Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
1
SUMARI DE CONTINGUTS
1. Esports d’hivern d’alta muntanya
Descens de neu 2
Habitant la neu 12
El Pallars Sobirà 18
Nivologia i climatología 22
Esports de neu 28
Condició física i salut 33
Els professionals dels esports de muntanya 40
2. Esports d’aventura
Desplaçament inestable 45
Precaució i prevenció a la muntanya 51
Lleure i aventura 55
El joc d’estratègia 59
EsporTIC 63
Sobre rodes 67
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
2
ESPORTS D’HIVERN D’ALTA
MUNTANYA
A Catalunya, la geografia, el clima i l'afició per l'esport propicien la pràctica d’esports
d’hivern i l’aprofitament de les pistes d’esquí per a una variada oferta d’activitats esportives
i lúdiques , les quals anirem desenvolupant al llarg d’aquest dossier de continguts.
Coneixerem, a més de la tipologia d’aquests esports, el context natural en el que es
practiquen, el material necessari per a practicar-los, les mesures de seguretat i les sortides
professionals que podem trobar on l’esport i l’activitat física són els protagonistes.
Parlarem de la neu com a medi natural per a la pràctica dels esports i dels factors
climatològics que la propicien i obtindrem dades curioses sobre els fenòmens naturals que
trobem a la muntanya i dels perills que poden provocar, així com les precaucions que s’han
de prendre quan ens trobem en aquest entorn natural.
1.1. Descens de neu
El Pirineu de Catalunya acull deu estacions d’esquí alpí i sis d’esquí nòrdic que figuren
entre les més visitades de l’Estat durant la temporada d'hivern. En els darrers anys,
aquestes estacions han ampliat la seva oferta amb noves modalitats d’esquí i molts esports
de neu. Algunes propostes s’adrecen als esquiadors més intrèpids, que busquen noves
emocions. D’altres, en canvi, estan pensades per als qui no practiquen o no els agrada
l’esquí, però volen passar un dia divertit a la muntanya.
CARACTERÍSTIQUES DELS DIFERENTS TIPUS D’ESQUÍ
A continuació, us presentem els tipus d’esquí més comuns:
Esquí alpí Esquí de fons Esquí de muntanya
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
3
ESQUÍ ALPÍ :
Es va començar a practicar als Alps, i d’aquí en ve el nom. La pràctica consisteix en baixar
per les faldes de les muntanyes a les estacions d'esquí. A les competicions, l’objectiu és fer
el descens en el menor temps possible, seguint un traçat sinuós marcat per unes balises
especials anomenades portes.
La principal dificultat tècnica a la qual s'han d'enfrontar els esquiadors és simplement com
controlar la direcció i velocitat del seu descens. Normalment, els principiants fan servir la
tècnica de la falca, per girar i parar, enfocant un o tots dos esquís cap a l'interior però els
esquiadors més avançats fan servir mètodes més difícils i alhora més elegants i ràpids. A
mesura que els esquiadors tenen més confiança, s'enfronten a pistes més llargues, amb
més pendent i més desiguals a velocitats més altes.
Les quatre modalitats de proves d'esquí alpí varien segons els tipus de pista i la forma en
que ha d'estar coberta.
- Descens: En aquest tipus de carrera l'objectiu és lliscar per una pendent molt
inclinada en el menor temps possible, per tant és convenient mantenir una
trajectòria el més recta possible. Es requereix equilibri i coordinació de braços i
cames, doncs es pot arribar a velocitats superiors als 140 quilòmetres per hora.
L'esquiador ha de mantenir-se dins la pista i passar entre les “portes”, que estan
col·locades de forma estratègica. Colpejar i fins i tot tirar una porta no desqualifica
al corredor, sempre que hagi passat per dintre d'aquesta. La prova de descens està
considerada com la prova reina de l'esquí alpí.
- Eslàlom: També és una prova de descens per una pendent. En aquest cas,
l'esquiador ha d'executar molts moviments en zig zag per superar les marques
(pals), que es troben situades al llarg de tota la pista i a curta distància unes de les
altres. La mitjana de longitud d'una pista és de 536 m i el desnivell es troba entre
140 i 200 metres. L'esquiador ha de maniobrar a través d'un número de portes que
normalment oscil·len entre un mínim de 45 fins a un màxim de 75. Són essencials
la rapidesa i l'agilitat, perquè la superfície de la pista presenta moltes irregularitats.
- Eslàlom gegant: Aquest tercer tipus de carrera es va introduir a les proves
internacionals d'esquí alpí al finalitzar la II Guerra Mundial al 1945. Bàsicament es
diferencia de l’eslàlom en la longitud de la pista que acostuma a ser d'un 1,6 km., i
en el desnivell, que és entres els 300 i 400 metres. Les pistes per dones són una
mica més curtes.
- Eslàlom super-gegant: Al 1983 es va introduir a l'esquí internacional la prova de
l’eslàlom super-gegant, una combinació de les proves de l’eslàlom i descens. Els girs
llargs i majestuosos efectuats a gran velocitat fan aquesta prova molt atractiva per
als espectadors.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
4
ESQUÍ DE FONS O NÒRDIC:
Aquesta modalitat és la més econòmica i senzilla. Els seus orígens es troben als països
nòrdics, d'aquí que també rebi el nom d'esquí nòrdic. Es tracta de caminar o córrer, segons
l'experiència de l'esquiador, per camins forestals nevats. Per això, més que equilibri, es
necessita una gran resistència física. Per facilitar el desplaçament, els esquís són més
estrets i llargs que els de l'esquí alpí i les botes són flexibles i lleugeres.
Al nòrdic s'esquia sobre superfícies relativament planes. Existeixen circuits de fons amb la
neu xafada artificialment i amb una traça preparada per la seva pràctica. El seu origen el
trobem en la necessitat de transport en terrenys nevats.
L’esquí de fons o nòrdic es divideix en dues tècniques:
- El clàssic: és el mètode més tradicional i fàcil per desplaçar-se a la neu. Els esquís
mitjançant un sistema de retenció proporcionen un punt de suport que s'adhereix
a la neu per efectuar els impulsos de cames i que permet progressar a les pujades,
plans i a la seva vegada lliscar en el descens. El braços contribueixen al
desplaçament exercint la seva força amb els bastons. Per fer més fàcil la tècnica,
les màquines que preparen les pistes, "imprimeixen" una traça en la neu en baix
relleu on els esquís encarrilats llisquen fàcilment, no es creuen i es pot mantenir
millor l'equilibri.
- El patinador: El patinador utilitza l'impuls de les cames semblant a la tècnica del
patinatge, per tant, no necessita cap sistema de retenció. El punt de suport per
efectuar l'impuls de les cames, el proporciona el canto de l'esquí. Com el clàssic, els
braços efectuen una força a través dels bastons. Les velocitats que s'obtenen són
superiors a les de l'esquí de clàssic. Per la tècnica de patinador no es necessita
traça però en canvi es important que la neu arribi a un cert nivell compacte, s'ha de
xafar amb màquines.
ESQUÍ DE MUNTANYA:
L'esquí de muntanya o esquí-alpinisme és la versió hivernal del muntanyisme clàssic. Apte
només per a esquiadors molt experimentats i amb bona forma física, que dominen tant
l'esquí alpí com l'esquí de fons i coneixen tècniques d'alpinisme i muntanyisme. Els
recorreguts es fan per terrenys verges i fora de pista, per la qual cosa és una pràctica que
presenta cert risc. Els seus practicants ascendeixen cims i fan travesses entre valls gràcies
al domini dels esquís sobre qualsevol tipus de neu. És precís dominar el terreny
muntanyós hivernal i reconèixer el desenvolupament i evolució dels allaus, el perill de les
esquerdes i dels canvis de temps. Es precisen tècniques d'alpinisme per franquejar
passatges empinats i el descens de vegades requereix saber esquiar.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
5
LA PRÀCTICA DE L’ESQUÍ
Tot i que esquiar no és un esport extremadament difícil d’aprendre, s’ha d’anar en compte i
començar, en primer lloc, per familiaritzar-se amb l’equip i el medi on ens trobem, Es
pot aprendre de manera senzilla, anant amb cura , amb un bon equip i respectant les
normes de seguretat.
És normal que al inici es produeixin caigudes i que els principiants tinguin por a possibles
lesions. És recomanable doncs, que es comenci per una pista petita, verda ( curta i sense
pendent) i que sigui a càrrec d’un monitor/a o d’un professional que e guiï.
Una vegada estiguem familiaritzats amb l’entorn i l’equip ( és molt important sentir-nos
còmodes amb ell), la postura és una característica essencial per a que els moviments
flueixin a l’hora de lliscar per la pista.
Abans de començar a descendir per la muntanya, és convenient que es segueixen unes
normes prèvies. S’ha d’intentar provar de recolzar tot el pes del cos sobre un peu d’esquí i
intentar mantenir l’equilibri. Si et tires cap endarrere i deixes caure el teu pes sobre els
talons perdràs l’equilibri. Per aquest motiu és recomanable recolzar el pes sobre la part
anterior del peu per a controlar la nostra postura. El cos ha d’estar relaxat i les cames i els
braços separats a la mateixa alçada. Ha de ser una posició relaxada i còmode però sense
perdre la postura recomanada.
Quan dominem la postura, el següent pas serà aprendre a frenar i dirigir per controlar la
velocitat. Un consell es separar la part de darrere dels esquís i dirigir els genolls cap endins.
D’aquesta manera, si s’agafa molta velocitat, podrem frenar poc a poc.
EQUIP BÀSIC PER A LA PRÀCTICA DE L’ESQUÍ
L'equip bàsic consta de:
Un parell d'esquís amb les seves fixacions correctes.
Unes botes d'esquí adequades al tipus d'esquí, o disciplina i les quals han d'estar
ajustades a les fixacions dels esquís que s'utilitzaran en el descens.
El casc és important, ja que l'esquí no deixa de ser un esport extrem que implica
riscos. Cada vegada més gent fa servir el casc que s’ha d’ajustar al cap i portar-lo
cordat.
Dos pals, que serveixen per tenir una bona percepció del terreny, que permet a
l'esquiador poder aguantar la postura correctament. Els pals donen equilibri i ritme
a més de ser molt útils per impulsar-se i per altres usos auxiliars.
Roba d’abric i impermeable.
Proteccions per l’esquena.
Dispositiu de localització per possibles incidents.
Ulleres de sol per protegir-nos dels raig solars i antiboira per no perdre visibilitat.
Guants goretex
Crema solar per la cara i protecció pels llavis.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
6
ESQUÍS I BOTES
CUA
ESPÀTULA
PATÍ
A cada modalitat d’esquí li correspon
un model. De totes maneres, tots
comparteixen aquestes parts.
Les botes han d’estar ajustades al peu
perquè el control de l’esquí sigui perfecte, i
a la vegada, tenir la rigidesa suficient per
evitar lesions de turmell i la elasticitat que
permeti la flexió del peu. Les diverses
capes sintètiques aïllen el peu del fred i el
protegeixen de lesions.
FIXACIÓ
Protecció posterior Llengüeta
Velcro Tancaments
Botons d’ajust
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
7
ULLERES
ROBA
Guants, mitjons gruixuts, jaquetes folrades… La roba especial per la neu ha d’estar
fabricada amb teixits que garantitzin la impermeabilitat i que mantiguin la transpiració.
Model pel vent:
Aquest tipus de ulleres protegeixen tant dels rajos solars
com de vents i precipitacions fortes. S’han d’adaptar a l
nas i garantitzar un camp visual ampli. Poden disposar
de petites entrades d’aire per evitar que s’entelin.
Model senzill:
El model més senzill està basat en unes ulleres de sol
tradicionals a les quals s’afegeixen unes pantalles
protectores per protegir els ulls dels reflexes dels rajos
ultraviolats
El sol a la neu:
En circumstancies normals, els rajos del sol cauen des d’una sola
direcció . No obstant, la neu “potencia” els efectes nocius del sol
perquè el sòl i les parets cobertes reflecteixen la llum. Per això és
important que les ulleres protegeixen el sol des de tots els angles.
Raig original
Reflex primari
Reflex secundari
Capa interna:
La capa més propera a la pell evacua la
transpiració. Fabricada amb teixits sintètics.
Capa intermèdia:
Forro polar. Reté el calor del cos i aïlla del fred
polar, però no deté la transpiració.
Capa exterior:
Aïlla de la humitat, però no del fred.
Pantalles protectores
Vidres molt foscos
Adaptador de goma
Vidre simple o doblegoma
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
8
ELS BASTONS
Un bon bastó ha de ser lleuger i el centre del seu pes ha d’estar el més a prop possible de
l’empunyadura. La corretja ha de ser flexible i resistent. La volandera ha de garantitzar bon
recolzament, que no s’enfonsi. En el cas dels bastons de competició, les volanderes poden
ser més petites.
Tipus de volanderes
Empunyadura
Volandera ( galeta) Puntes d’acer
Vareta metàl·lica
De competició D’aficionat De competició
Relació alçada - longitud del bastó (cm)
Fins
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
9
MATERIALS I CARACTERÍSTIQUES DE L’EQUIP D’ESQUÍ
L’equip bàsic és similar per a totes les formes d’esquí.
- Els esquís estan fabricats amb franges de fusta, metall o materials sintètics, que
permeten acoblar-se a les botes de neu. La unió s’aconsegueix mitjançant uns
dispositius anomenats fixacions, que permeten regular la força amb la que es
lliguen. La superfície de la sola de l’esquí està feta de materials molt resistents que
permeten lliscar, i es mantenen amb l’aplicació de ceres especials que augmenten
la velocitat de lliscament, depenent de les condicions de la neu. Els esquís són de
diferent longitud segons l’alçada i el pes de l´ esquiador i la modalitat que es
practiqui, i generalment oscil·len entre 1,8 i 2,1 m de llarg. L’amplada varia segons
la part de l’esquí : des de 7 fins 10 cm a l’extrem davanter (espàtula), es fan estrets
lleugerament fins al centre i tornen a eixamplar-se una mica cap a l’extrem
posterior (cua). L’espàtula normalment està corbada cap amunt per evitar clavar-se
a la neu. Els esquís de la modalitat alpina són més curts i amples que els utilitzats
per la modalitat de fons.
- Les botes, de sola llisa, són una part important de l’equip; per l´ esquí alpí
s’utilitzen botes de cuir rígid o plàstics especials i per l’esquí nòrdic s’utilitzen
materials mes lleugers i flexibles amb la part superior de cuir o niló. A la modalitat
alpina les fixacions subjecten les botes per la puntera i el taló amb uns mecanismes
que proporcionen flexibilitat i seguretat, i salten en cas de caiguda, permetent que
es desenganxi la bota. Per l’esquí de fons s´ enganxen només a la puntera, deixant
lliure el taló per permetre el moviment a les camades.
- Els bastons —que tenen una longitud entre 1,2 i 1,5 m— s’utilitzen per mantenir l´
equilibri i facilitar els moviments. Estan fets de tub lleuger, metall o fibra, i tenen
punys i corretges per facilitar l’agafament a l’empunyadura, així com un petit disc a
la punta per a recolzar-se a la neu.
NORMATIVA I MESURES DE SEGURETAT
A l'hora d'esquiar, com més elevades són les metes, més gran és la sensació de satisfacció
però també són els riscos. Per això hi ha una sèrie de normes que cal conèixer sobre el
comportament a la pista.
No oblidem que abans de sortir a la pista cal prendre una sèrie de precaucions bàsiques:
Realitzar un escalfament previ.
Cal estar hidratat, alimentat i descansat.
Utilitzar un equip adequat: guants, vestimenta apropiada i casc.
Utilitzar protecció solar: les ulleres de sol i les cremes són imprescindibles.
Revisar l'estat del material: esquís o taula, botes, bastons i sobretot les fixacions.
Cal informar-se sobre el comunicat meteorològic i consultar l'estat de la neu.
És millor conèixer l'estació: aconseguir un pla que reflecteixi totes les pistes i la
seva dificultat.
Cal contractar una assegurança d'accidents.
És important iniciar-se en l'esquí o l'snowboard amb un professional de
l'ensenyament que ens instrueixi en els primers passos.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
10
Normes de seguretat:
Perquè esquiar sigui un plaer és important que els esquiadors i els surfistes de neu tinguin
una actitud responsable a les pistes i coneguin i respectin les normes de conducta:
Tant a l’incorporar-se com al sortir de la pista, cal cedir sempre el pas.
S’ha d’extremar la precaució amb els altres: no hem de posar en perill la resta
d’esquiadors.
Hem d’adaptar la velocitat i la forma d'esquiar a la pista, a la neu, al clima i al nostre
nivell; d’aquesta manera controlarem la velocitat.
Hem d’evitar fer curses o salts i controlar la nostra trajectòria per no posar en
perill als esquiadors es troben a la part més baixa de la pista.
En els avançaments, no hem de creuar la trajectòria d'altres i cal deixar distància
suficient amb els altres esquiadors.
Hem d’evitar parades que puguin entorpir la trajectòria d'altres esquiadors. Si ho
fem, intentar que sigui sempre on puguem veure i ser vistos, i evitar parar-nos
sota un canvi de rasant.
Hem d’observar, respectar i prestar atenció a la senyalització i a les indicacions que
ens doni un professor o un empleat de l'estació.
En cas que presenciem un accident, hem de prestar ajut i socórrer al ferit.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
11
TIPOLOGIA DE PISTES
Els llocs per a la pràctica d’esports d’hivern , generalment ubicats en paratges naturals,
ofereixen gran varietat de serveis, però l’atracció general, són normalment, les pistes
d’esquí. Per orientar als esportistes, les pistes són classificades d’acord al seu nivell de
dificultat i es presenten als mapes seguint una classificació cromàtica.
