiadelllenguatgeodeclarantaprioriquenohihaintenciódiscriminatòria .
•Algunsfenòmensquereflecteixenunavisióexclusivamentmasculinadelmón,comelsvocablesandrocèntrics,l’absènciadeformesfemeninesenellèxicreferidesaoficisititulacions .
•Eldesequilibrienlesformesdetractament,quereflecteixl’escassaautonomiaatri-buïdaalesdonesialseudiferentestatusenrelacióambelshomes .
•Algunsusosqueconsagrenunaimatgepejorativadeladona,comalgunesduali-tats(home públic/dona pública, zorro/zorra),lesassociacionsestereotipades(home estressat/dona histèrica),elsinsultsconfiguratsdemanerapositivaquans’assig-nenal’universmasculíinegativaencasd’atribuir-seal’universfemení(ser collo-nut/ser un conyàs),elsrefranyssexistes(qui té bon marit, a la cara ho porta escrit)…
Lesdoness’hanincorporatalmercatdeltreballregularitzat,alauniversitat,exercei-xenprofessionsquetradicionalmentnoexercien,itotaixòs’hadereflectirquanenparlem .Lasocietathapatitcanvis;pertant,hemdetenirlacapacitatd’expressar-los .Sivolemarribaral’equitatentredonesihomes,calunllenguatgequenoocultiniin-fravalorilesdones .Hemdetenirencomptequequanparlemdellenguatge,allòquenos’anomenanoexisteix .
Profecies autocomplertes
Calrevisar,enrelacióambl’avaluaciócurricular,l’existènciadeprejudicissobrelesdi-ferentsaptitudsicapacitatsdenenesinensdavantlesdiversesassignatures .Ésfre-qüentsentirdiralprofessoratque lesnenesestanmésdotadesperal llenguatge,mentrequeelsnenshoestanperalesmatemàtiques .Aquestprejudiciestàmoltar-relatihadonatllocadiversosestudisquehandemostratquenohihaunespautesestablesenaquestsentit .
Unadelesexpressionsmésclaresdesexismeenelsistemaescolar,enl’àmbitd’edu-caciósecundària,estrobaenlesdiferènciesdelestaxesdeparticipaciódenenesinensenlesdiferentsassignaturesoptativesienelsdiferentstipusd’estudis,perexem-ple .Elquesucceeixenlesnostresescoles–iesrepeteixalarestadepaïsosindus-trialitzats–éslamarcadegènerededeterminadesassignaturesiestudisqueescor-respondirectamentambel«gèneredelesprofessions» .
D’aquestamanera,lesmatemàtiquesielsestudistècnics(talcomjahemcomentat)engeneralsónclarament«masculins»,aixícomdeterminadesbranquesdelaforma-
Coeducarenelmarcescolar58
cióprofessional(mecànica,electrònica,automoció . . .) .D’altrabanda,lesassignaturesd’art,dellenguaileshumanitatsengeneralideterminatsestudisdeformacióprofes-sional(puericultura,perruqueria,secretariat . . .)sónmésescollitsperlesnoies .
SegonsunanotaaparegudaaldiariElPaís,25«laideaconvencionalquelesnoieste-nenmenystalentmatemàticqueelsnoiss’estàenfonsantsotaelpesdelesdades» .L’últimmacroestudidirigitperlapsicòlogaJanetHyde,delaUniversitatdeWisconsin(EUA),juntamentambaltrestreballsrecents,qüestionalasuposadasuperioritatmas-culinaenlesmatemàtiques .Laconclusiód’aquestestudiésquelesdiferènciesentregèneressónestadísticamentirrellevantsifluctuants:devegadesafavoreixenelsnoisidevegadeslesnoies .
Lescreencespopularsexerceixenunainfluènciaincreïbleennoiesinois,segonsex-plicaHydeenelmateixarticle:«Silatevamareoprofessoracreuenquetunovalsperalesmatemàtiques,aquestfetpottenirunprofundimpacteenlatevaautoestimama-temàtica .»
Uncasespectaculard’aquestefectes’explicaenelreferitarticleperiodístic .Unpsi-còlegdelaUniversitatdeBritishColumbiadeVancouver,Canadà(StevenHeine),vasotmetre120donesd’uns20anysadosexercicisdematemàtiquesseparatsperunaprovadecomprensiódelecturaqueeradiferentsegonselgrupdedones:unassaigsosteniaquelesdiferènciesd’habilitatmatemàticaentrehomesidonessónd’origengenètic,il’altreafirmavaquesóndegudesal’experiència .Toteslesdonesvantreureunapuntuaciósimilarenelprimerexercici,peròlesdonesquevanllegirl’assaigge-nèticvanferelsegonexerciciclaramentpitjor .Lamalaptesafemeninaperalesma-temàtiquesté,pertant,unapartdeveritatautocomplerta .
La interacció escolar: l’altra cara de la moneda
L’anàlisidelainteraccióal’aulahaestatundelsmètodesutilitzatsperestudiarelcur-rículumocultqueestransmetenlapràcticaescolar .LesinvestigacionsdutesatermealsEstatsUnitsaladècadadelsanyscinquanta,completatsperposteriorsestudisalaGranBretanya,confirmenqueelpersonaldocent–homesidones–dedicamésatencióalcomportamentdelsnens,elsfanméspreguntes,elsdonenmésindicacionspertreballar,elsfanméscrítiquesielsrenyenmés .
Quinaéslacausadeladiferènciadetracteques’estableixalesaulesentrenenesinens?Comresponenlesnenesdavantd’aquestamenorinteracció?
