Programa electoral 2011
1
CUP Manresa
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1 EN DEFENSA DE LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA I LA
COHESIÓ DE LES CLASSES POPULARS, pàgina 5
Educació
Drets socials
Habitatge
Serveis socials
Drets socials i lluita contra el racisme
Treball
De la Sanitat a la Salut
2 ECONOMIA, FORMACIÓ I TURISME: UNA SORTIDA JUSTA
DE LA CRISI, UNA COMARCA AMB RECURSOS, pàgina 20
Sectors econòmics
Model econòmic prioritari: economia social i cooperativa
Formació ocupacional
Compromisos municipals
3 URBANISME, TERRITORI, MOBILITAT I ENERGIA: PEL
PRESENT I EL FUTUR, DEFENSEM LA TERRA, pàgina 32
Urbanisme i territori
Mobilitat
Energia
4 CULTURA I FESTES: EINES DE CONVIVÈNCIA I
LLIBERTAT, pàgina 46
5 PER UN ESPORT POPULAR I FORMATIU, pàgina 62
2
Programa electoral 2011
6 LA GENT GRAN, UN COL·LECTIU AMB MOLTES
NECESSITATS PERÒ TAMBÉ AMB MOLT POTENCIAL,
pàgina 65
7 UN JOVENT MANRESÀ PARTICIPATIU I AMB LES EINES I
RECURSOS PER UN FUTUR DIGNE, pàgina 69
8 DE LA DEMOCRÀCIA FORMAL A LA DEMOCRÀCIA
PARTICIPATIVA, pàgina 74
9 NOVES TECNOLOGIES: PER LA TRANSPARÈNCIA, LA
PARTICIPACIÓ I LA IGUALTAT, pàgina 80
10 SEGURETAT CIUTADANA: MÉS ENLLÀ DE LA
DEMAGÒGIA, pàgina 85
11 DES DELS MUNICIPIS, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS
CATALANS, pàgina 90
3
CUP Manresa
Volem fer més feina,i tu també ens pots ajudar
Després de 20 anys de treball municipal i municipalista, i amb
l’experiència adquirida durant els darrers 4 anys a l’Ajuntament, ha
arribat l’hora que la CUP es converteixi en una força molt més
determinant, amb prou pes com per incidir decisivament en les
polítiques que afecten la ciutat i la gent que hi vivim.
Com ha quedat clar en la darrera legislatura, només la CUP pot
garantir que plantarà cara a la dreta de les retallades, però també al
tripartit que ha convertit Manresa en una ciutat desdibuixada i de
futur incert. Des d’un independentisme irrenunciable, i des d’uns
valors socials inqüestionables, apostem per convertir Manresa en un
pol d’atracció, en una ciutat bonica i agradable, que aprofiti les
potencialitats de ser la primera ciutat fora del cinturó metropolità
amb uns límits urbans delimitats i un entorn natural accessible, i que
aposti per una bona comunicació pública amb la resta de pobles de la
comarca i amb Barcelona. Amb més zones verdes, amb una mobilitat
interna moderna i racional. Amb un govern de la ciutat capaç de
prendre decisions valentes. Manresa pot ser un referent en qualitat
de vida, i convertir això en un actiu que li permeti atreure i retenir
iniciatives, projectes i feina, per recuperar l’empenta que ha perdut
els darrers vint anys.
Fa quatre anys, 1600 manresans i manresanes varen confiar en
la CUP, i permeteren l’entrada d’un regidor a l’Ajuntament. Hem fet
molta feina, però en volem més. Ara, tu també pots canviar Manresa;
tu també pots construir el futur.
4
Programa electoral 2011
5
CUP Manresa
EN DEFENSA DE LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA I LA COHESIÓ DE LES CLASSES POPULARS
La CUP ha tingut i té, com a prioritat política, el desplegament
de mesures que afavoreixin la cohesió i el ple desenvolupament de
les classes populars. En aquests moments de crisi econòmica que
està comprometent seriosament l’accés als recursos més bàsics, cal
que les institucions facin polítiques destinades a garantir la lluita
contra les desigualtats i contra l’exclusió.
Davant de concepcions caritatives (tant de moda a les nostres
institucions i a certes entitats de la ciutat), el repte social és
incorporar la idea que la igualtat és una condició per a la llibertat i,
per tant, cal ser coherents, també, en el repartiment dels beneficis de
l’activitat humana per evitar els problemes de la desigualtat.
Cal tenir una visió àmplia del benestar social que inclogui, a
més de la salut, l'educació, l'habitatge i la protecció social, l'accés a
la cultura, a la natura, a l'espai públic de qualitat, a les activitats de
lleure i a l'exercici dels drets democràtics.
Els programes de polítiques socials han de figurar com a
elements prioritaris per a totes i tots aquells que ens oposem a la
dualització creixent de la societat i, al nostre entendre, estan
directament relacionats amb la promoció dels conceptes de solidaritat
i cooperació enfront dels d'egoisme i competència salvatge.
Abans de comentar algunes propostes en diferents àmbits,
convé destacar les característiques fonamentals que hauria de tenir la
política social:
- Ha de tendir a ser transversal, és a dir, a afrontar de manera
conjunta els diferents problemes socials de la vila, ciutat o barri. En
aquest sentit són fonamentals experiències com els Plans Comunitaris
o Plans Integrals que, no només plantegen qüestions urbanístiques,
6
Programa electoral 2011
sinó que comprenen el conjunt de mesures el el terreny de l’educació,
la sanitat, la cultura i el lleure, la seguretat, etc, necessàries per a la
millora de les condicions de vida dels ciutadans.
- Ha de ser pública i participativa. L’Estat, i en aquest cas els
Ajuntaments han d’assumir la seva responsabilitat política i
administrativa de dirigir i executar els diferents programes socials,
fugint de les tendències privatitzadores. En el disseny i posada en
marxa d’aquests programes hi ha de prendre part els seus
protagonistes: els ciutadans.
- Ha de ser de caire universal, és a dir, adreçada a garantir els
mateixos drets per a tota la població, fugint de la concepció habitual
que dóna les desigualtats per inevitables i basa l’acció en la caritat
vers determinats col·lectius.
Educació. Una eina per a la igualtat i l'aprenentatge col·lectiu
Tot i que en el disseny de les polítiques educatives l’Ajuntament
de Manresa hi té un paper limitat, això no pot servir d’excusa per a la
inacció. És per això que creiem que hem d’anar més enllà de les
competències que l’Ajuntament per intervenir en la política educativa,
implicant-se al costat dels equips professionals existents, les
associacions de mares i pares, potenciant programes escolars,
dinamitzant iniciatives...
A més a més, l'Ajuntament ha de vetllar per fomentar la
implicació de tots els centres en les dinàmiques i propostes de ciutat
en matèria d'ensenyament, tals com les organitzades pel CRP del
Bages com per d'altres organismes, tan les dirigides als mestres com
les dirigides als alumnes o, fins i tot, a les mares i pares. De la
mateixa manera, és necessari implicar-se més activament en el
reciclatge i modernització professional dels mestres i professors de la
nostra ciutat.
7
CUP Manresa
L'escola no és una entitat aïllada de la resta de la ciutat i
l'Ajuntament ha de poder liderar la connexió entre els diferents
agents que intervenen en tot el procés d'aprenentatge, per tal de
posar els fonaments de Comunitats d'Aprenentatge, on escoles,
pares, mares, mestres, associacions de veïns, gent gran, agents
professionals, etc. s'impliquin en un ensenyament-aprenentatge
global, reflex de la societat on vivim, on els coneixements i les
habilitats són compartides entre tothom.
L' educació i l'accés al coneixement és un dret al llarg de tota la
vida i, per tant, cal facilitar tots els mitjans possibles per facilitar
l'intercanvi educatiu tot aprofitant totes les oportunitats que es
puguin trobar.
D'altra banda, l'Ajuntament de Manresa, juntament amb tots els
agents necessaris, ha de posar totes les eines per tal que totes
aquelles persones que per qualsevol circumstància són exclosos del
sistema d'ensenyament actual, puguin trobar la manera de tenir uns
estudis que permetin una inserció a la vida laboral digna per
desenvolupar-se com a persones inserides dins la societat.
És per això que proposem:
• Recursos a les escoles en funció de les necessitats i no
dels resultats acadèmics. En aquest sentit, cal tenir en
compte dos aspectes fonamentals: en primer lloc, que
l’avaluació de la tasca educativa no es pot limitar, només, a les
qualificacions acadèmiques de l’alumnat. En segon lloc, no
podem caure en el parany que tothom accedeix a les escoles en
les mateixes condicions (culturals, socials...); precisament,
l’escola ha de ser un espai que tingui com a objectiu garantir la
igualtat d’oportunitats. A més necessitats, més recursos.
8
Programa electoral 2011
• Garantir uns costos d´escolarització menys desiguals.
• Llars d’infants, un servei públic: Fer de les escoles bressol
autèntics centres públics, on la gestió i la titularitat depenguin
de l'administració local. Adequar, de les millors maneres
possibles, la relació oferta-demanda de places 0-3, creant nous
centres o ampliant els ja existents.
• Aprofundir en les propostes de nova zonificació i
finestreta única. Cal consolidar el nou mapa escolar, amb
l’objectiu d’evitar que les escoles triïn el seu alumnat (i, per
tant, n'excloguin la resta). D’altra banda, la preinscripció directa
a les escoles s’està convertint en una font de conflictes i
trampes que s’evitarien (en bona part) centralitzant el procés
en una finestreta única depenent de l’Administració.
• Repensar els serveis poc operatius: Els darrers anys
l’Ajuntament de Manresa ha endegat nous serveis educatius:
projecte educatiu de ciutat, oficina d’informació i escolarització,
servei de suport i informació a les famílies… Sense posar en
dubte la bona intenció d’aquestes propostes, cal entendre que
els problemes van en una altra direcció. Cal esmerçar tots els
esforços en la creació de noves places escolars públiques.
• Ampliar el projecte de Patis Oberts i d’utilització
d’espais a horari complert: Cal ampliar la xarxa de centres
públics amb instal·lacions obertes a horari complert, és a dir,
molt més enllà de l'horari lectiu reglamentat pel departament
d'Ensenyament i les activitats extraescolars proposades per les
AMPAS. Tenim uns equipaments infrautilitzats dotats d'aules,
biblioteques, sales d'actes, gimnasos, aules d'informàtica, de
9
CUP Manresa
tecnologia... Són espais que cal obrir a la ciutat i coordinar
iniciatives per tal de facilitar comunitats d'aprenentatge globals.
• Escola inclusiva: Cal canviar la orientació de la política
d’educació especial. Tot i valorar la tasca feta per AMPANS, hi
ha d’haver un programa que fomenti l’escola inclusiva, és a dir,
l’escolarització ordinària (amb els recursos que calgui) de les
persones que actualment estan fora del circuit educatiu.
• Es fa evident la necessitat d´un 6è institut a Manresa,i
potser un 7è. Continuem amb una política de poca previsió, i
això comporta la saturació constant del sistema escolar.
Aquesta situació es pot agreujar amb les polítiques de retallada
de places de professorat iniciada pel govern de la Generalitat.
• Més oferta de mòduls de secundària: S´hauria d´ajustar
l’oferta a les necessitats del territori i alhora incrementar-la.
• Mantenir l´oferta de batxillerat nocturn: Cal pressionar per
evitar el tancament de les línies educatives del nocturn del Lluís
de Peguera, per la importància que té per a les persones que
combinen feina i estudis.
• Més universitat pública: Cal buscar fórmules perquè la
participació pública a la FUB sigui més gran, procurant que
aquesta no es regeixi amb uns criteris tant empresarials i de
mercat. Tenint en compte l’oportunitat que suposa tenir estudis
universitaris propers, cal potenciar la seva vocació de servei
públic.
10
Programa electoral 2011
• L´escola d´adults està saturada: L’ajuntament ha de
pressionar les altres administracions i explorar totes les vies de
finançament públic per ampliar l’oferta d’educació d’adults,
tenint en compte l’enorme tasca que desenvolupa (formació
contínua, inserció en el circuit educatiu de persones que
n‘havien sortit, i alfabetització de persones immigrades).
• Aprofitar els serveis territorials: L’Ajuntament ha de fer un
esforç per aprofitar els possibles avantatges de tenir els SSTT al
territori, sobretot pel que fa a la planificació i a la influència
política.
• El finançament del conservatori s’ha de replantejar: S
´hauria de trobar la manera que el Conservatori Professional de
Música no representés un cost tant elevat per a la ciutat
(diversificar-ne el finançament) o, com a mínim, garantir un
retorn més evident per Manresa, com per exemple
l'organització de concerts i audicions tant al Conservatori com
en els diferents barris de la ciutat.
Drets socials
L’actual situació de crisi econòmica i social està abocant a
situacions d’exclusió a sectors cada cop més nombrosos de la nostra
ciutat. L’Administració municipal és l’encarregada de rebre, en
primera instància, les conseqüències d’aquestes situacions, i creiem
que cal defensar una política pública que aposti per garantir els drets
socials de la ciutadania. En cap cas, no estem parlant d’una qüestió
de beneficència, sinó d’assegurar a tothom l’accés a una sèrie de
11
CUP Manresa
recursos bàsics pel sol fet de formar part de la nostra organització
social.
Seguidament exposem unes quantes propostes per a la millora
de l’accés als recursos socials més bàsics:
Habitatge
La CUP entenem que és un dels problemes més greus. Àmplies
bosses de població no poden assumir els preus actuals i futurs.
Aquesta situació és dramàtica per qui la pateix, i a més esdevindrà un
problema social a la llarga, que tindrà conseqüències en la nostra
vida comuna.
Mentre no es produeixi una millora significativa de la situació
pel que fa a l’accés a l’habitatge digne com a dret reconegut per a
tots els ciutadans/es, la CUP seguirà donant suport a les iniciatives
populars que denunciïn i posin en evidència la situació d’injustícia que
vivim a la nostra ciutat.
• Ampliació del servei de l’Oficina Local d’Habitatge: El
servei que en aquests moments ofereix FORUM està col·lapsat,
sobretot pel que fa a l’atenció al públic. Creiem que aquest
servei s’ha de dotar de més personal (especialment en èpoques
de convocatòries de promocions de lloguer social), i que cal fer
dos espais separats d’atenció. Un dedicat a la primera atenció
en matèria d’habitatge i l’altre dedicat a la gestió dels lloguers i
les ajudes (la burocràcia administrativa).
