1GALENS
GALENS1r trimestre 2010 - número 174
Revista del C
ol·legi Oficial de M
etges de Tarragona
Pressupostos COMT 2010 Assemblea Compromissaris
L’Espai pel metge jubilat, nou servei col·legial
Entrevista: Montserrat Giralt Facultat de Medicina URV
2 GALENS
3GALENS
Pressupostos 2010
06EditaCol·legi Oficial de Metges de Tarragona
PresidentDr. Fernando Vizcarro Bosch
Delegat del Consell de RedaccióDr. Jaume Fontanet Torres
DireccióÈxit Comunicació
Consell de RedaccióFernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier AlluéÈxit Comunicació
RedaccióVia de l’Imperi Romà, 11 bis43005 TARRAGONATel 977 232 012 · 977 232 006Fax 977 236 208
Disseny i publicitatÈxit Comunicació605 860 898 · 605 860 [email protected]ó: Indugraff
FotosArxiu Galens i Èxit Comunicació
Tirada3.500 exemplars
D.L.:B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.
SumariGALENS
1618
10
2224
Espai jubilats
Dr. AnglèsEscultor
EntrevistaDra. Giralt
La nostra història
Clínica Monegal
4 GALENS
5GALENS
EDITORIALEl Col·legi
del segle XXI
Fernando Vizcarro BoschPresident del COMT
“Els Col·legis han de representar i defensar els
interessos dels professionals i la seva ordenació en l’exercici de la
medicina, i l’orientació i vigilància de l’exercici professional”
El BOE, en el seu número 308, de 23 de desembre de 2009, publica la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per l’adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. Aquesta Llei adapta la normativa estatal de rang legal, el que disposa la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici que havia incorporat, parcialment, al Dret espanyol, la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Entre moltes d’altres, suposa la modificació de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals. És una normativa molt extensa, però vull ressaltar tres pinzellades: Presenta la “finestreta única” mitjançant la qual els col·legiats podran realitzar tots els tràmits per via electrònica i a distància. També estableix la “Memòria anual” de l’activitat col·legial,
econòmica i de gestió, la qual s’haurà d’elaborar cada any, en base al principi de transparència. Diversos punts de l’article 3, de la Col·legiació, resten redactats de la forma següent: (...) Serà requisit indispensable per a l’exercici de la professió donar-se d’alta al col·legi professional corresponent, quan així ho estableixi una llei estatal (...) Quan una professió s’organitzi per col·legis territorials, només caldrà l’incorporació a un sol d’ells, que serà el del domicili professional únic o principal, per a exercir a tot el territori espanyol (...). Des dels col·legis hem de vetllar per evitar l’intrusime professional. Hem de tenir les potestats i les facultats - delegades per les administracions públiques estatals i/o autonòmiques - per ser els garants i certificadors dels registres. Hem de representar i defensar els interessos dels professionals i la seva ordenació en l’exercici de la medicina, i l’orientació i vigilància de l’exercici professional. Estic segur que tot plegat resultarà a fi de bé per a tothom.
Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...
e-galens•comunicacions•convocatòries•agenda•novetats•
... envia’l a [email protected]
6 GALENS ACTUALITAT
Assemblea de CompromissarisPressupostos per l’exercici del 2010
El passat 30 de novembre es va celebrar
l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi
Oficial de Metges de Tarragona a la Diputació,
per a l’aprovació del projecte dels pressupostos
econòmics col·legials per a l’exercici 2010.
Dins de l’informe del president, es va parlar dels
objectius per l’any 2010 i dels serveis pensats
per apropar al col·legiat mitjançant les noves
tecnologies de la informació i la comunicació. També
intervingueren la vicepresidenta, la Dra. Abril, que
va explicar les reformes estructurals a la seu de
Tarragona; el vocal, el Dr. Fontanet, que va detallar
l’activitat de la vocalia de metges jubilats; el lletrat,
el Sr. Goula, que va parlar del nou marc legislatiu i
el Sr. Camps de l’OMC. En la memòria de secretaria
es va presentar el conjunt d’activitats administratives
i de formació realitzades durant l’any 2009.
Pel que fa als pressupostos d’ingressos i despeses
per a l’exercici 2010, el gerent del COMT els va
presentar seguint la línia de contenció general
de la despesa, amb un total de 961.250 euros
i un increment de l’1,45 % respecte a l’exercici
anterior. Cal palesar què, per segon exercici
consecutiu, no s’ha incrementat la quota col·legial.
Tots els delegats van votar a favor el projecte de
pressupost amb l’abstenció d’un compromissari.
“Per segon any consecutiu el COMT ha decidit no incrementar la
quota col·legial”
“La contenció de la despesa és un dels pilars dels pressupostos
col·legials pel 2010”
7GALENSACTUALITAT
La Degana de la Facultat de Medicina de la URV, la
Dra. Montserrat Giralt i la Vicerectora d’Investigació
i Relacions amb Institucions Sanitàries, la Dra. Rosa
Solà van visitar les instal·lacions del COMT.
En el transcurs de la trobada es van tractar temes
diversos com la problemàtica present i que
s’agreujarà en el futur, de la manca de metges amb
títol de Doctor, condició ‘sine qua non’ actualment
per a poder exercir com a professor universitari. Es
va acordar estudiar una sèrie de mesures per tal
d’incentivar la realització de tesis doctorals per part
dels metges de la província. Aquesta reunió respon a
l’objectiu del col·legi de conèixer les necessitats del
sector sanitari i poder donar resposta.
Facultat de MedicinaVisita de la Degana Montserrat Giralt al COMT
Dr. Luís DelclósMembre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques
Bona part del col·lectiu mèdic de Tarragona es va
aplegar amb motiu del nomenament del Dr. Lluís
Delclós com a membre d’honor de l’Acadèmia
de Ciències Mèdiques de Tarragona. L’acte es va
celebrar al Saló d’Actes del Palau Municipal de la
ciutat. Amb aquest nomenament, l’Acadèmia vol
reconèixer la tasca realitzada per l’oncòleg tarragoní
fincat a Houston. Nascut a Tarragona el 1926, el
metge radiòleg Lluís Delclòs i Soler ha fet una gran
carrera professional en hospitals i centres dels
Estats Units. Forma part del MD Anderson Hospital
and Tumor Institut (actualment MD Anderson Cancer
Center) des del març de 1960. El 1995 va ser investit
doctor honoris causa per la Universitat Rovira i
8 GALENS ACTUALITAT
VI Premi Antonio MUZA‘El Tren del Ciment’ de Ramón Monegal, film guanyador
El saló d’actes del Col·legi Oficial de Metges de
Tarragona va ser l’escenari de la sessió de cinema-
video amb motiu del lliurament del VI Premi Antonio
Muza. L’acte va començar amb un recordatori
de les primeres edicions del Premi als anys 70,
estant de president del Col·legi, el Dr. Domènech.
Durant la sessió es va projectar la pel·lícula
“Ha arribat el Xavier” del Dr. Jaume Fontanet
que va ser la guanyadora de la Primera edició
dels Premis l’any 1971. Tot seguit la pantalla es
va il·luminar amb la pel·lícula premiada en la
present convocatòria, presentada pel Dr. Ramón
Monegal i que dur per títol “El tren del Ciment”.