UnainvestigaciórealitzadaaCatalunya26mostraquelesnenesadoptenactitudsdepassivitatcreixentquan,amés,se’lsparlamenys,i,contràriament,augmentalasevaparticipacióquansónestimuladesamblamateixaintensitatqueelsnens .Tambélesnenesfanmenysreferènciaalessevesexperiènciesviscudesforadel’àmbitescolar,
25 . J .sampedro .«Ellastambiénvalenparaingenieras(perohuyen)» .El País,31dejulioldel2008,p .28 .
26 . CitadaperM .subirats .«Conquistarlaigualdad:lacoeducaciónhoy»,op. cit.
Coeducarenelmarcescolar59
probablementcomaconseqüènciadelainterioritzaciód’unpapersecundariquelescondueixasentir-sepocimportants .Enconjunt,lesnenesadoptenelpaperpassiuquese’lsassignaenfrontdelpaperactiuatorgatalsnensideixenqueaquestsocupinelsespaiscentralsalspatisialesaules,queimposinelsseusjocs,iquelesnenesintervinguinenlamesuranecessàriaenlessituacionsobertescom,perexemple,as-semblees .
Lesnenesadoptenelpaperpassiuquese’lsassignaenfrontdelpaperactiuatorgatalsnens;deixenqueaquestsocupinelsespaiscentralsalspatisialesaulesiqueimposinelsseusjocs,iintervenenenlessituacionsobertes,comaralesassemblees .
L’explicaciómésplausibledelapersistentmenorinteraccióamblesnoiesilesjovesalesaulesés,segonsMarinaSubirats,queescontinuentransmetentelspatronscul-turalsdelesconductesassignadestradicionalmentahomesiadones,totiqueambunmatísimportant:lageneralitzaciódel’escolamixtailacreixentimportànciadel’edu-cacióformalenladeterminaciódelafuturaposiciósocialdelsindividushanconduïtaemfatitzarelsvalorsqueabanserenconsideratsexclusivamentmasculins .
Aixònos’explicaobertament,peròlacompetitivitat,l’agressivitat,eldesigdedesta-carideserelprimer,laindiferènciaenfrontdelesdificultatsoelsproblemesdelscom-panyssón,defet,comportamentscadacopmésvaloratsenelsistemaeducatiu,entantquesóncaracterístiquesquedefineixenlapersonalitatpròpiadelstriomfadorsielsadequats,pertant,altipusd’individuqueenaquestmomentesvaloraenelsiste-maproductiu .Benalcontrari,lesactitudsielscomportamentsvistoscomapropisdelesnenesidelesdonestenenactualmentmoltpocvaloral’escola,peròdemicaenmica,igràciesalesaportacionsdediversespersones,totaixòestàcanviant .
L’anàlisisociològicadelainteracciómostral’existènciad’unconjuntdeprejudicisidepautesdecomportamentnoexplícitsqueprofessoresiprofessorsutilitzenenlasevainterrelacióiquecontradiuen,d’altrabanda,moltsdelsvalorsafirmatsexplícitamentpelsistemaeducatiu .
Posemunexempled’aquestatransmissióinvertidadevalorsenlaqualesdestacaladiferènciaentreelqueésexpressatcomavalorpositiual’escolaielquerealmentésbenvalorat .
Enrelacióamblesconductesconflictives,lanormaescolarpressuposaquel’alum-nats’hadecomportarbé:acceptarladisciplinail’ordreinstitucionalitzat .Alhora,ladocilitatésunvalornegatiuenlasocietatactual,unsignedepassivitatidenosaberimposar-se;pertant,elfetqueelsnensescomportinmalamentsovintésconsideratcomaprovadepersonalitatactivaifortai,enconseqüència,valoratpositivament,totiquenosiguiexpressatdemaneraoberta .Aquestsjudicisdevalorsónpercebutsperlesnenesielsnens,itécomaconseqüènciaunaugmentdelesactitudsconflic-tives .
Coeducarenelmarcescolar60
Enunanena,uncomportamentconflictiuésmoltmenystoleratqueenunnen,quesovintrepsancionsmenysduresquelesnenes .Aquestavaloraciódiferent,negativaperalesnenesipositivaperalsnens,esrepeteixenrelacióamblapulcrituddelstreballsolacuriositatperlescosesilespersones .
Encanvi,enlatrajectòriaprofessionalposteriordelesnoies,esmostrenlesconse-qüènciesdeladiscriminacióviscuda .Lesnenestendeixenaadoptarcomportamentsdemajoradhesióalesnormesestablertes,perquèlasevarupturanoelssuposaavan-tatges;perconsegüent,tendeixenasermésestudiosesiaaconseguirmajorsèxitsacadèmics .
Almateixtemps,però,laformadesocialitzacióquehanrebuttantalafamíliacomalsistemaeducatiuactuasobreellesconvencent-lesdelseullocsecundarienlasocie-tat,delanormalitatdelpapersubordinatidelamenoratenciódelaqualsónobjecte .Peraquestaraó,ladiscriminaciósexistanotécomaconseqüènciaunamenorquali-ficacióacadèmica,peròsíunadevaluaciódelespossibilitatspersonalsdelanena,quehaexperimentatdurantlainfànciaunllargaprenentatgedeno-protagonistaihainterioritzatlainseguretatenelsàmbitspúblics .
Educació emocional i afectiva
Finsfapoc,ningúnoqüestionavaquès’haviad’ensenyariquènos’haviad’ensenyaral’escolaialsinstituts .Elstemps,persort,estancanviant .Comjas’haanatcomen-tantalllargd’aquestcapítol,apartdelatransmissiódeconeixement,l’escolatéunenormepesenlasocialitzaciódelespersonesatravésdelcurrículumocultque,demaneramoltsubtil,ensenyaaobeirelssuperiors,aacceptarlesjerarquiesil’ordreestablert,aixícomunsistemadenormesivalorsquepromoulaformaciód’unsindi-vidusqueacceptinl’estatdelescosesdemanerainqüestionable .
