Les roques de
Cap de Creus
Paisatges de Dalí
Dalí. La persistència de la memòria
Paisatges dalinians
Ja vaig escriure … a propòsit de la racialitat de la pintura de Dalí, que la majoria dels seus quadres descobreixen el misteri de la nostra geologia. Sense el paisatge del Cap de Creus no hi ha interpretació fàcil dels temes dalinians més personals. (Vicenç Foix)
El cap de Creus és un vast teatre natural d'il·lusions òptiques, i és de la contemplació prolongada de les seves metamorfosis que li va venir a Dalí la seva perdurable obsessió pels efectes visuals, especialment per la doble imatge. El seu "paisatge mental", va dir ell una vegada, s'assemblava a "les roques proteïques i fantàstiques del cap de Creus". (Ian Gibson)
Les roques del Cap de Creus passen a formar part de les formes surrealistes intangibles per crear un tot: Dalí se serveix de la geologia per crear el seu art surrealista.
Cap de Creus
Cap de Creus és l’últim cant dels Pirineus abans d’enfonsar-se en el
mar
L’acció de l’aigua i la del vent durant milions d’anys han posat al descobert roques antigues i turmentades,
en una simfonia geològica de formes i colors.
L’aguila
El camell
El dromerari
El conill
Música: Els bosc encantat (Alain Morisod) [email protected]