DIAGNOSI DE LA INDÚSTRIAAGROALIMENTÀRIA
A LES COMARQUES
DEL BERGUEDÀ,EL MOIANÈS
I EL SOLSONÈS.
EDICIÓ:CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA (CTFC)Ctra. Sant Llorenç, Km 2 (Direcció Port del Compte)25280 Solsona
AMB LA COL.LABORACIÓ DE:
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ:Rosa M. Florensa i Guiu
AUTORIA:Isabel Rodríguez Castillo, Francesc Altès i Nolla, Paloma Hernández Sánchez.
COL·LABORACIÓ:Àngels Montilla i Maldonado i Mònica Romero i Ruiz
FOTOS: © CFI Cercs-Berguedà
DISSENY:Departament de Comunicació CTFC
Dipòsit Legal: L. 1406-2011
ÍNDEx
1. Introducció
2. Objectius
3. Metodologia
4 El sector de la indústria agroalimentària a Catalunya
4.1 Presentació del sector
4.2 Subsectors agroalimentaris
4.3 El sector en xifres
4.4 Anàlisi DAFO del sector
5. Els sistema d’innovació en el sector agroalimentari a Catalunya
6. El sector de la indústria agroalimentària al Catcentral 2.0
6.1. Iniciatives existents als tres territoris: Berguedà, Moianès i Solsonès
6.2. Anàlisi de resultats
7. Conclusions
8. Propostes d’actuació
Bibliografia
Annexos
I. Model de qüestionari
II. Índex de taules
III. Índex de figures
5
7
7
10
10
11
12
13
15
20
20
22
67
73
99
101
119
120
Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, el Departament d’Empresa i Ocupació, el Fons Social Europeu
5
Aquesta diagnosi s’ha realitzat dins del marc del Projecte
Innovador “CatCentral 2.0 Innovació i Talent” del
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat
de Catalunya, per els anys 2010-2011. En formen part
el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà
(Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del
Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de
Catalunya (Solsonès).
Aquestes entitats entenen la ruralitat com un espai
amb activitat econòmica dinàmica i diversificada,
infraestructures i serveis suficients i de qualitat, que
preservin el territori i les seves riqueses naturals i
culturals.
En aquesta diagnosi s’analitza el sector agroa-
limentari, de les tres comarques objecte
d’estudi, com un sector bàsic per l’economia
rural, com altres activitats no agràries, amb la
perspectiva de fomentar la innovació i aquells
elements que incentivin el dinamisme econò-
mic i la competitivitat de les activitats empre-
sarials.
El grup de treball és conscient de la importància
econòmica que representa el sector agroalimentari a
Catalunya. En primer lloc, segons l’European Cluster
Observatory, Catalunya és un dels principals clústers
agroalimentaris europeus juntament amb la regió de
Lombardia.
Tenint en compte les dades del DIRCE (Directorio
central de Empresas) de l’any 2009, la indústria catalana
de l’alimentació i begudes ha comptat amb un total de
3.638 empreses que representen el 11,8% sobre el total
d’indústries alimentàries de l’Estat Espanyol. El pes
d’aquest sector a Espanya en termes d’ocupació, arriba
al 20,4% i al 23,4% en termes d’ingressos d’explotació,
(INE, 2008). Aquestes xifres situen Catalunya com
la principal Comunitat Autònoma en la indústria
agroalimentària.
Respecte al sector industrial català, la xifra de negoci de
la indústria agroalimentària representa el 15%, només
superat per la indústria química. El 13% de les persones
ocupades en el sector industrial català, pertanyen a la
indústria agroalimentària. (Idescat, 2007).
Malgrat tot, segons l’Informe Avançat de la Indústria
Agroalimentària de Catalunya 20091, el decreixement
econòmic registrat l’any 2009, que va afectar
principalment a les economies més avançades ha
engolit també la indústria de l’alimentació i les
begudes, que fins a les hores era un dels sectors que
es mantenia estable enfront al deteriorament de la
situació econòmica. La menor renda disponible ha
comportat un menor consum i per tant una disminució
de la demanda i la producció. La tendència registrada
l’any 2009 apunta que en termes d’ingressos i vendes
hi ha hagut un decreixement superior al 3% en el
sector industrial alimentari català.
1Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya 2009. Funda-ció del Món Rural
1. INTRODUCCIÓ
7
L’objectiu principal d’aquesta diagnosi, és conèixer la situació actual de les empreses del sector de la in-
dústria agroalimentària, al territori objecte d’actuació, i detectar alguns dels elements més rellevants en el
present i en el futur d’aquest sector.
Per poder assolir aquest objectiu principal, s’han establert els següents objectius específics:
1. Identificar els elements que ajudin a incentivar el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats
empresarials, de les empreses de les tres comarques.
2. Definir propostes operatives, per tal de reforçar diferents factors, que afavoreixin el desenvolupament de
les empreses agroalimentàries, del territori objecte d’actuació
3. METODOLOGIA
La metodologia de treball utilitzada, es divideix en les següents fases:
Fase 1. Fase documental o fase prèvia.
L’anàlisi bibliogràfica, documental i estadística ha servit per contextualitzar l’estudi i per elaborar el marc teòric.
S’han consultat fonts secundàries d’informació, és a dir, altres estudis i informes, amb continguts relacionats amb
la Indústria Agroalimentària del territori objecte d’estudi i estadístiques oficials.
Al llarg d’aquesta fase s’ha:
- Desenvolupat una exhaustiva tasca de recerca, recopilació i anàlisis de tota la documentació i informació que
ja estava disponible en estudis i publicacions sobre el sector de la indústria agroalimentària i totes aquelles
anàlisis similars realitzades a nivell autonòmic.
- Definit els subsectors objecte d’estudi.
- Dissenyat l’enquesta. Aquest s’ha dissenyat conjuntament entre les tres entitats que participen en el projecte.
El Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del
Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).
Fase 2. Fase experimental.
Aquesta fase agrupa totes les actuacions pròpies del treball de camp. Els seus objectius principals són:
- Revisió de la metodologia plantejada, fonamentalment els qüestionaris, basant-se en mostrejos pretest.
- Selecció de les empreses agroalimentàries del territori objecte d’actuació (Berguedà, Moianès i Solsonès).
Per seleccionar les empreses s’ha comptat amb la col·laboració de les tres entitats que participen en el projecte, el
Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del Moianès
(Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).
S’han seleccionat les empreses a partir de les bases de dades que disposava cada una de les entitats i a partir de la
seva experiència i coneixement del territori.
- Desenvolupament del treball de camp quantitatiu:
L’enquesta “Emprenedoria, innovació i Talent en el teixit empresarial” s’ha dissenyat tenint en compte, d’una banda els
2. OBJECTIUS
8 9
objectius de l’estudi i d’altra els objectius d’una altra acció
del projecte “Catcentral 2.0. Innovació i Talent”. Aquesta
consisteix en la elaboració d’una diagnosi per conèixer la
situació dels tres territoris, integrats en el projecte, per tal
d’identificar la competitivitat de les empreses de tots els
sectors, i el talent en la població, en aquests territoris.
Per a la validació s’ha realitzat una proba pilot, passant les
preguntes a cinc persones expertes en el tema. S’han adjuntat
altres preguntes de valoració sobre la mateixa enquesta. En
funció de les opinions recollides en la valoració s’ha procedit
a la depuració i l’enquesta definitiva ha estat l’instrument
principal de recollida de dades per a l’obtenció de resultats.
Conté un total de 54 preguntes, la majoria d’elles
tancades, multiresposta o dicotòmiques, altres amb
opcions a respostes obertes
A través de les enquestes s’ha recollit informació sobre
els següents àmbits:
A. Característiques de l’empresa
B. Activitats relacionades amb el procés de creació
de l’empresa i capital relacional (consideracions
específiques sobre la transferència de coneixement,
la col·laboració amb altres entitats i empreses, les
relacions comercials i ampliació de nous mercats)
C. Activitats relacionades amb la gestió empresarial
D. Activitats relacionades amb el procés
d’internacionalització
E. Activitats relacionades amb la qualitat
F. Activitats relacionades amb el capital tecnològic
(innovació i inversió tecnològica. Activitats de valor afegit)
G. Capital humà (plantilla, perfil professional,
requeriments i necessitats futures en matèria de
recursos humans)
H. Infraestructures i comunicació
Annex I: Específic per al sector agroalimentari
Les preguntes proposades eren, en la seva majoria,
tancades. El subjecte havia de seleccionar una o vàries
opcions, segons el cas, entre una sèrie preassignada
de categories, considerant les escollides aquelles
que millor s’aproximen a la seva opinió o situació.
En algunes de les preguntes s’han deixat una de les
opcions obertes, d’aquesta manera s’ha intentat no
limitar la informació i ampliar així el coneixement del
marc de referència en el que s’han desenvolupat les
opinions i les actituds dels subjectes enquestats.
Es va creure més adient que cada una de les entitats
que participen en el projecte “Catcentral 2.0.
Innovació i Talent”, fossin les responsables de
realitzar les enquestes al seu territori. En primer lloc
pel coneixement que cada una té de la realitat del seu
territori, i en segon lloc perquè el teixit empresarial
i altres entitats de promoció econòmica d’aquests
territoris col·laboren habitualment amb aquestes
entitats, coneixen la seva manera de treballar i a les
persones de referència que formen l’equip de treball;
això ha facilitat molt la realització de les enquestes.
En un primer moment es va contactar, telefònicament,
amb cada una de les empreses objecte d’estudi,
amb la finalitat d’informar-les sobre el projecte,
i particularment sobre l’estudi, i conèixer la seva
disponibilitat a l’hora de participar.
Si l’empresa es mostrava interessada, se li feia arribar, a
través del correu electrònic, l’enquesta juntament amb
un tríptic informatiu sobre el projecte “Catcentral
2.0. Innovació i Talent”. La majoria de les enquestes
s’han fet de manera presencial, excepte alguna d’elles,
que per exprés desig de la persona interessada, l’ha
contestat ella mateixa i ens l’ha retornat per correu
electrònic o bé s’ha realitzat telefònicament.
L’àmbit d’aquesta anàlisi comprèn totes les empreses
que desenvolupen la seva activitat dins de la indústria de
l’alimentació i les begudes a les comarques del Berguedà, el
Moianès i el Solsonès. És a dir, aquelles empreses l’activitat
principal o secundària de les quals està relacionada amb la
transformació, conservació i/o manipulació de productes
agraris destinats a l’alimentació.
Al Solsonès estan catalogades 40 empreses, 53 al
Berguedà i 97 al Moianès.
Concretament, s’han identificat 16 subsectors dins
d’aquesta indústria, seguint la classificació de l’informe
anual elaborat pel DAR.
Aquests subsectors estan delimitats pels codis de la
classificació catalana d’activitats econòmiques 2009
(CCAE-09 (cat)), i es mostren a la taula següent
Taula 3.1 Classificació dels subsectors per codis CCAE-09
Subsector Codi CCAE-09 Descripció de les activitats del codi CCAE-09
Indústria Càrnia 101Sacrifici de bestiar i conservació de carn i elaboració de productes carnis
Indústria del peix, crustacis i mol·luscos 102 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscosIndústria de les fruites i les hortalisses 103 Preparació i conservació de fruites i hortalissesFabricació d’olis i greixos 104 Fabricació d’olis i greixos vegetals i animalsIndústria làctia 105 Fabricació de productes lactisIndústria de la molineria, midons i productes amilacis
106 Fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis
Fabricació d’alimentació animal 109 Fabricació de productes per l’alimentació animal
Indústria del pa, galetes i pastisseria 1071 i 1072- Fabricació de pa i productes de fleca i pastisseria- Fabricació de galetes i productes de fleca i pastisseria de llarga durada
Indústria del cacau, xocolata i productes de confiteria
1082 Fabricació de cacau, xocolata i productes de confiteria
Indústria de pastes i similars 1073 Fabricació de pastes alimentàries, cuscús i productes similars Indústria del cafè, te i infusions 1083 Elaboració de cafè, té i infusionsIndústria d’alimentació infantil i preparats dietètics
1086Elaboració de preparats per a l’alimentació infantil i preparats dietètics
Indústria de la resta de productes1081, 1084, 1085 i 1089
- Fabricació de sucres- Elaboració d’espècies, salses i condiments- Elaboració de menjars i plats preparats- Elaboració d’altres productes alimentaris no classificats anteriorment.
Indústria vinícola 1102 Elaboració de vins
Indústria d’altres begudes alcohòliques1101, 1103, 1104, 1105 i
1106
- Destil·lació i mescla de begudes alcohòliques- Elaboració de sidra i begudes fermentades de fruites- Elaboració d’altres begudes no destil·lades, fermentades- Fabricació de cervesa- Fabricació de malt
Indústria de begudes no alcohòliques 1107 Fabricació de begudes analcohòliques; aigües minerals
Font: Elaboració pròpia
Fase 3. Fase d’anàlisis o fase d’explotació de la informació i avaluació de resultats.
Aquesta fase agrupa tant les tasques d’anàlisis dels resultats de l’estudi com la informació recollida en la fase
documental i en la fase experimental precedents i ha donat lloc a l’informe final.
En aquesta fase s’han processat les dades i la informació obtingudes, generades tant a la indagació documental
com a la recopilació a través de les enquestes.
Finalment s’ha realitzat el tractament estadístic de les dades obtingudes.
10 11
4.1 Presentació del Sector
Segons la definició de Boucher i Riverson2 la indús-
tria agroalimentària es defineix com l’activitat on
es dóna un procés d’adaptació, conservació, trans-
formació i comercialització que utilitza la matèria
primera agropecuària.
Altres autors defineixen la indústria agroalimentària
com el sector que agrupa el conjunt de les operacions
de transformació, conservació, preparació i
condicionament dels productes agraris i alimentaris,
efectuades en unitats de producció industrial.
Segons l’Informe Indústrial del Sectorial
Agroalimentari que fa el Centre de Recerca en
Economia i Desenvolupament Agroalimentari
(CREDA), l’últim trimestre de 2010, a Catalunya, la
indústria agroalimentària és una de les més importants
del sector secundari, doncs és la primera en volum
de negoci, amb 23.699 milions d’euros (inclou el
tabac), segons dades de l’Idescat, per davant de la
indústria química. També és la primera indústria en
termes d’ocupació, amb quasi 75.000 persones que
hi treballen i més de 2700 empreses (Idescat 2009),
per davant de la indústria de fabricació de productes
metàl·lics. A més, també destaca en el conjunt estatal,
aportant el 23,4% del volum de negoci de la indústria
agroalimentària (incloent el tabac) espanyola.
La rellevància de la indústria agroalimentària, es veu
augmentada per la seva directa vinculació amb el
sector agrícola i ramader (la indústria alimentària
consumeix per a la seva transformació entre el 60 i el
70% de les produccions primàries, agràries i pesqueres
catalanes), i amb la distribució.
Cal dir, que la indústria agroalimentària catalana
es configura com un sector dual. Existeix un reduït
nombre de grans empreses que concentren una
important quota de mercat en determinats subsectors
(sobretot elaboració de peix, hortalisses i olis), i que
normalment es localitzen properes als grans nuclis
urbans, tractant de gestionar la consolidació d’una
part important de la seva demanda. Mentre que en
l’altre extrem, apareixen un gran nombre de petits
establiments agroindustrials, generalment més
lligats al medi rural, que desenvolupen, normalment,
activitats de primera transformació, el que els permet
impulsar la terciarització de l’economia rural en serveis
que, freqüentment, són aprofitats per la pròpia activitat
agrària.
Si parlem de la indústria transformadora alimentària
des d’un punt de vista de subsector, cal destacar la
importància en volum de vendes de la indústria càrnia,
la qual concentra més del 30% de la facturació del
total de la indústria agroalimentària a Catalunya. En
els següents llocs, trobaríem l’alimentació animal, la
indústria del pa i les galetes, i el segment de begudes,
on té també una importància especial el segment de
vins i caves3.
Segons l’Observatori de Clústers Europeu (European
Cluster Observatory), Catalunya és el primer clúster
agroalimentari europeu, seguit de la regió italiana de
Lombardia.
4. EL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA A CATALUNYA.
4 Totes les xifres que apareixen en aquest apartat són dades del 2008
2 Boucher, F. , Riveros, H. (2000). Agroindustria y agroindustria rural, elementos conceptuales y de reflexión. Serie Documentos de trabajo PRODAR, 12. 3 Informe de Vigilancia Tecnológica. Industria agroalimentaria y economía rural: competitividad y sostenibilidad. Serie Informes de tecnologías claves de la Comisión Europea.
4.2. Subsectors agroalimentaris4
Els subsectors que millor han resistit la crisis actual
són el del “cacau, xocolata i confiteria”, el de “pastes
alimentàries”, la “indústria làctia” i el de “resta de
productes alimentaris”. Els que han evolucionat pitjor
en aquest període són: la “indústria de la molineria”
i la “indústria vinícola”. La resta han patit descensos
similars als de la mitjana del sector agroalimentari.
Indústria càrnia
La indústria càrnia està formada pels escorxadors de
bestiar (boví, porcí, oví i similars), per les empreses
industrials que produeixen, preparen i envasen carn
fresca, refrigerada i/o congelada, i per les empreses que
produeixen elaborats carnis (llonganissa, paté, pernils,
etc.). Aporta el 30,4% de vendes i ocupa al 36,2% del
total de la indústria agroalimentària catalana.
Indústria del peix, els crustacis i els mol·luscs
Aquest subsector comprèn totes les empreses que
elaboren productes congelats, ultracongelats i/o
refrigerats de peix, crustacis, mol·luscs i/o altres
recursos marins, i també les empreses que fabriquen
conserves de peix. Aquesta indústria, a Catalunya
aportava el 0,6% del total de vendes de producte de la
indústria agroalimentària catalana.
Indústria de les fruita i les hortalisses
Aquest subsector inclou les empreses de la indústria
alimentària que preparen i conserven patates, elaboren
sucs, preparen i/o conserven fruites i/o hortalisses. A
Catalunya, aporta el 2,7% de vendes de producte de la
indústria agroalimentària.
Fabricació d’olis i greixos animals i vegetals
Amb un 7,3% de vendes de producte sobre el total
de la indústria agroalimentària catalana, i només un
1,8% de les persones totals ocupades, és el subsector
agroalimentari amb major rati vendes de producte
per persona ocupada, amb 1.033 milers d’euros
per persona ocupada. Compta amb la fabricació de
margarines o greixos similars, així com olis (tant d’oliva
com d’altres).
Indústria làctia
La indústria làctia esta constituïda tant per les empreses
de preparació de llet, com per les que fabriquen gelats,
formatges i altres derivats lactis (iogurt, nata, etc...).
Aquestes empreses aporten el 6,5% de vendes de
producte a la indústria agroalimentària catalana.
Indústria de la molineria, midons i productes
amilacis
Aquesta indústria es dedica a la fabricació de
productes de molineria (farinetes, sèmoles), així com a
la fabricació de midons i amilacis.
Aquest subsector elabora productes intermedis
que són utilitzats per altres indústries alimentàries
(sobretot l’elaboració de productes de fleca i de pastes
alimentàries). Col·labora en un 2,4% de les vendes de
producte agroalimentari a Catalunya.
Fabricació de productes per a l’alimentació animal
Inclou totes les empreses que es dediquen a
l’elaboració de productes per a l’alimentació animal,
tant per animals de granja com de companyia. Donat
que aporta les matèries primeres a la indústria càrnia,
les seves vendes de producte es troben en segona
posició, amb el 12,5% sobre el total de la indústria
agroalimentària catalana, però en ocupació només
aporta el 4,1% del total.
Fabricació d’altres productes alimentaris
El conjunt de la indústria d’altres productes alimentaris
aportava un 21,8% de les vendes de producte a
Catalunya l’any 2008. Aquesta indústria es subdivideix
en:
· Indústria del pa i les galetes
· Indústria de pastes alimentàries
Són les indústries que aporten major ocupació al
sector, amb el 19,6% de la ocupació total de la indústria
agroalimentària, darrera de la industria càrnia.
· Indústria del cacau, la xocolata i la confiteria
· Indústria del cafè, te i infusions
12 13
· Indústria d’aliments infantils i dietètics
· Resta de productes alimentaris
Inclou totes les empreses que no han pogut ser
agrupades en cap dels altres grups d’indústries
alimentàries. Així doncs, hi apareix una gran diversitat
d’indústries, des de les empreses que elaboren
espècies, salses i condiments (incloent sal i vinagre),
la fabricació del sucre, l’elaboració de plats preparats
(sopes i brous, pizzes precuinades o congelades), etc.
Les indústries d’elaboració de begudes
Amb 2.386 milions d’euros, aporten el 11,9% de les vendes
de producte de la indústria agroalimentària catalana
· Indústria vinícola
· Indústria d’elaboració d’altres begudes alcohòliques
· Indústria d’elaboració d’altres begudes no alcohòliques
4.3. El sector en xifres
Dades econòmiques
L’informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de
Catalunya 2009, ressenya l’evolució de la indústria
alimentària de Catalunya en quant a diferents variables
que permeten valorar la seva situació actual. En el
sector es van experimentar caigudes del -3,1% en el
cas dels ingressos d’explotació i del -3,4% en el cas de
les vendes, dades totes dues referides a l’àmbit català.
Pel que fa a l’índex de Producció Industrial (IPI) en
el sector agroalimentari espanyol ha baixat el -2,9%
durant el 2009, respecte a 2008, molt per sota de la
baixada del -16,2% en el cas d’Espanya, i del -15,7% per
Catalunya que ha tingut la indústria en general.
Pel que fa a vendes netes i a ingressos d’explotació la
tendència també és a un lleuger descens entre l’-1 i el
-5%, amb excepcions com ara el sector indústria de la
“molineria” (més del -10%) i la “vinícola” (entre -6% i -10%).
En la variable de vendes netes i ingressos d’explotació,
només trobem dades positives en el subsector del “cacau,
xocolata i productes de confiteria”, el “lacti”, el de “pastes i
similars” i el de “la resta de productes”.
El principal subsector de la indústria agroalimentària a
general que s’ha situat a Catalunya en un -1%. A nivell
general, les marques blanques o del distribuïdor
(MDD) han guanyat pes en el mercat de l’alimentació
i de les begudes.
L’actual conjuntura econòmica, ha afectat a la
indústria agroalimentària però aquesta s’ha sabut
ajustar millor a causa de la tipologia de productes
de primera necessitat i de la possibilitat d’adquirir
marques blanques, que s’adapten al poder adquisitiu
de les persones consumidores.
Dades d’ocupació
En ocupació la tendència general és de lleuger
descens entre l’-1 i el -5% a tots els subsectors. La
caiguda de l’ocupació ha estat més suau en el sector
agroalimentari (un -4,5% a Espanya, i un -2,8% a
Catalunya), en comparació a l’-11,3% de la indústria
catalana en general.
El 44,5% de les persones ocupades a la indústria
agroalimentària i de begudes es troba a la regió
metropolitana de Barcelona i el 57,1% a la província
de Barcelona.
El subsector que major ocupació presentava a
Catalunya a l’any 2008, era la indústria càrnia, seguit
de la fabricació de pa, pastisseria i pastes alimentàries
4.4. Anàlisi DAFO del sector6
Debilitats
Es dóna una gran atomització del sector, degut a què
la majoria d’empreses familiars estan poc inclinades a
guanyar dimensió. La indústria agroalimentària ha de
continuar la seva cursa per la mida, no és però, una
tasca fàcil, degut al caràcter familiar de gran part de
les empreses de mitja i petita dimensió, generalment
molt arrelades al seu territori, i per a les que aquests
processos poden suposar una pèrdua d’identitat.
