PARRÒQUIA DE SANT IGNASI DE LOIOLA—LLEIDA MARÇ 2017
Edita: Parròquia de Sant Ignasi
de Loiola de Lleida
Plaça d’Espanya 4
25002 Lleida
Tfon 973 271099
Índex
EDITORIAL .................................................. 1
CONSELL PARROQUIAL ............................ 2
PRESENTACIÓ NOU WEB ST. IGNASI ........ 3
GRUP D'ADULTS ........................................ 4
CURSA SED ................................................ 6
ORDENACIÓ DEL SERGIO GADEA .......... 7
EXPERIÈNCIES D’HOSPITALITAT ................. 7
ENDEVINA DE QUI PARLEM ...................... 8
EN RUTA...
Ens trobareu a: www.stignasi-lleida.org
U s arriba aquest TRUC im-
mediatament abans de
començar la “SETMANA
D’IMMERSIÓ A L’HOSPITALITAT”.
Parlem de l’oportunitat per
assaonar-se d’un dels més grans
valors de l’evangeli de Jesús:
“Vosaltres quan ... era foraster,
em vau acollir” (Mt 25, 31-46).
Les veus més reaccionàries i
populistes sembla que no
entenen gaire sobre aquest gran
valor de la fraternitat, més aviat
van emmetzinant la sensibilitat
de la gent. Per això, en aquesta
Quaresma de l’any 2017, estem
convidats a treballar d’una
manera especial les nostres
actituds d’acolliment, sigui
neutralitzant hostilitats, sigui
desenvolupant les nostres
73
capacitats de just ícia i
misericòrdia.
Estar en ruta significa fer camí
cap a la Pasqua, cap a la vida
digna per a tots, especialment
per als més vulnerables que
pateixen i topen amb tantes i
tantes fronteres d’egoisme.
Estarà fora de ruta tot aquell
que només vol guanyar-se la
vida per a si mateix, sense gastar
-la a la manera de com ho va
fer Jesús.
La resurrecció de Jesús és el
millor resultat de la seva mena
d’amor. També ho serà el nostre
si ens arrisquem a estimar com
Ell, això va així!
P. Joan Suñol
Rector
DIA HORA ACTIVITAT
8 20:30 Concert Petit Cor de la Catedral
9 12:00 Diumenge de Rams
11 21:00 Grup Revisió de Vida
11 19:00 Missa Crismal - (Catedral)
13 20:30 Dijous Sant
13 23:00 Hora Santa
14 18:00 Ofici de divendres Sant
14 11:00 Via Crucis
15 23:00 Vetlla Pasqual
28 21:00 Pregària TAIZÉ
20h Confirmacions Sant Ignasi
Calendari Març 2017
Truc informatiu 2 Març 2016
E l Consell parroquial de l’ac-
tual mes de març, va tenir
un caire més deliberatiu,
valoratiu i informatiu que no pas
decisori. És en aquest sentit que
les qüestions tractades foren va-
loracions sobre la diada de la
Parròquia, de l’assemblea parro-
quial realitzada el dissabte 4 de
febrer d’enguany. En tots dos
àmbits les opinions varen ser
molt positives. Més concreta-
ment, pel que fa a l’assemblea
parroquial es va presentar un
document de síntesi, que com-
prenia, en diferents ítems, les
aportacions fetes pels diferents
grups creats en l’assemblea.
Aquests ítems són:
Com veiem la comunitat:
Avancem en la interrelació -
parròquia/família – dinamisme i
participació – acolliment – ober-
tura – Jesús és la nostra experi-
ència, és Ell qui ens aglutina. La
comunitat ens sentim parròquia/
família en la que cal que tin-
guem bona cura els uns pels al-
tres.
Acolliment:
Fer-se present en el món – ser-
vint – amb identitat ignasiana –
obrir-se- facilitar la integració
de la gent – amb esperit de
gratuïtat.
