8. Ficció: precedents
Ramon Llull(1233 - 1315)
Ramon Llull
- 1263: revelació
- missioner, conversor d’infidels i estudiós de les seves llengües
- l’univers “és un mirall del diví, un llibre en el qual s’aprén a conèixer a Déu”
Combinatòria, mnemotècnica
Ars compendiosa inveniendi veritatem
Ars demostrativa
Ars generalis ultima
Ars brevis
Ars Magna
Elements del saber (18)
atributs divins:
bondat, grandesa, eternitat, poder, sabiduria, voluntat, virtud, veritat, glòria
elements de relació:
diferència, concordància, contrarietat, principi, mig, fi, majoria, igualtat, minoria
símbols llullistes segons Athanasius Kircher (s. XVII)
Gottfried Wilhelm Leibniz(1646-1716)
Sistema binari
Càlcul infinitessimal
Seguidor de Ramon Llull
Johnathan Swift
“Els viatges de Gulliver”
(1726)
acadèmia de Lagado on s’investiga una
màquina que crea textos (>Leibniz)
Lawrence Sterne
“L’escriptor més lliure de tots els temps” (Nietzsche)
“Vida i opinions del cavaller
Tristam Shandy”(1767)
Disgressions, històries interpolades, cal·ligrames,
laberints...
Stéphane Mallarmé(1842-1898)
- cal·ligrames
- “Livre”: projecte d’obra
total, amb pàgines
relacionades entre sí
Edgar Allan Poe(1809-1849)
“La filosofia de la composició”
anàlisi minuciós del procés de creació del poema “The raven”
“El jugador d’escacs de Maelze”
“el turc” (1770) del baró Kempelen
Reflexió sobre el joc i la màquina de jugar
Jules Verne(1828-1905)
“El testament d’un excèntric”
joc de la oca sobre els 50 estats dels EEUU
Lewis Carroll(Charles L. Dogson 1832-1898)
“Alícia a través del mirall”
capítols seguint el model d’una partida d’escacs
“Alícia al país de les meravelles”
capítols seguint els naips d’un joc de cartes
L'Alícia començava a estar cansada de seure al costat
de la seva germana, al marge d'un riu, i de no tenir
res a fer; una o dues vegades havia donat un cop
d'ull al llibre que llegia la seva germana; però no hi
havia ni dibuixos ni diàlegs. "¿I de què serveix un
llibre" va pensar l'Alícia, "sense dibuixos ni diàlegs?"
Lewis Carroll, "Alícia al país de les meravelles"
Jack London(1876-1916)
"Martin Eden"matriu per a construir
relats
James Joyce(1882-1941)
"Ulisses""Finnegan's wake"
Julio Cortázar(1914-1984)
"Rayuela" (1963)
TABLERO DE DIRECCION
“A su manera este libros es muchos libros, pero sobre
todo es dos libros. El lector queda invitado a elegir
una de las dos posibilidades siguientes:
El primer libro se deja leer en la forma corriente, y
termina en el capítulo 56, al pie del cual hay tres
vistosas estrellitas que equivalen a la palabra Fin.
Por consiguiente, el lector prescindirá sin
remordimientos de lo que sigue.../...
"Rayuela" (1963)
.../... El segundo libro se deja leer empezando por el
capítulo 73 y siguiendo luego en el orden que se
indica al pie de cada capítulo. En caso de confusión u
olvido, bastará consultar la lista siguiente:
73 - 1 -2 - 116 - 3 - 84 - 4 - 71 - ... - ~155
Con objeto de facilitar la rápida ubicación de los
capítulos, la numeración se va repitiendo en lo alto
de las páginas correspondientes a cada uno de ellos
"Lucas, sus sonetos"
“de arriba abajo o bien de abajo arribaeste camino lleva hacia sí mismosimulacro de cima ante el abismoárbol que se levanta o se derriba
quien en la alterna imagen lo concibaserá el poeta de este paroxismoen un amanecer de cataclismonáufrago que a la arena al fin arriba
vanamente eludiendo su reflejoantagonista de la simetríapara llegar hasta el dorado gajo
visionario amarrándose a un espejoobstinado hacedor de la poesíade abajo arriba o bien de arriba abajo”
William Burroughs (1914-1997)
cut-up , fold-in > "Expreso Nova"
Italo Calvino
“Si una nit d’hivern un viatger”