• No als habitatges buits: caldria promoure un reglament
d’habitatges buits amb la finalitat d’abaratir els preus del
mercat de lloguer i potenciar la borsa de pisos de
12
Programa electoral 2011
l’administració. Una bona mesura és carregar l’import de l’IBI
un 50% a pisos que portin un temps buits.
• Més control de l’estat dels habitatges: Hem d’evitar la
proliferació de contractes de lloguer de pisos que no tenen la
cèdula d’habitabilitat, perseguint les pràctiques fraudulentes
d’immobiliàries i particulars. Seguir amb les inspeccions d’ITV
dels edificis. L’Ajuntament ha d’assumir les funcions d’aval i
mediació per garantir l’accés a l’habitatge, així com la creació
de mecanismes de denúncia i control de les situacions d’abús o
indefensió.
• Borsa municipal d’habitatge: Cal crear una borsa de pisos
municipals per poder atendre situacions d’urgència i poder així
allotjar-hi persones que temporalment ho puguin necessitar.
• No als desnonaments: La CUP donem suport a l’ocupació i als
moviments socials contra els desnonaments, ja que posen en
evidència l’actual situació d’injustícia. Donem suport a la ILP per
la dació en pagament.
• Promoció de l’habitatge protegit.
Serveis socials
• Fons local per a la igualtat social: L’Ajuntament ha de crear
un fons amb aportacions de totes les regidories que financiï les
actuacions previstes en el Pla Local d’Inclusió Social.
• Accés als serveis públics: Garantir que totes les persones
puguin accedir als serveis públics municipals (piscina, escola
13
CUP Manresa
bressol, bus urbà, etc) independentment de la seva capacitat
econòmica, mitjançant ajuts o preus més baixos a les persones
que ho necessitin.
• Augment dels recursos socials destinats a fer front a les
noves dimensions de l’exclusió social a Manresa
• No a la privatització dels serveis socials: Cal lluitar contra
l’externalització dels serveis d’atenció a les persones
(assistència domiciliària, etc). Les empreses concessionàries no
sempre vetllen per l’interès social i per les condicions laborals
de les persones treballadores.
• Ampliació del servei d’assistència domiciliària; per poder
donar una bona atenció a les persones que ho requereixin. Cal
ampliar i flexibilitzar aquest servei i, sobretot, dotar-lo de
professionals formats en l’àmbit específic.
• Promoure cooperatives d’habitatges amb espais comuns
per la gent gran, com a alternativa a centres de dia i
residències.
Drets socials i lluita contra el racisme
Les polítiques en relació a la immigració no es poden desvincular de
la lluita per la solidaritat, la justícia social i la cohesió de les classes
populars.
La llei d’estrangeria promou el manteniment de l’economia
submergida, la segmentació laboral per orígens i la negació de drets
polítics. En molts casos, els municipis acaben sent els principals
gestors del fenomen migratori sense tenir prou recursos. La manca de
14
Programa electoral 2011
recursos facilita enormement la proliferació dels discursos xenòfobs,
ja que s’acaba veient l’immigrant com el principal culpable dels mals
del sistema, en comptes de veure’l com una víctima d’aquest.
Davant del discurs racista el que cal és:
• Garantir l’accés als serveis i prestacions públiques per evitar
l’exclusió
• Potenciar la participació dels col·lectius d’immigrants en les
dinàmiques associatives, polítiques i socials de la ciutat
• Promoure mecanismes de denúncia davant de situacions
d’abús i indefensió per la seva situació legal.
• Promoure altres models a l’hora de tramitar l’arrelament
social que no siguin el de discriminar en funció d’una oferta
laboral, ja que això promou un mercat negre de compra-venda
d’ofertes de treball i una visió molt economicista de la
immigració Basar-se, en canvi, en altres criteris per valorar la
integració social d’aquestes persones com el coneixement de la
llengua, l’associacionisme, etc..
• Fer un esforç per contraargumentar els rumors.
Treball
• Impulsar polítiques municipals d’inserció laboral i
formació que permetin la creació d’itineraris laborals
alternatius.
15
CUP Manresa
• Articular mecanismes per a la denúncia de l’economia
submergida i el frau fiscal.
• Promoure assemblees socials i d’aturats, cal que les
persones que s’han quedat sense feina s’organitzin per poder
defensar els seus drets davant empreses i institucions. Tenir-los
com a interlocutors a l’hora de dissenyar polítiques d’ocupació.
• Aplicació dels plans de “dinamització econòmica” amb
criteris socials: Tot i ser-ne molt crítics, creiem que si hi torna
a haver plans d’àmbit estatal o nacional (plan E, etc) cal un
control públic de la seva aplicació. Promoure l’ocupació
rotatòria de persones aturades i evitar les pràctiques antisocials
que algunes empreses han dut a terme aprofitant aquests plans
(fer fora treballadors just abans del pla per després tornar-los a
agafar).
• Defensa pública dels drets de les persones
treballadores: Donar suport a les plantilles afectades per
acomiadaments d’empreses amb beneficis, etc.
• Suport a l’economia social i solidària. Cal que l’Ajuntament
s’impliqui i doni suport a totes aquelles iniciatives d’economia
social i solidària que sorgeixin a la ciutat.
De la sanitat a la salut
La CUP pensem que cal evolucionar del concepte de “sanitat”
(molt lligat a l’atenció hospitalària) al concepte de “salut”, que inclou
les vessants de benestar no només físic, sinó també mental i social.
16
Programa electoral 2011
En primer lloc, la salut està molt lligada a la qualitat de l'espai
públic. Per això volem una ciutat més verda, amb menys
contaminació, amb més espai per caminar i fer esport, amb una bona
xarxa de zones verdes i de lleure repartits pels barris i ben
comunicats entre ells. De la mateixa manera, unes condicions
laborals i socials dignes són un element imprescindible per a tenir una
bona salut.
En segon lloc, la salut no és només un dret que cal defensar de
retallades i mala gestió, sinó, en el cas de Manresa, un sector
econòmic molt important al qual estan associats molts llocs de
treball. En aquest sentit, treballarem perquè Manresa sigui, cada cop
més, un referent en serveis sanitaris per la Catalunya central i tot el
país.
L’abast dels serveis de salut és amplíssim: des del servei que
ofereix l’assistència hospitalària i les urgències, fins als d’atenció
primària o els serveis especialitzats.
Cal manifestar públicament que a l’administració local no li
correspon corregir les deficiències del sistema sanitari. Malgrat això,
cal vetllar per suplir amb recursos propis aquelles necessitats que no
restin cobertes (transport adaptat, algunes de les especialitzacions
mèdiques no presents al CAP, campanyes sanitàries...).
• La salut, un servei públic: És necessària la implicació dels
municipis en la millora dels serveis sanitaris i sociosanitaris.
Davant les tendències privatitzadores de l’administració,
l’Ajuntament ha d’apostar per uns serveis públics, universals i
de qualitat. Caldrà vetllar per un correcte ús dels recursos que
doni resposta a demandes creixents, sobretot pel que fa als
aspectes sociosanitaris (atenció a persones malaltes, gent gran,
persones amb mobilitat reduïda...). Finalment, cal potenciar la
17
CUP Manresa
participació dels usuaris dels serveis sanitaris per avaluar--ne i
millorar-ne la qualitat.
• Prioritat per a la medicina preventiva: És important la
promoció de la medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de
vida saludables. Tot i que municipalment les competències
sobre salut són limitades, hi ha algunes propostes que són al
seu abast. En primer lloc, reconèixer la prevenció com a tasca
pròpia dels professionals de la salut, i recollir-ho en els
contractes de compra de serveis. En segon lloc, potenciar la
tasca comunitària dels serveis de salut. Apropar els serveis de
salut a la població a través de xerrades a sobre hàbits de vida
saludables, desplaçament de professionals als IES, als punts
d’informació juvenil, a casals d’avis, a professionals que
treballen amb col·lectius específics, etc.
• Reducció i control de la despesa farmacèutica: Cal revisar
totes les pràctiques en relació a la dispensació i prescripció de
fàrmacs. Evitar-ne la prescripció, si és possible, quan es puguin
recomanar altres mesures no farmacològiques (esport, teràpies
de grup, etc.); racionalitzar-ne l’ús en les hospitalitzacions.
També vetllar per un control de l’excessiu paper dels visitadors
mèdics als hospitals. Actualment, la despesa sanitària en
medicaments està molt per sobre del que seria raonable.
• Ajudar i potenciar les múltiples associacions de malalts
(d'Alzheimer, de càncer...) facilitant-los l’accés a llocs de reunió,
formació específica, i col·laboració de professionals
especialistes. És molt important que tant el malalt com els seus
familiars se sentin acompanyats durant la malaltia, i per això
18
Programa electoral 2011
cal potenciar les associacions que permeten posar en comú
problemàtiques similars.
19
CUP Manresa
20
Programa electoral 2011
ECONOMIA, FORMACIÓ I TURISME: UNA SORTIDA JUSTA DE LA CRISI, UNA COMARCA AMB RECURSOS
L’actual situació de crisi capitalista ha demostrat que el
sistema econòmic vigent no ha sigut capaç (ni té com a objectiu) de
garantir el benestar de la totalitat de la població. La naturalesa
capitalista, d’acumulació, explotació i creixement sense límits, ens ha
portat a l’atzucac actual. És per això que creiem que, humilment, cal
posar les bases d’una alternativa que posi per davant els interessos
populars als dels sectors dominants, del valor del treball davant del
capital i els valors de respecte al territori per sobre de la depredació
del medi a qualsevol preu.
Sabem que és una assignatura difícil però estem convençuts
que hi elements d’anàlisi compartits, alternatives ja plantejades i,
sobretot, una necessitat social i ecològica inexcusable que reclamen
posar els fonaments d’una societat lliure i igualitària. Caldrà insistir,
també, en la importància de fomentar la democràcia econòmica i la
participació dels treballadors i treballadores en el desenvolupament
d’aquesta proposta.
Considerem que l’anàlisi i les propostes s’han de fer, sobretot,
en termes bagencs, ja que la interacció econòmica de Manresa amb
la resta de pobles del Bages és absoluta. Des del comerç als serveis,
Manresa fa de capital real d’una comarca que pateix la crisi, i ha de
liderar-ne una sortida que redefineixi el nostre paper en els Països
Catalans del futur.
Sectors econòmics
a) Agricultura i ramaderia
21
CUP Manresa
Encara que minoritària, cal tenir present la importància econòmica,
social i ecològica de l’activitat agrícola i ramadera. La pagesia és
garant de l’equilibri territorial rural (sembra dels camps; arranjament
de camins, sotabosc i marges; manteniment de segones residències,
entre d’altres). Alhora, la pagesia actua com a salvaguarda dels
nostres boscos (biomassa, pastura extensiva ecològica, etcètera).
Per això cal:
• Especialització en els productes agrícoles i ramaders i
internacionalització del nostre mercat mitjançant noves
tecnologies. Millora dels lligams entre productors, intermediaris
i consumidors.
• Una ramaderia intensiva especialitzada i ecològica.
• Manresa: zona lliure de transgènics.
• Mercat de productes ecològics i de proximitat: estudiar la
proposta del mercat del Rebost del Bages, combinant-ho amb
l’impuls del mercat dels dissabtes a la Plaça Major. Fomentar
més mercats setmanals (a la Balconada-Escodines, per
exemple).
• Sectors estratègics: potenciar com a sector de futur la
transformació agroalimentària.
b) Indústria productiva
El sector industrial és un dels més afectats per la crisi econòmica, i el
que ha aportat més persones a les llistes d’aturats. Cal repensar-ne
l’estructura i l’objectiu de la producció industrial.
22
Programa electoral 2011
• Sectors estratègics a fomentar: El model basat en la
indústria auxiliar de l’automòbil està clarament esgotat i les
previsions no són pas gaire més optimistes (pujada del preu del
petroli, etc). És per això que creiem que fóra bo reconvertir
aquest sector cap a la producció d’elements destinats al
transport públic col·lectiu i a la producció d’energies
renovables (aerogeneradors, plaques solars...), i a la
investigació en aquests camps.
• Fomentar la constitució d’una xarxa de complicitats
comercials amb empreses d’arreu del món que treballin amb
criteris d’interès públic, social i ecològic.
• Millorar el transport públic cap als polígons industrials.
• Millora de les connexions als polígons: Accés a la banda
ampla i GSM als polígons industrials (en ple segle XXI encara hi
ha polígons industrials a la comarca del Bages amb greus
dèficits d’accés a la banda ampla o al servei de GSM; problemes
que són totalment inadmissibles); apostar pel desplegament de
la fibra òptica i, com a alternativa allà on sigui poc viable,
establir zones Wi-Fi o WiMAX per resoldre problemes puntuals.
• Planificar i gestionar mancomunadament el sòl industrial
del Bages.
• Potenciar el parc tecnològic del Bages (PTB) i blindar-lo en
l’ús exclusiu per empreses relacionades amb l’I+D.
c) Comerç i consum
23
CUP Manresa
La CUP creiem que una política que prioritzi un entorn amable,
endreçat, net i apte per als vianants és l’element que pot ajudar més
els comerços de la nostra ciutat. La defensa del petit comerç com a
element de cohesió social ha de ser una prioritat, en contraposició a
la política de foment de grans superfícies multinacionals i de centres
comercials allunyats de la trama urbana. És per això que proposem:
• Extensió de l’illa de vianants al centre i barri vell, amb
un model de pàrquings perimetrals i amb acords entre les
associacions de comerciants i els pàrquings.
• Millora de la neteja dels carrers
• Ajudes i assessorament municipal per a la modernització
del comerç manresà (venda per Internet, estratègies
comercials, etc)
• Fomentar la cooperació entre comerços (servei de
repartiment a domicili conjunt, etc)
• Treballar perquè tots els sectors del comerç estiguin
representats a les associacions de comerciants (inclòs el
de persones d’origen immigrant)
• Assegurar la col·laboració del comerç en els grans
esdeveniments culturals de la ciutat (marxandatge, menú
de l’Aixada, etc...)
• Foment prioritari de l’extensió del comerç a les
Escodines (bonificacions per instal·lació de comerços)
24
Programa electoral 2011
• Impulsar una bona xarxa de cultura i de comerç
gastronòmic, en què els restaurants, coordinadament amb les
institucions, impulsin jornades gastronòmiques basades en els
ingredients típics de la comarca. Fer una fira del Rebost del
Bages que vinculi productors petits amb l’escola.
• Nova cultura de consum: Implicar els agents socials
vinculats a les tasques educatives per fer pedagogia de nous
models de consum responsable. Interactuar amb els sectors de
la societat manresana conscienciats de la necessitat d’aquest
model econòmic.