Opcions comunitat:
Fer experiència del Crist – Servir
Déu, als altres, als pobres – Ho
anem expressant estimant i
servint – Això configura projec-
tes comuns, il·lusions comparti-
des – cadascú ha de pregun-
tar-se què he de fer jo?”.
Sinèrgies/transversalitat:
Funcionament sinèrgic trans-
versal – coneixement inter-
grups – valoració recíproca –
tots en la mateixa nau, sentit
de pertinença – interconnexió
a través del Consell Parroquial
– Reunió i reflexió de gent de
diverses edats iniciativa bonica
a mantenir.
Celebracions:
Promoure sentit de festa, famili-
aritat, comunicació – dinamit-
zació de les misses per part de
grups.
Com sortim cap enfora:
Presència en les delegacions
diocesanes – esperit evangelit-
zador – enviats de manera pro-
activa – projectar-se enfora
sense por.
Buit generacional (25-45 anys):
Falten propostes –perplexitat –
a vegades el que ofereix l’Esg-
lésia no és atractiu.
Corresponsabilitat:
Hi ha gent realment corespon-
sable – cal treballar la vocació
de coresponsabilitat – defugir
actituds conformistes, en pre-
veres i laics – veure opcions de
cara a la participació del laic
en l’acolliment pastoral en la
parròquia.
Reptes per a la comunitat: Veure/pensar procés per inte-
grar més gent- creació d’un
grup d’acolliment (oberts a
nivell humà i espiritual, cartell,
...? – millorar el manteniment
de les instal·lacions – tenir cura
de la vida dels grups – acom-
panyament – atenció a joves
que no són de col·legi cristià.”
Val a dir que el document en
qüestió ha estat una presenta-
ció, però s’ha de treballar a
fons.
En una altre àmbit cal desta-
car dues trobades importants en
les quals s’encoratja i s’espera la
participació de tota la comuni-
tat. La primera que es durà a
terme serà una setmana d’im-
mersió a l’hospitalitat, la qual
tindrà lloc dels dies 27 a 31 de
març inclosos amb el següent
programa:
Dilluns i dimarts, 27 i 28 de
març, a les 20:30h, respectiva-
ment xerrades:
“Sobre l’hostilitat”, per Ignasi
Escudero de “Cristianisme i Jus-
tícia
“Sobre l’hospitalitat”, per Maria
del Carmen de la Fuente, Fun-
d a c i ó M i g r a S t u d i u m
“Cristianisme i Justícia
Dimecres 29, a les 20:30 h:
Celebració Comunitària de la
Penitència: “Acolliment i salva-
ció”
Dijous 30, també a les 20:320h
Inauguració de l’exposició
“SOMOS MIGRANTES” Divendres
31, a les 21:00: Pregària Taizé:
“Pregant en clau d’hospitalitat”
La segona trobada s’emm-
arca dins de l’àmbit de les cele-
bracions. Es va creure que seria
convenient fer-ne o trobar-ne
una que tingués caràcter acolli-
dor. És en aquest sentit que l’e-
quip del 3r món envers aquesta
qüestió ha pensat fer una troba-
da, el dissabte 22 d’abril, de 10
a 13 hores, organitzada pel grup
d’acolliment de l’Equip del 3er
món, i en la qual participaria de
manera rellevant el grup d’alf-
abetització. En tot cas seria una
trobada especialment oberta a
la gent de la parròquia en gene-
ral. El lema és “Conèixer-nos per
estimar-nos.”
Arribades les 22.15 hores, el
Consell posa fi a la seva sessió
amb la pregària amb “la comu-
nitat al cor”.
CONSELL PARROQUIAL. MARÇ 2017
Març 2016 3 Truc informatiu
A mb aquest TRUC volem donar
una notícia àmpliament espera-
da per molts: la comunitat par-
roquial de sant Ignasi de Lleida estrena
nou web. El Xavier Garcia s’hi ha dedi-
cat de valent i ha volgut que la nova
plataforma fos molt moderna, tècnica-
ment complerta i a l’alçada de les no-
ves tendències comunicatives per Inter-
net.