hipernovela, 10 inicis
escritor que descobreix una màquina que
escriu novel.les com les seves
“El castell dels destins creuats”
cartes del Tarot per multiplicar
narracions
Italo Calvino"Si una noche de invierno un viajero"
"… un espacio lleno de historias en el cual uno se pueda
mover en todas las direcciones como en el espacio,
encontrando siempre historias que para contarlas se
necesitaría primero contar otras, de modo que, partiendo
de cualquier momento o lugar se encuentra la misma
densidad de material para contar"
"Estas páginas que estoy escribiendo deberían también
transmitir una fría luminosidad de galería de espejos,
donde un número limitado de figuras se refracta y se
invierte y se multiplica"
Italo Calvino"Si una noche de invierno un viajero"
"La lectura que los amantes hacen de sus cuerpos difiere de la
lectura de las páginas escritas en que no es lineal. Empieza
por un punto cualquiera, salta, se repite, vuelve atrás,
insiste, se ramifica en mensajes simultáneos y divergentes,
vuelve a converger, se enfrenta con momentos de hastío,
pasa la página, recupera el hilo, se pierde… El aspecto en el
cual el abrazo y la lectura se asemejan más es que en su
interior se abren tiempos y espacios distintos del tiempo y
del espacio mensurables"
“Diccionari dels Khasars” (Milorad Pavic, 1988)
Tres visions (musulmana, cristiana i jueva)
d’un poble que va existir a Jugoslàvia
“El lector pot llegir-lo com si menjés; pot usar el seu ull dret com
a forquilla, l’esquerra com a ganivet…. Es pot moure a través
del llibre com a través d’un bosc, d’una marca a altra,
orientant-se observant els estels, la lluna… El pot ordenar en
un número infinit de maneres, com un cub de Rubik. No hi ha
cap cronologia, ni falta que fa. Així doncs, cada lector muntarà
el llibre pel seu compte”
Jorge Luis Borges(1899-1986)
“El hombre de la esquina rosada”
“El Aleph”
“El jardín de los senderos que se bifurcan”
Jorge Luis Borges"EL jardín de los senderos que se bifurcan" (1941)
“Casi en el acto comprendí; el jardín de los senderos que se
bifurcan era la novela caótica; la frase varios porvenires (no
a todos) me sugirió la imagen de la bifurcación en el tiempo,
no en el espacio. La relectura general de la obra confirmó
esta teoría. En todas las ficciones, cada vez que un hombre
se enfrenta con diversas alternativas, opta por una y
elimina las otras; en la del casi inextrincable Ts’ui Pen, opta
-simultáneamente- por todas. Crea, así, diversos porvenires,
diversos tiempos, que también proliferan y se bifurcan. De
ahí las contradicciones de la novela"
Jorge Luis Borges"EL jardín de los senderos que se bifurcan"
“Fang, digamos, tiene un secreto; un desconocido llama a su
puerta; Fang resuelve matarlo. Naturalmente, hay varios
desenlaces posibles: Fang puede matar al intruso, el
intruso puede matar a Fang, ambos pueden salvarse,
ambos pueden morir, etcétera. En la obra de Ts’ui Pen
todos los desenlaces ocurren; cada uno es el punto de
partida de otras bifurcaciones. Alguna vez, los senderos de
ese laberinto convergen; por ejemplo, usted llega a esta
casa, pero en uno de los pasados posibles usted es mi
enemigo, en otro mi amigo.”
Altres obres
“Cumbres borrascosas” (Emily Brontë, 1847)
"Juego de cartas" (Max Aub, 1964)
108 cartes amb lèxies sobre Máximo Ballesteros amb
diversos punts de vista de la seva personalitat
“La invención de Morel” (Adolfo Bioy Casares, 1970)
parella que viu existències incompatibles en espai i
temps
Literatura potencial: OULIPO
1960: Raymon Queneau i François Le Lionnais
més endavant també Italo Calvino, Marcel Duchamp, Paul
Braffort (informàtic), Georges Perec, Claude Berge...