• Compra pública ètica: L’ajuntament ha de procurar comprar
prioritàriament en empreses que treballen amb criteris socials,
ecològicament responsables i amb la participació democràtica
dels treballadors i treballadores.
d) Turisme
Incomprensiblement, l’aposta pel turisme al Bages encara és
molt incipient, malgrat la gran quantitat de recursos històrics,
culturals i naturals que té la comarca. Creiem fermament que la
identificació de la nostra comarca amb un patrimoni ric i variat, una
programació cultural i festiva molt rica i un entorn natural agradable i
proper és la carta que hem de jugar. És per això que cal:
• Potenciar l’eix Barcelona-Montserrat-Manresa: aprofitar la
proximitat d’aquests dos focus d’atracció turística i la
presència de la Seu i la Cova per potenciar aquest eix
estratègic. Desvincular aquest turisme de la qüestió
religiosa i potenciar-lo com a turisme cultural.
25
CUP Manresa
• Garantir la continuïtat del projecte de Parc Geològic i miner de
la Catalunya Central.
• Potenciar el turisme gastronòmic i vitivinícola.
• Promoure els béns naturals de la comarca. Montserrat, la
proximitat del Pirineu, la proximitat del mediterrani, la
proximitat de Barcelona.
• Millorar el portal de promoció turística del Bages: unificar en
un portal totes les rutes a peu i en bicicleta de la
comarca, itineraris turístics que contemplin l’eix
Barcelona-Montserrat-Bages, un espai per al calendari
festiu...
• Promoció de Manresa i el Bages com a focus cultural de
referència: només a Manresa es fan uns 500 concerts
l’any i hi ha dos equipaments que s’han convertit en una
referència (el Kursaal i l’Stroika), a més de la resta
d’oferta en festivals i fires (Fecinema, l’Aixada,
Mediterrània...). Cal crear una marca de promoció
cultural pròpia
• Crear una zona per a autocaravanes a Manresa: una possible
ubicació seria el Congost, a l’estil de les zones existents
a l’Estat francès.
e) Sectors financers
26
Programa electoral 2011
Davant de l’actitud especulativa de la banca, apostem per
l’extensió i el foment de la banca ètica i el control de l’activitat
financera convencional. Es per això que creiem que cal:
• Recolzar la constitució i extensió de projectes de banca ètica.
• Fiscalitzar l’activitat de la banca convencional:
- Usar els serveis jurídics municipals per denunciar
les conductes antisocials de la banca
- Regular la presència de la banca a l’espai públic
(gravar caixers automàtics, etc).
-Informar públicament dels comptes de la banca
privada.
• Crear un servei municipal d’atenció al ciutadà en matèria
d’assessorament econòmic i financer.
Model econòmic prioritari: economia social i cooperativa
Un Ajuntament és una eina de dinamització econòmica molt
important, tant per la pròpia activitat (la contractació de plantilla)
com per la capacitat de generar activitat econòmica (inversions,
concursos, serveis...). És per això que creiem que cal una política
activa del consistori manresà cap a models cooperatius, de
participació democràtica dels treballadors/es i d’economia social. Els
avantatges d’aquest tipus de models són els següents:
1. Generen una economia estable i arrelada al territori:
2. Es basen en la participació democràtica dels treballadors/es
27
CUP Manresa
3. La participació i implicació suposen més capacitat d’adaptació als
canvis
4. Fomenten l’economia en xarxa i la intercooperació
5. Fomenten la formació dels i les cooperativistes i una política
d’inversions racional
6. Faciliten l’entrada al mercat de treball de sectors tradicionalment
exclosos (aturats/des més grans de 45 anys, dones, persones amb
discapacitat)
7. Són empreses ciutadanes, implicades en el seu entorn social
No es tracta pas (com alguns insisteixen a presentar-ho) de
fomentar una estructura econòmica menys eficient, romàntica,
”poc empresarial” i que viu a base de subvencions. Creiem que és
una veritable opció de futur per a l’economia manresana i bagenca.
No debades, les cooperatives han aguantat un 15% més que les
empreses convencionals les conseqüències de la crisi.
És per això que proposem:
• Formació cooperativa dels tècnics d’ocupació: Arribar a un
acord amb Aposta (escola del cooperativisme) per a formar els
tècnics del CIO.
• Incloure el cooperativisme en la formació ocupacional i/o
empresarial: Incloure assignatures sobre cooperativisme als
cursos de formació ocupacional (especialment els relacionats
amb gestió administrativa i empresarial). Ampliar la vinculació
d’Aposta amb la FUB a l’impuls d’estudis ordinaris de
cooperativisme i economia social a la branca de Gestió
d’Empreses.
28
Programa electoral 2011
• Facilitar la constitució i el finançament de les empreses
cooperatives: caldria una simplificació per a la constitució de
cooperatives (en el que depengui de l’Ajuntament) i una ajuda
en el finançament. Per exemple, fer de mitjancers amb les
entitats bancàries (sobretot pel que fa al diàleg en la negociació
dels deutes) i fomentar el coneixement d’iniciatives com
COOP57 (cooperativa de crèdit)
• Prioritat en concursos públics: Hi ha d’haver clàusules en
els concursos públics que convoca l’Ajuntament que donin
punts a les empreses cooperatives i d’economia social. Per
garantir la dimensió social i democràtica dels concursos, cal
reclamar una clàusula que asseguri el segell RSEcoop
(responsabilitat social empresarial cooperativa). També donar
punts extra per a les empreses que treballin amb productes i
serveis d’altres cooperatives existents a la zona (cooperativa
agràries, de consum...)
• Descomptes en impostos i taxes: Cal bonificar l’activitat
econòmica cooperativa i social amb rebaixes en impostos com
l’IAE, etc.
• Assessorament en recuperació d’empreses: L’Ajuntament
ha d'assessorar els treballadors/es de les empreses que
tanquen per estudiar la possibilitat de recuperar-les en forma
cooperativa.
• Fusió del MES i CEDEM: Unir en un sol organisme de
promoció econòmica els dos vivers actuals. Formar en la gestió
cooperativa els tècnics del CEDEM i difusió de la opció
cooperativa. Aquest viver d’empreses ha d’estar en contacte
29
CUP Manresa
permanent amb els responsables del CIO, dels mòduls formatius
i de les universitats per a ser una opció real.
• Concessions cooperatives: Caldria assegurar que hi ha una
previsió en el futur de la gestió de serveis en els quals
s’accedeix per concurs públic. Aprovar per ple municipal que,
abans que s’acabin els contractes amb les empreses
concessionàries (deixalles, neteja dels edificis etc), es buscaran
fórmules per a assegurar una alternativa amb fórmula
cooperativa que garanteixi l’extensió dels criteris de l’anomenat
quart sector (gestió d’economia social, sostenibilitat i
democràcia).
• Fomentar fórmules de participació a l’administració
municipal: Potenciar la participació dels treballadors i
treballadores en l’organització de l’Ajuntament. Reducció de
nivells de decisió i estructura més horitzontal.
Formació ocupacional
• Crear una taula en què intervinguin totes les entitats
dedicades a aquest àmbit, amb l’objectiu de coordinar-ne les
iniciatives i organitzar la millor fórmula de portar-les a la
pràctica.
• Garantir els resultats dels tallers ocupacionals i que se
n’avaluïn els resultats posteriorment. Orientar-los als sectors
estratègics esmentats al programa
• Analitzar periòdicament la qualitat i els resultats dels
tallers ocupacionals.
30
Programa electoral 2011
• Crear un edifici de simulació d’empreses: és una
experiència desenvolupada inicialment a Sant Pere de Ribes
amb uns resultats d’inserció laboral molt interessants. Es tracta
de crear una empresa real de pràctiques (dividida en
departaments, amb clients ficticis però sense facturació ni
producció efectiva).
Compromisos municipals
• Compromís per reduir els tràmits burocràtics en la creació de
noves empreses.
• Comprometre's efectivament a pagar en 50 dies els proveïdors
de béns i serveis de l'Ajuntament.
• Comprometre’s, en el cas de deutes amb els proveïdors,
d’assumir un paper de responsabilitat i dialogant per a negociar
les condicions de pagament del deute.
31
CUP Manresa
32
Programa electoral 2011
URBBANISME, TERRITORI, MOBILITAT I ENERGIA: PEL PRESENT I EL FUTUR, DEFENSEM LA TERRA
Urbanisme i territori
L'urbanisme és un instrument amb alta incidència en la política
social. És una àrea de caràcter global; la visió que es té de la ciutat, la
planificació del desenvolupament, les hipòtesis de creixement que
formula, etc. fan que tingui una transversalitat que possibilita una
millor integració dels diferents col·lectius.
La planificació urbanística cal fer-la tenint present les
necessitats de la població, sense desfigurar la identitat, l'arquitectura
i l'estructura dels pobles i garantint l'accés als serveis bàsics.
L'urbanisme ha de ser una eina al servei de la ciutadania.
L'aposta ha de ser per un urbanisme que aglutini la densitat de
població en els espais urbans, és a dir, un urbanisme compacte, que
eviti la proliferació d'urbanitzacions disperses i zones especialitzades
que trenquen la cohesió social i que són contràries a la igualtat i la
justícia social. L'urbanisme ha de ser un element integrador en tots
els sentits; ha d’incloure un desenvolupament urbanístic sostenible i
adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés,
tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de
les persones a la mobilitat; per això ha de millorar les infraestructures
i eliminar els punts de risc de l’espai públic.
A més, cal afavorir la cohesió social, considerant la rehabilitació
i la renovació del sòl urbà, atenent a la preservació i la millora de les
edificacions antigues i/o històriques per tal de consolidar un model de
territori globalment eficient. D’aquesta manera s’ha d’evitar el
sorgiment de zones amb altes taxes d’exclusió social.
L'equilibri dins el municipi ha d’incloure zones verdes, espais
públics, equipaments, habitatges, ja que són peces claus que
33
CUP Manresa
contribueixen a la cohesió social, és a dir, a la vinculació dels
membres d'una col·lectivitat entre ells i com a grup.
En les ciutats actuals, l'urbanisme modifica la percepció i
concepció que els ciutadans tenen de la seva pròpia ciutat, de
manera que s'influeix en diversos aspectes subjectius, entre ells la
percepció d'inseguretat o seguretat, un tema que actualment
s'aborda des dels ens municipals, principalment, mitjançant el control
i la retallada de drets. L'urbanisme hi pot jugar i hi ha de jugar un
paper fonamental.
La ciutat s'ha de concebre i construir per als ciutadans, amb
espais oberts i públics, ha de ser un espai integrador, generador de
col·lectivitats i complicitats, i ha de parar especial atenció a l'ambient
natural, la neteja, el mobiliari, la il·luminació, el manteniment contra
la degradació, i a la supressió de barreres que generen percepcions
d'aïllament, amb actuacions que fomentin el contacte entre les
persones.
Tots aquests aspectes influeixen directament no tan sols en
l'atenuació de la sensació de por i inseguretat que pot generar una
ciutat, sinó també a fer-la un espai realment segur. L'aposta ha de ser
d'espais comuns vers espais privats, col·lectivitat vers individualitat,
concentració vers dispersió, integració vers segregació.
La nostra proposta: un urbanisme que tingui com a objectiu
principal la cohesió social i la qualitat de vida
Després de l’eufòria urbanitzadora i especuladora que ens ha
precedit, amb una política municipal poc intervencionista en el
creixement i més preocupada per l’augment d’ingressos de les arques
municipals que no pas pels efectes a mig termini d’aquest
creixement, creiem que cal tornar a la planificació i a l’adopció de
34
Programa electoral 2011
mesures que assegurin la cohesió social i qualitat de vida com a
objectius principals.
És per això que proposem:
• Creixement zero fora rondes: Tenint en compte que un de
cada cinc habitatges de Manresa és buit, que encara hi ha
reserves de sòl a l'Est i al Nord de la ciutat i que les
expectatives de creixement de la població els propers anys són
baixes, preveiem que la ciutat no hauria de créixer més enllà de
les rondes en els propers trenta anys. En aquest sentit,
descartem a curt-mitjà termini la construcció de nous
habitatges a l'entorn de la torre Santa Caterina. Pel què fa a
l'Est (la proposta d'ARE) s'instarà a la Generalitat a paralitzar la
urbanització prevista i a mantenir els terrenys previstos per la
nova urbanització com a sol de reserva per si en un futur més o
menys llunyà la ciutat necessita augmentar el seu parc
d'habitatges. A la zona Nord, entre la barriada Mion i la plaça
Catalunya, el creixement urbanístic s'hauria de condicionar a la
creació del parc del Puigberenguer i al manteniment de totes o
la majoria de les activitats agrícoles actuals.
• El Congost: Es presenta una proposta d'urbanització definitiva.
Arranjar definitivament aquest espai serà la nostra prioritat.
Desestimarem el projecte de l'any 2005 perquè no preveu el
baixador de ferrocarril ni el tramvia, perquè situa els
aparcaments allunyats dels equipaments més utilitzats i,
sobretot, perquè planteja una reforma innecessàriament
costosa. Mantindrem l'aparcament actual, farem el carrer que
travessa el Congost d'una sola direcció i enjardinarem la resta
d'espai lliure per tal de convertir la zona esportiva en un
veritable parc. També projectarem una passera que uneixi el
35
CUP Manresa
Congost amb la carretera de Cardona, a l'alçada de l'Avecrem,
per tal de facilitar els desplaçaments a peu i, alhora, apropar els
aparcaments del Congost al centre de la ciutat.
• Solar de davant del baixador dels Catalans: Ús lúdic i
esportiu i adequació immediata.
• Fàbrica Nova: El projecte aprovat en el seu moment ja no era
prou satisfactori (excessiu pes del centre comercial, poc espai
públic útil, excessiva destrucció del patrimoni arquitectònic i
insuficient equipaments per la ciutat). Per això ens oposarem a
les modificacions que empitjorin aquests paràmetres, sobretot
si no hi ha garanties que la inversió es produirà a curt termini.
• Pisos buits: Seguirem insistint en que cal identificar i gravar
fiscalment els pisos buits per tal d'incrementar el mercat de
lloguer i abaratir-ne els preus.
• Oficina Local d’habitatge: Caldrà ampliar la oficina local
d'habitatge, tant físicament com competencialment, per tal
d'oferir assessorament en matèria d'habitatge que inclogui
l'atenció a les persones amenaçades de desnonament.
