escoltescatalans primavera 2006
EDITORIAL
El temps és or. Aquesta és una de les centenars de frases fetes que la nostra llengua apiega al voltant de la figura del rellotge. La nostra vida és construeix a base de segons, minuts.... d'aqui la preocupació pel temps que fuig. I d'aqui també la gran importància de tots
aquells que decideixen, d'una forma altruista i valenta, dedicar part de la seva vida a una tasca com l'escoltisme i l'educació en valors.
Aquesta és l'opció deis quatre caps del reportatge de l'Efecte Fulard Es l'opció deis centenars de joves entre divuit i vint-i-vuit anys que porten endavant un deis quaranta agrupaments d'Escoltes Catalans; l'opció de milions de joves arreu del món. Tots ells saben que la seva tasca és única per a transformar la societat que han heretat en la societat en qué volen viure. El temps, ['entusiasme i l'educació son les seves eines.
No és una opció senzilla. Requereix compromís, trobar-se amb la estranyesa deis qui pregunten "Pero tu cobres, per aixó?", fer jocs de malabars per combinar estudis, feina, amics, el cau. Es cert que els i les joves no reben un céntim per aquesta tasca; pero és fals que no guanyin res. Potser no és pot comprabilirzar amb euros, pero sí en la intensa experiencia personal i els amics fets peí camí.
Aquesta revista vol ser un altaveu de la tasca que tots ells duen a terme, un gra de sorra perqué en el futur hi hagi menys entrecelles arrufades quan algú explica el seu compromís al cau. S'ha avançât molt, i el treball que el Govern i el Parlament estan fent per a reconèixer i donar suport a l'associacionisme educatiu n'és un exemple. Pero queda molt per fer i molts topics per enderrocar.
Voldn'em que aqüestes pagines esdevinguin com la pedra que es llença a l'estany: l'inici de l'auténtic "efecte fulard".
catalans Educant ciutadanes ¡ ciutadans
compromesos, conscients, critics
i responsables
Num. 7. Primavera 2006
Director Óscar Esteban
Redactora en cap Laura Castillo
Conseil de redacció Aina Fernández, Elena Jiménez. Josep Maria Rodés, Eduard Vallory, Joan Vila-plana, Joan Codina, Laura Castillo, Oscar Esteban.
Han collaborât en el número 7 Silvia Ayala, Jordi Bosch, Irene Colell, Arnau Cristóbal. Sonia Fuentes. Marina Gay, Marina Gracia, Adria Jacas, Caries Ja-ner, Elena Jiménez, Guifré Lloses, Geòrgia Navarro. Gerard Segú, Josep Maria Villena.
Disseny i maquetació
Faino Comunicació, SL
Edita
Fundacjo Escolta
IOSEP CAROL
C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 26891 11 www.josepcarol.org [email protected]
escoltes cata lans
C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org [email protected]
Dipòsit legal 44691 - 2005
ISSN 1885-4737 Membre de l'Associació de Publicacions Périodiques en Cátala
En conveni amb
lili Generalität Wh de Catalunya
Ájuntament de Barcelona
Amb el suport de
Subscripcíó anual 6 euros o adhesió a Amescoltes.
escoi catalans
Hi sortirem tots guanyant
na de les membres d'Amescoltes, la
pedagoga Rosa Guitart , fa temps que
treballa amb la idea de la no-compe-
titivitat en el j oc , ensenyant que força
vegades la cooperació dona millors résultats
que la confrontaci/). Es tracta d'una idea que
també han assenyalat experts en gestió empre-
sarial, basada en què no sempre els jocs són de
suma zero, on si un hi guanya l'altre hi perd.
El mateix passa en impulsar iniciatives que
reforcin l 'associacionisme educatiu i alhora
promoguin els serveis de Heure educatiu.
Els agrupaments escoltes són un model de
creació de teixit associatiu i de ttansmissió de
valors. Estan duts per joves de divuit a vint-i-
vuit anys, que es dediquen a la tasca educativa
en acabar les classes a la facultat, o en sortir de
la feina, préparant l'activitat del dissabte al cau
0 els campaménts d'estiu. Mai no reben ni un
euro a canvi, més aviat en gasten: com a mi
nim, les més de cent hores de classe per fer el
curs de formació bàsica i els prop de 2 0 0 euros
que costa, pagats de la seva butxaca. Per no
parlar de les reunions i sessions normatives.
Però no es plantegen una altra opció. Saben
que el seu treball altruista requereix formació,
1 ho fan de gust perquè la tasca amb els seus
"amies" de 6 a 17 anys -e ls infants i nois i
noies de qui són "caps" o educadors- tingui
més qualitat. Saben que l'educació és un mitjà
de transformació social, i que la seva implica-
ció associativa hi contribueix. I saben també
que el seu amateurisme es compensa amb la
intensa experiència personal i la forta incidèn-
cia educativa que té la seva acciò, reforçada
pel fonament educatiu del moviment.
En paral-lel, ha anat sorgint un fenomen
d'aparença semblant: els serveis de Heure
educatiu, activitats socioculturals que duen
a terme persones remunerades. Aquests ser
veis, com els que promou la Fundació Escol
ta Josep Carol , donen resposta a demandes
que l 'associacionisme no pot o no vol cobrir:
propostes especifiques com menjadors i co
lonies escolars o estades lingüístiques, activi
tats amb una alta periodicitat com els casáis
diaris, accions permanents en zones de pro
blemàtica sòcio-econòmica que requereixen
especialització, etc .
äL4s!iUI \*Y. IIMI
scoltes són un model de creació de teixit ssociatiu"
Són, en efecte, serveis remunerats, en el
sentit que eis qui eis presten són rétr ibuas
per la seva feina, sense que això eis tregui
cap valor, i més quan són impulsats per en-
titats sense afany de lucre. Però tot i que
l 'aparença sigui semblant, la fundó social
és diferent. L'associacionisme educatiu no
és un servei social assistencial, la gestió del
qual l 'Administració podria donar per con
curs. Mentre que els serveis de Heure, amb
tot el seu cont ingut educatiu, si que ho son.
Per això, el tracte i les exigencies als uns i als
altres no poden ni han de ser les mateixes.
Perquè la fragilitat de la tasca educativa que
es fa des de la gratuïtat necessita d'un reco-
neixement i t ractament especial.
