*MÉS BIBLIOTEQUES, MÉS USUARIS, MILLORS SERVEIS
Les biblioteques públiques han entrat al nou segle amb
unes perspectives de creixement i millora dels serveis
impensables anys enrere, quan no era gens estrany sen-
tir alguns polítics i gestors culturals qüestionar el paper
de les biblioteques, tot qualificant-les d’espais per a
romàntics amb molt poc futur. Sortosament el canvi expe-
rimentat ha estat contundent i ara ja no és gens estrany
que quan es vol mostrar que una ciutat progressa ade-
quadament, tant des del punt de vista cultural com tec-
nològic, es posi la biblioteca com a exemple.
A la província de Barcelona aquesta situació és el
resultat de l’esforç fet pels municipis i la Diputació, que
han invertit recursos i mitjans de tot tipus per oferir als
ciutadans uns equipaments moderns propis d’ una socie-
tat que creu en els avantatges de la informació i el conei-
xement i que vol posar a l’abast de tothom els recursos
de les noves tecnologies: bases de dades assequibles als
ciutadans, possibilitat d’obtenir els documents de qual-
sevol procedència, ús gratuït d’Internet, recursos mul-
timèdia... sense oblidar que cal seguir fomentant la lec-
tura com una eina imprescindible per al coneixement i la
llibertat de pensament.
L’any 2000 finalitzà amb unes estadístiques prou opti-
mistes: 136 biblioteques públiques i 6 bibliobusos en fun-
cionament; 8.000.000 d’usuaris al llarg de l’any, dels quals
quasi 2.000.000, utilitzant el servei de préstec, es van
emportar a casa 4.815.470 documents. Tot això representa
BUTLLETÍ DEL SERVEI DE BIBLIOTEQUES
(*) L’ASTERISC
SUMARI1 I MÉS BIBLIOTEQUES, MÉS
USUARIS, MILLORS SERVEIS
2I MARTA CLARI, GERENT DEL
CONSORCI DE BIBLIOTEQUES
DE BARCELONA
5I ELS DRETS D’AUTOR A
L’ERA D’INTERNET: LA NOVA
LEGISLACIÓ EUROPEA. Núria
Gallart
7I EXPLORADORS DE BIBLIO-
TEQUES: UN PROGRAMA DE
FORMACIÓ D’USUARIS INFAN-
TILS. Núria Ventura
9I OBSERVATORI
ABRIL 2001
3EDITA: Diputació de Barcelona
Servei de BibliotequesCOORDINA I REALITZA:Secció de Coordinació i RecursosBibliotecarisDISSENY I MAQUETACIÓ: rmpIMPRESSIÓ: Centre d’Impressiói ReprografiaDIPÒSIT LEGAL: B-17819-2000Publicació periòdicaDistribució gratuïtaPaper ecològic
OBSERVATORI
setmanals, Internet d’ús públic gratuït, el
Punt d’informació juvenil integrat a la
biblioteca, préstec interbibliotecari entre
les biblioteques de l’Hospitalet i amb la
resta de biblioteques de la Xarxa, suport
a les biblioteques escolars. Igualment la
biblioteca vol actuar com a centre de
foment de la lectura i per aquesta raó ha
començat a realitzar presentacions de lli-
bres i tota mena d’activitats culturals,
com les 12 hores de contes, que va tenir
lloc el dia de Sant Jordi.
Cal esmentar que en els dos primers
mesos de funcionament la biblioteca va
rebre 39.000 visitants, dels quals 12.664
van utilitzar el servei de préstec.
LLIBRES EN ÀRAB PER DONAR RES-
POSTA A LES NECESSITATS DELS
IMMIGRANTS.
Sis biblioteques de la Xarxa tenen fons
de llibres en llengua àrab: Sant Pau-Santa
Creu de Barcelona, M. Martí Tauler de
Rubí, la Central de Terrassa, Santa Eulàlia
de l’Hospitalet, Santa Oliva d’Olesa i Joan
Triadú de Vic. En total es comptabilitzen
uns 800 títols de diverses matèries,
especialment narrativa, tant per a adults
com per a infants, però també llibres de
ciències socials, llengua o geografia i
història.