Aquestprocésdesocialitzaciódel’individu,avuidia,pràcticamentésdelegatal’es-colapeldebilitamentprogressiud’aquestacapacitatenlafamíliaiperlairrupciódelsmitjansdecomunicaciócomanousagentssocialitzadors,entrealtresaspectes .Nohemd’oblidar,però,quelaresponsabilitateducativanohaderecaurenomésenl’es-cola,sinóentotselsagentssocialitzadorsieducadors,mésenllàdelmarcescolar .Ésenaquestacoresponsabilitateducativaquehemdecontinuarcercantmodelscoeducatiusalternatiusal’ordreimperant .
Cal,doncs,reinventarl’educacióenunmónquecanvia .L’educacióhad’ampliarelstemes,lesformesielsmètodesperaccediragaudirdelaculturadelsaber,totbus-cantunequilibriharmoniósentrelaformacióracionalil’alliberamentdelasensibilitat .Així,elsobjectiusdel’educacióconcordenambeldesenvolupamentd’unaformacióintegral,immersaenunaculturaiunasocietatglobals .
Coeducarenelmarcescolar61
L’educacióhad’ampliarelstemes,lesformesielsmètodespergaudirdelacul-turadelsaberibuscarunequilibriharmoniósentrelaformacióracionalil’allibe-ramentdelasensibilitat .
Finsavui,l’escolahacentratelsseusesforçosadesenvoluparelsaspectesracionalsdelsindividus,oblidantenmoltscasosl’aspectesentimentaliafectiu .
Laintel·ligènciaemocional,obviadadurantanys,comprènhabilitatscoml’autocontrol,elconeixementd’unmateix,lamotivacióolasensibilitatpertenirencompteelssen-timentsdelsaltres .Lamalaptesaemocionalenscondueixatenirreaccionsdespro-porcionadesimaldirigides,quepodendur-nosaresultatsdesastrososperanosaltresmateixosiperalsaltres .
Elgènere,amésamés,peruncantóencadenahomesidonesamaneresdesentirideviureimposadesperlatradició,i,perl’altre,sabemqueelssentimentss’apreneniquepercanviarlesactitudsprofundescalcanviarprimerlescreencesquelesdeter-minen;pertant,ésimprescindibleiniciarunaeducacióemocionalque«desaprengui»allòaprès .
Calcrearnoussentimentsielaborarunesnovescreencesafectives .L’educacióafec-tivosexualenl’adolescència27potserunacontribucióimportantperaldesaprenentat-gedelaviolènciaiperalaformaciód’unesrelacionsméssanesiigualitàries,lliuresdeviolènciadequalsevoltipus,jaqueelsjovesilesjoves,apartirdelconeixementdelsseussentiments,estaranencondicionsdegestionar-losdelamillormanera .
Així,entreelsequipsdetreballésnecessariestablirunesrelacionsdeconfiançaiaju-damútua,unesrelacionsquepermetinactuarambmesura,ideixardebandalasen-sacióquenos’hipotferresoquemaiesfaelqueéssuficient .Aquestéselveritablecamícapalaconstrucciód’unaescolaid’unesinstitucions,espais,endefinitiva,nosexistesiméslliuresijustos,ontinguincabudatottipusdeconeixementsideperso-nesimaneresdefer,sempredesdel’afecte,elrespecteilaconfiança .
27 . Perconsultarunapropostad’actuacióespotrecórreralllibredeRosasanCHisTot per amor?: una experiència educativa contra la violència a la dona.
62
Aquestcapítolfinalnopreténcapaltracosaqueobrirnovesportesalacoeducació,mésenllàdelslímitsdelmónescolar .Estractad’uncapítolobertqueintentasembrarirecollirinquietudsentrelesdiferentspersonesquetreballenenl’àmbitdelapromociódepolítiquesd’igualtat,enparticular,ientotselsàmbitsdelespolítiquespúbliques,engeneral,pertald’adoptarunaperspectivacoeducativaenelseutreballquotidià .
Aescalaglobalestractad’unapartatqueesproposaferunaprimeraaproximacióalanociódeciutatscoeducadores,intentantferalgunesaportacionsimoltespregun-tes,desdelaperspectivadegènere,alconceptedeciutatseducadores .28
Ciutats coeducadores
Elconceptedeciutateducadoraesvainstitucionalitzarl’any1990ambmotiudelPri-merCongrésInternacionaldeCiutatsEducadoresaBarcelona,pertald’integrarsotaunmateixmarcelsdiferentsàmbitsiagentseducatiusd’unaciutat,incloent-hielses-paisd’educacióformal,noformalidelleure .D’aquestamanera,elconceptehaevo-lucionatfinsalpuntdeconsiderarl’educaciócomaeixtransversaldelespolítiquesmunicipals(PEC2007) .
Elconcepte«ciutatseducadores»implica,amésdelesfamíliesil’escola,elsajuntaments,lesassociacions,lesindústriesculturals,lesempresesialtresins-titucionsicol·lectiusdelaciutat .
Aquestconcepte–explicalasecretàriadel’AssociacióInternacionaldeCiutatsEdu-cadores,PilarFigueras–obrel’educacióaunanovadimensióqueimplica,amésdelesfamíliesil’escola,tambéelsajuntaments,lesassociacions,lesindústriesculturals,lesempresesialtresinstitucionsicol·lectiusdelaciutat .