Al desembre del 2012 es va posar en
funcionament l’antic web de la nostra
parròquia. Aleshores va caldre un any
d'intensa feina per tenir-la totalment
enllestida. Tot i ser un web que complia
tots els estàndards d'usabilitat i accessi-
bilitat, les noves necessitats han fet que
actualment sigui insuficient i l’aparença
ha anat quedant desfasada i poc útil.
Han sigut 9 anys i més de 600 notícies
penjades on la parròquia s'ha obert, no
només a la ciutadania, sinó molt més
enllà de les seves parets. Hem de saber
que rebem visites d'Andorra, Itàlia, Ale-
manya o fins tot dels Estats Units.
Amb el web que inaugurem avui,
comencem una nova etapa. Es tracta
d’un web molt modern, amb un nou
disseny, adaptatiu, accessible des dels
dispositius mòbils i amb diferents perfils
d'usuari perquè sigui molt més fàcil i rà-
pid afegir i modificar i eliminar la infor-
mació que s'hi va penjant. Superem un
web que només permetia l’accés per
part de l'equip de comunicació. Amb
la nova versió tots els grups hi tindran
accés i seran responsables de la infor-
mació que hi faran aparèixer.
Per això, cal fer èmfasi sobre aquest
canvi de plantejament. Es necessari
que sigui tota la parròquia la qui s'apo-
deri del web i tots els grups tinguin la
possibilitat i la necessitat de compartir
el seu treball, les seves reflexions, la seva
espiritualitat, la seva fe i el compromís
envers del Regne.
Us convidem a visitar-la i a pensar
com hi podreu ser presents i quines
aportacions hi voldreu exposar, com un
regal cap a la resta de la comunitat i
cap al món sencer.
Equip de Comunicació
NOVA WEB DE LA PARRÒQUIA DE SANT IGNASI
Truc informatiu 4 Març 2016
T ots som conscients que el
fenomen i l’estructura del
cristianisme de masses
(cristiandat) ja ha caigut. Els fets
canten, criden i assenyalen!.
Cada cop hi ha menys voca-
cions sacerdotals, la piràmide
d’edat altíssima dels capellans
està a un nivell esfereïdor, molts
dels pocs nous que s’hi van
apuntant fan massa olor d’en-
cens, litúrgia i preconcili, i els vin-
guts de fora més aviat sembla
que no s’adapten a la nostra
cultura.
Les parròquies es van buidant
de gent, i no només de gent jo-
ve. També hi falta la generació
entre els vint-cinc i quaranta-
cinc anys.
La celebració dels sagra-
ments ja no forma part de la tra-
dició de fe devota de les famíli-
es i gent en general
Els models o formes diverses i
plurals de vida familiar i de rela-
ció de parella s’han multiplicat,
en general. Això ha fet irrupció
en la vida dels creients, molts
dels quals no segueixen en abso-
lut el que es prescriu en els cà-
nons oficials.
En les festes tradicionals i po-
pulars de l’Església s’han incor-
porat factors d’interès cultural,
turístic i comercial, aliens al sentit
que les inspirava i animava, de
manera que almenys algunes
podrien estar perdent la seva
essència de fe.
Certs moviments, associaci-
ons, grups, ... que han fet una
gran i positiva història en l’Esglé-
sia són cada cop més minorita-
ris, i configurats per gent cada
cop més gran, i amb poca ca-
pacitat per a la renovació i
adaptació (a les coordenades
dels nostres temps).
Les noves tecnologies de la
comunicació han fet irrupció en
el món de les relacions socials, i
institucionals de manera que
això ha provocat i provoca can-
vis de costums en positiu (gent
més connectada, interrelacio-
nada i interaccionada entre si,
eficàcia i rapidesa en les emer-
gències, captació immediata
de missatges, connexió amb
qualsevol punt del planeta,
etc.) , però també excés
d’informació, insensibilitat, im-
possibilitat de processar-la, reac-
cions d’aïllament i fugida, desori-
entació i desconcert, etc.