La legislatura passada, l'aleshores diputat i
avui presidenr del Parlament Ernest Benach va
presentar la proposició de Liei de reconeixe-
ment i foment de l 'associacionisme educatiu.
Una Ilei per tal que l 'associacionisme educa
tiu, que és el nom que donem a moviments
educatius eis caps del quais no cobren per la
seva tasca, tingui una regulació diferenciada i
propia per tot el que fa a titulacions i acam
pada (sortides i campaménts) , rebi facilitats
per a obtenir locáis de qualitat i entri en una
relació de cooperació amb el treball educatiu
de les escoles.
Avui, podem dir amb satisfaccio que la posi-
ció ferma del Conseil Nacional de la Joventut
de Catalunya i la recepció positiva del Govern
de la Generalität i del Parlament està fent que
aquella idea vagi prenent forma i que, alhora,
es desenvolupin noves iniciatives per a pro-
moure l 'educació en el Heure responent a les
diferents necessitats: tant les dels serveis de
Heure educatiu com les de l 'associacionisme
educatiu. Això és el que apunta el consens
parlamentari sobre el suport a l 'educació en
el Heute que prepara el Govern. Es una molt
bona noticia, sobretot perquè no és un joc
de suma zero: si es deixen enrere els temors
i s'afronten adequadament les necessitats, hi
sortirem tots guanyant.
Josep M. Rodés i Cama President d'Escoltes Catalans
Eduard Vailory i Subira President de la Fundació Escolta Josep Carol
EFECTE FULARD 24 hores a la vida d'uns caps
La Sonia de Torredembarra, la Maria de Barcelona, l'Adria de Premia de Dalt i el Caries de Rubi tenen una cosa en cornu: tots quatre son caps de diferents agrupaments d'Escoltes Catalans. Tots fan exercicis d'equilibri per combinar els estudis, la feina, els amies i les hores al eau. Però no estan sols. Com ells, a tot el mon gairebé 40 milions de joves formen part d'un agrupament. L'escoltisme és el moviment juvenil mes gran del món però a casa nostra continua sent un gran desconegut. Per obrir una finestra a la realitat dels caps i les caps de l'associació, la Sonia, la Maria, l'Adrià i el Caries ens parlen del seu compromis diari.
S0NIA:
"Ser una de les persones que coordinen
l'agrupament m'ha enriquit moltíssim"
Combinar les classes de psicologia
a Tarragona, la feina a la ludoteca
de Torredembarra i les reunions
setmanals per preparar els caus i els
conseils d'un agrupament escolta no
és fácil ¡ això la Sonia ho sap molt
bé. Arribar a tot demana esforç,
però paga la pena. "Ser membre de
l'equip d'agrupament i encarregar-
me d'una part de la coordinació
tècnica del cau m'ha enriquit moltí
ssim personalment".
Ara fa sis anys la Sonia va decidir
que volia descobrir que és això de
l'escoltisme. Per fer-ho va entrar
notificacions
pels campa-
ments..., en
d e f i n i t i v a ,
vetllar perquè
les coses es
facin bé. "Te-
nim reunions
per preparar
els consells,
els ordres del
dia, reunions
setmanals per enllestir les quatre co
ses de l'activitat de cap de setmana,
reunions de pioners, fòrums asso-
ciatius...". Els dissabtes i diumen-
MIA fUUfíli TKILLM.
AL tir W t ( (fcn(-T*rr««>oM<0
Titti « . anvj( i (i( f i (
<*? it l'AE. fjf uutf. Lituáio +rt tu Td'coloiia i treMlo »t twMitor« « U
lM*oteí« vmmat*\ « V N p0Wt M I » ( t « t *t Torrtrftwburr«.
M ^nu ÍA »ty'r, e(folt«r wm(¡M j e|
oHtw«, (ortir «wb elf ««ici, JIT MM-
MMAlitntj... Li men koH-ie é(... el mmHI
Wo po«rm *e*i«r-v«e « (Kf «Itrt «>(«
nitrii ")«íre ttwp(. Vo t<W
«rttf i mo t( hm« (o« «tue tm flAMttsi
rtr«Mè rt MertixcM tnolt« «e«ir«oó fer |
« ttMir-lef be m «tt(e(.
major independencia económica
pero que es queden curtes per Hogar
un pis.
en aquest grup d'amies que, els
divendres tocant les onze, un cop
acabades les teunions de conseil,
aprofiten per anar a sopar o fer una
cervesa.
Manca de reconeixement Però fora del cau no hi ha tanta
comprensió. "La gent sovint em
pregunta: I cobteu per això?" La
Sonia no sent que la seva tasca esti-
gui reconeguda per les administre
rions, ni per la societat en general.
"Hi ha una gran desconeixença de
l'escoltisme i la seva funció educa
tiva, sovint ens veuen com la colla
de pringats que se'n van d'excursió
amb el fulard".
A vegades, tampoc els pares i mares
donen tota la importancia que me-
3K UMAflA S ' A * * * V
ZU I * > « 4 - P '4$4fl|Ç
Of MO**'* A TA***6o«A. a ejects APtoFiTA et MAX, p a AMAA'Se^ AL 6 IM M AS.
* V V >
Bri.
coya a w * * A f o K «fe í w * H | a -
d ' i M y*? 4 e d e l * d e
a la unitat de claners de
l'agrupament Els Salats del seu po-
ble, Torredembarra. Ara en te 22 ,
és cap de pioners, co-coordinado-
ra tècnica de l'agrupament i, per si
aixô no fos poc, també és responsa
ble del seguiment pédagogie de la
Vegueria de Reus-Tarragona.
Temps i compromis Que implica ser membre de l'equip
coordinador d'un agrupament? La
Sonia coneix bé la formula: temps
i compromis. Cal tenir les coses
molt clares, pensar en les programa-
cions pédagogiques de les unitats, les
ges son exclusivament
pel cau. "Vaig força atabalada perô
estic contenta". "El mes important
son les ganes", afirma amb un ampli
somriure.
Dies de 34 hores Es lleva a les vuit i no para fins la
una o les dues de la matinada. Una
Jornada que a vegades se li fa petita.