VERDES
(Molt fàcils) Amb molt poca pendent (10-15%), generalment no superen els 500 metres, i estan
protegides de les inclemències meteorològiques. Sovint, s’ubiquen a cotes de neu baixes i inclús
rodejades de bosc per evitar el vertigen i l’impacte visual de les alçades. Són les ideals per
aquells que s’inicien en la pràctica d’esports de neu. Els mitjans d’elevació són lents per a
permetre als principiants anant adequant-se a ells.
BLAVES
(Dificultat mitja) Les pistes blaves tenen pendents més pronunciades que les verdes. Al no ser pistes
d’aprenentatge, en aquest tipus de pistes circulen esquiadors (i snowboarders) de tots els nivells. Els
mitjans d’elevació d’aquestes pistes són més ràpids ja que no són únicament per aprendre.
VERMELLES
(Difícils) Són pistes on fa falta un nivell mitjà alt. La pendent és força pronunciada, superant de
vegades el 40%
NEGRES
(Molt difícils/Nivell expert) La pendent supera el 50% i sovint són camins estrets que requereixen
gran destresa a l’hora de fer els girs. Aquestes pistes normalment es troben a cotes altes i només són
accessibles per esquiadors molt experimentats.
ITINERARIS
Pistes no patrullades ( Itineraris) Són itineraris, que tot i ser proposats i estar marcats als mapes de
les estacions d’esquí ( en color taronja), no estan condicionades ni patrullades. Per tant, es recomana
no travessar-les en solitari. En aquest tipus de pistes, els rescats no estan inclosos dins dels serveis
regulars de les estacions d’esquí. Són pistes de gran dificultat tècnica, només aptes, no només per
experts sinó per a aquells que coneixen molt bé la ruta.
FORA PISTA
De característiques similars als itineraris, es tracta de vessants de gran dificultat tècnica. L’esquiador
realitza el descens sense seguir un camí específic. Al contrari que a les pistes, no existeixen senyals ni
indicacions.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
12
1.2. Habitant la neu
HISTÒRIA I CARACTERÍSTIQUES DE LES RAQUETES DE NEU
Què són les raquetes de neu?
Les raquetes de neu són uns estris que s'acoblen a les botes i serveixen per desplaçar-se
amb més comoditat i rapidesa sobre terreny nevat, s’utilitzen sobretot en la pràctica
del muntanyisme o alpinisme a l'hivern. Distribueixen el pes de la persona sobre una
superfície més gran de manera que el peu no s'enfonsa completament a la neu.
Quan es van començar a utilitzar i per què?
Les raquetes de neu es van començar a utilitzar fa més de 3.000 anys per satisfer les
necessitats d'alimentar-se i explorar nous territoris durant l'hivern. Les comunitats
indígenes d'Amèrica del Nord van ser pioneres a l'hora de construir raquetes de neu amb
més maniobrabilitat i resistència que les anteriors. Algunes de les raquetes més antigues
feien més de 2 metres de llargada, per la qual cosa eren molt poc manejables però
permetien caminar sobre neu molt profunda sense enfonsar-se.
Mentre avui s'utilitzen principalment per al lleure i per l’ús dels excursionistes i corredors,
en el passat eren eines essencials per a comerciants de pell, caçadors i qualsevol persona
que necessités moure's per àrees on nevava sovint de forma severa. Fins i tot avui, les
raquetes de neu són necessàries per a guardes forestals i altres col·lectius que han de ser
capaços de moure's per àrees inaccessibles a vehicles motoritzats quan hi ha neu
profunda.
Abans de que la humanitat construís raquetes
de neu, la natura ja proporcionava exemples de
la necessitat d’adaptar-se per moure’s a la neu.
Alguns animals, el més notable d’ells, la Lepus
americanus (llebre americana), ja
havia evolucionat al llarg dels anys i comptava
amb uns peus exageradament grans que li
permetien moure’s ràpidament per la neu
profunda.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
13
Cap a finals del segle passat, a mesura que la societat va avançar del model rural a la
cultura industrial, les raquetes de neu van anar quedant en desús, per la qual cosa es van
començar a utilitzar amb finalitats recreatives. Així va néixer la pràctica de les raquetes
com a esport. Amb el temps els dissenys han anat evolucionant de la construcció amb
fusta i cuir cru a les raquetes d'alumini i policarbonat, que han revolucionat l'esport.
Com són?
Com pots observar a les fotografies, les raquetes de neu tradicionals tenen un marc de
fusta dura amb cordons de pell i les modernes, majoritàriament, són fetes de metall
lleuger o són una única peça de plàstic acoblada al peu per a distribuir el pes. A més,
generalment s'aixequen per la part de davant per a millorar la maniobrabilitat. Per al seu
bon funcionament no han d'acumular neu, per això tenen una reixeta, i han de tenir bones
fixacions als peus. Les raquetes antigues , pel seu disseny (excessivament grans), i pels
materials utilitzats, limitaven els desplaçaments a zones poc accidentades.
És en els últims anys, amb el pas de les raquetes a l’àrea de la competició , quan han anat
evolucionant i apareixent al mercat raquetes de longitud reduïda, realitzades amb
materials sintètics que permeten l’accés a la muntanya a tot tipus d’aficionats.
L’EQUIP I LA TÈCNICA ________________________________________________________________
L’equip
L’element imprescindible de l’equip per practicar rutes amb raquetes de neu (a més de les
raquetes), són els bastons, indispensables com a punt de recolzament per a equilibrar la
marxa.
D’altra banda, posarem especial atenció a la selecció de la roba que portarem a la
travessia. Tal i com faríem per qualsevol jornada a la neu, ens equiparem amb diverses
capes de roba; les haurem de seleccionar en funció de la temperatura ambiental i de
l’esforç físic que es calcula que realitzarem.
Posarem especial atenció en abrigar-nos bé les cames, ja que hem de tenir en compte que
a cada pas que realitzem una quantitat indeterminada de neu anirà a parar a elles.
Guants, barret i ulleres de sol completaran el nostre equip de neu.
Raquetes de neu
tradicionals Raquetes de neu
actuals
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
14
La tècnica
La tècnica necessària per a la pràctica d’esquí amb raquetes és extremadament senzilla. De
fet, consisteix bàsicament en posar-se als peus les raquetes. Les raquetes permeten, al
abastar una major superfície de neu, que el nostre cos no s’enfonsi a la mateixa.
L’especial disseny de les raquetes comporta una
necessària separació entre les cames, fet que fa que
caminar amb elles al principi sigui una mica difícil i ens
haguem d’adaptar durant una estona. Tanmateix, és
necessari saber que haurem d’adaptar lleugerament
el nostre pas a la longitud de la raqueta, per tant, si
són més llargues, el nostre pas serà més lent i llarg, i
hem de vigilar amb els entrebancs entre les raquetes i
les faltes d’equilibri. Caminar amb les raquetes no
requereix esforços tècnics, però si necessitarem més
força quan travessem accidents geogràfics.
ON PRACTICAR-HO
Les raquetes de neu no estan pensades per salvar desnivells ni per caminar per terrenys
durs. Per aquest motiu hem de tenir clar que no són el mitjà més adequat per a realitzar
ascensions d’alta muntanya, ni recorreguts que presentin canvis abundants de terreny.
A l’hora d’establir un itinerari per a les raquetes hauríem de buscar zones que siguin
relativament planes, sempre nevades i fàcils de recórrer. Boscs nevats, profundes valls,
camins o pistes forestals, són espais perfectes per a fer un passeig amb aquestes eines als
peus.
S’ha de ser conscient que les raquetes no serveixen per a superfícies gelades o per a la neu
dura. És totalment desaconsellable llançar-se a fer recorreguts sense un itinerari
prèviament establert i que es conegui a la perfecció, sinó ho hem així, és probable que ens
trobem amb totalment intransitables per a les raquetes i haguem de fer mitja volta.
CONSELLS
En principi les raquetes de neu no comporten en sí mateixes cap perill ja l’objectiu que
buscarem serà caminar. Ara bé, com a qualsevol pràctica d’esport a la neu, hem de ser
conscients de l’estat del medi sobre el que ens movem i el perill d’allaus.
Les regles bàsiques segueixen les de l’esquí de muntanya: mai hem de sortir sols, hem de
conèixer bé la ruta que es realitzarà, conèixer les condicions meteorològiques de la zona i
l’horari més adequat per fer la ruta.
Hem de tenir en compte que els desplaçaments en raquetes són més lents que els que
fem en esquís, (sobretot a la baixada), així que aquesta dada s’ha de considerar per poder
calcular els horaris de la nostra travessia.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
15
IGLÚS
Un iglú o casa de neu és un refugi construït amb blocs de neu que generalment posseeix la
forma de cúpula. Els iglús s'associen normalment amb els esquimals, que els han utilitzat
com a refugi temporal per als caçadors durant l'hivern.
La seva construcció fàcil i barata el converteix en una alternativa d'habitatge per als
habitants de zones gelades. Existeixen diversos models i formes de decoració, però la més
comuna és la cúpula.
Tipus d'Iglú
Hi ha, fonamentalment, tres tipus d'iglú, els quals s'utilitzen segons la funció que han de
complir:
El més petit es construeix com un protecció temporal per a caçadors que lluny de la
seva llar, s'aventuren sobre el gel per a obtenir aliments. El seu ús és
fonamentalment de protecció durant la nit i té un ús de durada relativament curta.
Existeixen els de grandària mitjana, els quals serveixen com habitatge familiar,
albergant en una sola "habitació" l'espai de descans. La seva durada és de semi
permanència ja que requereix un manteniment constant que vigili l'estabilitat de
l'estructura.
Els més grans són capaços d'albergar fins a 20 persones. Són permanents i poden
ser una construcció gegant dividida en habitacions; també poden ser una sèrie
d'iglús petits interconnectats per túnels. S’ha de tenir en compte que per a la
construcció d’aquests iglús, ha d'haver-hi acord comunitari, pel que la "casa de gel"
passa a ser una part cultural comunitària.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
16
Estructura
- Materials
La neu que s'utilitza per a construir un iglú ha de ser suficientment compacta com per a ser
tallada i col·locada de manera apropiada. La millor és aquella que ha remogut el vent,
perquè serveix per a compactar i entrellaçar els blocs. El buit que queda a la neu, després
d'extreure els blocs, s'utilitza per a la meitat inferior del refugi. La forma de construir un
iglú és senzilla, ja que no és necessària una estructura provisional de suport i cada bloc es
recolza en els anteriors fins a tancar progressivament tot l'espai.
- Construcció
La característica
fonamental de l’ iglú
és que està fet en
forma de cúpula, la
qual cosa permet que
la seva construcció no
requereixi
d'una estructura de
suport. Si la neu ha
estat ben compactada
i polida perquè
l'estructura es
mantingui forta, un
iglú ha de tenir la
capacitat de suportar
a una persona de peu
a la cúspide del
mateix.
Com ja s'ha indicat, la superfície d’on es treuen els blocs de neu haurà de servir base. La
disposició dels blocs base és circular, col·locant un prim en una vora i engrandint els blocs
a mesura que s'avança. Així, en espiral, es va elevant l'altura de l'estructura fins a tancar-la
a la cúspide. La porta ha de ser petita, situada a la base de la construcció. En ocasions, es
cava un túnel que evita que es filtri el fred per la porta, la qual cosa fa que
la temperatura de l’ iglú es mantingui més càlida que a l'exterior. La temperatura interna
pot oscil·lar entre els -7 i els 16 °C. La porta d'accés ha d'orientar-se a sotavent.
No s’ha d’oblidar col·locar un orifici raonablement gran a la part superior (no a la cúspide)
de la construcció, el qual servirà per a l'evacuació de gasos nocius per l’esser humà. De no
fer-se, l'estructura acumularà dits gasos, convertint-se en un claustre letal per a qui l'habiti.
Addicionalment, es pot col·locar una petita finestra sobre la porta, la qual pot servir per a
donar visibilitat i per a ventilació addicional si les condicions climàtiques ho permeten.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
17
Modificacions
Gràcies a les excel·lents propietats aïllants de la neu, l'interior d'un iglú és sorprenentment
confortable. Els esquimals que es troben entre Groenlandia i l'Illa de Baffin cobreixen
l'interior del seu refugi amb pells d'animals per incrementar la temperatura fins a 5 o 20°C.
A més, les construccions de gran grandària, poden incloure diferents dissenys a l'interior,
llits, taules i fins i tot estufes. Hem de recordar que és una llar a la neu, per la qual cosa ha
de brindar totes les comoditats possibles a l'habitant.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
18
1.3. EL PALLARS SOBIRÀ
TERRITORI I POBLACIÓ
El Pallars Sobirà és una comarca d’alta muntanya que s’estén al vessant sud dels Pirineus
axials, fronterera amb França. És situada a la vall de la Noguera Pallaresa, riu que en
constitueix l’eix nord-sud, i les seves valls de capçalera estan dominades per cims que
superen de llarg els 2.000 m, com ara el tuc de Colomers (2.930 m), el pujol de Saboredo
(2.830 m), Mont-roig (2.846 m), el pic de Sotllo (3.073 m) o la pica d’Estats (3.143 m), cim
culminant de Catalunya.
El Pallars Sobirà va formar part, a l’edat mitjana, del comtat pirinenc de Pallars, que en el
segle XI fou dividit en Pallars Sobirà i Pallars Jussà, divisió que s’ha mantingut en la actual
divisió comarcal. L’espai natural més destacable de la comarca és el Parc Nacional
d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, amb una superfície total de 40.852 hectàrees
repartides entre el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Val d’Aran.
En termes generals, el clima de la comarca es pot definir com a mediterrani, si bé l’altitud
(un dels factors que condiciona la diversitat dels trets climàtics a la comarca) comporta que
en indrets per damunt dels 1.500 metres es pugui parlar de clima alpí, que arriba a les
condicions més extremes als cims.
El Pallars Sobirà agrupa quinze municipis, repartits en 1.377,92 km2 . Es tracta d’una de les
comarques catalanes més extenses i és la que té la menys densitat de població, amb 5,2
h./km2 . La població total és de 7.191 habitants (padró del 2007). Sort, el cap comarcal, és
l’única població que supera els 1.000 habitants (2.264 h.). De la resta de municipis, deu
tenen menys de 400 habitants.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
19
FAUNA I FLORA
La vegetació que trobem al Pallars sobirà és la típica de l’alta muntanya però degut a la
gran extensió de la comarca també existeixen diferències en el relleu. Hi ha un domini
submediterrani del roure de fulla petita i de la pinassa. Si anem riu Noguera Pallaresa
amunt, trobarem un alzinar muntanyenc que recorda els de les muntanyes mediterrànies
properes al litoral marí.
El faig és gairebé inexistent en aquestes terres continentals. L’avet, en canvi, forma grans
boscúries a les obagues de la part alta de la conca de la Noguera Pallaresa. Més amunt,
tenim l’estatge subalpí del pi negre que es barreja amb el neret i domina una gran
extensió prop dels Encantats. Per sobre l’estatge alpí, trobem els prats naturals, que
alimenten la ramaderia Pallaresa a l’estiu. Els boscs de ribera són formacions molt
importants. Vora els rius principals dominen els pollancres naturals o plantats i els verns.
Florísticament el Pallars presenta espècies molt diverses per la diversitat de microclimes, i
no només els arbres i arbustos tenen interès. Els bolets apareixen sempre que no faci fred
i plogui, i es recullen murgues, moixernons, carreretes, ceps, rovellons, fredolics, potes de
rata....Hi ha plantes remeieres (àrnica, gençana, pericó) amb aplicacions farmacèutiques i
gran quantitat de gerds i mores.
La diversitat d’altituds i orientacions, genera unes formacions vegetals que alberguen una
fauna molt rica, i que s’ha preservat per la baixa incidència de les activitats humanes. Al cel
podem observar grans carronyers com els voltors , l’aufrany i el trencalòs. Rapinyaires
com àligues, aligots, astors i astorets, milans, i els nocturns com els xuts, mussols,
meuques i els rats penats. Volen menys, però interessen molt per la seva raresa la perdiu
blanca, o el fascinant gall fer. Un altre amfibi diferent de les granotes I gripaus és el tritó
pirinenc. Hi ha també diverses serps i vidriols. A l’alta muntanya podem veure l’elegant
ermini i l’intrèpid isard on acostumen a passar-hi la major part de l’any. Alguns mamífers
són comuns com les guineus, i els senglars, que deixen rastres gens agradables per als
pagesos.
Roureda Boscs de ribera Prat natural
Perdiu blanca Isard Tritó Pirinenc
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
20
ECONOMIA
Al tractar-se d’una comarca molt muntanyosa,
al Pallars Sobirà trobem una economia
ramadera i forestal complementada per
l'activitat generada pel turisme que puja atret
per la bellesa del paisatge - Parc Nacional
d'Aigües Tortes-Sant Maurici - i la pràctica
d'esports d'hivern , el muntanyisme i la pesca.
Com a les altres comarques pirinenques,
l'aprofitament hidro-elèctric proporciona
alguns llocs de treball.
El sector primari del Pallars Sobirà és força
important, tot i que, donada l’orografia del
terreny, pot destinar poca superfície a conreus,
només 2.392 hectàrees. Gran part del terreny conreable de la comarca es destina a
pastures per a la ramaderia. Hi predominen els bovins, ovins i equins. El subsector de la llet
representa el 9%. L’activitat amb més repercussió és el sector de la fusta -amb el 42,9%-,
seguit del subsector vaquí -amb el 20,4%.
Pel que fa al sector secundari, el Pallars Sobirà és una comarca amb escassa implantació
industrial i molt poc important en les xifres totals del sector en el conjunt de Catalunya.