El President del Col·legi de Metges de Tarragona, el
Dr. Fernando Vizcarro va fer l’entrega del premi al
guardonat. Aprofitant que es tractava d’una sessió
de cinema es va fer l’estrena de la pel·lícula “Excursió
a Miravet i Benifallet”, un reportatge de la sortida
organitzada per la Vocalia de Jubilats el passat mes
de setembre. Els nombrosos assistents a l’acte van
poder comentar les filmacions en el decurs d’un petit
refrigeri que va servir per tancar l’acte. Ara torna a
ser el moment per a què els metges vagin preparant
les càmeres i definint possibles guions de cara a
la propera edició d’aquests premis que ja són una
tradició del Col·legi.
Ramón Monegal va rebre el premi de mans del President del COMT, Fernando Vizcarro
9GALENSACTUALITAT
Comissions deontològiquesI Trobada Catalana organitzada pel COMT
Poblet va ser el marc emblemàtic on es va celebrar
la primera trobada entre les comissions deontològi-
ques dels quatre col·legis oficials de Metges de tot
Catalunya. La iniciativa de la Comissió deontològi-
ca de Tarragona va resultar tot un èxit i ja s’ha posat
data per la propera reunió que es celebrarà l’any
vinent a Girona.
La Jornada va servir per posar en comú les inquie-
tuds i vivències de les diferents comissions. L’ordre
del dia va permetre tractar temes com el funciona-
ment de cada comissió, la relació amb la Comissió
Central a Madrid o la formació.
En aquesta darrer apartat, es va coincidir en la
importància de reforçar els temes ètics dins de la
formació del professional com a mesura preventiva
per reduir el número de denúncies que es reben i
que en la seva majoria estan relacionades amb el
tracte entre el metge i les famílies del pacient.
10 GALENS ACTUALITAT
Nou espai pel metge jubilatServeis del COMT
Una de les prioritats de la nova Junta de
Govern en entrar al COMT, era cercar i crear
un espai per als metges jubilats. El metge
jubilat, com qualsevol altre treballador, ja ha contribuït
a la Societat amb la seva activitat professional i ara
és l’hora que els diferents estaments els hi ofereixin
l’assesorament i ajut per adaptar-se a la seva nova
realitat. El Col·legi Oficial de Metges ha considerat
convenient crear un espai propi de trobada i lleure,
que alhora estarà obert a la resta de col·legiats en
actiu. El nou servei està ubicat a la planta baixa (al
darrera de la Sala d’Actes) de la seu del COMT a la
Via de l’Imperi de Tarragona. Consta de tres sales:
una destinada al despatx de la Vocalia, una altra
amb televisió i concebuda com a sala de lectura,
i una sala de reunions i tertúlies on prendre una
cafè (hi ha màquina) o fer una partida. Properament
s’instal·larà connexió “wi-fi” per qui vulgui portar-se el
seu ordinador i treballar-hi. Les instal.lacions estaran
obertes durant les hores de funcionament del COMT,
és a dir, de dilluns a dijous, de 9.oo a 14.oo i de 16.oo
a 19.oo i divendres de 9.00 a 15.00 hores.
11GALENS
ESTAR COL·LEGIAT AL COMT
TÉ MOLTS AVANTATGESACTIVITATS FORMATIVES· Formació mèdica continuada· Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social
GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR· Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional· Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància
ASSEGURANCES· Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals· Assegurances Vida i no vida
SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS· Compte de correu electrònic· Serveis i equips informàtics· Consultoria informàtica gratuïta· Aula d’informàtica.
ASSESSORAMENT FINANCER· Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres· Gestió patrimonial· Convenis amb entitats de crèdit
SERVEIS COL·LEGIALS· Caixa d’auxili col·legial· Ajudes a orfes· Ajudes a metges discapacitats· Receptes de jubilats· Vademècum· Talonari d’honoraris professionals· Expedició i venta d’impresos oficials· Utilització de las instal·lacions col·legials· Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació
ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS· Agència de viatges del Col·legi· Gestió de congressos· Seu per a Societats Científiques· Sales d’exposicions· Resums de premsa· Convenis bancaris www.comt.es
12 GALENSMediMotor
Informi-se’n al
902 133 667
En cas de sinistre, Medicorasse li donarà suport i li garanteix defensa jurídica i reclamació.
En cas de robatori o danys propis, amb assegurança a TOT RISC o TOT RISC AMB FRANQUÍCIA, indemnització del 100 % del VALOR DE NOU DEL VEHICLE els 3 primers anys, des de la primera matriculació i, en tot cas, el valor que s’indemnitzarà el 4t i 5è any serà superior al valor venal.
Lliure elecció de taller.
Cotxe de substitució durant un màxim de 14 dies per reparacions en taller de més de 15 hores reals, en cas d’accident o robatori. Substitució d’una roda, canvi de claus i subministrament de combustible si el cotxe se'n queda sense**.
Assistència en viatge i indemnització no limitada en assistència sanitària durant 2 anys, en cas d’accident del conductor assegurat, encara que viatgi en un vehicle que no sigui el vehicle assegurat o en cas d’accident com a vianant o ciclista.
Cobertura de defensa en multes.
Reemborsament, en cas de pèrdua total de punts de la persona assegurada, de l’import del curs obligatori, així com de les taxes d’examen (límit màx. 500 €).
Cobertura dels danys produïts per causes atmosfèriques (pedregada, neu, pluja, gel,...). Amb la seguretat de ser un producte assegurador d’una companyia líder com ZURICH i intermediat per Medicorasse, que dóna el seu assessorament professional i defensarà els seus drets com a assegurat.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Demani ara un pressupostal 902 133 667 o a [email protected]
* MediMotor (zmp). Resum de la base de la contractació dels paquets de valoració, assistència i defensa jurídica. Les condicions generals aplicables estableixen amb detall totes les garanties a què fa referència aquest resum. Model 2/2.01.03.41, juliol 2006.*Cost màxim: 100 €; no cobreix el cost del combustible. El producte MediMotor (zmp) és fruit de l’anàlisi objectiva de les assegurances d’automòbil realitzada per Medicorasse.
Està segur que l’assegurança del seu cotxecobreix el més important?*
13GALENSACTUALITAT
El Centre de Diagnosi per la Imatge de Tarragona,
ha adquirit la nova màquina Acuson S2000 ABVS,
el primer ecògraf automàtic per a mama del món
capaç de realitzar l’anàlisi més avançat d’un
possible càncer de mama en deu minuts, en
front als trenta que exigeix un examen tradicional.
L’aparell combina l’agilitat, la precisió i la qualitat
de la imatge. L’Acuson S2000 ABVS, mitjançant l’ús
de tecnologia d’ultrasons 3D, permet decidir si una
massa densa detectada en una mamografia és un
quist ple de líquid inofensiu o, ens el contrari, sòlid,
el que exigiria proves addicionals com una biòpsia.