• Parc Agrari. La història de Manresa va lligada a la de l’horta
que, encara avui, ocupa un espai molt significatiu del terme
municipal, repartit, sobretot, entre dues grans àrees, el Poal i
Viladordis.(tot i que també queden parcel·les conreades a la
llera del riu o de la riera de Rajadell, i a sota la Balconada -el
Torrent dels Llops- i Sant Pau). El Poal i Viladordis estan
catalogades com a zones agrícoles d’especial protecció, una
categoria que representa un reconeixement més simbòlic que
36
Programa electoral 2011
real, però que comporta un primer pas de cara al projecte de
parc agrari. Un primer pas, però, insuficient, ja que no ha pogut
evitar que diferents projectes urbanístics i de construcció
d’infraestructures (el desdoblament de l’eix Transversal, per
exemple) en redueixin progressivament l’extensió.
Entenem que aquesta activitat social i econòmica, el
regadiu, té encara, en el segle XXI i a la nostra ciutat, molt
sentit i que, per tant, cal aturar el procés d’eliminació de
superfície agrària al voltant de la ciutat per tornar-la a posar en
valor:
-Perquè són una font d’aliments de proximitat.
-Perquè ens identifiquen com a ciutat que no es pot entendre
sense tenir en compte el passat agrícola.
-Perquè són una font de riquesa i de treball per a moltes
persones i encara ho podrien ser més.
-Perquè són, o haurien de ser, un espai també per al lleure, per
passejar-hi o per cultivar-hi el propi hort.
És per això que proposem:
1. La constitució d’un consorci del parc agrari de
Manresa, integrat per l’Ajuntament, la Junta de la Sèquia,
la Unió de Pagesos i l’Escola Agrària, que tindrà com a
objectiu potenciar i donar a conèixer l’activitat agrícola
del municipi i els productes que en resulten.
2. La potenciació, també des de l’Ajuntament, dels
productes de l’horta manresana, amb campanyes de
difusió i informació, així com la promoció dels
establiments i els mercats en els quals és possible trobar
aquests productes. En aquest sentit, entenem que
37
CUP Manresa
recuperar el mercat de les pageses de la plaça Major té
un potencial turístic, comercial i, fins tot, cultural.
3. L’adequació i la senyalització dels camins que creuen
aquests espais.
4. La divulgació dels valors paisatgístics i culturals de l’horta
de Manresa.
5. La creació d’una bossa de terres (semblant a la bossa de
pisos de lloguer gestionada per FORUM) que faciliti l’accés
a la terra a aquells que la volen conrear.
Mobilitat
La qüestió de la mobilitat omple gran part dels discursos polítics
i ciutadans a Manresa. Es tracta d’un aspecte polèmic, en el qual els
darrers anys s’ha dut a terme una línia política poc clara, més
preocupada d’intentar quedar bé amb tots els sectors afectats que no
pas d’assolir els objectius polítics que s’havien acordat. No cal dir que
aquesta manera de fer política (present també en altres àrees)
aconsegueix, finalment, l’efecte contrari que busca: acaba generant
frustració en tots els sectors perquè cap no es veu representat
totalment en la intervenció final i, en canvi, l’objectiu polític que es
perseguia amb aquesta intervenció s’aconsegueix només a mitges.
En una política d’afectació ciutadana tan evident com la
mobilitat cal tenir un discurs i una pràctica coherents, però sobretot
les idees molt clares per a convèncer amplis sectors ciutadans de la
necessitat de prendre certes mesures. Mesures que han d’anar
encarades a la racionalització de la presència del trànsit privat a la
ciutat, a la millora notable del transport públic i els trajectes a peu i
en bici i a una bona connexió amb la resta de pobles de l’entorn i amb
Barcelona. No es tracta pas de cap caprici, sinó que estem
convençuts que l’avenç en aquestes polítiques comportarà
38
Programa electoral 2011
conseqüències positives per als drets ciutadans, l’activitat econòmica
i el medi ambient.
La nostra proposta: una Manresa i una comarca amb una
mobilitat prioritàriament pública
• Pla de mobilitat del Pla de Bages: Si en un tema Manresa
necessita planificació supramunicipal, és sobretot en el del
transport públic. Cal crear una sola xarxa de transport públic
que abasti tot el pla de Bages, com a mínim. Seria molt
interessant, però, El Consorci del transport públic de la comarca
del Bages ha de posar-se en marxa de forma immediata amb
l’objectiu d'unificar el servei de transport urbà de Manresa amb
els línies de bus interurbanes que uneixen la ciutat amb els
municipis propers, per tal de crear una sola xarxa integrada, no
només tarifàriament sinó també funcionalment. Alhora, aquest
consorci també ha de proposar una zona supramunicipal pel
servei de taxi.
• Volem el Tren-tram: La implantació del tren-tram a Manresa i
la comarca ha de ser una prioritat i l’Ajuntament ha de
pressionar a la Generalitat perquè s’acompleixin els terminis
(2014).
• Manresa-Barcelona, 45 minuts: L’altra prioritat alhora de
reclamar a la Generalitat o a les administracions que
correspongui és la millora del servei de Rodalies que uneix
Manresa i l’Àrea metropolitana, amb l’objectiu d’assolir els 45
minuts de trajecte fins a Barcelona.
39
CUP Manresa
• Xarxa de nit-bus: Així mateix, es sol·licitarà que Manresa
s’inclogui en la xarxa de nit-bus que uneix Barcelona i alguns
municipis del seu entorn a les hores en que no hi ha servei de
ferrocarril.
• Volem anar més i més bé a peu: Per tal de facilitar els
desplaçaments a peu s’eixamplaran –i arbraran, si és possible-
voreres als carrers on les mides no siguin les adequades, entre
ells, el Cos, Esquilets (dalt), Viladordis (de Sardana a P.
Vilomara), Major, Joc de la Pilota, Passatge de la Ribera,
Circumval·lació, Pujada del Castell.
• Carril bus:. Es crearà un carril bus a la carretera de
Vic/Cardona i al tram superior del Passeig de Pere III.
• Ampliació de la zona blava: S’ampliarà la zona blava a
d’altres carrers del centre, com ara el carrer Súria.
• Zones verdes d’aparcament: Es crearan zones verdes
(espais d’aparcament exclusiu pels veïns) al Barri Antic, a la
Balconada i a d’altres espais a estudiar. Pel que fa al Barri Antic,
s’eliminaran totes els places lliures d’aparcament, convertint la
Plaça Milcentenari en un parc públic, tal i com assenyala el Pla
General, i reservant la resta de places en superfície pels veïns i
veïnes.
• Ampliació del carril bici: S’ampliarà el carril bici als carrers
on la convivència entre els automòbils i les bicicletes comportin
perill excessiu per als ciclistes
40
Programa electoral 2011
Energia
El sistema energètic català, està basat en centres de producció
controlats per poques i grans empreses (Endesa, Iberdrola, Gas
Natural, etc.), que es troben allunyats dels principals focus de
consum. És per això que cal que la instauració de les energies
renovables sigui concebuda com a centres de producció d'energia
propers als centres de consum, en contra d'alguns projectes que
proposen macroinfraestructures que necessiten grans xarxes de
distribució posteriors, per les quals es perd un significatiu percentatge
de l’electricitat produïda (fins al 35%). Una bona opció per tal
d'apropar els centres de producció i de consum és la recuperació dels
centres municipals de producció d'energia.
A més a més, el principal problema del sistema energètic és
que la potència elèctrica generada es basa en fonts d’energia no
renovables i contaminants (centrals tèrmiques i nuclears) que són poc
eficients energèticament. Per tant, ara com ara, ens trobem amb un
model energètic ineficient i basat en fonts contaminants, en un
desequilibri territorial, i en una concentració econòmica empresarial
que és econòmicament injusta.
La nostra proposta: menys consum, més eficiència, energia
local
Creiem que els municipis tenim una responsabilitat important
en aquest canvi de sistema de producció i consum i energia. Manresa
(i el Pla de Bages en general) han de fer una aposta per l’estalvi
energètic, per la millora de l’eficiència en el consum d’energia i i per
l’impuls de la producció local d’energia.
41
CUP Manresa
• Elaboració d’un Mapa Manresà per al desenvolupament
d'energies renovables. Aquest mapa (en coordinació,també,
amb la resta de municipis del Pla de Bages) ha d’analitzar les
possibilitats d’obtenció d’energia amb fonts renovables amb
recursos del municipi, en col·laboració amb universitats,
entitats i institucions locals i supramunicipals. Un dels objectius
finals del mapa seria avançar cap a la màxima autosuficiència
de les zones que queden fora de la trama compacta de Manresa
(els Comtals, el Xup, Miralpeix i Viladordis).
• Cooperatives energètiques. La legislació vigent a l'estat
espanyol permet que qualsevol persona o entitat pugui
esdevenir generadora d'energia a partir de fonts d'energia
renovables. A més a més, permet que l'energia generada es
pugui aportar a la xarxa i obliga l'empresa distribuïdora de la
zona a comprar l'energia produïda a un preu primat que fixa el
govern de l’estat. L’ajuntament ha de facilitar la instal·lació
d’aquestes iniciatives al municipi. Una de les primeres
propostes podria ser l’assessorament de Som Energia, la
primera cooperativa energètica existent als Països Catalans, en
aquest matèria.
• Utilització de la biomassa forestal com a font d'energia.
És imprescindible una implicació decidida del l’Ajuntament de
Manresa i del Consell Comarcal (amb la col·laboració, sobretot,
de municipis amb tradició i possibilitats forestals) en
l'aprofitament d'aquests recursos no pas escassos al nostre
país. En aquest sentit, i sent conscients que aquestes propostes
impliquen grans inversions que es rendibilitzen a llarg termini,
es proposen dues línies d'actuació:
42
Programa electoral 2011
1. Estudiar les possibilitats d'obtenció de matèria
primera (estella forestal) de la zona i, en funció de les
possibilitats, fer plans integrals per tal d'instal·lar calderes
d'estella forestal als equipaments municipals i altres
edificis.
2. Estudiar en cooperació entre diversos ajuntaments d'una
mateixa zona la possibilitat de construir una planta
de biomassa, que sí que permeti generar aigua calenta
per abastir la població.
• Instal·lació de panells solars (situats sobretot a les
teulades dels edificis públics) i petits aerogeneradors
(previ estudi sobre les condicions meteorològiques i idoneïtat
de la zona) per obtenir electricitat (edificis privats,
empreses, instal·lacions municipals i enllumenat públic), o
bé, aigua calenta i calefacció (en funció de l’opció
instal·lada). Aquests panells i aerogeneradors podrien
suposar un estalvi econòmic a llarg termini i fins tot un
benefici econòmic, en cas de venda de l’excedent energètic.
• Creació de jardins als terrats dels edificis.
• Substituir els semàfors de bombetes incandescents
per làmpades de LEDs que s'alimenten amb plaques
fotovoltaiques
• Instal·lació gradual de la tecnologia LED en
l’enllumenat municipal
43
CUP Manresa
• Aplicació i compliment de les normatives existents (codi
tècnic de l'edificació, decret d'ecoeficiència, etc.) en els
edificis de nova construcció.
• Potenciació de les auditories energètiques a l’abast
de tothom. Per oferir les solucions més adequades a cada
llar, cal oferir serveis i auditories energètiques a preus
baixos i reduïts i, si cal, de manera gratuïta en el cas de
persones amb ingressos baixos i d’entitats sense ànim de
lucre. A partir d’aquí cal informar de les mesures a adoptar:
aïllaments tèrmics, augment de l’eficiència en il·luminació,
hàbits sostenibles de consum, optimització de calderes i
bombes de refrigeració, etc.
• Incentivació, concessió de crèdits tous i ajuts per a
famílies (sobretot aquelles amb menys recursos), per tal
de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder
posar-les en marxa. En aquest sentit cal combatre des del
municipi el fenomen dels “pobres energètics”, gent amb
pocs recursos que no pot disposar de calefacció ni aire
condicionat.
• Cal també facilitar la feixuga tramitació i el sistema de
primes vigent, ja que actualment dificulten la
implementació d’alternatives de generació distribuïda, en
favor de la centralitzada.
• Assessorament i conscienciació de la importància en la
reducció de les emissions per part d'indústries i
comerços, tot implementant millores en il·luminació i
consum energètic.
44
Programa electoral 2011
• Promoció de l'autosuficiència energètica a les
indústries, desenvolupant sistemes de
subministrament, principalment solar i tèrmic, però
també d'altres sistemes com ara la biomassa, l'ús de
gas metà mitjançant la cogeneració, etc. Aquesta és una de
les fórmules per reduir la dependència de combustibles
fòssils. Cal la col·laboració i coordinació amb d'altres
administracions.
45
CUP Manresa
46
Programa electoral 2011
CULTURA I FESTES: EINES DE CONVIVÈNCIA I LLIBERTAT
La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un
model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP
entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de
relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna. La
cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a
persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i com a vilatans
i vilatanes. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment
democràtic i de vertebració social.
En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha
de ser el de fer dels nostres pobles i ciutats elements clau en la
revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota
la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil,
protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per
assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu,
l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un
projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.
La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment
cultural col·lectiu. Per això, la política cultural ha de partir del principi
de fer a tot el municipi partícip de la vida cultural, ha de vetllar per
evitar la dualització de la societat i per promoure una producció
cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de
socialització del patrimoni comú.
La nostra proposta: Manresa, una referència nacional
La CUP creiem que, en els darrers 12 anys de tripartit, no hi ha
hagut una línia clara en política cultural, i que més aviat s’ha apostat
per anar trampejant les demandes de les entitats “de pes” de la
47
CUP Manresa
ciutat (no necessàriament ni les més representatives ni les que
programaven una oferta cultural més interessant). Hi ha un cert
cansament en el paper de l’administració municipal pel que fa a
l’excessiva burocratització i les poques facilitats per a la pràctica de
la cultura per part de l’Ajuntament.
És per això que, tot i ser conscients de la retallada
pressupostària que patirà l’Ajuntament, cal traçar les línies mestres
d’una política cultural que pretengui situar Manresa al mapa cultural
dels Països Catalans. És un bon moment per a fer aquesta proposta,
en el sentit que tindrà com a elements molt importants la
racionalització dels recursos, l’aprofitament màxim dels equipaments
existents i la il·lusió, l’originalitat i la participació com a contraposició
a la política d’improvisació, subvenció i despesa sense un objectiu
clar que ha guiat la política cultural manresana fins ara.