Per tant no sembla que la
nostra Església (les nostres comu-
nitats cristianes) hagi assumit el
gruix dels nous escenaris i nous
estils de comunicació i interac-
ció que estan arribant a la gent.
Sí, en part, però poc, i no d’una
manera crítica i creativa, afer-
rant-se a les antigues maneres
de sempre.
Veien tot això es fàcil enten-
dre que tenim una estructura
per a un cristianisme de masses,
quan el cristianisme amb que
ens trobem és de minories.
Per tant, cal que entomem
amb coratge la situació, o se-
rem un cristianisme de minories,
però ranci i sense expectatives
de futur.
Quan entrem en el que ens
diu l’Evangeli sobre tot això, ve-
iem que en els orígens trobem la
identitat. L’Església neix en tant
que els deixebles descobreixen
Jesús ressuscitat, d’això en fan
tal experiència que ja la seva
vida serà entorn d’Ell, acompa-
nyats i animats pel sentiment in-
cessant i constant de la seva
presència. Comprenen que Ell i
el seu Regne de fraternitat, amor
i justícia és la missió i el sentit de
la seva vida (Mt 28,16-20). Els
cristians i l’Església neixen al ma-
teix temps.
Hem de compartir tot això en
comunitat com Crist existeix
també en forma de comunitat
(diversa, en comunió, profunda-
ment unida en la pluralitat frater-
na del cadascú únic, irrepetible,
i original - Fets 2, 44-77 - ) fent
pedagogia i catequesi de la bo-
na nova de l’evangeli, entrant
en les formes de les noves tec-
nologies de la comunicació, per
tal de sortir-nos amb la nostra,
amb la missió de passar el mis-
satge i la notícia evangèlica de
Jesús.
Ens hem de sentir alliberats
del criteri del número, dels molts
o pocs, de la preocupació per
l’èxit o el fracàs segons la quan-
titat dels que venen - Lc 12.32 i
hem de tenir la capacitat d’ag-
rupar-nos en nuclis que compar-
teixen, viuen i celebren la seva
fe, i aprofitar i tenir en comú
LA BONA NOTICIA DE SER CRISTIANS EN MINORIA
Març 2016 5 Truc informatiu
projectes, recursos i possibilitats
de manera transversal, sinèrgica,
coresponsable, ...
Està molt clar que viure la fe
en un món complex, amb una
secularització franca, en el qual
el fet religiós ni atrau ni incomo-
da, sinó que és indiferent, és ben
difícil. També la progressiva pri-
vatització de la fe dels cristians,
que es viu com un afer personal
i íntim sense gaire repercussions,
ens esperonen a pensar com i
de quina manera podem refer
un teixit laïcal que, tocat per l'
Evangeli i des d'una espiritualitat
madura i fonda, pugui viure
amb joia la missió que el Concili
dibuixava: ser veu del món en
l'Església i ser punta missionera
en el nostre món.
Tant la dispersió de forces
com la disminució i envelliment
de les nostres comunitats, ens
demanen amb urgència donar-
nos eines per tal que ningú es
senti sol i aïllat. I això només és
possible des d'una proposta or-
ganitzativa amplia, flexible, però
d'identitat clara, adreçada als
cristians "normals" de les nostres
comunitats.
Per això pensem que ens en
hem d’alegrar tant d'aquest nou
moment que, si Déu vol, perme-
trà un nou impuls, complemen-
tari amb l'esforç de tants anys a
casa nostra dels moviments es-
pecialitzats, perquè els "laics or-
ganitzats" i responsables, vis-
quem en Església allò que vivim
en diàspora i ajudem a fer una
Església amb més olor d'ovella -
com diria el Papa Francesc- i
sobre tot, olor d'aquelles que es
miren el ramat des de fora, però
amb ulls interrogats i delerosos.
