Sessi 1: Primeres passes
Dissabte 21 de febrer
Taller de GNU/LINUX
de l'Espai Social Magdalenes
Qu s GNU/Linux?
GNU/Linux s un sistema operatiu lliure multiplataforma, multitasca i multiusuari.
Es basa en la confluncia de dos projectes: GNU (GNU is not Unix) desenvolupat per Richard Stallman des de 1983 i mantingut per la Free Software Foundation i el kernel de Linux, desenvolupat en la primera versi per Linus Torvalds l'any 1991.
La llicncia GPL (General Public License) permet la cpia, distribuci (comercial o no) i modificaci del codi, sempre que qualsevol modificaci es continu distribuint amb la mateixa llicncia
Altres sistemes operatius lliures: FreeBSD, OpenBSD, NetBSD, GNU Mach (Hurd), OpenSolaris (llicncia CDDL),...
Una distribuci s una variant del sistema operatiu que serveix per satisfer les necessitats d'un grup d'usuaris (una empresa, un entorn educatiu, un usuari particular,...)
Les distribucions: els sabors de Linux
La base de les diferents distribucions s el nucli de Linux, programes GNU i aplicacions de Software: per exemple l'OpenOffice, el Gimp, l'Inkscape,
Les principals distribucions de Linux:
Debian
Red Hat Fedora
SUSE
Slackware
Ubuntu
Slackware
Mandriva
Gentoo
...
Programari en Linux: qu vols fer?
Compressors: gzip, bzip2, rar,...
Dibuix (mapa de bits): Gimp
Dibuix vectorial: Inkscape
Maquetaci: Scribus, Tetex
Ofimtica (processador de textos, full de clcul, editor de presentacions i base de dades): OpenOffice, KOffice
Reproducci de msica: Rythmbox, Amarok
Reproducci de video: Xine, Mplayer, VLC
P2P: Amule, Bittorrent
Navegadors: Firefox, Epiphany
Missatgeria instantnia: Pidgin, Jaim
Edici de vdeo: Cinelerra, Kino
Programari matemtic: Octave i R
Compilador: Gcc
Les quatre llibertats del Software lliure
Llibertat 0: La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propsit.
Llibertat 1: La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats prpies. L'accs al codi font es una condici prvia per a aix.
Llibertat 2: La llibertat de redistribuir cpies per a poder ajudar als vostres vens.
Llibertat 3: La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al pblic, per a qu tota la comunitat pugui beneficiar-se. L'accs al codi font s una condici prvia per a aix.
Sistemes de fitxers i estructures de particions
Sistemes de fitxers:
Windows: FAT16, FAT32, NTFS
Linux: ext2, ext3
Particions:
Primries: sn les particions fsiques del disc dur.
Esteses: permeten incloure particions lgiques, entre primries i esteses noms podem tenir-ne 4.
Lgiques: s on inclourem les particions de dades.
Com anomena Linux les particions?
hda, hdb, hdc: els discs durs
Hda1, hda2, hdb1: la primera partici del primer disc, la segona partici del primer disc, la primera partici del segon disc,...
Els punts de montatge: /, /home, /var,... (veure slide posterior)
L'arbre de directoris: a Linux tot sn arxius
/ : directori arrel
/bin : programes comuns binaris (executables)
/dev : arxius de dispositiu
/etc : arxius de configuraci
/home : directoris 'home' dels diferents usuaris
/lib : llibreries compartides
/lost+found : arxius danyats per diferents accions poden ser recuperats aqu
/misc : arxius miscellanis
/mnt : punt de muntatge
/proc : informaci de l'estatus del sistema
/root : 'directori home' de l'usuari root
/sbin : programes d'administraci del sistema
/tmp : arxius temporals
/var : arxius de 'log', de cues i altres arxius dinmics
Introducci a la Shell: la BASH
La BASH (Bourne Again Shell): lnia de comandaments. s case sensitive!
Les terminals de text de Linux: ALT+F[1-6] tty1, tty2,... per entrar en entorn grfic ALT+F7
El prompt: el prompt d'usuari $; el prompt de root # (vigileu amb root!!)
Per canviar a root (mode superusuari): $su; si teniu Ubuntu $sudo su
Per canviar de root a l'usuari: #su username
Executar comandes com a root en Ubuntu: $sudo comanda
El procs de login: username, password
Les primeres comandes:
$hostname: com es diu la meva mquina?
$uname -a: quin Kernel tinc installat?
$pwd: on sc?
$whoami: qui sc?
Tecla TAB: completa el nom del programa, fitxer o directori
Tecles del cursor: ens permeten moure'ns per l'historial de comandes.
Els arxius ocults: .arxiu (contenen el punt abans)
Encadenar comandes: comanda1; comanda2; comanda3
Per aturar l'execuci d'una comanda: CTRL+C
Saber moure'ns per la shell
cd: canviar de directori (si no afegim el nom del directori ens canvia al nostre directori personal.