"A vegades desitjaria tenir dies de
34 hores". Al migdia, després de les
classes, torna a casa per fer-se el di
nar i preparar-se per ser a les 16h a
la ludoteca on treballa. S'hi esta très
hores diaries que li permeten una
La Sönia ha provat
d'emancipar-se moltes vegades pero
ara per ara ho veu complicat. Amb
una feina de mitja jornada i les clas-
ses a la Universität a Tarragona és fa
difícil. Podria treballar els caps de
setmana, pero aixó implicaría deixar
el cau i aquesta no és la seva opció:
"Prioritzo el cau" diu convencuda.
I com es combina tot aixó amb la
familia i els amics? Aixó mateix
es pregunta aquesta cap de Torre
dembarra. La major part dels seus
amics estan o han estat al cau, per
aixó comprenen el seu compromís.
Amistat i dedicació es donen la má
reix la tasca educativa que fan els
i les caps en la formació dels seus
filis o filies. Per aixó la relació amb
ells és molt important petqué no
confonguin el cau amb una guar
dería. "Cal transmetre ais pares i
mares que la reina que fem amb
els nens contribueix a que en el
íutur siguin persones mes com
pro meses".
Buscar solucions a aquesta manca
de recolzament institucional és di
fícil. L'escoltisme costa d'entendre
si no ho has viscut de prop, afirma
la Sónia. "Sempre dic que és una
experiencia que recomano a to-
thom perqué no te preu".
4
escoltes
L'any passat formava part de la
imitar de claners, l'etapa educativa
prèvia a fer de caps. Aquest any però,
l'Adria ha fet el'salt a l'equip de caps
de l'Agrupament Escolta Amon-Ra.
"Des de fora sembla que tot plegat
comporti molta menys feina -asse-
gura l'Adria-, ser cap implica més
temps. Però ho porto bé".
Un any pie de canvis Aquest darrer any ha estat pie de
canvis per a l'Adria: ha comencat els
estudis universitaris d'electrònica
industriai, les pràctiques per treure's
el carnet de conce i també ha iniciat
la seva tasca com a cap de la uni
rai de raiers i com a responsable del
material del seu agrupament.
ADRIA:
"Des de fora sembla que tot plegat
comporti molta menys feina"
per les rutes, el transpon, el pres-
supost, l 'allotjament...". Ser cap
és bastant més estressant i impli
ca més temps.
Només per a nens petits? Gairebé cada dimecres al vespre,
acabades les classes a la univer-
sitat, teñen reunió d'unitat per
preparar les activitats del pro-
per dissabte. Sovint els amics de
Premia de Dalt , el seu poblé, no
entenen que hi dediqui tant de
temps. "Ais meus amics que no
son de l 'agrupament se'ls fa una
mica raro que vagi al cau, ho
veuen una cosa de nens petits".
P r e c i s a m e n t ,
l'ajut per part de
'ajuntament és una
de les coses que l'Adriá
creu que facilitaría la seva
tasca. Pero no només en sentit
económic , "caldria que fossin
més receptius a l'hora d'escoltar
les propostes que venen de
agrupamenr".
El cau, sempre al cap C o m la Sónia, l'Adriá també creu
que l'escoltisme no és quelcom que
es pugui deixar a un calaix tancat
quan surts del cau. "Sempre es té
una mica al cap". El grup de raiers
del Maresme marxaran aquest es-
tiu a Mallorca i ¡a siguí anant en
moto cap a la universitat o entre
classe i classe, 1'Adriá ha d'anar
pensant en qui ha de trucar o qui
na activitat toca preparar.
w Pero les sortides i el bon rotllo no
ho és tot. L'escoltisme pot apot-
tar moltíssim. La responsabilitat,
marcar-se objectius i poder-Ios
assolir, no desanimar-se davant
deis entrebancs, la consciéncia del
respecte vers la natura... tot aixó
son elements que formen part de
I'aprenentatge a l 'agrupament.
"Anar al cau em va comportar un
benefici.
¿ver 0 f ^ s s e >
/VtftSrTAT, AV»ATM0 t a r ò Ari& c o r t e
U&M TWA & F
4 LU lt/0or&A
¿or d '0ch'ics r x W
Però tot i que ser cap és un nou
repte, l'Adria ja és un veterà a
l 'associació. Va entrar ais dot-
ze anys, després de convencer la
seva mare per a que lapuntés .
"Tots els meus amics hi anaven".
Sis anys desprès, l 'amistat conti
nua sent una peça clau del Con-
sell d'Agrupament.
Fer de cap en un agrupament
comporta molta responsabili
tat i un compromis que costa
d'apreciar fins i tot quan ja has
format part de l 'agrupament
com a nen. "Jo ho veia més facil.
Quan estas fent de cap veus que
no és despertar-se un dia i tenir
l 'activitat feta, sino que cal pla
nificar les sortides, preocupar-te
La imatge de l'escoltisme depèn del coneixement que se'n tingui Per a l'Adria, que la gent tin
gui o no una bona imatge de
l 'escoltisme està molt lligat a si el
coneixen directament. "Qui
mai s'hi ha relacionat potser
no té tan bona imatge". Però
tot i que mai no s'ha trobat
amb ningii que ho critiqués
ober tament , creu que encara
s'ha de millorar la imatge de
l 'associacionisme educatiu,
sobretot entre Ics administ ta-
cions pùbliques. "Hi ha coses
que s'intenten moure des del
cau i de vegades als ajunta-
ments per exemple, ens posen
entrebancs".
Les sortides són el
que li agrada més de la seva tas
ca al cau perqué "motiven molt
als raiers i fer una cosa que els
iMusiona tant t 'omple i et fa sen
tir bé".
I aixi com a mi
m'ha aportat molt , vull que els
passi el mateix als raiers que por
to jo" .
AL Amod-rU (H«re(wie)
T'M< n «n,f i & t K f « c n i t r i t ( t l 1 ( ( | . 0
lM*K(tnVrt Í ho «IHHIIO « M » H I U . * jut* t „ p w ( e r t í u w U r ¡ü d f
r W í . í y n M H f «"rW* He «Ult ¡ tfm ,uk
I ^ * ^ < « t f r * ü < t a . . . l W . f f 9 U l W r o .
tór t t tnot i t t t , * „ , n u U T M T K R L
5
escoltescatalans primavera 2006
MARIA : "L'educació dels infants també s'ha de dur a terme fora de l'escola"
A la Maria això d'educar li agra
da. Sino no estaría fenr de cap en
un cau ni hauria escollit estudiar
magisteri. Per això sap molt bé
de què parla. "L'educació dels
infants també s h a de dut a ter
me fora de l'escola" afirma amb
seguretat.