L’activitat pròpiament industrial més antiga que es coneix a la comarca és la de les fargues
( establiments on es produeix el ferro), de les quals la primera que s’hi va implantar sembla
que va ser la de la Guingueta d’Àneu. El subsector industrial que té la presència més
significativa a la comarca és el de l’energia, aigua i extractives. Això es deu principalment a
la implantació de la indústria hidroelèctrica. Els altres subsectors industrials que tenen
certa rellevància estan relacionats amb els recursos naturals de la comarca: el subsector de
la fusta i el suro, i el subsector dels aliments, begudes i tabac. El sector de la construcció
destaca perquè té un pes força superior al del conjunt de Catalunya, gràcies al increment
del turisme i a l’expansió immobiliària.
El sector de serveis, que és el més nombrós en quant a ocupació, l’encapçala el sector de
l’hoteleria. A continuació segueixen les administracions públiques, la sanitat i
l’ensenyament, les immobiliàries i els serveis empresarials , el comerç i altres activitats
socials i serveis.
MÉS INFORMACIÓ DEL PALLARS
La comarca del Pallars Sobirà té importants monuments romànics; aquest estil és una de
les manifestacions artístiques més representatives de la comarca i les seves mostres es
troben disseminades per tots els pobles. Monuments, ponts, esglésies i ermites donen fe
de la tasca d’arquitectes, enginyers, escultors i pintors d’aquella època. Gerri de la Sal un
exemple de arquitectura del romànic, situat a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta
de la Noguera. El nom prové de les antigues salines que assecaven l’aigua d’una font
salada, situades aigua avall del poble. Sort, el cap comarcal, és el centre comercial i de
serveis de la comarca.
* El VAB representa el valor econòmic generat per una unitat productiva
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
21
Algunes de les festes populars de la comarca són la de les Falles d’Isil, la nit de Sant Joan, i
cap a les mateixes dates se celebra la Xollada d’Ovelles a l’Antiga.
La tradició de la comarca també és present a la gastronomia. La cuina del Pallars Sobirà té
moltes coses en comú amb la del Pallars Jussà. El porc i el corder són la base de saborosos
i singulars embotits. Té molt de prestigi el xolís, la botifarra traïdora (a base de llengua), el
gosset (de sang), el farcit de carnaval (amb panses i ou dur). La girella també és típica, es fa
amb arròs, corder i cansalada. Els formatges són de llet d’ovella: el tupí (conservat en
aiguardent) o el bossat (de llet de cabra). Entre els plats cuinats destaca el tupí de confitat
de porc, el freginat de sang i fetge de corder, el palpís, ous amb mel, col i trumfes amb suc
de rosta, civet de senglar, conill amb múrgoles o moixernons i allioli de codony, entre
d’altres.
EL POBLAMENT RURAL I L’URBÀ
El poblament és l’assentament humà en un territori. Aquest pot ser rural ( pobles i viles) o
urbà ( ciutats). Com ja hem anat veient, les poblacions del Pallars Sobirà es consideren
rurals, però, quins criteris defineixen si són ciutat o són poble?
Són poblaments rurals:
Els nuclis de població de menys de 10000 habitants.
- Existeixen dos formes: dispers i concentrat.
- Respon a diverses tipologies d’hàbitat rural segons:
o Materials ( pedra, fusta, fang..)
o El plànol: casa blocs ( arran de terra o en altura) i casa composta.
Els criteris per definir ciutat són:
- El nombre d’habitants. A Espanya una ciutat és una concentració de més de 10000
habitants.
- L’ocupació dels residents. Hi han de predominar les activitats del sector secundari i
les activitats del sector terciari.
- La forma o morfologia. Ha de ser un medi construït, amb espais densament
ocupats.
- Són el resultat d’un llarg procés d’urbanització, que ha passat per diferents etapes:
o Etapa pre-industrial: factors estratègico-militars, político.administratius,
econòmics i religiosos.
o Etapa industrial: localització de la indústria moderna.
o Etapa post-industrial: descens del ritme de creixement urbà i creixent
importància dels serveis com a factor d’urbanització.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
22
1.4. Nivologia i climatologia
Anar a la muntanya comporta assumir uns quants riscos, es clar, per tant, convé
minimitzar-los. De tant en tant, alguna tragèdia ens mostra la cara despietada de les
muntanyes i, de cop, expressions com ara prudència i respecte envaeixen amb gran facilitat
converses i pensaments. Sempre hem de tenir en compte els elements naturals i conèixer
la climatologia i l’estat de la neu abans de sortir a caminar o a practicar qualsevol esport
d’aventura.
QUÈ ÉS LA CLIMATOLOGIA?
És la ciència que estudia el clima, les seves variants, el seus canvis i les causes d’aquests.
EL CLIMA DE MUNTANYA:
El clima de la muntanya es caracteritza per tenir els estius suaus i els hiverns freds.
Segons l'estació de l'any el clima és:
- A l'hivern hi fa molt fred i les precipitacions són en forma de neu.
- A la primavera hi plou sovint i la neu comença a fondre's, és l'època del desgel.
- A l'estiu es produeixen tempestes fortes a les tardes i s'anomenen tamborinades.
- A la tardor hi plou bastant i comencen les primeres nevades.
- La vegetació a la muntanya varia segons l'altura i l'orientació.
o Als cims, com que hi fa molt fred, no hi creix cap tipus de planta i el sòl és
rocós.
o Als vessants hi trobem primer prats d'herba, que resisteixen al fred, i més
avall boscos de pins negres i avets.
o A les valls hi creixen roures i faig.
CLIMATOLOGIA AL PALLARS SOBIRÀ
Situada entre els 600 m d’altitud del Congost de Collegats i els 3.143 m de la Pica d’Estats,
el Pallars Sobirà té un clima molt condicionat per l’orografia. És de tipus Mediterrani
Prepirinenc Occidental al sud de la comarca, Mediterrani Pirinenc Occidental més al nord i
amb trets oceànics a l’àrea de contacte amb la Vall d’Aran. La precipitació mitjana anual
oscil·la entre els 700 mm del fons de les valls i els més de 1000 mm de les capçaleres.
L’estiu sol ser l’estació més plujosa, mentre que l’hivern és la més seca. Pel que fa a la
temperatura, els hiverns són molt freds i els estius són suaus a les zones baixes i frescos a
l’alta muntanya.
QUE ÉS LA NIVOLOGIA?
La Nivologia és la ciència que estudia el comportament de la neu.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
23
ELS ESTATS FÍSICS DE LA MATERIA
Tots els objectes que veiem al nostre voltant tenen alguna cosa en comú: estan fets de
matèria. A la natura hi trobem la matèria en tres estats físics: sòlid, líquid i gasós.
- La matèria en estat sòlid: El seu volum és constant i la seva forma és invariable, les
partícules ocupen posicions definides.
- La matèria en estat líquid:. El seu volum és constant i la seva forma és variable. Les
partícules es poden moure entre elles.
- La matèria en estat gasós: El seu volum i la seva forma són invariables.
Hi ha substàncies que,
depenent de les condicions,
poden presentar-se en els tres
estats i canviar de l’un a l’altre.
L’exemple més clar és el de
l’aigua.
Aquests canvis es produeixen
mitjançant la intervenció de la
calor: escalfant o refredant.
Els passos de sòlid a líquid,
fusió, i de líquid a gas,
vaporització, necessiten
absorbir calor perquè es
produeixin.
Els passos de gas a líquid,
condensació , i de líquid a
sòlid, solidificació, necessitin
que la substància cedeixi calor
per produir-se.
Com poden explicar els diferents estats i com canvien?
Segons el model cinètic:
- La matèria està formada de partícules molt
petites.
- Les partícules que formen la matèria es troben
en continu moviment.
- Existeixen forces, anomenades de cohesió, que
mantenen més o menys unides les partícules. Sòlid Líquid Gasós
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
24
EL PROCÉS DEL CICLE DE L’AIGUA
1. Evaporació: L’aigua s’evapora de la superfície oceànica, terrestre i també els organismes en
forma de transpiració de plantes, que contribueixen en un 10% en l’aigua que va cap a
l’atmosfera.
2. Condensació: L’aigua en forma de vapor puja i es condensa formant els núvols.
3. Precipitació: Es produeix quan les gotes d’aigua que formen els núvols es refreden
accelerant la seva condensació, aquestes gotes d’aigua s’uneixen entre sí i el major pes
d’aquestes fa que hi hagi la pluja. La pluja pot ser sòlida o líquida.
Aquest es el procés principal del cicle de l’aigua encara que també trobem
altres processos referents a l’aigua que també són interessants com per exemple:
Infiltració: Succeeix quan l’aigua que arriba a terra es filtra i passa a ser subterrània. La
proporció de l’aigua que es filtra depèn de la permeabilitat del terra, del pendent i de la
cobertura vegetal.
Fusió: Aquest és el estat de quan la neu passa a ser aigua per l’època del desgel.
Solidificació: Quan la temperatura baixa dels 0ºC l’aigua es congela, sorgint així la
precipitació de neu o pedra, la diferència és que la neu és la solidificació de l’aigua a baixa
alçada.
PARLEM DE NEU
Ara que ja entenem el procés de l’aigua, podem deduir que la neu és la precipitació d’aigua
en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. A causa de la seva
composició granular, té una estructura suau i flonja, llevat que estigui compactada a causa
de la pressió. La neu no és un material inert, és troba en constant evolució i no para de
transformar-se, sotmesa al seu propi pes que la comprimeix i a les diferències de
temperatura entre el dia i la nit.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
25
Formació de la neu
Generalment la neu es forma per sublimació inversa del vapor d’aigua en les capes altes de
l’atmosfera, a una temperatura inferior als 0 °C. Per tant, perquè es formi un cristall de neu
és indispensable la presència d’aigua a l’atmosfera. L’altre factor essencial és el fred. El
núvol ha d’estar per sota dels 0ºC, però no és l’únic paràmetre que entra en joc, ja que
podem tenir núvols a una temperatura de -40ºC sense cap cristall de gel, formats
exclusivament per gotes d’aigua; en aquest cas es parla d’aigua sobre refredada.
L’ocurrència, quantitat i intensitat de les nevades depèn, entre d’altres factors, de la latitud,
l’altura, la distància al mar o l’oceà i de l’estació de l’any.
Tipus de neu
Hi ha diferents tipus i qualitats de neu, cada una amb les seves característiques:
Neu fresca: és la neu que acaba de caure, normalment serà una neu seca, amb
poca densitat (100Kg/m3), no es deixa empedreir. Neu pols: La seva estructura és a base d'acumulacions de volves de neu amb poca
cohesió. Neu ventada: aquesta neu és conseqüència de l'efecte del vent i el resultat pot
tenir diferents qualitats de neu, sempre, però serà més dificultós esquiar sobre
aquest tipus de neu. Neu dura: és una neu compactada. Neu gelada: La neu és una superfície llisa i brillant. Neu humida: Bé per la pluja o per la temperatura elevada que fonen part de la
neu, la neu humida és una barreja de neu amb aigua. Neu Primavera: No és un tipus de neu concreta, sinó que va canviant segons
avança el dia. A les primeres hores del dia la neu és dura, al augmentar la
temperatura passa a ser pols i es transforma finalment en humida. Per la tarda es
forma una capa de neu costra al comença a baixar la temperatura. Neu costra: tenim una primera capa de neu dura i a sota una capa de neu tova.
Tipus cristalls
Si observem la neu que cau en diverses nevades
d'una temporada veurem que la forma dels cristalls
és molt variada; algunes vegades veurem cristalls
dendrítics; d'altres, petites agulles; d'altres encara,
cristalls dendrítics agregats en flocs o bé petites
boletes anomenades neu rodona.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
26
EFECTES DE LA NEU
Les nevades importants poden afectar les infraestructures i els serveis públics, alentint
l’activitat humana, fins i tot a regions que estan habituades a un clima amb una presència més
o menys important de neu. El transport aeri i el terrestre poden quedar molt disminuïts o, fins
i tot, blocats per complet. A les poblacions que viuen a zones propenses a les nevades s’han
desenvolupat diverses formes de viatjar d’acord amb les condicions de terrenys amb neu. Així,
es fan servir esquís, raquetes de neu i trineus tirats per cavalls, gossos i altres animals; en els
darrers anys han aparegut vehicles com les motos de neu. Determinats serveis públics bàsics
com l’electricitat, les línies telefòniques i el subministrament de gas també poden quedar
interromputs. A més, la neu pot fer que sigui molt més difícil viatjar per carretera i apareguin
dificultats per poder utilitzar els vehicles a motor de manera eficient.
LES ALLAUS
Les allaus són un
fenomen natural
que es desenvolupa
amb freqüència a
les zones de
muntanya de clima
fred i temperat. Sense cap mena de
dubte, són un dels
perills més gran
que té un
esquiador de
muntanya. La
característica més
problemàtica és la
seva incertesa a
l'hora de produir-
se.
Tenim diferents tipus d'allaus:
Allaus de fusió: Les allaus de fusió són molt lentes i pesades sempre quan la
temperatura de l'aire estigui per sobre dels zero graus.
Allaus de neu nova: Les allaus de neu nova són degudes a una gran acumulació de
neu després d’una nevada, normalment per un sobrepès d'aquesta neu nova
acabada de caure.
Allaus de placa: Les allaus de placa es produeixen pel lliscament entre les plaques
de neu que no estan prou cohesionades entre elles. Habitualment és el pas d'un
esquiador el que les provoca o també el pas d'un animal.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
27
MESURES DE PREVENCIÓ
Quines són les millors mesures de prevenció?
Per poder gaudir d'una sortida a la neu amb total seguretat, cal:
Preparar-la amb antelació.
Conèixer el recorregut.
Conèixer la previsió meteorològica i el risc d'allaus.
Dur l'equipament adequat.
Hem de traçar el nostre itinerari per allà on sigui
més segur, per exemple zones boscoses on els
arbres faran d'ancoratge a la massa de neu. Si
ens trobem en una zona sospitosa, la creuarem
d'un en un i separats a una distància de entre 10
i 15 metres.
Hem de vigilar els dies els quals ha baixat
bastant la temperatura, ja que la última capa de
neu no s’ha pogut compactar i es més fàcil de
que es desprengui, també hem d’evitar les hores
amb major exposició al sol, és a dir de les 14:00
a les 15:00 hores.
S’ha d’evitar portar animals grans els quals
poden provocar allaus, com fer sorolls molt forts
ja que aquests també en poden provocar. És recomanable no travessar plaques de neu
amb forta pendent (+ de 45º) i que no tinguin arbres ni vegetació.
Si durant tres dies han caigut nevades continues, existirà un perill important d’allaus.
Segons l’alçada de la neu existeix un perill més o menys elevat:
Més de 80 cm. Perill general molt elevat, freqüents i importants allaus fins i tot a les valls. No sortir
d’excursió.
50 a 80 cm. Perill generalitzat. No sortir d’excursió.
30 a 50 cm. Perill a zones localitzades.
30 cm. Perill general, sortir amb precaució.
La arba, sonda i la pala són elements molt aconsellables quan anem a la muntanya, ja que
en cas d’allau una arba ens permetria ser localitzats o per cas contrari una sonda i una pala
ens ajudaria a localitzar al individu o individus els quals han estat atrapats per l’allau.
Què hem de fer si ens trobem en mig d'una allau?
Ens haurem de desprendre dels esquís i els bastons i mantenir-nos a la superfície de
l'allau. Això podem aconseguir-ho fent moviments de braçada. Cal que posem les mans
davant de la cara i fem un espai per poder respirar un cop l'allau s'hagi aturat
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
28
1.5. Esports de neu
Si pensem en esports de neu, de ben segur que ens ve al cap l’esquí i el snowboard. Sabies, però,
que existeixen molts altres esports que cada vegada són més coneguts al nostre país i que molts
d’ells son modalitats Olímpiques?
Els esports d’hivern són qualsevol modalitat esportiva relacionada amb la neu i el gel, ja
sigui natural o artificial. Habitualment es practiquen a l'hivern, però hi ha alguns que es
practiquen a l’interior i per tant es poden practicar durant altres estacions de l’any.
ELS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN
Als Jocs Olímpics d’Hivern hi tenen lloc els esdeveniments esportius més importants del
món, al costat dels Jocs Olímpics d’estiu. Van néixer al 1924 a París i es realitzen cada
quatre anys.
CLASSIFICACIÓ DELS ESPORTS D’HIVERN
L’ESQUÍ
L’esquí acrobàtic o esquí freestyle és una prova esportiva d’esquí, a la qual els
esquiadors han de realitzar salts i trucs. Existeixen dos grans especialitats diferenciades,
l’aerial, on s’efectuen salts acrobàtics que són valorats per un jutges; i el mogul, en el qual
es descendeix per una escarpada pendent de neu plena de sots (bumps), pels quals els
esportistes han d’anar fent salts acrobàtics.
El biatló és un esport olímpic d'hivern que combina l'esquí de fons i el tir al blanc. El seu
funcionament és una cursa d'esquí de
fons a la qual en determinats punts del
recorregut els participants han de parar-
se a disparar amb un rifle sobre un
blanc estàtic, de tal manera que cada
error al tir penalitza, ja sigui recorrent
una distància addicional o bé afegint
temps al total de la prova. Guanya el qui
finalitza amb menys temps.
L'ESQUÍ
•Esquí alpí
•Esquí de fons
•Biatló
•Freestyle ski
TRINEUS
•Bobsleigh
•Skeleton
•Luge
•Muixing
ESPORTS SOBRE GEL
•Hoquei sobre gel
•Patinatge sobre gel (artístic, velocitat...)
• SNOWBOARD
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
29
El biatló té el seu origen en el fet que els homes de les terres nòrdiques necessitaven anar
de caça desplaçant-se sobre esquís (o els seus equivalents) i carregant una arma al
damunt. Amb el temps aquesta necessitat esdevingué la versió lúdica i esportiva que avui
coneixem. Hi ha diverses proves i modalitats dins del biatló. Aquestes són: individual,
Sprint, persecució, relleus i sortida en massa, tant en categoria masculina com femenina.