La capitalització del sector és baixa, el que s’explica
per les poques inversions que realitzen les empreses.
La reduïda dimensió mitjana de les empreses
agroindustrials dificulta la seva capacitat per realitzar
fortes inversions en noves tecnologies.
En general, el sector es caracteritza per una baixa
capacitat exportadora. En general, la propensió
exportadora de la indústria alimentària catalana,
llevat d’excepcions notables, és relativament baixa i
circumscrita a l’àmbit geogràfic més pròxim.
Amenaces
A Espanya, els consumidors i consumidores són
molt més cautelosos, donat que han après dels
escàndols alimentaris del passat, i també són cada
vegada més sensibles al preu.
La globalització comercial està provocant l’aparició
de nous competidors en el context internacional
(Brasil, Argentina, Xile, Nova Zelanda), de manera que
s’espera un creixement de la competitivitat en els
mercats mundials d’aliments.
En els darrers anys, s’ha donat una gran volatilitat
en els preus de l’energia, d’altres matèries primeres
i, en general, dels factors productius, la qual cosa
ha impactat sobre la indústria agroalimentària,
incrementant els seus costos de producció.
Es tracta d’un sector amb forta competència,
principalment entre marques de gran consum amb
molta publicitat i marques blanques, pel que en els
darrers anys s’ha observat una creixent competitivitat
via preus. Les empreses de mitjana dimensió
s’enfronten, per tant, a una major competència en el
mercat espanyol i català.
Pel que fa a absorcions d’empreses catalanes per part
d’empreses estrangeres, encara que aquesta tendència
no es produeix únicament en l’àmbit català, s’està
produint una progressiva desaparició d’empreses
familiars de tercera i quarta generació que no estan
sent absorbides per empreses catalanes, sinó per
empreses internacionals que, fonamentalment,
busquen consolidar estructures de comercialització.
La conseqüència és una pèrdua de la capacitat de
presa de decisions del sector a Catalunya.
5 És l’acrònim d’Hostaleria, Restauració i Cafès i fa referència a tot allò relacionat amb la distribució comercial d’aquest tipus de clients, ja sigui de maqui-nària, subministraments o matèries primes d’alimentació. 6 Informe sectorial indústria agroalimentària (2010). Centre de recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentarai (CREDA).
Catalunya és el “carni”, amb 6.105 milions de volum de
vendes l’any 2008, seguit dels productes d’alimentació
animal.
A Catalunya i a l’any 2009, el valor de les exportacions
de productes agroalimentaris va ser de 5.213 milions
d’euros, mentre que les importacions van ser de 7.144
milions d’euros.
El subsector agroalimentari que més exportacions va
assolir l’any 2009 va ser el de la carn amb 1.653 milions
d’euros en exportació de productes. Per altra banda, el
que més importacions compta és el del sucre, cafè i
cacau, amb 962 milions d’euros.
L’exportació és una altra variable amb descensos del
-10% o majors en la majoria dels sectors, com ara el
“carni” o el de “begudes”. Amb tot hi ha excepcions,
els subsectors de l’“alimentació animal”; de “pastes i
similars”; els “aliments infantils i dietètics” pugen per
sobre del 6% i d’“altres begudes alcohòliques” i el de “
pa, galetes i pastisseria” es mantenen estables.
L’any 2008, el volum de negoci de la indústria
agroalimentària catalana va ser de 23.698 milions
d’euros (incloent el tabac). Aquest volum de negoci es
va distribuir en un 47,4% a Catalunya, un 35,6% a la
resta d’Espanya i un 17% a l’estranger.
El valor afegit brut de la indústria agroalimentària
a Catalunya va ser de 3.671 milions per a la indústria
alimentària.
El nombre total d’establiments ubicats a Catalunya
l’any 2008 va ser de 2.448 establiments en el cas de la
indústria alimentària i de 422 en el cas de la indústria
de fabricació de begudes i tabac.
El subsector de la indústria agroalimentària a
Catalunya que més valor afegit aporta, per persona
ocupada, és el dels greixos i olis, seguit de la fabricació
de productes per a l’alimentació animal.
El consum intern a Catalunya el 2009, ha experimentat
una caiguda, sobretot, en el cas del canal Horeca5, un
-10,2 %, major que el descens de consum alimentari
14 15
Concentració de la distribució i importància de la
marca blanca. El sector haurà de fer front a reptes com
la forta competència i la poca capacitat negociadora,
davant de les grans cadenes de distribució. Per tant, els
i les professionals del sector hauran de tenir la capacitat
de conèixer i preveure aquests canvis.
La gran distribució s’ha llançat a una competència
bastant agressiva en preus que ha generat ajustos
estructurals importants en moltes empreses.
Fortaleses
Es tracta d’un sector amb una llarga tradició a Catalunya.
Dins d’Espanya, Catalunya ocupa el primer lloc en
vendes de la indústria alimentària i és un important
clúster agroalimentari.
Existeixen importants empreses catalanes, algunes
d’elles multinacionals, i també destaca la presència de
centres de producció o de decisió de multinacionals
estrangeres.
La capacitat emprenedora i el bon nivell de formació
de la mà d’obra, són també elements que caracteritzen
el sector a Catalunya
Existeix un sector agrari pròxim i diversificat. El
sector agrari (agrícola i ramader) està suficientment
diversificat com per a proporcionar la matèria prima
necessària que requereix la indústria agroalimentària
catalana.
El sector ha d’aprofitar els recursos existents, com els
centres de recerca (l’IRTA, per exemple) i la presència
d’importants fires internacionals.
Oportunitats
Un dels grans reptes per a la indústria alimentària és
saber adaptar-se als nous hàbits i preferències dels
consumidors i consumidores, fruit dels canvis socials
i demogràfics que experimenta la nostra societat
(envelliment de la població, immigració, incorporació
de la dona al mercat laboral, noves estructures familiars,
increment de la renda, preocupació per la salut, etc.).
Els hàbits alimentaris de la població van canviant,
adaptant-se a les noves condicions de vida i a les
informacions que van apareixent en els mitjans de
comunicació, principal font de la informació utilitzada
pels consumidors i consumidores segons tots els
estudis de mercat recents. Entre aquests nous hàbits
i preferències, podem destacar la preocupació per la
salut, l’exigència per productes de qualitat (assegurant
la traçabilitat dels aliments), etc....
Hi ha un progressiu increment de la demanda
mundial a països emergents, com són l’Índia i la Xina.
En els darrers anys han sorgit una sèrie de països,
denominats emergents, que estan començant a
demandar aliments en mercats internacionals per a
satisfer a una demanda creixent i amb major poder
adquisitiu (Brasil, per exemple).
Les empreses que subministren maquinària a la
indústria agroalimentària, es troben en un constant
procés d’innovació amb l’objectiu de ser capaces
d’innovar en el procés productiu per tal de reduir
costos.
La innovació és un dels factors més importants per
mantenir la competitivitat en el sector agroalimentari
(Rama 1996). De fet, l’evidència empírica demostra
que els beneficis de les empreses agroalimentàries
depenen de la seva capacitat innovadora (Connor
1981, Alfranca i altres. 2003).
En el cas de Catalunya, tenint en compte l’actual situació
de crisi, moltes empreses opten per la innovació com
a estratègia per sortir d’aquesta situació. Tal i com
indiquen les dades del “Baròmetre de la situació i les
estratègies del sector agroalimentari a Catalunya (4t
trimestre de 2009)”, més del 20% de les empreses de
la indústria agroalimentària a Catalunya aposten per la
innovació com a estratègia de sortida de la crisi.
Un sistema d’innovació pot definir-se com el conjunt
de les organitzacions institucionals i empresarials que,
dins d’un determinat àmbit geogràfic, interactuen
entre si amb la finalitat d’assignar recursos a la
realització i difusió de coneixements sobre les quals es
basen els processos d’innovació (Buesa 2002). Per tant,
dins del sistema d’innovació inclouríem no tant sols les
empreses, sinó també totes aquelles institucions que
contribueixen a la creació i difusió del coneixement
(universitats, centres de recerca, centre tecnològics,
etc.). De la mateixa manera cal destacar la importància
que té la interrelació entre els diferents agents, la
qual cosa facilita la generació, difusió i aplicació de la
innovació. 7
Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural, parlar d’innovació
en el context en la indústria agroalimentària i
alimentària artesanal implica parlar de noves maneres
d’organització, noves funcionalitats i usos per
als productes existents, així com la creació de nous
productes i serveis, però, també és parlar d’integrar
noves tecnologies en els processos de fabricació i de la
gestió de la informació per una millor presa de decisió.
Un element que pren cada dia més importància en
quant a innovació és com emprar el coneixement
intern de l’empresa per la generació de nous productes
i serveis.
Tot plegat per satisfer una necessitat de mercat que
aporti un valor superior al consumidor i rendibilitat a
l’empresa de la què en generi beneficis.
Existeixen moltes definicions però totes elles
coincideixen en dos elements que doten de sentit al
concepte d’innovació, alhora que el distingeixen del de
la recerca. Concretament ens referim a:
• Tota acció innovadora està orientada a
transformar una idea en valor per al client i en
beneficis sostenibles per a l’empresa.
• No consisteix, necessàriament, en grans invencions
o grans descobriments. Només cal que sigui nou i
profitós per a l’empresa que ho aplica.
Aquestes dues característiques diferencien innovació
de recerca doncs, la recerca no genera necessàriament
un profit econòmic. El seu objectiu és generar
coneixement, ampliar l’horitzó intel·lectual i científic
sense que d’aquest nou coneixement se n’hagi
d’extreure un profit econòmic.
Quant a tipologies d’innovació, les més conegudes són
les següents:
• Innovació en el producte: considerat com
la introducció d’un bé o servei que és nou o
significativament millorat respecte de les seves
característiques i usos.
• Innovació en el procés: considerat com la
introducció d’un nou, o significativament millorat,
procés de producció o subministrament.
• Innovació en la comercialització: considerat com
la utilització d’un nou mètode que impliqui canvis
significatius en la distribució i posicionament en els
canals i punts de venda del producte o del servei.
• Innovació per al mercat: innovacions que
superen l’estat de l’art en què es troba el mercat i,
en conseqüència, la competència.
• Innovació per a l’empresa: innovacions que
acosten a l’empresa a l’estat de l’art en què es
5. EL SISTEMA D’INNOVACIÓ EN EL SECTOR AGROALI-MENTARI A CATALUNYA
7 Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègies i resultats. INNOVA Càtedra. Universitat Rovira i Virgili (2009).
16 17
troba el mercat, en conseqüència, esdevé més
competitiva.
• Eco-innovació: es fonamenta en la creació de
productes, serveis, tecnologies que millorin l’ús
dels recursos naturals disminuint o anul·lant
l’empremta ecològica, per tant, respectant l’entorn
alhora que generant activitat econòmica.
• Open Innovation: terme creat per Henry
Chesbrough, professor de la Universitat de
Berkeley, que es centra en la idea en què una
empresa no disposa del tot el coneixement
necessari per generar innovacions, en aquest
context col·laborar amb d’altres agents (fins i
tot competidors, clients i proveïdors) esdevé la
fórmula òptima de mantenir i millorar la seva
posició en el mercat.
Un clúster és un grup d’empreses del mateix negoci
que comparteixen reptes estratègics. El clúster és un
instrument altament efectiu per endegar iniciatives
per reforçar la competitivitat de les empreses ja que
permet desenvolupar habilitats clau, tecnologies,
relacions en xarxa entre els fabricants, la clientela i els
proveïdors. Els principals protagonistes dels clústers
són els empresaris, en formen la base i en parlen en
clau d’estratègia competitiva.
El treball de dinamització de clústers permet
incrementar la competitivitat de les empreses a partir
de la detecció i implementació de les estratègies d’èxit
del negoci. Està àmpliament constatat que no hi ha
sectors d’èxit, ni sectors en crisi, sinó estratègies
guanyadores, i estratègies obsoletes en tots el
sectors.
Tot i que l’estructura de clúster afavoreix la innovació
en el territori, l’existència d’un sistema d’innovació
regional, ben coordinat, contribueix a innovar en una
zona determinada i ha de facilitar la generació i la
difusió de tecnologia entre les empreses integrants del
clúster.
Els clústers treballats des d’ACC1Ó� estan identificats
en diferents focus, un d’ells és el de l’Alimentació.
La Industria de l’alimentació és una de les principals
especialitzacions productives a Catalunya, ofereix
un important know-how en producció i tecnologia
alimentària i és líder en proveïdors d’ingredients i en
empreses d’empaquetatge i tecnologies de procés.
Tot plegat fa de Catalunya un clúster avançat en
alimentació.
El paper d’ACC1Ó és la coordinació dels clústers que en
formen part i fer aflorar projectes transversals entre ells:
Clúster Alimentació Gourmet
El producte gourmet és aquell que aconsegueix un
posicionament diferencial en el mercat i això el permet
fixar un preu significatiu.
La seva diferenciació pot venir donada per diferents
atributs:
• Qualitat superior
• Exclusivitat: a quin canal de venda es troba
• Packaging sofisticat i diferencial
• Història que hi ha al darrera (origen, persona, ...)
Actualment a Catalunya aquest sector aglutina a més
de 280 empreses que facturen al voltant de 300 milions
d’euros i donen ocupació a 4.000 persones. Aquestes
empreses estan repartides en un 41% com alimentació
gourmet i un 58% com vins i caves gourmet.
Es tracta d’un clúster multiproducte: indústria càrnia,
olis, xocolates, fumats, indústria làctia.
Aquest clúster està format per un gran nombre
d’empreses petites que utilitzen mètodes de producció
artesanal. El 80% de les vendes es realitzen en l’àmbit
local, per tant, es tracta d’un segment amb un grau
d’internacionalització baix. Tot i que les empreses
tenen taxes de creixement importants.
Clúster d’alimentació al Camp de Tarragona
Clúster d’alimentació vinculat amb les activitats
agrícoles de la zona (vi, oli, fruits secs, etc.). Té potencial
en R+D i especialitzacions: alimentació humana,
productes de qualitat saludables i alimentació animal.
Constitueix el tercer negoci del Camp de Tarragona,
amb una facturació total de 1.000 milions d’euros i
dóna feina a 3.241 persones.
Clúster de la indústria auxiliar i de l’alimentació
Els agents d’Innovació de la Conca de Ripoll, ubicada
al Vallès Occidental i els del Vallès Oriental. estan
treballant conjuntament les sinèrgies i potencialitats
que ofereix la comarca en aquests camps.
La indústria alimentària i el seu sistema de valor,
concentra a la Conca de Ripoll gairebé 300 empreses
amb una facturació del voltant de 2.600 milions
d’euros. Addicionalment, a la zona es concentra un
subclúster de l’alimentació: el del packaging i indústria
auxiliar d’alimentació, que és el segon més important
a escala europea juntament amb el de la regió de
l’Öresund (Dinamarca i Suècia).
La indústria de l’alimentació és actualment la primera
activitat de negoci del Vallès Oriental, amb un volum
de negoci de més de 3.000 milions d’euros i més de 120
empreses implicades. En aquest sector, el pla preveu
actuacions com reforçar la indústria de producte
ecològic des del Vallès Oriental i potenciar projectes
de R+D al llarg de la cadena. Altres característiques
significatives del clúster són:
• Pes molt important de fabricants de productes
alimentaris.
• Certa especialització en segments creixents del
sector alimentari: productes ecològics i plats
preparats.
• Indústria auxiliar amb empreses líders
internacionalment i amb fort component valor afegit.
Clúster en gastronomia industrial (indústria
alimentària, turisme i gastronomia)
El projecte determina tres grans eixos d’actuació
complementaris i amb objectius comuns:
1. Desenvolupament i posicionament del territori,
implica dos projectes:
• Disseny i creació d’un centre del territori i
de l’aliment que posi en valor els actius del
territori, vinculant alimentació, turisme i
gastronomia.
• Creació d’una comunitat de treball composada
per agents de diferents disciplines per al
desenvolupament d’iniciatives en experiència
i sensibilització dels actius del territori.
2. Sistema d’Innovació del clúster, amb l’objectiu
de crear un entorn d’ innovació que permeti
desenvolupar nous productes i serveis dins el negoci
de la gama X alimentaria, sempre prioritzant el treball
en xarxa amb les entitats que ja existeixen:
• Disseny d’un centre d’innovació gastronòmica
industrial
• Pla de viabilitat d’un centre de capacitació
gastronòmica industrial
3. Desenvolupament econòmic i mercats. Aquest eix
té per objectiu accelerar i reduir el risc d’ entrada
al mercat dels nous productes desenvolupats en
l’àmbit de la Gama X alimentària. Els projectes per
aconseguir aquests objectius són:
• Agrupació empresarial innovadora en
gastronomia industrial.
• Definició i desenvolupament de serveis
compartits d’industrialització.
• Extensió del concepte “Retail”.
Clúster del sector carni porcí català
Compta amb una agrupació d’empreses innovadores,
INNOVACC que té per objectiu promoure la
competitivitat de les empreses mitjançant la innovació
i la cooperació. Està formada per 44 Pimes del sector
carni porcí i auxiliar i 17 institucions d’ Osona, La
Garrotxa i altres comarques gironines. Pertany al
registre d’Associacions d’Empreses Innovadores (AEI) i
actua com a agent dinamitzador del clúster.
INNOVACC representa el 32% del sector carni porcí
a l’Estat Espanyol, mentre que el clúster del sector
representa un 39% del sector carni porcí de l’Estat
Espanyol.
Clúster Vitivinícola català
Compta amb una agrupació d’ empreses innovadores,
INNOVI. Es va crear l’ any 2009 per incidir en la millora de
la competitivitat de les empreses del territori, mitjançat
el desenvolupament de projectes d’innovació en
cooperació. En l’ actualitat, està formada per 16
empreses i 8 més han manifestat la seva voluntat de
formar part.
El sector del vi i el cava representa en l’ actualitat el
tercer sector de la industria agroalimentària catalana.
Es troba localitzat a les comarques de l’Alt Penedès
(amb capital a Vilafranca del Penedès), Baix Penedès (El
Vendrell) i Garraf (Vilanova i la Geltrú).
Si bé és cert, que la seva localització es troba a
Vilafranca del Penedès, no es restringeixen a la regió
abans descrita i van més enllà, englobant altres
Denominacions d’Origen i altres empreses del sector
de tota Catalunya.
18 19
Clúster Suro
Actualment, aquest sector representa una setantena
de firmes de grandària mitjana i petita, que ocupen
prop de 1.200 persones treballadores directes i que
fabriquen cada any, entorn, d’uns 2.700 milions de
taps. Catalunya és capdavantera dins d’Espanya, ja
que concentra prop del 60% de l’activitat de taps per
a cava i vins escumosos a nivell mundial i el 10% de
la producció mundial de taps per a la resta de vins.
Les empreses es localitzen, fonamentalment, a quatre
comarques gironines, que són el Gironès, el Baix
Empordà, la Selva i l’Alt Empordà, i, més concretament,
a les poblacions de Cassà de la Selva, Llagostera,
Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Santa
Coloma de Farners i Figueres.
Els segments més importants del sector surer a
Catalunya, són el de la fabricació de taps per a cava i vins
escumosos i el de la fabricació de taps per a vins tranquils.
Conjuntament aquests aporten aproximadament el
87% de la facturació total de l’activitat. Així, doncs, el
comportament de la indústria del suro a Catalunya
està molt condicionada pel dinamisme de les activitats
productores del cava i del vi.
El sector català, que es caracteritza per una llarga
tradició productiva i per l’elaboració d’un article de
qualitat molt elevada, concentra més del 60% de les
empreses de l’Estat.
Malgrat que el clúster agroalimentari català no és
dels més innovadors, d’acord amb la classificació
dels clústers europeus, el sector de la indústria
agroalimentària catalana presenta més capacitat
innovadora que el de la indústria espanyola.
Actualment, s’està fent un esforç important tant des
del sector privat, com des de l’administració pública,
per potenciar la innovació en el sector.
Tant les despeses públiques com privades en R+D+I
en el sector agroalimentari, s’han incrementat de
forma substancial en els darrers anys. (INE. Enquesta
sobre recerca i desenvolupament i Enquesta d’Innovació
Tecnològica a les Empreses)
Al marge de la major dotació pressupostària, també
s’han engegat una sèrie d’iniciatives per fomentar el
procés innovador de les empreses agroalimentàries
catalanes.
Una d’aquestes iniciatives va sorgir fruit de “l’Acord
estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”8,
impulsat per la Generalitat de Catalunya i amb l’acord
de les organitzacions empresarials i sindicats.
Aquest document és un full de ruta de 86 mesures, per
canviar el model de competitivitat català i adequar-lo
al nou marc internacional. Aquest acord s’ha executat
en dos períodes diferents 2005-2007 i 2008-2011.
L’Acord Estratègic de l’últim període, recull una sèrie
de novetats respecte al text anterior, els signants
de l’Acord han decidit posar l’accent en una sèrie
d’àmbits on es fa necessari dur a terme actuacions
transformadores per impulsar la productivitat i la
competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de la
seva ocupació. D’aquesta manera, en aquest nou text
s’han desenvolupat 10 continguts dels quals volem
destacar el número 4. Aposta per la innovació i la
transferència tecnològica com un dels pilars de la
nova política industrial; on es proposen mesures
com el reforçament dels centres tecnològics, la
valorització de la recerca, la consolidació d’universitats
emprenedores, la promoció de la innovació
empresarial, la millora del vincle universitat-empresa o
la promoció de l’R+D+I a través de la compra pública.
Durant el primer període, 2005-2007, es van posar en
marxa una sèrie de mesures per tal d’augmentar la
competitivitat de l’economia catalana a través de la
millora de la productivitat. Entre aquestes mesures, es
va donar rellevància a aquelles destinades a fomentar
la innovació i millora de la competitivitat industrial a
través de l’increment de la despesa en R+D+I, i de la
creació de les xarxes de transferència tecnològica,
per coordinar les organitzacions que presten serveis
tecnològics a les empreses.
Aquest Acord, va posar de manifest les deficiències en
el suport a la innovació en diversos sectors estratègics,
com el sector alimentari. Fruit del reconeixement del
potencial del sector alimentari català i del seu pes
econòmic en el total de la indústria catalana, en va
sorgir la idea d’impulsar l’Anella de l’Agroindústria,
una xarxa nodal de tres centres tecnològics, per tal de
donar un suport tecnològic i científic a les empreses
de la branca agroalimentària en diferents àmbits
geogràfics:
- Fruitcentre, ubicat al Parc Científic i Tecnològic
Agroalimentari de Lleida i vinculat a l’IRTA, té com
a objectius la investigació i la innovació aplicada al
sector fructícola.
- Centre de Noves Tecnologies i Processos
Alimentaris (CENTA) de Monells (Girona), amb
l’objectiu de facilitar a les empreses el coneixement
de les noves tecnologies agroalimentàries i les seves
aplicacions.
- Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) de
Reus, ofereix a les empreses agroalimentàries serveis
científics i tecnològics en tot el que està relacionat
amb el consum alimentari i la salut, i especialment
en el camp dels aliments funcionals
Però a Catalunya, a més dels centres tecnològics, també
existeixen altres estructures de recerca i innovació
en l’àmbit agroalimentari com els parcs científics i
tecnològics, els centres de difusió tecnològica, els
grups de recerca de les diferents universitats i els
centres de recerca amb competències en aquest camp,
entre els quals destaca l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries (IRTA), que depèn del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural.