Una altra dels seus avantatges és la reproductibilitat
dels estudis. Fins ara era complexe saber si un
determinada lesió observada per un radiòleg era
la mateixa que s’observava amb posterioritat com
a conseqüència de la mobilitat de la mama. Amb
el S2000 ABVS s’obté un volum en 3D que permet
disposar de tota la informació de la mama i no només
per una fotografia aïllada i descontextualitzada.
A més, ofereix una modalitat de radiació no ionitzant
combinada amb l’adquisició automàtica d’un gran
nombre de fins talls en 2D per a produir un 3D
volumètric processat. Aquesta nova tecnologia
no requereix una formació específica per part
del professional que l’utilitza. La màquina va ser
presentada en públic per la Dra. Gras del Centre
de Diagnosi per la Imatge a l’Hotel Gran Palas
La Pineda amb un absolut èxit de participació
i va despertar un gran interès dels mitjans de
comunicació.
La sala del Contenciós Administratiu de Granada del Tribunal de Justícia d’Andalusia, com a resposta al recurs presentat pel ‘Consejo General de Colegios de Médicos’ va acordar accedir a la suspensió cau-telar de l’execució del Decret 307/2009 de 21 de ju-liol, que defineix l’actuació dels infermers i inferme-res en l’àmbit de la prestació farmacèutica’. Es destaca en la resolució que ‘són tants els vicis d’il·legalitat, sis, que no sembla desproporcionat considerar la mesura cautelar’. Aquesta és una de les primeres reaccions legals que està provocant la decisió del govern andalús que ampli la facultat de prescriure medicaments al col·lectiu d’infermeria.
Centre de Diagnosi per la ImatgeDetecció del càncer de mama
Prescripció mèdicaJusticia Andalusia
14 GALENS
Cada any, poc abans de començar les Festes de
Nadal, el Col·legi de Metges de Tarragona celebra
el ja tradicional concert nadalenc. Amb l’objectiu de
felicitar les festes a tots els col·legiats s’organitza
aquesta trobada musical que, per segon any conse-
cutiu, compta amb la col·laboració del Conservatori
de Música de la ciutat i del Palau Firal i de Congres-
sos a on es celebra l’acte. En aquesta segona edi-
ció del concert ofert pels joves músics tarragonins,
l’assistència de públic va tornar a ser, una vegada
més, aclaparadora, quedant-se petita la sala Euty-
ches del Palau.
El repertori del que van gaudir tots els assistents, era
una acurada selecció d’obres de reconeguts autors
com Bach o Haydn, combinat amb algunes nadales
que no poden faltar en aquestes dates. El concert va
començar amb l’actuació del Cor de Veus Blanques
que van aportar la nota més tendre a la vetllada. Tot
seguit, el Cor Jove va oferir cançons tradicionals de
la música catalana. La segona part de concert va
anar a càrrec de l’orquestra simfònica del Conserva-
tori. La pianista, Rebeca Borja va interpretar l’Allegro
del concert per piano i orquestra en Re M de Franz
Joseph Haydn i que va aconseguir una gran ovació
del públic. Per concloure el concert, el cor es va afe-
gir a la orquestra amb la interpretació de les peces
‘Wachet auf, ruft uns die Stimme’, ‘Zion hört die Wä-
chter singen’ i ‘Gloria sei dir gesungen’ de la cantata
BWV140 de Johann Sebastian Bach. En definitiva,
una trobada musical que ja s’ha fet un lloc a l’agenda
del col·legi de metges.
ACTUALITAT
Concert de NadalÈxit d’assistència
15GALENSACTUALITAT
La felicitació de nadal del COMTConcurs infantil
Un dels protagonistes indiscutibles de les festes de
Nadal són, sense cap mena de dubte, els més pe-
tits. Uns dies molt especials plens d’il·lusió, en els
que el Col·legi Metges de Tarragona també hi va vo-
ler contribuir. Com? doncs felicitant el Nadal a tots
els col·legiats amb una postal feta per un dels fills
dels metges de la nostra demarcació. Cada any es
celebra un concurs en el que hi poden participar
aquests joves artistes. Enguany el guanyador del
certamen ha estat el simpàtic Joan Rello Ricart de 6
anys i autor de la felicitació del COMT d’enguany. En
la categoria d’entre 7 i 9 anys, Marta Roig Serra va
resultar la premiada. Els guanyadors així com tots els
infants que s’hi van apuntar, van assistir a la festa de
lliurament de premis amenitzada per l’actuació d’un
pallasso que va provocar els somriures de tots els
nens, encara que també s’ha de dir que els pares
acompanyants, col·legues de professió, tampoc s’ho
van passar gens malament amb els trucs de màgia i
diversió preparats per l’ocasió.
L’actuació que va divertir als assistents
El públic durant la festa
Postal guanyadora de Joan Rello
El patge real va visitar el COMT per recollir les cartes
El president i la vicepresidenta lliurant els premis
Postal guanyadora categoria 7-9 anys de Marta Roig
16 GALENS
La història de la Monegal és la història d’un
home singular, Ramón Monegal Cerdà, que
de jove va tenir un somni que va aconseguir
fer realitat amb molta il·lusió i sobretot amb molt sa-
crifici.
Ramón Monegal Cerdà va néixer en un poblet miner
de Bergadà l’any 1908. Estudia Medicina a Barce-
lona, combinant els seus estudis amb la feina com
a intern a la Clínica Sagrat Cor per poder-se pagar
els estudis. Un cop finalitzada la carrera, entra a for-
mar part de l’equip professional de la clínica Figue-
rola, avui en dia desapareguda. L’ 1 de novembre
de 1934, ell juntament amb altres companys deci-
deixen fundar la companyia d’assegurança mèdica
de Ramón Monegal. La primera clínica es funda a
Barcelona, al carrer Guillermo Tell. Al mateix temps
obren a Tarragona, concretament al carrer Unió els
primers consultoris Monegal.
L’any 1936 Ramon Monegal es veu obligat a fer una
parada en la seva trajectòria professional com a con-
seqüència de la Guerra Civil. Durant els anys que
dura el conflicte és cap de sanitat del bàndol repu-
blicà. Quan acaba la Guerra, Ramón Monegal deci-
deix continuar amb la revitalització de la seva obra i
l’any 1944 inaugura a Tarragona l’actual clínica Mo-
negal. L’èxit i la forta implantació que va aconseguir
aquests serveis sanitaris a la ciutat i alhora a la resta
del territori és deu a la gran vocació del Dr. Monegal
i alhora per l’encert d’envoltar-se d’un gran equip de
professionals: Joan Capell com a cirurgià, Francesc
Esqué Rué, i el Dr. Amigó, oculista, van ser els pilars
que li van permetre fer consolidar el seu projecte.
Ramón Monegal va crear una xarxa sanitària molt
important, es van obrir clíniques i consultoris mèdics
a Tortosa, Amposta, Alcañiz, Tremp, o Mora. Però
aquesta obra era massa gran per un sol home i en-
certadament va optar l’any 1954, per concentrar tots
els seus serveis a Tarragona. El seu fill, Ramón Mo-
negal no recorda un any sense obres a la casa. Una
clínica que va obrir com un centre gairebé familiar
amb unes 8 habitacions a arribat les 70 necessitant
Clínica Monegal75 anys d’història sanitària i de la ciutat
ELS NOSTRES HOSPITALS
El Dr. Muñoz, Dr. Fernandez Huguet i el Dr. Melià durant la celebració del 75è aniversari
Al centre el Dr. Monegal i Sra.; a la dreta el Dr. Capell i Sra.; a l’esquerra Dr. Esqué i Sra.