SALT D’ESQUÍ
El salt d'esquí és un esport olímpic d'hivern que
consisteix en baixar sobre esquís per una rampa per
agafar velocitat i després iniciar el vol amb l'objectiu
d'aterrar el més lluny possible.
El salt d'esquí és una de les proves més espectaculars
dins dels esports d'hivern, i resulta atractiu fins i tot per
aquells que no són molt aficionats a aquest tipus
d’esports. És una prova que té una gran dificultat tècnica i per això requereix molta
preparació, ja que l'esquiador no només ha de saltar el més lluny possible, sinó que ha
d'aterrar sense contratemps. Un accident no només li restaria puntuació sinó que sovint té
conseqüències fatals per l'esportista. A m durant el vol ha de tenir cura amb l'harmonia i
l'estètica del moviment, ja que a més de la distància uns jutges valoraran l'estil, influint els
dos factors en la puntuació final.
TRINEUS
Bobsleigh Luge Skeleton
El bobsleigh és un esport olímpic d’hivern que juntament amb el luge (trineu lleuger) i
el skeleton (trineu simple o senzill) representen diferents modalitats de descens en trineu.
Múixing és tant un esport com una forma de transport que es caracteritza per l'ús de
gossos de tir. Consisteix a lliscar sobre la neu fent servir un trineu o uns esquís, empesos
per un o més gossos. La persona que dirigeix l'equip de gossos i el trineu
s'anomena múixer. El múixing és un esport practicat arreu del món, però principalment a
l'Amèrica del Nord i al nord d'Europa, encara no és Olímpic tot i que diverses Federacions
estan treballant perquè així sigui. Les competicions més importants al nostre país són;
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
30
Pirena: També anomenada
"La Ruta Blanca dels Pirineus",
consisteix en una travessia de 15
dies a través dels Pirineus (passant
per Aragó, Catalunya, Andorra
i França).
Monegros: Carrera sobre
terra que té lloc al desert de
Monegros d'uns 150 km.
Els tipus de "gossos de trineu" que s'utilitzen en el múixing són generalment races
nòrdiques amb gran similitud entre elles i amb el llop. Són animals que tenen un pelatge
dens que els aïlla de les baixes temperatures que han de suportar durant les travessies, i
són, a més, sociables amb altres gossos, ja que han de treballar i conviure en equip. Hi ha
principalment dos tipus de gossos utilitzats en el múixing: gossos de càrrega, grans i
robustos, i gossos de carrera, ràpids i amb cames llargues
Equip de gossos
Els diferents gossos que formen un equip reben diferents rols a l'hora de córrer. Es poden
distingir principalment els gossos líder, els gossos de gir, els gossos d'equip i els gossos
roda.
Els gossos líder s'encarreguen de dirigir a la resta de l'equip i marcar el pas. Normalment
n'hi ha un parell en cada equip, tot i que a mitjans del segle vint se'n solia utilitzar només
un. Les qualitats per un bon gos líder són la intel·ligència, iniciativa, sentit comú i l'habilitat
de detectar un camí que està en males condicions.
Els gossos de gir es troben immediatament darrere del líder. S'encarreguen de fer girar a la
resta de l'equip darrere seu quan és necessari.
Els gossos d'equip es troben darrere dels gossos de gir, i la seva funció és afegir més força a
l'equip. Si un equip és molt reduït pot no tenir cap gos d'equip.
Els gossos roda són els que es troben més a prop del trineu. Han de ser gossos calmats i
tranquils, que no es sobresaltin amb el soroll i el moviment del trineu. Algunes qualitats
destacades que un gos roda ha de tenir són força, fermesa i l'habilitat d'ajudar a guiar el
trineu en corbes difícils.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
31
ESPORTS SOBRE GEL
L’Hoquei sobre gel és un esport d'equip, olímpic d'hivern. Es
juga en una pista de gel (rink) entre dos equips, on, tant els
jugadors com els àrbitres utilitzen patins de gel (skates). Els
jugadors es mouen patinant sobre el gel, arribant a assolir
elevades velocitats, el que converteix l'esport en un esport
molt ràpid i espectacular. Usen pals (sticks) per a moure i
passar-se un disc (puck). L'objectiu és situar el disc en la
porteria de l'equip contrari (marcar gols). L'equip que ha
marcat més gols al final del partit en resulta vencedor.
El patinatge artístic sobre gel també és un esport olímpic des del
1908. Existeix la modalitat masculina, femenina i per equips. En aquest
esport es valoren les figures i la tècnica empleada.
El curling és un esport de precisió i d’equip, amb alguna
similitud amb les bitlles i la petanca que es practica a
una pista de gel. Dos equips de quatre participants
competeixen entre ells lliscant 8 pedres de granit de
20kg cadascuna sobre un passadís de gel de
45,5 metres de longitud i 4,75 m d’amplada.
SURF DE NEU O SNOWBOARDING
El surf de neu (en anglès, snowboarding) és
un esport en que s'utilitza una planxa de neu i que
sol compartir espai amb l'esquí alpí. Es pot practicar
tant fora les pistes com en pistes especialitzades on
es troben baranes, tubs, entre d'altres, per a poder
fer salts i moviments més complicats. Fonamentalment existeixen dos modalitats: freestyle
(estil lliure que es focalitza en la realització de
piruetes o tricks ) i freeriding (descens lliure,
normalment a llocs extrems). Existeix un tipus de
planxa adequada a les característiques de cada modalitat.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
32
IMPACTE AMBIENTAL
Quan sortim a la muntanya, ens trobem en contacte amb la natura en estat pur, amb els
anys, però, les zones muntanyoses han anat canviant i variant la seva morfologia degut a
l’acció humana que provoca un impacte ambiental, en la majoria dels casos negatiu i nociu
per l’entorn.
Un impacte ambiental es el resultat de l’acció de l’home sobre el medi ambient al planeta Terra.
Alguns dels impactes que generem els essers humans son:
- La contaminació de l’aire
- L’augment de l’efecte hivernacle i el canvi climàtic.
- La desforestació
- El problema de la generació de residus.
Una de les conseqüències més visibles a l’alta muntanya és la del canvi climàtic que
provoca el fenomen natural del desgel.
El desgel
Gota a gota, torrent a torrent, cada primavera la neu que a l’hivern s’acumula als cims de
les muntanyes es desgela i baixa cap als rius, els llacs i els embassaments.
El desgel o desglaç és la fusió de les neus i les geleres a conseqüència del augment de
les temperatures a la primavera. El desgel allibera enormes volums d'aigua congelada
durant l'hivern; creix així el cabal dels rius, eventualment fins i tot provocant inundacions.
Els científics fa anys que veuen que cada vegada hi ha menys gel a les glaceres i als cims de
les muntanyes. Cada vegada es fonen més ràpid , no esperen a la primavera ja que les
estacions ja no mantenen les seves temperatures, fa més calor durant tot l’any. Això es
degut a la evolució del clima, produït per ESCALFAMENT CLIMÀTIC.
L’acumulació d’’aigua desgelada fa pujar el nivell del mar i en canvia la densitat, per tant,
altera els corrents marins, les temperatures atmosfèriques i els corrents migratoris dels
animals.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
33
1.6. Condició física i salut
Què és la condició física?
Moltes vegades, per l’esforç constant que realitza el nostre cos a la vida quotidiana , el
nostre organisme es cansa. Qui no ha tingut la sensació al final d’un dia d’estar
completament mort? La capacitat que tenim per superar millor aquest cansament depèn
de la Condició Física.
Des d’una perspectiva de la SALUT, la condició física indica la capacitat d’una persona per a
realitzar les tasques quotidianes de manera adequada i vigorosa, de poder gaudir
d’activitats de lleure i d’estar en condicions de resoldre situacions imprevistes que
requereixin un esforç complementari; retardant al màxim l’aparició de la fatiga i prevenint
l’aparició de lesions. Respon al comentari que coneixem com “ESTAR EN FORMA” La
condició física saludable doncs, és l'estat de forma en què es troba una persona i que li
permet realitzar sense excessiva fatiga qualsevol activitat física, ja siguin activitats de la
vida quotidiana o activitats esportives.
La nostra condició física evoluciona amb l'edat, ja que adquirim hàbits que la modifiquen i
el ritme de vida molts cops no ens ajuda a mantenir-la en plena forma. L'activitat física ens
pot ajudar a pal·liar aquests problemes.
L’estil de vida de les societats desenvolupades com nosaltres ens condueix molts cops al
sedentarisme i, per tant, a la disminució de l’activitat física, a menjar ràpid (cosa que
comporta desequilibris a la dieta), a sofrir estrès… un conjunt de factors que afavoreixen
l’aparició de malalties cardiovasculars, respiratòries, de l’aparell locomotor i psicològiques,
entre d’altres.
Amb tot, molts dels factors de risc i dels trastorns produïts per aquestes malalties poden
disminuir amb la pràctica d’una activitat física ben orientada i amb la modificació dels
nostres hàbits de vida.
L’Organització Mundial de la Salut defineix el concepte "salut" com el nivell més elevat de
benestar físic, mental, social que les persones poden arribar a tenir dins de la seva societat.
Per aconseguir aquest benestar haurem de tenir en compte alguns factors:
1. Cal controlar que la dieta sigui adequada a les necessitats tant quantitatives
(quantitat d’aportament calòric) com qualitatives (proporció adequada dels
diferents substrats energètics, vitamines, minerals, aigua…).
2. Evitar hàbits nocius com el tabac o l'alcohol.
3. Evitar la vida sedentària amb la pràctica d'exercici físic de manera regular.
Per tant, revisar els costums i adaptar-los a la nostra situació ens permetrà millorar la salut i la
qualitat de vida.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
34
FACTORS QUE INTEGREN LA CONDICIÓ FÍSICA
Si mantenim aquests aspectes
dins dels paràmetres adequats
podrem millorar el nostre estat
de salut general i fer disminuir
el risc de certes malalties.
Com evolucionem amb l’edat?
Des del naixement hi ha constants canvis en l'organisme que influeixen en la nostra
condició física com, per exemple, la variació de la talla i del pes.
També canvien i evolucionen els aparells i sistemes respiratori, cardiovascular, nerviós,
locomotor, etc., i modifiquen les nostres capacitats físiques (la força, la resistència, la
flexibilitat, la velocitat…).
La majoria de les capacitats físiques aconsegueixen assolir el màxim desenvolupament de
forma natural entre els 18 i els 25 anys. A partir d’aquest moment comencen a disminuir,
però mitjançant l’activitat física i a l‘entrenament podem augmentar-les, a qualsevol edat, i
disminuir-ne el ritme de regressió.
Com i millorar-la i mantenir-la?
1. La realització d’activitat física de manera regular
2. L ’adopció d’hàbits saludables ens permeten millorar la nostra condició física.
FER ESPORT, GUANYAR SALUT
Què vol dir fer esport? Vol dir córrer i suar? Formar part d'un equip, entrenar-se dues
vegades la setmana i jugar partits el dissabte? Posar-se uns esquís a la temporada de neu i
baixar per les pistes? Enfilar-se a una barca i fer un descens entre aigua i pedres? Grimpar
per les parets? Travessar prats i muntanyes per les sendes? Fer esport és tot això i més.
Condició física
Qualitats físiques bàsiques
Resistència
Força
Flexibilitat
Velocitat
Qualitats motrius
Coordinació
Agilitat
Equilibri
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
35
Avantatges més enllà dels físics
L’esport, segons ha quedat demostrat, afavoreix el correcte desenvolupament dels
sistemes fisiològics, com el cardiovascular i el pulmonar i enforteix el sistema múscul
esquelètic. Hi ha estudis que apunten que els nens que fan una activitat física de manera
regular, tenen una millor integració social i un menor risc d’adquirir hàbits poc saludables.
La pràctica regular d’activitat física té efectes beneficiosos per a la salut, tant físicament,
com psíquicament i socialment:
Millora la forma física, la flexibilitat i el to muscular.
Millora la força muscular i la mobilitat de les articulacions.
Disminueix els símptomes d’ansietat i depressió, millora l’estat d’ànim i produeix
sensació de benestar.
Ajuda a relaxar-se i a agafar el son.
Disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis de l’adult,
osteoporosi…
Ajuda a controlar la pressió arterial i el pes.
Ajuda a millorar la nostra autoconfiança i la nostra pròpia imatge.
PIRÀMIDE DELS ALIMENTS
La piràmide dels aliments és una guia que ens serveix per aprendre a escollir els aliments
que incloem a la nostra alimentació, aconseguint d’aquesta manera una alimentació sana,
variada i equilibrada d’una forma senzilla.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
36
DECÀLEG SALUDABLE
MENJAR A L’HIVERN Durant l’hivern, amb la baixada de temperatures, el nostre cos demana aliments més
calents i amb una aportació calòrica major per poder aguantar durant tot el dia. El fred i la
pluja van acompanyats de plats més cuinats i més calòrics com la sopa, els estofats i les
llegums que guanyen terreny a les amanides estiuenques. Per tant sí és cert que ingerim
més calories a l’hivern que a l’estiu. A més a més, recordeu les festivitats nadalenques i els
menús que preparen les nostres famílies!
També és cert que quan fa fred hi ha més consum de glucògen, es necessita glucosa com a
combustible per a fer front a la tremolor corporal, de les dents i per combatre la pell de
gallina. Aquesta necessitat extra d’energia pel fred és més evident en feines d’exterior, i el
cos ho extrapola amb l’augment de la gana; així q mengem més sense donar-nos-en
compte tant si ho necessitem com si no. A continuació, us presentem unes recomanacions
per a millorar la nutrició energètica a l’hivern, no passar fred i estar en forma!
Escull una alimentació variada, així assegures el
consum de tots els nutrients necessaris pel manteniment
de la teva salut.
Menja tots els dies aliments de tots els grups, per
assegurar una dieta variada i sana
Inclou a la teva alimentació 5 racions de fruita i verdures per a garantir bona salut.
Respecta els teus horaris de menjar: recorda que com a mínim s'han de fer tres al
dia, però allò ideal són cinc: esmorzar, snack a mig matí,
menjar, berenar i sopar.
Modera el consum de menjar ràpid com la pizza,
hamburgueses, patates fregides o llaminadures.
Aporten grans quantitars de sucre, sal i greixos saturats.
Disfruta del menjar! Comparteix els àpats amb
família i/o amics.
No existeixen aliments bons o dolents, el que existeix són mal hàbits d'alimentació. Si
es respecten les pautes de la piràmide, es pot menjar de
tot.
Evita picar entre hores, pero si no pots evitar-ho, escull
aliments més saludables com fruits secs, fruita o iogurt.
Beu molta aigua durant el dia, especialment abans de
practicar algun esport.
Realitza almenys 30 minuts d'activitat física: pot ser
caminar, ballar, ajudar amb les tasques a casa, treure el
gos...
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
37
A l’hivern….
ESCALFAMENTS I ESTIRAMENTS
Després de menjar bé i d’haver planificat la pràctica esportiva o l’exercici que realitzarem,
no ens podem oblidar de la importància d’escalfar abans i estirar al finalitzar l’activitat.
Que és l’escalfament?
L’escalfament són un conjunt d’exercicis que es realitzen abans de començar qualsevol
activitat física, per tal de poder-la fer en les millors condicions, millorant el seu rendiment i
disminuint el risc de lesions.
Objectius de l’escalfament
Activar la funció de l’aparell respiratori: es respira més ràpid i més profundament, així els
pulmons captan més aire de l’exterior i per tant tenim més oxigen per realitzar l’esforç.
Activar la funció del cor i de l’aparell circulatori (artèries, venes i capil·lars): el cor
batega més de pressa per tant, circula més sang pels vasos sanguinis portant més oxigen als
músculs que treballen.
Augmentar la temperatura corporal: augmenta la temperatura muscular i per tant els
músculs poden treballar amb més velocitat i eficàcia.
Preparar les articulacions i els músculs: amb l’escalfament lubrifiquem les articulacions i
estirem els tendons i les fibres musculars.
Activar el sistema nerviós: augmenta la coordinació muscular.
Augmentar la motivació i la concentració: predisposa a fer la classe i/o l’entrenament
amb més ganes.
Per aconseguir escalfor a dins del cos
•Consumiu cereals, llegums, verdures a diari amb coccions llargues com estofats, vapor o pressió. D’aquesta manera també aconseguim realçar el sabor dolç de les verdures
•Incloeu espècies que escalfin l’organisme: canyella, clau, gingebre, nou moscada. També va bé utilitzar condiments que reforcen els òrgans digestius com el miso, el tamari o salsa de soja.
•No sopeu plats freds com ara amanides, fruita, formatge i iogurt. Intenteu prendre una crema de verdures de temporada, verdures cuites o estofades, peix guisat i sense gaire oli.
Evitar els aliments que refreden el cos en excés
•Algunes espècies, com el pebre, el curri i la mostassa, refreden l’organisme.
•Les fruites tropicals, com la pinya, la papaia, el mango, el plàtan; fruites que es consumeixen en regions amb climes calorosos.
•Llet i derivats; quan hi ha fred intern, aquests aliments proporcionen una energia freda i es recomana no abusar-ne. Per assolir una bona aportació de calci es pot seguir una dieta rica en verdures, fruita seca i cereals integrals.
•Amanides, i altres aliments que es consumeixen freds.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
38
Tipus d’escalfament
Escalfament general:
Són un conjunt d’exercicis als quals intervé la major part de la musculatura del cos independentment
de l’activitat que s’hagi de practicar després. Es realitza a una intensitat baixa.
Característiques:
La seva durada varia entre 10-15 minuts.
Ha de ser suau al principi i anar augmentant a poc a poc la intensitat.