A més, l’agència ACC1Ó de suport a la competitivitat
de l’empresa catalana, està especialitzada en el
foment de la innovació i la internacionalització
empresarial i duu a terme una activitat de foment en
matèria de desenvolupament tecnològic i transferència
tecnològica a les empreses, amb la finalitat de coordinar
els móns de la ciència, la tecnologia i l’empresa, amb el
suport de l’administració pública.
D’acord amb aquest objectiu, l’any 2008, va integrar els
agents tecnològics que en depenien i va crear una única
marca que les engloba a totes i s’anomena TECNIO.
Aquesta marca, aglutina els principals agents experts
en investigació aplicada i transferència tecnològica de
Catalunya.
TECNIO neix amb dues missions, d’una banda,
consolidar i potenciar el model de transferència
tecnològica per generar un mercat tecnològic català que
aporti competitivitat a l’empresa. Actualment, integra
centres tecnològics, centres de difusió tecnològica
i grups universitaris, i té prevista la incorporació de
nous agents, com fundacions de recerca hospitalàries
i centres de recerca.
I d’altra banda, dotar de tecnologia les empreses per
aportar valor afegit als seus projectes i esdevenir un
trampolí de projecció exterior per a les mateixes. Amb
l’objectiu d’augmentar la competitivitat empresarial,
TECNIO detecta les necessitats de l’empresa catalana
i li acosta les capacitats tecnològiques dels agents de
la Xarxa. L’empresa hi pot trobar el seu aliat tecnològic
per desenvolupar projectes d’R+D i d’innovació, per
resoldre les seves necessitats tecnològiques i per rebre
suport en la gestió d’ajuts i projectes.
El Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013 és
l’instrument, mitjançant el qual, l’Administració
de la Generalitat de Catalunya exerceix la tasca de
planificació, foment i coordinació de la recerca i
la innovació de Catalunya. És, també, l’instrument
fonamental en què se sustenta el desenvolupament
del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI),
durant els propers anys.
Aquest Pla abasta un període que arriba fins al
2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la
planificació europea (7è Programa marc de recerca i
desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la UE).
La contribució interdepartamental a aquest Pla, ha estat
decisiva per assolir la perseguida integració horitzontal
dels objectius i les polítiques d’R+D+I.
8 Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2005-2007 i 2008-2011.
20 21
6.1 Iniciatives existents als tres territoris: Berguedà, Moianès i Solsonès
Els territoris que formen part del projecte Catcentral
2.0: Innovació i Talent, fa temps que treballen donant
suport a diverses iniciatives a nivell local i comarcal per
tal de promoure diferents sectors, com el turístic o el
de la indústria agroalimentària, que contribueixen al
desenvolupament econòmic del territori.
Moltes vegades, aquestes iniciatives les promouen o i
participen les mateixes entitats que desenvolupen el
projecte Catcentral 2.0: Innovació i Talent.
El Berguedà
Des del Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-
Berguedà, treballen per posar en valor els productes
agroalimentaris de la comarca del Berguedà, al voltant
d’una estratègia integral: Berguedà comarca de
qualitat
En aquest sentit, els objectius específics que s’han
plantejat són:
- Donar suport a l’Associació de Productors
Agroalimentaris del Berguedà.
- Impulsar una marca col·lectiva que aglutini els
productes agroalimentaris de la comarca.
- Fomentar una cultura saludable entre la població
local.
- Crear vincles entre el sector agroalimentari i el
turístic, el sector privat i el sector públic.
- Fomentar el coneixement, ús i consum dels
productes locals a través de la seva promoció.
Les principals iniciatives que duen a terme per assolir
aquests objectius són:
1. El 2007, el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-
Berguedà va posar en marxa un projecte de suport a
les iniciatives turístiques de la comarca del Berguedà;
col·laborant, assessorant, incentivant i gestionant,
si s’esqueia, les diverses iniciatives a nivell local i
comarcal. per tal d’aconseguir una comarca turística
de qualitat que suposés, a l’hora, un desenvolupament
econòmic pel Berguedà.
En aquest sentit es va engegar un Projecte pilot
d’artesania alimentaria, el qual va esdevenir un cop
aconseguits els seus objectius de creació, el projecte
“Posa el Berguedà al teu plat”. Aquesta iniciativa
té com a finalitat potenciar i donar a conèixer
els productes dels productors i productores
agroalimentaris del Berguedà, tant en la pròpia
comarca, com en el territori català, espanyol i europeu.
Per aquest motiu, organitzen tant fires, com mercats
de productes, xerrades i jornades divulgatives i
altres moltes activitats, i han creat un punt de suport
permanent al productor agroalimentari.
Actualment, col·laboren amb uns 95 productors i
productores, aquesta iniciativa forma part de la “xarxa
de Productes de la Terra”, una agrupació voluntària
d’ens locals d’àmbit comarcal impulsada i coordinada
per la Diputació de Barcelona.
La seva finalitat és ajudar i impulsar a les persones
productores i artesanes del Berguedà, a aconseguir la
màxima difusió possible, la instauració dins del mercat
alimentari i assolir l’activació d’una agrobotiga a
la comarca i implantar una marca col·lectiva de
productes del Berguedà.
Durant l’any 2011, s’ha realitzat la proposta del nom de
la marca i el seu logotip, està previst que a principis de
2012 es doni a conèixer el reglament d’ús de la marca
i s’iniciï la promoció i difusió de la mateixa. També
s’ha col·laborat amb la Fundació Alicia, entre altres
actuacions, per tal de potenciar la qualitat. Pel que fa a
l’optimització de la gestió empresarial, s’ha començat a
introduir la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) en
la gestió empresarial de les empreses agroalimentàries,
també està previst dur a terme programes de formació
i sensibilització i activar l’agrobotiga.
6. El SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA AL CATCENTRAL 2.0
2. El “Club dels Sabors del Berguedà”, és una
associació integrada per restauradors/es i
productors/es agroalimentaris berguedans,
que treballen en la promoció dels productes i
plats autòctons, sota la premissa de la qualitat,
l’autenticitat i la tradició.
El Club vol descobrir a les persones visitants, els
productes dels agricultors i productors, a més de
donar a conèixer els restaurants de la comarca que
treballen amb aquests productes. Alhora, el Club dels
Sabors ,contribueix a la sostenibilitat i preservació del
territori, potenciant-ne, no només les seus productes,
sinó també l’entorn que els acompanya, així com
també els béns culturals i patrimonials de la comarca.
Amb aquest mateix objectiu, el Club dels Sabors,
participa en els actes que durant l’any s’organitzen a
la comarca vinculats amb la gastronomia i coordina
el món de la gastronomia i el món dels productors,
garantint una imatge i qualitat de marca en tots els
actes i manifestacions que en aquest sentit es fan al
Berguedà.
El Club dels Sabors del Berguedà, s’identifica per un
segell que es pot trobar en els restaurants i en els
productes agroalimentaris, aquest segell mostra una
voluntat de treball de qualitat i vinculació al territori
que els diferencia.
Dins del Club dels Sabors i Rutes gastronòmiques, es
crearan 5 audiovisuals de les 5 rutes gastronòmiques
(la ruta dels formatges, la dels embotits i la carn, la de
les tradicions, la dels bolets i la del pa, la pastisseria i els
dolços). Aquesta iniciativa està prevista que entre en
funcionament entre desembre de 2011 i febrer de 2012.
3. “Associació de productors agraolimentaris del
Berguedà”:
Es va constituir el gener del 2008, i està formada per 13
socis i sòcies de diferents sectors: formatges,embotits,
bolets, conserves, pastisseria i licors
Les finalitats de l’associació són:
- Vetllar per oferir un aliment d’alta qualitat, avalat per
tots, sent també curosos en el procés d’el·laboració
del producte i amb la seva presentació.
- Promoure el coneixement i difusió de la qualitat
dels aliments del Berguedà a nivell local i fomentar
el seu consum
- Millorar els canals de comercialització dels aliments,
impulsar una marca de productes de qualitat.
-Crear vincles entre el sector alimentari i el turístic.
El Moianès
La producció agroalimentària té un pes cada vegada
més important al Moianès, des d’explotacions agrícoles
i ramaderes que produeixen vedella, porc, aviram,
convencional o ecològic, passant per la gran tradició
de cansaladeries, forns, pastisseries, xocolateries,
formatgeries i elaboradors de productes derivats de la
soja, fins a distribuïdors i restauradors especialitzats en
aquests productes de qualitat.
Cal destacar El “Pla d’Acció del Moianès, 2008-2011”,
on el programa operatiu número 1: dinamització del
sector primari, els serveis turístics, els productes locals i
l’ecomuseu, recull diverses activitats relacionades amb
les següents línies d’actuació:
Línia 1.- Diversificar i dinamitzar el sector agrari
Línia 2.- Implantar el “Moianès Ve de Gust”
Línia 3.- Crear i gestionar l’Ecomuseu
Algunes de les principals iniciatives relacionades
amb el desenvolupament del sector agroalimentari,
que s’estan duent a terme en aquest territori, estan
impulsades pel Consorci del Moianès, destaquem les
següents:
1. La marca “El Moianès ve de gust”, ha afavorit que,
en els darrers anys, els productes d’aquesta comarca
i els plats que se’n deriven, s’hagin convertit en un
important element turístic i en un dinamitzador
econòmic per als municipis del Moianès.
2. Al voltant d’aquests productes de qualitat del
territori, s’ha dissenyat la campanya “Tasta’m”. La
campanya vol ser una manera d’entendre la relació
entre el productor i el consumidor i una eina al servei
dels productors del camp i dels oficis de l’alimentació.
3. S’han establert 4 línies estratègiques per
desenvolupar el sector ecològic d’aquest territori:
22 23
Línia 1. Informació i sensibilització
Línia 2. Assessorament i formació al sector
Línia 3. Promoció i comercialització
Línia 4. Planificació
4. Impuls de l’”Associació empresarial per l’agricultura
ecològica”. L’associació és una organització d’àmbit
català, sense ànim de lucre que vol integrar a tots aquells
elaboradors i comercialitzadors que estiguin inscrits al
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica que és,
a dia d’avui, l’autoritat certificadora a Catalunya
El Solsonès
El Solsonès és una comarca tradicionalment agrícola i
ramadera, però la necessitat de diversificació econòmica
en el sector primari, ha comportat el naixement de
noves fonts d’ingressos per a les economies rurals;
així com l’agroturisme, la producció i/o elaboració de
productes agroalimentaris i ecològics.
Aquestes activitats, tenen com a objectiu comú
posar en valor els recursos locals, així, els productes
tradicionals, artesanals i de proximitat garanteixen una
millor qualitat del producte final.
Les principals iniciatives relacionades amb el
desenvolupament del sector agroalimentari, que s’estan
duent a terme en aquest territori, estan impulsades pel
Centre de desenvolupament Integrat de Catalunya
(Cedricat) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
(CTFC), algunes d’elles són:
1. El Cedricat, amb col·laboració amb el CTFC, va
elaborar i editar a finals de 2009, la “Guia de productes
locals de qualitat del Solsonès”. La guia incorpora
prop d’una quarantena de productors i elaboradors
alimentaris de la comarca. D’aquests, una desena
ofereixen carns i derivats i deu més pa i pastisseria.
També hi ha el contacte de la dotzena de productors
de patates de Cambrils i d’Odèn i els cinc productors
ecològics de carn, així com quatre productors d’horta,
molts dels quals també ecològica. Elaboradors de
formatges, conserves i patés completen la llista
d’empreses agroalimentàries de la comarca.
La guia té com a finalitat promocionar, donar a conèixer
i sobretot impulsar un sector que valoritza i potencia
l’economia local.
2. “El projecte Innovador Llavorae.cat” impulsat
per l’Ajuntament de Manresa conjuntament amb el
CEDRICAT, APRODISCA i DINAMIS, que compta amb
el cofinançament del Servei d’Ocupació de Catalunya,
i que té com a objectiu la generació de nous llocs de
treball en el sector de la producció ecològica i local.
En el marc d’aquest projecte el Cedricat impulsa la
iniciativa “El producte i la cuina de casa nostra”,
són sessions per la debat i l’intercanvi amb la finalitat
de contribuir a fer un pas endavant en la promoció
dels productes agroalimentaris locals de qualitat
a la comarca del Solsonès, en especial al sector
de l’hostaleria i la restauració. S’adreça a persones
restauradores, cuineres, productores del sector
agroalimentari i altres agents que puguin tenir interès
en la promoció dels productes locals (representants de
les administracions, comerços locals, cooperatives de
consum, etc). Consisteix en un cicle de 3 sessions en
les quals s’han abordat diferents aspectes vinculats al
binomi productes locals-restauració.
3. El Consell Comarcal del Solsonès, està treballant
per impulsar la creació d’una marca de garantia per
als productes locals de qualitat de la comarca, amb
l’objectiu de diferenciar i valoritzar els productes del
Solsonès.
6.2. Anàlisi dels resultats
A través de les enquestes s’ha recollit informació i s’han
analitzat els següents ítems
A. Característiques de les empreses
B. Activitats relacionades amb el procés de creació
de l’empresa i capital relacional (Consideracions
específiques sobre la transferència de coneixement,
la col·laboració amb altres entitats i empreses, les
relacions comercials i l’ampliació de nous mercats)
C. Activitats relacionades amb la gestió
empresarial
D. Activitats relacionades amb el procés
d’internacionalització
E. Activitats relacionades amb la qualitat
F. Activitats relacionades amb el capital tecnològic (Innovació i inversió tecnològica. Activitats de valor afegit)
G. Capital humà (Plantilla, perfil professional, requeriments i necessitats futures en matèria de recursos humans)
H. Infraestructures i comunicació del territori
A. Característiques de les empreses
Han contestat l’enquesta un total de 24 empreses distribuïdes, pel territori objecte d’actuació, de la següent
manera:
Taula 6.1. Distribució territorial de les empreseDistribució territorial empreses
Berguedà 9Moianès 4Solsonès 11
24
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa a l’activitat principal de les empreses, el 26% basen la seva activitat en la “Indústria Càrnia”, i el 23% en
la “Indústria del cacau, xocolata i productes de confiteria”.
El 17% de les empreses pertanyen a la “Indústria del pa, galetes i pastisseria”, el 13% són empreses de la “Indústria
làctia”, el 9% de la “Indústria de pastes i similars”, el mateix percentatge són “Indústria de la resta de productes” i el
4% restant pertanyen a la “Indústria de fruites i hortalisses”.
Figura 6.1. Activitat principal de les empreses
Font: Elaboració pròpia
24 25
Els tipus de productes que ofereixen les empreses, segons l’activitat principal d’aquestes, són:
Indústria Càrnia: Embotits curats i cuits, derivats carnis del porc (Canal-tall fresc- curats), carn de cabrit,
Indústria del cacau, xocolata i productes de confiteria: Rebosteria, bombons.
Indústria del pa, galetes i pastisseria:Pastisseria sortida i coques, pans diversos, pizzes i panninis, galetes, torrons
i neules, panellets
Indústria de pastes i similars: Pastes d’alimentació
Indústria de la resta de productes:Plats precuinats, ingredients per a postres, neules i torrons, snacks, fruits secs,
patates xips, cereals, melmelades, confitures, codonyat.
Indústria de fruites i hortalisses: Conserves vegetals (Bolets, escalivada, samfaina, tòfona, etc).
La gran majoria d’empreses dels tres territoris ofereixen algun producte estrella, destaca el Moianès on el 100% de
les empreses enquestades ofereixen algun d’aquests productes. Aquests són molt variats, en funció de l’activitat
principal de les empreses, destaquem la llonganissa, llesques tipus pizza, galetes de cep, coca de croissant,
panettone, neules i torrons, mató, màquina expenedora de llet fresca, pasta d’espelta ecològica, escalivada,
canelons, rissotos i crispetes per a microones.
Figura 6.2. Productes estrella que ofereixen les empreses per comarques
Font: Elaboració pròpia
La majoria d’empreses del Solsonès, no tenen previst oferir nous productes a curt termini, al Moianès la meitat
de les empreses pensen oferir nous productes i l’altra meitat no s’ho han plantejat com un objectiu a curt termini.
Per contra, a la comarca del Berguedà més del 80% de les empreses tenen previst, a curt termini, oferir nous
productes.
Alguns d’aquests nous productes són: hamburgueses de peus de porc, pa de fetge i sobrassada, embotits cuits,
pastes amb bolets, lioneses, formatge de cabra, olis i sal trufada i melmelada de cafè.
Figura 6.3. Previsió d’oferir algun producte estrella per territori
Font: Elaboració pròpia
El 65% de les empreses afirmen haver canviat, ampliat o variat l’oferta dels seus productes, en els darrers tres
anys.
En molts casos, aquests canvis han consistit en ampliar els productes oferts, introduint noves línies d’elaboració, o
modernitzant les existents i millorant la qualitat dels productes que ja ofereixen.
Figura 6.4. Variació dels productes estrella, en els darrers tres anys
Font: Elaboració pròpia
El 74% de les empreses no formen part de cap marca de qualitat local o comarcal de productes agroalimentaris.
El 25% restant, formen part de les marques promogudes des dels territoris del Moianès i del Berguedà.
26 27
Figura 6.7. Àmbit territorial de la venda dels seus productes
Font: Elaboració pròpia
L’àmbit territorial que avarca les vendes de les empreses, varia segon la comarca. Més del 80% de les empreses
del Moianès, venen els seus productes en els mercats locals, comarcals, catalans o espanyols, aquest percentatge
està distribuït de manera bastant proporcional entre tots els àmbits territorials. Aquesta és una característica que
només es dóna al Moianès, a les altres dues comarques la distribució no és tant proporcional.
Pel que fa al Berguedà, el 80% de les seves empreses venen els seus productes als mercat comarcal o català, el 70%
de les empreses del Solsonès segueix una tendència semblant.
Figura 6.8. Àmbit territorial de la venda dels seus productes per comarques (I)
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.5. Participació en marques de qualitat de productes agroalimentaris.
Font: Elaboració pròpia
El 69% de les empreses, no consideren adient unificar totes les empreses de la zona que es dediquen a la mateixa
activitat econòmica, o similar, sota una sola marca.
Els motius principals són diversos, algunes opinen que el producte que s’ofereix no és prou homogeni i que la
matèria primera que s’utilitza per elaborar el producte final pot ser molt diferent, cada obrador fabrica el seu propi
producte i això els fa ser diferent els uns dels altres. Altres causes que justifiquen la no necessitat d’agrupar-se sota
una mateixa marca, és que aquesta no contribueix, necessariament, a obtenir un posicionament en el mercat,
també defensen la independència de cada empresa per treballar com considerin més adient i el desinterès per fer
projectes conjunts.
El 39% de les empreses que veuen positiu agrupar-se sota una mateixa marca, creuen que aquesta iniciativa els
ajudaria a millorar aspectes com la promoció, la difusió i la comercialització dels seus productes i a millorar costos
i reduir serveis.
Algunes opinen que hi estan d’acord, sempre que es mantinguin uns criteris de qualitat, servei, preus, etc...
Figura 6.6. Agrupació de les empreses sota una sola marca
Font: Elaboració pròpia
Més del 60% de les empreses enquestades, dels tres territoris, realitzen les vendes del seus productes en un
àmbit comarcal (32%) o a Catalunya (30%). Només el 10% venen a la resta d’Europa o del món.
28 29
Figura 6.9. Àmbit territorial de la venda dels seus productes per comarques (II)
Font: Elaboració pròpia
L’evolució de les vendes dels productes, dels darrers tres anys, és positiva per les empreses de les tres comarques.
El 44% afirmen que “Ha augmentat moderadament” les vendes i el 12% les “Ha augmentat àmpliament”, també cal
tenir en compte que quasi una quarta part les “Ha mantingut” i només el 20% de les empreses “Ha disminuït” les
seves vendes, en major o menor grau.
Figura 6.10. Evolució de les vendes dels productes en els darrers tres anys
Font: Elaboració pròpia
Un vegada analitzats els factors de competitivitat de les empreses de les tres comarques, totes elles coincideixen,
en que els dos factors en les que són més competitives, són la “Qualitat” i el “Producte o servei”.
El 75% de les empreses del Berguedà, opinen que són més competitives en aspectes com la “Qualitat” (44%),
seguit del “Producte o servei” (31%).
Figura 6.11. Factors de competitivitat de les empreses del Berguedà
Font: Elaboració pròpia
El 89% de les empreses del Moianès, consideren que són més competitives, quasi a parts iguals, en el “Producte o
servei” (45%) i en la “Qualitat” (44%).
Figura 6.12. Factors de competitivitat de les empreses del Moianès
Font: Elaboració pròpia
El Solsonès, presenta unes característiques molt similars, el 86% de les empreses d’aquesta comarca consideren
que són més competitives en aspectes com la “Qualitat” (45%), seguit del “Producte o servei” (41%).
30 31
Figura 6.13. Factors de competitivitat de les empreses del Solsonès
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa a l‘evolució del número de persones treballadores, des de la creació de l’empresa fins a l’actualitat, la
majoria d’empreses dels tres territoris “han mantingut” la plantilla o bé l’”han augmentat lleugerament”.
En el cas del Solsonès, el 50% de les empreses “han mantingut” al seu personal i el 25% “ha augmentat lleugerament”
el número de persones treballadores, des de la seva creació. Un 9% de les empreses d’aquesta comarca, “han
disminuït lleugerament” la seva plantilla, aquesta realitat només es dóna al Solsonès.
En el cas del Moianès, el percentatge d’empreses “Que han mantingut” i “Que han augmentat lleugerament” el
personal, coincideix en un 27%.
Destaca el Berguedà, on més de la meitat de les empreses enquestades, el 56%, ha augmentat la seva plantilla des
dels seus inicis.
Figura 6.14. Evolució del personal contractat per comarques.
Font: Elaboració pròpia
Aquesta tendència dels tres territoris, de l’evolució positiva del personal contractat, des de la fundació de les
empreses fins a l’actualitat, es pot veure més clarament a les figures 6.15, 6.16 i 6.17.
La majoria d’empreses del Berguedà, el 62%, van començar amb una plantilla d’entre 2 i 5 persones, actualment
aquest percentatge s’ha reduït fins el 45%.
Cal destacar que, l’evolució del personal contractat al Berguedà ha estat positiva ja que, en l’actualitat, el 22% de
les empreses tenen entre 6 i 10 treballadors i el 33% tenen més de 20 persones en plantilla.
Figura 6.15. Evolució del personal contractat al Berguedà
Font: Elaboració pròpia
En el cas del Moianès, la tendència és semblant que al Berguedà. El 33% van iniciar el seu projecte empresarial amb
1 sola persona treballadora,el 67% restant de les empreses van començar amb una plantilla d’entre 2 i 5 persones.
Actualment només una quarta part de les empreses tenen entre 2 i 5 persones treballadores.
L’evolució del personal contractat al Moianès també ha esta positiva ja que, en l’actualitat, el 25% de les empreses
tenen entre 6 i 10 treballadors, el 25% tenen entre 10 i 20 persones i el 25% restant, tenen més de 20 persones en
plantilla.