17GALENS
de continues ampliacions. Un dels fets més desta-
cats va ser la creació, l’any 1984, dels nous consul-
toris al solar adjacent.La clínica Monegal va tenir un
gran impacte a la ciutat de Tarragona. Els anys 40,
la sanitat pública era molt diferent a la que avui en
dia coneixem. Amb els serveis de la Monegal es va
donar un grans impuls a la cobertura sanitària del
territori. En temps de màxima esplendor del centre,
hi havien 45000 abonats en una ciutat de tans sols
40000 habitants. molts eren els ciutadans dels po-
bles veïns que venien a la Monegal quan requerien
de l’assistència mèdica. Hi havien poblacions amb el
90% d’habitants abonats a la clínica Monegal.
La decisió de venir a Tarragona va ser una decisió
molt difícil de prendre pel Dr. Ramón Monegal. Bar-
celona era la ciutat que va veure néixer com a metge
al Dr. Monegal i estava molt ben considerat. Però Tar-
ragona va captivar al nostre conegut metge. El seu
fill assegura que Ramón Monegal es va enamorar de
Tarragona, ‘quan venia a la ciutat, parava al Mèdol i
contemplava la posta de sol. Li agradava Tarragona
i els seus habitants’.
Ramon Monegal Cerdà va morir 27 de setembre del
1991 curiosament el mateix dia en que es va fer la
inauguració de les últimes ampliacions de la clínica i
que no va poder veure.
L’obra de la clínica Monegal ha arribat als nostres
dies gràcies també a les noves generacions. Tres
són els fills i dos els que es dediquen a la medicina:
Francesc d’Assís, cirurgià (finat l’any 2008) i Ramón,
ginecòleg (a punt de jubilar-se). L’any 1976 va entrar
a formar part del grup de ARESA, de cobertura es-
tatal i últimament s’ha incorporat a Mútua Madrileña.
L’any 2008 va assistir 574 serveis d’obstetrícia, 4208
intervencions quirúrgiques i 11470 serveis d’urgèn-
cies. El futur de la clínica , tal i com assegura el Dr.
Ramón Monegal va molt lligat al futur de la medicina
però el que sí que està clar és que la clínica Monegal
ja és part de la història de l’assistència mèdica de
Tarragona i alhora de la ciutat.
ELS NOSTRES HOSPITALS
Les diferents remodelacions i ampliacions de la Clínica Monegal
El Dr. Ramón Monegal fill, ginecòleg de la Clínica
18 GALENS ELS RECONEIXES?
1935Èxit d’assistència
1935. Restaurant VERSALLES. Tarragona. Reunió de metges en homenatge al Dr. Luis Delclós i Valvey per la seva Tesi Doctoral “La identificación personal por radiografias de los senos frontales”
19GALENSELS RECONEIXES?
1935Èxit d’assistència
1935. Restaurant VERSALLES. Tarragona. Reunió de metges en homenatge al Dr. Luis Delclós i Valvey per la seva Tesi Doctoral “La identificación personal por radiografias de los senos frontales”
20 GALENS
1935: Tesis Doctoral Dr. Luís DelclòsLa nostra història
LA NOSTRA HISTÒRIA
Dr. Guasch Dr. Miquel
Dr. Lartigau
Dr. Font
Dr. Soler
Dr. DelmasDr. P.Boschc
?
Dr. Sergio Lucas
Dr. Munné
Dr. Sentís
Dr. Sastre
Dr. Obregón
Dr. Mateu
Dr. Delclos
Dr. BatistiniDr. Mallafré
Dr. Messeguer
Dr. Mestres
Dr. Soler
Dr. Artal
Dr. Bosch
Dr. Sans
Dr. Tarres
Dr. Aleu
Dr. Obregón: metge militarDr. Bosch: medicina generalDr. Sans: medicina general. Va ser President del COMTDr. Sastre: metge cirurgiáDr. Artal: metge oculista. Va ser secretari del COMTDr. Batistini: medicina general. Té un carrer dedicat al seu nomDr. Aleu: medicina general. A punt de cumplir el 100 anys, ens ha ajudat per configurar aquestes dades. Regidor de l’Ajuntament de Tarragona. Únic supervivent de la foto.Dr. Mallafré: medicina general. Té un carrer dedicat al seu nomDr. Lartigau: medicina general, va montar el primer centre psiquia-tric a TarragonaDr. Guasch: metge cirurgià. Va tenir clínica proòpia. Va ser Presi-dent del COMT i de la Diputació de TarragonaDr. Miquel: metge pediatraDr. Delclòs: metge radiòlegDr. Bosch: va presidir el COMT en un temps de transicióDr. Mestres: metge de Vilallonga. Un dels fundadors del Sindicat de Metges de CatalunyaDr. Tarres: metge d’ Obstetricia i Ginecologia
Dr. Mateu: metge OtorrinoDr. Munné: va montar el primer laboratori d’anàlisis clínics a Tgna.Dr. Lucas: metge de TorredembarraDr. Sentís: metge d’Obstetricia i GinecologiaDr. Soler i Canyelles: va presidir el COMT durant 10 anys
El Dr. Lluis Delclós i Soler aprofitant la seva estada a Tarragona va visitar la seu del COMT fen-li entrega al President documentació gráfica i escrita referent al seu pare Dr. Lluis Delclós i Balvey i del seu avi Dr.Lluis Soler Cañellas (que fou President del COMT). Entre aquesta documentació hi havia la fotografia de l’any 1935 que publi-quem a la página centra de Galens, i que es una veritable joia per la Historia de la Medicina a Tarragona.En una posterior visita a casa del Dr. Aleu, (unic supervivent de la foto, prop a cumplir els 100 anys), vam poguer acabar de inden-tificar als metges que estaven al voltant de la taula del Restaurant Versalles de Tarragona.La Redacció de Galens agraeix aquesta aportació dels Dr. Delclós i del Dr. Aleu, al temps que encoratge als demes col.legiats a fer-nos arrivar documentació per l’arxiu del COMT.
21GALENS
Premi Antoni GimbernatDos malaguenys s’emporten el premi en medicina làser
Un treball de dos investigadors de la Univer-
sitat de Màlaga -els doctors Ramiro Rodrí-
guez-Martínez i Luis Felipe Romero- va re-
sultar ser el guanyador de la tercera edició del Premi
Internacional Antoni de Gimbernat, que concedeix
la Fundació Antoni de Gimbernat. Aquest premi va
néixer fa tres anys per reconèixer els treballs sobre
els avenços clínics i de laboratori en l’aplicació dels
làsers en la medicina i la cirurgia. Ahir a la tarda va
tenir lloc l’acte d’entrega de premis a la sala de plens
del consistori cambrilenc.
