_________________________________________________Curs 2017-2018
ACTIVITATS
D’ESTIU
_________4t ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA
2
UNITAT 1- “ELS ÉSSERS VIUS”
1. Per què un bacteri o un animal són éssers vius i una pedra no? Digues
com es classifiquen els éssers vius.
2. Explica la diferència entre:
a. Procariota i eucariota.
b. Autòtrof i heteròtrof.
c. Pluricel·lular i unicel·lular.
d. Organisme amb teixits i sense teixits.
3
3. Ordena els següents nivells d’organització de la matèria segons el grau
de complexitat que tinguin:
Àtoms......................... Comunitat..............................
Individu....................... Aparells i sistemes.................
Molècules..................... Ecosistema.............................
Macromolècules.......... Partícules subatòmiques........
Població........................ Orgànuls………………………
Òrgans.......................... Ecosfera……………………….
Cèl·lules Teixits………………………….
4.
Cilis i flagels
Lisomes
Aparell de Golgi
Reticle endoplasmàtic
Nucli
Vacúols Mitocondris
4
Aquesta imatge mostra una cel·lula animal i els seus orgànuls més importants. Què en saps
d’aquests orgànuls?
a) Aparell de Golgi:
b) Vacúols:
c) Reticle endoplasmàtic:
d) Cilis i flagels:
5
5. Consum d’oxigen:
a) En quin procés cel·lular utilitzem els humans l’oxigen que captem de
l’entorn?
b) Per què serveix aquest procés?
c) Quines altres substàncies són consumides en aquest procés?
Escriu la reacció complerta.
6. Ordena I anomena les fases de la division cel·lular:
6
7. .) Quins dels enunciats següents fan referència als caràcters adquirits?
a ) Són producte de l’acció de factors ambientals.
b) Estan totalment determinats pel material genètic de les cèl·lules.
c) Expliquen que ens assemblem als nostres progenitors i germans.
d) També s’anomenen trets hereditaris.
e) No es transmeten de pares a fills
8. Les persones, a les cèl·lules somàtiques, hi tenim 46 cromosomes. Explica
quants autosomes i quants heterocromosomes hi ha en una cèl·lula somàtica i
quants n’hi ha en una cèl·lula reproductora.
7
UNITAT 2 - “EL MATERIAL GENÈTIC.”
1. Indica quines afirmacions són certes i quines són falses. Justifica la resposta
en aquest darrer cas.
a) El cicle cel·lular és el període de temps que transcorre per a una cèl·lula des
del moment que neix fins que es mor.
b) Durant la interfase la cèl·lula creix i fa les seves funcions.
c) El cicle cel·lular té la mateixa duració en totes les cèl·lules del cos.
d) A la fase de divisió es produeix la duplicació de l’ADN i els cromosomes es
fan visibles.
8
2. Explica les diferències entre cromosoma i cromatina.
.
3. Descriu les característiques principals de l’estructura molecular de l’ADN i de
l’ARN.
9
.
4. En un filament d’ADN s’han trobat les proporcions de bases nitrogenades
següents: adenina, 40 %; timina, 20 %, citosina, 25 %, i guanina, 15 %. Quines
deuen ser les proporcions de les bases nitrogenades de la cadena
complementària? I la proporció de cada base nitrogenada d’un ARN missatger
transcrit a partir del fragment de filament?
10
5. Un fragment d’ARNm eucariota presenta la seqüència següent:
…UUC AUG AUC CAC CGA UGA AAU…
a) Completa la seqüència del filament d’ADN motlle de la qual s’ha
transcrit la informació.
b) Identifica la seqüència d’aminoàcid que originaria la traducció del
fragment d’ARNm tenint en compte el codó iniciador i el d’acabament.
11
6. Ordena cronològicament els fenòmens següents que s’esdevenen durant la
divisió cel·lular i agrupa’ls segons la fase a la qual pertanyen:
a) Els cromosomes s’uneixen al fus acromàtic al centre de la cèl·lula.
b) Divisió del citoplasma .
c) Reaparició del nucli.
d) Separació de les cromàtides germanes.
e) Desintegració de la membrana nuclear i condensació de la cromatina..
f) Formació del fus acromàtic.
g) Regenaració de la membrana nuclear i descondensació de la cromatina.
h) Disposició del cromosomes en el centre de la cèl·lula formant la placa
equatorial.
i) Les cromàtides se situen als pols de la cèl·lula.
