Els presocràtics
Els primers pensadors
Tradició mísitica itàlica• Pitàgores 580-497 a.c.• Moviment intel·lectual, religiós i místic. Teoria pitagòrica en general.• Dualisme pitagòric: Descobriments n l’àmbit de les matemàtiques i
la música. Intervals musicals són explicables a través de proporcions numèriques. Harmonia musicals són nombres, el cosmos i la seva harmonia també ho pot ser. L’ordre real s’identifica amb l’ordre numèric, de manera que el cosmos es pot explicar amb propietats matemàtiques.
• Nombre és el principi de totes les coses, el que els dóna forma, el que fa que allò indeterminat esdevingui determinat.
• Els nombres són figures geomètriques, són un ordre mesurable. Univers definit en la forma no la matèria.
Doctrina dels contraris
• Dualisme: les oposicions entre les coses són oposicions entre nombres. Oposició més comuna entre nombres parells i senars, dualitat: il·limitat, limitat, perfecte - imperfecte. Nombres senars: limitat, perfecte i als parells el contrari.
• Unitat és el parell – senar, poden convertir-se en el seu contrari sumant una unitat.
• Correspondència ètica: limitat és el bo i el contrari dolent
Cosmologia
• Precedeixen Copèrnic en la descripció del món• Cosmos és esfèric i en el seu centre un foc
originari, A continuació venen els cossos celestes, l’Antiterra, Terra, Lluna, el Sol, els cinc planetes i el cel de les fixes. Una esfera de foc els envolta.
• El moviment produeix música que no sentim perquè estem acostumats des del naixement
Teoria de l’ànima
• L’anima sobreviu a la mort i transmigra a altres cossos.
• Cos és una presó per l’ànima, és una forma de càstig
• Quan estan separats, l’anima viu una vida superior incorpòria
• Necessitat de purificació de l’ànima, sinó ha de tornar a viure per a purificar-se
Escola d’Elea
• Parmènides (540-470 a. C.)• Poques dades sobre la seva vida, va ser pitagòric i va
crear després la seva escola.• Exposa la seva obra en un poema en hexàmetres.
Dividit en tres seccions: un proemi i dues parts. El Proemi descriu un viatge a la llar de la deessa del coneixement, que revela al filòsof els dos camins de la vida:
• La via de la veritat: camí d’investigació. Discurs de l'ésser. No es pot arribar a la veritat. Les aparences són enganyoses
• La via de l’opinió: concepció del cosmos rebutjada per Parmènides: Món sensible
Els dos camins
• El primer és el perfecte, mentre els humans acostumen a escollir la via de l’opinió o de l’aparença.
• Divideix el món en allò pensable i allò sensible.• L’Ésser és. L’ésser és pensable. Això implica que el
mateix és ser i pensar.• L’Ésser és imperible i inengendrat. És etern• L’Ésser és u• L’Ésser és immòbil i indivisible• Ésser o realitat és quelcom corpori, limitat, compacte,
inengendrat, imperible, sense canvis ni moviment. • Nega el buit, el temps i la pluralitat (parlem de
formalisme)
Coneixement racional/sensible
• Distinció entre veritat i opinió
• Dóna prioritat a la raó (allò que es pot pensar)
• L’Ésser no és com el percebem (problema del coneixement és un problema filosòfic)
• No hem d’agafar el camí que ens porta a allò que no es pot pensar ni dir.
Comparació Heràclit i Parmènides
• Ambdós accepten dues vies de coneixement i reivindiquen que el coneixement és racional
• Heràclit creu que tot flueix, Parmènides defensa la impossibilitat del moviment
• Tots dos s’allunyen de la tradició física i intenten descobrir el Logos universal partint d’un anàlisi lògic del llenguatge
• Per tots dos els éssers vius provenen dels elements. El foc és causa de vida i d’intel·ligència. Les sensacions es produeixen per semblança, allò que és calent sent el que és càlid o el fred allò que ho és.
Tales de Milet
• Segurament no va escriure
• Va néixer cap el últim terç del segle VII a C. I va morir cap a mitjans del segle VI a C.
• Va viatjar per Egipte i Caldea. Posseia coneixements científics.
• Va predir un eclipsi (segurament amb l’ajut de les observacions babilòniques)
Vinculació amb matemàtiques
• Va proposar el teorema sobre triangles semblants (demostrat per Eudemo)
• Va mesurar l’alçada de la piràmide amb la seva ombra
Cosmogonia i cosmologia
• Proposa que l’Arjé és l’aigua• Aigua origen de totes les coses• La Terra sura en l’aigua (terratrèmols)• Afirmacions que provenen del món
babilònic. NU base líquida primordial a la que viuen els gèrmens de les coses. Marduk va posar una catifa sobre les aigües: La Terra (També present a Hesíode, Ilíada i Antic Testament)
Tot és ple de déus, tot és aigua
• L’aigua pot adoptar diferents formes a la natura (formes líquides, sòlides i gasoses)
• Hilozoïsme: Matèria és un organisme viu. El moviment és inherent a la matèria.
• No hi ha distinció entre matèria i vida
• Ànima: Psique: consciència activa i de vida i font de moviment
• Matèria és divina
ANAXIMANDRE DE MILET
• Conciutadà de Tales. 611-547 a C.• Implicat en els assumptes de la seva ciutat. • Va dirigir una expedició de colonització a Apolònia.• Va advertir els Lacedemonis d’un terratrèmol
(observació de la conducta dels animals)• Va construir un Gnomon. Aparell per a mesurar la
direcció i l’alçada del sol (Va permetre dividir l’any en estacions)
• Va confeccionar el primer mapa de la Terra habitada.• Va escriure un tractat: Panta Rei. Sobre la natura
(pràcticament perdut)
Origen del món
• Matèria primordial és l’àpeiron (allò que no té límits ni espacials ni temporals)
• És allò indefinit, immortal, indestructible, etern, no envelleix, és arreu, diví i poderós.