Els doctors malaguenys han guanyat el primer premi
amb un treball que investiga en la millora de les apli-
cacions del làser en cirurgia, anomenat “El modela-
do de las estrategias de enfriamiento en la interacci-
ón láser-tejido: ayuda a mejorar los resultados de la
aplicación clínica del láser”.
En aquest acte hi van ser presents el president del
Parlament de Catalunya -Ernest Benach-; el president
de la Diputació de Tarragona -Josep Poblet-, l’alcal-
de de Cambrils -Robert Benaiges- i el president de
la Fundació Antoni de Gimbernat -Mario Trelles- com
a membres de la presidència del Premi; el professor
de la Universitat Rey Juan Carlos i professor emèrit
de l’Institut d’Anatomia i Biologia Cel·lular de la Uni-
versitat de Saarland -Pere Mestres Ventura- com a
portaveu del comitè científic; el president del Col·legi
Oficial de Metges de Tarragona -el doctor Fernan-
do Vizcarro-, el president de l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears -Josep
Maria Solé- i el vicerector de Relacions Externes de
la URV, Santiago Castellà, com a membres del comi-
tè honorífic.
En el torn de parlaments, els diferents membres dels
comitès científic i honorífic van coincidit en destacar
la gran qualitat dels treballs rebuts, així com la cons-
tant implicació de Cambrils i de la Fundació Antoni
de Gimbernat en la recerca, en la investigació i en
els avenços científics i mèdics amb l’objectiu cons-
tant de millorar la salut dels pacients.
TECNOLOGIA
22 GALENS
Entrevista a...Montserrat Giralt
Degana de la Facultat de Medicina de la URV
ENTREVISTA
Una de les problemàtiques existents dins de l’àmbit sani-tari és la falta de metges. S’haurien d’oferta més places de les facultats de medicina?Entenem que la manca de metges es correspon més a una falta d’algunes especialitats i en algunes àrees geogràfiques. A mes com és possible que tenint la ratio de metges per 100.000 habitants una de les més altes del mon encara faltin metges?. Per con-testar de forma més precisa, caldrà conèixer d’altres realitats per exemple com està organitzat a Andalusia (una orientació de l’assistència amb la realització de diagnòstics en un temps molt curt, etc) i fruits del seu anàlisi, donar noves solucions. En el nostre entorn conflueixen problemes greus de salut que precisen d’un diagnòstic ràpid i un tracta-ment immediat, amb una població que envelleix, i hi ha un increment de nouvinguts amb una elevada de-manda d’assistència. Ens cal una adequació a les noves necessitats, res-postes ràpides per reduir temps d’espera que sols generen ansietat i preocupació a les persones afec-tades i al seu entorn, la creació de nous recursos, i de formació permanent en nous conceptes i tècni-ques. Per tant una millorar de la gestió dels recursos humans i tècnics. Als metges i metgesses ens motiva la satisfacció de curar a les persones, i es necessita un entorn que afavoreixi l’acompliment de l’objectiu de curar a les persones en les millors condicions. La insatisfacció genera problemes i es molt cara. Augmentar ara el número de places de las facultats no soluciona cap problema. Unmetge tarda en formar-se 12-15 anys, així els que han entrat aquest últim any no estaran treballant fins el 2020. Mentre hi ha altres coses a fer per a solucio-
nar la manca d’algunes especialitats en alguns llocs com augmentar el número de places de MIR i donar millors condicions de treball. Molts dels nostres pro-fessionals marxen a altres països a treballar. I en els últims anys ja s’ha augmentat el nombre de formació de metges a Catalunya, s’han creat tres fa-cultats noves i les altres han augmentat d’un 10 a un 20% les places d’entrada.
El problema de la manca de metges es deu en part a una mala distribució?Pot ser un dels motius com et deia abans a l’anterior resposta, el nostre país utilitzen més que altres ciu-
23GALENSENTREVISTA
tadans europeus serveis altament intensius en treball mèdic, com les consultes, i la organització assisten-cial podria estar generant aquestes deficiències, en el sentit d’utilitzar més professionals dels que serien necessaris per donar assistència de qualitat, donat la tecnologia actual.
El Pla Bolonia com afectarà als estudiants de medicina i futurs metges?El pla Bolonia porta a les universitats unificar la for-mació a nivell d’Europa en una millora de les com-petències. S’impulsa un aspecte tan obvi com l’aprenentatge centrat en l’estudiant i això comporta una major dedicació horària al llarg del tot el curs aca-dèmic. Però en el cas concret de Medicina, aquesta ha es-tat sempre una carrera eminentment pràctica on l’estudiant ha estat sempre un alumne a temps com-plert i la principal diferència estarà en fer una avalua-ció de les competències i habilitats i no tan sols cen-trada en els coneixements, però en els últims anys les facultats catalanes ja venen aplicant sistemes d’avaluació de competències amb les proves ACOE (Avaluació de competències objectiva i estructura-da) entre altres noves metodologies d’aprenentatge i d’avaluació.
El món de la medicina és un món molt canviant: canvis en les necessitats assistencials del ciutadà, millores tecno-lògiques... Com s’adapta el món de la docència a aquesta transformació?La formació del metge sempre s’ha fet en gran part per professionals en actiu, en ciències de la salut els pro-fessors universitaris ocupen places vinculades amb els hospitals univer-sitaris, per tan la formació sempre està adaptada aquest canvis.
Cada cop és més segur que els personal d’infermeria recepti en un futur. Quina és la seva opinió?La norma permet l’autorització d’alguns medicaments a infermeres i podòlegs.
També podran utilitzar o autoritzar l’ús de medi-caments en aplicació de protocols institucionals i plans de cures estandarditzades i en el seguiment protocol·litzat dels tractaments establerts per pres-cripció mèdica.En aquest sentit crec que hauríem de tenir en comp-te la formació d’aquest professionals, quines són les competències i objectius de formació i adaptar-los i valorar la responsabilitat. Fins al moment la formació que reben no és en aquest sentit.
No creu que a la formació dels metges faltes assignatures d’humanitats. I Bioètica? Es possible que els estudiants de medicina necessi-tin aprendre habilitats de comunicacióEn el nou pla d’estudi es contempla aquesta forma-ció, són les noves habilitats i competències que s’ha inclòs junt amb la recerca. En concret a la universi-tat Rovira i Virgili s’ha concretat amb dues assigna-tures bàsiques a primer any i després es treballarà de forma transversal al llarg de la carrera amb se-guiment i orientació de la formació per ser avaluat en l’últim any. La nostra visió de la medicina contem-pla els coneixements teòrics, les habilitats clíniques i la comprensió humana. I estem treballant per que s’assoleixin aquests tres aspectes amb èxit i que con-tinuïn siguem una preocupació i un estímul de forma-ció al llarg de la vida.
La Degana rebent un obsequi durant la seva visita al COMT
24 GALENS METGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Francesc Anglès GarciaCirurgià ortopèdic
Nascut a Terrassa (Barcelona) l’any 1938, es
va llicenciar en medicina per la Universitat
de Barcelona l’any 1963 i es va doctorar en
cirurgia ortopèdica l’any 1982 al mateix centre uni-
versitari. Va exercir durant 16 anys a l’Hospital de Vall
d’Hebron de la ciutat costal i va ser Cap de Server
de l’Hospital del Mar de Barcelona. L’any 1994 va
arribar a Tarragona, on va treballar també com a cap
de Servei de cirurgia ortopèdica a l’Hospital de Sant
Pau i Santa Tecla.