Figura 6.16. Evolució del personal contractat al Moianès
Font: Elaboració pròpia
32 33
En el cas del Solsonès, el número de persones treballadores que tenien les empreses en la seva fundació és
semblant que al Moianès, tot i que la seva evolució ha estat significativament diferent. El 73% de les empreses van
començar amb una plantilla d’entre 2 i 5 persones i el 27% restant van iniciar el seu projecte empresarial amb 1
sola persona treballadora. Actualment un percentatge petit d’empreses, el 9%, continua tenint una única persona
treballadora, el 46% tenen entre 2 i 5 persones treballadores, el 27% entre 6 i 10 persones i el 18% tenen entre 10
i 20 persones en plantilla. En aquesta comarca l’evolució del personal contractat també es pot considerar positiva.
Figura 6.17. Evolució del personal contractat al Solsonès
Font: Elaboració pròpia
B. Activitats relacionades amb el procés de creació de l’empresa i capital relacional
Els empresaris i empresàries que han participat en l’enquesta, han escollit diferents motius pels quals van crear
la seva pròpia empresa, però n’hi ha dos que destaquen per sobre dels altres. Els que més es repeteixen són, en
primer lloc, per “Posar en pràctica les meves idees” i en segon lloc per “Tradició Familiar”.
Figura 6.18. Motius pels quals van crear l’empresa
Font: Elaboració pròpia
Si fem l’anàlisi per comarques, els resultats són molt similars, els motius principals per crear l’empresa són, en
major o menor percentatge, per “Tradició familiar” i per “Posar en pràctica les meves idees”.
Figura 6.19. Motius pels quals va crear l’empresa per comarques
Font: Elaboració pròpia
Com a principals inconvenients a l’hora de crear una empresa, les empreses enquestades destaquen, en primer
lloc, la “Situació econòmica actual”, seguida de la “Falta de capital inicial”, el “Risc massa elevat” i les “Càrregues
fiscals”.
Figura 6.20. Inconvenients a l’hora de crear l’empresa
Font: Elaboració pròpia
34 35
Les empreses del Berguedà, consideren que el principal inconvenient a l’hora de crear empreses és la “falta de
capital inicial”, en canvi per les empreses del Solsonès, principalment, ho és la “situació econòmica actual”, la qual
destaca per sobre de la resta d’inconvenients. Cal destacar, que les empreses del Moianès, redueixen a tres els
principals inconvenients per crear una nova empresa, coincidint els dos primers amb els principals entrebancs que
trobem al Berguedà i al Solsonès, el tercer és la “Competència o sector”
Figura 6.21. Inconvenients a l’hora de crear l’empresa per comarques
Font: Elaboració pròpia
El 77% de les empreses enquestades dels tres territoris, opinen que actualment és més difícil crear una empresa.
Cal destacar que a la comarca del Solsonès, aquesta és una opinió generalitzada, ja que la totalitat de les empreses
enquestades ho creuen.
Figura 6.22. Grau de dificultat a l’hora de crear l’empresa
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.23. Grau de dificultat a l’hora de crear l’empresa per comarques
Font: Elaboració pròpia
Més de la meitat (57%) de les empreses dels tres territoris, van demanar suport a l’hora de crear l’empresa. Amb
l’objectiu d’obtenir informació sobre temes relacionats amb el procés de creació de les empreses, aquestes van
contactar amb persones i/o organismes especialitzats.
La resposta és molt diversa en funció de la comarca. Al Berguedà, les empreses es van decantar per demanar suport
a “Organismes oficials promoguts per la Generalitat, la Diputació, els Ajuntaments”, etc.. o al mateix “Consorci de
Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (CFI)”.
Al Moianès, en canvi, les empreses han demanat suport, a parts iguals, a les seves “amistats” i “col·legues
professionals”, també ho han fet al mateix “Consorci del Moianès (CMM)”.
Al Solsonès, les empreses han confiat més en els “familiars” i els “col·legues professionals”.
Figura 6.24. Demanda de suport institucional durant el procés de creació de l’empresa
Font: Elaboració pròpia
36 37
Figura 6.25. Contactes realitzats en el procés de creació de l’empresa per comarques
Font: Elaboració pròpia
L’existència de programes especialitzats i/o d’ajudes públiques,no contribueix favorablement a l’hora de crear
una empresa, aquesta és una opinió bastant generalitzada de l’empresariat de les tres comarques, ja que el 80%
han manifestat aqueta opinió.
Figura 6.26. Ajudes públiques a l’hora de crear l’empresa
Font: Elaboració pròpia
En relació al grau de valoració sobre els serveis i programes relacionats amb la creació d’empreses als tres
territoris, d’una banda la valoració és positiva, ja que més del 50% de les empreses estan “d’acord” en que aquests
serveis, “Són adequats a les necessitats de l’empresariat”, “Els considero encertats i útils” o “Col·laboren a tenir èxit
en el procés de creació d’una empresa”. Cal destacar, però, que el 40% de les empreses està en “desacord” amb
aqueta última afirmació.
D’altra banda , més del 70% de les empreses també estan “d’acord” en que aquests serveis “No s’utilitzen gaire”, o
“No es promocionen de forma eficient” ni “Són prou coneguts”.
Figura 6.27. Grau de valoració dels serveis i programes de creació d’empreses
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa a les estratègies que les empreses consideren més importants, perquè la seva empresa sigui
competitiva, cal destacar que més del 90% consideren com a “Molt important” la “Qualitat del producte/servei”.
El 60% o més, troben “Molt important”, altres estratègies relacionades amb el productes i/o servei com, “Oferir
productes/serveis diferenciats”, “Oferir serveis/productes que altres empreses no ofereixen” i “Oferir productes/
serveis atractius i adequats a les necessitats actuals”. El 60% de les empreses també consideren “Molt important”
“L’adaptació a la clientela”.
Figura 6.28. Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat
Font: Elaboració pròpia
38 39
Figura 6.30. Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Moianès
Font: Elaboració pròpia
Les empreses del Solsonès també consideren com a “Molt important” o “Important”, perquè la empresa sigui
competitiva, aspectes relacionats amb el Producte i/o servei i amb l’“Adaptació a la clientela” i l’”Experiència tècnica
i científica de l’empresa”
Figura 6.31. Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Solsonès
Font: Elaboració pròpia
Les empreses del Berguedà, tendeixen a considerar com a “Molt important”, perquè la empresa sigui competitiva,
aspectes relacionats amb el producte. El 100% opinen que ho és la “Qualitat del producte/servei” i “Oferir productes/
serveis diferenciats” i el 80% opinen que és “Molt important” “Oferir serveis/productes que altres empreses no
ofereixen” i “Oferir productes/serveis atractius i adequats a les necessitats actuals”.
Figura 6.29. Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Berguedà.
Font: Elaboració pròpia
Igualment, les empreses del Moianès, consideren com a “Molt important”, perquè la empresa sigui competitiva,
aspectes relacionats amb el producte, el 100% opinen que ho és la “Qualitat del producte/servei”, i el 70% o més,
consideren “Important” “Oferir serveis/productes que altres empreses no ofereixen” i “Oferir productes/serveis
atractius i adequats a les necessitats actuals” i “Adaptació a la clientela”. Cal destacar que és l’únic territori on
la totalitat de les empreses consideren “Important” altres aspectes com, l’”Experiència tècnica i científica de
l’empresa” i també que el 100% de les empreses consideren “Poc important” la “Localització de l’empresa”.
40 41
C. Activitats relacionades amb la gestió empresarial
El 71% de les empreses enquestades, afirmen que no tenen cap pla estratègic definit, per als propers tres anys.
Figura 6.33. Existència d’un pla estratègic
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa al número absolut de clients registrats, el 41% de les empreses tenen una cartera de més de 100
clients, d’aquestes el 12% tenen de 101 a 200 i el 29% més de 200 clients.
El 59% restant, tenen menys de 100 clients registrats, d’aquestes el 12% tenen entre 51 i 100, el 41% tenen entre
26 i 50 clients i el 6% tenen registrats menys de 25 clients.
Figura 6.32. Número de clients registrats
Font: Elaboració pròpia
Al Berguedà, la majoria d’empreses enquestades, tenen més de 200 clients registrats, al Moianès les empreses
estan repartides al 50%, la meitat tenen més de 200 clients i l’altra meitat entre 26 i 50.
En canvi al Solsonès, destaquen molt per sobre, les empreses amb una cartera de clients entre 26 i 50.
Figura 6.34. Número de clients registrats per comarques
Font: Elaboració pròpia
En referència a la tipologia de la clientela de les empreses dels territoris, objecte d’actuació, aquesta està molt
repartida. El 29% de les empreses confirmen que la seva clientela, majoritària, és la “Població en general”, seguit
del 19%, les quals opinen que ho és una clientela “Familiar”.
Figura 6.35. Tipologia de la clientela
Font: Elaboració pròpia
El perfil de la clientela de les empreses del Berguedà, és majoritàriament, “Població en general” i “Col·lectius
específics”, en canvi al Moianès, destaquen com a clients de les seves empreses “Altres activitats empresarials”.
Les empreses de la comarca del Solsonès, són les que presenten una tipologia de clientela més diversa (població
en general, famílies, activitats empresarials, jovent, tercera edat, etc..), però els clients que més destaquen són la
“Població en general” i la “Familiar”.
42 43
Figura 6.36. Tipologia de la clientela per comarques
Font: Elaboració pròpia
Les empreses tenen la percepció que els aspectes que més valoren la seva clientela són, en primer lloc, “La
qualitat” del producte; seguit del “Bon tracte i l’amabilitat del personal” i de “Les característiques diferenciades del
producte/servei”.
Les empreses de les tres comarques, coincideixen en que aquest tres són els aspectes que més valoren la seva
clientela, en major o menor grau. (veure figura 6.37)
Aquesta percepció, coincideix amb l’opinió de les empreses sobre la importància de la “Qualitat del producte/
servei”, com a l’estratègia més important perquè la seva empresa sigui competitiva.
Figura 6.37. Aspectes que més valora la clientela
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.38. Aspectes que més valora la clientela per comarques.
Font: Elaboració pròpia
Els canals de distribució que utilitzen les empreses dels tres territoris, són molt diversos, cal destacar que el 31% de
les empreses fan “Venta directa”, seguides del 18% que utilitzen el “Comerç de proximitat”. És important remarcar la
següent dada, un 11% de les empreses enquestades, utilitzen “Internet” per la venda dels seus productes o serveis.
Figura 6.39. Canals de distribució més utilitzats
Font: Elaboració pròpia
L’origen dels proveïdors de la majoria d’empreses (82%), són d’àmbit nacional, ja sigui local (16%), comarcal
(20%), català (28%) o de la resta de l’estat espanyol (18%). Tant sols el 18% de les empreses tenen proveïdors
d’àmbit Internacional.
Si fem l’anàlisi per comarques la tendència és molt similar (veure figura 6.40)
44 45
Figura 6.40. Origen dels proveïdors
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.41. Origen dels proveïdors per comarques
Font: Elaboració pròpia
A la majoria d’empreses enquestades, un 64%, no les subcontracten, es a dir, no produeixen per a altres empreses
del sector més grans.
Figura 6.42. Producció per a altres empreses del sector
Font: Elaboració pròpia
D.Activitats relacionades amb el procés d’Internacionalització
El 81% de les empreses enquestades no exporten. Del 19% d’empreses que afirmen que exporten, el 9% opina
que el percentatge de facturació que correspon a l’exportació és “Moderat (5-30%)”, el 5% opina que és “Alt (<
50%)” i el 5% restant opina que és “Baix (0-5%)”.
Figura 6.43. Percentatge de facturació corresponen a l’exportació
Font: Elaboració pròpia
Del 19% d’empreses que exporten, la meitat ho fan a la Unió Europea, el 17% a Àfrica i Àsia, el 16% a EEUU i el 17%
restant ho fan a altres països.
46 47
Figura 6.46. Eines de suport al procés d’externacionalització
Font: Elaboració pròpia
E. Activitats relacionades amb la qualitat
El 69% de les empreses enquestades, no té cap tipus de certificació de qualitat.
El 35% restant, disposen de certificats de qualitat com el diploma de mestre artesà, la certificació Ecològica del
Consell Català de Producció Agrària Ecològica, la certificació de gestió de la qualitat (ISO 9001) o la de sistemes de
gestió mediambiental (ISO 14000), o la Q de Qualitat Turística.
Figura 6.47. Certificats de qualitat
Font: Elaboració pròpia
Gairebé la meitat d’empreses (48%), que consideren que la certificació de qualitat contribueix a obtenir un
posicionament diferenciat al mercat, opinen que el segell de certificació els hi pot oferir avantatges per
“Augmentar el prestigi de l’empresa i/o com a eina de promoció”. Altres de les avantatges que més destaquen són,
“incrementar la clientela i/o la seva fidelització” (16%) i “garantir la qualitat dels productes o serveis” (14%).
Figura 6.44. Països al quals exporten
Font: Elaboració pròpia
Més del 90% de les empreses, afirmen que no han rebut cap ajuda o subvenció per al desenvolupament del seu
procés d’internacionalització.
Figura 6.45. Ajudes rebudes en el procés d’internacionalització
Font: Elaboració pròpia
Els mecanismes de suport a l’exportació, que les empreses utilitzen en el procés d’internacionalització, són
diversos. El 33% de les empreses “Participa en fires internacionals” i el mateix percentatge rep “Assessorament i
orientació per consultories privades”, el 17% “Participa en fires estatals” i, igualment, el mateix percentatge utilitza
“Altres” mecanismes de suport.
48 49
Figura 6.48. Avantatges que ofereixen els certificats de qualitat
Font: Elaboració pròpia
Si analitzem les dades per comarques, els resultats són molt similars, tal i com es pot veure a la figura 6.48
Figura 6.49. Avantatges que ofereixen els certificats de qualitat per comarques
Font: Elaboració pròpia
El 67% del total d’empreses enquestades, no aplica criteris de Responsabilitat Social Empresarial (RSE).
Figura 6.50. Aplicació de criteris de RSE
Font: Elaboració pròpia
F. Activitats relacionades amb el capital tecnològic.
Tres quartes parts de les empreses, no realitzen cap tipus d’activitat o intercanvi amb universitats, associacions
o altres empreses del sector. Cal destacar que el Berguedà és la comarca que més relació té amb aquestes
entitats, ja que gairebé un 45% de les empreses d’aquest territori, afirmen que realitzen algun tipus d’activitat
amb l’Associació de Productors Agroalimentaris del Berguedà.
També cal destacar, que menys del 10% de les empreses del Solsonès, afirmen tenir relacions amb la universitat
quan alguns alumnes fan el projecte de fi de carrera a la seva empresa, la qual està relacionada amb el sector de la
ramaderia. Aquesta dada, situa al Solsonès en la comarca on les empreses tenen menys relació amb aquests tipus
d’entitats.
Figura 6.51. Relació amb universitats, associacions o altres empreses del sector
Font: Elaboració pròpia
50 51
Figura 6.52. Relació amb universitats, associacions o altres empreses del sector per comarques
Font: Elaboració pròpia
Més de la meitat de les empreses (56%) destinen alguna partida pressupostaria en concepte de R+D+I. En aquest
àmbit destaca àmpliament el Berguedà, ja que prop del 80% de les seves empreses, afirmen que destinen alguna
partida pressupostària per R+D+I. El percentatge que hi destinen va de l’1% al 10%, passant pel 2% i el 5%.
Figura 6.53. Partida pressupostària dedicada a R+D+I
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.54. Partida pressupostària dedicada a R+D+I per comarques
Font: Elaboració pròpia
El 62% del total de les empreses, forma part d’alguna associació o gremi. Els principals avantatges, que li ofereixen
formar part d’aquestes associacions o gremis són, ”Rebre informació i assessorament” (30%), “Representar el
sector” (20%), i “Buscar nous canals de promoció i comercialització”(17%).
Algunes de les empreses que no formen part de cap gremi o associació, opinen que no hi ha cap motiu important
per no fer-ho, simplement no s’ha donat l’oportunitat.
Figura 6.55. Convenis de col·laboració amb gremis o associacions
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.56. Avantatges que li ofereixen el convenis de col·laboració amb gremis o associacions
Font: Elaboració pròpia
52 53
Pel que fa a la inversió tecnològica, el 73% de les empreses enquestades, han realitzat algun tipus d’inversió
en els darrers tres anys. Cal destacar que el principal objectiu d’aquesta inversió ha estat la “Millora del procés
productiu” (33%), seguit de la “Seguretat alimentària” (22%) i la “Qualitat” (19%). Només un 3% d’aquetes empreses
han invertit en “Aspectes ambientals”.
Figura 6.57. Inversió tecnològica realitzada en els darrers tres anys
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.58. Objectius principals de la inversió tecnològica realitzada
Font: Elaboració pròpia
Si fem l’anàlisi per demarcacions, els objectius principals de la inversió tecnològica realitzada coincideixen.
Figura 6.59. Objectius principals de la inversió tecnològica realitzada per comarques
Font: Elaboració pròpia
El 67% de les empreses enquestades, no utilitza patents, drets de propietat o tecnologia pròpia.
Taula 6.2. Utilització de patents, drets de propietat o tecnologia pròpiaUTILITZA PATENTS, DRETS DE PROPIETAT O TECNOLOGIA PRÒPIA
SI 29%NO 67%NC 4%
100%
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa l’ús de les TIC per donar a conèixer els seus productes o serveis i fer transferències de tipus comercial,
especialment l’ús d’Internet, les xarxes socials i el comerç electrònic, el 62% de les empreses afirma que les utilitza.
La distribució per comarques no és massa uniforme, ja que poc més del 20% de les empreses del Solsonès utilitzen
les TIC i Internet, enfront de més del 80% de les empreses del Berguedà o el 100% de les del Moianès.
54 55
Aquestes dades també coincideixen, quan es fa l’anàlisi per comarques.
Figura 6.63. Canals de comunicació utilitzats per comarques
Font: Elaboració pròpia
El 71 % de les empreses no tenen definit un pla de màrqueting. Si fem l’anàlisi per comarques, aquest percentatge
augmenta fins el 80% a les comarques del Berguedà i el Moianès, en canvi al Solsonès es redueix fins al 65%.
Figura 6.64. Existència d’un pla de màrqueting
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.60. Ús de les TIC per accions de tipus comercial
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.61. Ús de les TIC per accions de tipus comercial per comarques
Font: Elaboració pròpia
Els canals que més utilitzen les empreses per interactuar amb la seva clientela, són les “visites comercials”, el 26%,
seguit de la “telefonia” i el “correu electrònic” que utilitzen el 23% i el 22% de les empreses, respectivament. El 17%
utilitza el “Web” per interactuar amb la seva clientela.
Figura 6.62. Canals de comunicació utilitzats
Font: Elaboració pròpia
56 57
Figura 6.65. Existència de un pla de màrqueting per comarques
Font: Elaboració pròpia
La meitat de les empreses assisteixen a fires i/o congressos “Moltes vegades” (12%) o “Alguna vegada” (38%) i
l’altra meitat, hi assisteixen “Poques vegades” (33%) o “Cap” (17%).
Figura 6.66. Assistència a fires o congressos
Font: Elaboració pròpia
G. Capital humà
Les empreses enquestades estan distribuïdes, segons el tipus de contracte laboral dels treballadors i treballadores,
de la següent manera:
El 38% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes “indefinits a temps complet” i la majoria
d’aquestes (19% sobre el total d’empreses) tenen entre 2 i 5 persones amb aquest tipus de contracte.
El 26% de les empreses, estan formades per “autònoms”, d’aquestes (el 14% sobre el total d’empreses) tenen 1 sola
persona treballadora com a autònoma.
El 19% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes “indefinits a temps parcial” i la majoria
d’aquestes (12% sobre el total d’empreses) tenen entre 2 i 5 persones en plantilla, amb aquest modalitat de
contractació.
El 8% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes “temporals a temps complet”, el percentatge
d’aquestes empreses amb 1 sola persona treballadora, entre 2-5, entre 6-10 i entre 11-20, coincideix en un 2% del
total d’empreses.
El 7% de les empreses, tenen personal contractat amb contractes ·temporals a temps parcial.
El 2% de les empreses, tenen personal contractat amb la tipologia de contracte “indefinit fix discontinu”.
Figura 6.67. Distribució del personal segons tipus de contracte
Font: Elaboració pròpia
58 59
Nota tipus de contracte: Aut: Autònoms, TTC: Temporal temps complet; TTP: Temporal temps, parcial, ITC: Indefinit
temps complet, ITP: Indefinit temps parcial, IFD: Indefinit fix discontinu.
Per comarques, les empreses del Berguedà destaquen per tenir molts més contractes de la modalitat “Indefinit a
temps complet”. A les empreses del Moianès la tipologia de contractes és més variada, “Indefinit a temps complet”,
“Indefinits a temps parcial”, “Temporals a temps complet i parcial” i “Autònoms”. A les empreses del Solsonès, és on
es quantifiquen més persones treballadores autònomes.
Figura 6.68. Distribució del personal segons tipus de contracte per comarques
Font: Elaboració pròpia
Les empreses enquestades estan distribuïdes, segons el nivell d’estudis que té la plantilla, de la següent manera:
El 34% de les empreses, tenen personal amb estudis de “Formació professional de grau superior”, el 22% del total
de les empreses tenen entre 2-5 persones treballadores amb aquest nivell d’estudis.
El 24% de les empreses, tenen personal amb estudis de “Formació professional de grau mitjà”, el 9% del total de
les empreses tenen entre 2-5 persones treballadores, el 6% entre 6-10 persones treballadores i el 3% entre 11-20
persones treballadores amb aquest nivell d’estudis.
El 12% de les empreses tenen persones contractades amb “Estudis Universitaris de grau superior” (Doctorat,
enginyeria, llicenciatura), d’aquestes el 9% del total d’empreses només té contractada 1 persona amb estudis
universitaris.
El 28% de les empreses, tenen persones contractades amb “Altres” estudis, generalment de formació bàsica, entre
2-5 persones el 16%, entre 6-10 persones el 3% i entre 11-20 persones el 3%, del total de les empreses.
Figura 6.69. Distribució del personal segons tipus de nivell formatiu
Font: Elaboració pròpia
Nota nivell d’estudis: Us:Universitaris grau superior, UM: Universitaris grau mig, FPS: Formació professional grau
superior, FPM: Formació professional grau mig, ALT: Altres.
Per comarques, a les empreses del Berguedà hi ha més persones amb “Altres” estudis i a les empreses del Moianès
trobem que el nivell d’estudi, dels treballadors i treballadores, està repartit equitativament, entre “Universitaris
superiors”, “Formació Professional” i “Altres”.
La majoria de persones contractades de les empreses del Solsonès, tenen estudis de “Formació professional”.
60 61
Figura 6.70. Distribució del personal segons tipus de contracte per comarques
Font: Elaboració pròpia
Més de la meitat de les empreses (56%), consideren que tenen els diferents perfils professionals coberts.
Al Moianès, aquest percentatge puja fins a més del 75%, per contra a la comarca del Solsonès només el 25% de les
empreses, opinen que tenen els perfils professionals coberts.
El 44% del total de les empreses que creuen que no tenen els perfils professionals coberts, opinen que els
perfils necessaris pel futur de l’empresa, estan relacionats amb l’àmbit comercial, d’administració i comptabilitat,
d’internacionalització i peons industrials.
Figura 6.71. Perfils professionals coberts
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.72. Perfils professionals coberts per comarques
Font: Elaboració pròpia
El 67% de les empreses enquestades, consideren que no tenen dificultats per trobar persones treballadores
qualificades i implicades a l’hora de cobrir els llocs de treball.