Paral·lelament als llibres en llengua
àrab, també es disposa de llibres per
conèixer la realitat de Catalunya, apre-
nentatge de la llengua, temes útils de la
vida pràctica... Així com llibres sobre el
món àrab en castellà, català o francès per
atendre la població d’origen àrab, però
també per donar informació a la població
catalana sobre la cultura d’aquests paï-
sos.
Aquest fons està a disposició de totes
LA TECLA SALA, UNA GRAN BIBLIOTE-
CA PER A UNA CIUTAT EN EXPANSIÓ
El passat mes de desembre s’inaugurà a
l’Hospitalet de Llobregat la Biblioteca
Central Tecla Sala, en un edifici rehabili-
tat de quasi 5.000 m2. Les naus d’una anti-
ga fàbrica tèxtil de principis del segle XX
acullen aquest modern equipament resul-
tat de l’esforç del municipi, que vol dotar
la ciutat d’infraestructures culturals moder-
nes que alhora donin resposta a les
necessitats d’informació per a les perso-
nes i per a les empreses.
El Pla de Biblioteques de l’Hospitalet
preveu que la Biblioteca Tecla Sala actuï
com a coordinadora i capçalera del con-
junt de biblioteques de la ciutat i per
aquest motiu se l’ha dotat dels recursos
adients : un fons de 50.000 documents,
un horari d’atenció al públic de 60 hores
9
JORD
I PO
L
Façana de la Biblioteca
AJU
NTA
MEN
TD
E L
’HO
SPIT
ALE
T
Els Reis van visitar la Biblioteca Tecla Sala
les biblioteques que el poden demanar
per préstec interbibliotecari.
APROFITAR ELS RECURSOS DE LES
REVISTES: EL PROJECTE TÀNDEM.
A les prestatgeries de les biblioteques de
la Xarxa es poden trobar de 80 a 200
títols de revistes, xifra variable d’una
població a una altra. Això suposa una
quantitat ingent d’articles i informacions
que cap biblioteca pel seu compte no pot
ressenyar com voldria per poder-hi acce-
dir fàcilment quan algú en tingui necessi-
tat. Però el treball en col·laboració opti-
mitza els recursos i d’aquí va néixer el
projecte Tàndem, gràcies al qual es cata-
loguen els articles més interessants de 55
publicacions periòdiques de diferents
matèries: informació, tecnologia, viatges,
esports, literatura, etc.
Tretze biblioteques s’encarreguen de
fer el buidatge d’alguns d’aquests títols,
procés fet informàticament, la qual cosa
permet posar aquesta informació a l’a-
bast de tots els usuaris. I gràcies al prés-
tec interbibliotecari es pot tenir accés
directe al número de la revista o a la
fotocòpia de l’article desitjat.
LA FEBRE PEL HARRY POTTER ARRIBA
A LES BIBLIOTEQUES DEL MARESME
El dia 9 de març totes les biblioteques
del Maresme van rebre el llibre Harry
Potter i el calze de foc en català i castellà,
obsequi de la llibreria Robafaves de
Mataró. Les biblioteques van posar el lli-
bre en préstec al mateix moment que sor-
tia a la venda -a tres quarts de vuit del
vespre- i van aprofitar per fer diverses
activitats d’ animació de la lectura. La
biblioteca d’Arenys de Mar, concretament,
va organitzar una tertúlia amb els nois i
noies seguidors de la sèrie i els va dema-
nar de contestar una enquesta per saber
quins eren els més “experts” i mereixien
emportar-se els llibres a casa.
Els llibres del Harry Potter de l’escrip-
tora britànica J. K. Rowling han trencat
amb la idea que els nois no llegeixen,
especialment quan es tracta de llibres
d’una llargada considerable, i està
demostrat que quan es troben els meca-
nismes adequats, tant pel contingut del
llibre com pel seu ressò mediàtic, la lite-
ratura infantil i juvenil pot despertar un
gran interès entre els infants i adoles-
cents.