El seu coneixement de l’anatomia humana, els vo-
lums, les articulacions i les tècniques quirúrgiques
li donen peu a desenvolupar la seva vocació per
l’escultura. Compagina la seva tasca professional
com a cirurgià ortopèdic amb la seva passió per l’art
i les tècniques per treballar el fang, la pedra i la fusta.
El seu tracte diari amb el guix li permeten arribar a
conèixer tots els secrets d’aquest material d’ús orto-
pèdic en medicina i alhora bàsic en la confecció de
motlles en l’art de l’escultura i el modelatge.
L’escultorL’any 1970 va iniciar la seva activitat artística en un
petit taller que ell mateix va habilitar al seu domicili.
Comenta a treballar amb venes de guix, modelant-
les tant en petit format com a escala real, però sem-
pre amb la figura humana com a principal motiu.
Des de bon començament es compara l’obra
d’Anglès amb la de l’escultor ‘pop’ americà Geor-
ge Segal, amb el que posteriorment manté contacte
personal a través de Joan Muga, director de la ga-
leria Joan Prats de Barcelona. Però l’únic punt comú
dels dos artistes és el ‘blanc’ de la seva obra. Segal
treballa traient motlles dels seus models. Anglès, en
canvi, modela les seves escultures. Totes les obres
de Segal són a tamany real, mentre que Anglès tre-
balla amb tots els formats i tamanys. Per a Anglès,
allò realment important és la figura humana. Fins i tot
quan modela grups per aconseguir una atmosfera
real, però sempre com a complement no buscat.
Utilitza també elements reals com poden ser els mo-
bles, instruments musicals, muntura d’ulleres... com
25GALENS
si d’un collage de pintura es tractés. Actualment tre-
balla tot tipus de materials (fusta, pedra, bronze...)
És mundialment conegut, però, pel blanc de les se-
ves obres.
Anglès ha exposat la seva obra a museus de re-
conegut prestigi com el Museu Dalí (Figueres),
Museu Charlie Rivel (Cubelles), el Museu d’Art
Modern de Tarragona o el Museu del Comitè
Internacional Olímpic (COI) a Laussane. També
ha exposat a col·leccions particulars de Madrid,
Barcelona, Nova York, Chicago, París, Ginebra,
Brusseles i Ambers.
Entre les seves obres recents destaca l’escultura
‘Tarragona als castellers’, creada l’any 1999 i
que actualment es troba al bell mig de la Ram-
bla Nova de la capital tarragonina. L’obra està
feta amb bronze i està integrada per un total de
222 figures humanes a tamany real. L’autor va
dedicar més d’un any i mig a la confecció de
l’escultura. Amic de personatges il·lustres des-
apareguts com Salvador Dalí o Camilo José
Cela, El Dr. Anglès ens descriu amb aquestes
paraules els seus inicis en el món de l’art:
“Vaig començar l’any 72. Natural de Terrassa.
Ho vaig fer com un divertiment. Em
vam convidar a fer una expo-
sició de metges artis-
tes a sala gaudi
de Barcelo-
na. Hi vaig
pa r t i c ipa r
amb figura de bronze i dues fetes amb ve-
nes de guix (encara hi treballo) i ho vaig
fer com a aficionat. Entre metges vam
fer molta conya perquè treballava fo-
rça com a metge amb aquest mate-
rial. Però les crítiques d’art van ser
extraordinàries. Artistes com Santos
Torroella o Àngel Marçà van aprovar
la meva obra.... Els de la galeria em
guardaven els diaris i me’ls anaven
donant. Haig de dir que qui més em
va ajudar va ser Santos Torroella,
que va morir fa 10 anys, i que era
l’expert més important del món en
el tractament del guix”. El Dr. An-
glès té el seu taller a Valle Espino-
sa (Conca de Barberà), al poble
natal del seu pare, una població
on només hi viuen actualment 12
persones. Allà hi té el seu taller
a la casa familiar, on treballa a
diari en noves creacions que
de ben segur coneixerem en
un futur immediat.
METGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Francesc Anglès Garcia L’escultor
Dr. Anglès davant del m o n u m e n t al Castells a la Rambla Nova de Tarragona.
26 GALENS
27GALENSOPINIÓ
Con frecuencia no nos preocupan los moti-
vos que suscitan la risa, pero siempre ha
estado en el ánimo de todos el provocarla
o disfrutar con ella. He consultado y trascribo, que
ya desde antiguo, la risa, está descrita con gran de-
talle y es motivo de tertulia - “Qué sea la risa, dijo
Cicerón, (De Oratore, lib 2, núm. 58), de qué manera
se suscite, donde esté, cómo exista, y de tal mane-
ra estalle, que deseándola cohibir, no podamos; y
cómo al mismo tiempo, se apodera de los pulmo-
nes, de la boca, de las venas, del rostro, de los ojos,
cuéntenoslo Demócrito.” La respuesta esquiva de
Demócrito, nos da una idea de la ignorancia que se
tenía sobre la fisiología de la risa. Así contesta: “Ni
este es asunto pertinente a lo que vamos tratando,
y, aunque a ello perteneciese. No me avergonzaría
de no saber lo que ni siquiera alcanzarían los que
pretenderían saberlo”.
Hemos recogido del Diario de Tarragona de 1865 un
anuncio que paso a insertar:
La risaDr.Lluís Ballester
La expresión de:”Cardos, pinchos y Abrojos”, se
definen perfectamente, en cuanto los refiere a un
Ramillete Literario, como críticas graciosas e inci-
sivas. Creo que utiliza el nombre de Abrojos en el
sentido directo de elemento pinchante o puede que
también en el figurado de dolores, penas, disgus-
tos, contrariedades. Es posible que en algún relato,
exista la intención de ridiculizar a alguna persona y
puede que incluso se haga uso de actitudes hirien-
tes, como fundamento para provocar la risa.
No parece en principio tener demasiada relación la
inquietud de saber de Cicerón, con la promoción de
un librillo que podemos suponer picante u ocurren-
te. Po otra parte existe un denominador común, que
es la risa. Las tendencias actuales a crear grupos
de trabajo o talleres, con la finalidad terapéutica
de que, provocando situaciones especiales, logren
provocar la risa. Los participantes alcanzan un es-
tado de risa colectiva, que crece constante y de-
sordenadamente. Probablemente con ello, puedan
crearse lazos de complicidad y de agradables re-
cuerdos. Pienso que puede convertirse en el mejor
antidepresivo.
Ciertamente se cumple la descripción de la risa,
que apuntaba Cicerón, de ser incontrolada, que nos
fuerza los pulmones, los músculos abdominales, y
ocasionalmente se une a una discreta incontinencia
urinaria, nos hace llorar, se hinchan nuestras venas,
el rostro adquiere una rubicundez brillante y final-
mente se acaba dejándonos una sensación de fe-
licidad, bienestar, cansancio agradecido y el olvido
temporal de nuestros problemas.