Vida nova C o m l'Adria, aquest curs va co-
mençar pie de novetats impor
tants per a la Maria. I és que a
més d'estrenar-se com a cap a
més rerafons". La Maria comen
ta que sempre están intentant
adaptât el seus objectius educa-
tius als problèmes que detecten
en el grup d'infants. "A l'inici del
segon trimestte vam détectât que
haviem de treballar la intercultu-
ralitat. I amb això estem"
A cooperar al Senegal La Maria va entrar a l'equip dels
motivats i motivades de l'Area
ment amb eis escoltes senegale-
sos" explica il-lusionada.
Poe sofà Tot i la feina que comporta la
facultat, el cau, la coopetació i
d'altres coses que està fent com el
carnet de conduir, la Maria està
contenta: " M ' h o pue combinar
bé, tot i que a vegades trobo a
faltar una mica el sofà". Va entrar
(ЗА.
ТЛЛ0Л
v*»**, fe.
"Un dia em van dir: a tu se't nota que ets de cau. Perqué será?"
La Maria creu que l 'escoltisme
dona una determinada manera
d actuar i de veure les coses. Creu
que el fet de pertányer a un grup
confereix una visió col-lectiva
i t 'ensenya a compartir , a viure
i a conviure. Igualment afirma
que "és molt important que la
gent aprengui a respectar-se i a
acceptar la manera de ser dels
altres." I confia en la seva tasca
a l 'agrupamenr per poder tre
ballar aquest aspecte amb els
infants.
La Maria troba a faltar temps
la unitat
de follets (6 -8 anys) de l 'AE Wé
Ziza de Sant Gervasi (Barcelona) ,
també ha començat a estudiar la
carrera de Magisteti a la Univer
sität Autònoma de Barcelona.
Per si no fos poc, a més la
Maria també és la responsa
ble del matetial fungible del
seu agrupament i s'ha posar a
l 'equip dels motivats i moti
vades de l'Area de Coopera
d o d'Escoltes Catalans. Un
equip crear amb l 'objectiu de
fer un projecte de cooperació
al Senegal aquest proper es-
tiu.
Fer de cap "Portar unitat m'agrada molt
però és que a més al conseil
hi ha molt bon rotilo" explica
la Maria que afegeix que segura-
ment aquesta és la clau per fer
una bona feina.
D e moment , aquest primer any
de cap l'ha sorprès molt . "Quan
era raiera o pionera pensava que
fer de cap era preparar 4 activitats
i ja està. Ara veig que hi ha molt
de Cooperació ani
mada per gent de l 'agrupament
que també s'hi va apuntar i del
Pere Rosselló, l 'agrupament que
va crear el Wé Ziza al desdoblar
se, ara fa 5 anys.
Amb aquest projecte la Maria
espera formar-se, conéixer i
descobrir el màxim de coses al
Senegal i poder-ho transmetre
al màxim de gent possible un
cop torni. "Alla ajudarem a
construir un centre per a do
nes i farem diferents activitats
sobre sensibilització junta-
ai cau animada
per la seva mare
que havia estat
cap d'un agru
pament escolta.
"A casa em diuen
que no paro pero están contents.
A vegades li explico coses del cau
a la meva mare i en parlem". Els
col-legues ja li fan més retrets tot
i que quan els explica el que fa
a l 'agrupament i a l'equip dels
motivats els agrada molt, espe-
cialment a les amigues de la uni-
versitat.
«AMA <*A(|A m m
A t Wí ZÍT* ( í r t e l o * * )
« T M N
y a k а (es Ж k wiwsíkK
i mes formacio per ter les coses millor. T a m b é troba a faltat més reco-neixement social de .la seva tasca i que la gent conegui més la feina que realitzen els agru-paments d ' E C .
fe
Ш
escoltescatalans
CARLES: "El que més m'agrada de la meva tasca és veure com els
infants es van fent grans i cada cop se'ls nota més tot el que han interioritzat de l'escoltisme.
Les setmanes del Carles
están absoluta-mentmil-Iimetrades.
Entre la carrera, la feina, el eau, l'equip d'Internet
d'Escoltes Catalans, l'Esbart Dansaire de Rubí i els Minyons
de Terrassa li queda рос temps per respirar, però ja li esta bé. "Tot el
que faig ho faig perqué m'agrada i,
per tant, ja quedo satisfet". Amb
una mica d'organització tot és
possible.
Tot un veterà Amb només 20 anys el Caries és tot
un veterà a l'AE Guspira de Rubí. I
és que a més de ser cap de Hops tam
bé és cap d'Agrupament.
coordinadora del conseil. "Un cap
d'agrupament ha de saber repartir
les tasques a realitzar i vetllar, junta-
ment amb la resta del conseil, per a
que l'agrupament dugui a terme el
projecte educatiu d'Escoltes Cata
lans de la millor manera possible".
Tôt i les moites tasques tècniques
per les que ha de vetllar, al cap i a la
fi tôt es redueix a la tasca educativa
amb els infants i joves. Aixô li ser-
veix de força motriu per continuar
sentint-se il-lusionat amb el eau.
"El que més m'agrada de la meva
tasca és veure com els infants es
van fent grans i cada cop se'ls nota
més tôt el que han interioritzat de
l'escoltisme".
cot¿
dicacio. Creu que els valors que s'hi
potencien fan molta falta en la socie-
tat actual, sobretot la defensa d'una
mirada critica.
Mirant amb esperit critic Durant aquests anys, el que més
aprecia el Caries és precisament
l'esperit critic que ha desenvol u-
pat mitjançant l'escoltisme. "M'ha
ajudat a plantejar-me el perquè de
les coses i d'aquf n'he pogut treure
unes conclusions propies". El topic
d'un altre mon és possible és ben
cert, afirma, perô afegeix que no
costaria tant millorar-lo si tothom
hi posés una mica d'esforç.
Perô també hi ha coses que facili-
tarien aquest esforç. La feina que
realitzen ell i la resta de membres
del conseil del Guspira, que aquest
curs célébra el seu 25è aniversari,
podria ser més fàcil si tinguessin
un local en millors condicions.