Finalment, volem deixar clar que hi ha una condició
indispensable per a arribar a aquesta referencialitat, que és la millora
de la connexió amb transport públic amb els pobles i ciutats de
l’entorn.
1. Per a fer cultura calen recursos
Un dels aspectes en què la tasca de l’Ajuntament té més sentit és el
de les infraestructures. Creiem que l’administració ha de fer petites
intervencions que poden suposar un salt qualitatiu important en la
pràctica cultural.
• Cal elaborar un cens d’espais aptes per a la pràctica i creació
cultural. Això hauria d’incloure no tan sols els espais
específicament culturals, sinó també escoles, locals d'AAVV... És
important conèixer les possibilitats de cada barri en aquest
sentit.
48
Programa electoral 2011
• Cal ampliar l’horari d’obertura de la biblioteca del Casino,
especialment en època d’exàmens, i augmentar-ne el fons. A
més, caldria potenciar les biblioteques veïnals i escolars.
• Cal (i no ens cansarem de repetir-ho) una sala polivalent
cèntrica i pública oberta a les entitats manresanes. Aquesta
Sala Polivalent hauria de funcionar com a lloc d’actuacions
(bàsicament musicals) però també de creació i d’assaig. Amb
un aforament mínim de 1000 persones caldria que complís dues
condicions indispensables: la possibilitat de usar-la per usos
molt diversos (concerts, xerrades, assajos, funcions teatrals,...)
però prioritàriament per a la creació i divulgació cultural i, a
més a més, que tingui una ubicació dins el nucli urbà i, per tant,
s’hi pugui accedir a peu.
• La gestió de la Sala polivalent hauria de defugir la dels centres
cívics, i estudiar la possibilitat de cedir-la a una entitat o
col·lectiu, que en facilités la dinamització i n'aprofités al màxim
les seves possibilitats, tot mantenint-la a disposició de les altres
entitats de la ciutat.
• Cal que hi hagi instal·lacions elèctriques fixes a diverses places,
prioritàriament on des de fa anys s’hi programa cultura (Plaça
Gispert, per exemple). Cal, també, que l’Ajuntament faciliti la
feina de les entitats elaborant el pla de prevenció i seguretat a
les places, i que serveixi per a tots els espais.
• Cal un escenari mòbil propietat de l’Ajuntament (que permeti
diverses mides i que eviti llogar-lo cada cop).
49
CUP Manresa
• Calen lavabos mòbils propietat de l’Ajuntament per evitar la
despesa excessiva en lloguers
• Calen escenaris a l’aire lliure: a Manresa no hi ha molt pocs
espais a l’aire lliure en condicions (tipus amfiteatre) habilitat
per a fer-hi cultura. Es podrien millorar el del Centre Cívic
Selves i Carner (alçar l’espai existent), o bé posar-n’hi al Pati
del Casino o a la Pista Castell (en cas d’enderroc, aprofitant el
pendent del parc). També caldria pensar en un espai de gran
format a l’aire lliure amb lavabos d’obra, tanques fixes i
escenari d’obra.
• Calen bucs d’assaig per als músics: hi ha un dèficit important en
espais d’assaig, se’n podrien ubicar en espais municipals en
desús i cedit a un preu baix a un futura associació de músics
(ben preparats però amb horaris més lliures).
• Cultura popular i tradicional: La feina de les entitats és
impagable, però cal l'impuls d'una política cultural. S'ha
d'acostar la imatgeria i les tradicions a tota la població, i no
limitar-se a treure-les per la Festa Major i la Llum. Una bona
idea seria la creació d'una mena de Museu de la Imatgeria, que
serviria per mostrar-la però que també en garantiria la
conservació i el manteniment, ara per ara molt precaris.
• Cal potenciar la creació, sobretot en Arts plàstiques. Les
possibilitats d'exposició es centren en les sales comercials, que
difícilment aposten per coses arriscades. L'Ajuntament ha de
possibilitar que els joves i els que surten dels camins més
comercials també puguin exposar. Proposem de fer alguna cosa
50
Programa electoral 2011
més, com la setmana de l'Art al carrer, on els artistes podrien
crear instal·lacions als espais públics.
• Finalment, estudiar la possibilitat que la Guàrdia Urbana faci la
tasca de controlar l’accés als recintes tancats on es facin
concerts o altres espectacles estalviant a les entitats la càrrega
de contractar seguretat privada, tal i com preveu la nova llei
d’espectacles de la Generalitat de Catalunya.
2. La cultura és corresponsabilitat
S’ha demostrat, amb el pas del temps, que els projectes i espais
culturals no es poden gestionar només des de les institucions; el
model únicament funcionarial no funciona (la Kampana, un bon
exemple). També tenim clar que un dels objectius bàsics de qualsevol
proposta cultural és arribar al públic.
És per això que apostem perquè les entitats i els creadors i
creadores puguin participar en el disseny, la programació i la gestió
dels espais culturals. Durant anys, el Galliner ha sigut l’única
referència en aquest aspecte, i no es pot negar pas el seu èxit.
Aquesta participació crea vinculació, responsabilitat i compromís.
L’ajuntament ha de tenir molt clar què demana a canvi
d’aquesta participació. Cal exigir que les propostes tinguin voluntat
d’arribar a la gent, que facin bullir l’olla de la cultura, que ajudin a
millorar esdeveniments culturals en decadència o en proposin de
nous.
És la lògica de l’intercanvi. La ciutat cedeix infraestructures i
recursos a les entitats, però aquestes tornen el “regal” amb cultura
per a la mateixa ciutat.
51
CUP Manresa
A Manresa existeix una xarxa d'entitats que desenvolupa
programes d'activitats en el camp artístic, de l'educació en el lleure,
en el cívico-social i en el de la cultura popular. L'Ajuntament
recolzarà aquestes programacions sempre que siguin obertes a la
participació dels ciutadans, aportin una certa qualitat i interès social i
fomentin valors de democràcia, solidaritat, autoorganització i sentit
crític. Aquest suport es basarà en una política de subvencions i/o de
recolzament logístic i infraestructural amb criteris clars i transparents.
Una forma de relació entre l'ajuntament i les entitats pot ser les
subvencions puntuals, per a projectes concrets amb interès especial i
de difícil finançament sense aquesta ajuda. Cal ser molt curós i no
convertir les subvencions en un substitutiu de l'esforç i la participació
de les entitats i els seus membres.
Un altre instrument útil alhora d’ajudar a les entitats és la
condonació d'impostos (IBI, llicències d'obres..). Tot i ser una pràctica
que topa amb obstacles legals, hi ha formules que ho fan possible.
En el camp de les arts plàstiques cal evitar plantejaments de
suposat elitisme i partir de la base que tot tipus d'art pot arribar a
gent de tota mena i que cal potenciar-ne l'excés de com més sectors
socials millor.
D’altra banda, o podem desaprofitar les iniciatives privades
existents (Propaganda, l'Stroika, Gramola, Vermell, La General, Siule, sales
d’exposició,...) i val la pena estudiar convenis estables amb aquests i
d’altres agents. L'Ajuntament hauria d'afavorir la música en directe, si cal,
ajudant els locals a ser legals.
3. La cultura és una eina de transformació i igualtat
La cultura ha d’ésser per als ciutadans un mitjà de participació
social, de diàleg i de reflexió comuna que ens ha de permetre
reconèixer-nos com a persones i col·lectivament com a catalans i com
52
Programa electoral 2011
a Manresans. La cultura és per tant una eina d'aprofundiment
democràtic i de vertebració social.
muA la nostra societat hi ha desigualtats econòmiques, socials i,
també, culturals. Hem d’assegurar-nos que totes les persones que
viuen a la ciutat tenen els mateixos drets en l’accés a la cultura.
L’escola, en aquest aspecte, hi té un aspecte fonamental. Si
considerem important la funció formativa de la cultura, l’hem de fer
entrar a l’escola. Cal que les entitats i creadors/es puguin mostrar el
que fan (amb programes que passin per totes les escoles). S’ha de
poder tenir una formació bàsica i variada en cultura,
independentment dels recursos que es tinguin. Qui vulgui una
formació molt especialitzada i amb possibilitats de titulació ja té els
seus espais d’aprenentatge. Cal que les escoles siguin la pedrera de
la cultura a Manresa.
En aquest aspecte, un dels projectes interessants que ajudarien
la ciutat a un paisatge una mica més amable seria el d’impulsar el
muralisme, és a dir, aprofitar espais públics/privats (sobretot grans
parets al descobert d’edificis enderrocats o de solars) per a
l’expressió dels artistes manresans. És una opció barata que té uns
efectes importants sobre el paisatge de la ciutat, a més d’un tret
diferencial que podria arribar a ser turístic). Només cal veure els
efectes sobre l’ambient al barri vell de Gasteiz o a Berlín.
Respecte a la població nouvinguda, cal tenir en compte que
l'accés a la cultura és molt difícil si les condicions quotidianes de vida
no tenen uns mínims assegurats. Calen, doncs, mesures i iniciatives
que facilitin l’accés a la cultura al conjunt de la població. Així mateix,
les entitats del municipi han de jugar un paper decisiu per aconseguir
un bon nivell d'integració.
Finalment, cal també garantir l’accés a les instal·lacions
culturals de les persones discapacitades. Cal habilitar una secció de la
biblioteca per a deficients visuals, amb personal, mitjans i material
53
CUP Manresa
adequat. Cal avançar molt més en la supressió de barreres
arquitectòniques en el patrimoni monumental i els equipaments
culturals.
4. Que els grans esdeveniments no passin de llarg
Els grans esdeveniments culturals que es fan a Manresa (Fira
Mediterrània, Festa Major i Fira de l’Aixada en menor grau) deixen
molt poc pòsit a la ciutat. No s’implica prou la gent en la preparació ni
en el tipus de programació i s’acaben fent coses en les quals els
manresans i manresanes som, bàsicament, espectadors passius.
Considerem important que hi hagi fórmules que assegurin la
participació de les entitats i creadors/es en aquestes fires i festes.
Una possibilitat serien els escenaris/espais Denominació d’Origen
(mostra de música/teatre/dansa/art de la comarca).
Una altra opció seria fer programes específics previs a aquestes
celebracions, un cop més, a les escoles.
Pel que fa a la Fira Mediterrània (segurament la inversió més
gran que es fa a la ciutat durant tot l’any, però que encara es viu com
una cosa estranya), es podria proposar un canvi de format: dos dies
entre setmana oberts al públic però orientats als programadors, i un
cap de setmana amb actuacions més populars i properes, que
inclogués tallers, etc. No cal subestimar la importància d’aquesta fira
perquè, a banda de l’activitat purament cultural, és un dels
esdeveniments culturals que mou més diners a nivell principatí.
5. Barri Vell, la cultura a peu de carrer
Històricament, el barri vell de Manresa ha estat un dels grans
oblidats de la política manresana. Malgrat la inversió que s’hi ha fet
els darrers anys, és paradoxal observar la quantitat d’espais i
equipaments municipals en desús o abandonats, sense una funció
concreta, i que contribueixen a la imatge de degradació que té el
barri.
54
Programa electoral 2011
És en aquests espais on veiem un gran potencial per a la
creació i exhibició de cultura. En la línia del que va aprovar el ple
municipal (a proposta nostra) de cedir al col·lectiu d’artistes els
baixos municipals del carrer Vallfonollosa, cal fer propostes en
d’altres equipaments perquè el barri Vell esdevingui un pol de
cultura. També coincideix amb la iniciativa “Obrim els baixos de les
Escodines”, impulsada per l’associació de veïns.
Seria important que, a més d’aquests petits espais de mostra i
creació, hi hagués un espai més gran que servís com a lloc de trobada
i posada en comú.
6. Els museus també hi són
Els museus manresans també han de fer la seva aportació a la
vida cultural de la ciutat però, com en altres àmbits, no hi ha hagut
una política museística coherent. Els museus existents (comarcal, de
geologia, de la tècnica) van per lliure i això desaprofita recursos i els
fa aparèixer com a realitats aïllades les unes de les altres.
El Museu comarcal necessita una reformulació en profunditat. El
que en aquests moments és una exposició de objectes antics més o
menys vinculats a la ciutat, hauria de convertir-se en un museu
didàctic que mostres de manera entenedora l'evolució de Manresa al
llarg dels segles.
S’hauria de definir i potenciar la relació amb el MNAC, sobretot
pel que fa a l’època barroca (que és majoritàriament el fons del
museu comarcal), malgrat ser conscients de les limitacions tècniques
que té el museu. També potenciar la relació dels altres dos museus
amb les seves respectives xarxes. A més a més, cal potenciar l’espai
memòries, encetat recentment, com un element diferenciador.
També caldria que la Cova i la Seu fessin una aportació a nivell
cultural a la ciutat, tenint en compte el patrimoni històric que
representen. Cal que aquests espais s’obrin al públic més enllà de les
55
CUP Manresa
xarxes de difusió religiosa, com un element cultural més. Vincular la
relació dels edificis propietat de l’església catòlica amb les
institucions públiques a un ús públic (d’acord amb les característiques
dels espais) de les instal·lacions (claustres al mig de la ciutat, etc.)
7.Una referència de la catalanitat arreu dels Països Catalans
Si entenem la cultura com un dels elements centrals de la
nostra identitat com a poble, hem de fer una aposta decidida perquè
Manresa sigui una referència en expressions populars i
contemporànies en català. I és especialment important que es
potenciï la cultura popular tradicional.
Per això cal insistir en aprofitar l’embranzida de la Fira
Mediterrània i la futura recuperació de l’edifici de l’Anònima com a
escola de cultura popular. I apostar, prioritàriament, per programació
d’espectacles d’arreu dels Països Catalans. Caldria, també, recuperar
i ampliar intercanvis culturals com els que s’havien començat amb
Alcoi, fent-ho extensiu a moltes altres poblacions. Amb 11 milions de
persones l'intercanvi dóna per molt.
Cal un calendari anual de festes tradicionals. A hores d’ara,
Manresa no és referència en cap de les celebracions tradicionals al
llarg de l’any. No es tracta de voler-ho fer tot (la referència també pot
ser comarcal, com el carnestoltes a Sallent), però sí de donar
l’oportunitat a tots els manresans i manresanes de gaudir de les
celebracions populars.
8 Foment de la memòria històrica
A la CUP creiem que no hi ha cap col·lectivitat humana capaç
d’afrontar el futur amb èxit com a tal si no se’n coneix el passat. Per
això considerem important recuperar la història del nostre municipi
per posar-la a l’abast de tothom. Pensem que el coneixement de la
història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el
56
Programa electoral 2011
futur, posant especial èmfasi en la importància que té aquest fet per
a la població nouvinguda.