7. En una cèl·lula diploide amb 2n = 36 cromosomes, quantes cromàtides hi
haurà....
a) A l’inici de la interfase cel·lular?
b) Al final de la interfase?
c) Durant l’anafase?
12
d) En finalitzar la citocinesi?
8. A dins o fora del nucli?
Els processos que porten del gen a la proteïna es produeixen a dins i fora del
nucli de les cèl·lules eucariotes.
Indica si aquests processos tenen lloc a dins o a fora:
a) Un ribosoma s’acobla sobre un ARNm
……………………………………………………………………….
b) L’ARNt transporta els aminoàcids cap al ribosoma
…………………………………………………….
c) Un enzim separa les cadenes d’ADN
………………………………………………………………………….
d) Un enzim forma una cadena d’ARN a partir de nucleòtids utilitzant com
a motlle una de les cadenes d’ADN d’un gen
…………………………………………………………………………….……
e) La proteína recent formada se separa del ribosoma
………………………………………………….
13
9. La síntesi de proteïnes es duu a terme gràcies a dos processos, la
transcripció i la traducció de l’ADN. (1 punt)
a. Escriu la molècula d’ARNm que es formaria a partir d’aquesta
cadena d’ADN.
T C T C C A T A C A G T T C C T C A C C A A T T
b. Com s’anomena aquest procés?
c. Ajuda’t de la següent taula per indicar l’ordre en que s’uniran els
aminoàcids que formaran la proteïna:
Triplet
d’ARNm
AUG AGU AGA AGG CUU GGU UCA UAA
Aminoàcid Metionina Serina Argi nina Leucina Glicina Serina Aminoàcid
final
d. Com s’anomena aquest altre procés?
14
UNITAT 3 - “GENÈTICA MOLECULAR”
2. Explica la diferencia entre:
a. Homozigot i heterozigot.
b. Genotip i fenotip.
c. Gen dominant i gen codominant.
3. Explica que és una malaltia genètica lligada al sexe i posa tres exemples.
15
4. Quins cromosomes aporta la dona, en l’òvul, i quins cromosomes aporta
l’home, en l’espermatozoide, perquè el seu fill surti nen? I perquè surti
nena? Raona les dues respostes.
5. La presencia de pigues es un caràcter dominant. Si una parella, ambdós
heterozigots per al caràcter analitzat, tenen descendència indica:
a. Els genotips i fenotips dels pares.
b. Els possibles genotips i fenotips dels seus descendents i les
seves proporcions.
16
6. El color del cos de la mosca de la fruita esta determinat pels al·lels G i g. Els
individus de cos gris poden tenir GG o Gg i els individus amb cos negre tenen el
genotip gg. Si es creuen una mosca de cos gris amb una altra de sexe contrari i
cos negre s’obtenen 60 mosques de cos gris i 54 de cos negre. Determina quin es
el genotip dels progenitors.
7. D’una parella, ambdós d’ulls foscos, en neixen quatre fills: tres d’ulls
foscos i un d’ulls blaus. Indica:
a. El caràcter que s’està estudiant.
b. Els genotips dels pares.
c. Els genotips del fills.
17
8. Sabent que el daltonisme es una malaltia genètica recessiva lligada al cromosoma
X, indica:
a. Els genotips i fenotips possibles en una taula.
b. Els genotips, fenotips i les seves proporcions de la descendència d’una
dona normal i un home daltònic.
18
9. Els caràcters lligats al sexe es manifesten sempre amb més freqüència en els
mascles que en les femelles? Per què?
10. En una determinada espècie de plantes els pètals curts de les flors dominen sobre
els llargs i el color de les flors està determinat per dos al·lels codominants, que
combinats determinen que la flor sigui rosa i en homozigosi un determina que sigui
blanca i l’altre roja. Indica tots els genotips possibles d’ambdós caràcters i els seus
respectius fenotips.
19
UNITAT 4 - “EVOLUCIÓ”
1. Indica quines afirmacions són certes i quines són falses. Justifica la
resposta en aquest darrer cas:
a) La selecció natural actua sobre la variabilitat genètica.
b) En la naturalesa les poblacions creixen de forma exponencial durant un
temps indefinit.
c) Entre els individus d’una població no es produeix variabilitat, això fa que
tots els seus components siguin iguals.
d) Els individus que presenten una variació avantatjosa en un determinat
ambient tindran més probabilitat de sobreviure que els que no la mostrin.
