12 de juny de 2015 – 31 de gener de 2016
Roda de premsa 10 de juny
Inauguració 11 de juny
Obertura al públic 12 de juny
DOSSIER DE PREMSA
ÍNDEX
1. ESCRIPTURES. SÍMBOLS, PARAULES, PODERS
A. INTRODUCCIÓ
B. CONTINGUT
C. COMISSARIAT
D. PRESTADORS
1. ESCRIPTURES. SÍMBOLS, PARAULES, PODERS
A. INTRODUCCIÓ
Escriptures. Símbols, paraules, poders és la primera exposició temporal del Museu de Cultures
del Món i vol ser una aproximació a l’escriptura des dels seus orígens fins a l’actualitat.
L’exposició, comissariada pel doctor en lingüística Miguel Peyró està formada per un conjunt
d’obres provinents de diversos museus i institucions de tot el món, així com de col∙leccionistes
privats.
A través d’aquestes peces l’exposició explica quines son les característiques bàsiques de
l’escriptura, les claus del desxiframent de les mateixes, quines tipologies existeixen arreu del
món i, per descomptat, les seves connotacions identitàries, estètiques i socials.
Tenint en compte doncs la multiplicitat de temàtiques tractades, l’exposició ens mostra un
conjunt de 43 peces destacades per diferents motius. D’aquesta manera podem trobar
exemples únics com el Glossari tangut‐xinès, xinès‐tangut L’oportuna perla al palmell de
l’Institut de Manuscrits Orientals de Sant Petersburg o un tinter procedent del jaciment
arqueològic de Khirbet Qumrãn (Cisjordània) de la mateixa època dels Rotlles de la mar Morta,
del Museu d’Israel.
Destaquen també, per la bellesa en el seu traç, el manuscrit El cavaller de la pell de tigre del
Centre de Manuscrits de Geòrgia, o la màgia que invoquen les lletres pigmentades en els bols
màgics en llengua mandea i aramea provinents del Museu de Montserrat.
Les escriptures han tingut gènesis i evolucions particulars en els diferents pobles del planeta,
d’acord amb les llengües i les cultures per a les quals es van crear. Nascudes originalment com
a instruments per a la conservació i la difusió de la paraula, en les diferents cultures les
escriptures han arribat a esdevenir autèntics referents simbòlics que evoquen les diferències
socials internes i externes, les claus identitàries i les aspiracions col∙lectives de les comunitats
que les fan servir.
L’exposició mostra que les escriptures són, més enllà de simples eines gràfiques per a la difusió
de la informació, substitutòries del llenguatge parlat, representacions complexes i reveladores
de les diferents societats que les utilitzen.
B. CONTINGUT
La mostra consta de diferents àmbits que ens permeten oferir una visió àmplia sobre l’origen
de l’escriptura, la seva simbologia, el seu desenvolupament gràfic i la importància social que té
i ha tingut en diferents cultures del món.
Aquesta aproximació s’aconsegueix posant en relació peces provinents de diferents cultures
mitjançant recursos museogràfics com ara textos, audiovisuals, elements gràfics o interactius.
L’exposició Escriptures. Símbols, paraules, poders consta de sis àmbits diferenciats:
Símbols d'una naturalesa especial
L'ésser humà s'ha comunicat mitjançant dibuixos (signes gràfics) des de molt antic a molts
indrets de la Terra. Però l'escriptura es diferencia d'aquesta manera general de comunicar‐
se en el fet que empra dues innovacions: l'ús d'un nombre finit d'imatges o traços i
l'adscripció a cadascun d'aquests elements d'un significat precís, no subjecte a la lliure
interpretació de l'espectador (lector).
Ofrenes als déus Shu, cremant l’encens celestial
Lijiang, Yunnan (Xina). Inici del segle XIX. Tinta sobre paper. Escriptura naxi dongba.
MEB 510‐1.Museu de Cultures del Món. Foto: Pep Herrero.
De les formes de dibuixar paraules
No totes les escriptures del món reflecteixen sons aïllats com ho fan els alfabets que fem
servir a Occident. Les escriptures poden representar també grups més complexos de sons
o altres elements de la comunicació, com ara idees completes, paraules, etc. Segons els
elements que poden evocar els seus signes, les escriptures es classifiquen en diferents
tipus.
Oceà de narracions Pequín (Xina). Segle XVIII. Xilografia. Escriptura mongol. MCM 9 07. Col∙lecció particular. Foto: Pep Herrero.
Vas maiaGuatemala 600‐900 dC Ceràmica policromada Escriptura maia 1991/11/08 Museo de América (Madrid)
Gravar i pintar
Les escriptures del món han fet servir diferents suports materials intentant trobar el més
idoni per a la seva conservació i transport. En funció dels mitjans accessibles en el seu
entorn natural, i posteriorment en funció del seu desenvolupament tecnològic, les
diferents cultures han utilitzat diferents instruments i tècniques per a la confecció dels
seus documents escrits.