Per altra banda, el primer que
suposa voler ser "Minoria Creati-
va", és acceptar ser minoria. No
podem defugir el fet que moltes
de les nostres parròquies i movi-
ments han sofert una davallada
important de fidels, especial-
ment de joves. I que la mitjana
d'edat és, en general, més alta
que fa no gaires anys. Però ser
pocs és , també, un privilegi. Hi
ha una diferència important en-
tre celebrar la fe des del desco-
ratjament i la tristor de no ser tots
els que voldríem, o des del con-
venciment que continuem re-
bent en cada eucaristia el do
de Déu compromès en Jesucrist
amb els homes i dones de cada
temps, de cada moment histò-
ric. L'aliança estreta de laics i
preveres ens ha de permetre, i
en molts casos permet, mostrar
comunitats, potser petites, pot-
ser pobres, però alegres del do
rebut.
Pel que fa a les parròquies,
això agafa rostre quan s'ade-
qüen els espais de celebració al
nombre de gent que hi partici-
pa. De vegades tan senzill com
convidar els fidels a acostar-se
més a l'altar. Quan el prevere
està físicament situat a prop de
la gent, quan no repetim mecà-
nicament gestos litúrgics propis
de grans catedrals però que for-
men part del llenguatge escènic
de masses, no de la comunica-
ció immediata. Hem de tenir clar
que, en la litúrgia, és Déu l'ob-
jecte de lloança, però és la
comunitat reunida la que lloa
Déu, i cal crear les condicions
perquè la lloança i la memòria
surtin del cor i no només de la
tradició apresa, potser ja fa
molts anys. I això, llavors, esdevé
germen de futur, perquè arrela
en el cor de les persones i d'al-
guna manera, col·laborem de
forma més eficaç a l'acció gra-
tuïta de l'Esperit. Tenim un camí
valuós a recórrer pel que fa al
llenguatge i a la comunicació,
però no només cap al nostre
món, sinó també entre nosaltres
mateixos.
Ser menys permet noves for-
mes; permet fer més explícit,
amb la paraula i amb els gestos,
què som, què intentem ser, com-
unitat de germans; permet estar
més "pels altres", permet conèi-
xer-se més.
Cal viure amb alegria el privi-
legi de poder continuar cele-
brant l'Eucaristia, de reunir-nos
en grup, de poder obrir debat,
encara que sigui entre pocs,
d'allò que ens mou des de la fe
al nostre dia a dia vital. Les for-
mes "magistrals" de conferènci-
es, els auditoris immensos sense
quasi assistents, demanen una
forma més propera que permeti
sortir a aquell que hi ha assistit
amb el bon regust d'haver for-
mat part activament d'un fet
d' Església que ens ha fet créixer
a tots.
Segurament, en el fons, tots
enyorem una mica una certa
"cristiandat" de la transició, ja no
tant "nacional catòlica" però
encara vigorosa. Ser pocs ens
obre a infinitat de possibilitats
que ens permetran celebrar mi-
llor, participar més, escoltar i par-
lar més, pregar millor i, si Déu vol,
ser llavor per als que vindran
després de nosaltres. I aquesta
"Nova Evangelització" només
arrelarà a partir de creients, de
comunitats, que visquin amb
alegria la seva fe en comunitat.
No se'ns demana ser molts, se'ns
demana "ser de veritat". La resta
ja no depèn de nosaltres.