110
ALB
ERT
DE L
APEÑ
A
OCTA
VI
SÀN
CH
EZ
Biblioteca Garcilaso de Barcelona
LA LITERATURA CATALANA A INTERNET
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
ha creat un nou portal d’Internet anome-
nat Lletra format inicialment per 100 pàgi-
nes web i 1.000 enllaços de textos, recur-
sos i notícies sobre autors, obres, movi-
ments literaris, editorials etc.
El web té enllaços a totes les editorials
catalanes que actualment hi ha a Internet
i a les revistes que es poden llegir “on
line”. L’adreça és: www.uoc.es/lletra
Altres pàgines web molt útils per als
que vulguin estar més informats sobre
literatura catalana i literatura en general
són les de l’Associació d’Escriptors en
Llengua Catalana: www.partal.com/aelc
I també la Biblioteca Virtual Jaume Fuster
de Vilaweb: www.vilaweb.com/biblioteca
UN LLIBRE SOBRE LES NECESSITATS CUL-
TURALS DELS MUNICIPIS RURALS
A la província de Barcelona més de la
meitat de municipis (concretament 182)
tenen menys de 3.000 habitants. La seva
situació és molt variable: des de munici-
pis de 50 persones en els quals sols
viuen vells i on l’escola fa molts anys que
va tancar, fins a poblacions d’un miler
d’habitants que veuen créixer la seva
població gràcies a una acció urbanística
important provocada per la demanda de
segones residències o per l’assentament
de nova població que fuig de la ciutat
cercant un entorn més tranquil i més
assequible econòmicament.
Dues professores de l’Escola Universitària
de Biblioteconomia i Documentació han
fet un interessant estudi de camp per
veure quines són les necessitats culturals
d’aquests municipis i quin és el paper
que les biblioteques i les noves tecnolo-
gies poden tenir-hi. Cal tenir en compte
que segons la Llei del Sistema
Bibliotecari de Catalunya no es preveu
que les poblacions de menys de 3.000
habitants tinguin serveis bibliotecaris
estables.
Aquest treball va començar amb una
enquesta contestada àmpliament, un
estudi més acurat d’uns quants municipis
representatius, entrevistes... i ha aconse-
guit donar una visió de les necessitats i
problemes d’aquests. A més, ofereix pro-
postes concretes d’actuació per tal que
les noves tecnologies, la cooperació i el
bon aprofitament dels serveis biblioteca-
ris existents a prop d’aquestes pobla-
cions, els ajudin a trencar les barreres
que encara tenen.
Títol del llibre: Els serveis bibliotecaris
en zones rurals: una proposta d’actuació
viable. Autores: Maite Comalat i Lourdes
Reyes, Barcelona, Diputació de Barcelona,
2000. Col·lecció Documents de Treball per
a la Biblioteca, 1. Existeix edició castellana.
11
D’ARREU
de les seves obres.
2. S’esmenten les excepcions i limita-
cions que els Estats podran introduir en
les seves legislacions. Llista d’excepcions
que és tancada i d’aplicació voluntària.
Únicament és obligatòria l’excepció que
permet reproduccions tècniques transitò-
ries en l’entorn digital.
3. S’estableix l’obligatorietat de la pro-
tecció de les mesures tecnològiques de
protecció dels drets d’autor, amb la per-
secució de la fabricació, importació, dis-
tribució, venda, lloguer, publicitat o pos-
sessió amb finalitats comercials de qual-
sevol dispositiu, producte o servei desti-
nat a eludir aquelles mesures.
4. S’haurà d’establir protecció, també,
contra la supressió o alteració de la
informació necessària per a la gestió
electrònica dels drets d’autor.
LES BIBLIOTEQUES I ELS CENTRES
D’ENSENYAMENT
Les biblioteques, centres d’ensenya-
ment i museus accessibles al públic, i
els arxius, queden mencionats explícita-
ment en relació a la possible excepció
que permet actes específics de repro-
El Parlament Europeu va aprovar, el pas-
sat mes de febrer, la proposta de
Directiva relativa a l’harmonització de
determinats aspectes dels drets d’autor i
drets afins en la societat de la informació.
A partir de la seva publicació oficial a mit-
jans d’aquest any, els països membres de
la Unió Europea tindran un període de 18
mesos per a adaptar les seves legisla-
cions als continguts d’aquesta Directiva.