"El nostre local té moites def ic ien
cies. Se'ns ha quedat
< м ш J A V E * ìmimz A f - биртГя (им)
Tim ГЛ MFJÍ i ( « <«f de l 'At (MÍFÍRN. £(<v«,«Uo (Hqm'tyrm ternit* си itr/orwwtw* M 6r(tió i (MUIVMT lHltiwié«liA. ТЯТН trtMIo
СИ И И ИКИ)я4оГ i ÍOOr<*ÍHAHt Cl( fX.tTA((<0-| * Г ( «Гиия г(<о1я.
VI( Л tabi ЛШЬ 1я vnevA wwrc í IA wevA ЯСГУИАИА. Tm< ИМЯ «0((А <\Щ Сj <1|'Ц t>AWA i
(ó< (Afteller «te IA rati* MÍHV¡OH( «te ТСГГА((А i
MUrí «le fefbArt <t*M(*írt «te Мч'. Soe ни*
fer(oHA activa í (owfrovtKfA Awb el «гие JA. M'AijrAdA itwlt el "<А*лои«1ео", Пип c( ни*
«le let (o((f и*| (Л1И«АН(( i iwfort«utt(.
El Caries és membre de l'equip d'Internet, de l'Area de Comuni-cacio, des de fa més de dos anys. Hi va enttar рос a рос. Va començar рос a рос, créant i ad
ministrant els forums
pagina web de 1 associació.
Tot plegat li compotta molta res-
ponsabilitat, pero ell ho porta bé.
"La responsabilitat que em genera
el cau em fa créixer com a perso
na" afirma amb seguretat. El Catles
explica que és d'aquelles persones
que constantment teñen el cau
al cap i que té molt clares quines
son les seves funcions com a figura
D'això ja fa dos anys i el Caries
ho valora molt positivament. "Des
de l'equip d'Internet pue ajudar manera,
a que més infants i joves puguin
conéixer el projecte d'Escoltes". A
més, la participado a l'associació
li ha reportât més coses de les que
s'esperava. "He pogut conéixer gent
petit i no ofereix bo-
de la nes condicions per a que pugtiem
realitzar la nostra activitat amb
garanties". A més, quan se sutt
de l'entorn del cau hi ha poc co-
neixement del que es fa i de quina
"Hi ha amies que em diuen "ftiky
del cau", perquè no ho entenen.
I la meva familia està contenta, tot
i que ma mare comença a estar-ne
molt maca que d'una altra manera una mica cansada" explica el Car-
no hagués pogut conéixer."
Com tots els altres caps, el Caries
dedica moites hores al cau. No li sap
greu, està convençut que la tasca a
l'agrupament es mereix aquesta de
les amb un posât entre divertit i ti
mid, just abans de marxar corrents
per no fer tard a una teuniô.
7
f î i
E L P U N T DIARI INDEPENDENT, CÁTALA, COMARCAL I DEMOCRATIC
Desd'aquí ho veurás tot
• Des de la independencia defensa com a • La informado mes propera i la mes principis editorials la catalanitat i la democracia llunyana, sempre amo referents Catalans
Un diari mes proper i mes objectiu
Tot el que passa al món, a Catalunya, a la teva ciutat
Ambuna visió catalana de l'actualitat
Una visió actual i catalana del món Un diari mes proper i mes objectiu. Un diari que ens parla en la nostra l lengua. Un diari que sap el que passa a Catalunya, a Europa i al
món. Un diari que ens informa de totes les not ic ies i de corn ens afecten. Un diari amb una visió actual i catalana del món.
GENT D'AM ESCOLTES
Entrevista amb:
catalans
Arcadi Oliveres Gemma Xarles
L'escoltisme és un moviment educatiu, però també formatiu i informatiu"
\
Gemma Xarles i Jubany
i Empresari d'haver estât la responsable de la cam-panya "Adéu a les armes" d'Intermon-Oxfam ¡ també de ser la primera secretaria general de la Fundado Escolta Josep Carol, avui és la coordinadora de l'Escola de Desenvolupament Huma per a América Llatina i el Carib del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament Huma (PNUD).
Arcadi Oliveres i Boadell uesi pro
da de la UAB. Expert en relacions nord-sud, comerç internacional, deute extern i economía de defensa, és président de la Federado Catalana d'ONG per la Pau, de Justicia i Pau i del Conseil Cátala de Foment de la Pau. Ha estât un dels impulsors de la Universität Internacional de la Pau (Sant Cugat), la fundado de la quai presideix,
il f S i [£>• K •¿T*H [ tir. i KVrc i r; 1 h 1 irï i es mem d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Collabora habitualment amb diversos moviments socials en tasques de divulgació ¡ sensibilització, i en aquesta línia va protagonizar la cloen-da de la passada Assemblea General d'Escoltes Catalans.
Ambdós han estat entre les 100 prime-res persones adherides a Amescoltes, la Xarxa de Suport a Escoltes Catalans.
m m
Al III Congrès d'Escoltes Catalans (1999) es recordava que la nostra tasca educativa "només té sentit en el medi social, treballant des de dins per transformar-lo',' i que "la transformació no es dona per gene-ració espontània. Cal implicar-se"
Per a transformar, però, cal conèixer perquè la nostra societat no és prou justa. I d'això n'han parlât l'Elena J i -ménez, cap de Gestió d'EC, i en Jor- N
di Bosch, patró de la nostra Funda-ció, amb la Gemma Xarles i l'Arcadi Oliveres.
Elena J iménez (lì) A la societat sentim a dir
que com a individus no podem fer res per canviar
el món. De quina manera creieu que l'escoltisme
pot canviar aquesta reali tat?
Arcadi Oliveres (A): L'escoltisme és un movi-
ment de caire educatiu, per tant cal que prepa
ri les persones per a treballar en eis àmbits del
compromis individual i col-lectiu. Tal com vaig
dir a la cloenda de la vostra Assemblea el passât
mes de novembre, penso que hi ha alnienys cinc
àrees on l'escoltisme té molt a dir: l'austeritat,
la Solidarität, l'acolliment migratori, l'educació
per la pau i la lectura crítica de la reali tat.
Jordi Bosch ( J B ) : Quan parles de lectura crí
tica de la realitat, et refereixes a questionar la
informado que ens ambapels mitjans de comu
nicado?