2. A l’arxipèlag de les illes Galápagos hi ha set varietats de tortugues,
distribuïdes per les diverses illes. Les tortugues difereixen en alguns trets
morfològics, com la forma de la closca i la longitud del coll i de les extremitats.
Efectivament, les tortugues que habiten en illes amb vegetació abundant es
caracteritzen per tenir la closca bombada, que els protegeix les parts toves
mentre s’obren camí a través de la vegetació. Les tortugues que habiten en
illes àrides, en canvi, on la vegetació típica són cactus i arços, tenen la closca
en forma de cadira de muntar, la qual cosa els permet estendre el coll i arribar
a agafar aliments situats a una certa altura.
20
a) Descriu els passos pels quals es van poder originar diferents espècies de
tortugues a partir d’un avantpassat comú.
b) Com es pot interpretar l’existència de les diferents varietats de tortuga
segons la teoria de la selecció natural proposada per Darwin?
21
c) Com s’explica l’origen de les varietats de tortugues segons la teoria
neodarwiniana?
3. L’estudi de cadascuna de les proves de l’evolució ens fa arribar a una
conclusió que recolza l’evolució dels éssers vius. Uneix amb fletxes les
dues columnes:
22
Els òrgans homòlegs són una prova de que provenim
d’un avantpassat comú i hem evolucionat de forma
divergent.
Al llarg del temps ha anat augmentat la diversitat i
complexitat dels éssers vius
El fet que els embrions presenten fases inicials
comuns demostra que les espècies estan
emparentades
La similitud entre l’ADN de diferents especies es
major quan major es el parentesc evolutiu entre ells
Quan més allunyades es troben dues zones més
diferencies presenten els seus habitants
4. Indica si les següents frases sobre la formació de les espècies
corresponen a Darwin, Lamarck o a una teoria preevolucionista (Fixisme,
creacionisme o catastrofisme).
a. Alguns insectes s’hi tornen resistents als insecticides perquè s’hi
acostumen. ______________
b. Tots els individus de mateixa espècies son lleugerament diferents entre
si. ______________
c. Una espècie determinada no es pot transformar en una altra.
______________
Proves
biogeogràfiques
Proves
paleontològiques
Proves
anatòmiques
Proves
embriològiques
Proves
bioquímiques
23
d. Els talps tenen els ulls petits i no funcionals perquè sempre són sota
terra. ______________
e. L’ambient canviant fa que els individus menys adaptats morin.
_____________
f. Les espècies no canvien al llarg del temps. ______________
g. Si una espècie de peix neda molt tindrà una descendència amb aletes
més fortes. ______________
h. Els individus portadors de característiques desfavorables tenen menys
descendència. ______________
5. Com explica Lamarck l'allargament del coll i les potes davanteres de les
girafes?
24
6. A què atribueix la Teoria Neodarwinista la variabilitat d’individus en una
població?
7. Reflexiona sobre algunes de les característiques que les persones podem
adquirir al llarg de la nostra vida. S'hereten els caràcters adquirits? Posa
exemples per a acompanyar la teva resposta basant-te en qualsevol ésser
viu.
25
.
8. .) Sobre les estructures anàlogues i homòlogues, indica quines afirmacions
són certes i quines són falses. Justifica la resposta en aquest darrer cas:
a) Les estructures anàlogues tenen un origen embriològic comú i una funció
semblant.
b) Les estructures anàlogues tenen un origen embriològic diferent i una funció
semblant
c) Les estructures homòlogues tenen el mateix origen i una funció diferent.
d) Les estructures homòlogues tenen diferent origen i la mateixa funció.
9. Explica els principals canvis anatòmics que s’han produït al llarg del procés
d’hominització.
26
UNITAT 5 - “EL FLUX DE MATÈRIA I ENERGIA ALS ECOSISTEMES”
1. Què és un ecosistema? Quins components té?
2. Com circula l’energia en un ecosistema? I la matèria?
28
4. Quins tipus de piràmides tròfiques hi ha?
5. Què és una successió? De quins tipus n’hi ha?
a) Si s’abandonès un camp de blat, quin tipus de successió hi tindrà lloc?
29
b) Què és l’etapa de clímax?
c) Com canvia la diversitat d’espècies al llarg d’una successió ecològica? A què es
deu aquest canvi?
d) Quines espècies predominen a les primeres etapes d’una successió, les K o les r?
Per què?