En aquest sentit, considerem imprescindible eradicar qualsevol
presència en l’espai públic de referències lligades a la negació dels
drets individuals i col·lectius de la ciutadania dels Països Catalans,
com a acte de justícia, dignitat i respecte a la nostra societat. A més,
també considerem totalment necessari adoptar mesures per al
reconeixement i la difusió de l’activitat de totes aquelles persones
que han lluitat per la defensa de les llibertats democràtiques i
nacionals, i per la promoció dels escenaris, fets i esdeveniments
històrics lligats a la lluita en pro de la democràcia i els valors de
justícia, igualtat, alliberament nacional, social i de gènere. Per tot
això, cal:
• Recuperar la memòria local, tot i que el discurs dominant tan
sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala
nacional. Aquesta memòria local és importantíssima per
prendre consciència del que es va viure realment i com es va
viure. És la part de la memòria més incòmoda de recuperar i
reivindicar, atès que en la majoria de municipis el poder i les
famílies dominants no han canviat massa.
• Afavorir la recuperació d’una part central de la història dels
catalans: la tradició obrera, revolucionària i col·lectivista. La
memòria històrica sovint s’instrumentalitza per fer veure que
totes les lluites pretenien arribar on estem ara, a una
democràcia representativa; es construeix un passat que
justifica el present i s’oblida la tradició revolucionària dels
catalans i de les catalanes i la importància de l’obrerisme. S’ha
d’aprofundir a explicar el conflicte social i de classe de les
primeres dècades del segle XX.
57
CUP Manresa
• Donar suport al portal memòria.cat: promoure la recuperació
històrica per aconseguir explicar tot el que va representar el
franquisme: tots els tipus de víctimes que va generar
(econòmiques, culturals, intel·lectuals, nacionals, personals i
familiars).
• Fer un exercici constant d’explicar el present a partir del passat,
un passat que encara s’ha d’explicar bé i de manera rigorosa.
Per exemple, cal explicar com es conformen les grans fortunes
actuals i el repartiment de poder actual.
Per tal d’aconseguir que l’espai públic esdevingui un espai de
commemoració i memòria s’ha de potenciar:
• La promoció d’itineraris temàtics i històrics, incidint en
l’explicació dels fets tal i com van ser, evitant visions
superficials i itineraris mediàtics. han d’esdevenir recursos
estables de l’oferta cultural del municipi i han de permetre
generar identitat a partir de redescobrir la història del municipi i
de recuperar-ne espais invisibles i moments històrics oblidats.
• La promoció del patrimoni industrial per explicar el paper de la
classe obrera i les seves condicions de vida i laborals. En aquest
sentit, cal assegurar que, en el nou plantejament de la Fàbrica
Nova s’hi inclogui elements que recordin la gran importància de
les vagues que s’hi van produir. També recordar la presència de
fàbriques actualment ocupades per altres usos (SAF, etc)
• La democratització dels criteris de catalogació, per tal que des
de la societat civil es pugui intervenir en la política de
58
Programa electoral 2011
catalogació del patrimoni. Això implica la difusió dels criteris de
catalogació patrimonial.
• L’eliminació de la presència en l’espai públic de símbols i noms
vinculats a la negació dels drets individuals i col·lectius. Cal
tenir en compte que quan la simbologia a eradicar té valor
patrimonial es complica la decisió; per això cal valorar cada cas
i ésser molt sensibles als debats que això pugui generar.
• La difusió de la feina feta pels arxivers i museïstes a la població
en general.
• La democratització dels sistemes de reconeixements públics a
les persones (medalles d’or, fills il·lustres, noms a carrers...). Els
manresans i manresanes ha de ser la protagonista a l’hora de
proposar i emprendre aquests reconeixements.
9. Polítiques de defensa de la llengua i la identitat nacionals.
Models integradors. Polítiques de defensa de la llengua
La llengua catalana és l’eina bàsica de cohesió social i
l’instrument més important per seguir aspirant a la construcció
nacional d’un únic poble. Liderar intervencions de normalització
lingüística per part de l’administració local és la garantia per donar
resposta a les deficiències d’intervenció de la Generalitat de
Catalunya. Cal un programa d’acció ferm i ambiciós per tal de poder
donar resposta als importants reptes d’acollida lingüística i
construcció nacional.
Des de la CUP creiem que no existeixen excuses
pressupostàries en matèria de normalització lingüística i que, per
tant, aquesta ha de ser una prioritat màxima en els pressupostos
59
CUP Manresa
municipals i un factor determinant en el funcionament habitual del
nostre ajuntament.
Tot i que la majoria de recursos destinats a l’ensenyament i
l’acolliment en català, gestionats bàsicament pel Consorci de
Normalització Lingüística (i l’escola d’adults en casos d’alfabetització)
no depenen directament de l’administració municipal, hi ha alguns
aspectes que poden millorar en aquest àmbit.
El panorama actual està marcat per la insuficiència de places,
que ja hi havia abans, però amb l’agreujant que la crisi ha portat
molta gent a interessar-se pels nivells C i D de català per a la recerca
de feina. A més a més, darrerament ha augmentat molt la demanda
d’alfabetització (coberta per l’escola d’adults, però amb uns recursos
massa escassos).
Les propostes serien:
• Millorar el finançament via ajuntament en matèria d’acolliment
(l’ajuntament només paga el 35% de 2 cursos, enguany –d’un
total de 19). Una possible proposta seria fomentar que les AVV
dediquin part del seu pressupost a cursos que cobreixin part
d’aquest dèficit d’oferta.
• En el camp de la dinamització, ajudar a possibles acords amb
els jutjats, el gremi d’hostaleria, etc
• Tallers de consciència lingüística per a treballadors/es que
atenen el públic (tant de l’Ajuntament com de fora).
• Millorar les infraestructures del consorci: oferir els centres
cívics, les seus de les AAVV que siguin municipals, accessibles a
tothom (no com ara, amb problemes per a la gent gran o amb
cadira de rodes).
• Reforçar el programa de Voluntariat per la Llengua. També
donar-li, paral·lelament, una mena d’orientació de “banc del
temps de les llengües”, per a fomentar l’intercanvi lingüístic.
60
Programa electoral 2011
• Crear un banc de recursos de materials d’aprenentatge,
assegurant-nos la reutilització del materials ja usats i donant la
possibilitat de persones sense recursos d’accedir a
l’aprenentatge.
• Incloure clàusules lingüístiques en els concursos públics, per tal
de garantir que les empreses adjudicatàries tenen una actitud
favorable a la llengua i la fan servir en l’etiquetatge i la
publicitat dels seus productes i serveis.
• Promoure la compra de material d’ús corrent de l’Ajuntament
en funció, també, de l’aspecte lingüístic.
• Crear comissions de seguiment o taules de participació que
vetllin per la normalització lingüística dins i fora de
l'administració i que coordinin les diferents campanyes i
accions de promoció de l'ús de la llengua catalana.
61
CUP Manresa
62
Programa electoral 2011
PER UN ESPORT POPULAR I FORMATIU
La CUP creiem que l’esport, més enllà de la millora de la
condició física, compleix una funció social i formativa molt important.
Garantir el dret a la pràctica de l’esport a tots els sectors socials i
donar-li una dimensió de superació col·lectiva i de cooperació és la
nostra prioritat.
D’una banda, cal remarcar la tasca fonamental de les entitats
esportives de base, que desenvolupen una tasca formativa
importantíssima. Hem de tenir en compte tota la diversitat d’entitats i
esports, sense fomentar el monopoli de cap en concret (com ha
passat amb el bàsquet els darrers anys). D’altra banda, cal tenir en
compte una tendència cada cop més estesa, que és la proliferació de
la pràctica esportiva lliure i espontània, sense necessitat d’associar-
se. Per tant, les polítiques i infraestructures dedicades a l’esport han
cobrir les necessitats d’aquests dos tipus de pràctica esportiva.
És per això que proposem:
• Donarem suport a les entitats esportives de la ciutat i,
alhora, treballarem per adequar l'espai públic de la ciutat a la
pràctica esportiva lliure i espontània.
• Canvi en la política d'infraestructures; menys pavellons,
més pistes esportives a l’aire lliure: crear pistes esportives
a l'aire lliure a tot arreu on sigui possible. Són infraestructures
més barates, que necessiten menys manteniment i adequades
per un tipus de clima com el manresà.
• L’Anella Verda per l’esport: connectar tots els barris amb
l'Anella Verda a través d'itineraris segurs i pensats per a les
caminades, la bicicleta i el footing. Caldrà una senyalització
63
CUP Manresa
adequada i altres indicacions útils per als esportistes (marques
de quilometratge, etc)
• Piscina d’estiu: construir una piscina d'estiu a l'entorn del riu
Cardener, ben connectada amb la ciutat i amb l'anella verda.
D’altra banda, l’Ajuntament ha de complir els compromisos
adquirits amb la gestió de la piscina municipal.
• Un nou camp d’esports: construir un altre camp d'esports
que substitueixi el que es perdrà a la zona esportiva del
Congost amb la construcció del carrer paral·lel a la via. Alhora
augmentarem, en funció de les ajudes externes que pugui rebre
l'ajuntament, el nombre de camps de gespa artificial.
• Escoles obertes a l’esport: promoure un canvi de qualificació
que converteixi la majoria de pistes i camps esportius de les
escoles de la ciutat en espai públic utilitzat en exclusiva per
l'escola en horari lectiu, però obertes al barri la resta del temps.
Allà on calgui, aquest canvi de qualificació anirà acompanyat de
millores en les instal·lacions escolars.
64
Programa electoral 2011
65
CUP Manresa
LA GENT GRAN
Un col·lectiu amb moltes necessitats però també amb molt potencial
Cal tenir en compte que el ventall de situacions que es poden
trobar dins el col·lectiu que anomenem “gent gran” és molt ampli. Hi
ha condicionants de salut, de classe, de suport familiar i de capital
cultural i social que fan que es donin situacions absolutament
diferents. Per tant, a l’hora de dissenyar polítiques de gent gran cal
vetllar perquè aquestes cobreixin totes les necessitats d’aquest
col·lectiu i les seves potencialitats.
D’altra banda, cal tenir molt en compte aspectes especialment
relacionats amb la gent gran a l’hora de planificar polítiques d’altres
regidories que no siguin la de gent gran (la transversalitat).
• Consell de la gent gran: és un òrgan de participació i
representació que funciona molt bé i dóna capacitat política i
ciutadana a la gent gran. Cal impulsar-lo.
• Ciutat amiga amb la gent gran: fa ben poc, Manresa ha
tramitat la candidatura a l’OMS per entrar en el projecte “Ciutat
amiga amb la gent gran”. Tot i que de moment es tracta més
d’un gest de cara a la galeria, aquest projecte implica uns
compromisos, que de moment des de l’Ajuntament no s’han
treballat ni planificat prou. Caldria aprofitar aquest projecte per
a fer un bon procés participatiu a l’hora de dissenyar el
programa d’actuació.
• Punts d’informació per la gent gran: cal recuperar-los,
procurant donar-los un impuls per garantir que la informació
arribi a tothom.
66
Programa electoral 2011
• Millorar l’oferta d’activitats existent, amb una dotació
econòmica suficient Evitar retallades en el transport col·lectiu
per anar a fer activitats.
• Preus bonificats: estudiar la bonificació de preus en el
transport públic en tram integrat o en la programació teatral
per facilitar la millora de la qualitat de vida de la gent gran
(tenint en compte condicionants de renda, o franges d’edat
molt específiques –majors de 80 anys).
• Eliminar barreres arquitectòniques: planificar el disseny i
l’arranjament de places i carrers tenint en compte aquest
element (voreres amples, pendents no pronunciats, baranes,
etc)
• Replantejar les ràtios de places de residència: la
Generalitat considera que a Manresa hi ha massa places de
residència pública i privada pel nombre de persones grans. Cal
pressionar l’administració perquè es replantegin aquests
barems, ja que no es té en compte que aquestes places donen
servei a gent de tota la comarca i més enllà, i no només de
Manresa.
• Recuperar l’espai que deixarà lliure la Residència
Catalunya per a usos gerontològics. A hores d’ara no té cap
funció definida.
• Ampliar els recursos a domicili i potenciar espais no
alienants: cal vetllar perquè la gent gran gaudeixi dels
recursos necessaris per assegurar-li un màxim
d’autosuficiència, sempre que sigui possible. Això inclou ampliar
67
CUP Manresa
i abaratir el servei de menjar a domicili, i buscar alternatives
viables a l’ingrés en una residència (on no poden decidir què
mengen, quins horaris fan...). Fomentar el coneixement de les
cooperatives d’habitatge per a gent gran.
• Esport per la gent gran: cal publicitar més els espais
existents de gimnàstica per a la gent gran a l’aire lliure (sobre
els dipòsits vells) i plantejar-ne de nous amb una ubicació més
adequada.
• Fomentar el voluntariat: tenint en compte que és un
col·lectiu que disposa de molt temps, cal aprofitar la seva
experiència i ganes de participar. Una bona eina són els bancs
del temps, espais intergeneracionals d’intercanvi de
coneixements.
• Combatre la soledat: és una de les principals preocupacions
de la gent gran. Una bona manera seria el foment dels
programes de bon veïnatge, i el desplegament de mesures via
taula d’inclusió social.
• Desenvolupar projectes de reconeixement i recuperació
de l’experiència i els valors de la gent gran (memòria
històrica i popular)
68
Programa electoral 2011
69
CUP Manresa
UN JOVENT MANRESÀ PARTICIPATIU I AMB LES EINES I RECURSOS PER UN FUTUR DIGNE
Tot i compartir la gran majoria d’espais i situacions amb la resta
de grups de població, el jovent segueix conformant un sector social
diferenciat amb algunes característiques i problemàtiques
específiques. És una etapa fonamental de formació, de primera
inserció en el mercat laboral, d’accés al primer habitatge i de
construcció individual i col·lectiva de la identitat. És per això que fem
les següents propostes en matèria de jovent:
• Consell de Joves: Manresa ha de disposar d’un Consell de
Joves, un espai de representació del jovent de la ciutat, on
pugui decidir quina ciutat vol i alhora serveixi per cohesionar els
joves manresans.
• Més oferta pública universitària: Manresa ha de disposar
d’una oferta pública d’estudis universitaris més gran que
l’actual, ja que són molts els i les joves que cada dia s’han de
desplaçar molts quilòmetres per anar a la universitat.