Han d’intervenir-hi totes les parts del cos i involucrar els principals grups
musculars i les principals articulacions.
Els exercicis han de ser senzills i variats.
Parts
Exercicis de mobilitat articular: mobilitzar totes les articulacions de l’organisme.
Exercicis o moviments globals que augmentin les pulsacions en els quals intervé
la major part del cos , per exemple, la cursa o jocs de ritme suau.
Exercicis d’estirament dels principals músculs.
Exercicis amb més intensitat que ens preparin per l’activitat posterior com
abdominals, flexions, salts, acceleracions i esprints.
Escalfament específic:
Són el conjunt d’exercicis que es realitzen després de l’escalfament general on els moviments són
similars a l’activitat física que s’ha de practicar tot seguit. Aquests exercicis però es realitzen a una
intensitat menor. Ex.: un atleta farà petites curses i intenses, un jugador d’handbol farà llançaments a
porteria i un de bàsquet entrades i tir a cistella.
I els estiraments?
Els estiraments són una part molt important de l’exercici físic ja que ens ajuden a prevenir
lesions, agulletes i milloren la nostra flexibilitat.
Aquests s’haurien de fer tant abans, com després de qualsevol entrenament o activitat
física, si no podeu fer les dues tandes tant les d’abans com les després, que sigui sempre la
de després la que no falti en qualsevol entrenament, inclòs incrementant algun exercici
addicional d’estiraments.
Els estiraments és poden fer a qualsevol lloc, a casa, al parc, a la muntanya…. Quan
s’efectuen els estiraments, els hem de fer d’una forma suau i lenta, sense cap moviment
brusc i evitant els rebots. Cada cop que és faci un exercici s’ha de notar una tensió
muscular, però sense arribar a dolor. Aquesta tensió ha d’anar augmentant al llarg del 20’’
que ha de durar cada exercici, així ens assegurem que el múscul s’ha estirat una mica.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
39
TIPUS D’ESTIRAMENTS
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
40
1.7. Els professionals dels esports de muntanya
La passió per la muntanya fa que molts esportistes optin per fer de la seva afició el seu ofici. En
el transcurs de les últimes dècades hi ha hagut una professionalització molt important del sector
de treballadors de muntanya en les seves variants: guies, tècnics esportius i tècnics d’activitats
del lleure.
Això permet donar als usuaris una qualitat superior, ja que els coneixements específics per a
treballar en aquest entorn son imprescindibles per a garantir la seguretat dels participants.
Per tant, no qualsevol persona pot exercir aquestes tasques, es necessiten estudis superiors i
títols específics per a cada modalitat.
Esports d’hivern
Si t’interessa el món de l’esport i la muntanya,
és important saber que necessitem uns estudis
mínims per poder accedir a les titulacions.
A continuació et presentem l’esquema d’accés
als diferents estudis perquè tinguis la informació
necessària en cas de que vulguis ser un professional
de l’esquí o del surf de neu.
ESO
Esquí alpí/ de fons o surf de neu (Grau Mitjà)
Accés al grau superior
( superant prova accés)
Monitor o monitora d'esquí alpí en fase inicial
Acompanyant de persones durant la pràctica
esportiva
Promotor/a d'activitats d'esquí alpí.
Batxillerat
Tècnic superior d'esquí alpí/ esquí de fons o surf de neu
( Grau Superior)
Estudis oficials de grau (Universitat)
Monitor o monitora de la modalitat triada.
Programador i organitzador o programadora i
organitzadora d'activitats,
Entrenador o entrenadora d'esquiadors i esquiadores
d'alta competició
Director/a en competicions i director/a
d'escoles d'hivern
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
41
Després de veure com podem accedir i veure algunes de les sortides professionals,
afegirem altres titulacions per ampliar el ventall de possibilitats professionals que ens
ofereix la muntanya.
•La Llei de Professionals de l’Esport a Catalunya obliga a que tots els entrenadors, professors i monitors d’esquí alpí, snowboard i esquí de fons estiguin titulats per poder treballar. (Titulacions del Ministerio de Educación y Ciencia, Ensenyaments de règim especial regulat pel Real Decreto 319/2000 i el Decret 169/2002).
•Certificat (segons disciplina: esquí alpí, de fons o surf de neu). Aquesta titulació té com a competències: - Iniciació i ensenyament de l’esquí alpí, esquí de fons o surf de neu. - Acompanyament a un grup de persones durant la pràctica esportiva.
•Tècnic (segons disciplina). Aquesta titulació té com a competències: - Ensenyament de l’esquí alpí, esquí de fons o surf de neu. - Programació i organització d’activitats esportives. - Entrenament bàsic. - Direcció d’esportistes i equips de competicions
•Tècnic Superior (segons disciplina). Aquesta titulació té com a competències: - Classes de perfeccionament de l’esquí alpí, esquí de fons o surf de neu. - Direcció d’activitats esportives. - Entrenament de competició
Tècnic en esports d'hivern
•Aquesta titulació té com a competències: - Conduir clients per senders i rutes de baixa i mitja muntanya. - Conduir clients en bicicleta per itineraris en el medi natural. - Conduir clients a cavall per itineraris en el medi natural. - Dur a terme l’administració, la gestió i comercialització en una petita empresa. - No tenen competències en esports que requereixin progressió amb cordes (escalada o alpinisme o barrancs), ni en terrenys nevats (esquí, raquetes o esquí de muntanya).
Cicle Formatiu de Grau Mig. CAFEMN (Conducció
d’Activitats Físico Esportives al Medi Natural).
•Monitors d´escalada, alpinisme, esquí de muntanya….a nivell federatiu. Són coneguts com a “monitors benèvols”, només poden participar en activitats realitzades des de entitats esportives no professionals (Clubs de Muntanya o Centres Excursionistes) per als seus socis, i mai no podran cobrar pels seus serveis.
Titulacions federatives
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
42
Els guies de muntanya
Són professionals que realitzen treballs de conducció d'un individu o grup, realitzen
tasques docents d'ensenyament i entrenament esportiu i que gestionen el risc de les
activitats realitzades en el medi natural aportant seguretat al conjunt dels integrants del
grup que les realitza. La professió de guia és tan antiga com la història dels esports que es
desenvolupen en el medi natural. L'aparició dels primers guies s'ha de buscar en els
primers passos dels esports de muntanya. El primer va ser l'ascens al Mont Blanc al 1786
pel Doctor Balmat.
La qualificació de tot guia està garantida per la AEGM ( Associació Espanyola de Guies de
Muntanya) , UIAGM ( Unió Internacional d'Associacions de Guies de Muntanya ) i la UIMLA
(Unió Internacional de Guies Acompanyants de Muntanya ) , associacions a les quals
pertany la AEGM i que vetllen per la qualitat de la formació i professionalitat de tots els
seus membres. Tot guia que forma part de la AEGM compta amb una titulació oficial
reconeguda que els acredita per a la realització de tasques de guiatge en el medi natural.
A Espanya , la professionalització dels guies ha tingut lloc en aquestes últimes dècades i es
regulen per dos Normes Estatals : RD 318/2000 i per l'Ordre ECI/858/2005. Dins la AEGM
podem trobar cinc categories professionals :
1. Guia d'Alta Muntanya / Tècnic Esportiu Superior en Alta Muntanya .
2. Tècnic Esportiu en Alta Muntanya .
3. Guia Acompanyant de Muntanya / Tècnic esportiu en mitja muntanya .
4. Guia de Barrancs / Tècnic Esportiu en Barrancs .
5. Guia d'Escalada en Roca / Tècnic esportiu en escalada .
Tècnic Esportiu en Mitja Muntanya (també anomenats guies
acompanyants).
•Aquesta titulació té com a competències: - Conduir i progressar amb individus o grups en terreny de mitja muntanya. - Conduir i progressar amb individus o grups amb raquetes en terreny nevat de caràcter nòrdic. - L’ensenyament i l’entrenament bàsic d’esportistes i equips d’aquesta modalitat esportiva. - No té competències en aquelles activitats que requereixin la utilització de maniobres amb corda o tècniques d’escalada o alpinisme.
Tècnic Esportiu en Alta Muntanya.
•Aquesta titulació té com a competències: - Conduir i progressar amb individus o grups en ascensions en alta muntanya, d’alpinisme en el rang de dificultats de la seva competència: - Itineraris fàcils en totes les altituds. - Itineraris poc difícils fins a 4.300 m. - Itineraris difícils i molt difícils fins a 3.500 m. - Itineraris hivernals difícils i molt difícils fins a 3500m. - Itineraris d’escalada en roca de 5+/A1. - Conduir i progressar amb individus o grups en ascensions en esquí de muntanya per itineraris fins a 3.500 m. d’altitud, d’un màxim de durada de dos dies i amb pernoctació fins a 3.500 m. - L’ensenyament i l’entrenament bàsic d’esportistes i equips d’aquesta modalitat esportiva. - S’exclou de les seves competències el descens de barrancs.
Tècnic Superior d'Alta Muntanya
•Aquesta titulació té com a competències: - Conduir i progressar amb individus o grups en ascensions d’alta muntanya, d’alpinisme o esquí de muntanya per tot tipus d’itineraris i en totes les estacions. - Planificar i dirigir entrenaments d’esportistes i equips. - Planificar i dirigir entrenaments d’esportistes i equips. - L’ensenyament i l’entrenament bàsic d’esportistes i equips d’aquesta modalitat esportiva. - S’exclou de les seves competències el descens de barrancs.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
43
I més enllà de la titulació….
Quan triem una professió no només hem de pensar en la titulació necessària, abans
d’iniciar uns estudis, ens hauríem de preguntar si les nostres característiques físiques i
personals, les nostres preferències i el nostre caràcter i personalitat són adequats per a les
tasques que haurem de realitzar com a professional.
Quines característiques personals, aptituds i actituds creieu que han de tenir les persones que
treballen a la muntanya?
Bona condició física, respecte i estima per la natura haurien de ser algunes de les
característiques dels professionals de muntanya.
D’altres punts forts a tenir en compte podrien ser:
- No tenir por a les alçades i ser una persona aventurera
- Ser una persona extravertida
- Dots de comunicació i habilitats socials
- Bona resolució de conflictes
- Tenir coneixements en primers auxilis
- Parlar idiomes
- Tenir experiència en muntanya
- Ser una persona dinàmica
- Ser una persona responsable
Tècnic Esportiu en Descens de Barrancs
•Aquesta titulació té com a competències: - Conduir i progressar amb individus o grups en terrenys de muntanya i en descens de barrancs de característiques aquàtiques i verticals. - L’ensenyament i l’entrenament bàsic d’esportistes i equips d’aquesta modalitat esportiva. - Organitzar i programar activitats de descensos de barrancs. - No té competències en cap tipus d’activitat hivernal en les quals sigui necessària la utilització d’alguna tècnica alpinística ni en escalada.
Tècnic Esportiu en Escalada.
•Aquesta titulació té com a competències: - Itineraris d’escalada de totes les dificultats en via equipades de no més d’un llarg. - Itineraris de dos o més llargs completament equipats de dificultat màxima 7º. - Itineraris de dos o més llargs no equipats de 6b i a2. - L’ensenyament i l’entrenament bàsic d’esportistes i equips d’aquesta modalitat esportiva. - No té competències en cap tipus d’activitat hivernal en les quals sigui necessària la utilització d’alguna tècnica alpinística.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
44
ESPORTS D’AVENTURA
Esports aquàtics, extrems, d’aire, trekking i BTT són només algunes de les opcions
d’aventura, esport i turisme que es poden practicar en una bellesa paisatgística única:
els Pirineus de Lleida! Al llarg d’aquest apartat, aprofundirem en els esports de corda, l’ús
del medi natural , les lleis que en regeixen aquest ús i la importància de les noves
tecnologies en aquesta classificació d’esports.
El Pallars Sobirà és una comarca rural de relleu muntanyós, la qual cosa facilita els esports
a l'aire lliure. El primer que es va començar a practicar va ser l'excursionisme. Un dels
precedents més coneguts és la pujada de Jacint Verdaguer a la Pica d'Estats l'any 1883.
Els Pirineus de Lleida són considerats líders a l’Estat espanyol en esports d’aventura, amb
més de 150 empreses especialitzades i la celebració de campionats del món (caiac,
parapent, ala de pendent, piragüisme...), com també una terra d’excepcional bellesa per als
aficionats a la natura (senderisme, SGR, BTT, passejos a cavall …). Gràcies a la seva
diversitat d’espais naturals, amb l ’únic Parc Nacional de Catalunya —Aigüestortes i Estany
de Sant Maurici—, els seus cabalosos rius ideals per a la pràctica del ràfting i els més de
500 estanys per conèixer, el Pirineu de Lleida és ple de raons per descobrir i compartir
amb els amics o la família les emocions més sorprenents.
El desenvolupament històric d’aquest tipus d’esports de muntanya és relativament recent.
En l’antiguitat, els habitants de les valls experimentaven un gran temor a les muntanyes.
D’altra banda, la lluita per la supervivència ja era prou dura com per pretendre obtenir
plaer i diversió de la pròpia natura. Amb el pas dels anys, però, la situació ha canviat
notablement, amb la qual cosa els humans hem cercat mètodes per ocupar el temps de
lleure de manera entretinguda i divertida.
El fenomen de la comercialització dels esports d'aventura a Catalunya va començar
precisament en aquesta comarca. Al riu Noguera Pallaresa s'hi havien vist
baixar piragües des dels anys seixanta, però fins al 1986 no es va veure un altre tipus
d'embarcació: la barca de ràfting, dirigida per uns francesos. Als anys seixanta a les aigües
del Noguera Pallaresa es practica el piragüisme i es construeixen les primeres pistes
d'esquí. Als vuitanta arriben els esports d'aventura i als noranta s'inicia la recuperació dels
antics camins veïnals que permetran l'evolució del senderisme.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
45
2.1. DESPLAÇAMENT INESTABLE
Designem sota el nom genèric d’esports de corda les activitats d’escalada, tirolina i ponts
en suspensió perquè, tot i que les tècniques de desplaçament són diferents, les cordes
constitueixen el material principal per a una pràctica segura.
Entenem per escalada lliure, la progressió vertical sense ajudes artificials, les quals només
s’utilitzen com a mitjà per assegurar l’esportista. Dins del terme escalada (desplaçament
ascendent vertical) englobem el boulder (desplaçament horitzontal), entès com un tipus
d’escalada sense assegurar però a una alçada que permet saltar al terra. La tirolina i els
ponts són tots dos desplaçaments en suspensió, però el primer és un descens per un pla
inclinat, a diferència dels ponts que permeten un desplaçament horitzontal.
EL MATERIAL
No per a totes les activitats hauràs d’utilitzar tots el material que et presentem a
continuació, però és important que el coneguis perquè és el bàsic de seguretat en els
diferents esports d’aventura.
El talabard (boudrier o arnès)
El sistema dels talabards es basa en un còmode cinturó per
als malucs i dos camals que connecten amb el cinturó de
diverses formes. La seva missió essencial és la seguretat,
distribuint en el cos de l’escalador/a la càrrega produïda en
cas de caiguda. És per tant un element indispensable de la
cadena d’assegurança.
Casc
Corda dinàmica
Talabard Descensor/
assegurador
Cinta
Peus de gat
Mosquetó
Roba còmoda
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
46
Té també d’altres funcions importants, al procurar la comoditat en les maniobres en les
que l’usuari està penjat (ràpels) i al facilitar el transport ordenat del material.
Quant a la seva conservació i manteniment, cal revisar les costures i cintes amb freqüència
i sobretot després d’una caiguda important.
El casc
És indispensable. Aquest element és un dels que compleixen
funcions més importants en el desenvolupament de qualsevol
tipus d’activitat. Protegeix el cap de l’impacte de pedres i de
possibles cops si caiem.
Un casc ha d’absorbir en part l’energia de xoc dels possibles
impactes i repartir-la per la superfície del cap, amortint la seva
transmissió al crani i a les vèrtebres cervicals.
Conservar el casc és fàcil. Cal rentar-lo només amb aigua, no
exposar-lo a productes químics, no guardar-lo al sol i revisar
les costures i unions periòdicament.
Les cordes: Funció, característiques i tipus
Degut a la seva variada i exigent utilització, la corda és l’element amb una vida més curta i
per tant sobre el que hem de posar més atenció a l’hora de conservar-la i reemplaçar-la.
Les cordes estan construïdes per una part central que es denomina ànima i l’altra que
l’envolta denominada camisa. L’ànima de la corda està formada per petits filaments de
poliamida trenats entre sí que li donen resistència. Com més gran sigui el diàmetre d’una
corda, més resistent serà.
Diferenciem dos tipus de cordes:
o Les cordes dinàmiques
o Les cordes estàtiques
Es diferencien pel color: les estàtiques són blanques (no serveixen per escalar) i les
dinàmiques són de qualsevol altre color vistós.
Com a normes de conservació:
-No assecar-la al sol i allunyada de fonts de calor.
-Rentar-la quan sigui necessari aclarint-la bé.
-No exposar-la a productes químics.
-Guardar-la en un lloc fresc i fosc.
-Desar-la sense nusos, enrotllada fluixa i sense penjar-la.
-No usar-la durant més de 4 anys.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
47
Descensor-assegurador
Aquestes petites peces metàl·liques són el complement
necessari de qualsevol activitat que precisi l’ús de la
corda. El més conegut i utilitzat per la seva senzillesa
d’utilització i polivalència és el vuit. Existeixen d’altres
sistemes més complexos i pesats com el Gri-gri, el qual és
molt específic de l’escalada perquè únicament es pot fer
servir amb corda simple. Amb el vuit no hi ha
autofrenada, però amb el gri-gri no hi ha perill de
caiguda.