Aquest text, llargament discutit, aspira
a cobrir dos objectius: el primer, donar
seguretat jurídica als autors, editors i
altres titulars de drets de
propietat intel·lectual res-
pecte a la protecció d’a-
questa en l’entorn digital
i especialment a Internet;
el segon, incorporar a la
legislació de propietat
intel·lectual la protecció
de les mesures tecnològi-
ques que han de garantir
la possibilitat del comerç
electrònic de materials sota drets d’autor
i drets afins. Un tercer objectiu, “l’harmo-
nització”, malgrat aparèixer en el mateix
títol de la Directiva, només ha estat par-
cialment aconseguit ja que es permet
mantenir la tradició cultural de cada país
respecte a les obres en suports tangibles
com el paper.
Aspectes a destacar de la Directiva que
està a punt de publicar-se:
1. S’estableix clarament el dret exclusiu
dels autors i altres titulars a autoritzar o
prohibir qualsevol acte de reproducció,
de comunicació al públic i de distribució
5
* ELS DRETS D’AUTOR A L’ERA D’INTERNET:LA NOVA LEGISLACIÓ EUROPEA
Biblioteca Nou Barris
ALB
ERT
DE L
APEÑ
A
ducció que no tinguin la intenció d’ob-
tenir un benefici econòmic ni comercial,
directe o indirecte.
I també en la possible excepció als
drets combinats de reproducció i de
comunicació, quan aquesta es faci a per-
sones concretes, a efectes d’investigació
o d’estudi personal, a través de terminals
especialitzats instal·lats en els propis
locals i únicament d’obres que figuren en
els seus fons i que no estan sota condi-
cions de contractes. Això permetria la
digitalització de fons propis amb objec-
tius de conservació i d’investigació.
La possible excepció relativa a la còpia
privada queda restringida a les realitza-
des per una persona física per al seu ús
privat i sense que tingui finalitats comer-
cials, directament o indirecta. Els titulars
dels drets hauran de rebre una compen-
sació per aquestes còpies, però es tindrà
en compte si ja estan protegides per
mesures tecnològiques o no.
Quan parlem de “possibles” excep-
cions, ha de quedar clar que cada Estat
és totalment lliure d’aplicar-les o no en la
seva pròpia legislació. És, per tant, en el
moment que s’aprovi la transposició de la
Directiva a la legislació espanyola quan
podrem saber quines excepcions seran
vàlides aquí i quines no. Caldrà estar
atent perquè en aquest procés no es per-
din els elements d’equilibri actuals, com
l’excepció vigent que permet a les biblio-
teques i altres institucions culturals públi-
ques, la lliure reproducció amb finalitats
d’investigació i el préstec sense remune-
ració compensatòria.
L’aprovació de la Directiva relativa a
l’harmonització... permetrà així mateix la
ratificació per part de la Unió Europea del
Tractat de l’Organització Mundial de la
Propietat Intel·lectual sobre drets d’autor
i el Tractat sobre interpretació o execució
i fonogrames, amb la qual cosa hi haurà
suficients Estats signataris perquè
aquests entrin en vigor.
Núria Gallart
Grup Biblioteques i Propietat Intel·lectual
de FESABID
6
ALBERT DE LA PEÑA
amb el suport de l’Àrea d’Educació i el
Servei de Biblioteques de la Diputació, té
per objectiu millorar i estimular l’ús de les
biblioteques escolars i al mateix temps
ampliar el lligam amb la biblioteca públi-
ca, amb la finalitat última de millorar la
qualitat de l’ensenyament i les capacitats
d’estudi i comprensió dels alumnes.
En les primeres fases d’aquest progra-
ma es van millorar les biblioteques esco-
lars, es renovà el seu fons bibliogràfic, es
dotaren d’ordinadors i es formà el perso-
nal responsable de cada biblioteca. En
una tercera fase es plantejà elaborar un
programa de formació d’usuaris que
donés als escolars els coneixements
bàsics per poder moure’s amb seguretat
per la biblioteca i per saber-ne utilitzar
els recursos. Com que no existia un pro-
grama d’aprenentatge adequat als dife-
rents nivells dels escolars , es decidí de
fer-lo expressament. I d’aquí va néixer el
programa Exploradors de Biblioteques.