A: Sí, avui és imprescindible, sobretot en una
societat on la iníormació que tenim és esbiaixa-
da. Si no coneixem el mon, dih'cilment podrem
canviar-lo. El moviment escolta és un moviment
educatiu, però també formatiu i in
formatiti. La set-
mana passada eis
diaris explicaven
una noticia es-
garrifosa: el 6 0 %
dels ciutadans de
lestât espanyol
no volen mes im
migrants. Desprès
eis preguntaven
quants immigrants
hi havia i la majo-
ria responien que el
2 0 % de la poblado
quan en realitat el percen-
tatge d'immigrants que hi ha és del 9%.
A: En efecte, l'augment de les diferencies entre
eis ries i pobres requereix una formado en la So
lidarität. 1 aquest treball entre eis joves el pot fer
l'escoltisme. A mes, l'emigració continuará exis-
tint, per tant, fem-ho de forma que eis immigrants
no hagin d'arriscar la seva vida per arribar...Però
tot això només es farà quan eis governs se sentin
pressionats, i això només passarà quan hi hagi una
opinió pública favorable a la immigració.
IB: Com es pot conjugar la defensa de la Identität
nacional i la gestió de la diversitat cultural?
A: Avui dia ja hi ha molta gent que ho ha dit amb
una frase molt encertada: "pensa globalment i
actúa localment". Quan mes ciutadans del món
som, mes ciutadans de casa nostra ens sentim.
Treballar en favor de l'equilibri mundial, del des-
envolupament, voi dir que la Solidarität també
l'hem d'entendre a casa nostra. Si demanem drets
humans a Colombia, també ho haurem de fer a
Catalunya. De totes formes hi ha una cosa que em
preocupa. Estic totalment d'acord amb la voluntat
de crear un Estât, excepte que l'Estat sigili igual
que eis que
ex i s tei xe n
ara. Fa sis o
set anys, a la Uni
versität Catalana d'Estiu
van venir uns insubmisos
per fer una enquesta als
assistents sobre la inde
pendencia. Quan van
repartir eis résultats i
vaig llegir quina seria la
seva Catalunya indepen-
dent ideal em va caure
l'anima als peus. Només
calia agafar Espanya i canviar-ho
per Catalunya. Et trobaves exactament el
mateix: un exèrcit, una bandera, una potencia
econòmica... Escolti, jo, per aquesta lluita, no
EJ : Això enllaça també amb el tema delpaper hi vaig. La il-lusió per la independencia de Cata-
que pot fer l'escoltisme quant a cohesió social i lunya ha de ser una il-lusió per una independèn-
acolliment migratori, no? eia totalment diferent.
"Des dels estats i la cooperació internacional
sempre es parla de negociado o d'intervenció
militar. La pau no passa per aquest simplisme.'
"La millor cooperació és la informado i la sensibi
lització i és fantastic que una associació que educa
en valors com Escoltes Catalans treballi
en aquest ambit"
J B : Potser aquí esta una mica el repte, no? So-
vint eis moviments socials per un altre model de
desenvolupament s'han sentit incomodes amb la
defensa de la identitat nacional, peí que tu dius.
Creus que es pot assumir que ambdues coses son
compatibles?
A: Cal ser maximalista pels dos costats. No vull
dir perdre la identitat per treballar mes en la So
lidarität internacional. Ni perdre Solidarität in
ternacional per defensar la identitat nacional. No
shan de rebaixar replantejaments. Per tant, no
només és compatible, sino necessari. Com mes
defenses aquesta identitat teva, mes forca tens
després per parlar d'interculturalitat.
Gemina Xarles (G): Parlant d'identitat nacional,
com diu l'informe del 2004 del P N U D , el teñir
dret a que siguí respectada la teva identitat na
cional és part del desenvolupament huma. Igual
que América Llatina es parla de multiculturalitat
amb el tema indígena, aquí també tenim un estat
multicultural.
EJ: Enllacant amb la qüestió del desenvolupa
ment huma, una campanya de Nacions Unides
que és molt visible és la deis eis vuit Objectius del
Mil-lenni. Creieu que és essencialment una cam
panya mediática?
G: En certa manera sí, perqué es tracta de treure
el problema al carrer. Ara tothom está parlant dels
objectius del mil-lenni, i com deia l'Arcadi, tot el
que sigui donar informació del que esta passant
a la gent és positiu. Pero el treball no es limita
a aixö. Eis objectius del mil-lenni son fites amb
indicadors peí 2015 sobre genere, medi ambient,
pobresa, etc., que demanen una amplia implica
do per aconseguir un major desenvolupament
humä a tot el planeta.
J B : Nacions Unides rep critiques de dues ban-
des: dels qui diuen que no és un organisme útil, i
d'altra banda hi ha paisos que l'obvien i actúen
unilateralment...
10
escoltescatalans
escoltescatalans
G : No és un model ideal, cal reformar-lo. I
l'ideai seria un altre sistema, més democratic,
però aquests canvis són dilicils de fer. El pro
blema és que és una institució exageradament
gran, i que també depèn de les persones, és a dir,
quan hi entres ningû et pregunta la ideologia, i
per tant, hi ha gent i projectes ideològicament
molt diferents. De totes formes cal diferenciar
entre l'Assemblea, on hi ha els représentants dels
estais membres, i el treball que fan les agencies
al terreny, com A G N U R , U N I C E E . . Per exem
ple, des dels estais i la cooperano international
sempre es parla de negociació o d'intervenció
militar. En canvi, el P N U D està dient que la
pau no passa per aquest simplisme, sino per un
altre concepte de pau, que té a veure amb el des-
envolupament huma. Com diem al P N U I ) de
Colombia, si no dónes "opeiones de la gente,
por la gente, para la gente", hi continuarà ha-
venr conflicte armât.
JB: Llavors, poden les Nacions Unides ser un
instrument itti!per reduir les desigualtats?
A: S i , haurien de ser-ho. El món, l'economia, el
transport, la cultura... ha agafat dimensions glo-
balirzades. El que domina és l'interès privât: les
grans agencies de premsa, els grans senyors que
fan software, les grans multinationals i les grans
produccions de Hollvwood. La història demos-
tra que el capitalisme pot haver générât creixe-
menr i progrés tecnologie, però el que segur ha
générât és desigualtat. Per això els governs s'han
préparât per frenar les desigualtats i han creai
sistemes fìscals. I per això suposadament els rics
han de pagar més i els pobres tenir més serveis
socials; perquè Testât ha de fer un paper com
pensatori. Avui aquest paper es trasllada a nivell
europeu i per això els alemanys i anglesos acos-
tumen a pagar. Doncs si això som capaços de
fer-ho a nivell estatai i eutopeu, ara que tenim
una economia mundialitzada necessitem instru
ments per fer-ho a nivell mundial. I la institució
que s'hauria d'encarregar d'aquesta feina és les
Nacions Unides.