El 33% d’empreses restant, opinen que tenen dificultats per trobar personal qualificat en l’àmbit de la gestió
empresarial, personal amb coneixements d’idiomes, personal tècnic amb electromecànica, grangers i carnissers.
Pel que fa a la implicació del personal a l’empresa, algunes opinen que manca personal que treballi amb rigor.
Figura 6.73. Dificultat per trobar personal qualificat
Font: Elaboració pròpia
Les empreses del Berguedà, són les que presenten més dificultats per trobar personal qualificat (55%); enfront del
22% de les empreses del Moianès o el 18% de les empreses del Solsonès.
62 63
Figura 6.76. Facilita la realització de formació al personal
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.77. Facilita la realització de formació al personal per comarques
Font: Elaboració pròpia
El 41% de les empreses, ofereixen places de pràctiques professionalitzadores als centres formatius del territori.
Figura 6.78. Oferiment de pràctiques professionalitzadores
Font: Elaboració pròpia
Figura 6.74. Dificultat per trobar personal qualificat per comarques
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa a la formació del personal de les empreses, el 83% d’aquestes té un pla de formació de forma informal
i el 17% restant, afirma que disposa d’un pla de formació de forma explicita.
Figura 6.75. Disposa de pla de formació
Font: Elaboració pròpia
Més de la meitat de les empreses (59%), afirmen haver facilitat formació al seu personal, en el darrer any.
Les àrees formatives en que han realitzat formació aquestes empreses, són molt variades. Al Berguedà les
empreses han realitzat formació en “Altres”, “Hostaleria i recepció”, “Prevenció de riscos laborals”, “Gestió de recursos
humans” i “Promoció Innovació i noves tecnologies”.
Al Moianès, en canvi, les empreses només han realitzat formació en “Prevenció de riscos laborals”. I a la comarca del
Solsonès, les empreses han facilitat formació al seu personal, en “Altres”, “Prevenció de riscos laborals”.i “Qualitat o
medi ambient”.
64 65
Les empreses del tres territoris, valoren positivament els processos de pràctiques professionalitzadores. Les
consideren interessants i una molt bona opció, perquè els alumnes realitzin la formació pràctica directament a
les empreses. Algunes empreses opinen que, el fet de tenir alumnes en pràctiques, les obliga a millorar processos
interns.
H. Infraestructures i Comunicació
A continuació presentem la valoració, que han fet les empreses, sobre la qualitat i eficiència dels serveis i
recursos, que els ofereix la seva comarca. Els valors corresponen al percentatge d’empreses de la comarca que
han escollit cada una de les valoracions.
Taula 6.3. Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Berguedà
BERGUEDÀ Dolenta Regular Bona Molt bona
De transport (xarxa viària) 11% 33% 45% 11%
Logístics 22% 45% 22% 11%
De comunicacions (Telefonia mòbil, ADSL..) 37% 0% 50% 13%
De comerç nacional i internacional 17% 33% 50% 0%
De formació 12% 63% 25% 0%
De recerca i d’innovació (R+D+I) 25% 50% 12% 13%
De serveis empresarials 0% 50% 50% 0%
De tractament de residus 12% 25% 50% 13%
Sòl industrial 11% 22% 56% 11%
Font: Elaboració pròpia
Al voltant del 50% de les empreses del Berguedà, valoren com a “Bona” la qualitat i eficiència dels serveis “De
transport”, “De comunicacions”, “De comerç nacional i internacional”, “De serveis empresarials”, “De tractament de
residus” i de “Sòl Industrial”.
I com a “Regular” els serveis “Logístics”, “De formació”, “De recerca i d’Innovació” i “De serveis empresarials”.
Més d’un terç (37%) de les empreses del Berguedà, fan una valoració “Dolenta” dels serveis “De comunicacions” i
una quarta part, valoren amb el mateix grau els serveis “De recerca i d’Innovació”
Taula 6.4. Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Moianès
MOIANÈS Dolenta Regular Bona Molt bona
De transport (xarxa viària) 25% 50% 25% 0%
Logístics 0% 50% 50% 0%
De comunicacions (Telefonia mòbil, ADSL..) 25% 50% 25% 0%
De comerç nacional i Internacional 0% 75% 25% 0%
De formació 25% 0% 75% 0%
De recerca i d’innovació (R+D+I) 0% 75% 25% 0%
De serveis empresarials 9% 73% 18% 0%
De tractament de residus 0% 75% 25% 0%
Sòl industrial 25% 75% 0% 0%
Font: Elaboració pròpia
Un percentatge molt alt de les empreses del Moianès, valoren com “Regular” la qualitat i eficiència de tots els
serveis que els hi ofereix la comarca, excepte el “De formació” que és el servei més ben valorat.
El 75% de les empreses, fan una valoració “Regular” dels serveis “De comerç nacional i internacional”, “De recerca
i d’Innovació”, “De serveis empresarials”, “De tractament de residus” i de “Sòl Industrial”. El 50% de les empreses, fan
la mateixa valoració dels serveis de “De transport”, “Logístics” i “de comunicacions”.
Les empreses del Moianès, fan una “Bona” valoració dels els serveis “De formació” (75%) de les empreses i els
“Logístics” (50%).
Cal destacar, que una quarta part de les empreses d’aquest territori valoren com a “Dolenta” la qualitat dels
serveis “De transport”, “De formació” i de “Sòl industrial”
Taula 6.5. Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Solsonès
SOLSONÈS Dolenta Regular Bona Molt bona
De transport (xarxa viària) 27% 64% 9% 0%
Logístics 9% 64% 27% 0%
De comunicacions (Telefonia mòbil, ADSL..) 27% 37% 36% 0%
De comerç nacional i Internacional 18% 46% 36% 0%
De formació 10% 50% 40% 0%
De recerca i d’innovació (R+D+I) 9% 73% 18% 0%
De serveis empresarials 18% 18% 55% 9%
De tractament de residus 10% 40% 40% 10%
Sòl industrial 25% 75% 0% 0%
Font: Elaboració pròpia
Entre el 40% i el 75% de les empreses del Solsonès, valoren com a “Regular” la qualitat i eficiència de tots els
serveis que els hi ofereix la comarca, excepte de dos; el “De serveis empresarials” i el “De tractament de residus”.
Entre el 37% i el 50% de les empreses, també valoren com a “Regular” els serveis de “De comunicacions” “De
tractament de residus” “De comerç nacional i internacional” i “De formació”.
66 67
Entre el 64% i el 75% de les empreses, fan la mateixa valoració dels serveis de “De transport”, “Logístics” “De recerca
i d’innovació” i de “Sòl industrial”. Aquest darrer serveis, és el pitjor valorat per les empreses del Solsonès.
Les empreses del Solsonès, fan una “Bona” valoració dels serveis “De serveis empresarials” (55%)i els “De
tractament de residus” (40%).
Cal destacar, que una quarta part de les empreses de la comarca valoren com a “Dolenta” la qualitat dels serveis
“De transport”, “De comunicacions” i de “Sòl industrial”
La opinió sobre el serveis “De comunicacions”, està molt repartida, ja que un terç de les empreses,la valoren com a
“Dolenta”, i la mateixa proporció com a “Regular” i “Bona”
A continuació, presentem la opinió de les empreses de les tres comarques, sobre els reptes més importants que,
creuen que haurà d’afrontar el sector, en un futur proper i els obstacles amb que es troba actualment.
Principals Obstacles:
- La burocràcia administrativa. Una opinió, bastant generalitzada, es que s’haurien de diferenciar les empreses
artesanes de les grans indústries, pel que fa als tràmits fiscals i les condicions sanitàries i als requisits a l’hora
de crear una nova empresa.
- La població, en general, valora poc els productes de proximitat. Existeix la percepció que són més cars.
- Les dificultats econòmiques: falta de liquiditat, manca de finançament necessari per obtenir crèdits.
- La disminució de les vendes, que pot arribar a produir un abaratiment dels preus de venda.
- La competència de les grans superfícies i dels productes envasats, molts d’ells importats de la Xina.
- La baixa qualificació de les persones que comencen a treballar en el sector, juntament amb la poca
experiència professional.
Principals Reptes:
- Aconseguir la valorització dels productes de proximitat. Promoure els productes de qualitat i de proximitat.
- Millorar la professionalització del sector.
- Millorar els costos.
- Aconseguir la diferenciació del producte comarcal.
- Millorar la comercialització dels productes.
- Produir nous productes.
- Promoure l’esperit empresarial.
- Redefinir el concepte “Artesania”.
L’activitat econòmica amb més pes, entre les empreses
objecte d’estudi, és la “Indústria Càrnia”, la qual
representa un 26% del total, i la “Indústria del cacau,
xocolata i productes de confiteria” que representa el
23%.
La resta d’empreses basen la seva activitat en, el 17%
pertanyen a la “Indústria del pa, galetes i pastisseria”, el
13% són empreses de la “Indústria làctia”, el 9% de la
“Indústria de pastes i similars”, el mateix percentatge
són “Indústria de la resta de productes” i el 4% restant
pertanyen a la “Indústria de fruites i hortalisses”.
El perfil d’empreses agroalimentàries que ha participat
en l’estudi, és el de una petita empresa, amb un
número de persones treballadores entre 2 i 5, la majoria
autònomes o amb un contracte de treball “Indefinit a
temps complet” i amb un nivell formatiu de formació
professional, de grau mig o superior, o estudis de
formació bàsica.
En general, es tracten d’empreses de caràcter familiar,
de petita i mitja dimensió.
En aquests territoris, igual que passa a nivell català,
es dóna una gran atomització del sector, degut a que
la majoria d’aquestes empreses familiars estan poc
inclinades a guanyar dimensió.
Des de la fundació de les empreses fins a l’actualitat, la
majoria d’elles “han mantingut” el número de persones
treballadores o bé l’”han augmentat lleugerament”,
existeix doncs, una evolució positiva del personal
contractat.
Per comarques, les empreses del Berguedà destaquen
per tenir molts més contractes de la modalitat “Indefinit
a temps complet”. A les empreses del Moianès. la
tipologia de contractes és més variada, “Indefinit a
temps complet”, “Indefinits a temps parcial”, “Temporals
a temps complet i parcial” i “Autònoms”. A les empreses
del Solsonès, és on es quantifiquen més persones
treballadores autònomes.
Pel que fa al nivell d’estudis del personal, per comarques,
a les empreses del Berguedà hi ha més persones amb
“Altres” estudis i a les empreses del Moianès trobem
que el nivell d’estudis, està repartit equitativament,
entre “Universitaris superiors”, “Formació Professional”
i “Altres”.
Les empreses del Solsonès, destaquen perquè la
majoria de persones contractades, tenen estudis de
“Formació professional”.
Més de la meitat de les empreses, el 56%, consideren
que tenen els diferents perfils professionals coberts.
Al Moianès, aquest percentatge puja fins a més del
75%, per contra a la comarca del Solsonès només
tenen aquesta opinió el 25% de les empreses. Les
empreses consideren que els perfils professionals que
no estant coberts, però que són necessaris pel futur
de l’empresa, estan relacionats amb l’àmbit comercial,
d’administració i comptabilitat, d’internacionalització i
peons industrials.
Relacionat amb aquestes dades, el 33% de les
empreses, opinen que tenen dificultats per trobar
personal qualificat en l’àmbit de la gestió empresarial,
personal amb coneixements d’idiomes, personal tècnic
amb electromecànica, grangers i carnissers.
Per comarques, les empreses del Berguedà, són les que
presenten més dificultats per trobar personal qualificat
(55%); enfront del 22% de les empreses del Moianès o
el 18% de les empreses del Solsonès.
La gran majoria de les empreses, el 83%, tenen
implantat un pla de formació de manera informal i el
17% disposa d’un pla de formació, de forma explicita.
En el darrer any el 59% de les empreses, han facilitat
al seu personal l’accés a diferents accions de formació,
en les àrees formatives de, “Hostaleria i recepció”,
“Prevenció de riscos laborals”, “Gestió de recursos
humans” i “Promoció Innovació i noves tecnologies”,
al Berguedà. “Prevenció de riscos laborals”, al Moianès.
I “Prevenció de riscos laborals”.i “Qualitat o medi
ambient”, a la comarca del Solsonès.
7. CONCLUSIONS
68 69
Les empreses del tres territoris, valoren positivament
els processos de pràctiques professionalitzadores. Les
consideren interessants i una molt bona opció, perquè
l’alumnat realitzi la formació pràctica directament a les
empreses. En aquest sentit, el 41% de les empreses,
ofereixen places de pràctiques professionalitzadores,
als centres formatius del territori.
Més de la meitat de les empreses, el 65%, han canviat,
ampliat o variat l’oferta dels seus productes, en els
darrers tres anys. Aquests canvis estan relacionats,
principalment, amb l’ampliació dels productes
oferts, la introducció de noves línies d’elaboració, o la
modernització de les existents i la millora de la qualitat
dels productes que ja ofereixen.
Al Moianès, la meitat de les empreses pensen oferir
nous productes i a la comarca del Berguedà, aquest
percentatge augmenta fins el 80%. En canvia al
Solsonès, la majoria d’empreses, no tenen previst oferir
nous productes a curt termini.
La gran majoria d’empreses de les tres comarques,
ofereixen algun producte estrella, destaca la llonganissa,
llesques tipus pizza, galetes de cep, coca de croissant,
panettone, neules i torrons, mató, màquina expenedora
de llet fresca, pasta d’espelta ecològica, escalivada,
canelons, rissotos i crispetes per a microones.
La majoria de les empreses, el 74%, no formen part de
cap marca de qualitat local o comarcal de productes
agroalimentaris. I, majoritàriament, no consideren adient
unificar totes les empreses de la zona, que es dediquen a la
mateixa activitat econòmica, o similar, sota una sola marca.
Al Berguedà està previst que , un cop creada i
constituïda la Marca de Qualitat del Berguedà, hi formin
part unes 10 empreses de l’Associació de productors
agroalimentaris de la comarca, ja que per poder obtenir
la marca comarcal de qualitat és necessari formar part
de l’associació.
Els motius principals són diversos, algunes empreses
opinen que el producte que s’ofereix no és prou
homogeni i que la matèria primera que s’utilitza per
elaborar el producte final pot ser molt diferent, cada
obrador fabrica el seu propi producte i això els fa ser
diferent els uns dels altres.
Altres causes que justifiquen la no necessitat
d’agrupar-se sota una mateixa marca, és que
aquesta no contribueix, necessariament, a obtenir
un posicionament en el mercat, també defensen la
independència de cada empresa per treballar com
consideri més adient i el desinterès, que existeix als
territoris, per realitzar projectes conjunts.
El 39% de les empreses, que veuen positiu agrupar-se
sota una mateixa marca, creuen que aquesta iniciativa
els ajudaria a millorar la promoció, la difusió i la
comercialització dels seus productes i a millorar costos i
reduir serveis. En aquest cas, creuen necessari, mantenir
uns criteris de qualitat, servei, preus, etc...
Quasi tres quartes parts de les empreses, el 74%, venen
els seus productes en un àmbit local, comarcal, o català.
Només el 10% venen a la resta d’Europa o del món.
En els darrers tres anys, l’evolució de les vendes dels
productes, ha estat positiva per les empreses de les tres
comarques. El 44% “Ha augmentat moderadament” les
vendes i el 12% les “Ha augmentat àmpliament”, i quasi
una quarta part les “Ha mantingut”.
En relació amb el procés de creació de l’empresa, la majoria
de l’empresariat afirma que els motius principals, pels
quals van crear la seva pròpia empresa, són per “Posar en
pràctica les seves idees” i per “Tradició Familiar”.
Igualment, l’empresariat destaca, com a principals
inconvenients a l’hora de crear una empresa, en primer
lloc, la “Situació econòmica actual”, seguida de la “Falta de
capital inicial”, el “Risc massa elevat” i les “Càrregues fiscals”.
Més de les tres quartes parts de les empreses, el 77%,
dels tres territoris, opinen que actualment és més difícil
crear una empresa.
Més de la meitat, el 57% de les empreses dels tres
territoris, van demanar suport a l’hora de crear el seu
propi negoci. Amb l’objectiu d’obtenir informació sobre
diferents temes relacionats amb el procés de creació de
les empreses, aquestes van contactar amb persones i/o
organismes especialitzats
Al Berguedà, les empreses es van decantar per
demanar suport a “Organismes oficials promoguts per
la Generalitat, la diputació, els ajuntaments”, etc.. o
al mateix “Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-
Berguedà (CFI)”.
Al Moianès, en canvi, les empreses van demanar
suport, a parts iguals, a les seves “amistats” i “col·legues
professionals”, també ho van fer al mateix “Consorci del
Moianès (CMM)”.
Al Solsonès, les empreses van confiar més en els
“familiars” i els “col·legues professionals”.
L’opinió que mereixen els serveis i programes
relacionats amb la creació d’empreses,a l’empresariat,
és diversa.
La meitat de les empreses estan “d’acord” en que
aquests serveis, “Són adequats a les necessitats
de l’empresariat”, “Els considero encertats i útils” o
“Col·laboren a tenir èxit en el procés de creació d’una
empresa”.
Per contra, quasi l’altra meitat de les empreses, el
40%, estan en “desacord” amb que aquests serveis
“Col·laboren a tenir èxit en el procés de creació d’una
empresa”.
D’altra banda, existeix una opinió bastant generalitzada,
entre les empreses (més del 70%), de que els serveis
i programes relacionats amb la creació d’empreses,
“No s’utilitzen gaire”, o “No es promocionen de forma
eficient” ni “Són prou coneguts”.
Una gran majoria de les empreses, el 80%, opinen que
l’existència de programes especialitzats i/o d’ajudes
públiques, no contribueix favorablement a l’hora de
crear una empresa.
D’una banda, la “Qualitat” i el “Producte o servei”, són els
factors en el que les empreses, de les tres comarques,
consideren que són més competitives.
D’altra banda, la gran majoria d’empreses, consideren
“Molt important” diferents estratègies perquè el seu
negoci sigui més competitiu. Aquestes estratègies
estan relacionades, principalment, amb el producte
com la “Qualitat del producte”, “Oferir productes
diferenciats”, “Oferir productes que altres empreses no
ofereixen” i “Oferir productes atractius i adequats a les
necessitats actuals”.
La majoria de les empreses, el 71%, afirmen que no
tenen cap pla estratègic definit, per als propers tres
anys.
La tipologia de la clientela de les empreses és molt
variada. El 29%, afirmen que la seva clientela majoritària
és la “Població en general”, seguit del 19%, les quals
opinen que ho és una clientela “Familiar”.
Pel que fa al número absolut de clients registrats, el
41% de les empreses tenen una cartera de més de 100
clients, d’aquestes el 12% tenen de 101 a 200 i el 29%
més de 200 clients.
El 59% restant, tenen menys de 100 clients registrats,
d’aquestes el 12% tenen entre 51 i 100, el 41% tenen entre
26 i 50 clients i el 6% tenen registrats menys de 25 clients.
Les empreses tenen la percepció, que els aspectes
que més valoren la seva clientela són, en primer lloc,
“La qualitat” del producte; seguit del “Bon tracte i
l’amabilitat del personal” i de “Les característiques
diferenciades del producte”.
Les empreses de les tres comarques, coincideixen en
que aquest tres són els aspectes que més valoren la
seva clientela, en major o menor grau.
Aquesta percepció, coincideix amb l’opinió de les
empreses sobre la importància de la “Qualitat del
producte”, com a l’estratègia més important perquè la
seva empresa sigui més competitiva.
Els canals de distribució, que més utilitzen les empreses,
són la “Venta directa” i el “Comerç de proximitat”.
Pel que fa a l’origen dels proveïdors de la majoria
d’empreses, el 82%, són d’àmbit nacional, ja sigui
local, comarcal, català o de la resta de l’estat espanyol.
I el 64% de les empreses no produeixen per a altres
empreses del sector més grans.
En general, les empreses es caracteritzen per una baixa
capacitat exportadora, igual que passa amb el sector
en general, a nivell català. La propensió exportadora
de la indústria agroalimentària, és relativament baixa i
circumscrita a l’àmbit geogràfic més pròxim.
El 81% de les empreses, de les tres comarques no
exporten. De les empreses que exporten els seus
productes, el 9%, opinen que el percentatge de
facturació que correspon a l’exportació és “Moderat (5-
30%)”, el 5% opinen que és “Alt (< 50%)” i el 5% restant,
creu que és “Baix (0-5%)”.
70 71
De les poques empreses que exporten, la meitat ho fan
a la Unió Europea, i la resta a Àfrica i Àsia, EEUU o altres
països del món.
Els mecanismes de suport a l’exportació, que més utilitzen
les empreses en el procés d’internacionalització són els
següents; el 33% “Participa en fires internacionals” i el
mateix percentatge rep “Assessorament i orientació
per consultories privades”, el 17% “Participa en fires
estatals” i, igualment, el mateix percentatge utilitza
“Altres” mecanismes de suport.
Més del 90% de les empreses, no han rebut cap ajuda
o subvenció per al desenvolupament del seu procés
d’internacionalització.
Més del 60% de les empreses enquestades, no té cap
tipus de certificació de qualitat, ni aplica criteris de
Responsabilitat Social Empresarial (RSE).
Malgrat aquesta dada, quasi la meitat de les empreses
opinen, que el segell de certificació els hi pot oferir
avantatges per “Augmentar el prestigi de l’empresa i/o
com a eina de promoció”.
Els certificats de qualitat que tenen les empreses, de
les tres comarques, són; el diploma de mestre artesà, la
certificació Ecològica del Consell Català de Producció
Agrària Ecològica, la certificació de gestió de la qualitat
(ISO 9001) o la de sistemes de gestió mediambiental
(ISO 14000), o la Q de Qualitat Turística.
Pel que fa a les activitats relacionades amb el capital
tecnològic, el 73% de les empreses enquestades,
han realitzat algun tipus d’inversió tecnològica en els
darrers tres anys. Els principals objectius d’aquesta
inversió han estat, la “Millora del procés productiu”, la
“Seguretat alimentària” i la “Qualitat”. Aquests objectius
coincideixen a les tres comarques.
El 67% de les empreses, no utilitza patents, drets de
propietat o tecnologia pròpia. I el 75% de les empreses,
no realitzen cap tipus d’activitat o intercanvi amb
universitats, associacions o altres empreses del sector.
Sent les empreses de la comarca del Solsonès, les que
menys relació tenen amb aquestes entitats.
Malgrat tot, més de la meitat de les empreses destinen
alguna partida pressupostaria en concepte de R+D+I,
en el cas del Berguedà aquest percentatge augmenta
fins el 80%. El percentatge que hi destinen, va de l’1%
al 10%, segons els casos. La reduïda dimensió de les
empreses, dificulta la seva capacitat per realitzar fortes
inversions en noves tecnologies.
Més de la meitat de les empreses, el 62%, formen
part d’alguna associació o gremi i els principals
avantatges que els hi aporten són, ”Rebre informació
i assessorament”, “Representar el sector”, i “Buscar nous
canals de promoció i comercialització”.
Algunes de les empreses que no formen part de cap
gremi o associació, opinen que no hi ha cap motiu
important per no fer-ho, simplement no s’ha donat
l’oportunitat.