Tota escriptura conté, des del punt de vista tècnic, dos elements bàsics: per una banda un
suport o base material sobre la qual es dibuixen els signes, que ha de ser fàcil de
transportar i guardar, i prou duradora com perquè es pugui conservar durant un període
més o menys llarg de temps (papir, paper, tauleta, pedra, fusta, pergamí ...); i per una altra
banda un instrument que serveix per traçar els signes (dit, càlam, pinzell, punxó, bolígraf,
màquina d'escriure...) mitjançant incisió o pintura.
Quan els dibuixos van començar a parlar
L’escriptura no va ser un fenomen universal en el seus orígens. Només va aparèixer en
determinades civilitzacions, des d’on es va propagar a la resta del planeta. Les societats en
les quals van aparèixer les escriptures pertanyien a marcs culturals molt diversos però
compartien un important tret civilitzador: eren societats sedentàries i urbanes, amb una
estructura estatal incipient. L’escriptura va sorgir per les possibilitats tècniques i les
necessitats d’inventari i de memòria d’aquests nous estats.
Fragment de carta portolanaGuillem Soler Mallorca C. 1375 Tintes sobre pergamí Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Gràfics. 27.650
Des d’aquests orígens, els sistemes d’escriptura s’han difós per tot el món. En els seus
viatges, han anat transformant les seves formes de representació i de lectura, així com el
nombre i l’aspecte dels seus signes.
Altres signes per a altres veus
Les escriptures no són només productes de les grans civilitzacions antigues d'Àfrica, Àsia i
Amèrica. En èpoques històriques posteriors també s'han creat nous sistemes d'escriptura,
amb el propòsit de preservar millor determinades llengües i tradicions culturals.
L’oportuna perla al palmell. Glossari tangut‐xinès, xinès‐tangut Antiga ciutat de Khara‐Khoto, Mongòlia Interior (Xina). 1190. Xilografia. Escriptura tangut. 47. Institute of Oriental Manuscripts, Russian Academy of Sciences.
Làpida funerària dedicada a Caius Annius Proculus Església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei, Anoia I dC Marbre blanc incís Escriptura llatina 7026 Museu d’Arqueologia de Catalunya
El poder de la identitat
A més de ser un vehicle de transmissió de la paraula parlada, cada escriptura té la seva
pròpia història, vinculada a certs Estats, cultures o tradicions religioses. Teòricament una
llengua pot ser registrada en qualsevol sistema gràfic. Usar una determinada escriptura en
comptes d'una altra és freqüentment una elecció d'identitat: el col∙lectiu que ho fa vol
considerar‐se membre d'una tradició cultural específica. Per exemple, l'escriptura grega va
ser associada en el seu moment a l'hel∙lenisme, l'escriptura llatina al cristianisme romà i
l'escriptura àrab a l'islam.
De vegades el que es percep com a representant d'una identitat cultural no és tot un
sistema d'escriptura, sinó simplement una tipografia o un estil cal∙ligràfic determinats, com
va passar amb l'estil gòtic de l'escriptura llatina a Europa, que es va vincular al
pangermanisme, o amb la cal∙ligrafia farsi de les escriptures àrabs del Pakistan, l'Índia i
l'Afganistan, que s'associa a la tradició cultural persa.
Full dels Fets dels Apòstols Traducció al cherokee a càrrec de David Brown i Elias Boudinot. Edició del 1860, American Bible Society, Nova York. Escriptura cherokee. MCM 2015‐20379. Museu de Cultures del Món. Foto: Pep Herrero.
El poder de l'exclusió
Escriure i llegir és aprendre un codi precís i complex, i en les societats dividides en
estaments (classes, castes, etc.) només una part de la població disposa del temps i els
mitjans necessaris per poder dedicar‐s'hi. La divisió entre els que saben escriure i els
«analfabets» ha estat tradicionalment una divisió econòmica, i no pas basada en
suposades diferències d'intel∙ligència. Conseqüentment, saber escriure ha estat sempre
una marca de prestigi social.
Les societats democràtiques modernes han arribat a assumir l'ús de l'escriptura com un
dret. Els moviments per l'alfabetització han estat sempre part dels corrents igualitaristes,
mentre que els defensors del poder permanent d'uns éssers humans sobre d'altres (per
raó de classe, sexe, etc.) han usat freqüentment per als seus fins la restricció de l'accés a
l'escriptura.