28 . LesciutatsambrepresentacióalPrimerCongrésInternacionaldeCiutatsEducadores,celebrataBarcelonaalnovembredel1990,vanrecolliralaCartainicialelsprincipisbàsicsperal’impulseducatiudelaciutat .Partiendelconvencimentqueeldesenvolupamentdelsseushabitantsnoespotdeixaral’atzar .AquestacartaesfonamentaenlaDeclaracióUniversaldeDretsHumans(1948),enelPacteIn-ternacionaldeDretsEconòmics,SocialsiCulturals(1966),enlaDeclaracióMundialsobreEducacióperaTothom(1990),enlaConvencióqueesvaassumiralaCimeraMundialperalaInfància(1990)ienlaDeclaracióUniversalsobrelaDiversitatCultural(2001) .
Coeducar des de l’àmbit local: portes obertes
Coeducardesdel’àmbitlocal:portesobertes63
D’aquestamanera,l’educaciós’enténcomunatascacompartidaperlesfamíliesilesescoles,peròtambéperaltresagentsquenohavienestatconsideratsfinsaaquellmomentcomacoresponsablesdel’educacióciutadana .Perexemple,lespersonesencarregadesdelsserveissocialsid’atencióalespersones,delaplanificacióurbana,lamobilitatilavialitat,delasalutodelaseguretat,delsesports,delsmitjansdeco-municació,etc .
Enaquestmarc,elProjecteeducatiudelaciutatdeBarcelonahapromogutidesen-volupatdurantelsúltimsanys l’ÀreadeValors iCiutadaniaActiva,sota ladirecciód’AmparoTomé–unapersonaprofundamentcompromesaamblacoeducació–,enelqualhaestatconsideradalaperspectivadegèneredinsdelsdiferentsprojectes,po-santèmfasienelvalordelaigualtat comavalorciutadàdemocràticfonamental .
Undelsobjectiusclaudelconcepte«ciutatseducadores»éslapresadecons-ciènciadelpaperquetétothomenelsprocessoseducatiusd’unaciutatdesdelainterdisciplinarietatilatransversalitat .
Prendreconsciènciadelpaperquetenimtoteslespersonesenelsprocessoseduca-tiusd’unaciutatésundelsobjectiusclaudel’úsd’aquestnouconcepteieixestructu-rantdelespolítiqueslocals .Peraixò, laciutateducadoraimplicauncompromísquehandecompartirelsgovernslocalsilasocietatcivilpertaldepromourecondicionsd’igualtat,d’inclusióidesostenibilitateneltempsienelsdiferentsespaisd’unterritori .
Interdisciplinarietat. Ésunaformadetreballcomplexaquereconeixelcaràcterrelatiudelsenfocamentscientíficsperseparatiestimulal’elaboraciódenousenfocamentsmetodo-lògicsmésadequatsperalasoluciódelsproblemes,integrantinstrumentsifórmulesd’acciódediferentsdisciplines,apartird’unaconcepciómultidimensionaldelsfenòmens .
Transversalitat. Eneducació,lestemàtiquestransversalsimpliquenelconjuntdecon-tingutsessencialmentactitudinalsqueformenpartdelesactivitatsplantejadesento-teslesàreescurricularsdelsistemaeducatiu(perexemple,educacióambiental,edu-cacióperlapau,educacióperalaciutadaniaocoeducació) .Abastencontingutsdediferentsdisciplinesielseutractamenthadeserabordatdesdelacomplementarietat .
Enelsprocessoseducatiusinherentsaunaciutat,lainterdisciplinarietataportaràlariquesadelsdiferentsmètodesperal’anàlisidelarealitat,totintegrantprofessionalsprocedentsdediversesdisciplinesenlacercademúltiplessolucionsperaunmateixproblemasocial;latransversalitat,perlasevabanda,implicaràlacomprensióprofun-dadelaimportànciadelacoeducacióentoteslesesferesdelavidaciutadanailagestiódelesciutats .
Perquèunaciutatsiguieducadorahadetenirunaintencionalitatmoltclaracapade-terminatsvalorsdemocràticsidejustíciasocial .Peraaquestafinalitat,s’haurandepreveure,a travésde lespolítiques locals,elscanvisque lasocietatexperimentacontínuament,aixícomlesnovesnecessitatssocialsquederivend’aquestesnovesmaneresd’entendreideseralmón .
Coeducardesdel’àmbitlocal:portesobertes64
Elsprincipisquesustentenelconceptedeciutateducadora,talcomassenyalalaCar-tadeCiutatsEducadores (2002),sónelsd’impulsar laqualitatdevida, la igualtatd’oportunitats,eldiàlegintergeneracional,laformacióalllargdelavida,l’associacio-nisme,laparticipacióciutadanailacoordinacióentreadministracionsisocietatcivil .
Elsprincipisquesustentenelconcepte«ciutateducadora»sónlaqualitatdevida,laigualtatd’oportunitats,eldiàlegintergeneracional,laformacióalllargdelavida,l’associacionisme,laparticipacióciutadanailacoordinacióentreadmi-nistracionsisocietatcivil .
Elnostrepuntdepartidapertalderecolliriproposarpautesd’actuacióperatècni-ques,tècnicsiresponsablesdelespolítiquesmunicipalséseldeferevolucionarelconceptedeciutateducadoraunpasmésenllà,finsalpuntd’aconseguirproposarquelacoeducaciósiguieixtransversaldelespolítiquesmunicipals .
D’aquestamanera,totaaccióeducativaestariatravessadaperlaperspectivad’igual-tatdegèneredemaneraintegraliseriaincorporada«entoteslespolítiques,entotselsàmbitsientoteslesetapes,perpartdelsactorsnormalmentinvolucratsenl’adop-ciódemesurespolítiques»,talcomsuggeriaelConselld’Europal’any1999enparlardegender mainstreaming(transversalitzaciódegènere) .