grup autodefinit pel que “no és”
- no és un moviment literari
- no és un seminari científic
- no es tracta de literatura aleatòria
Accions OULIPO
noves estructures, noves constriccions
lipogrames
Perec
noveles iso-sintàctiques de Queval
transformacions automàtiques de textos
s + 7 de Lescure
transposició de conceptes matemàtics
geometria: Le Lionnais
àlgebra de Boole
àlgebra matricial: R. Queneau
Autors OULIPO
Raymond Queneau“Un conte à votre façon”
“Cent mille milliards de poèmes”
George Perec“La disparition” (no hi ha cap “e”)
“Les Revenents” (tot “e”s)“La vie, mode d’emploi” (moviment de cavall d’escacs sobre 26 pisos d’un edifici de París)
Michel Butorinteractivitat, estructures geomètriques musicals i pictòriques
“La modification” (1957)“Vosté entra, vosté agafa la maleta”
“L’emploi du temps”“Un chanson pour Don Juan” (1972)
- estrofes superposades per finestres
ALAMO
“Atelier de Littérature Assistée par la Mathématique
et les Ordinateurs”
1982: Jean-Pierre Balpe i altres
expo 1985 “Les immateriaux” al C. Pompidou
Mètodes combinatori / aplicacional / inferencial
Programaris
LAPAL (Language algotithmique pour la production
assistée de littérature)
ROMAN (J.P. Balpe): “a la manera de”
TEANO
Télématique, Electronique, Analyse dans l’Ouvroir
Florència, 1991
Anagrames
G. Perec “Ulcérations”
R. Campagnoli “Edulcoranti”
Literatura “definicional” (amb diccionari)
Creació automàtica de Faules
Poesia paròdica
Aproximació algebraica a les Telenoveles
Més enllà del cinema
"L'home amb la càmera”
(Dziga Vertov, 1929)
Estructura fragmentadai circular
"Rashomon”(Akira Kurosawa, 1950)
Un home és assassinat i la seva dona violada. A través de successius flashbacks, es narren quatre versions diferents del què ha passat
"Duck Amuck"(Chuck Jones, 1951)
Set intensos minuts d'animació amb diversos nivells de la realitat (animador i animat) i
freqüents salts de l'un a l'altre
"La Jetée”(Chris Marker, 1962)
"L'atzar"(Krzysztof Kieslowski, 1982)
Un home corre per agafar un tren. La situació és el punt de partida per a quatre històries ben diferents
"Atrapat en el temps"(Harold Ramis, 1993)
Un home es troba atrapat en la mateixa data, però és l'únic que se'n dóna compte.Els esdeveniments es repeteixen implacablement
tots els dies i el cicle sembla impossible de trencar
"Smoking/No Smoking" (Alain Resnais, 1994)
"El cinquè element"(Luc Besson, 1997)
Film amb elements típics dels vídeojocs: serialitat i repetició d'accions, múltiples nivells d'aventura, deformacions de l'espai temps, premis i sancions...
"Jackie Brown"(Quentin Tarantino, 1997)
Una mostra de la narrativa de Tarantino: diàlegs, protagonistes, històries entrecreuades i una seqüència relatada sota tres punts de vista
"Corre, Lola, corre"(Tom Tykwer, 1999)
Film innovador explícitament influit pels vídeojocs. Conté disgressions, repeticions, ritme frenètic... i una història en tres versions
"Timecode” (Mike Figgis, 2000)
Quatre històries paral·leles filmades amb càmeres digitalsen quatre plans seqüència de noranta minutsque es projecten simultàniament a la pantalla
"Memento" (Christopher Nolan , 2000)
Un home que ha perdut la memòria a curt terme intenta descobrir els assassins de la seva dona. El film està narrat a través de flashbacks cada vegada més enrere en el temps
"21 Grams" (Alejandro González Iñárritu,
2000)
Tres tragèdies personals narrades en forma molt fragmentada amb salts en el temps cap endavant i cap endarrere
"Irreversible" (Gaspar Noé, 2002)
Violenta pel·lícula narrada cap enrere com a seqüència de flashbacks: comença pel final i acaba amb el principi dels fets
Altres films singulars
• "Lady in the Lake” (Robert Montgomery, 1947)càmera subjectiva (joc en 1a. persona)
• "Film" (Alain Schneider, 1965)Samuel Beckett & Buster Leaton
• "Mystery Train" (Jim Jarmusch, 1989)
• "12 monkeys" (Terry Gilliam, 1995)
basada en “La Jétée”
• "The sweet hereafter" (Atom Egoyan, 1997)
• “The new arrival” (Anne Talkington, 2001)
Films interactius
“La hora de los Hornos” (Fernando Solanas/Octavio
Gettino, 1969)
4 h. sobre Argentina, llegendes per parar el film i discutir, diversos finals en funció de l’audiència
“Mr. Payback” (Bob Gale/Interfilm, 1995)
joystick al seient (atracció), número 1 a “Worst of 1995”
“Ride for your life” (Bob Bejan, 1995)
"La hora de los Hornos”(Fernando Solanas & Octavio Gettino, 1968)
Part 1, “Neocolonialisme i violència"Part 2, “Acte per l'alliberament”Part 3, “Violència i alliberament”
“I’m your man” (Bob Bejan, 1992)
botons al seient2 laserdiscs
50 nusos
Ciberespai com a argument
“Johnny Mnemonic” (Robert Lingo, 1995)
“Hackers” (Ian Softley, 1995)
“The Matrix” (A. & L. Wachowski, 1999)
Xavier Berenguer
Universitat Pompeu FabraBarcelona, 2008
Recommended