UN TREBALL PER NIVELLS AMB UNA
IMATGE SIMPÀTICA
No es tractava de fer les matèries d’una
nova assignatura, sinó de donar d’una
manera gradual i agradable una entrada
al món de les biblioteques i dels seus
recursos. Les professores Teresa Mañà i
Mònica Baró, de la Facultat de
Biblioteconomia i Documentació de la
Universitat de Barcelona, van elaborar els
materials adequats als nivells de primària
(1r - 2n, 3r - 4t, 5è - 6è) de manera que
de forma progressiva els continguts fos-
sin entesos pels alumnes.
Les biblioteques estan organitzades d’una
manera que, per al ciutadà mitjà i encara
menys per a l’escolar, no és fàcil d’enten-
dre: classificació i ordenació dels llibres
segons un codi numèric específic, norma-
tives d’ús especials, diferents suports
documentals, etc. La consulta dels catà-
legs informatitzats també requereix uns
coneixements específics per aconseguir
una resposta correcta a la recerca que es
vulgui fer. Però totes aquestes habilitats
no s’ensenyen a les escoles, ni als insti-
tuts, ni tampoc a les universitats, i les
biblioteques han de suplir moltes vega-
des la manca de coneixements dels usua-
ris, fent un esforç molt gran d’informació
i especialment de formació del ciutadà
perquè pugui trobar pel seu compte la
resposta a les seves necessitats informa-
tives.
Els infants i joves, usuaris nombrosos i
força actius de les biblioteques, es res-
senten no solament del desconeixement
de les eines de consulta bibliotecària,
sinó també de la manca de coneixement
de les tècniques de treball. D’aquí que
els bibliotecaris de les biblioteques públi-
ques i dels centres d’ensenyament es
plantegin sovint fer activitats o sessions
de treball perquè els usuaris de les
biblioteques aprenguin a utilitzar-les i tre-
guin un millor rendiment dels seus amplis
recursos.
EL PROGRAMA BIBLIOTECA PÚBLICA-
BIBLIOTECA ESCOLAR
Aquest programa, que s’ha dut a terme a
set municipis de la província de Barcelona
7
EXPERIÈNCIES
* EXPLORADORS DE BIBLIOTEQUES:UN PROGRAMA DE FORMACIÓ D’USUARIS INFANTILS
biblioteca i saber-ne els recursos que
possibiliten que sigui un mitjà imprescin-
dible per a l’aprenentatge, la informació i
per fer créixer el gust per la lectura.
D’altra banda es volia també que tot el
programa tingués una imatge simpàtica
perquè la biblioteca és també un lloc de
diversió i plaer i per aquest motiu es
buscà una mascota que ajudés a identifi-
car-lo: un lleó vestit d’explorador, que
apareix a les carpetes de les fitxes, als
adhesius, en un pòster gran de cartró i en
els diplomes que es donen als alumnes
quan acaben tot el programa.
CONCLUSIONS
Un programa d’aquest tipus no s’imposa
ni s’improvisa: cal que les escoles que
volen realitzar-lo facin un esforç per tenir
la seva biblioteca ben dotada i cataloga-
da, que els mestres de cada classe esti-
guin convençuts de l’interès del treball i
del temps que cal invertir-hi i que l’esco-
la i la classe s’impliquin en la biblioteca.
La biblioteca pública, per la seva banda,
també ha de fer un esforç de dedicació,
que en aquest cas s’ha compensat amb el
suport d’un bibliotecari de reforç a la
biblioteca pública i amb l’assessorament
i seguiment fet per l’Associació de biblio-
teques escolars l’Amic de Paper, que ha
vetllat per la correcta aplicació del pro-
grama.
És un esforç important en què ha par-
ticipat molta gent, però pensem que ha
estat una iniciativa molt positiva perquè
quasi 3.000 infants acabaran el curs amb
uns recursos i uns coneixements que els
seran molt útils ara i en el futur. I perquè
aquesta experiència podrà ser aplicada a
altres escoles i altres biblioteques públi-
ques.