Comhemvistalllargd’aquestdocument,avuielconceptecoeducaciónopotdesig-narúnicamentl’educacióconjuntadelshomesidelesdones .Lacoeducaciódesignaunadeterminadamanerad’entendrel’educació,dintredel’escolaifora,basadaenunaveritableigualtatd’oportunitatssostingudaalllargdeltemps,quedónaelseujustva-loralesdiferentsaportacionsfetesperlesdonesipelshomesalavidaquotidiana,alaciènciaialahistòria,enunmodelpedagògicquerecullelssabersfemeninsfinsaraobviatsiocultatsiqueéscapaçd’educarperigualelsnoisilesnoiesenlaresponsa-bilitat,l’autonomia,elreconeixement,elrespecte,laconfiançailacura .
Oportunitats coeducatives
Aquestdocumentdetreballéselresultatd’unestudiderecerca,basatenlainforma-ciórecopiladaperpersonaltècnic(agentsd’igualtat)de56municipisdelaprovínciadeBarcelona(annexI),sobreelscriteris,implícitsiexplícits,queguienelsprocessosd’educacióiparticipacióciutadanadesdelaperspectivadegènereenelsajuntaments .
Analitzantlestendènciesilesdivergènciesdelsinformes,29eltreballesvacentrarenlaidentificacióde:
29 . Ensreferimalsqüestionarisquevanrespondrelesagentsd’igualtat,complementatsamblesen-trevistesrealitzadesapersonesresponsablesdelapromociódelespolítiquesd’igualtataescalalocalendiferentsmunicipisdelaprovíncia .Elmodeldel’entrevistaespotconsultaral’annexII .
Coeducardesdel’àmbitlocal:portesobertes65
–Lesdiferentsestratègiesd’intervencióeducativadesenvolupadesaescala local(bonespràctiques) .
–Lesnecessitatsdetectadespertald’integrarlavisiócoeducativaalatascaquo-tidianadelpersonaltècnicdelsajuntaments .
–Lesresistènciesidentificadesoelnivelld’acceptaciódelqualgaudeixlaperspec-tivacoeducativaentreelpersonaltècnicipolíticdelsmunicipis .
Delsresultatsde l’anàlisi realitzadas’handesprèselscriterispera l’estructuraciód’aquestaguia,totintentantrespondre,enalgunamesura,alesnecessitatsexpres-sadesperlespersonesenquestades .Entrealtrescoses,demanavendisposardema-terialactualitzatsobrelacoeducacióavui,deguiesmetodològiquesamborientacionsperal’acció,d’einesirecursosperalacoeducacióforadel’àmbitescolar,d’elementsargumentadorsperalasuperaciódelesresistènciesidentificades,etc .
Pelquefaalaintervenciócoeducativaobonespràctiques,esdetectàquelamajoriademunicipisenquestatshantingutalgunaexperiènciatransversalenlapromociódepolí-tiquesd’igualtatdegènereatravésd’estratègieseducatives,peròsempreenunprimernivelldesensibilitzacióciutadana(jornades,tallers,xerradesialtresaccionspuntuals) .Enaltrescasos,lesexperiènciescoeducativess’hanconcentratenelmónescolar .
Noobstantaixò,undesigiunademandaimperantdel’OficinadePromociódePolí-tiquesd’IgualtatDona-Home,del’Àread’IgualtatiCiutadaniadelaDiputaciódeBar-celona,éscomençaratraçarideespertald’obrirnouscaminsaltreballcoeducatiuforadel’àmbitestrictamentescolar .
Lacoeducacióforadel’àmbitestrictamentescolarpotserunaoportunitatperimpulsarnovesideesdetreballtransversalaescalalocal .
Ambaquestamotivació,elfinald’aquestdocumentromandràoberta lesvostresaportacions,comsifossinmúltiplesportesobertesperalacoeducació .Perquèunaportas’hadecreuarperpodersortirdelsllocsconeguts,inomésenobrir-laespotconvidarméspersonesaentraradintreoespotsortiral’exterior,acaminar,acom-partir,aviure .
Durantmoltsanys,lespersonescompromesesamblacoeducacióhananatdissenyantmodelscoeducatiusdecentresescolars,quehemanatdescrivint,enelsseusdife-rentsvessants,alllargd’aquestdocumentid’altres .Elreptedefuturconsisteixaanardissenyantconjuntamentmodelscoeducatiusdeciutat,demaneraqueaconseguimformular-noslespreguntesadequadesacadacontextdesdediferentsdisciplinesiperspectives,trobantelsespaisadientsperaldebatilacreativitattransformadora .
Peraquestmotiu,alllargd’aquestdocumenthemfetunexercicid’extrapolacióentreelsàmbitsd’observacióques’hananattreballantenelmarcescolarielsàmbitsqueespodrienobservarenelsidelesadministracionspúbliquesienlavidad’unaciutat .Perquèsabemqueaquesteslíniesdereflexiógeneraranunefecte«d’extensióinter-pretativa»d’unàmbitdetreballaunaltre .
Coeducardesdel’àmbitlocal:portesobertes66
Coms’haexplicitata lapart introductòria,ambaquesttreballnoesté lapretensiód’oferirreceptesnirespostesúniquesotancades,perquènon’hiha .Peraixòcreiemqueaquestdocumenthauriad’assemblar-seaunquaderndebitàcolaiserguixat,su-bratllatireescritconstantment,amblabasedelesvostresnotes,observacionsicons-tatacionsempíriques .