El 62% de les empreses fan ús de les TIC per donar a
conèixer els seus productes o serveis i fer transferències
de tipus comercial, especialment l’ús d’Internet, les
xarxes socials i el comerç electrònic. La distribució
territorial no és massa uniforme, ja que poc més del
20% de les empreses del Solsonès, utilitzen les TIC i
Internet, enfront de més del 80% de les empreses del
Berguedà o el 100% de les del Moianès.
Els canals que més utilitzen les empreses per interactuar
amb la seva clientela són, les “visites comercials”, la
“telefonia”, el “correu electrònic” i el “Web”. Aquestes
dades també coincideixen, quan es fa l’anàlisi per
comarques.
L’assistència a fires i/o congressos, per part de les
empreses, està molt repartida ja que la meitat
assisteixen “Moltes vegades” o “Alguna vegada” i l’altra
meitat, hi assisteixen “Poques vegades” o “Cap”.
El 71% de les empreses, no tenen pla de màrqueting.
Per comarques, aquest percentatge augmenta fins el
80% al Berguedà i al Moianès, en canvi al Solsonès es
redueix fins al 65%.
La valoració, que han fet les empreses, sobre la qualitat
i eficiència dels serveis i recursos, que els ofereix la seva
comarca no és massa positiva.
Al Berguedà, al voltant del 50% de les empreses,
valoren com a “Bona” la qualitat i eficiència dels
serveis “De transport”, “De comunicacions”, “De comerç
nacional i internacional”, “De serveis empresarials”,
“De tractament de residus” i de “Sòl Industrial”. I com
a “Regular” els serveis “Logístics”, “De formació”, “De
recerca i d’Innovació” i “De serveis empresarials”.
El serveis que pitjor valoren els empreses del Berguedà
són els “De comunicacions” i “De recerca i d’Innovació”.
Un percentatge molt alt de les empreses del Moianès,
en alguns casos fins el 75%, valoren com “Regular” la
qualitat i eficiència de tots els serveis que els hi ofereix
la comarca, excepte el “De formació” que és el servei
més ben valorat.
El 25% de les empreses del Moianès, valoren com a
“Dolenta” la qualitat dels serveis “De transport” i de “Sòl
industrial”.
La gran majoria de les empreses del Solsonès, valoren
com a “Regular” la qualitat i eficiència de tots els serveis
que els hi ofereix la comarca, excepte de dos; el “De
serveis empresarials” i el “De tractament de residus”,
que els valora com a “Bona”.
El 25% de les empreses del Solsonès, també fan una
valoració “Dolenta” de la qualitat dels serveis “De
transport”, “De comunicacions” i de “Sòl industrial”
La opinió de les empreses de les tres comarques, sobre
els principals obstacles amb que es troben actualment,
són:
• La burocràcia administrativa. Una opinió, bastant
generalitzada, es que s’haurien de diferenciar les
empreses artesanes de les grans indústries, pel
que fa als tràmits fiscals i les condicions sanitàries
i als requisits a l’hora de crear una nova empresa.
• La població, en general, valora poc els productes
de proximitat.
• Les dificultats econòmiques: falta de liquiditat,
manca de finançament necessari per obtenir
crèdits.
• La disminució de les vendes, que pot arribar a
produir un abaratiment dels preus de venda.
• La competència de les grans superfícies i dels
productes envasats, molts d’ells importats de la
Xina.
• La baixa qualificació de les persones que
comencen a treballar en el sector, juntament amb
la poca experiència professional.
La opinió de les empreses de les tres comarques, sobre
els reptes més importants que, creuen que haurà
d’afrontar el sector, en un futur proper, són:
• Aconseguir la valorització dels productes de
proximitat. Promoure els productes de qualitat i
de proximitat.
• Millorar la professionalització del sector.
• Millorar els costos.
• Aconseguir la diferenciació del producte comarcal.
• Millorar la comercialització dels productes.
• Produir nous productes.
• Promoure l’esperit empresarial.
• Redefinir el concepte “Artesania”
Els territoris que formen part del projecte Catcentral
2.0: Innovació i Talent, fa temps que treballen
donant suport a diverses iniciatives a nivell local i
comarcal per tal de promoure diferents sectors, com
el de la indústria agroalimentària, que contribueixen
al desenvolupament econòmic del territori. En aquest
sentit el Berguedà i el Moianès, porten certa avantatge
a la comarca del Solsonès, ja que fa molt més temps
que treballen per posar en valor els productes
agroalimentaris de les seves comarques i tenen més
experiència en la gestió d’inicatives relacionades amb
el desenvolupament del sector agroalimentari.
Algunes d’aquestes iniciatives, les quals estan
relacionades amb el suport a l’associacionisme o la
creació de vincles entre diferents sectors, l’impuls
de marques col·lectives, la promoció dels productes
locals, etc..., es podrien prendre com a model i adaptar-
les per establir diferents línies d’actuació a la comarca
del Solsonès, o a altres territoris de característiques
similars.
La indústria agroalimentària al territori objecte
d’actuació, es configura com un sector dual, amb un
petit nombre de grans empreses i un gran nombre
de Pimes, característica que trobem igualment a
la indústria agroalimentària catalana. Aquest fet
dificulta la competència en el sector de la distribució i
l’adaptació a les condicions canviants de l’entorn. Això
72 73
fa, que el principal impediment perquè les empreses
realitzin les inversions necessàries per modernitzar-se,
és l’atomització del mercat
La indústria agroalimentària, de les tres comarques
objecte d’actuació, com a projecte de futur, ha de
seguir adaptant-se al canvi d’hàbits i preferències de
la societat. Alguns dels elements més rellevants, en el
present i el futur del sector són, la diferenciació dels
productes a través de la qualitat i l’origen (traçabilitat),
els aliments saludables o funcionals, la comoditat d’ús,
els productes ecològics, la nova clientela com les noves
famílies, i l’alimentació com a factor cultural.
La globalització comercial està provocant l’aparició
de nous competidors en el context internacional, de
manera que s’espera un creixement de la competitivitat
en els mercats mundials.
És evident, que la competitivitat i el desenvolupament
econòmic futurs estan estretament lligats a la gestió
del talent i a la globalització del coneixement.
Cal tenir present que, la innovació és una de les claus de
l’èxit de la competitivitat. La situació actual evidencia,
que el foment de la innovació no depèn exclusivament
de la recerca i la transferència del coneixement, sinó
que se supedita al finançament, la internacionalització,
els mercats, les persones i el territori. En tot cas, la
millora de la innovació i la competitivitat del sector
agroalimentari depèn, en bona part, de la generació i
la transmissió o transferència del coneixement, és a dir,
de la gestió del coneixement i de la seva aplicació en
l’empresa, i de la professionalització dels agents que
intervenen en la cadena agroalimentària
Consideracions prèvies
Les línies d’actuació i accions que aquí es presenten es consideren accions prioritàries per al desenvolupament i la
diversificació del sector de la indústria agroalimentària del conjunt del territori objecte d’actuació, les comarca del
Berguedà el Moianès i el Solsonès. En aquest sentit, no són accions que s’hagin d’emprendre de manera unilateral
per alguna de les administracions públiques de la comarca, sinó pel conjunt d’agents (tant públics com privats)
que puguin tenir incidència sobre el territori
Cal tenir en compte que les competències i recursos de què disposen, actualment, les diferents administracions
públiques són limitats i, per tant, impedeixen que puguin desenvolupar totes les accions que es considerarien
convenients. Així, algunes d’aquestes accions poden ser promogudes de manera conjunta per diferents entitats
públiques i privades, exercint un paper de lideratge alguna d’elles.
És aquí on poden jugar un paper important les tres entitats promotores del projecte “CatCentral 2.0 Innovació i
Talent”, el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis
del Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès). Igualment, pot jugar un paper
important la “xarxa d’entitats de desenvolupament econòmic” que s’està impulsant des del mateix projecte.
Entenem la xarxa com un espai de relació institucional i tècnic- professionals al voltant del desenvolupament
econòmic, que tindrà per missió oferir eines de col·laboració que contribueixin a la millora dels projectes i
actuacions de les institucions i entitats públiques i privades del territori
En aquest cas, les tasques a desenvolupar per part de les tres entitats o de la xarxa, serien tant executives com de
pressió i de suport als agents principals encarregats de dur-les a terme.
Per un altre costat, les accions que s’apunten prenen en consideració no només les aportacions realitzades pels
agents que han participat al llarg de l’etapa de diagnosi, sinó també experiències d’altres territoris.
Aquest document presenta un seguit de línies estratègiques d’actuació que es podrien considerar sectorials
prioritàries i un conjunt d’actuacions de caràcter més transversal, és a dir, que poden tenir repercussions sobre els
diferents sectors d’activitat de les tres comarques, que caldria potenciar.
Les línies estratègiques s’estructuren segons les següents accions:
A. Accions de suport a les empreses del sector de la indústria agroalimentàriaArticular i coordinar els serveis existents i oferts per diferents agents a les empreses, amb la finalitat de crear una
coordinació i distribució efectiva d’aquests, per tal de no duplicar recursos i poder atendre les especialitzacions
concretes que demana la indústria agroalimentària, del territori objecte d’actuació.
Fomentar el coneixement, ús i consum dels productes locals a través de la seva promoció.
Donar a conèixer experiències d’altres territoris, que donin suport a iniciatives empresarials que ofereixin productes
i serveis diferenciats, associats als valors mediambientals del territori i que potenciïn la imatge d’un producte
natural i artesanal.
Facilitar el contacte entre productors/es i elaboradors/es locals i el sector de l’hostaleria i la restauració, i
8. PROPOSTES D’ACTUACIÓ
74 75
proporcionar idees innovadores per a la incorporació d’aquests productes.
B. Accions formativesPromoure la formació de les persones treballadores en el sector de la indústria agroalimentària de les tres
comarques.
Formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors de la
indústria agroalimentària, que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores,
de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori.
Promoure la validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral de les persones treballadores de les
tres comarques, que els facilitarà el reconeixement acadèmic de l’experiència laboral adquirida i la validació de la
formació realitzada
C. Accions de promoció dels serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria.Promoure de forma eficient els serveis de creació d’empreses existents al territori.
Reforçar les eines i aquests serveis ja existents entorn l’emprenedoria, fent-los més eficients i útils per a la persona
emprenedora.
Coordinar el treball de tots els serveis públics i privats de les comarques per no duplicar esforços i assolir millors
resultats en conjunt.
Treballar amb els alumnes d’ESO, Batxillerat o Formació Professional, el foment de l’emprenedoria, l’esperit
empresarial i l’activació del talent, a través de la creació de projectes i apropant l’alumnat al coneixement de
les empreses del territori, als sectors d’activitat més representatius i als sectors emergents, que es podrien
implementar en un futur pròxim.
A títol esquemàtic, es presenten 19 fitxes on es descriuen les accions, atenent a la seva justificació i a la seva
implementació (temporalització, resultats, etc..), identificant els possibles agents implicats, tant interns com
externs al territori, les possibles vies de finançament, quan aquestes puguin ser diferents al finançament ordinari
del que depenen i el termini en el qual es poden implementar les accions (curt: 1 a 2 anys; mig: 2 a 4 anys; llarg:
més de 4 anys).
A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
Breu descripció i objectius
Articular i coordinar els serveis existents i oferts per diferents agents a les empreses, amb la finalitat de crear una coordinació i distribució efectiva d’aquests, per tal de no duplicar recursos i poder atendre les especialitzacions concretes que demana la indústria agroalimentària, del territori objecte d’actuació.Fomentar el coneixement, ús i consum dels productes locals a través de la seva promoció.Donar a conèixer experiències d’altres territoris, que donin suport a iniciatives empresarials que ofereixin productes i serveis diferenciats, associats als valors mediambientals del territori i que potenciïn la imatge d’un producte natural i artesanal. Facilitar el contacte entre productors/es i elaboradors/es locals i el sector de l’hostaleria i la restauració, i proporcionar idees innovadores per a la incorporació d’aquests productes.
Actuacions Públic objectiu Agents i entitats responsables
A1. Accions de difusió, promoció i intercanvi d’experiències
A11. Campanya de promoció dels productes locals A12. Intercanvi d’experiències d’altres territorisA13. Accions de promoció dels productors/es i elaboradors/es locals
Empreses del sector de la indústria agroalimentària i del sector de l’hostaleria i la restauració.Productors/es i elaboradors/es
.Àrees de Promoció Econòmica, dels tres territoris
.CFI, CM i CTFC.Serveis d’assessorament a la gestió
empresarial, dels tres territoris..Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de
Barcelona.Associacions empresarials, de productors,
elaboradors, etc....Gremis d’hostaleria, etc...
A2. Servei d’acompanyament i/o assessorament al teixit empresarial
A21. Accions de difusió i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses existentsA22. Eines per millorar la gestió del sector
Empreses del sector de la indústria agroalimentàriaServeis d’assessorament empresarial
.CFI, CM i CTFC.Àrees de Promoció Econòmica.Servei d’assessorament a la gestió empresarial
i a l’emprenedoria, dels tres territoris.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals
A3. Sistema local d’innovació (SLI)
Empreses del sector de la indústria agroalimentàriaUniversitatsCentres de recercaCentres de formacióAdministració local
.CFI, CM.CTFC: enfortint el projecte ‘Rural Living Lab,
reconegut com a ESDI (Espai Social de Innovació) i com a xarxa ENOLL (European Network of Living Labs)
. CEI Solsonès
A4. Millores estructurals dels serveis que ofereixen les tres comarques
Teixit empresarialAdministració local, comarcal i regional
. Diferents agents, públics i privats interns i externs, de les tres comarques
Termini Mig termini: A1 / A2 / A3Llarg termini: A4
Implementació
Altres ens, institucions i agents implicats externs a les tres comarques
Vies de finançament
.INCASOL.Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural.Cambra de Comerç i Indústria de
Barcelona i de Lleida.Patronat de Promoció Econòmica de la
Diputació de Lleida i de Barcelona..ACC1Ó.TECNIO
Diversos programes i iniciatives per a la innovació i recerca
.Per a projectes de inversió de les empreses: ajuts Leader
76 77
Línia estratègica: A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
A1. Accions de difusió, promoció i intercanvi d’experiències
Actuació:
A11 Campanya de promoció dels productes locals
Descripció
Fomentar el coneixement, ús i consum dels productes locals a través de la seva promoció.
Establir una campanya de promoció conjunta entre les empreses del sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques, aquesta campanya ha de contenir la temporalització i el pressupost de totes les activitats i ha de ser consensuada amb les empreses del sector.
Els mitjans a través dels quals es farà la promoció són
▪ Fires (Fira del Bolet, de la tòfona, jornades gastronòmiques, etc...)
▪ Comerços de les tres comarques
▪ Internet
▪ Xarxes socials
JustificacióLa col·laboració i diàleg conjunt entre els membres del mateix sector és bàsica per tal de crear un clima de creativitat, prosperitat i que sorgeixin noves alternatives i oportunitats de negoci entre l’empresariat.
Actuacions relacionadesA12.Intercanvi d’experiències d’altres territoris
A13. Accions de promoció dels productors/es i elaboradors/es locals
Vies de finançament i recursos humans destinats
Convocatòries de subvencions relacionades amb la promoció dels productes alimentaris artesanals
Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 Anual Públic Objectiu:
Empreses
Productors/es i elaboradors/es localsAgents implicats:
.CFI, CM i CTFCÀrees de Promoció Econòmica, dels tres territoris.Serveis d’assessorament a la gestió empresarial, dels tres territoris..Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions empresarials, de productors, elaboradors, comerciants, etc....Gremis d’hostaleria, etc...
Resultats previstos
Campanya de promoció conjunta dels productes locals, de la indústria agroalimentària.Indicadors de seguimentNombre d’accions de promoció realitzadesNombre d’usuaris/es que assisteixen a les accions de promocióNombre d’empreses del sector que participen en la campanya de promoció
Línia estratègica: A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
A1. Accions de difusió, promoció i intercanvi d’experiències
Actuació:
A12 Intercanvi d’experiències d’altres territoris
Descripció
Donar a conèixer experiències de territoris on s’hagi implantat una “marca”pròpia, amb la finalitat de valoritzar aquests territoris, mitjançant el suport a iniciatives empresarials que ofereixin productes i serveis diferenciats, associats als valors mediambientals del territori i que potenciïn la imatge d’un producte natural i artesanal.
Per exemple: la “Marca Parque Natural de Andalucía.
Els intercanvis es planificaran de manera anual, entre els tres territoris objecte d’actuació i estaran adreçats al teixit empresarial, productors/es, artesans/es, etc.... Es buscaran experiències d’altres territoris de Catalunya, d’altres CCAA, del sud de França o de diferents països de la mediterrània.
Justificació
És necessari valoritzar aquests territoris, mitjançant el suport a iniciatives empresarials que ofereixin productes agroalimentaris diferenciats, associats als valors mediambientals del territori i que potenciïn la imatge d’un producte natural i artesanal. En els resultats de la diagnosi queda reflectit, com una part de les empreses del sector, veuen positiu agrupar-se sota una mateixa “marca”. Ja que aquesta iniciativa els ajudaria a millorar la promoció, la difusió i la comercialització dels seus productes.
Actuacions relacionadesA11. Campanya de promoció dels productes locals
A13. Accions de promoció dels productors/es i elaboradors/es locals
Vies de finançament i recursos humans destinats
Interreg SUDOE (França i Espanya)Interreg IVC (zona mediterrània)Proyectos piloto (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 Anual Públic Objectiu:
Empreses
Productors/es i elaboradors/es localsAgents implicats:
.CFI, CM i CTFCÀrees de Promoció Econòmica, dels tres territoris.Serveis d’assessorament a la gestió empresarial, dels tres territoris..Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions empresarials, de productors, elaboradors, comerciants, etc....Gremis d’hostaleria, etc...Altres CCAA
Resultats previstos
4 intercanvis d’experiències, per conèixer la implantació d’una “marca pròpia, d’altres territoris de Catalunya, altres CCAA,Sud de França i països de la mediterrània.
Indicadors de seguimentNombre d’intercanvis d’experiènciesNombre de productors/es, artesans/es, etc... que hi participen Nombre d’empreses del sector que hi participen
78 79
Línia estratègica: A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
A1. Accions de difusió, promoció i intercanvi d’experiènciesActuació: A13 Accions de promoció dels productors/es i elaboradors/es locals
Descripció
Facilitar el contacte entre productors/es i elaboradors/es locals i el sector de l’hostaleria i la restauració, i proporcionar idees innovadores per a la incorporació d’aquests productes en els plats.
Organitzar trobades per posar en contacte les empreses productores i elaboradores de proximitat i els seus productes al sector de la restauració, a les escoles que ofereixin servei de menjador, als centres hospitalaris, residències d’avis/es, etc... ,. del territori.
Donar a conèixer experiències de cuiners/es que han apostat per la incorporació de productes agroalimentaris locals de qualitat com a estratègia de diferenciació.
Les accions es planificaran de manera anual, entre els tres territoris objecte d’actuació i aniran adreçades al teixit empresarial, productors/es, artesans/es, cuiners/es, restaurants etc..... El format pot ser divers, en funció de les necessitats (xerrades, demostracions, visites a restaurants, etc...).Es buscaran experiències d’altres territoris de Catalunya, d’altres CCAA, del sud de França o de diferents països de la mediterrània
Justificació
Amb aquesta acció es pretén facilitar eines i recursos per tal d’incorporar els productes locals de qualitat, a les cartes dels restaurants, de les escoles, dels centres hospitalaris, de les residencies d’avis, etc..., com un factor que contribueixi al desenvolupament de l’economia local, garanteixi la qualitat del producte i eviti les despeses i l’impacte ambiental que comporta importar productes d’altres països.
Aquesta darrera afirmació és una preocupació de les indústries agroalimentàries de es tres comarques, que queda palesa a la diagnosi.
Un dels reptes més important que es plantegen les empreses de les tres comarques, segons la diagnosi, és aconseguir la valorització dels productes de proximitat.
Actuacions relacionades
A11. Campanya de promoció dels productes locals
A12. Intercanvi d’experiències d’altres territoris
Vies de finançament i recursos humans destinats
Interreg SUDOE (França i Espanya)Interreg IVC (zona mediterrània)Proyectos piloto (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 Anual Públic Objectiu:
Empreses de la indústria agroalimentària
Restauradors/es
Productors/es i elaboradors/es localsAgents implicats:
.CFI, CM i CTFCÀrees de Promoció Econòmica.Serveis d’assessorament a la gestió empresarial.Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions empresarials, de productors, elaboradors, comerciants, etc....Gremis d’hostaleria, etc...Altres CCAA
Resultats previstos
4 accions per promoure els productors/es i elaboradors/es locals.Indicadors de seguimentNombre d’accions planificades i realitzadesNombre de productors/es i elaboradors/es localsNombre de restaurants, escoles, residències, centres hospitalaris, etc...
Línia estratègica: A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
A2. Servei d’acompanyament i/o assessorament al teixit empresarial
Actuació:
A21 Accions de difusió i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses existents
Descripció
Donar a conèixer, des del territori, els serveis existents que tenen la finalitat d’acompanyar les empreses, en els canvis continuats que han d’afrontar, en relació a:Professionalització del sector agroalimentari Transferència tecnològica i gestió del coneixementProcés d’internacionalitzacióFoment de la innovació.
Justificació
De la diagnosi es desprèn que existeix una opinió bastant generalitzada, entre les empreses del sector de les tres comarques, que els serveis d’assessorament empresarial, no són prou coneguts, ni es promocionen de manera eficient.
La col·laboració i diàleg conjunt entre els membres del mateix sector i els serveis especialitzats d’assessorament empresarial, existents al territori, és bàsica per tal d’acompanyar les empreses, en els canvis continuats que han d’afrontar, especialment pel que fa a la transferència tecnològica, al procés d’internacionalització i al foment de la innovació.
Actuacions relacionades A22. Eines per millorar la gestió del sector
Vies de finançament i recursos humans destinats
Convocatòries de subvencions relacionades amb l’assessorament a les empreses i suport a l’emprenedoria
Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 Anual Públic Objectiu:
Empreses
Serveis d’assessorament empresarialAgents implicats:
CFI, CM i CTFC.Àrees de Promoció Econòmica.Servei d’assessorament a la gestió empresarial i a l’emprenedoriaCambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi NaturalPatronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona..ACC1Ó.TECNIO
Resultats previstos
5 accions per difusió de i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses, existents al territori.
Augmentar la demanda de consultes realitzades per les empreses del sector, als serveis d’assessorament d’empreses del territori, sobre transferència tecnològica i gestió del coneixement i foment de la innovació.
Indicadors de seguimentNombre d’accions planificades i realitzadesNombre d’empreses que demanden els serveis d’assessorament d’empresesTipus de demanda realitzada
80 81
Línia estratègica: A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
A2. Servei d’acompanyament i/o assessorament al teixit empresarial
Actuació:
A22 Eines per millorar la gestió del sector
Descripció
Dissenyar eines per a la millora de la gestió i organització del sector. Eines per a la millora de la competitivitat, incidint, en la millora de la producció i la comercialització dels productes.
Justificació
En la diagnosi es fa palesa la preocupació de les empreses del sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques, per oferir uns productes de qualitat. Igualment tenen la percepció que aquest és un dels aspectes que més valoren la seva clientela i que, també la qualitat i el producte són els factors on les empreses són més competitives.