La utilització d’aquests aparells precisa d’una sèrie de coneixements i precaucions que de
vegades s’obvien o s’obliden degut a la seva senzillesa. Aquesta senzillesa no ens ha de
privar de seguir atentament les instruccions i consells
d’utilització.
Com a precaucions habituals cal procurar no reescalfar
massa les peces fent descensos a tota velocitat, ja que
poden malmetre les cordes i manejar-los amb precaució,
evitant els cops contra superfícies dures.
Cintes
Serveixen de nexe i pont entre molts ancoratges, cordes i
instal·lacions. En l’autoassegurança, la cinta no deixarà que
l’escalador caigui més enllà de la longitud d’aquesta (uns
40cm) des del punt de la reunió1. A causa de la seva
escassa longitud, qualsevol cinta ha de considerar-se
estàtica, és a dir, que la seva capacitat d’absorció d’energia
és mínima o nul·la.
Pel que fa al seu manteniment, cal prendre les mateixes
cures que les cordes, ja que ambdós són un producte tèxtil
i, conseqüentment, afectats pels raigs solars, perdent
elasticitat i resistència. Així com amb les cordes, els nusos disminueixen la resistència de
les cintes. Costura o nus són les dues formes d’unió. És millor utilitzar les cintes cosides.
Siguin unes o altres, periòdicament cal revisar els nusos o costures i retirar qualsevol cinta
deteriorada per l’ús, frec...
1 A la escalada, una reunió pot ser qualsevol forma en la que un escalador està subjectat, ja
sigui a la corda, a una roca o de forma permanent o temporal. L’objectiu d’una reunió depèn del
tipus d’escalada que s’estigui practicant sota certes consideracions, però normalment consisteix
en la de detenir una caiguda o mantenir una carga estàtica
El vuit
Gri-gri
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
48
Mosquetó
Són el nexe d’unió entre la corda i els ancoratges: MAI utilitzarem en
les reunions dues cordes o cinta i corda!! Les probabilitats que el seu
fregament produeixi un trencament són altíssimes.
Els mosquetons actuals es fabriquen amb alumini i zenc. Són lleugers
i resistents. Existeixen tres grups: lleugers, normals i de seguretat.
Aquest últims es fabriquen amb assegurança en la tanca. El pes està
entre 51 i els 110 grams i la resistència de 2.300 a 4.000 kgs. Els
sistemes de blocatge de la tanca són varis: a rosca, a baioneta i automàtics. La rosca és la
més tradicional i el que utilitzem.
L’única cura que cal tenir amb els mosquetons és evitar que rebin cops forts i deixar
d’utilitzar aquells que no funcionin correctament per estar deformats per torsions o cops.
Quant al seu manteniment, no requereixen cap més cura que la de lubricar la tanca quan
no funcioni correctament.
ELS NUSOS
Un nus és una figura que es forma plegant una o diverses cordes per subjectar algun
objecte o bé per unir o disminuir la llargada d’aquestes, de manera que obtinguem una
estructura estable.
La corda per si sola no fa res, s’ha de poder lligar, fer nusos, empalmar, etc. però qualsevol
corda, cordino o cinta resulta més resistent si és carregat en línia recta. Així doncs, quan es
doblega la corda per fer-hi un nus, la seva resistència disminueix. Alguns nusos són més
resistents que altres:
NUS RESISTÈNCIA APROXIMADA
Sense nus 100%
Doble vuit 70-75%
Nus pla 60-70%
Gassa 60-65%
Ballestrinca Perill! Rellisca amb 450 Kg.
És important que els nusos compleixen les 5 regles generals:
1. Màxima resistència i seguretat quan estan sotmesos a tracció.
2. Que no es desfacin quan no estan sotmesos a tracció.
3. Que siguin fàcils de desfer després d’estar sotmesos a tracció.
4. Han de ser fàcils de controlar.
5. No han de ser complicats de fer.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
49
Nus de doble vuit
És el que s’utilitza més per encordar escaladors, a través d’un mosquetó
al talabard d’escalada. Aquest nus és molt segur i molt fort i, tal i com
queda reflectit a la taula, disminueix molt poc la resistència de la corda.
No obstant, el doble vuit pot ser que quedi molt estret i que obligui a
tallar la corda per desfer-lo, en el cas d’haver suportat una caiguda molt
forta.
És important que, un cop fet el nus, es comprovi sempre que la figura
resultant sigui el més perfecta possible ja que això incrementa la seva
resistència.
ESCALADA
L’escalada és l’acció de pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l’ús de mans i
peus per agafar-se i per repenjar-se alternativament en la progressió.
Com altres activitats de muntanya, l’escalada s’ha especialitzat molt i en trobem diferents
tipus.
- Escalada en roca: Consisteix en superar parets o muntanyes de tot tipus de
dificultat i dimensions.
- Escalada tradicional: Aquesta disciplina consisteix en ascendir de manera
tradicional, és a dir, primer es claven a la roca els ancoratges als quals la
persona s’agafarà per pujar, després es treuen i es tornen a col·locar més
amunt.
- Escalada esportiva: S’utilitzen ancoratges que són col·locats prèviament al
lloc on es realitza l’escalada, el que permet a la persona concentrar-se més
en la tècnica i en els ascensos difícils.
- Escalada lliure: Aquí només s’utilitzen ancoratges naturals per agafar-se,
utilitzant els asseguradors i la corda com a protecció. Està prohibit fer
descansos repenjar-se i si caus has de repetir l’activitat des de el principi.
- Escalada artificial: Els ancoratges es troben fixes a les roques. A més del
material de l’escalada tradicional ens caldran bàsicament els estreps. Molts
escaladors utilitzen un ganxo per penjar-se dels ancoratges anomenat "Fi-fi" i
un Provador (daisy chain) per a provar la solidesa dels ancoratges.
- Escalada llarga: Són escalades que generalment durant més d’un dia, així
que els escaladors han de pujar material per a dormir, menjar... Per aquest
tipus d’escalades s’utilitzen tècniques d’escalada artificial.
- Boulder: En aquesta modalitat l’escalador mai puja molt amunt, per tant, la
caiguda no és perillosa. L’escalador puja un bloc de pocs metres i hi ha una
màrfega que evita els cops.
És recomanable començar a escalar a rocòdroms interiors que tenen ancoratges artificials,
les “preses” a les que et recolzes per pujar per agafar una bona tècnica i minimitzar riscos.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
50
RÀPEL
El ràpel és una tècnica de baixada emprada en activitats esportives com
l'alpinisme, escalada, espeleologia, barranquisme, i altres
activitats tècnico-professionals com el rescat, bombers,
militars, treballs verticals de construcció, descens des
d'helicòpters en vol, etc., en les que és precís un
desplaçament vertical descendent controlat. A l'acció de
fer ràpel també se'n diu rapelar.
Consisteix en lliscar de manera controlada al llarg
d'una corda, amb l'ajut de dispositius mecànics de control
o sense. Quan no s'utilitzen dispositius de descens i
frenada, s'aprofita la fricció de la corda entorn del cos de
l'escalador. Quan s'utilitzen aparells davalladors, aquests
estan fixats al talabard de l'escalador.
BARRANQUISME
El barranquisme o descens de barrancs és una activitat esportiva relacionada amb
l'espeleologia, el senderisme, l'escalada i l'alpinisme d'una banda, i amb els esports
aquàtics per altra. Consisteix a progressar pel llit d'un
barranc, podent presentar un recorregut molt variat:
trams amb poc cabal o fins i tot secs, punts amb tolls i
gorgs profunds i altres trams amb cascades de diverses
altures, trobant també terrenys amb vegetació o desèrtics.
El barranquisme consisteix a anar superant aquests canvis
de recorregut: caminant, nedant, desgrimpant o fent ús
d'una progressió més tècnica amb cordes utilitzada
normalment a l'espeleologia, en particular el descens
en ràpel. Es considera que perquè un descens sigui valorat
com a apte per al barranquisme ha de combinar com a
mínim dues d'aquestes tres característiques: cabal,
verticalitat i caràcter encaixat.
El descens de barrancs és una disciplina específica que requereix una completa formació i
coneixements i habilitats per a ser practicada de forma segura. Tot i que pot realitzar-se en
solitari, per seguretat es practica habitualment en grup, i s'ha de tenir experiència mínima i
l'equip adequat per al seu desenvolupament. L'equipament personal i col·lectiu varia molt
dins de les característiques de cada descens, però dins de l'equip s'han de considerar
imprescindibles una motxilla amb drenatge per l'aigua, calçat específic de barranquisme o
de trekking, vestit de neoprè, casc, arnès, descensor i cordes.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
51
TIROLINA I PONTS PENJANTS
En el seu origen, la tirolina i el pont tibetà eren tècniques que es feien servir per superar
accidents geogràfics que no es podien salvar sense una corda. Avui dia, malgrat tots els
riscos, són activitats divertides i diferents en plena natura aptes per a tota la família.
L’estructura d’una tirolina, dosel, canopy consisteix en una politja suspesa
per cables col·locats en descens o inclinació. Es dissenyen per a que siguin impulsats
per la gravetat i així lliscar des de la part superior fins al final mitjançant un cable,
normalment d’acer inoxidable. L’origen de les tirolines actuals, ve de les politges i les
tècniques d’elevació. És una pràctica comú en exercicis militars. Un altre possible
origen es situa dins del món laboral; van ser els treballadors de la tala d’ arbres, de la
construcció, i els mariners entre d’altres, qui van utilitzar aparells per a tensar els
caps d’un lloc a un altre permetent passar materials i persones lliscant per aquest
enllaç. La Tirolina és una tècnica que es pot incloure dins de la modalitat de
l’escalada i les tècniques verticals. Es defineix como la unió de dos punts a través de
una línea (corda o cable), que ens permetrà passar d’un costat a un
altre lliscant per ella.
El ponts penjants són una estructura ancorada per dos punts (els dos
extrems de la corda), a través de la qual es pot travessar d’una banda a
l’altra. Tot i la seva senzillesa, la dificultat consisteix a mantenir
l’equilibri en una superfície estreta, on els participants pràcticament
només poden recolzar-hi part dels peus.
És necessari dur una corda lligada al cos com a sistema de seguretat,
la persona va lligada a la línia de vida, que és una corda que passa per tot el
recorregut per sobre del cap, mitjançant una cinta i una politja.
Depenent de la dificultat, en els circuits de ponts penjants trobem diversos tipus de
ponts penjants:
- Pont nepalès
- Pont tibetà
- Pont de mico
- Xarxes que s’han de travessar
- Lianes per passar d’una estructura a una altra
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
52
VIA FERRADA
La via ferrada és un itinerari, normalment vertical,
equipat amb material divers: claus, grapes, preses,
passamans, cadenes, ponts tibetans i nepalesos i
tirolines que permeten d'una manera segura, arribar
a zones remotes de difícil accés per senderistes i no
especialistes en l'escalada. Per garantir-ne la
seguretat hi ha instal·lat un cable d'acer durant tot el
recorregut, que amb l'arnés, proveït d'un dissipador
d'energia i mosquetons especials de via ferrada
(marcats amb una K) ens asseguren en cas de
caiguda.
Pont nepalès Pont tibetà
Típic equipament de via ferrada
LA SEGURETAT
Aquest tipus d’activitats són considerades de risc; així doncs, cal tenir sempre
present que la seguretat és el primer paràmetre que cal considerar per reduir
aquest factor al mínim nivell possible.
No practiquis mai cap d’aquestes activitats sense el material imprescindible per a la
teva pròpia seguretat.
Cuida el material que utilitzis: les conseqüències per un mal manteniment i/o ús
poden ser nefastes.
Sempre s’ha de comprovar i ajustar totes les tanques de seguretat.
Cal cargolar sempre la tanca de seguretat dels mosquetons sense prémer.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
53
2.2. PRECAUCIÓ I PREVENCIÓ A LA MUNTANYA
El Pallars Sobirà ha estat tradicionalment una comarca escollida per a la pràctica dels
esports de muntanya. A part de nombroses ascensions a cims, per la zona més
septentrional hi passen el GR 11 i l'Alta Ruta Pirinenca. Dues de les regions més visitades i
conegudes són la de la Pica d'Estats, que és el cim més alt de Catalunya, i el Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Existeixen moltes més per a practicar
l'excursionisme i l'alpinisme gràcies, en gran part, a la bona xarxa de refugis d'alta
muntanya.
Les zones més importants d'escalada són a Collegats, Certescans i el Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (zona d'Amitges, Vall de Gerber, Pla de la Font, JM Blanc,
Sant Maurici i Coma de l'Abeller). Existeixen algunes coves i avencs per a la pràctica de
l'espeleologia, si bé no és dels esports més comuns a la comarca.
Sigui quina sigui l’activitat que pensem fer quan ens plantegem sortides a la muntanya
(buscar bolets, fer excursions, escalar, practicar l’esquí…) hem de recordar que cal
respectar la muntanya i tot el patrimoni natural, els espais protegits i les zones sotmeses a
alguna restricció.
Per millorar la nostra seguretat, és necessari que tingueu consciència de la utilitat d’aplicar
certes prevencions, com :
- Abans de començar una sortida a la muntanya, ens hem d’informar de les
característiques de la zona. Si no teniu gaire experiència, procureu anar amb
alguna persona experimentada i mesureu molt bé el perill i els riscos implícits en la
pràctica de determinades activitats.
- Abans de planificar la sortida, informeu-vos de la previsió meteorològica i desistiu
de sortir si es preveu mal temps.
- Quan inicieu la sortida, deixeu informació sempre del recorregut que penseu fer i
del temps aproximat que creieu que durarà.
- Aneu sempre equipats amb la roba i el calçat adequats a l’activitat que voleu fer,
- Emporteu-vos sempre menjar, beguda i roba de recanvi.
- És molt convenient portar telèfon mòbil per si us trobeu implicats en algun
accident o en presencieu cap.
- Si no heu previst lloc per pernoctar, torneu abans no es faci fosc.
- Si us perdeu o patiu un accident, poseu-vos en contacte amb els serveis
d’emergència. Localitzeu punts de referència fixos i comuniqueu la vostra posició,
no us mogueu del lloc fins que el personal de recerca us hagi trobat,
Recordeu aquests telèfons:
Servei d’emergències
( ambulàncies,
bombers i policies)
Polícia de la
Generalitat
Mossos d’Esquadra
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
54
DRETS I DEURES A LA MUNTANYA
Els drets comporten deures. Qualsevol dret reconegut a unes persones implica el deure de
satisfer-lo per part d'unes altres persones. Drets i deures estableixen relacions mútues de
responsabilitat. Són com les dues cares d'una mateixa moneda. Si no hi ha algú
responsable de satisfer els meus drets, atenent la seva obligació o deure, els meus drets
queden debilitats o anul·lats; igualment, si jo no atenc les meves obligacions o deures,
algunes persones no veuran satisfets els seus drets. L'article primer de la Declaració
Universal dels Drets Humans, just abans de parlar de drets, proclama que els éssers humans
"han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres".
Per impuls de la Declaració, un gran nombre de persones han vist reconeguts i atesos un
conjunt de drets;però, desgraciadament, la situació no és la mateixa per un altre gran
nombre de persones. La Carta Fundacional de l'Organització de les Nacions Unides
estableix acordar obligacions o deures, en forma de pactes o convencions.
El dret que tot noi o noia té a l'educació comporta el deure, per part d'aquest noi o noia,
d'anar a classe i d'avançar en el seu aprenentatge. El dret a circular per la teva ciutat
comporta el deure de respectar les normes de circulació i de no malmetre l'entorn.
Els deures o obligacions de les persones es concreten en diferents tipus de normes, unes
amb més exigència que altres. L'obligació d'anar a classe i treure profit del que s'ofereix té
més força o és més obligatòria que, per exemple, la de rentar-se les dents.
A la muntanya, també tenim drets i deures. Un dret de l’usuari serà tenir accés i
informació sobre l’entorn i rebre assistència si pateix un accident i deure sera seguir les
normes de seguretat i de civisme que regeixen l’entorn natural.
NORMES DE COMPORTAMENT
És bàsic saber que a la muntanya, com a tots els llocs públics que compartim amb altres
usuaris, cal atendre unes normes bàsiques de comportament cívic. A continuació, en
llistem alguns d’ells:
No s’ha d’avançar al guia, per no perdre’ns, heu de seguir les seves instruccions perquè ell/a
coneix la ruta.
No ens hem de quedar enrere, ni perdre el contacte visual amb la resta del grup i no sortir dels
camins o senders marcats.
S’ha de respectar la natura: no arrancar plantes ni flors innecessàriament; no encendre fogueres
ni llançar cigarretes enceses; no embrutar l'aigua de fonts o basses; respectar els camps de
conreu i els cercats de ramat.
El rebuig d'origen orgànic és biodegradable, però no es agradable trobar-se'ls pel camí. Es millor
soterrar la nostra brossa o emportar-nos-la fins a un contenidor.
Gaudim del silenci de la muntanya, observem els animals sense molestar-los, mai sabem si un
animal pot ser perillós.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
55
Cal diferenciar també que un entre deures I consells, un consell és opcional, el podrem seguir o
no, un deure és una obligació que tenim com a usuari d’un servei. El seu incompliment pot
comportar multes i/o sancions.
CONSELLS PRÀCTICS PER AL SENDERISTA
Si heu de caminar durant llarga estona, és important que porteu una equipació adequada.
A continuació us facilitem uns quants consells:
Roba còmoda (que es pugui posar o treure segons la climatologia, recordeu que com més
fatigats estem, més calor tenim).
Peça de roba d’abric (millor de colors vius, visible des de lluny) i un
impermeable (inclús en dies assolellats).
La motxilla hauria de ser lleugera (per a deixar les mans lliures).
Calçat apropiat: botes de muntanya.
Protecció contra el sol: ulleres, barret i crema protectora.
Provisió suficient d’aigua (1 ó 1,5 litres per persona/dia).