Núria Ventura
En plantejar el desenvolupament del
material, que s’elaborà amb el suport del
Servei de Biblioteques, s’optà per un tre-
ball individualitzat, per tal que cada
alumne disposés del material necessari
per seguir el programa i que aquest
material estigués en forma de fitxes
impreses que cada alumne havia d’omplir
seguint les sessions de treball. Cada
alumne disposava d’una carpeta amb 10
fitxes que corresponen a 10 conceptes,
explicats de manera agradable i partici-
pativa amb dibuixos, petits jocs i exem-
ples entenedors.
Evidentment els alumnes no poden fer
sols aquestes fitxes, sinó que necessiten
el suport d’un formador (bibliotecari o
professor amb un bon coneixement de la
biblioteca) que els expliqui els conceptes
bàsics que es volen desenvolupar i ajudi a
la realització de les fitxes. Igualment els
formadors disposen d’una fitxa orientativa
sobre els continguts i objectius que corres-
ponen a les activitats de cada sessió.
Tot el programa suposa treballar direc-
tament a la biblioteca escolar i a la biblio-
teca pública i consultar llibres, vídeos,
discos, també utilitzar els ordinadors... En
definitiva, conèixer en profunditat la
8
La mascota del programa
que s’ha doblat el nombre d’usuaris del préstec així
com el nombre de documents deixats respecte a 5 anys
enrere.
L’aposta per la informatització de les biblioteques
també ha estat igualment decidida: si l’any 1996 hi havia
38 biblioteques informatitzades, a finals del 2000 ja eren
106 biblioteques i està previst que a finals del 2001 ho
sigui la totalitat de la Xarxa.
D’altra banda, l’any 1999 es va començar a instal·lar
Internet gratuït per als usuaris i en aquest moment ja
són 90 biblioteques les que disposen d’aquest servei,
que és molt ben rebut pel públic. A més, es vol que la
gent aprengui a utilitzar aquest recurs adequadament i
per aconseguir-ho s’estan organitzant cursos adreçats a
tot tipus de públic però també a persones amb interes-
sos més concrets: economia i empresa, dret, ciències
socials etc.
L’aposta dels municipis per les biblioteques en tant
que espais bàsics per a la cultura i la informació dels
ciutadans és cada cop més important; la ciutat de
Barcelona és una bona mostra d’aquest canvi que ha
portat a la creació d’un Consorci de Biblioteques per
facilitar i millorar la seva creació i gestió.
L’experiència d’altres països europeus culturalment i
tecnològicament més avançats ens ajuda a veure que
estem en el bon camí i que les biblioteques han de
seguir fent un paper essencial en els municipis com l’ins-
trument més proper i assequible per al progrés i la igual-
tat d’oportunitats.
2
La Biblioteca Frederica
Montseny de Canovelles
A FINALS DEL 2001
ESTARÀ INFORMATITZADA
TOTA LA XARXA
S’ESTAN ORGANITZANT
CURSOS D’INTERNET
ADREÇATS A PÚBLICS AMB
INTERESSOS DIVERSOS
El dia 10 de gener del 2001 es va constituir el Consell
General del nou Consorci de les Biblioteques de
Barcelona, que s’encarregarà de gestionar les bibliote-
ques públiques de la ciutat. D’aquesta manera es dóna
l’impuls definitiu al Pla de Biblioteques que l’Ajuntament
va aprovar l’abril de 1998.
“Acabem de començar —
diu Marta Clari, gerent del
Consorci— i primer de tot
cal muntar l’estructura:
organitzar els equips de
direcció i administració,
establir mecanismes de
coordinació entre les dues
entitats que formen el
Consorci —l’Ajuntament i
la Diputació de Barcelona—, i també coordinar-se amb
els districtes de la ciutat. Cal que la connexió interbiblio-
tecària sigui efectiva. Un cop superada aquesta primera
fase, el Consorci té com a objectiu desenvolupar el Pla
de Biblioteques de la ciutat.
*L’Asterisc. —S’obriran noves biblioteques?