Actuacions relacionades A21. Accions de difusió i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses existents
Vies de finançament i recursos humans destinats
Convocatòries de subvencions relacionades amb l’assessorament a les empreses i suport a l’emprenedoria
Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 Anual Públic Objectiu:
Empreses de la indústria agroalimentària
Serveis d’assessorament empresarialAgents implicats:
CFI, CM i CTFC.Àrees de Promoció Econòmica.Servei d’assessorament a la gestió empresarial i a l’emprenedoriaCambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi NaturalPatronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona..ACC1Ó.TECNIO
Resultats previstos
5 accions per difusió de i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses, existents al territori.
Augmentar la demanda de consultes realitzades per les empreses del sector, als serveis d’assessorament d’empreses del territori, sobre transferència tecnològica i gestió del coneixement i foment de la innovació.
Indicadors de seguimentNombre d’accions planificades i realitzadesNombre d’empreses que demanden els serveis d’assessorament d’empresesTipus de demanda realitzada
Línia estratègica: A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
A3. Sistema Local d’Innovació Actuació: A31 Sistema local d’innovació
Descripció
Promoure un Sistema Local d’Innovació (SLI) de referència per a les microempreses i Pimes del sector agroalimentari de les tres comarques, generador de processos capdavanters que aportin elements necessaris per a un posicionament competitiu.
Un SLI, entès com una concentració espacial d’empreses unides per una cadena de valor, que es combinen i coordinen per a crear nous productes, en una línea de negoci específica; amb la participació de Universitats, centres de recerca i formació, associacions empresarials,dels tres territoris i administració local.
Aquest sistema ha d’estructurar el recorregut de cada un dels agents participants en 5 fases successives i cícliques:
1. Garantir l’accés i crear l’entorn favorable2. Sensibilitzar 3. Formar4. Acompanyar5. Consolidar
Justificació
Ens referim a un Sistema d’Innovació Local, perquè la generació d’innovació sorgeix, en un entorn territorial, a partir d’un conjunt d’elements i agents que interactuen de manera harmònica per a produir la innovació.
Aquests agents són les persones, les empreses, els centres de coneixement, els recursos financers i les administracions del territori objecte d’actuació. Per aconseguir que el sistema tiri endavant, serà imprescindible aconseguir organitzar-los de manera que es retroalimentin, treballant conjuntament.
La situació actual evidencia, que el foment de la innovació no depèn, exclusivament, de la recerca i la transferència de coneixement, sinó que se supedita al finançament, la internacionalització, els mercats, les persones i el territori.
Actuacions relacionades
A21. Accions de difusió i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses existents
A22. Eines per millorar la gestió del sectorVies de finançament i recursos humans destinats
Convocatòries de subvencions del departament d’Empresa i OcupacióEntitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011
Any d’inici Durada de l’actuacióAny 2 Anual Públic Objectiu:Empreses UniversitatsCentres de recercaCentres de formacióAdministració local
Agents implicats:CFI, CM i CTFCUniversitatsCentres de recercaCentres de formació.Àrees de Promoció Econòmica.Servei d’assessorament a la gestió empresarial i a l’emprenedoriaCambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi NaturalPatronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona..ACC1Ó.TECNIO
Resultats previstosSistema local d’innovació, per la indústria del sector agroalimentari al territori Catcentral
Indicadors de seguimentGrau de consens a l’hora de planificar i dissenya el Sistema local d’innovacióNombre d’empreses que hi participenNombre d’universitats que hi participenNombre de centres de recerca i de formació que hi participen
82 83
Línia estratègica: A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
A4. Millores estructurals
Actuació:
A41 Millores estructurals dels serveis que ofereixen les tres comarques
Descripció
Informar, a les autoritats competents, sobre la necessitat de millora d’alguns dels serveis i recursos que ofereixen les comarques. Aquests serveis són claus per afavorir la competitivitat de les empreses ,ubicades en aquests territoris. Les necessitats i prioritats, varien en funció de la comarca, a tall d’exemple fora necessari:Millorar les comunicacions Millorar el serveis de recerca i InnovacióMillorar el transportFacilitar l’adquisició de sòl industrial (formules bonificades)
JustificacióÉs necessari vetllar per la millora i modernització de les estructures i els serveis que s’ofereixen, des del territori, a les empreses per a la consecució dels objectius de millora de la competitivitat d’aquestes.
Actuacions relacionades
Vies de finançament i recursos humans destinats
Convocatòries de subvencions dels departaments de la generalitat competentsEntitats locals, comarcals, regionals Personal tècnic dels centres de desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 3 AnualPúblic Objectiu:
Teixit empresarial
Administració local, comarcal i regionalAgents implicats:
Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals.Departaments de la Generalitat de Catalunya amb competènciesPatronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona.
Resultats previstos
Informe, adreçat a les autoritats competents, sobre la necessitat de millora d’alguns dels serveis i recursos que ofereixen les comarques.
Notes de premsaIndicadors de seguimentNombre d’accions de millora realitzades
B. ACCIONS FORMATIVES
Breu descripció i objectius
Promoure la formació de les persones treballadores en el sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques.Formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors de la indústria agroalimentària, que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores, de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori.
Promoure la validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral de les persones treballadores de les tres comarques, que els facilitarà el reconeixement acadèmic de l’experiència laboral adquirida i la validació de la formació realitzada.
Actuacions Públic objectiu Agents i entitats responsables
B1. Formació continua
B11. Accions formatives de caràcter sectorialPersones ocupadesEmpreses
.CFI, CM i CTFC EmpresesEntitats de formacióAssociacions professionals Centres i entitats de formacióSindicats i patronalsPatronats del Promoció EconòmicaAdministració pública
B2. Formació professional per a l’ocupació
B21. Accions de formació professionalitzadoraB22. PQPI: programes de qualificació professional inicial
Persones treballadores en situació d’atur Empreses
CFI, CM i CTFCEmpresesCentres i entitats de formació Associacions professionals Sindicats i patronalsOficines de Treball de la Generalitat
B3. Validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral
B31. Programa QUALIFICA’TB32. Programa ACREDITA’T
Persones ocupadesPersones treballadores en situació d’atur Empreses
CFI, CM i CTFC EmpresesCentres d’Educació SecundàriaCentres i entitats de formacióAssociacions professionals Sindicats i patronalsPatronats del Promoció EconòmicaAdministració pública
Àrees formatives prioritàries.(Informació extreta de la diagnosi)
Oficis:� Peons industrials� Tècnics/ques electromecànics/ques� Grangers/es� Carnissers/es
Indústria alimentària (INA)Administració i gestió (ADG):� Àrea Econòmica i financera, anàlisis de marges i costos� Tècniques de gestió empresarial� Comptabilitat� Anglès� FrancèsComerç i màrqueting (COM):� Venda/Comercial� Comerç exterior/InternacionalitzacióInformàtica i comunicacions (IFC):� TIC i Web 2.0
84 85
Termini
Curt termini: . Diagnosi i enquestes de necessitats formatives. Revisió de l’oferta formativa disponible al territori. Implementació d’accions de formació contínua i professionalitzadora, demandades: B1 / B2 Mig termini:. Implementació de programes PQPI: B2. Difusió dels programes QUALIFICA’T i ACREDITA’T: B3
Implementació
Altres ens, institucions i agents implicats externs a les tres comarques Vies de finançament
Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).Consorci per a la formació contínua de
Catalunya.Fundación TripartitaProgrames d’Aprenentatge Permanent
(PAP)Departament d’EnsenyamentDepartament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural
Les ordinàries per a la formació ocupacional i continua
Accions generals complementàriesDiagnosi del perfil dels i les treballadores ocupades i aturades’, per conèixer
les necessitats formatives actuals del sector de la indústria agroalimentària. Col·laborant amb els centre de formació professional del territori i els serveis Territorials del Departament d’Ensenyament, del Departament d’Empresa i Ocupació i del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Enquesta de necessitats formativesSeguiment i avaluació de la incidència de les accions formativesPublicació de resultats
Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB1. Formació contínua
Actuació:
B11 Accions formatives de caràcter sectorial
Descripció
Dissenyar i planificar un Pla de Formació sectorial, pel sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques.
Formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors de la indústria agroalimentària; tant per a millorar la capacitació en les competències del personal treballador, com per cobrir problemes o necessitats de crisi.
A l’hora de dissenyar aquest Pla, es tindran en compte les necessitats de formació del sector que s’han detectat en la diagnosi , i que estan relacionades amb les següents ocupacions:
▪ Grangers/es
▪ Carnissers/es
▪ Peons industrials
▪ Tècnics/ques electromecànics/ques
Justificació
Malgrat que ja existeixen incitatives similars a les tres comarques, caldria dissenyar un Pla de Formació Contínua als tres territoris, consensuat entre les parts implicades (empreses, entitats formatives, Consorci de Formació Contínua, sindicats i patronals). Aquest Pla serviria per ajustar l’oferta de formació contínua a les necessitats reals de formació, de les empreses del sector de la indústria agroalimentària i proporcionar a les persones treballadores els coneixements i pràctiques adequades a les competències professionals requerides a les necessitats de les empreses
El fet de dissenyar un Pla de Formació Continua conjunt per les tres comarques, faria que es pogués ampliar l’oferta formativa i s’optimitzessin els recursos econòmics .
Caldria incidir, especialment, en els àmbits on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, per tal de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat d’aquestes empreses.
Actuacions relacionades B2. Formació professional per a l’ocupació
Vies de finançament i recursos humans destinats
Convocatòries de subvencions del SOC, del Consorci de Formació Contínua i de la Fundación Tripartita.
Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 Anual o bianual (en funció de les convocatòries de subvenció) Públic Objectiu:
Persones ocupades del sector de la indústria agroalimentària
Empreses de la indústria agroalimentàriaAgents implicats:
CFI, CM i CTFC. Empreses. Centres i entitats de formació. Associacions professionals . Sindicats i patronalsOficines de Treball de la Generalitat
Resultats previstos
1 Pla de Formació Contínua pel sector de la indústria agroalimentària del Berguedà, Moianès i SolsonèsIndicadors de seguiment
Nivell de consens en el disseny del Pla de Formació, entre les entitats i els agents socials implicats.Nombre d’accions de formació planificadesNombre d’accions de formació realitzadesNombre de persones treballadores a qui van adreçades les accions formativesNombre de persones que realitzen les accions de formació
86 87
Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB2. Formació professional per a l’ocupació
Actuació: B21 Accions de formació professionalitzadora
Descripció
Planificar accions de formació professionalitzadora al territori objecte d’actuació: 24 accions formatives adreçades a 15 alumnes, cadascuna, la durada variarà en funció de cada acció.
Una formació que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores en situació d’atur, de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori.
Les accions formatives s’agruparan en plans formatius de diferents àrees professionals i es duran a terme per entitats públiques i/o als centres de formació col·laboradors del SOC, del territori.
L’execució del pla formatiu es durà a terme amb la realització de les diferents accions formatives d’especialitats incloses dins l’àrea professional objecte del pla, amb l’objectiu que els alumnes adquireixen les competències técnico-professionals previstes en cada acció:
A l’hora de planificar les accions, es tindran en compte les necessitats de formació que s’han detectat en la diagnosi , i que estan relacionades amb les següents famílies professionals i especialitats formatives, subjectes al Catàleg de Qualificació Professional vigent:
Indústria alimentària (INA)Administració i gestió (ADG)� Àrea Econòmica i financera, anàlisis de marges i costos� Tècniques de gestió empresarial� Comptabilitat� Anglès� FrancèsComerç i màrqueting (COM)� Venda/Comercial� Comerç exterior/InternacionalitzacióInformàtica i comunicacions (IFC)� TIC i Web 2.0
Es prioritzaran les accions formatives que s’adrecin a l’obtenció de certificats de professionalitat, relacionats amb les famílies professionals demandades.
Justificació
Aquesta acció contribuirà a millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores en el sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques, especialment d’aquelles que tenen més dificultats per a la seva inserció laboral o per al manteniment de la seva ocupació.Caldria incidir, especialment, en els àmbits on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, per tal de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les empreses d’aquest sector..
Actuacions relacionades B1. Formació continua
Vies de finançament i recursos humans destinats
Convocatòries de subvencions del SOCAltres convocatòries relacionades amb activitats de formacióProgrames d’Aprenentatge Permanent (PAP) Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 Anual o bianual (en funció de les convocatòries de subvenció) Públic Objectiu:
Persones treballadores en situació d’atur, del sector de la indústria agroalimentària
Empreses de la indústria agroalimentàriaAgents implicats:
CFI, CM i CTFC. Empreses.Centres i entitats de formació. Associacions professionals . Sindicats i patronalsOficines de Treball de la Generalitat
Resultats previstos
24 accions de formació professionalitzadora
360 persones formades en diferents famílies professionals (veure apartat de “descripció”)Indicadors de seguiment
Nivell de consens en la planificació de les accions, entre les entitats implicades.Nombre d’accions de formació planificadesNombre de persones treballadores en situació d’atur a qui van adreçades les accions formativesGrau d’implementació de les accions de formació.Nombre de persones que realitzen les accions de formacióGrau de satisfacció de les persones, al finalitzar l’acció
Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB2. Formació professional per a l’ocupació
Actuació:
B22 Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).
Descripció
Planificar 3 PQPI, un a cada una de les comarques que formen el territori objecte d’actuació.
Els PQPI aniran adreçats a grups de 15 alumnes d’entre 16 i 24 anys, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i que estiguin en situació d’atur. El programa
tindrà una durada de 1900h, aproximadament, al llarg d’un curs escolar i es combinarà la formació teòrica amb pràctiques a les empreses del territori.
Els programes s’impartiran o en un IES o en una centre o entitat de formació inscrita en el Registre de centres i entitats de formació del Servei d’Ocupació de Catalunya que, prèviament, el Departament d’Ensenyament hagi autoritzat en la mateixa convocatòria.
Aquesta formació inclourà especialitats formatives o perfils, relacionats amb el sector de la indústria agroalimentària :A. Especialitats formatives amb perfil PQPI – no adreçades a l’obtenció de certificats de professionalitat- vinculades als programes formatius PQPI del Departament d’Ensenyament B. Perfils PQPI que incorporen certificats de professionalitat regulats pels Reials Decrets corresponents.
Justificació
Aquests programes permetran oferir a les persones joves d’aquests territoris, la formació bàsica i professional que els permeti una inserció social i laboral, en el sector de la indústria agroalimentària, o la seva continuïtat formativa en estudis superiors relacionats amb aquest àmbit professional.
La diagnosi posa de manifest que la majoria d’empreses, de les tres comarques, valoren positivament els processos de pràctiques professionalitzadores, les considera interessants i una molt bona opció perquè l’alumnat realitzi la formació pràctica directament a les empreses. Aquesta predisposició, facilitaria la col·laboració entre els centres de formació i el teixit empresarial a l’hora de planificar les pràctiques dels PQPI.
Caldria incidir, especialment, en les especialitats i perfils on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, amb la finalitat de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les empreses.
Aquesta actuació facilitaria la permanència del jovent al territori, i facilitaria la continuïtat generacional de moltes de les empreses familiars, de petita i mitjana dimensió, que existeixen al territori.
Actuacions relacionades B1. Formació continua
Vies de finançament i recursos humans destinats
. Convocatòries de subvencions del SOC i del Departament d’EnsenyamentEntitats localsPersonal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 Curs escolar
88 89
Públic Objectiu:
Joves de 16 a 25 anys, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i que es trobin en situació d’atur.Agents implicats:
CFI, CM i CTFC. EmpresesCentres d’Educació Secundària.Centres i entitats de formació. Associacions professionals . Sindicats i patronals
Resultats previstos
45 joves formats (teoria i pràctiques en empreses) en especialitats o perfils relacionats amb el sector de la indústria agroalimentària, a través programes de qualificació professional inicial.Indicadors de seguiment
Grau de consens en la planificació dels PQPI, entre les entitats implicades.Nombre de PQPI planificatsNombre de Joves que es beneficiaran dels PQPIGrau d’implementació dels PQPIGrau de satisfacció de l’alumnatGrau de satisfacció de les empreses on han realitzat les pràctiques.Percentatge d’Inserció laboral, al finalitzar els programes.
Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB3. Validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral
Actuació:
B31Difusió del programa QUALIFICA’T
Descripció
Impulsar una campanya de difusió del programa QUALIFICA’T del Departament d’Ensenyament, entre les entitats i les empreses i les persones treballadores del sector de la indústria agroalimentària, al territori objecte d’actuació:Xerrades informatives, per part del personal tècnic del Departament d’Ensenyament (STT
Catalunya Central)Díptic informatiuXarxes socials i Web
La finalitat de la campanya de difusió, és informar sobre els objectius del programa, els col·lectius a qui va adreçat, els tràmits necessaris, els centres acreditats del territori, i la normativa aplicable.
Totes les persones que participin en el programa, poden obtenir una certificació, parcial o total, que els facilitarà el reconeixement acadèmic de l’experiència laboral adquirida i la validació de la formació contínua realitzada a l’empresa.
Els tres àmbits d’acció del programa són: Validació de l’experiència laboralOferta de formació a col·lectius singulars (persones d’una empresa o entitat o persones
que no formen part de cap col·lectiu)Validació de formació impartida per empreses o entitats
Justificació
Aquest a acció permetrà posar en valor la formació rebuda al llarg de la vida o l’experiència laboral de moltes persones que han treballat, o treballen, en el sector de la indústria agroalimentària.
La diagnosi posa de manifest que més de la meitat de les empreses, de les tres comarques, han facilitat, en el darrer any, l’accés a diferents accions de formació. Aquesta formació, impartida per altres entitats, es podria validar amb l’objectiu d’establir vincles entre aquesta formació i la formació professional del sistema educatiu. El reconeixement d’aquests vincles faria possible que les persones que superin la formació puguin gaudir dels efectes acadèmics de la formació professional del sistema educatiu.
Actuacions relacionadesB1. Formació continua
B2. Formació professional per a l’ocupació
Vies de finançament i recursos humans destinats
Entitats locals.Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.Administració pública
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació
Any 2 Anual (en funció de la en funció de la convocatòria)Públic Objectiu:
Entitats, empreses i persones treballadores del sector de la indústria agroalimentària.Agents implicats:
CFI, CM i CTFC. EmpresesCentres educatius autoritzats que participen en el programa QUALIFICA’T.Centres i entitats de formació. Associacions professionals. Sindicats i patronalsSOCDepartament d’Ensenyament
Resultats previstos
Augment de sol·licituds del programa QUALIFICA’T, a les tres comarquesAugment de persones treballadores que han validat la seva experiència laboralAugment de persones treballadores que han validat la formació rebuda per empreses o entitats
Indicadors de seguiment
Nombre de sol·licituds anuals d’inscripció al programa QUALIFICA’TNombre de persones treballadores, del sector de la indústria agroalimentària, que es beneficiaran del
programaNombre d’empreses, del sector de la indústria agroalimentària, que es beneficiaran del programaNombre de persones que validaran la seva formacióPercentatge de persones que superen la prova final de validació.Nombre d’unitats formatives, mòduls professionals o rèdits que es validenNombre de persones que validaran la seva experiència laboral
90 91
Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB3. Validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral
Actuació: B32 Difusió del programa ACREDITA’T
Descripció
Impulsar una campanya de difusió del programa ACREDITA’T de la Generalitat de Catalunya, entre les entitats i les empreses i les persones treballadores del sector de la indústria agroalimentària, al territori objecte d’actuació.:Xerrades informatives, per part del personal tècnic del Departament d’Ensenyament (STT
Catalunya Central)Díptic informatiuXarxes socials i Web
La finalitat de la campanya de difusió, és informar sobre el procés d’acreditació, àmbits professionals, centres, calendari, etc...
Aquest procediment permet demostrar que la persona capacitada per desenvolupar una activitat professional en la qual ja té experiència pugui aconseguir una acreditació oficial.Aquest procediment consta de tres etapes:AssessoramentAvaluacióAcreditació de la Competència
Justificació
Moltes persones d’aquests territoris, fa temps que treballen en el sector de la indústria agroalimentària i han adquirit les seves competències professionals en el mateix lloc de treball, mitjançant la pràctica, l’experiència professional i vies no formals de formació. Per tant, són persones que tenen les competències, però no l’acreditació oficial.
Aquest procediment permet a les persones que hi participen, aconseguir una certificació que els pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat, un títol de formació professional o totes dues coses i facilita, d’aquesta manera, la seva integració laboral, la
promoció professional i el reconeixement social. Actuacions relacionades
B1. Formació continua
B2. Formació professional per a l’ocupacióVies de finançament i recursos humans destinats
Entitats locals.Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.Administració pública
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació Catcentral 2.0
Any d’inici Durada de l’actuacióAny 1 Anual (en funció de la convocatòria)Públic Objectiu:Entitats, empreses i persones treballadores del sector de la indústria agroalimentària.Agents implicats: CFI, CM i CTFC. EmpresesCentres educatius autoritzats que participen en el programa ACREDITA’T.Centres i entitats de formació. Associacions professionals. Sindicats i patronalsSOCDepartament d’EnsenyamentMnisterio de Educación, cultura y deporteMinisterio de Empleo y Seguridad Social
Resultats previstosAugment de sol·licituds del procediment ACREDITA’T, a les tres comarquesIncloure l’àmbit de la indústria agroalimentària, en la propera convocatòria de ACREDITA’TAugment de persones treballadores, del sector de la indústria agroalimentària, que han aconseguit la
certificació que acredita seva experiència laboralIndicadors de seguimentNombre de sol·licituds anuals al procediment ACREDITA’TNombre de persones treballadores, del sector de la indústria agroalimentària, que es beneficiaran del
programaNombre de persones que aconseguiran la certificació que acredita seva experiència laboral
C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIABreu descripció i objectius Promoure de forma eficient els serveis de creació d’empreses existents al territori.
Reforçar les eines i aquests serveis ja existents entorn l’emprenedoria, fent-los més eficients i útils per a la persona emprenedora.
Coordinar el treball de tots els serveis públics i privats de les comarques per no duplicar esforços i assolir millors resultats en conjunt.
Treballar amb els alumnes d’ESO, Batxillerat o Formació Professional, el foment de l’emprenedoria, l’esperit empresarial i l’activació del talent, a través de la creació de projectes i apropant l’alumnat al coneixement de les empreses del territori, als sectors d’activitat més representatius i als sectors emergents, que es podrien implementar en un futur pròxim.
Antecedents Públic objectiu Agents i entitats responsables
C1. Promoció del Serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria
C11. Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.
C12. Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central.
C13. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.
C14. Formació per a persones emprenedores.
• Població en general.
• Alumnat de secundària.
• Serveis d’assessorament i formació tant públics com privats.
• Persones emprenedores amb una idea de negoci o que l’hagin iniciat en els 3 o 4 anys anteriors .
• Empreses dels tres territoris.
• Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris.
• CFI, CM i CTFC.
• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.
• Sindicats professionals.
• IES, Escoles de secundària.
• Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.
• Diputació de Barcelona i de Lleida
C2. Foment de l’esperit empresarial
C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiu
C22. Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent
C23. Pràctiques en empreses
• Alumnat.
• Empreses dels tres territoris.
• IES, Escoles de secundària.• Associacions empresarials i
gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de Turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat).
• Sindicats agraris i no agraris.• Delegacions les Cambres de
Comerç i Indústria.• Administració local.
Termini Curt termini: C1 / C2
Implementació
Altres ens, institucions i agents implicats externs a les tres comarques
Vies de finançament
• Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
• Pla INICIA.
• Patronat de Promoció Econòmica del diferents territoris.
• Plans d’ocupació i/o línia de projectes innovadors del Departament de Treball.