Provisió de menjar (dinar i esmorzar, en el seu cas). Es pot
substituir un entrepà, per fruits secs, barretes energètiques,
xocolata, galetes, sucs...
Altres elements: Un mapa de la zona, una brúixola ( cal saber-la fer servir), i una farmaciola, amb
el més bàsic, si més no per desinfectar una ferida.
Telèfon mòbil(gravar el telèfon del guia o responsable. Emergències: 112
Documentació: cartilla de la seguretat social/DNI.
A caminades mitjanes llargues....
Hem de reposar cada cert temps, un cop cada hora seria bo.
Hem de beure aigua regularment encara que no tinguem set. Beure en excés també és dolent,
perquè carrega les cames.
En cas de boira, si no es coneix excepcionalment el terreny, el millor es esperar que escampi,
paciència.
Si seguim un camí marcat, i no trobem marques des d’estona, podem recular fins la ultima marca
trobada, en camins que no tenen més desviacions, sovint les marques són molt espaiades, i no
cal desesperar.
En cas de pluja, cal vigilar els torrents, solen revenir de sobte.
Les fortes ventades al mig de bosc, i a l’alta muntanya, poden ser perilloses. Vigilar les tempestes
elèctriques, apart de causar certa por, poden tenir efectes nefastos. No ens refugiem sota
d’arbres sols, són atractius pels llamps.
Si passem per una casa de pagès, sovint el gossos borden, i s’acosten per darrera, si portem un
bastó i el posem a mode de cua, arrossegant-lo per terra, el gos no sol acostar-se, no cal
amenaçar-lo.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
56
EL TEXT LEGAL
Hem parlat de normes i de drets i deures, però allò que està escrit, qui ho decideix? Qui ho
escriu? On ho trobem?
Què és una llei?
Una llei és un tipus de text especialitzat (una norma jurídica)
mitjançant el qual el Parlament estableix obligacions,
autoritzacions o prohibicions de fer determinades actuacions, o
bé anul·la o modifica obligacions, autoritzacions o prohibicions
que s’havien establert anteriorment. Cal esmentar que
aquelles comunitats autònomes que ho haguessin previst en els
seus Estatuts d'Autonomia poden disposar de la facultat de dictar
decrets llei que afectin la seva autonomia.
I un decret?
Un decret llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que
fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978. És una manera molt més
ràpida de crear i posar una marxa una llei.
Estructura d’una llei
Les lleis tenen una part expositiva i una part dispositiva. En la part expositiva, anomenada
preàmbul, s’exposen les raons per les quals es considera necessari fer la nova llei i s’explica
quin és l’estat present de la matèria que es vol regular. També es presenten l’estructura i el
contingut de la llei i se’n destaquen les parts més innovadores. El preàmbul és un text
unitari i cohesionat organitzat en paràgrafs, que poden enllaçar-se amb connectors. La part
dispositiva, també anomenada articulat, està formada per articles, que són els que
estableixen les obligacions, prohibicions i autoritzacions, és a dir, les regles que els
destinataris de la llei han de complir. Els articles es poden dividir en apartats numerats (1,
2, 3...) i, dins d’aquests, a vegades, hi podem trobar enumeracions d’elements ordenats
amb lletres (a, b, c...).
Les activitats que es realitzen al medi natural a través d’empreses turístiques, d’oci o de lleure,
com per exemple els camps d’aventures, les cases de colònies, les pistes d’esquí i d’altres tenen
unes obligacions que estan regulades pel següent decret:
Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisico-esportives en
el medi natural.
En aquest decret es parla de l’important increment de practicants d’activitats a l’entorn natural en els
últims anys i de com el Govern de la Generalitat considera necessari reglamentar els requisits que han de
complir i els mitjans materials i personals que han de tenir les persones i entitats que intervenen en
aquestes activitats, amb la finalitat d’incrementar la qualitat de les activitats, garantir els drets i la
seguretat de les persones practicants i protegir l’entorn natural.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
57
2.3. AVENTURA AL LLEURE
EDUCACIÓ EN EL LLEURE
L’educació en el lleure són el conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es
realitzen en el nostre temps lliure amb una intenció educativa però fora del l’escola i de
l'àmbit familiar.
El Govern de la Generalitat, des de la Direcció General de Joventut vetlla perquè l’educació
en el lleure a Catalunya sigui de qualitat. Regula la formació dels monitors/es i directors/es
d’educació en el lleure, les activitats a l’aire lliure de joves menors de 18 anys, i les
instal·lacions juvenils.
Actualment dos grans sectors organitzen activitats d’educació en el lleure durant tot l’any i
en períodes de vacances: les grans federacions, que representen l’associacionisme
educatiu català i aglutinen centres d’esplai i agrupaments escoltes, i les empreses
d’educació en el lleure, un sector empresarial dinàmic i que ofereix propostes educatives
de qualitat.
El voluntariat com origen de l’educació en el lleure a Catalunya
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
58
Encara que les primeres experiències ja es van realitzar a Catalunya a la dècada dels 40
seguint el model francès, va ser durant els anys 50 quan les activitats, en un principi
campaments i colònies, es van generalitzar. A grans trets i des d’un punt de vista
generalitzant, l’evolució de l’educació en el lleure a Catalunya ha estat el següent:
dècada dels 40: primeres experiències en colònies i campaments
dècada dels 50: el voluntariat va ser el motor que va propulsar i extendre l’educació
en el lleure per tot el territori des d’institucions creades pel voluntariat amb una
clara intenció de voler transmetre uns valors molt concrets i determinats
dècada dels 60: el voluntariat es va organitzar en federacions i s’estructura, sempre
des de l’associacionisme sense afany de lucre, però la intenció de treballar valors
concrets i determinats amb els nens/es i joves es va diluir una mica.
dècada dels 70: les institucions (ajuntaments, Generalitat, etc.) s’impliquen en
l’organització d’activitats d’educació en el lleure.
dècada dels 80: sorgeixen les empreses d’educació en el lleure que organitzen i
gestionen activitats de lleure educatiu generalistes, moltes d’elles provenen del
voluntariat i l’associacionisme.
dècada dels 90: les empreses es professionalitzen, ja no necessariament són
associacions convertides en empreses, sinó que es creen directament des d’un
punt de vist de negoci empresarial.
dècada dels 00: les empreses cada vegada s’especialitzen més i ofereixen activitats
molt específiques.
Sigui qui sigui l’organitzador de l’activitat en el lleure , és molt important que segueixi les
lleis acords a la seva activitat professional.
Què regula el Decret 137/2003, de 10 de juny?
El Decret 137/2003, de 10 de juny, regula les activitats d’educació en el lleure en les quals
participen menors de divuit anys. Les acampades juvenils, els camps de treball, els casals
de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat d’educació en el lleure que,
sigui quina sigui la seva denominació i característiques, habitualment duen a terme les
entitats d’educació en el lleure infantil i juvenil en les quals participin persones menors de
divuit anys en nombre superior a sis, que no tinguin caràcter familiar i que es desenvolupin
a Catalunya, amb una finalitat educativa, cultural, formativa o social són regulats pel
Decret.
- S’estableix que tota activitat ha de tenir un equip de dirigents, format per un
responsable i equip de monitors, sempre majors d’edat.
- Cada 10 menors d’edat o fracció hi ha d’haver un dirigent.
- Si l’activitat de casal té més de 3 nits o 4 dies, cal un mínim del 40% de l’equip de
dirigents amb el diploma de monitor o director.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
59
- Els dirigents han d’estar sempre presents a l’activitat.
- L’entitat ha d’assegurar l’activitat amb una pòlissa que cobreixi accidents, curació i
indemnització en cas de mort.
- L’entitat ha d’assegurar la responsabilitat civil.
Referent a les acampades fora d’instal·lacions , estableix que les acampades han de fer-se:
- Fora de rambles i rius secs. - Fora d’indústries, línies elèctriques o zones insalubres. - A més d’1 Km. d’un càmping. - A més de 100 metres de vies de comunicació. - Prop d’un camí per si s’ha d’evacuar en cas de foc. - Amb permís escrit del propietari del terreny. - Amb còpia de la comunicació a l’Ajuntament o Consell Comarcal. - Amb pla d’emergència d’evacuació.
Quan practiquem esport o activitats físiques les topades i les caigudes són freqüents.
Malgrat que pot ser molt difícil evitar totes les lesions, tenim elements que ens permeten
limitar els seus efectes. Utilitzar l’equipament adequat per a cada esport no evita lesions
però sí que en pot limitar la gravetat. Aquesta llei regula que les instal·lacions siguin
segures i que estiguin verificades per professionals.
Antigament, per una mala pràctica o per instal·lacions defectuoses es donaven molts més
accidents,
Per últim, com estem parlant del lleure a la natura i parlem de pautes d’actuació per a gaudir de
la nostra experiència al màxim, us presentem unes pautes a seguir en cas d’incendis forestals i
d’actuació davant d’animals.
Pautes d’actuació en cas d’incendis forestals
En el cas d’incendi forestal, trucar al 112 i comunicar la situació i l’estratègia a seguir:
- No entrar mai a l’interior de pous i coves.
- Vestir-se tapat com en el cas dels correfocs.
- Procurar beure líquids, ja que normalment la calor del
foc provoca deshidratacions.
- Fugir del foc en la direcció oposada a l’avenç del front
de foc i de fum.
- No fugir mai a favor del vent, ni anar mai muntanya
amunt, llevat que no hi hagi vegetació per cremar.
- Evitar les valls estretes, l’aire calent tendeix a pujar-hi.
- No deixar mai els camins, si el foc talla el camí i no es
pot recular, estirar-se a terra
- Si el foc ens envolta, estirar-se de boca-terrossa en una clariana o en un camí
procurant respirar l’aire fresc de sota, amb un mocador mullat al voltant del nas i la
boca. Esperar que passi el foc per fugir.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
60
Pautes d’actuació davant els animals
Mossegada de gos
- No molestar mai un gos quan menja ni a una gossa
amb cadells.
- No córrer mai quan un gos ens pot atacar.
- En el cas de tenir por, no mirar-lo als ulls.
- No fer gestos agressius o ràpids, això els excita més.
- Anar marxant molt a poc a poc.
- En cas que un gos ataqui i es caigui a terra, cal posar-se
en posició fetal i protegir-se el coll amb braços i mans.
- En cas de mossegada, cal rentar la ferida amb aigua i
sabó i anar al metge amb les màximes dades sobre
l’animal.
Picades d’insectes
- Allunyar-se dels nius dels insectes que piquen.
- Evitar la roba de colors brillants, no posar-se perfums o
colònies.
- Evitar portar roba ampla on es puguin ficar els insectes i les sabates tapades.
Picades de serps
- No aixecar pedres ni burxar en forats.
- En cas de veure una serp, no apropar-s’hi ni fer moviments bruscos.
- Si al camí és probable que ens trobem serps, dur botes altes i pantalons llargs
lligats a baix.
IMPACTES AMBIENTALS
Tota aquella acció que fa l’home en un entorn té una repercussió a la natura, per tant, el
lleure i les activitats físico-esportives no són una excepció.
Tot i que les regulin amb lleis i decrets, hi ha efectes que es poden minimitzar però no
evitar.
Tipus:
•Destrucció de la capa superficial de matèria orgànica, alteració de les seves característiques bàsiques, erosió i repercussions sobre el creixement de la vegetació.
Sobre el sòl
•Disminució del creixement i diversitat de la cobertura vegetal, disminució de la reproducció de les plantes i canvis en les comunitats vegetals.
Sobre la vegetació
•Disminució de la qualitat dels hàbitats, alteració de determinades especies, modificació del seu comportament .
Sobre la fauna
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
61
2.4. EL JOC D’ESTRATÈGIA
Els jocs d'estratègia són aquells entreteniments en els quals l'estratègia planificada i les
tècniques més o menys establertes, acostumen a portar un jugador a la victòria sobre la
resta. Actualment podem trobar estratègia a jocs de taula , a videojocs, i en altres formats.
El bon esportista o jugador no utilitza només el seu cos per córrer més, llançar més fort
o saltar més alt sinó que també utilitza la seva ment per a pensar i decidir que és
millor per ell/a o el seu equip.
Tot i ser una activitat lúdica, el joc d’estratègia està basat en la intel·ligència i les habilitats
tècniques en les que buscarem la victòria a través de la planificació. Podem trobar
diferents modalitats, com els jocs de cartes o alguns videojocs. Un exemple clàssic són els
escacs.
Si són jocs grupals, per molt bé que et trobis físicament o per molt que corris no guanyaràs
sol. S’ha de treballar en equip, com per exemple a “Polis i cacos”.
DIFERÈNCIA ENTRE JOC I ESPORT
A educació física de ben segur que sovint practiques jocs i esports, però quina diferència hi
ha? No tots els jocs són esports, però sí que els esports poden ser jocs. Ho entenem?
Veiem la següent definició:
L’esport és el conjunt de situacions motrius i intel·lectuals que es diferencia del joc en què
busca la competició amb els altres o amb un mateix, que necessita unes regles concretes i
en què està institucionalitzat”.
I més diferències:
Esport •Té normes que no es poden canviar
•Té un caràcter competitiu
•Té una federació
•Requereix un escalfament o entrenament i unes qualitats específiques
Joc •Pot tenir normes que es poden canviar
•Té un caràcter lúdic
•No té federació
•No requereix cap tipus de preparació física
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
62
Els jocs populars
En el món del lleure, són molt freqüents els jocs populars, i molt divertits! Els jocs populars
tenen una sèrie de característiques comunes que els agrupen, i que es poden resumir així:
No existeix cap límit d’edat, ni de sexe, ni de condició física.
El terreny de joc és senzill. Es pot jugar a l’escola, a casa, al parc...
Les regles es transmeten entre les persones que hi juguen, de generació en
generació, i es poden adaptar. No és necessària la competició.
Es desenvolupen habilitats i destreses, i altres qualitats físiques com la precisió, la
coordinació, el ritme o les qualitats físiques bàsiques (velocitat, força, resistència i
flexibilitat).
No necessiten una preparació física anterior.
Les possibilitats de respostes motrius són infinites, per la qual cosa no
constitueixen cap tipus d’entrenament rigorós.
Afavoreixen la cohesió entre les persones que hi juguen, ja que es centren en la
relació i en la diversió. El bon humor ha d’acompanyar el joc. La llibertat de jugar
provoca plaer, benestar i satisfacció personal. Poden estar lligats a festes i
celebracions, i formen part de la cultura popular.
Poden estar acompanyats de danses o de cançons (que expliquen històries o que
serveixen de guia per al joc).
Classificació de jocs populars
De coneixença
De força
Jocs cooperatius
De pilota
De relleus
De corda
D'habilitat i equilibri
Competicions i duels entre
parelles
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
63
EL JOC INDIVIDUAL I EL JOC EN EQUIP
Juguis sol o juguis en equip, hauràs de posar en marxa una estratègia, pensar bé què vols
aconseguir i treballar per aconseguir el teu objectiu. En quin tipus d’esport t’identifiques
més?
En els esports col·lectius l’èxit no dependrà només de les habilitats individuals, la tàctica
individual i la condició física de cada persona component de l’equip, sinó que també dependrà
de la tàctica col·lectiva i de la cohesió de grup.
Esports individuals:
Són els esports en que l'esportista actua en solitari amb un entorn estable
o inestable i a més amb adversari o sense adversari
Sense adversari:
L'esportista actua tot sol o sola sense contrincant directe i la seva tasca es realitza en un medi que
pot ser estable (atletisme en pista) o inestable (curses de muntanya)
Amb adversari :
L’esportista s’enfronta directament a un/a contrincant
(judo, esgrima, tennis...). Aquests esports poden ser amb contacte
directe o sense.
Esports col·lectius:
Aquelles activitats en les quals hi participa un grup de persones amb uns objectius comuns, per tal d’assolir una mateixa finalitat esportiva tot seguint
unes regles establertes.
Cooperació:
Tot el grup participa per un objectiu comú, sense enfrontar-se a d’altres equips rivals (escalada,
patinatge per parelles...)
Oposició:
Tot l’equip participa amb l’objectiu de guanyar un rival (vela, ciclisme
en ruta...)
Cooperació/Oposició:
Tot l’equip ha de participar per aconseguir un objectiu comú, que
en aquest cas serà guanyar a l’equip rival (bàsquet, futbol,
voleibol...)
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
64
LASER TAG El Laser tag és un joc esportiu que simula un combat entre dos equips en un entorn
natural. Està basat en atacar a l’altre equip apuntant als dispositius d’infrarrojos receptors
situats al cap dels seus rivals.
Tot i que el laser tag va ser creat per entrenar als soldats en situacions de combat, a
l’actualitat és un joc de nens/es i adults. La diferència amb el Paintball i l’Airsoft es que no
són necessàries les proteccions contra cops ja que no existeixen les municions sinó que tot
funciona per sensors de infrarojos.
Tot i que no es necessària una equipació específica, sí es recomanable jugar amb roba
còmoda, que no importi si es taca o es trenca i calçat esportiu.
Normalment l’equip està composar per equipo està composat:
- Diadema ( la receptora dels infrarojos)
- Marcadora de laser tag
- Pitrall identificatiu
Depenent del joc que s’estigui seguint, s’haurà de completar una missió o un altre, però el
que s’haurà de fer és planificar la estratègia per arribar a deixar sense vides als vostres
contrincants.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
65
2.5. ESPORTIC
Actualment vivim envoltats d’aparells tecnològics que formen part de la nostra vida quotidiana
fins al punt que resultaria estrany viure sense tenir a l’abast un d’aquests aparells. Entre els apa-
rells electrònics, hi ha els ordinadors, les “tablets” i les videoconsoles, que es constitueixen com
uns dels elements més importants als espais i en els temps del lleure.