28 GALENS LLIBRESOPINIÓ
LA DAPOXETINA; EL PRIMER FÀRMAC APRO-
VAT PEL TRACTAMENT DE L’EJACULACIÓ PRE-
COÇ
L’ejaculació precoç és un trastorn d’etiologia psi-
cògena, que es defineix com la incapacitat per a
l’adequat control voluntari de l’ejaculació, la qual
es produeix molt abans del desitjat i culturalment
acceptat. L’ejaculació precoç, per tant, impedeix
la normal participació de la parella en una relació
sexual satisfactòria. En determinats casos extrems
pot no arribar a produir-se el coit, i per tant posar en
compromís la reproducció.
Es tracta possiblement d’un dels problemes sexuals
més freqüents del baró, amb una revalença d’en-
tre un 15 i 40 % de la població sexualment activa.
Aquest trastorn constitueix el 31% de les consultes
relacionades amb les disfuncions sexuals. Afecta
principalment a barons d’entre 20 i 40 anys i s’ha
descrit com a comú i normal en les primeres relaci-
ons sexuals . Malgrat que s’han realitzat múltiples
estudis, basats en les respostes neurològiques
davant diferents estímuls sensorials, entre pacients
amb ejaculació precoç i voluntaris sense aquesta
patologia; les bases neurofisiològiques de l’ejacu-
lació precoç encara no estan clarament definides.
Si bé sabem que la sensibilitat uco-cutània genital
no varia entre les persones amb o sense ejaculació
precoç, si que es pot sospitar que existeix una cor-
relació entre el temps de latència de l’ejaculació i
l’umbral sensorial individualitzat.
Malgrat que es tracta d’una entitat clarament psico-
sexual, diverses patologies s’han relacionat com a
processos afavoridors de l’ejaculació precoç. D’en-
tre elles destacarem els quadres irritatius cervicou-
retrals (prostatitis), algunes malalties neurològiques
(esclerosi múltiple, tumors medul·lars...) i la ingesta
L’ejaculació precoç pot tenir solucióDr. Jaume Benages Pàmies. Uròleg
de determinades drogues com les amfetamines o la
cocaïna. Durant la darrera dècada, els estudis amb
fàrmacs per al tractament de l’ejaculació precoç
s’han encaminat cap l’augment de l’umbral senso-
rial penià. Per aquest motiu s’han realitzat múltiples
assajos clínics a doble cec amb placebo. Els pri-
mers estudis es van realitzar amb fenoxibenzami-
na (simpaticolític) i la clomipramina (antidepressiu
tricíclic).
Un cop objectivat que els nivells baixos de sero-
tonina a l’home s’associen a una resposta sexual
prematura, les investigacions es van centrar en els
fàrmacs antidepressius inhibidors de la recaptació
29GALENSLLIBRESOPINIÓ
d’aquest neurotransmisor, que incrementen els seus
nivells tot potenciant la seva acció a nivell pre i post
sinàptic i per tant disminuint l’activitat simpàtica en
l’ejaculació i el orgasme. D’entre els compostos es-
tudiats, la fluoxetina, la paroxetina i la sertralina són
els que varen tenir els resultats més convincents; no
obstant aquests fàrmacs, degut a la seva farmaco-
cinètica, no són adequats per al tractament de l’eja-
culació precoç i per això mai han tingut aprovada
aquesta indicació.
Però la farmacocinètica de la dapoxetina és ben
diferent; aquest fàrmac és l’únic inhibidor de la re-
captació de la serotonina que presenta una ràpida
absorció amb concentracions plasmàtiques màxi-
mes (Cmax) en 1-2 hores després de la ingesta del
comprimit i amb una biodisponibilitat absoluta del
42% (rang 15-76%) També presenta una ràpida eli-
minació (té un aclarament ràpid i produeix una con-
centració plasmàtica residual menor del 5% del pic
màxim després de 24 hores.). Aquestes caracterís-
tiques fan que aquest fàrmac sigui adequat per al
tractament de l’ejaculació precoç i es converteixi en
un medicament purament urològic ja que ha perdut
les característiques apropiades per poder utilitzar-
se com a antidepressiu.
En els darrers estudis realitzats s’ha comprovat que
la dapoxetina millora significativament el temps de
latència d’ejaculació intravaginal (IELT) tot arribant
a multiplicar-lo per 3, 4 o 5 segons el IELP inicial
del pacient. Per exemple,en el casos més freqüents
d’ejaculació precoç, on els pacients presenten un
IELP d’un minut, en aquests barons , la dapoxetina
multiplica per 4 el seu IELT. És per aquest motiu que
en els països europeus que prèviament ja han co-
mercialitzat aquest producte, el coneixen popular-
ment amb en nom de la “pastilla dels 4 minuts”.
La majoria dels efectes secundaris relacionats amb
la dapoxetina van ser lleus o moderats i son dosi de-
pendents. La dosi inicial es de 30 mgs; amb aquesta
concentració els efectes secundaris més habituals
que ens podem trobar són nàusees (8,7%), cefalea
(5,9%) i mareig (3%). L’altre presentació és de 60
mgs i la hem de reservar quan la resposta de 30
mgs sigui insuficient i els efectes secundaris siguin
tolerables.
La dapoxetina s’ha de prendre de 1 a 3 hores abans
de la relació sexual, millor assegut (ocasionalment
pot donar hipotensió ortostàtica) i amb un got d’ai-
gua ple. Cal tenir precaució de no prendre mes d’un
comprimit cada 24 hores i no associar-lo amb al-
cohol, tramadol , fàrmacs antidepressius i fàrmacs
antipsicòtics.
El preu aproximat de cada comprimit de 30 mgs és
de 12 euros i de moment no està
subvencionat per la seguretat social. A Catalunya la
dapoxetina és comercialitza amb
el nom de Priligy.
30 GALENS
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda
· COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT COMT · agen-
da · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT · agenda
·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda
· COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·
agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
· COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda ·
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·
agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda ·
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·
agenda · COMT · agenda agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda ·
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda · COMT COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·
agenda · COMT · agenda
Lloc: Sant Feliu de Guixols
Seu: Museu d’Història- Espai Metge Rural
Dies: 11-12 i 13 de juny de 2010
Contingut: Medicina rural a Catalunya; His-
tòria de la Medicina a Girona; Les fonts bi-
bliogràfiques per a la Història de la Medicina
AGENDA
XVIè Congrés d’Història de la
Medicina Catalana
Excursió moder-nista
Visita a Reus Organitza Vocalia Jubilats COMT. Tel. 977232006
Festa dels col·legiats honorífics
(A la sala d’actes del COMT)
Lloc: Seu COMT Tarragona
Dia: 10 març de 2010
Hora: 17 hores
Contingut: Lliurament diplomes col·legiats
honorífics.
31GALENS
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT COMT ·
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT ·
agenda ·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda ·
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
AGENDA
Centre Cultural El Pallol
Col·legi de Metgesde Tarragona
Sala de l’ANTIGA AUDIENCIA
Plaça del Pallol. Tarragona.