Adreçaraquestaguiaalpersonaltècniciambresponsabilitatpolíticadelsmunicipisharepresentatunimportantrepteiunesforçd’adaptació,jaque,finsara,lespropos-tesilesmetodologiescoeducativess’haviendissenyatexclusivamentperalpersonaldocentdelscentresescolars .
Tanmateix,sabemquelacoeducaciós’had’adaptaralesnovesrealitatsinecessitatssocialsiqueelpersonaltècnicipolíticdelsmunicipistél’enormeavantatged’estarapropdelsdiversosprocessoseducatiusd’unaciutat .Aixòrepresentamúltiplesopor-tunitatscoeducatives .30
Atravésdeltreballlocal,querepresentalamàximaproximitatamblesnostrescon-ciutadanesielsnostresconciutadans,hemd’adquirirlacapacitatdevisibilitzar,do-cumentariimplementarpolítiquesquecombatinladiscriminacióinspiradaenqualse-voldiferència:sexe,raça,classe,origencultural,preferènciasexual,etc .
Ambaquestpropòsit,unprimerpaséscrearoenfortirleslleismunicipalsilanormativalocalenmatèriadelluitaversladiscriminació,eradicanttoteslesnormesqueimpliquindiscriminaciónegativa,segregacióojerarquitzaciódelesdiferènciesentrelespersones .
Lacoeducaciós’hadepoderincloureexplícitamentenelsplansd’igualtatdelsmunicipiscomunaspectecomplexques’hadedesenvolupardesdetotselsàmbitsdeltreballlocal .
Peraixòésimportantpromoureidonarseguimentaplansd’igualtatqueincloguinac-cionsafirmativesentotselsàmbitsdelavidaciutadana:laboral,educatiu,sanitari,urbanístic,etc .Enaquestmarc,lacoeducaciós’hadepoderincloureexplícitamentenelsplansd’igualtatdelsmunicipiscomunaspectecomplexques’hadedesenvolupardesdetotselsàmbitsdeltreballlocal .Ésadir,quenohadeserunaspectedelegatnirelegatalmónescolar,sinóquehadeseruncompromísambelsprocessosedu-catiusdelaciutatenelsseusdiferentsàmbits .
Elsegüentpasqueproposemenlaimplementaciódelespolítiqueslocalsésobservarelsresultatsolesconseqüènciesdelesnostresintervencions,debatreambtotselsagentsimplicats,avaluarqualitativamentidocumentarelsavençosaconseguits .No-mésd’aquestamanerapodremcontinuarconstruintconjuntamentconeixementssig-nificatiusperferdelesnostresciutatsespaishumans,sosteniblesijustos .
30 . Sobrenovesrealitatsinecessitatssocials,desd’unaperspectivadegènere,espodenconsultar:
C .lomas .¿El otoño del patriarcado? Luces y sombras de la igualdad entre mujeres y hombres.
M .CastellsiM .subirats .Mujeres y hombres: ¿un amor imposible?
Coeducardesdel’àmbitlocal:portesobertes67
Peraixò,usanimemacomençaraobservarlesvostresciutats,adestacaraquellsele-mentsqueenspodenindicarquelanostraciutatéscoeducadora,definintlesvaria-blesqueprodueixenlesdiscriminacionsiidentificantlesaportacionsque,desd’unpuntdevistaintegrador(noandrocèntric),podríemferalanostraciutat,perviureiconviure-himillor .
Algunsindicadorsqueensconvidenalareflexiópodenserelssegüents:
–Unaciutatambpublicitatqueutilitzalesdonescomaobjectesexualpotcoeducar?
–Espotconsiderarcoeducadoraunaciutatque,alsdiarisiperiòdicslocals,publicamultiplicitatd’anuncisambdonesqueesprostitueixen?
–Unaciutatpotsercoeducativahavent-hiprostituciósexual?
–Unaciutatonellleureesredueixalacompetició,alfutbol,al’alcoholismeialcon-sum,potsercoeducadora?La vida ha de recobrar el sentit de viure-la, no de consu-mir-la...
–Unaciutatcoeducasihihavidaalcarrer ixarxessocialsfortes .Ambsensaciód’equitatsobreelsusosdelsespaisidelsrecursos,potserinseguraunaciutat?
68
ArenysdeMar,Maresme
Badalona,Barcelonès
BadiadelVallès,VallèsOccidental
BarberàdelVallès,VallèsOccidental
Berga,Berguedà
Calella,Maresme
Canovelles,VallèsOriental
Cardedeu,VallèsOriental
Castelldefels,BaixLlobregat
CerdanyoladelVallès,VallèsOccidental
CorberadeLlobregat,BaixLlobregat
CornellàdeLlobregat,BaixLlobregat
Esparreguera,BaixLlobregat
EspluguesdeLlobregat,BaixLlobregat
Garriga,la,VallèsOriental
Gavà,BaixLlobregat
Granollers,VallèsOriental
Llagosta,la,VallèsOriental
FranquesesdelVallès,les,VallèsOriental
Igualada,Anoia
Lliçad’Amunt,VallèsOriental
LlinarsdelVallès,VallèsOriental
MalgratdeMar,Maresme
Manresa,Bages
Masnou,el,Maresme
Mataró,Maresme
MolinsdeRei,BaixLlobregat
MontcadaiReixac,VallèsOccidental
OlesadeMontserrat,BaixLlobregat
PinedadeMar,Maresme
PratdeLlobregat,el,BaixLlobregat
Ripollet,VallèsOccidental
RodadeTer,Osona
Rubí,VallèsOccidental
Sabadell,VallèsOccidental
SantAndreudelaBarca,BaixLlobregat
SantBoideLlobregat,BaixLlobregat
SantCeloni,VallèsOriental
SantCugatdelVallès,VallèsOccidental
SantFeliudeLlobregat,BaixLlobregat
SantJoanDespí,BaixLlobregat
SantJustDesvern,BaixLlobregat
SantPeredeRibes,Garraf
SantQuirzedelVallès,VallèsOccidental
SantSadurníd’Anoia,AltPenedès
SantVicençdelsHorts,BaixLlobregat
SantaColomadeGramenet,Barcelonès
SantaMargaridaielsMonjos,AltPenedès
Annex I. Municipis enquestats
AnnexI .Municipisenquestats69
SantaPerpètuadeMogoda,VallèsOcci-dental
Sitges,Garraf
Terrassa,VallèsOccidental
Torelló,Osona
Vic,Osona
Viladecans,BaixLlobregat
VilafrancadelPenedès,AltPenedès
VilanovailaGeltrú,Garraf
70
Municipi:
El nombre d’habitants del municipi on treballes és de:
1 . <5 .000 2 . 5 .000–15 .000 3 . 15 .000–30 .000
4 . 30 .000–50 .000 5 . >50 .000
Al municipi on treballes, hi ha Projecte educatiu de ciutat?