• Àpeiron genera la realitat ordenada. És el pas de Caos a Cosmos.
• Cosmos es destrueix cíclicament per a tornar a la matèria primordial: Àpeiron
Configuració Cosmos
• L’Àpeiron segrega una sèrie de contraris: Calent, fred. Sec, humit
• L’Àpeiron, diví, té moviment i propicia el moviment de les coses.
• Contraris són entitats com l’aigua
• Oposició es resol per l’excés i el defecte
• El temps dissol les coses generades per a tornar a començar
Configuració cosmos
• El calent es concentra en una esfera en torn al fred que es concentra en torn al sec i l’humit.
• La flama es trenca en cercles (cossos celestes) foc del que neix el cosmos com si fos un ou al trencar-se la closca
• Terra : es manté suspesa per l’equidistància amb les coses (no és una esfera)
• Al nostre voltant hi ha cercles de foc i aire (estels). Quan es tapen els forats es produeixen els eclipsis
Origen dels humans
• Defensa la teoria de l’evolució biològica. Res ha pogut sobreviure tal com és ara
• Adaptació al medi• Origen el fang escalfat va produir els
primers animals aquàtics, que donaran lloc, cada cop més, a animals més desenvolupats
• L’últim fins ara l’ésser humà• El temps és etern retorn
Anaxímenes de Milet
• 585 o 570 i 524 0 526 a C.
• Potser va escriure un tractat de filosofia també anomenat Panta Rei
• És el primer autor en termes científics
• És un pont entre la tradició indoiraniana (quelcom únic, diví i indeterminat com origen i fi ) i la tendència milesia (explicació a través d’una matèria)
Àpeiron
• Principi material indefinit: aire
• És boira, vapor (perceptible com a calent o fred). Present a totes les coses, no té límits és arreu i és diví
• Mecanisme de canvi: Rarefacció, s’esclafa i dilata. Condensació, es refreda i contrau.
Contraris
• Calent i fred, sec i humit, laxa i dens.
• Distingeix entre matèria (aire) i estats de la matèria (calenta, freda, seca, humida, laxa, densa)
• Diferències de quantitat no qualitat (com en la física de Galileu)
Cosmologia
• La terra és plana, se sustenta sobre una immensitat d’aire i sura sobre ell per la mateixa immensitat d’aquesta massa
• Cossos celestes són ignis i de forma plana
• Cossos celestes invisibles per a explicar els eclipsis
• La Terra al centre
Dualisme: Heràclit d’Efes 544-483 a C
• No se’n coneix cap mestre. Ell coneixia pensament Milesi i Pitagòric.
• Se’n conserven alguns fragments de la seva obra (pensament enigmàtic)Parla de physis però també dels humans, del coneixement i de l’ètica (Panta Rei)
• La seva obra es divideix en tres parts: Sobre l’univers, sobre política i sobre teologia
Panta Rei
• Fragments plens de dificultats (anomenat el fosc)
• Estil aforístic: sembla que darrera les seves afirmacions hi ha quelcom massa important per a poder ser comunicat de manera simple
• El primer fragment és una introducció o proemi a l’obra. Es parla del Logos com a llenguatge universal. Ell posseeix la clau per a desxifrar el món i ens senyala el mètode per apenetrar-hi
L’arjé
• És el foc. Influit per les religions mistèriques i la tradició caldeobabilònica.
• Principi actiu, intel·ligent i creador. El món sencer surt del foc i mor en ell per a tornar a renéixer. En la societat el principi és la guerra (construeix i destrueix)
• Foc no és matèria sinó font energètica que possibilita el canvi
• Idea de l’etern retorn
Esdevenir
• La realitat està sotmesa al canvi i el moviment (el riu)
• Fluir constant en la lluita de contraris• L’ordre cal buscar-lo en el dinamisme en
la lluita , en la dialèctica.• Els éssers són resultat de l’esdevenir.
Camí ascendent per dilatació: terra,aire,aigua,foc. Descendent per condensació:foc,aigua,aire,terra
Logos
• La lluita o dialèctica es realitza conforme a una llei, un ordre, una mesura: el Logos, la raó
• Logos és llei natural però també llei humana, evita que el món sigui un caos, un producte de l’atzar
• L’home ha d’investigar el Logos i s’ha d’esforçar per a conèixer-lo i viure conforme a ell
• Ha d’estar despert mitjançant la investigació i la intercomunicació: no absent tancat en el propi pensament
Coneixement
• La concepció de la realitat distingeix dos ordres de coneixement
• Sensible: font d’opinió, les coses com semblen ser. No ens permeten conèixer la natura de la realitat, però són necessaris, són font de saber quan estan controlats per la raó
• Racional: Font de veritat, capaç de conèixer que el Logos governa les coses
Ètica
• Individus fets de cos i ànima (dualisme)
· Ànima immortal i cos mortal (coincidirà amb Sòcrates,Plató i Pitàgores)
· Tasca de l’ànima és el coneixement de la llei, Logos i l’auto-coneixement
· Ésser humà responsable dels seus actes. Som nosaltres qui qualifiquem les coses de bones o dolentes.