• Línia de Filons d’ocupació i foment de l’economia social.
• Plan Avanza.
• Per a projectes d’inversió de les empreses: ajuts Leader.
92 93
Línia estratègica: C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIA
C1. Promoció del Serveis de Creació d’empreses i foment de l’emprenedoria
Actuació:
C11Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.
Descripció
Les actuacions per promoure i millorar l’impacte d’aquests serveis inclouen:
•Realitzar una jornada divulgativa sobre els serveis de creació d’empreses a les tres comarques:
- Pla inicia per la creació d’empreses- Programes europeus Leader + /Proder- Vivers d’empreses i centres d’empreses i innovació- Serveis d’iniciatives empresarials dels ajuntaments- Assessories i gestories privades
•Coordinar a nivell comarcal tots els agents públics i privats que treballen en l’àmbit de la creació d’empreses i foment de l’emprenedoria amb l’objectiu de coordinar i millorar de forma conjunta els serveis oferts.
• Elaborar un catàleg on-line conjunt de serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria adaptat a cada comarca.
•Participar a la fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.
Justificació
Tant la Generalitat de Catalunya, com les Diputacions i altres institucions comarcals i locals disposen de serveis d’ajuda a la creació d’empreses i de foment de l’emprenedoria, tal i com han constatat les enquestes realitzades tant la seva existència com els serveis i ajuda que poden oferir són força desconeguts per l’empresariat i la població en general. Aquests serveis, tot i tenir el mateix territori d’actuació no treballen de forma coordinada.
Actuacions relacionades C12. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.
Vies de finançament i recursos humans destinats
• Plans d’ocupació i/o línia de projectes Innovadors del Departament d’mpresa i Ocupació
• Línia de foment de l’economia social
• Plan Avanza
• Per a projectes d’inversió de les empreses: ajuts LeaderInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació
•Catcentral 2.0•Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà•Pla d’acció estratègic del Moianès•Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1
Any 1: Establiment de contactes i treball en xarxa
Any 2: Realització de la jornada i del catàleg on-line
Any 3 i posteriors: Continuïtat de les accionsPúblic objectiu
•Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària• Empreses dels tres territoris
Agents implicats:•Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris•CFI, CM i CTFC• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria públics i privats dels tres territoris• Sindicats professionals i patronals• IES, Escoles de secundària•Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.•Diputació de Barcelona i de Lleida
Resultats previstos•Millora del la informació de la població sobre els recursos disponibles • Increment del nombre de persones que fan us d’aquests serveis•Augment del nombre d’empreses creades
Indicadors de seguiment•Nombre d’entitats que s’han involucrat en l’actuació•Nombre de reunions realitzades •Nombre d’assessoraments realitzats•Nombre d’empreses creades
Línia estratègica: C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIA
C1. Promoció del Serveis de Creació d’empreses i foment de l’emprenedoriaActuació:
C12 Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central
Descripció
Establir les bases d’un premi de periodicitat anual destinat a premiar i donar rellevància al fet de l’emprenedoria a la Catalunya Central. El lliurament d’aquest premi, que pot comptar amb més d’una categoria (p. ex – Premi a l’emprenedor/a de l’any per iniciatives empresarials / Premi al treball de recerca en l’àmbit educatiu / Premi a la innovació...) en faria durant la fira de l’emprenedoria.
Justificació
El fet de poder optar a la consecució d’un premi, dóna un plus de motivació tant per les iniciatives empresarials com per l’alumnat que participa en aquestes experiències. Un premi suposa també una bona font de promoció mútua que resulta relativament econòmica en relació al seu impacte mediàtic.
Actuacions relacionades
C11. Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.
C13. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central
C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiuVies de finançament i recursos humans destinats
• Patronats de Promoció Econòmica
• Ajuntaments i consells comarcalsInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació
•Catcentral 2.0•Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà•Pla d’acció estratègic del Moianès•Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 2
Any 1: Definició de categories / Dotació econòmica o tipus de premi / Planificació i difusió
Any 2: Primer edició dels premis coincidint amb la primera edició de la fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central
Any 3 i posteriors: AnualPúblic objectiu
•Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària•A tota persona emprenedora en els darrers 3 o 4 anys• Empreses dels tres territoris
Agents implicats:
•Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris.•Ajuntaments •CFI, CM i CTFC• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.• Empreses i sindicats professionals.• IES, Escoles de secundària.•Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.•Diputació de Barcelona i de Lleida
Resultats previstos
•Difusió entre la població en general de l’emprenedoria i de les iniciatives que es porten a terme al propi territori •Creació d’un clima positiu envers la creació d’empreses i l’autoocupació• Increment de la motivació en nous emprenedors i alumnat
Indicadors de seguiment
•Nombre d’inscrits al concurs•Nombre d’entitats implicades en la organització•Nombre d’impactes publicitaris generats (articles en diaris /notes de premsa / aparicions en ràdios, televisió,
internet,... generades per l’edició dels premis
94 95
Línia estratègica: C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIA
C1. Promoció del Serveis de Creació d’empreses i foment de l’emprenedoriaActuació:
C13 Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central
Descripció
Realitzar una fira itinerant que s’ubicarà cada any en una de les tres comarques. Es mostraran les experiències emprenedores de la mateixa comarca en diferents sectors, experiències exitoses d’altres comarques, i es donaran a conèixer els serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria.
Exposició dels treballs realitzats pels alumnes dels instituts que han participat en el projecte.
Entrega de premis del concurs a l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central
Com a activitats complementàries a la fira poden fer-se:
•Portes obertes als establiments turístics de la comarca
•Vals degustació- d’activitats i serveis turístics de la zona
•Vals degustació de productes agroalimentaris autòctons
• La fira pot anar acompanyada de degustacions de productes autòctons o àpats populars.
Justificació
Tal i com ha quedat reflectit a la diagnosi, a les tres comarques les fires i esdeveniments populars estan força arrelats entre la societat local. Donada aquesta idiosincràsia, de cara a arribar als diferents sectors socials una fira pot tenir un impacte molt major que altres tipus d’esdeveniment de promoció o informació.
Actuacions relacionades
C11. Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.
C12. Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central
C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiuVies de finançament i recursos humans destinats
• Patronats de Promoció Econòmica
• Ajuntaments i consells comarcalsInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació
•Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació
Any 2 AnualPúblic objectiu
•Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària•A tota persona emprenedora en els darrers 3 o 4 anys• Serveis d’assessorament i formació tant locals com els de l’administració amb competències en la matèria.• Empreses dels tres territoris
Agents implicats:
•Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris.•Ajuntaments •Club de Sabors del Berguedà / El Moianès ve de gust / Artesans del Solsonès•CFI, CM i CTFC• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.• Empreses i sindicats professionals.• IES, Escoles de secundària.•Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.•Diputació de Barcelona i de Lleida
Resultats previstos
•Difusió entre la població en general de l’emprenedoria i dels serveis i ajuts dels quals es disposa•Creació d’un clima positiu envers la creació d’empreses i l’autoocupació•Aportar idees i generar sortides a l’actual crisi econòmica i de confiança
Indicadors de seguiment
•Nombre d’expositors de la fira•Nombre d’assistents a la fira•Nombre d’activitats complementàries organitzades
Línia estratègica: C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIA
C1. Promoció del Serveis de Creació d’empreses i foment de l’emprenedoriaActuació:
C14 Formació per a persones emprenedores
Descripció
Generar una oferta formativa àmplia, que pot incloure cursos, xerrades, trobades,... i adaptada a les necessitats específiques de les comarques centrals de Catalunya, aquesta oferta es compondrà de:
• Formació general sobre l’emprenedoria, amb cursos genèrics com Aprèn a crear la teva empresa i gestionar el teu negoci adreçats a tots els emprenedors.
• Formació específica donant suport a àmbits concrets del sector turístic i del tipus de negoci que es vol emprendre.
Coordinar la formació amb totes les entitats que ofereixen formació a la comarca.
Publicar on-line un calendari de totes les accions planificades a les tres comarques.
Justificació
La formació és essencial per millorar les competències dels nous emprenedors. En aquest àmbit encara es fa més necessària si tenim en compte que la majoria de la població no ha rebut mai formació sobre gestió empresarial, ja que no està inclosa en el currículum dels ensenyaments obligatoris ni de la majoria d’ensenyaments universitaris del nostre país.
Actuacions relacionades
B11. Oferta adequada a la demanda en el Pla formatiu sectorial
B21. Cursos del SOC: diversitat d’oferta adequada a la demanda de les empreses.
B22. PQPI: programes de qualificació professional inicial.
B23. Programa QUALIFICA’T`.
Vies de finançament i recursos humans destinats
• Associació Catalana de Municipis
• Consorci de formació continua de Catalunya.• Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).• Altres vies de finançament ordinari de formació
Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació
•Catcentral 2.0•Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà•Pla d’acció estratègic del Moianès•Pla estratègic del Centre de Negocis EI Solsonès
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 ContínuaPúblic objectiu
•Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària o universitari•Persones emprenedores amb una idea de negoci o que l’hagin iniciat en els 3 o 4 anys anteriors
Agents implicats:
•Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris•CFI, CM i CTFC• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris• Sindicats professionals• IES, Escoles de secundària, Universitats•Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona•Diputació de Barcelona i de Lleida
Resultats previstos
•Millora de les competències bàsiques en gestió empresarial•Contribució a l’èxit futur de les empreses de nova creació
Indicadors de seguiment
•Nombre de cursos impartits•Nombre d’alumnes formats•Nombre d’institucions implicades en el procés formatiu
96 97
Línia estratègica: C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIA
C2. Foment de l’esperit empresarial Actuació:
C21 Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiu
Descripció
Elaborar un programa formatiu adreçat als alumnes d’instituts de secundària i de mòduls de formació professional de les tres comarques format per:
•Preparació de continguts específics dels material pedagògic “Coneix l’economia del Berguedà, Moianès o Solsonès”
• Taller pràctic d’emprenedoria a l’aula consistent en la creació d’un projecte empresarial a l’aula amb l’objectiu de difondre la cultura emprenedora entre l’alumnat. Es treballarà de manera transversal permetent als alumnes adquirir competències i valors bàsics com el treball en equip, aspectes de comunicació o la iniciativa en la presa de decisions.
•Visita a noves empreses en sectors tradicionals innovats i emergents.
•Oferta d’assessorament en els treballs de recerca de 2n de batxillerat per part de les entitats implicades en la promoció econòmica i gestió empresarial de cada comarca i de les empreses que s’hi ofereixin voluntàriament.
Justificació
El foment de l’esperit empresarial, de la creativitat personal i dels valors del treball ha estat oblidat en el nostre sistema educatiu. Aquests valors haurien de començar a incorporar-se en les primeres etapes de desenvolupament de la nostra societat. L’elaboració de tot un programa formatiu coherent, amb materials de suport i una temporalització d’activitats variades pot incidir molt positivament en l’acompliment d’aquest objectiu.
Actuacions relacionades C12. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya CentralVies de finançament i recursos humans destinats
• Departament d’ensenyament
• Altres vies de finançament ordinari de formacióInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació
•Catcentral 2.0•Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà•Pla d’acció estratègic del Moianès•Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1
Any 1: Elaboració dels materials
Any 2: Inici de la impartició
Any 3 i posteriors: Continuïtat Públic objectiu
•Alumnat de les escoles de secundària i formació professional de les tres comarques• Empreses dels tres territoris
Agents implicats:
• IES, Escoles de secundària•Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants,
Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)• Sindicats •CFI, CM i CTFC•Departament d’ensenyament•Administració local
Resultats previstos
• Increment del coneixement sobre la realitat econòmica de la pròpia comarca i de les possibilitats d’ocupació futura, creació d’una visió positiva sobre l’autoocupació i emprenedoria
Indicadors de seguiment
•Nombre de tallers realitzats•Nombre de centres que implementen el programa•Nombre d’alumnes formats
Línia estratègica: C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIA
C2. Foment de l’esperit empresarial Actuació:
C22 Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent.
Descripció
Promoure als centres d’educació secundària obligatòria (ESO) tallers professionals per fomentar l’adquisició de coneixements per a facilitar la promoció social i laboral dels joves, que potenciïn l’èxit escolar i millorin les possibilitats d’accés al treball. S’elaboraran diferents productes a cada taller seguint un centre d’interès trimestral relacionat amb els continguts curriculars de l’ESO.
Justificació
L’educació formal no ha de deixar de banda el món del treball, especialment en l’etapa d’educació secundària obligatori, el fet de realitzar tallers professionals pot aportar als joves una altra visió, que millorarà les seves capacitats socials i laborals. L’escola d’aprenents pot millorar la formació i l’accés al món del treball dels joves, especialment d’aquells que finalitzen la seva etapa educativa amb la ESO.
Actuacions relacionades Aquesta actuació està estretament lligada amb la C23, el programa Escola-Empresa Vies de finançament i recursos humans destinats
• Departament d’Ensenyament
• Altres vies de finançament ordinari de formacióInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació
•Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1
Any 1: Preparació dels tallers
Any 2: Inici de les activitats
Any 3 i posteriors: Continuïtat Públic objectiu
•Alumnat • Empreses dels tres territoris
Agents implicats:
• IES, Escoles de secundària•Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants,
Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)• Sindicats •CFI, CM i CTFC•Departament d’ensenyament•Administració local
Resultats previstos
• Increment del coneixement sobre la realitat econòmica de la pròpia comarca i de les possibilitats d’ocupació futura, creació d’una visió positiva sobre l’autoocupació i emprenedoria.
Indicadors de seguiment
•Nombre de centres que implementen el programa•Nombre d’alumnes participants •Nombre d’empreses implicades
98 99
Línia estratègica: C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIA
C2. Foment de l’esperit empresarial Actuació:
C23 Pràctiques en empreses del sector Agroalimentari
Descripció
Promoure el programa escola-empresa per alumnat de 4art ESO.
Coordinar el programa entre els centres educatius de les tres comarques, els gremis i les empreses del sector agroalimentari.
Establir mecanismes per tal que les pràctiques resultin profitoses tant per l’alumne com per l’empresa.
Justificació
El programa escola-empresa facilita a l’alumnat desmotivat amb els estudis un sistema perquè continuï estudiant mitjançant un curs mixt que combina les classes teòriques als matins amb les pràctiques a diferents empreses a les tardes. D’aquesta manera els joves aprenen a valorar el treball i poden descobrir la seva vocació laboral i l’empresa obté uns serveis a baix cost i una futura borsa laboral.
Actuacions relacionades C22. Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent.Vies de finançament i recursos humans destinats
• Departament d’Ensenyament
• Altres vies de finançament ordinari de formacióInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació
•Catcentral 2.0•Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà•Pla d’acció estratègic del Moianès•Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès
Any d’inici Durada de l’actuació
Any 1 ContínuaPúblic objectiu
•Alumnat • Empreses dels tres territoris
Agents implicats:
• IES, Escoles de secundària.•Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants,
Gremis d’hostaleria, Associacions d’artesans i productors de qualitat)• Sindicats •CFI, CM i CTFC•Departament d’ensenyament
Resultats previstos
•Millora de la formació professional dels alumnes•Augment de talent en els alumnes d’ESO•Millora en el funcionament de les empreses
Indicadors de seguiment
•Nombre d’alumnes que fan pràctiques a empeses del sector turístic•Nombre d’empreses que acullen persones en pràctiques•Hores de pràctiques efectuades.
Documents consultats
Centre de Recerca Econòmica i Social CRESC (2005). Detecció de necessitats de la indústria agroalimentària
d’Osona. Consell Comarcal d’Osona. Vic..
Centre de Recerca Econòmica i Social CRESC (2010). Informe sectorial indústria agroalimentària. Ajuntament de
Barcelona. Barcelona.
Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (2007). Informe anual de la indústria, la distribució i el
consum agroalimentaris a Catalunya. Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries. Barcelona.
Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (2010). Innovació al sector agroalimentari. Transferència
tecnològica, formació agrària i assessorament.
Downey, L. Indústria agroalimentaria y economía rural: competitividad y sostenibiltdad. Serie Informes de
Tecnologías Clave de la Comisión Europea.
Fundació del Món Rural (4t trimestre 2009). Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a
Catalunya. Lleida.
Generalitat de Catalunya. (2008). Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la
competitivitat de l’economia Catalana 2008-2011.
Jordana, J. (2006). El clúster català de la indústria agroalimentària. Ponència Congrés del Món Rural. Assemblea
de Vilafranca del Penedès, 24 de març de 2006.
Martín, M i altres. (2009). Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya. Estratègia i resultats. Innova Càtedra.
Universitat Rovira i Virgili i Diputació de Tarragona. Tarragona.
Pedrals, M i altres (2010). Estratègies de creixement a la indústria alimentària de Catalunya: productes gourmet
i servei al canal foodservice. Col·lecció “Les Diagnosis de l’Observatori de prospectiva Industrial”. Departament
d’Innovació Universitat i Empresa. Barcelona.
Rabetino, R i altres (2009). Informe avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya. Fundació del Món Rural.
Lleida.
Webs consultades
BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA
100 101
ACC1Ó. Competitivitat per l’empresahttp://www.acc10.cat/ACC1O/cat/
AlimenCathttp://www.ruralcat.net/web/guest/informacio.alimencat
CCPAE - Consell Català de la Producció Agrària Ecològicahttp://www.ccpae.org
CCPI - Consell Català de la Producció Integradahttp://www.producciointegrada.cat
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural de la Generalitat de Catalunyahttp://www20.gencat.cat/portal/site/DAR
Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunyahttp://www.gencat.cat/economia/ur/index.html
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunyahttp://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio
FCAC - Federació de Cooperatives Agràries de Catalunyahttp://www.fcac.coop/
FCPAQ - Federació Catalana de Productors d’Aliments de Qualitathttp://www.alimentsdorigen.ca
FIAB - Federación Española de Industrias de Alimentación y Bebidashttp://www.fiab.es/
Gastroteca - Portal per a la comercialització dels productes agroalimentaris catalans de qualitathttp://www.gastroteca.cat/
INCAVI - Institut Català de la Vinya i el Viwww.gencat.net/darp/incavi.htm
IRTA - Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàrieshttp://www.irta.cat/
Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marinohttp://www.mapa.es/
PRODECA – Promotora d’Exportacions Catalanes SAhttp://www.prodeca.cat/
RuralCat - La comunitat virtual agroalimentària i del món rural
http://www.ruralcat.net
ANNEx I
102 103
104 105
106 107
108 109
110 111
112 113
114 115
116 117
118 119
ANNEx II
Taula Pàg.
3.1 Classificació dels subsectors per codis CCAE-09 9
6.1 Distribució territorial de les empreses. 23
6.2 Utilització de patents, drets de propietat o tecnologia pròpia 53
6.3 Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Berguedà 64
6.4 Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Moianès 65
6.5 Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Solsonès 65
120 121
ANNEx III
Figura Pàg.
6.1 Activitat principal de les empreses 23
6.2 Productes estrella que ofereixen les empreses per comarques 24
6.3 Previsió d’oferir algun producte estrella per territori 25
6.4 Variació dels productes estrella, en els darrers tres anys 25
6.5 Participació en marques de qualitat de productes agroalimentaris. 26
6.6 Agrupació de les empreses sota una sola marca 26
6.7 Àmbit territorial de la venda dels seus productes 27
6.8 Àmbit territorial de la venda dels seus productes per comarques (I) 27
6.9 Àmbit territorial de la venda dels seus productes per comarques (II) 28
6.10 Evolució de les vendes dels productes en els darrers tres anys 28
6.11 Factors de competitivitat de les empreses del Berguedà 29
6.12 Factors de competitivitat de les empreses del Moianès 29
6.13 Factors de competitivitat de les empreses del Solsonès 30
6.14 Evolució del personal contractat per comarques. 30
6.15 Evolució del personal contractat al Berguedà 31
6.16 Evolució del personal contractat al Moianès 31
6.17 Evolució del personal contractat al Solsonès 32
6.18 Motius pels quals van crear l’empresa 32
6.19 Motius pels quals va crear l’empresa per comarques 33
6.20 Inconvenients a l’hora de crear l’empresa 33
6.21 Inconvenients a l’hora de crear l’empresa per comarques 34
6.22 Grau de dificultat a l’hora de crear l’empresa 34
6.23 Grau de dificultat a l’hora de crear l’empresa per comarques 35
6.24 Demanda de suport institucional durant el procés de creació de l’empresa 35
6.25 Contactes realitzats en el procés de creació de l’empresa per comarques 36
6.26 Ajudes públiques a l’hora de crear l’empresa 36
6.27 Grau de valoració dels serveis i programes de creació d’empreses 37
6.28 Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat 37
6.29 Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Berguedà. 38
6.30 Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Moianès. 39
6.31 Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Solsonès 39
Figura Pàg.
6.32 Existència d’un pla estratègic 40
6.33 Número de clients registrats 40
6.34 Número de clients registrats per comarques 41
6.35 Tipologia de la clientela 41
6.36 Tipologia de la clientela per comarques 42
6.37 Aspectes que més valora la clientela 42
6.38 Aspectes que més valora la clientela per comarques. 43
6.39 Canals de distribució més utilitzats 43
6.40 Origen dels proveïdors 44
6.41 Origen dels proveïdors per comarques 44
6.42 Producció per a altres empreses del sector 45
6.43 Percentatge de facturació corresponen a l’exportació 45
6.44 Països al quals exporten 46
6.45 Ajudes rebudes en el procés d’internacionalització 46
6.46 Eines de suport al procés d’externacionalització 47
6.47 Certificats de qualitat 47
6.48 Avantatges que ofereixen els certificats de qualitat 48
6.49 Avantatges que ofereixen els certificats de qualitat per comarques 48
6.50 Aplicació de criteris de RSE 49
6.51 Relació amb universitats, associacions o altres empreses del sector 49
6.52 Relació amb universitats, associacions o altres empreses del sector per comarques 50
6.53 Partida pressupostària dedicada a R+D+I 50
6.54 Partida pressupostària dedicada a R+D+I per comarques 50
6.55 Convenis de col·laboració amb gremis o associacions 51
6.56 Avantatges que li ofereixen el convenis de col·laboració amb gremis o associacions 51
6.57 Inversió tecnològica realitzada en els darrers tres anys 52
6.58 Objectius principals de la inversió tecnològica realitzada 52
6.59 Objectius principals de la inversió tecnològica realitzada per comarques 53
6.60 Ús de les TIC per accions de tipus comercial 54
6.61 Ús de les TIC per accions de tipus comercial per comarques 54
6.62 Canals de comunicació utilitzats 54
6.63 Canals de comunicació utilitzats per comarques 55
6.64 Existència d’un pla de màrqueting 55
6.65 Existència de un pla de màrqueting per comarques 56
6.66 Assistència a fires o congressos 56
Figura Pàg.
6.67 Distribució del personal segons tipus de contracte 57
6.68 Distribució del personal segons tipus de contracte per comarques 58
6.69 Distribució del personal segons tipus de nivell formatiu 59
6.70 Distribució del personal segons tipus de contracte per comarques 60
122 123
6.71 Perfils professionals coberts 60
6.72 Perfils professionals coberts per comarques 61
6.73 Dificultat per trobar personal qualificat 61
6.74 Dificultat per trobar personal qualificat per comarques 62
6.75 Disposa de pla de formació 62
6.76 Facilita la realització de formació al personal 63
6.77 Facilita la realització de formació al personal per comarques 63
6.78 Oferiment de pràctiques professionalitzadores 63