1 . Sí 2 . No 3 . Nohosé 4 . Sí,perònoséenquèconsisteix
Professió:
Àrea de treball:
Càrrec:
Quina era la teva ocupació abans de treballar en temes d’igualtat i/o d’educació?
Sexe:
1 . Dona 2 . Home
Edat:
1 . <25 2 . 25–35 3 . 35–45 4 . >45
Estudis
Nivell: 1 . Batxillerat Formació: 1 . Magisteri
2 . FP/CFGS 2 . Pedagogia
3 . Estudismitjans 3 . Psicologia
4 . Estudissuperiors 4 . Sociologia
5 . Màster/Postgrau 5 . Educaciósocial
9 . Altres 9 . Altres
Annex II. Enquesta
AnnexII .Enquesta71
Descriu les teves activitats principals al teu lloc de treball:
Descriu quins programes gestiones de manera directa o indirecta
Consideres que la coeducació és una prioritat al teu municipi?
1 . Sí 2 . No 3 . Nohosé
Per què?
Hi ha alguna experiència de treball coeducatiu al teu municipi?
1 . Sí 2 . No 3 . Nohosé
Si la resposta és afirmativa, descriu en què ha consistit, si us plau:
S’ha generat algun tipus d’estratègia al teu municipi, des de l’Administració pública o des de la societat civil, per tal de combatre les discriminacions per raó de gènere?
1 . Sí 2 . No 3 . Nohosé
En les següents qüestions, et demanem que facis una reflexió de manera sintètica.
Quines serien les implicacions d’integrar una mirada coeducativa en les teves ac-tivitats?
AnnexII .Enquesta72
Descriu les teves necessitats principals per tal d’integrar la visió coeducativa en la teva tasca quotidiana:
Des de la teva perspectiva, quins són els agents educatius més rellevants al muni-cipi on treballes?
Quin és el nivell d’acceptació entre el personal tècnic i polític del teu municipi de la importància de treballar amb perspectiva de gènere?
Quines són les principals resistències que has trobat?
Si vols afegir alguna reflexió o la descripció d’alguna experiència, serà benvinguda.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
73
bonal,X .«Elprofessoratcomaagentdecanvi .Unaavaluaciósociològicaapartird’unaexperiènciaderecerca-accióencoeducació» .Tesidoctoral .Barcelona:Depar-tamentdeSociologia,UAB,1994 .
— .«Canviarl’escola:lacoeducacióalpatidejocs» .Quaderns per a la Coeducació,núm .13 .InstitutdeCiènciesdel’Educació,1998 .
blanCo,N .«¿Dequémujeresydequéhombreshablanloslibrosdetexto?» .Kikiriki. Cooperación Educativa,núm .54,1999 .
bourdieu,P .La dominació masculina .Barcelona:Edicions62,2000 .
— .Razones prácticas: sobre la teoría de la acción .Barcelona:EditorialAnagrama,2007 .
Calzada,T .E .;rovira,J .Participació i coresponsabilització ciutadanaa «Per una ciutat compromesa amb l’educació». Projecte educatiu de ciutat .Institutd’Educació-Ajun-tamentdeBarcelona .Vol .1,p .409-433,1999 .
Castells,M .;subirats,M .Mujeres y hombres: ¿un amor imposible?Madrid:AlianzaEditorial,2007 .
diputaCió de barCelona .Democràcia intercultural i ciutat educadora .Col·leccióGuiesMetodològiques .Barcelona,2006 .
— .«Agentsd’igualtatdegènere:unanovaprofessió» .Col·leccióDocumentsdeTre-ball .SèrieIgualtatiCiutadania .Barcelona,2007 .
Fernández palomares,F . (coord .)Sociología de la educación .PearsonPrenticeHall,2003 .
GarCía salomón,M .Els paranys de l’amor: Materials per treballar la prevenció de rela-cions abusives amb adolescents i joves. Barcelona:EdicionsOctaedro,2006 .
GarCía,M .;troiano,H .;zaldívar,M .El sexismo en los libros de texto: análisis y propu-esta de un sistema de indicadores. Madrid:InstitutodelaMujer,1993 .
Harris,J .R .El mito de la educación .Barcelona:NuevasEdicionesdeBolsillo,2003 .
lomas,C .¿El otoño del patriarcado? Luces y sombras de la igualdad entre mujeres y hombres. Barcelona:Península,2008 .
MEC .La educación en España. Bases para una política educativa .Madrid:MEC,1969 .