Llibre d’endevinació pustaha Batak, grup toba‐batak Llac Toba, nord de Sumatra (Indonèsia) Segle XIX Escorça batanada, fibra, pigment Escriptura batak
MEB 481‐2. Museu de Cultures del Món Foto: Pep Herrero
El poder de la fascinació
L'elaboració del text escrit, com a part del món del grafisme, adquireix una especial
dimensió artística en diferents cultures. És la pràctica de la cal∙ligrafia, que concep el text
no només com a vehicle de transmissió d'informació, sinó com a objecte estètic en si
mateix.
Ensō i cal∙ligrafiaTakeda Motsugai (1795‐1867) Japó Segle XIX Tinta i paper Escriptura japonesa MEB 507‐2. Museu de Cultures del Món Foto: Pep Herrero
El cavaller de la pell de tigre Geòrgia 1680 Tinta sobre pergamí Escriptura georgiana H54 National Center of Manuscript, Tbilisi, Geòrgia
El poder de l'evocació
Els signes de les escriptures, basats històricament en imatges pictòriques, conserven en
determinats contextos culturals el seu valor original d'evocacions d'ens o objectes de la
realitat. Els caràcters d'un text, i el text en el seu conjunt, adquireixen així un valor simbòlic
més enllà del seu significat formal: representen el món i hi poden interactuar.
A diverses escriptures arreu del món, i en funció d'aquest caràcter de símbols visuals, ens
trobem amb l'existència de signes tabú. La seva execució implica «convocar» els objectes
representats, amb tota la seva càrrega simbòlica o màgica. Al mateix terreny pertany l'ús
de textos escrits o de signes aïllats com a amulets i talismans.
Recuperant veus perdudes
Les escriptures són «codis secrets», accessibles només als seus usuaris. Desxifrar un codi
escrit des de fora de la comunitat que l'empra comporta nombroses dificultats. En no tenir
una funció representativa (pictòrica) directa, els signes poden estar associats a significats
impredictibles. Un signe pot representar sons, paraules, idees completes: és impossible
saber, pel seu aspecte, a què fa referència.
En el cas de les escriptures antigues, especialment les que representen llengües extingides,
el problema es complica encara més. Cal desxifrar una escriptura que ens remet a una
llengua que no podem entendre. És el que ha passat amb els intents de desxiframent de
les antigues escriptures ibèriques.
El llibre a la caixa de jade Imprès a Pequín (Xina) o Ulan Bator (Mongòlia). Segle XIX. Xilografia sobre paper. Escriptura tibetana. Col∙lecció particular. Foto: Pep Herrero.
Estela ibèrica Cabanes, Plana Alta (País Valencià) Segles II‐I aC Incisió en pedra Escriptura ibèrica 29202 Museu d’Arqueologia de Catalunya
C. COMISSARIAT
Miguel Peyró García és semiòleg, lingüista i especialista en antropologia de la comunicació.
Doctorat en Filologia per la Universitat de Sevilla, ha estat professor de Lingüística a les
universitats de Sevilla, el Caire i Oslo. Ha impartit cursos i creat material docent per a les
universitats de Granada, Vigo i Castella la Manxa, com també per a la Universitat Nacional
d’Educació a Distància i la Universitat Oberta de Catalunya. És autor de nombrosos estudis
sobre llengües i cultures de l’Àsia Central (altaiques i uràliques) i d’Amèrica del Sud
(patagòniques i australs). També ha estat durant anys assessor de l’Agència Nacional de
Promoció Científica i Tecnològica d’Argentina per a projectes d’investigació en llengües i
cultures indígenes. Actualment, desenvolupa el projecte Comunicació i Cultures, dedicat a
l’estudi dels problemes de la comunicació intercultural i de la preservació de les diferències
culturals en la societat global.
D. PRESTADORS
L’exposició comptarà amb un total de 43 peces procedents dels fons del Museu de Cultures del
Món i del Museu Etnològic de Barcelona i de préstecs d’altres col∙leccions destacades d’àmbit
internacional:
Arxiu de la Corona d’Aragó
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona
Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona
Colònia Vidal de Puig Reig
CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona
CRAI Reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Fundació Arqueològica Clos/Museu Egipci de Barcelona
Institute of Oriental Manuscripts of the Russian Academy of Sciences of Saint Petersburg
Museo de América de Madrid
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Museu d’Arqueologia d’Eivissa i Formentera
Museu d’Història de Barcelona
Museu de Montserrat
Museu Episcopal de Vic
National Centre of Manuscripts of Tbilisi (Georgia)
The Israel Museum
Diversos col∙leccionistes privats
Institut de Cultura de Barcelona Oficina de premsa La Rambla, 99. 08002 Barcelona Tel. 93 316 10 69 Correu electrònic [email protected] Web: http://museuculturesmon.bcn.cat/exposicions/escriptures‐simbols‐paraules‐poders Enllaç per descarregar imatges: https://eicub.net/?grup=MuseuCulturesdelMon02 Web www.bcn.cat/museuculturesmon