• Escoles-taller: L’Ajuntament ha de fomentar les les escoles –
taller, per tal d’oferir als joves una sortida laboral digna i a la
vegada que es puguin formar en l’ofici que més els agradi.
• Més biblioteca: Que la biblioteca del Casino ofereixi un
servei adaptat a les necessitats del jovent, tan pel que fa a
l’ampliació d’horaris (no tancar als migdies, obrir més d’hora als
matins) com a la creació d’espais de treball i debat en grup.
70
Programa electoral 2011
• Sala polivalent: Manresa ha de disposar d’una vegada per
totes d’una sala polivalent, que permeti realitzar actes,
tallers, xerrades, concerts.. a les entitats i associacions de la
ciutat. La CUP sempre ha defensat la creació d’aquesta sala,
que ara caldria situar al lloc de l’actual pista castell.
• Autogestió juvenil: Manresa ha de disposar d’espais i
programes autogestionats pels joves. La Kampana no compleix
aquesta funció. Cal que s’adaptin a les necessitats reals de la
gran majoria del jovent manresà i que esdevinguin punts de
trobada per tota la joventut.
• Revista Jove: L’Ajuntament ha de promoure la creació d’una
revista jove a la ciutat. Una revista que respongui a les
necessitats informatives, culturals, d’oci i lleure o laborals de
tot el jovent. Aquesta revista podria ser en format digital, tenint
així un cost econòmic mínim i a la vegada sent així accessible a
tot el jovent de la ciutat.
• Millora dels espais esportius i de lleure: Cal millorar la
zona del Congost i el Puigberenguer i esdevinguin dos grans
espais per realitzar esport lliure, (sense necessitat de ser de cap
associació o entitat esportiva) amb pistes en condicions de
futbol, bàsquet i volei. També hauria d’incloure una zona
d’escalada ben equipada i una pista d’skate. Tot això dins d’una
gran zona verda i d’esbarjo equipada amb taules, bancs, fonts..
• Patis Oberts: Els instituts i escoles públiques haurien d’obrir
les seves portes fora de l’horari lectiu per tal de que es puguin
utilitzar les seves instal·lacions esportives.
71
CUP Manresa
• Zona de lleure al Pati del Casino: Una zona amb taules i
cadires on no necessàriament calgui consumir algun producte,
dedicada al lleure i a la cultura, i d’ús no exclusivament juvenil .
• Baixos per la cultura: L’ajuntament ha de promoure que es
posi a disposició dels joves manresans molts dels baixos en
desús que hi ha a la nostre ciutat i que es facin zones d’assaig
per a grups de música, corals, orquestres, grups de teatre o
d’altres similars.
• Ús de la bicicleta: Cal fomentar de forma activa l’ús de la
bicicleta, connectant el carril bici a les escoles i instituts, creat
espais segurs d’aparcament, adaptant el bus urbà i interurbà
per poder transportar-hi la bicicleta...
• Més i millor tren: L’Ajuntament ha d’apostar per la millora del
servei de rodalies de la RENFE, fent realitat el trajecte Manresa
– Barcelona amb 45 minuts i també perquè pressioni per
aconseguir una línia directa fins la Universitat Autònoma de
Barcelona.
• Borsa d’habitatge jove: Que l’ajuntament fomenti una borsa
de lloguer d’habitatges per a joves i que aquests estiguin
adaptats a les necessitats del jovent, (pisos individuals d’una
habitació, pisos grans per compartir amb habitacions de la
mateixa grandària...) a la vegada que doni facilitats al jovent
perquè pugui adquirir-los i pressionant a immobiliàries i
propietaris perquè lloguin els pisos que tenen en desús.
72
Programa electoral 2011
• Cooperativisme: Divulgar el cooperativisme entre la gent
jove, a escoles i instituts, amb la realització de cursos i tallers
sobre el treball cooperatiu, enlloc de limitar-se a potenciar la
figura del “jove emprenedor”.
• Borsa de terres de cultiu: Fer una borsa de terres de cultiu i
impulsar i facilitar al jovent l’accés als horts urbans.
• Facilitats per a fer activitats culturals i esportives: Cal
que es facilitin els espais públics per a la realització d’activitats
per a joves (cedint el punt de llum, escenari, o el material que
s’escaigui).
73
CUP Manresa
74
Programa electoral 2011
DE LA DEMOCRÀCIA FORMAL A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA
Des del nostre punt de vista, actualment, el context social i
polític es caracteritza per un allunyament cada vegada més gran dels
centres de decisió dels ciutadans a qui van dirigides les actuacions
polítiques i socials.
Els centres de decisió reals (les instàncies econòmiques) es
troben fora de l’àmbit polític i el condicionen per tal que aquest darrer
només compleixi les seves atribucions formals i utilitzi els aparells de
l’estat per garantir-ne i afavorir-ne els interessos.
Així es consolida en el nostre entorn la cultura de la democràcia
delegada que basa la seva pràctica en reduir els nostres drets polítics
a la tria d’uns representants escollits en les diferents eleccions.
Aquests representants amb atribucions de govern es dediquen
a gestionar formalment la democràcia, a generar un corpus legislatiu
d’acord amb els interessos del poder econòmic dominant que és el
que s’aplica realment i un altre formalment més atractiu però que
només té una força simbòlica i que no s’aplica.
Sovint ens trobem que existeix un ordenament jurídic que, tot i
les seves limitacions, permet certs mecanismes de participació que
no es porten mai a la pràctica. És la manca de voluntat política la que
produeix aquest efecte.
A la CUP creiem que la democràcia és molt més que anar a
votar cada X anys un paquet d’opcions polítiques inalterables i sovint
poc representatives de la realitat social.
La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model
de societat que volem. Això no és fàcil, però els ajuntaments, com a
institucions més properes als ciutadans i a les ciutadanes, tenen una
gran oportunitat i, sobretot, una gran responsabilitat en aquest sentit.
75
CUP Manresa
La CUP té com a objectiu retornar la política a la gent. Hem de
denunciar la mentida de la democràcia formal, potenciar
l’organització autònoma de les classes populars, aconseguir des de
les institucions la creació de canals de participació real efectius i
garantir que aquests canals s’utilitzin i serveixin perquè les classes
populars autoorganitzades executin polítiques per al poble.
En un context polític marcat per la desafecció ciutadana cap a
les institucions i cap als representants polítics del sistema, cal
aprofitar les eines que tenim a l’abast des dels nostres municipis i
presentar a la ciutadania una manera diferent d’entendre la política
als ajuntaments, que permeti recobrar la confiança en les institucions
i torni a despertar l’interès pels afers públics a partir de la implicació
de la ciutadania en la política local. També en les relacions socials i la
vida econòmica, la introducció d’elements democratitzadors i l’impuls
d’estructures de caràcter comunitari ha de ser una prioritat per a la
CUP.
Així, ens cal una forma de governar basada en el reconeixement
del paper inevitablement central de la població en la política, a través
de l’establiment dels mecanismes de participació adients; i en el
reforçament d’aquelles dinàmiques que facilitin l’activació i la
implicació ciutadana en els diferents àmbits d’acció. La innovació,
l’experimentació i l’aprofundiment d’experiències participatives i
d’autoorganització que condueixin la ciutadania i el teixit social a un
protagonisme real i un major poder en la presa de decisions i el
control de la gestió són, en aquest sentit, elements indispensables de
l’aposta democratitzadora de la CUP als ajuntaments catalans.
En aquest punt cal tenir en compte que la manca de voluntat
política per part dels representants municipals d’obrir espais de
participació i renunciar a l’exclusivitat en els diferents àmbits de
decisió i gestió pot ser un escull per a l’aplicació de les polítiques que
plantegem, com també ho poden ser les mancances i els límits de
76
Programa electoral 2011
l’actual legislació. Per això, l’impuls de la democràcia participativa
ens ha de servir per posar de manifest les limitacions i els dèficits de
l’actual marc legal, alhora que ens ha de permetre de fer aflorar les
contradiccions entre el discurs oficial a favor de la participació i les
reticències que genera en les elits polítiques i econòmiques, en la
pràctica, la conquesta i la consolidació d’autèntics espais de poder
popular als nostres municipis.
Igualment, és bàsic transmetre en la població la necessitat
d’exercir el dret de ciutadania, la conveniència d’implicar-se de
manera activa i crítica en la política municipal per la via de la
participació directa. Així, com ja s’ha dit, ens caldrà impulsar mesures
que fomentin l’adquisició d’aptituds i valors que permetin fer efectiva
la democràcia participativa, i que enforteixin i dinamitzin el teixit
associatiu i, en general, els moviments ciutadans. És per això que la
tasca de democratitzar i popularitzar àmbits bàsics de la vida social
de les nostres viles i ciutats, com ara l’oci o la cultura, hauran de ser,
també, elements bàsics de la nostra acció política.
Així doncs, una ciutadania activa, organitzada, i una
administració local oberta, accessible i disposada a escoltar, és el que
ha de permetre’ns obtenir la síntesi necessària per fer dels
ajuntaments autèntics espais comunitaris i participatius per a la presa
de decisions i l'organització de la vida social; tant pel que fa a la
definició de les polítiques i el control de la gestió, com en relació a la
pròpia prestació de serveis.
La nostra proposta: menys façana participativa, més
participació real
Tot plegat fa que se’ns plantegi la necessitat d’impulsar
l’elaboració de fulls de ruta de caràcter transversal i multidisciplinari,
que no redueixin la participació ciutadana en l’àmbit estrictament
polític i institucional: plans estratègics que posin les bases per a la
77
CUP Manresa
transició definitiva de les nostres viles i ciutats cap a models
autènticament democràtics i populars d’organització municipal.
És per això que proposem
• Engegar processos participatius en el disseny de
determinats projectes de la ciutat; aquests han d’incloure
els diferents agents socials i comissions ciutadanes àmplies i
representatives. A més de recollir les opinions i necessitats, en
última instància, també han de ser decisoris.
• Fer processos de participació més pausats, destinant-hi
el temps i els esforços que siguin adients.
• Diversificar els focus de participació ciutadana: no podem
limitar la participació a la convocatòria de consells, cal anar a
buscar la participació a molts altres llocs de trobada ciutadana
(festes, mercats...)
• Incorporar l’ús de les noves tecnologies en la
participació ciutadana. Sense perdre els mecanismes
presencials, les noves tecnologies s’han d’incorporar com a
vehicle de participació activa dels ciutadans, i no només com a
mitjà d’informació en que els ciutadà es limita a ser receptor. La
combinació de mecanismes virtuals i presencials, doncs, s’ha de
convertit en un valor afegit que permeti augmentar la
participació i cooperació en processos de participació.
• Fomentar la participació directa de les persones a nivell
individual – no només a través d’entitats – i vetllar perquè
78
Programa electoral 2011
les persones participants siguin representatives de tots els
grups i sectors socials de la ciutat.
• Utilitzar processos de participació ciutadana decisoris a
l’hora de:
o Decidir reformes urbanístiques de la ciutat, com la
remodelació de places i altres espais públics.
o Dissenyar les actuacions a fer al Parc de Puigterrà
per potenciar-lo i redefinir el seu paper dins de la ciutat.
o Realitzar projectes a mitjà o llarg termini que
requereixin grans inversions econòmiques.
o Fomentar aquells Consells municipals amb més
potencialitat de participació (infants, joves, etc.)
o Reformar el Reglament Orgànic Municipal (ROM)
per incloure l’obligació de l’ajuntament d’utilitzar
processos de participació a l’hora de realitzar
determinades actuacions municipals, com les ordenances
o la modificació de taxes. Aquests processos hauran
d’incloure la participació tant dels agents socials, com
d’una comissió ciutadana àmplia i representativa.
o Transparència. Publicar, a través de la web municipal,
tota la documentació que genera l’ajuntament
(documents, actes, dades, informes...), amb l’únic límit de
la protecció de dades personals i confidencials.
79
CUP Manresa
80
Programa electoral 2011
NOVES TECNOLOGIES: PER LA TRANSPARÈNCIA, LA PARTICIPACIÓ I LA IGUALTAT
Les noves tecnologies estan afavorint canvis profunds en les
formes de relació i comunicació socials i en facilitar l’accés al
coneixement. Cal, doncs, aprofitar aquestes oportunitats com a eina
d’aprofundiment democràtic i de reducció de les desigualtats socials.
Per fer-ho, cal garantir-ne l’accés senzill, lliure i a un preu assequible
a tota la població, així com garantir la possibilitat de que tothom
pugui adquirir els coneixements bàsics per emprar-les. En cas
contrari, hi ha el perill que no només reprodueixin certes desigualtats,
sinó que les acabin agreujant.
Considerem, doncs, que tot allò relacionat amb les noves
tecnologies i el municipi ha d’estar basat amb els següents criteris:
• Transparència: Volem unes institucions sense secrets pels
ciutadans, les decisions polítiques han de ser discutides i
difoses d’una manera entenedora.
• Democràcia directa: Tothom té el dret a implicar-se en
política i nous mitjans com Internet signifiquen noves
possibilitats per la democràcia. Les noves tecnologies també
s’han de convertir en una eina de participació ciutadana.
• Lliure accés a la informació: Cal garantir que tothom pugui
accedir en igualtat de condicions al coneixement i a la
informació.
La nostra proposta: la tecnologia amb finalitat social i
democràtica
• Programari lliure: defensem la utilització del programari lliure
als ordinadors del consistori. Comptar-ho com a valor afegit en
cas de concursos i licitacions.
81
CUP Manresa
• Protecció de dades: Incidir en la importància de la seguretat
de les dades personals dels ciutadans per part de
l'Administració. Garantir que el programari utilitzat pel
consistori sigui auditable. (Amb el programari privatiu no tenim
accés al codi font i per tant no saps el que està fent el
programa amb les dades).
• Administració oberta: Permetre l'accés lliure, simple i gratuït
a la transparència en els ajuntaments tant en la vessant
administrativa com de qualsevol informació i documentació
generada per projectes pagats amb diners públics, sempre
respectant la protecció de dades personals.
• Democràcia digital: Oferir a través del web municipal
informació actualitzada de les actuacions polítiques que es
realitzen i dels seus processos (estudis, reunions....)..
L'Ajuntament posarà en marxa una plataforma interactiva on
tots els veïns i veïnes tindran el dret d’exposar les seves idees i
propostes de millora de la ciutat. L'Ajuntament utilitzarà
aquesta plataforma per demanar l'opinió a tots els veïns, sigui
per mitjà d'enquestes o vots electrònics.