Finalment, potser en aquesta
mena d’Església que ens ha to-
cat de viure, caldria anar assu-
mint l’esperit del compromís i la
militància. Volem dir que més
enllà que la comunitat cristiana
sigui per a nosaltres un lloc d’ac-
ollida, sentit, nodriment i cele-
bració compartida de la fe, ...
sembla que seria necessari fer-
nos conscients de la necessitat
de participar del canvi d’aques-
ta Església, ara en minories. Pot-
ser no es tracta de “fer més co-
ses”, sinó de fer les que tenim
entre mans tot orientant-les en el
sentit de promoure el bo i millor
que significa ser “cristians en mi-
noria”. Grup de RdV (
gener 2017)
Truc informatiu 6 Març 2016
E l matí de diumenge, 19 de
març, 1.095 persones s'han
aplegat al pati dels Maris-
tes per recórrer els carrers de la
ciutat de Lleida fent possible la
3a Cursa SED, l'edició més nom-
brosa en participants de les que
s'han convocat fins ara. També
ha estat la cita més nombrosa
en empreses i ent i tat s
col·laboradores, ja que han do-
nat suport a la prova atlètica un
total de 90 establiments. Desta-
ca l’aportació de Serveto, pa-
trocinador de la Cursa. Un altre
rècord han estat els 150 volunta-
ris i voluntàries que han fet possi-
ble l'esdeveniment solidari. I fi-
nalment, i ben rellevant, desta-
quem els més de 10.000 euros
de recaptació que es destina-
ran íntegrament al projecte que
l'ONG Kizito tira endavant a la
República Centreafricana amb
el suport de SED (Solidaritat, Edu-
cació i Desenvolupament). El
projecte, de fet, és el motiu que
mou la Cursa SED i la implicació
dels corredors, voluntaris, entitats
i comerços.
Contra l'ús dels infants a la
guerra
SED és una ONG vinculada
als Maristes que treballa per mi-
llorar el nostre món a través de
l'educació i la sensibilització. El
projecte de la cursa pretén aju-
dar infants soldats de Berberati,
nens i nenes que han patit la
guerra i han aconseguit sortir
d'aquesta tragèdia. El projecte
forma part de la Plataforma per
la Pau impulsada per l'arquebis-
be i l'imam de Bangui i les Naci-
ons Unides. D'aquesta manera
es pot arribar a més infants i de
manera més coordinada. Mitjan-
çant l'educació, jocs, esports,
conreus... es pretén reinserir a la
societat aquests adolescents
exsoldats. La cursa, doncs, ha
mogut moltes passes pels carrers
de Lleida, i ha bategat amb el
cor a l’Àfrica.
Cursa diferent
Dintre el ric calendari de cur-
ses atlètiques de les nostres com-
arques, la Cursa SED destaca pel
seu objectiu, 100% solidari. Tots
els diners dels participants es
destinen íntegrament al projecte
social. Això fa que moltes em-
preses contribueixin i que moltes
persones donin un cop de mà,
la qual cosa ajuda al bon des-
envolupament de la cita. Els mo-
ments previs de la cursa han tin-
gut el color i moviment de l'Esco-
la de Dansa Dancescape. El Ser-
ge, un noi de la República Cen-
treafricana que viu a Lleida, ha
marcat l’inici de la cursa. Al llarg
del traçat, tant en l'opció de 5
km com de 3,5 km, els partici-
pants han trobat una vintena
d'ous que han estat dotats de
premi a l'arribada. La batucada
d'Aitona també s'ha sumat a la
festa i a mig camí ha motivat els
corredors. A l'arribada ens espe-
raven un centenar de sortejos,
premis, la Gallina Manya, mas-
satges, jocs de fusta infantils, ex-
posicions de comerç just i una
animada festa de zumba per
part del gimnàs Ekke.
Guanyadors
Bashir Butt, d'Esports Truga, ha
completat els 5 km en un temps
de 15:15. El segon classificat ha
estat Roger Estradé Viladoms del
Joventut Atlètica d'Arbeca
(15:25) i en tercera posició ha
quedat Ahmed Hfairi (15:37)
d'Esports Truga. En categoria fe-
menina l'Olívia Bellaubí d'Esports
Truga ha pujat al podi en un
temps de 20:30. En 2a posició
l'Angèlica Damoc (20:49) i en
tercer lloc Marina Paredes
(20:50) del Sícoris Club.