Les noves tecnologies de la informació i comunicació ( TIC) són el resultat evident del conjunt de
transformacions que s’estan donant a la vida quotidiana de les persones, cada vegada més
ràpid surten productes nous que deixen desfasats als anteriors.
TECNOLOGIES APLICADES A L’ESPORT
Des del calçat esportiu al vestit de bany, passant per la raqueta de tennis i la pilota de
futbol, els tecnòlegs de l’esport han dedicat ingeni, creativitat i coneixements tècnics per a
concebre material millor i més segur en matèria esportiva. Això es traduirà en un millor
rendiment, una equipació millor i més eficaç per a la pràctica de l’esport, una medició
precisa del rendiment i una multiplicitat de formes per viure els esdeveniments esportius
des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Les noves tecnologies aplicades a l’esport:
Ajuden a evitar dubtes, i per tant conflictes que es poden produir en les
puntuacions.
Ajuden a evitar problemes a les instal·lacions:
o D’aforament; milloren el control, les instal·lacions tenen més capacitat.
o De construcció; edificis més segurs.
o De seguretat; eviten accidents i imprevistos als esports de més risc.
Incrementen el número d’aficionats a l’esport gràcies als mitjans de comunicació.
Fomenten la creació i l’ús de materials més innovadors.
Permeten la millora de rendiment dels esportistes, i un major control dels seus
temps i les seves marques.
Noves tecnologies
Desenvolpament
Electrònica
Informàtica
Creació de nous materials
Sistemes de video
Tractament d'imatges
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
66
EXEMPLES DE TECNOLOGIES APLICADES A L’ESPORT
Ull de Falcó
L’ull de falcó ha marcat un gran avenç tecnològic dins el
món dels esports. Van ser el tennis i el criquet els pioners
d’aquesta tecnologia. I s’està parlant de introduir-la al mon
del Fútbol en un futur pròxim. Aquesta tecnologia consta
d’un conjunt de càmeres (el nombre de càmeres depèn de
la configuració) i tècnics que fan funcionar el sistema. Les
càmeres graven en alta velocitat (més vídeos en alta
velocitat) la trajectòria de la pilota, analitzen quina es la
posició de cada bola, i mitjançant triangulacions es calcula
on ha copejat, calculant fins i tot calculant la possible
deformació de la pilota al copejar el sòl a gran velocitat, amb un error menor a 3mm. A
més, aquest mateix sistema s’utilitza per a seguir la resta de les estadístiques del partit
com per exemple, on van copejar els serveis dels jugadors, a quina zona de la pista va
haver més punts guanyadors, etc. Aquest sistema electrònic es de gran ajuda ja que
permet determinar al punt exacte a on impacta la pilota i així comprovar jugades dubtoses.
L’objectiu és assegurar-se, mitjançant aquest sistema, si realment la pilota toca o no la
línea.
Foto finish
Sistema que s’utilitza en carreres esportives, en
atletisme o , a la línea d’arribada, i que determina
qui és el guanyador d’una cursa. Aquest sistema
està compost per una cèl·lules fotovoltaiques i
càmeres digitals. Aquestes càmeres poden fer
fins a 3000 fotografies per segon. Una foto finish
és una fotografia que es fa al final d'una cursa
per tal de saber l'ordre d'arribada dels
participants.
Electroestimulació
La tecnologia juga també un important paper en el manteniment del to muscular de
l'esportista d'elit , especialment quan aquest ha de
romandre inactiu després de patir una lesió. Gran quantitat
d'atletes recorre a l'electroestimulació per retroalimentar
músculs difícils d'entrenar en aquestes situacions . Aquest
sistema consisteix en la descàrrega d'impulsos elèctrics
febles, però suficients per exercitar el múscul i evitar que
romangui sedentari . Cada vegada hi ha més dispositius en
el mercat a preus accessibles. Alguns d'aquests accessoris
són ideals per realitzar activitats cardiovasculars. És el cas
dels pulsímetres, artefactes que controlen les pulsacions del
cor i permeten mantenir el ritme cardíac dins dels valors
recomanats per a cada persona. Aquesta tecnologia minimitza els riscos i garanteix que
l'usuari espremi tot el seu potencial saluda.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
67
Sistema de puntuació K-Speed
La tecnologia K-Speed és un sistema de càlcul, gestió, control de temps i de participants,
així com de publicació de classificacions esportives en temps real, publicant-les en
marcadors gegants, Televisió, Internet, etc. Es tracta d’una eina basada en dispositius
portàtils, basada en una tecnologia de xarxes locals sense fils de radiofreqüència i en
aplicacions sobre Internet. Aquest sistema és capaç d’identificar a cada participant i
assignar-li un temps precís al seu pas per un punt de detecció. Aquesta tecnologia
aconsegueix el grau màxim d’automatització possible i permet, en condicions de temps
real, calcular les puntuacions, produir les classificacions i distribuir els resultats. Està
dissenyat per aquelles competicions que es desenvolupen en una gran superfície (mar, riu,
estadi, poliesportiu, etc), en les que s’ha de puntuar a la vegada diferents esdeveniments
en diverses localitzacions incloent els temps totals i parcials, i permet treballar tant en
àrees reduïdes com en zones amb molts kilòmetres de distància, per exemple campionats
mundials de Kayak.
Ambient Intelligence
Es tracta d’un sistema intel·ligent de sensors i ordinadors que ajuda als ciclistes a millorar
el seu rendiment. Supervisa i analitza constantment el rendiment de cada corredor i dels
equips sencers. Les bicicletes es configuren amb l’equipament que permet registrar
contínuament les forces que actuen sobre els pedals. Altres factors significatius són el pols
i el pedaleig del ciclista, la velocitat i la pendent. Aquestes dades es recullen en un
processador instal·lat a la bicicleta i s’envien per ràdio a una unitat central on són
analitzades. L’ordinador genera les recomanacions d’entrenament individuals per a cada
ciclista. El ciclista pot veure aquestes recomanacions en una pantalla instal·lada al manillar
o escoltar-les pels auriculars.
Cambres hiperbàriques
Un dels elements més nous és el de les cambres hiperbàriques . Aquests habitacles
simulen condicions d'altitud de fins a 2.000 metres sobre el nivell del mar, el que permet
incrementar la quantitat d'oxigen en sang que l'atleta és capaç de transportar . El resultat
és una millora evident de la capacitat respiratòria .
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
68
REPERCUSSIÓ MEDIÀTICA DELS ESPORTS
Les noves tecnologies s’ajuden de les noves formes i mitjans de comunicació, que prenen
com a base els serveis de la informàtica, la fibra òptica, la telefonia mòbil, Internet i altres
xarxes de connexió, etc. És per això que les noves tecnologies afavoreixen més la comuni-
cació sense barreres temporals ni espacials i possibiliten una gran interactivitat entre els
mitjans de comunicació que anteriorment es consideraven més independents.
Actualment, l’esport, l’activitat física i tot el que té a veure amb el cos, conformen un dels
continguts principals dels mitjans de comunicació i gaudeixen d’un estatus privilegiat degut
al gran interès que generen en la nostra societat.
S’ha passat de la societat industrial ( fàbriques, colònies de treballadors, etc) a una societat
de serveis. Per tant, l’esport sembla ser un servei més per al públic.
Constantment apareixen noves pràctiques esportives ( ex: diferents
tipus de fitness, zumba, paddle surf...) i altres complements ( ex:
noves equipacions esportives, noves tecnologies aplicades a
l’esport, revistes esportives...) Abans algunes persones participaven i
altres eren espectadors. Avui en dia, molta més gent practica alguna
variant esportiva, sigui d’interior o d’exterior.
Com els mitjans de comunicació avui en dia són molt més ràpids i
efectius, els ídols esportius són coneguts a nivell internacional... i
també la publicitat!
Les campanyes intenten provocar als consumidors a través
d’imatges impactants i de persones estimades i reconegudes en el
món de l’esport. Beckham, Ronaldo, Rafa Nadal, Messi... en són
alguns exemples .
L’esport ven moltíssim i un exemple
clar el veiem en el fet a l’any 2014 el
diari més venut a l’Estat Espanyol va
ser un diari esportiu. L’esport s’ha
convertit, doncs, en un dels
principals productes que ofereixen
els mitjans de comunicació. Sinó fos
per la publicitat i la televisió, els
grans clubs no podrien pagar les
fitxes astronòmiques de les seves estrelles.
A la informació esportiva podem accedir a través dels mitjans de comunicació tot i que
aquesta no és completa. Per televisió només podem accedir als esports majoritaris ( el
futbol, el motor, el ciclisme i el tennis) i en tots els casos, a les modalitats masculines. Fins
al moment, el futbol és l’esport més seguit a l’Estat Espanyol i dubtem que canviï en un curt
període.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
69
2.6. SOBRE RODES
El transport sempre ha estat una preocupació i una necessitat fonamental per a l’ésser
humà. A l’antiguitat , per traslladar materials i pedres per a la construcció, utilitzaven la
força muscular o animal. Més tard es van començar a fer servir troncs d’arbres per a
navegar i, posteriorment van aprendre a buidar-los per a construir les primeres canoes, i a
lligar-los per formar raid. Per a transportar càrregues més pesades per terra, es van
construir trineus amb troncs, així es podien desplaçar lliscant pel gel o les muntanyes. Les
grans innovacions, es van produir a les grans civilitzacions de la historia antiga, a
Mesopotàmia cap al any 3000 ac, quan es va començar a experimentar amb les rodes amb
eixos, aplicades als troncs. Amb el temps van alleugerir el pes de les rodes que fins al
moment eren de pedra o fusta, construint les rodes de fusta amb eixos, cercles i metàl·lics.
A la època industrial els sistemes de transports creats a l’antiguitat es van perfeccionar
gràcies principalment a la metal·lúrgia del ferro i a la creació de noves eines i instruments.
Es van construir carruatges mes lleugers i amb un nivell de seguretat mes elevat, pel que
els sistemes de navegació van millorar amb la fabricació de grans vaixells, sobre tots
durant els segles XVII i XVIII
La revolució industrial va suposar grans transformacions en tots els camps, i per tant els
sistemes de transport no van ser menys. Cap a la primera dècada del segle XIX es va
començar a aplicar la màquina de vapor als vaixells i es van construir els primers
ferrocarrils.
A la segona meitat del segle, es van fabricar grans vaixells que permetien llargues
travessies d’una manera molt més confortable. A finals del segle XIX van aparèixer els
primers automòbil i a principis del segle XX es realitzen les primeres experiències amb
avions amb motor d’explosió. Al llarg del segle XX es desenvolupa la moderna tecnologia
de l’automòbil, l’alta velocitat del ferrocarrils, l’aviació i la navegació espacial.
Actualment els mitjans de transport no només serveixen per a transportar mercaderies
sinó que es fan servir per a ús lúdic i de transport de persones que viatgen per oci. La
tecnologia cada vegada es més precisa i es fan cotxes, motos i avions més moderns,
còmodes, amb moltes prestacions i molt més segurs.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
70
ELS QUADS
Què és un quad? És una motocicleta? És un cotxe? No, el quad és... un QUAD!
Els primers ATV (All Terrain Vehicle) es van començar a fabricar als Estats Units. Durant la
dècada dels ’70 van proliferar per les platges americanes els trikes (tricicles), dotats de
xassís i motor de moto, però amb dues rodes al darrere i una al davant. Tot i els seus grans
neumàtics, els trikes no gaudien d’una gran estabilitat i els accidents es multiplicaren. La
solució va ser fàcil: si amb tres rodes no s’aguantaven, potser ho farien amb quatre.
PARTS DEL QUAD
MECÀNICA I CONDUCCIÓ DEL QUAD
Sota la denominació de quad trobem un vehicle tot-terreny que adopta de la motocicleta el
tipus de motor, de manillar i la facilitat de manejar-lo. Del cotxe hereta la part més
important: la seguretat i la comoditat que li confereixen les 4 rodes. Però curiosament, la
seva conducció no és igual a cap dels dos automòbils. Tot i que, al principi, resulta difícil
acostumar-s’hi, després d’un curt aprenentatge, es fàcil trobar-se còmode en la conducció
d’un quad.
Característiques tècniques:
o És un motor de 4 temps
o Té una cilindrada de 79cc
o El sistema d’arrencada és elèctric
o La transmissió és per embragatge
o Pesa 116 kg
o El sistema de frenada és per
tambor
o Té tracció a les rodes del darrere
o Té una llargada de 152 cm
o Té una amplada de 82,5 cm
Estreps
Canvi de marxes
Rodes
Gas Manetes de fre
Dipòsit
bbenbenzina
Xassís
Contacte
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
71
Passos a seguir:
1. Pujar al quad dins la zona dels boxes (punt d’arribada i de sortida) comprovar
sempre que la màquina estigui en punt mort o apagada i amb la maneta de fre
bloquejada.
2. Posar el casc i regular-lo per tal que quedi ben subjectat,
3. Si el quad està apagat, fer el contacte amb la clau i pitjar el botó per encendre’l.
4. Comprovar que les rodes giren segons la posició del manillar. Aquest punt és
important per prendre consciència de la duresa del volant,
5. Treure el bloqueig del fre, posar la primera marxa i fer girar molt suaument
l’accelerador.
Per conduir bé i còmodament cal:
o Cos Seure centrat al seient, mantenint l’esquena recta.
o Cap El conductor ha de mirar recte endavant.
o Espatlles Mantenir-les adreçades i relaxades.
o Mans Agafant amb força el manillar i en una posició que permeti arribar
ràpidament a les manetes dels frens.
o Cames Semiflexionades amb els genolls enganxats al motor del quad.
o Peus Situar-los als estreps, fent pressió també contra el motor.
En els trams rectes del circuit, hem de mantenir el manillar recte i la posició del cos
com hem indicat. A l’iniciar una corba, haurem de moderar la velocitat en cas
necessari i compensar la força centrífuga carregant el pes al costat contrari al sentit de
la corba, però sense exagerar. Cal intentar sempre fer les corbes per la part externa el
circuit. A mitja corba, accelerar suaument.
NORMES DE SEGURETAT
Diferenciem 3 zones:
zona d’espera Apartada, com a mínim, 10m del circuit. És l’espai on esperem.
boxes És la zona de sortida i arribada dels quads.
circuit A la pista només poden estar els 2 quads que circulen i en cas necessari, el
monitor/a. Recordem que és un circuit d’habilitat, no de competició.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
72
Respecte la conducció:
Realitzar una primera volta de reconeixement del circuit a poc a poc localitzant els
punts més complicats.
No treure mai els peus dels estreps ja que el mateix vehicle podria copejar-los.
Mantenir la distància de seguretat amb l’altre quad que està dins del circuit.
Conduir sempre a una velocitat moderada.
Davant d’un descontrol de la màquina, frenar suaument.
No conduir estant dret sobre els estreps.
PRINCIPIS EDUCACIÓ VIAL
Tot i que encara no som conductors, potser conduïm bicicleta sovint o som vianants. De
qualsevol manera és important que coneguem els principis de la seguretat vial i el
significat de les senyals més comunes.
SEGURETAT VIAL
Si anem en bicicleta...
No surtis mai sol/a.
No canviïs la marxa estant parat o en condicions d'esforç màxim.
Posa’t sempre el casc.
No t'oblidis d'omplir l'ampolla d'aigua.
Circula a una velocitat que no sigui perillosa ni per a tu ni per a la resta de gent.
Cedeix la preferència a les persones que vagin a peu i adverteix de la teva
presència.
Circula en grup, però no en pilot. Com a màxim en columna de dos, sempre el més
a la dreta possible de la via.
Porta alguna peça reflectant que permeti als conductors de vehicles i altres usuaris
distingir-te a una distància de 150m.
Si sou vianants….
Heu de caminar sempre per la vorera.
Utilitzeu els passos de vianants i els passos amb semàfor i respecteu els senyals.
Abans de creuar un carrer, mireu bé a dreta i a esquerra.
Creueu sempre els carrers en línia recta, no ho feu mai en diagonal.
Pareu atenció a la sortida de garatges.
Vigileu amb els vehicles llargs quan giren ( autobusos, camions, etc..)
Quan els semàfor es posi en verd, mireu sempre a tots els costats i espereu dos
segons abans de creuar.
A la nit procureu creuar el carrer per una zona il·luminada. Així sereu vistos pels
vehicles que circulen.
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
73
Pels conductors de vehicles a motor
o L’ ús del cinturó de seguretat és obligatori sempre.
o S’ha de conduir amb les dues mants al volant.
o S’ha de mantenir la concentració i fixar-se en els vehicles que van al costat i
darrere.
o Per consultar un mapa s’ha de parar el cotxe.
o Si encenem la radio, fem-ho amb el vehicle parat.
o Està prohibit conduir utilitzant auriculars connectats a reproductors de música.
o No s’ha de parlar pel mòbil, només a través del sistema de mans lliures.
o S’han de respectar els límits de velocitat.
o S’ha de sortir amb temps suficient per arribar a temps a la destinació: no córrer.
o No s’ha de circular massa lent.
o S’ha de mantenir la distancia de seguretat adequada.
o S’han de respectar les senyals de trànsit.
o S’han de seguir les indicacions dels agents de trànsit que regulen la circulació.
o S’han d’assenyalar anticipadament els canvis de direcció.
o Respectar els passos de vianants.
o Procurar conduir en línia recta i no passar entre els cotxes si es circula en moto.
És important adequar la velocitat del vehicle en funció de:
• L’experiència
• L’estat del vehicle
• Les condicions físiques o psíquiques
• Les condicions meteorològiques
• La càrrega del vehicle
Els Esports de muntanya. Temps de neu: El Pallars Quadern de continguts Departament Tècnic d'Activitats i Lleure
Rosa dels Vents
74
SENYALS DE TRÀNSIT
De prioritat
D’obligació
De prohibició
De perill