A les 6.oo de la tarda.
Entrada lliure.
DIA 2 FEBRER DIA 4 FEBRER DIA 9 FEBRER DIA 11 FEBRER
DIA 16 FEBRER DIA 18 FEBRER DIA 23 FEBRER DIA 25 FEBRER
2010
32 GALENS
VISITA A... L’ESPLUGA DEL FRANCOLÍ
Cova de la Font Major
Celler i Museu del Vi
Casal de l’Espluga
Museu Rural
Excursió organitzada per la Vocalia de Jubilats del COMT
Estem ultimant els detalls de la propera excurssió a cel.lebrar a primavera.Quanestiguitancatelprogramadefinitiuelpublica-rem a la Web del COMT. Qui estigui interessat en rebre informació personalitzada ha de manifestar-ho a Secretaria i donar els seus telèfons i/o el e-mail.
33GALENSMOVIMENT COL·LEGIAL
ALTES
COGNOMS NOMBALLESTER CID AGUSTIHERNANDEZ LLACER MARIA CONSUELOMARSAL RICOMA JULIAPEÑA GONZALEZ KARLA BEATRIZSANCHEZ JARQUIN CLAUDIA LUCIACONSTANTE PEREZ YELITZA YAMILESERGIO FRESIA ROBERTO FSTAN AURA MARIAGUZMAN ARGUELLO MARIA VICTORIAKOROTKOVA MARINAARAMAYO MANRIQUE NESTOR JOSÉGOMEZ PARDO CLARALESTAPIER NUÑEZ YOLEGNEGAMBOA ROGET ARIADNA YAMILETHAVETISYAN LIANAROQUER FANLO MARIA ESTHERDEL CASTILLO UBEDA NORMAMELE OLIVE MIREAWIEDEMANN HUGO SANDRO
NÚM. COL.4303953430436843058354305836430583743058384305839430584043058414305842430584343058444305845430584643058474305848430584943058504305851
DATA 03/12/200905/10/200924/09/200929/09/200930/09/200906/10/200907/10/200908/10/200914/10/200927/10/200903/11/200905/11/200906/11/200917/11/200923/11/200923/11/200902/12/200910/12/200922/12/2009
MOTIU DE LA BAIXA DEFUNCIÓDEFUNCIÓDEFUNCIÓTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICIACORD DE JUNTADEFUNCIÓTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATCESSAMENT EXERCICIACORD DE JUNTACESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICI
BAIXES
COGNOMS NOMAREVALO FELIU ANGELLOZANO ALONSO ADRIAN SALVABARDAJI GARRIDO FCO. JAVIERGARCIA CELMA MARIA JESUSMARIN CASTRO MARTAPARDO SAIZ AUGUSTO OCTAVIOBATISTA MUÑOZ ALBERTMORALES PEREZ Mª JOSEPARIS MIRO NEUSSOLEY GARASA ALBERTTORRA FERRER NEUSRODRIGUEZ SALVADOR VICENTEMASTRODOMENICO MOLINARES JORGE HUMBERTOPIN GODOS MARIA TERESALUNA MATOS MATILDE LENAMUTLLO CANTARELL SILVIANAYRIUBAR REYES MYRIAMCAVAZOS VILLARREAL FABIOLAVILLALBA GONZALEZ Mª DOLORESMIU _ JENI CATALINARODRIGUEZ ROBELT ALBERT
NÚM. COL.430030943006774301608430237043039174303994430495443049744305056430506143050804305133430545743055974305601430563343056864305723430578243057834305813
34 GALENS
Dubrovnik, la perla de l’Adriàtic Un paratge per despertar els sentits
Dubrovnik, la històrica Ragusa és una ciutat croata,
amb un immens atractiu turístic. És coneguda com
“la perla de l’Adriàtic”, ja que els seus antics habi-
tants la distingien com a única en una regió plena
de barbàrie. Per darrere està rodejada d’elevats
penyals de pedra calcària i pel front per les blaves
aigües del mar Adriàtic. Art, cultura i història es fo-
nen en aquesta preciosa ciutat, petita i accessible
per al viatger, que vol gaudir de grans sensacions al
passejar pels carrers de l’antic barri de Stari Grad,
que representa el casc antic de Dubrovnik. Els pa-
viments d’aquest són de marbre i els seus carrerons
s’omplen de sabor a cada cantonada. Els seus ca-
rrers amb escales que mai s’acaben i plens de cul-
tura, juntament amb les vistes que ofereix fan que la
visita a la ciutat sigui inoblidable.
Al endinsar-se en les muralles trobem el carrer Stra-
dun, el principal de la ciutat que va ser construït al
segle XII i actualment està ple de cafeteries, boti-
gues i restaurants per als turistes. S’hi pot visitar
el Monestir Franciscà que inclou l’Església de San
Francis, un temple d’una sola nau, i el Museu del Mo-
nestir on s’hi troben tot d’objectes relacionats amb
aquest. També el Palau d’Sponza, del segle XIV, és
molt bonic de visitar. Solia fer les funcions de duana
i casa de la moneda de la ciutat-estat. Avui en dia
guarda els arxius estatals i un petit museu dedicat
als morts per defendre la ciutat. Un altre palau de
la ciutat és el del Rector, on a l’estiu hi fan festivals
de dansa i música. Altres llocs d’interès d’aquesta
meravellosa ciutat són l’Església de Sant Blaise i la
Catedral de Dubrovnik, amb una enorme cúpula.
La gastronomia en aquesta part de Croàcia és molt
variada, i molt semblant a la de qualsevol altre país
mediterrani. A la zona hi ha bon peix i marisc, en-
cara que també es cuinen tot tipus de carns, sent
especialment popular l’anyell.
La festa més destacada de Dubrovnik és el Festival
de l’estiu, que dura 45 dies i es celebra entre juliol i
agost amb espectacles de teatre i dansa.
VIATGES
35GALENS
Ingredients per a 4 racions:150 gr. xocolata negra per fondre, 5 ous, 200 gr. de sucre,
150 gr. de nous i 150 gr. de mantega.
Fonem en un cassó 130 gr. de mantega juntament amb la
xocolata; després ho retirem i ho deixem que es refredi una
mica. Separem les clares dels rovells. Batem els rovells
amb el sucre fins que quedin ben cremosos i d’un color
blanquinós. Trossegem les nous i les afegim a la xocolata.
Les barregem bé i incorporem la xocolata als rovells d’ou
poc a poc. En un altre bol gran batem amb energia les cla-
res fins que estiguin a punt de neu. Amb cura, afegim les
clares amb ajuda d’una espàtula al conjunt de la xocolata.
Tot seguit passem el que ens queda de mantega per un
motlle rectangular i hi aboquem la barreja ben repartida.
Introduïm el motlle al forn calent i ho deixem 30 minuts a
180º. Passat aquest temps retirem el motlle i comprovem
que la massa estigui quallada. Tallem el brownie i el deixem
refredar almenys mitja hora abans de servir.
Brownie de xocolata amb nousEl pastisset americà
ACUDIT
GASTRONOMIA
36 GALENS
PUBLI