Més informació del projecte:
www.cursased.cat
Podeu contactar amb:
Víctor Ruiz, 679467257,
coordinador de la Cursa SED
CURSA RÈCORD
Març 2016 7 Truc informatiu
E ren les 10 de la nit i està-
vem a l’andana 1 de l’es-
tació esperant per pujar al
tren. Estava molt emocionada,
un neguit em recorria el cos, no
pel fet de marxar a Madrid amb
uns amics, que també, sinó pel
què significava aquest viatge.
Dissabte 4 de març, el nostre
amic Sergio seria ordenat dia-
ca.
Vam arribar a Madrid passa-
da la mitja nit i, tot i que està-
vem cansats i feia fred, l’emoció
ens mantenia desperts. Després
de fer molts transbordaments al
metro vam arribar al “Colegio
Nuestra Señora del Recuerdo”
on l’Angel ens va acollir molt
amablement. Vam dormir al pa-
velló de l’escola juntament amb
altres joves italians i portuguesos
que també volien assistir a la ce-
rimònia de l’endemà.
La nit se’m va fer llarguíssima,
potser pels nervis o potser per-
què el terra estava molt dur, se-
gurament per la segona opció.
Dissabte era el gran dia, a les 9
del matí ja estàvem esmorzant
amb el Sergio per agafar forces
pel gran dia que
venia. Se’l veia
molt tranquil,
gens nerviós, i
amb moltes ga-
nes.
Els joves vam
passar el matí
fent turisme per
la ciutat i desco-
brint racons.
Quan ja no po-
díem caminar
més vam creure
que el millor se-
ria dinar per tor-
nar a agafar forces per la tarda.
Estàvem a Madrid, i no podíem
deixar de banda el nostre costat
postureta, així que vam anar al
Parque del Retiro per pujar a les
barquetes. Entre fotos, xocs i riu-
res se’ns va passar l’hora... era
molt tard! Vam aparcar les bar-
ques i vam començar a córrer
fins arribar a la parròquia San
Francisco de Borja on es feia la
celebració.
Va començar la celebració
amb cants de joia i alegria. Es
veia en les cares del Sergio i els
altres joves que s’anaven a or-
denar que eren feliços. Els que
els acompanyàvem també ho
estàvem. Després de la celebra-
ció vam tornar cap al col·legi on
vam agafar forces per l’endem-
à. Estàvem tan cansats que ni el
terra dur va impedir que dormís-
sim aquella nit!
L’endemà, tornant cap a ca-
sa, revisant el cap de setmana,
sentia la felicitat d’haver pogut
compartir un moment important
per a ell.
Alba,
monitora de l'esplai.
ORDENACIÓ DEL SERGIO GADEA
D ins de campanya dels
jesuïtes que "La nostra
casa és el món" hem vol-
gut reflectir als infants de cate-
quesi aquest sentit d'hospitalitat
que tenim a casa nostra. Hem
volgut fer veure als infants que hi
ha molts tipus de gent que de-
mana hospitalitat i que poden
venir de molts llocs i per causes
diferents.
Així una sessió de catequesi
va ser compartir experiències
amb persones d'altres països,
d'altres continents, d'altres cultu-
res, d'altres nivells socials, d'altres
raça, d'altres color, el perquè
van haver de venir a casa nostra
i perquè van haver de marxar
de la seva.
Unes per estudiar i completar
la seva formació, altra perquè el
marit era de Lleida i volia per la
seves filles una millor educació,
altra perquè el marit treballava
a Lleida i ella va venir per estar
amb el seu marit i aquí han tin-
gut els seus fills.
Diferents realitats, però pro-
blemes molt semblants: l'enyo-
rança dels pares, la família, el
menjar, el temps, la temperatura
d'estiu i hivern, el paisatge, l'idio-
ma...