EJ : Però els qui preñen décisions a nivell econo
mie san organitzacions internacionals de caire
economie, moites vegades sota els interessos de
gratis multiuacionals, no?
A: Per això cal que les NU siguin una institu
ció democràtica perquè sino, per exemple amb el
tema del deute extern, acaba prenent les décisio
ns el Fons Monetari Internacional i aconsegueix
que els països pobres ens enviïn molts més diners
que no pas els que nosaltres els cedim en ajudes.
Quants membres té l 'FMI? Deu tenir uns 170.
Quants són rics? Deuen ser uns 30 . Quants són
pobres? 140. Com és que l'organització de 170
països membres acaba prenent décisions a favor
deis 30 països rics? Scnzillament
perqué
el seu
sistema de
funcionament no
és démocratie, perquè
els vots van en funció
de les quoces que es
paguen. Per això a mi
m'agrada dir que ais
polirics els hem de fer
sortir els colors a la cara.
Perquè quan treballen a
nivell cátala o espanyol
et diuen que són demo
crates. 1 també t'ho diuen quan fan un
viatge a I'Havana i demanen a Fidel Castro que
es democratitzi, però un cop han superar lanada
a L'Havana, van a Washington i no sels ocorrc
obrir la boca per dir que els Fons Monetari sha
de democratitzar.
EJ : / davant de tot això, que podem fer des de
l'escoltisme? Dona la sensació que està més de
moda o és més fidi implicarse en campanyes
puntuáis que no pas implicarse a les organitz/i-
cions que hi ha al dañera...
A: Que la gent tingui moments que respongui a
déterminais impulsos forma part de la normalitat
"La història demostra que el capitalisme p
générât creixement i progrés tecnologie, p<
segur ha générât és desigualtat."
del comportament huma. Ara, el que és evident
és que si tcns un sentiment solidari li has de do
nar una certa continuitat. 1 en aquest sentit hi
ha una cosa que em fa moka por: la marató de
T V 3 . La marató de T V 3 és el netejador de cons-
ciéncies deis catalans. No dic que sigui injust re-
captar diners peí cáncer, per l'alzheimer o peí
que convingui, pero valdría més la pena teñir una
continuitat en la militáncia solidaria.
G: Pensant en veu alta aixó que deia l'Arcadi,
cree que tot és un procés. Moltes vegades aqües
tes campanyes serveixen. I pensó en mi, jo vaig
comencar amb la campanya per Bosnia. I molta
gent, que ara está en els trenta, va co
mencar amb aquelles
mobilitzacions. Hi ha
tic tot, gent que deixa
el rema del voluntatiat
i de l'associacionisme
i es queda amb aque
lla experiencia de
l'any 9 3 ; i d'altrcs
que arrel d'aquclla
experiencia es van
vinculant de diferents
1 Penso que hi ha almenys cine àrees on I escoltisme
té molt a dir: l'austeritat, la Solidarität, l'acolliment
migratori, l'educació per la pau i la lectura critica
de larealitat."
i pot haver
però el que
numeres o entrant a
una entitat com a vo-
untari o acabant labo-
ralment en aquest món com
és el meu cas. Pero sí que és veritat que hi
ha el bum del Nadal. Ilavors está tot el trcball
per explicar que la solució no és la marató, no és
apadrinar un nen.
J B : Escolteu, ¿que enteneu per cooperado? Hi ha
la sensació que cada cop hi ha més cabuda per
una cooperado empresarial que no trenca amb les
desigualtats sitió que les perpetua.
G: El tema de la cooperado ha estat molt lligat ais
intetessos de qui l'ha ofert pero continuo creient
que és necessária. Pero no qualsevol cooperado,
sino aquella on és la propia gent qui diu quin
tipus de cooperació vol. No és fer un hospital
i1
escoltescatalans
a América Llatina perqué tinc empreses que
construeixen hospitals, sino que potser el que
necessiten és recolzament perqué els merges
puguin continuar les seves carreres o que les
empreses farmacéutiques treguin la patent i els
medicaments siguin accessibles a la majoria de
la gent.
J B : La reivindicado de l'ajut del 0,7% conti
nua vigent? Es suficient?
A: Avui dia el 0,7 ja és ¡nsuficient. Quan es va
marcar aquesta xifra ais anys 70 podia cobrir les
diferencies que hi havia entre el nord i el sud,
pero ara, 35 anys després, el ventall de diferen
cies sha fet extraordináriament mes gran. I tot
i així, a mes a mes, seguim estant al 0,25 %!
EJ: Per a Escoltes Catalans l'important de la
cooperado per al desenvolupament no és tant
l'accio que es fa, en base a la demanda del país
corresponent, sino ¿'experiencia viscuda per i la gent que prepara elprojecte durant un any
i que després el duen a terme conjuntament
amb els escoltes d'alia, i la sensibilització que
faran després al cau i al seti municipi, en el seu
dia a dia. Com veieu aquesta línia de treball?
G: La millor cooperado, tal com està el món
avui, és justament aquesta línia: la informació
i la sensibilització, i és fantastic que una asso-
ciació que educa en valors com Escoltes Cata
lans treballi en aquest a m b i t . En el moment
que veus les dificultáis que teñen els habitants
de Senegal, quan et trobes un senegalés aquí
entens molí bé qué és el que està passant.