El path relatiu i el path absolut:
.. per passar al directori pare
Si estic a /home/jordi/Desktop em passa a /home/jordi
. el directori on sc
Si vull llenar una comanda: ./lynx
~ el directori personal
Per exemple ~/Documents s igual a /home/nomusuari/Documents
ex. path absolut: /home/Desktop/jordi/proves
ex. path relatiu (estem a Desktop) jordi/proves
ls: llistar directoris i arxius
Opcions:
ls -a: mostra els fitxers ocults
ls -lh: per saber els permisos i el tamany dels arxius (podem combinar opcions!)
ls - -color: per veure diferenciat en colors els directoris i arxius
Crear, esborrar fitxers i directoris
Si treballem amb fitxers
touch: crea un fitxer
cp: copia un fitxer a un altre directori
mv: mou el fitxer a un altre directori, si estem al mateix directori reanomena el fitxer
rm: esborra un fitxer
Si treballem directoris
mkdir: crea un directori
rmdir: esborra un directori buit
rm -r: esborra un directori i els fitxers que cont (Compte! a la shell no hi ha paperera de reciclatge)
Un programa de molta utilitat (midnight commander) per treballar en mode cnsola
$mc
Nota: si volem crear mltiples fitxers escriurem $touch arxiu1 arxiu2
Aquest mtode tamb s vlid per moltes altres comandes.
Paginar i demanar ajuda en Linux
Per visualitzar contingut fitxers de text:
cat: visualitza el fitxer, per no pagina
more: paginador que ens mostra el % llegit, per avanar hem d'apretar l'espaiador i per sortir la tecla q
less: paginador que ens podem moure a travs d'ell mitjanant els cursors.
Ajuda a Linux:
man: llegeix els documents del manual de linux (utilitza el paginador more) Nota: per sortir del manual hem d'apretar q
info: llegeix els documents info (utilitza el paginador less)
apropos: fa una cerca ens mostra una breu descripci del programa
whatis: ens descriu breument la principal funci del programa $whatis ls
help: descripci del funcionament dels comandaments de la shell. P.ex. $help ls
Carcters comod:
per fer ms cmode la nostra feina
*: substitueix qualsevol cadena de carcters
Per exemple $ls *conf llistara tots els arxius que acabin per 'conf'
?: substitueix qualsevol carcter
Per exemple $rm r?dio esborrar els arxius que es diguin radio, rbadio, redio,...
[abc]: qualsevol dels carcters
Per exemple $ls [ae] llistar tots els fitxers que contiguin la lletra 'a' o la lletra 'e'. Si poso $ls [ae]* em cercar tots els fitxers que comencin per 'a' o per 'e'
{abc, cde}: qualsevol de les cadenes
Per exemple $ls {conf, lib} llistar totes els fitxers que continguin les cadenes 'conf' o 'lib' en el seu nom. Si escric $ls *{conf, txt} em llistar tots els fitxers que acabin amb les cadenes 'conf' o 'txt'
On est? Com cercar per l'arbre de directoris
find: fa la recerca en el directori que l'indiquem
Per exemple, find /home/jordi -name hola.txt buscar el programa hola.txt.
Si no volem que sigui case sensitive hem d'utilitzar l'ordre find /home/jordi/ -iname hola.txt i cercar: Hola.txt; hOla.txt, HOLA.txT,...
Si volem saber quins fitxers han estat modificats en els ltims 10 minuts $find . -amin -10 si volem saber quins fitxers han estat modificats en els darrers 5 dies
locate: busca el fitxer en la base de dades indexada (#updatedb). Per exemple $locate hola.txt
(s menys flexible que el find)
grep: ens serveix per cercar cadenes de carcters que estiguin contingudes en l'arxiu
Per exemple $grep magdalenes /home/jordi/Documents/emails.txt em cercar on es troba la cadena magdalenes.
Si volem cercar la cadena magdalenes en tots els fitxers del directori escriurem $grep magdalenes *
Per apagar l'ordinador
Combinaci de tecles:
CTRL+ALT+SUPR: Apaga l'ordinador
CTRL+ALT+BACKSPACE: Mata les X
Comandaments:
$xkill: mata una finestra amb el gestor de finestres
#shutdown: para i apaga l'ordinador (es obligatori indicar el temps)
#shutdown -r now: reinicia la mquina
#shutdown -h now: apaga l'ordinador ara mateix
#shutdown -h 8:15 apagar l'odinador a les 8:15
#halt: similar a shutdown
#poweroff: atura el processador
#reboot: reinicia el sistema similar a shutdown -r
Aquest comandaments han d'executar-se com a root! (recordeu su o sudo si empreu Ubuntu)
On trobar ms informaci?
http://www.fsf.org Pgina web de la Free Software Foundation
http://debian.org Pgina oficial de Debian
http://caliu.cat/ Associaci d'usuaris de Linux en llengua catalana
http://www.softcatala.org Entitat que promou la traducci de programari lliure a llengua catalana.
http://www.ubuntu.cat/ Portal comunitat catalana Ubuntu
http://www.ubuntu-es.org/ Portal comunitat hispana d'Ubuntu (en castell)
http://www.culturalliure.cat Portal d'informaci sobre cultura lliure. Podeu descarregar-vos el llibre d'Stallman Programari Lliure Societat Lliure; el llibre de Neal Stephenson Al principi hi hagu la lnia d'ordres, el llibre de Lawrence Lessig Cultura lliure i el llibre de Mikko Vlimki L'expansi de les llicncies de codi obert
http://www.barrapunto.com (pgina web en castell, s un portal collaboratiu d'informaci relacionada amb les noves tecnologies i la cincia, amb especial dedicaci a temtiques relacionades amb el software lliure)
http://www.linux.org (pgina web en angls, hi trobareu un curs de Linux Online estructurat en tres nivells)