• Retransmissió de plens: Retransmetre les sessions plenàries
en streaming (en directe, sense descàrrega), per tal que tots els
veïns i veïnes puguin estar al corrent, en temps real, del que
s'està decidint al ple manresà. Hi com consultar-ho a posteriori.
• Internet, dret ciutadà: S’ha d’erradicar l’escletxa digital:
l’accés a Internet ha de ser un servei públic universal amb
reconeixement de servei bàsic. En aquest sentit, cal apostar
82
Programa electoral 2011
clarament per l’extensió de la xarxa wifi, amb una connexió
gratuïta i de qualitat a tota la ciutat. Caldria ampliar la
cobertura wifi en espais públics com places o parcs, aprofitant
l’assessorament i l’experiència de l’associació Guifibages, no
entorpint la seva tasca (facilitant-los l’accés als edificis
municipals on hi ha antenes). Caldria que l’Ajuntament tingués
voluntat política per a superar les limitacions imposades per la
CMT i estendre l'Internet ciutadà.
• Fibra òptica: Tot i que som conscients del cost econòmic
d’una infraestructura d’aquest tipus, creiem que cal planificar
alguns aspectes de la seva implantació perquè en un futur no
gaire llunyà sigui una realitat. La fibra òptica assegura una
connexió a la xarxa molt ràpida (sobretot pel que fa a la
càrrega) a baix preu; per tant, és una opció molt interessant per
als sectors amb menys capacitat econòmica, i un servei
important per a institucions i empreses.
Caldria tenir clar, també, que l’objectiu final és tenir una xarxa
de fibra òptica comunitària. És prioritari que el desplegament
tingui un interès públic i no sotmès a les grans operadores.
Caldria estudiar com s’organitza aquest desplegament (la
infraestructura propietat d’un titular únic –un ens- que lloga els
cables a les institucions, empreses i operadores, o bé alguna
altra forma de propietat).
Algunes idees que caldria concretar a curt termini:
- Un acord amb les principals empreses que
treballen a la via pública (especialment amb
Aigües de Manresa) perquè cada cop que
83
CUP Manresa
s’aixequi una vorera/carrer s’aprofiti per a
posar-hi conductes per al pas de la fibra
òptica.
- Revisar l’ordenança del paisatge per a la
possible instal·lació en superfície del cablejat).
- Bonificar els permisos d’obra per a la
instal·lació de la infraestructura
- Una taxa única per al desplegament de la
fibra òptica (un únic pagament a 25 anys, per
exemple)
- Aprofitar el clavegueram per a l’extensió de la
xarxa.
- Qualsevol obra pública ha de tenir un projecte
de previsió en relació a les telecomunicacions.
• Finestreta única: El ciutadà ha de poder posar-se en contacte
amb l'administració pública mitjançant un portal segur, que
faciliti qualsevol gestió entre el ciutadà i qualsevol
administració pública de manera centralitzada, proporcionant-li
tota la informació/documentació necessària per a dur-les a
terme, prioritzant els formats digitals per reduir les despeses.
• Retorn del cànon digital: Reclamar el cànon digital que es
cobra a qualsevol dels equipaments municipals tals com el
propi Ajuntament, ràdios i televisions i que s'ha de retornar
segons sentència del Tribunal Europeu de Justícia.
84
Programa electoral 2011
85
CUP Manresa
SEGURETAT CIUTADANA: MÉS ENLLÀ DE LA DEMAGÒGIA
Els darrers anys els discursos hegemònics sobre la seguretat
ciutadana s’han basat únicament en el recurs a la presència policial i
en l’enduriment del marc legal. Es focalitza el problema en petits
delictes relacionats amb la propietat i en canvi, es passen per alt les
greus conseqüències socials dels delictes d’alta volada (fiscals, contra
els drets laborals, mediambientals...) D’altra banda, s’ha normalitzat
el binomi inseguretat-immigració, i és al voltant d’aquest que giren
pràcticament totes les referències a la seguretat.
La resposta habitual per part dels polítics a la reclamació
genèrica de “més seguretat” ha derivat en la presència de més
policia al carrer i la instal·lació de càmeres de vigilància. Una resposta
sovint més motivada pels possibles rèdits electorals i el populisme
que no pas per la proporcionalitat i per l’anàlisi social de la situació.
La CUP creiem que no podem deixar monopolitzar aquest debat
per part dels sectors polítics i socials més reaccionaris i que, sense
tenir una actitud excessivament ingènua, cal socialitzar un discurs
sobre la seguretat basat en la prevenció, en la lluita per la igualtat i la
cohesió social, i la racionalització dels recursos policials. Cal deixar
clar que la desigualtat social segueix essent l’arrel del problema.
• Prevenció social: Cal unes polítiques públiques transversals
de prevenció, de reducció dels factors de risc, de potenciació de
la inclusió social, i de creació d’un serveis públics de qualitat
per reduir les causes delictives. S’ha de potenciar i fomentar la
resolució amistosa de conflictes, i promocionar les entitats i els
professionals que treballin en el camp de la prevenció i
86
Programa electoral 2011
l’educació social Aquesta ha de ser la nostra prioritat en
matèria de seguretat.
• Ordenança de Civisme: Posicionar-nos en contra de qualsevol
proposta d’enduriment de l’actual ordenança. Eliminar de
l'ordenança de civisme totes aquelles mesures que penalitzin la
pobresa (estendre la roba, jugar al carrer, situacions
relacionades amb persones que viuen al carrer, etc). Tot i no
ser una eina estrictament necessària, creiem que una
ordenança només hauria de regular aspectes que posin
clarament en perill l’ús compartit de l’espai públic.
• Policia Local: Creiem que la Policia Local s’hauria de dedicar,
gairebé únicament, a l’ordenació de l’espai públic. En aquests
moments això no s’està fent bé. Aquesta tasca implica:
-Assessorament a vianants i conductors quan es facin
obres que afectin el trànsit. Senyalitzar més bé els
itineraris alternatius de vianants i evitar la confusió dels
conductors, amb agents a peu de carrer durant tot el dia
(o com a mínim, les hores de més trànsit).
-Eliminar l’estacionament no autoritzat (és especialment
vergonyosa la situació del mercat de Puigmercadal).
Només amb una política continuada i exigent en aquest
sentit es pot aturar la invasió per part dels cotxes i motos
d’espais que no els pertoquen. Això voldrà dir,
inevitablement, posar més multes, si cal.
-Regular el trànsit i l’estacionament en situacions
quotidianes que afectin la mobilitat. Estem parlant, per
exemple, de la sortida de les criatures de les escoles, que
causen un daltabaix diari per cotxes mal aparcats, o la
87
CUP Manresa
ocupació sistemàtica del carril bici a l’alçada del Passeig
per part dels cotxes.
-Regular el trànsit en situacions extraordinàries (curses,
accidents, etc.).
• Guàrdia de barri: Creiem que la iniciativa és positiva, ha de
vetllar per garantir que es faci un bon ús de l’espai públic, i
s’ha de convertir en una persona de referència i confiança
per al conjunt de veïns.
Creiem que, amb l’actual plantilla, la Policia Local disposa de
prou efectius per a garantir aquestes funcions. Caldria revisar-ne el
funcionament i l’organització interna per evitar alguns vicis adquirits
amb el temps que dificulten una bona pràctica de seguretat.
Caldria, d’altra banda, caldria millorar molt la coordinació dels
diversos cossos policials que actuen a Manresa (amb una mena de
comandament únic sota control de l’alcalde). Així s’evitaria la
duplicitat d’efectius per la mateixa feina, la mobilització excessiva
d’agents per a situacions molt menors i hi hauria uns criteris únics
d’actuació que evitarien les arbitrarietats que sovint patim els
manresans i manresanes. Finalment, l'ajuntament ha de treballar per
la retirada dels cossos policials espanyols (Guardia Civil i Policía
Nacional) de la ciutat.
Pel que fa a operacions policials desproporcionades i gratuïtes,
orientades a donar una falsa sensació de seguretat (com les batudes
contra els sense papers al Barri Vell, en bars o cases okupades ) i que
vulneren els drets dels ciutadans i ciutadanes, cal que l’Ajuntament
s’hi posicioni en contra i que faci arribar el seu rebuig als cossos
policials que actuen a Manresa. Des de l'Ajuntament es vetllarà
perquè cap veí de la ciutat sigui assetjat policialment a causa del seu
88
Programa electoral 2011
aspecte o origen ètnic (o geogràfic). També, és clar, en els casos de
repressió política.
89
CUP Manresa
DES DELS MUNICIPIS, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS
90
Programa electoral 2011
Els Països Catalans conformem una nació que volem construir
políticament. Malgrat la idea romàntica que defineix la nació només
com un conjunt de territoris que comparteixen llengua i cultura,
història i geografia, la CUP i la resta de l’esquerra independentista
creiem que aquest model ha de ser superat des d’un punt de vista
democràtic. És a dir, que tot i compartir tots aquests elements, el que
finalment estructura políticament i social una nació és la voluntat de
formar-ne part dels seus membres i de reconèixer-s’hi.
Els darrers anys l’independentisme ha fet un pas de gegant en
aquesta concepció, adaptant-se a la realitat social del país i
aixoplugant sota la demanda d’autodeterminació i independència
cada cop més sectors de la nostra societat.
La CUP i la resta de l’esquerra independentista, a més a més,
hem introduït un element que ens sembla cabdal, com és que
l’alliberament nacional és una eina per a construir una societat
igualitària, sense classes, amb la política i l’economia al servei de la
majoria social d’aquest país. Cada cop més sectors s’hi han adherit,
també, per la constatació de la baixa qualitat de la democràcia
espanyola i les conseqüències de l’espoli fiscal.
Aquesta construcció ha de representar una política
d’alliberament per al conjunt dels Països Catalans i s’ha de dur a
terme de manera transversal, des de camps com l’organització
administrativa, la coordinació supramunicipal o el paper polític dels
regidors, per tal d’assolir una societat catalana plenament lliure i
solidària.
Per la reforma del marc institucional
L’actual marc juridicopolític, definit per la constitució
postfranquista espanyola de 1978 i desplegat pels diferents estatuts
d’autonomia, així com les lleis de base de règim local, presenten uns
91
CUP Manresa
dèficits democràtics inassumibles des d’una òptica de defensa de les
llibertats i de la sobirania popular. Per tot això, cal posar les nostres
viles i ciutats en marxa per aconseguir:
• El reconeixement i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels
Països Catalans.
• El dret a la lliure federació dels nostres municipis i
administracions regionals en l’àmbit geogràfic del conjunt de la
nació catalana.
• El reconeixement jurídic i polític per a comarques o
mancomunitats de municipis que juguin un paper actiu en la
racionalització de despeses i l’equilibri territorial dels Països
Catalans.
• La supressió de les diputacions provincials i d’altres institucions
antidemocràtiques, nius d’amiguisme i corrupció, instruments
de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania
municipal. En aquesta línia, les administracions provincials
haurien d’anar cedint recursos i competències a les
mancomunitats de municipis.
• Un augment dels recursos i de les competències per als
municipis (o en el seu cas per a comarques o mancomunitats)
com a administracions més properes als ciutadans i a les
ciutadanes i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques
socials i més sotmeses al control democràtic del poble.
Per la mobilització municipal i el caràcter popular del procés
92
Programa electoral 2011
«Els municipis han de ser un dels principals motors en la
construcció nacional dels Països Catalans», tal com es recull en la
nostra Declaració de Principis. El full de ruta de la CUP en el camí cap
a la independència passa, per tant, per un primer estadi de treball en
l'àmbit municipal.
En aquest sentit, cal fer dels municipis i dels plens un espai de
debat, de desafiament i ruptura amb la legitimitat de l’estat espanyol
mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques.
També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal
promoure iniciatives com ara plans de desenvolupament de la
llengua, un nomenclàtor autocentrat i amb referents nacionals, i un
tractament clar de la senyera com a única bandera nacional.
Des les assemblees locals de la CUP cal fomentar el moviment
popular per a l’autodeterminació. La nostra presència a l’Ajuntament
ha de servir per donar suport des de les institucions a aquest
moviment popular.
Tanmateix, la CUP projecta més enllà de l'àmbit municipal el
desplegament del moviment per l'autodeterminació, dins el qual els
organismes de sobirania i, especialment, l'Assemblea de Regidors
dels Països Catalans, són l'element clau.
Per constituir nous òrgans de sobirania
Tant per fer real l’avenç pel que fa a l’autonomia municipal com
per posar els nostres municipis al servei d’un projecte polític
emancipador per al conjunt del poble català, cal avançar en la
definició d’organismes de representació política com els que a
continuació es detallen:
• Fomentar la creació de l’Assemblea de Regidors i
Regidores dels Països Catalans: òrgan representatiu i
93
CUP Manresa
consultiu del poder local en l’àmbit nacional i com a embrió
d’un futur òrgan de poder popular: l’Assemblea Nacional de
Representants Populars dels Països Catalans. Per fer útil aquest
organisme, és essencial marcar uns eixos de mínims:
1. L’autodeterminació: Defensem el dret
d’autodeterminació dels Països Catalans i treballem
activament per aconseguir-lo mitjançant una ruptura
democràtica amb els marcs legals vigents que neguen
aquest dret o n’impedeixen l’exercici.
2. La territorialitat: Pretenem els Països Catalans com a
marc polític d’actuació.
3. La mobilització popular: Assumim la necessitat de la
mobilització i participació populars en el decurs del
procés.
La formació de l’Assemblea de Regidors i Regidores al voltant
d’aquests tres eixos pot desenvolupar-se a través de nous
organismes o de l’adaptació dels que ja existeixen. Les tasques
més rellevants de l’Assemblea de Regidors i Regidores serien:
Fomentar la col·laboració i solidaritat entre els diferents
territoris i comarques.
Fer avançar el moviment per l’autodeterminació en tot el
territori.
Contribuir a la constitució d’assemblees d’unitat popular
locals i comarcals a favor de l'autodeterminació.
94
Programa electoral 2011
Constituir-se en un interlocutor democràtic en les
relacions internacionals, com a alternativa a les
institucions estatals i autonòmiques.
En la tasca de promoure les relacions interterritorials,
l’Assemblea de Regidors i Regidores pot promoure la
federació o mancomunació de municipis catalans, forçant
la legalitat vigent dels estats i de la Unió Europea.
• Fomentar la creació de la Xarxa de Municipis dels Països
Catalans: Un òrgan municipalista que superi les actuals
agrupacions sectàries i partidistes i com a embrió, també, d’un
òrgan de poder popular català.
95