Bibliografia
Bibliografia74
moreno,M .Cómo se enseña a ser niña: el sexismo en la escuela .ColecciónOchodeMayo,núm .6 .Barcelona:IcariaEditorial,1986 .
morGersen, F .,etal.«Educacióperaldesenvolupamentsostenible:tendències,diver-gènciesicriterisdequalitat» .Barcelona:Graó,2007 .
PEC .Barcelona Ciutat Educadora .VolumI .L’educació com a eix transversal de les polítiques municipals .Barcelona:InstitutMunicipald’EducaciódeBarcelona,2007 .
peraza,C .;Carreras,A .«Lacoeducacióal’escolabressol:unprojectederecerca-acciósobrel’educaciódegènerealaprimerainfància» .Revista Barcelona Educació,núm .52 (febrer-marçdel2006) . Institutd’Educacióde l’AjuntamentdeBarcelona,p .8-9 .
— .«Unaexperienciacoeducativaenescuelasinfantiles(0-3)deBarcelona» .RevistaAula de Innovación Educativa,núm .159(febrerdel2007) .Graó,p .37-40 .
rambla,X .;tomé,A .«Unaoportunitatperalacoeducació:lesrelacionsentrefamíliesiescoles» .Quaderns per a la Coeducació,núm .14 .InstitutdeCiènciesdel’Educació,UniversitatAutònomadeBarcelona,1999 .
sampedro,J .«Ellastambiénvalenparaingenieras(perohuyen)» .ElPaís. SecciónSo-ciedad,31dejuliolde2008,p .28 .
sanCHis,R .Tot per amor?: una experiència educativa contra la violència a la dona .Bar-celona:AssociaciódeMestresRosaSensat,2006 .
santos,M .Á .(coord.) .El harén pedagógico. Perspectiva de género en la organización escolar .Barcelona:Graó,2000 .
subirats,M .«Conquistarlaigualdad:lacoeducaciónhoy» .Revista IberoamericanadeEducación,núm .6(setembre-desembrede1994):Género y Educación .
subirats,M .;brullet,C .Rosa y azul: la transmisión de los géneros en la escuela mix-ta .Madrid:MinisteriodeCultura,1988 .
subirats,M .;tomé,A .Balones fuera: reconstruir los espacios desde la coeducación .Barcelona:EdicionesOctaedro,2007 .
tannen,Deborah .Género y discurso .Barcelona:Paidós,1996 .
tomé,A .;bonal,X .«Construirl’escolacoeducativa:lasensibilitzaciódelprofessorat» .Quaderns per a la Coeducació,núm .12 .Barcelona:InstitutdeCiènciesdel’Educació .UniversitatAutònomadeBarcelona,1998 .
tomé,A .;González,A .;lomas,C .«Lucesysombrasenelcaminohaciaunaescuelacoeducativa» .A:Mujer y educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferen-cia .Barcelona:Graó,2002 .
Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria
Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania
Documents de TreballSèrie Igualtat i Ciutadania
1 Centresd’informacióirecursosperadones:Unapropostademodelfuncionalidegestió
2 Agentsd’igualtatdegènere:Unanovaprofessió
3 Elementsperaunaactuaciómunicipaldepromociódelcivisme
4 Dretsideuresdelespersonesestrangeres:Manualpràcticperalaconvivènciaciutadanaadreçataprofessionalsdelmónlocal
5 Eldissenyinstitucionaldel’àmbitdelaparticipacióciutadanaalescorporacionslocals
6 Bibliografiabàsicasobrediversitaticiutadania:Edició2007
7 Elsdretshumansalaciutat:AdaptaciódelesnormativesmunicipalsalaCartaEuropea
8 Lamediacióciutadanaalsajuntaments:Estudidecasos
9 Joventutipolítiquesdejoventut:25aportacions
10 Síndicsdefensorsdelaciutadania:Apuntsperalasevaimplementació
11 CondicionsdevidaihàbitsdelapoblaciójovedelaprovínciadeBarcelona:EnquestadecondicionsdevidaihàbitsdelapoblaciódeCatalunya2006
12 Lamediacióciutadana:unanovapolíticapública:Basesd’implantació
13 Marcconceptualibonespràctiquesenciutadaniaiconvivènciaalsbarriseuropeus .INTI-CIEN
14 L’ússocialdeltempsalaprovínciadeBarcelona:EnquestadecondicionsdevidaihàbitsdelapoblaciódeCatalunya2006
15 CondicionsdevidaihàbitsdelesdonesdelaprovínciadeBarcelona:EnquestadecondicionsdevidaihàbitsdelapoblaciódeCatalunya2006
16Dinamitzacióiinformacióalscentresdesecundària,unaeinaeducativa
EstudisSèrie Igualtat i Ciutadania
1 Construintelsdretsdelesdones:Delsconceptesalespolítiqueslocals
2 Desenvolupantelsdretsdelesdones:Àmbitsd’intervenciódelespolítiquesdegènere
3 LespolítiqueslocalsdecivismeaEuropa:Exemplesdeconvivènciaid’implicacióciutadana
4 Polítiqueslocalsdejoventut:Criteris,einesirecursos
5 Polítiquesdeciutadania:Discurspúblicsobrelagestiólocaldeladiversitat
6 LespolitiqueslocalsdecivismeaEspanya
7 Polítiquesurbanesdeltemps
Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania
Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria
Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria
Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania
Documentos de TrabajoSerie Igualdad y Ciudadanía
13 Marcoconceptualybuenasprácticasenciudadaníayconvivenciaenbarrioseuropeos .INTI-CIEN
EstudiosSerie Igualdad y Ciudadanía
4 Políticaslocalesdejuventud:Criterios,herramientasyrecursos
5 Políticasdeciudadanía:Discursopúblicosobrelagestiónlocaldeladiversidad