També amb l'alegria d'estar
entre nosaltres perquè han po-
gut complir els seus somnis, i te-
nen una família, amics...
Gràcies a l’Andree del Liban,
Nina de República Dominicana,
Zara de Búgaria i Itohan de Ni-
geria pel vostre testimoni i deixar
-nos conèixer una mica més de
vosaltres.
LA HOSPITALITAT EN LA CATEQUESI D’INFANTS
Truc informatiu 8 Març 2016
Quant de temps fa que us vau
constituir com a grup?
En primer lloc cal remarcar
que no som un grup de la parrò-
quia, sinó un grup de l’esplai.
Encara que el grup com a tal
sorgís pocs anys després que es
creés l’esplai i funcionessin de
manera independent, ara ja fa
tres anys que funcionem com
una mateixa cosa.
Quin és l'encàrrec que heu rebut
de la comunitat parroquial?
Crear un espai on les noies i
els nois de la ESO puguin sentir-
se còmodes, puguin expressar
les seves preocupacions, les se-
ves ganes d’enfrontar la vida, i
sentir-se acompanyats en un
moment tant complex, a partir
del lleure. En aquest grup de l’-
esplai ja no treballem tant a par-
tir del joc, sinó que les dinàmi-
ques van més lligades amb l’ob-
servació del món, reflexió i actu-
ació a partir del servei.
L'objectiu principal de la vostra
feina a la parròquia és...
Educar en el lleure als joves
per tal d’enfocar-los cap a una
visió del món més crítica i real.
Seguir el camí de Jesús de ma-
nera directa o indirecta, per tal
de que puguin obrir-se de mires i
trobar un sentit a tot allò que
fan.
Quina és la vostra principal pre-
ocupació a l'hora de donar su-
port als grups de la parròquia?
La nostra principal preocupa-
ció és formar a joves de manera
que se sentin còmodes i vegin
que la parròquia és un espai on
poden sentir-se a gust sent ells
mateixos. Ens hem trobat que hi
ha hagut algun any en què no
arribaven joves al grup dels més
grans. Això és perquè pel camí
van trobant altres coses que els
agraden i van seleccionant allò
que cap a la seva vida i allò que
no. Així doncs, tenim la preocu-
pació, i a la vegada repte, de
seguir fent un feina important de
cara a aquest aspecte per tal
de poder seguir treballant amb
tots ells.
Com us agradaria comunicar
l'aposta dels seguidors de Jesús
en la societat de Lleida?
Creiem que és fonamental
per comunicar l’aposta, un
equip que tingui clars els valors
que es volen transmetre als jo-
ves. En una societat que està en
constant canvi i plena d’estímuls
que ens condicionen la manera
com som, és molt important tre-
ballar qui som i d’on venim, a
partir d’uns referents positius
clars. D’aquesta manera, volem
ser un exemple d’educació en
valors, com el respecte, l’estima,
el servei...
Quina és la vostra demanda per
créixer com a equip?
Per tal de créixer com a
equip necessitem seguir tenint
joves amb ganes de conèixer el
món d’una altra manera i per fer
-ho possible, s’ha d’anar treba-
llant als diferents grups de l’esp-
lai des de ben petits. Sense ells
no podem seguir fent la nostra
tasca. L’Esplai s’ha unificat per
poder donar aquesta continuïtat
i garantir que els joves arribin al
grup, ja que, com hem dit, ante-
riorment s’anaven perdent pel
camí. Els nens veuen que és un
lloc bo i tenen ganes d’arribar a
formar part d’aquest grup. Un
cop estem junts, progressiva-
ment, anem transmetent aquest
missatge. També és necessari
que els monitors rebin una for-
mació. Si no tenim clares les ide-
es i no sabem on volem anar a
parar, no podrem transmetre
plenament tot allò que volem
des de l’Esplai.
ENDEVINA DE QUI PARLEM...
J