—L’any 2001 s’inauguraran tres noves biblioteques. Entre
el 2001 i el 2003 tenim previst d’obrir-ne onze més: set
de noves i quatre ampliacions de biblioteques que ja
existien. També ens farem càrrec de les sales de lectura
del Clot i Horta, de la xarxa de la Fundació la Caixa.
—Quines actuacions hi ha previstes en el conjunt de
las biblioteques de Barcelona?
—Creiem que cal millorar els serveis, introduint les noves
tecnologies de la informació en la gestió i també com a
oferta per als usuaris. Cal adequar els horaris a les neces-
sitats reals de la gent, i coordinar el fons de les bibliote-
ques.
—Unificar o singularitzar?
—Bé, nosaltres pensem que cal treballar en una doble
direcció. Per una banda, definir indicadors que permetin
introduir millores de caràcter general en els serveis. De
3
PARLEM AMB
* ENTREVISTA AMB MARTA CLARI, GERENT DELCONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA
“CAL MILLORAR ELS SERVEIS
DE LES BIBLIOTEQUES I APRO-
PAR-LES A LA GENT”
Marta Clari amb l’equip
directiu del Consorci
l’altra, crear programes que atorguin a cadascuna de les
biblioteques una personalitat pròpia, desenvolupar nous
productes i serveis en funció de la demanda i les neces-
sitats concretes de cada lloc.
—Treballareu perquè les biblioteques s’obrin al seu
entorn?
—És clar, això és prioritari. Pensem que les biblioteques
han d’estar obertes a la gent, de manera individual o a
través d’entitats i associacions. S’han de crear acords de
col·laboració amb entitats públiques i privades del món
de la cultura, especialment les que treballen en el camp
del llibre. La biblioteca ha de ser un punt de trobada de
les iniciatives en favor de la lectura. Aquesta és una feina
que hem de fer conjuntament amb els editors, els llibre-
ters, les escoles...
—Per quin motiu s’ha constituït un Consorci com a
forma de gestió?
—Perquè era la millor manera d’apropar els serveis a les
noves necessitats dels ciutadans i a més, pel fet de tenir
personalitat jurídica pròpia, es facilita molt la gestió de
les biblioteques. També és important que hi puguin par-
ticipar des de la seva creació o posteriorment altres
administracions públiques o entitats privades sense ànim
de lucre. És el nostre desig que les biblioteques estiguin
millor representades davant les institucions i també a
fora. El Consorci permetrà treballar eficaçment per con-
nectar les nostres biblioteques a les xarxes d’abast esta-
tal i internacional.
—Creus que la gent del carrer té consciència de la feina
que es fa a les biblioteques i de tot el que poden apor-
tar?
—Em temo que no suficientment. Un dels objectius del
Consorci és dissenyar un pla de comunicació externa per
donar a conèixer qui som i què fem. Cal trobar sistemes
efectius per presentar els nostres serveis i difondre les
activitats.
El Consorci de Biblioteques de Barcelona té el repte de
conduir el procés de creixement i modernització de la
xarxa de biblioteques de Barcelona. Ha començat a cami-
nar l’abril del 2001. Amb els millors auguris.
4
CONSORCI DE BIBLIOTEQUES
DE BARCELONA
MEMBRES:
Ajuntament de Barcelona i
Diputació de Barcelona
NOMBRE DE BIBLIOTEQUES
QUE GESTIONA:
22 (3 inauguracions
previstes per a l’any 2001)
EQUIP DIRECTIU:
Gerent: Marta Clari
Directora tècnica: Anna Cabó
Administradora: Margarita
Tossas
Cap de Recursos Humans:
Lluís Salvador
PRESSUPOST ANY 2001:
808.500.000 ptes.
PLANTILLA:
50 bibliotecaris, 80 tècnics
auxiliars i 24 subalterns a
les biblioteques.
Equip d’itinerants format
per 4 bibliotecaris, 8 tècnics
auxiliars i 1 auxiliar
informàtic.
Serveis centrals: 10
persones. (Personal previst
per al Desembre 2001).
ALB
ERT
DE L
APEÑ
A
Biblioteca del Vapor Vell