A: Jo només voldria afegir una anécdota. El
primer president de Tanzania, contrariameli!
al que va passar amb la majoria dels primers
presidents d'Àfrica, era honrat. Un grup
d ' O N G s briràniques va fer una recapració de
fons especial per tal de promoure el desenvo
lupament. Amb molt bon criteri, van agafar
els diners i Ii van portar al president perqué eis
hi mereixia confiança, i ell era qui podia saber
en que era millor invertir-los. Ell va agafar els
diners i amb un somriure els hi va tornar. Els
va dir que la millor inversió era que sels em-
portessin a Anglaterra per explicar als britànics
com mantenien un comerç injust amb Tanza
nia, com les seves empteses mineres explota-
ven els seus recursos, com els esraven cobrant
un deute extern abusiu, com es quedaven els
seus millors enginyers... Ciar que aixô no es
por aconseguir d u n dia per fahre i si de mo
ment cal construir un hospital, ho haurem de
fer. Pero almenys, tal com ja feu a Escoltes
Catalans, que sigui com ho necessitin ells, no
com ho volem nosaltres.
r u s t r í a c o o p e r a r
Serveis generals d'arts gràfiques: • disseny • filmaciô • tecnologia C T P • enquadernaciô
manipulats i acabats de tota mena transport i logistica arreu d'Europa
F e r n b o n a i m
'A*TS G R A F I O ^
Especialistes en tot tipus d'impressions: llibres revistes catàlegs cartells calendaris aqendes
CL C o r d e r s , 2 2 - 2 8 • 0 8 9 1 1 B a d a l o n a Te l 9 3 3 8 9 9 4 6 0 F a x 9 3 3 8 9 9 5 4 2
l e c t r ô n i c : g r a m a g r a f @ g r a m a g r a f . c o m
CAN BARO e s c o l t e s c a t a l a n s
U N A C O N S T A N T E V O L U C I O C A P A L A C O H E R E N C I A
Enguany, l'Agrupament Escolta Can Barò hem estat accep-tats per l'Assemblea General d'Escoltes Catalans per entrar a formar part de l'associació. Aquest pas és la culminació d'un procés de maduresa que ha realitzat l'agrupament en els ulti ms Wanys.
L'Agrupament Escolta Can Baró va ser fundat
pel pare Nadal l'any 1974 pertanyent a l'associ-
ació Scouts d'Espanya. Quatre anys mes tard,
l'agrupament passa a formar part de Minyons
Escoltes ¡ Guies Sant Jordi de Catalunya, l'as-
sociació escolta confessional católica de
Catalunya, on hi ha viscut la gran part de la
seva historia.
Repensant l'agrupament L'any 1995 hi va haver un canvi generacional
important dins del conseil d'agrupament i fruit
de les aportacions dels nous membres es van co-
mençar a plantejar els conceptes d'educació en
els quais es basa l'agrupament. Dins d'aquest
projecre es va canviar la promesa scout pel com
promis, on tothom, al seu pas, podia dur-lo a
terme. També es van elidir els "rangs" a les uni-
tats (cap de patrulla, segon de patrulla, sisener...)
per una repartició de carrees i responsabilitat
per igual a les unitats. A poc a poc s'adaprava la
metodología escolta a l'actualitat del moviment
i anàvem fent de l'agrupament un espai mes in
tegrados Així, des d'aquell moment, com a pro
jecre de creixement de l'entitat dins el barri es
decideixen fer campaments oberts.
Ja en un segon moment, a l'any 2000 , l'agrupa
ment va seguir la seva evolució i es plantejà uns
eixos pedagogics transversals amb els que es van
fer els projectes.d'unitat de l'agrupament que
son: educado per la pau, educado per la salut,
educado en valors, interculturalitat, coeducació
i sostenibilitat. A partir d'aquí es van retirar les
camises i es van potenciar els colors de les uni
tats, tot créant riquesa a través de la diferencia, i
es va fer un treball de fons per potenciar el fu-
lard propi com a simbol d'identitat de l'agrupa
ment.
Ja finalment, en una tercera fase a l'any 2004 , es
va comencar a donar forma al Projecte Educatiu
d'Agrupament (PEA) fruit de tot el bagatge i co-
neixement que haviem après del funcionament
de Г agrupament durant tots aquests anys. En el projecte s'han debatut tots els elements de l'agrupament, la seva definició i els seus trets distin-
tius, la seva vessant pedagògica i el treball a les
branques i les seves relacions exteriors. Aquest
procés ha durar més de dos anys de treball molt
intens.
Agrupament escolta, entitat laica, entitat catalana Fruit de les conclusions de tot aquest treball,
l'agrupament ja tenia clara la seva tasca с о т a entitat educativa en el lleure infantil i juvenil i es defineix de la segiient manera: com a agrupament escolta, com a entitat laica i com a entitat catalana. En aquest moment, l'any 2005 el Con-sell d'Agrupament i l'Assemblea de Pares van acordar entrar a formar part d'Escoltes Catalans, tant per la laicitat que identifica el seu projecte com per la proximitat de l'associació als seus
agrupaments.
És per tot això i pet coherència educativa, que
després de reunions de coneixenca i proximitat el
setembre de 2006 l'agrupament va culminar
aquest llarg carni sol-licitant l'ingrés a Escoltes
Catalans, l'associació que es defineix igual com
ho fa l'agrupament al final de tot el seu exercici
de redefinició.
Arnau Cristóbal
Cap de Pioners de ГАЕ Can Baró
Amb veu propia Edgar Cristóbal i Gema Sebastiàn, caps d'agrupament de l'Ai. Can Baró, donen el seu puntde vista sobre l'estat del seu cau.
Quin és l'estat actual de l'A.E. Can Baró? En aquest moment , l 'agrupament està format
per 85 infants i joves d'entre 5 i 17 anys i 18
caps. Tenim totes les unitats obertes i estem
en procés de creació de la unitat de pares.
Què és el que us ha sorprès més del vostre
ingrés a Escoltes Catalans?
La part icipació dels membres de l 'associació
en el dia a dia, i sobretot a l 'Assemblea.També
ens ha sorprès tot el desp legament mediàt ic
que realitza l 'associació i la bona imatge
corporativa cap a fora.
Fins a quin punt els pares van ser particips
de la decisió d'entrar a Escoltes Catalans? Un cop el consell havia decidit que apostava
per la proposta d'Escoltes Catalans faltava el
recolzament dels pares. Per aquest motiu es
va fer una assemblea amb els pares i mares on
es va demanar el seu vot de suport.
I els projectes de futur?
Cont inuar creixent i treballant en el dia a dia
del barri de Can Baró. A més curt termini vo-
lem seguir lluitat per aconsegui r millores per
a l 'agrupament i uns bons locals estables
///////////////////////// 13
escoltescatalans У,
NOTICIES »
El compromis, repte pendent de la societat Prop de 200 persones es van reunir el passât 13 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona en la presentado del lli-bre Escoltisme laie i transformado social. Els cinc ponents, membres d'Amescoltes, van analitzar la vigencia deis principis de compromis, lli-bertat, educado, coherencia i transformado de l'escoltisme laie.
La dïficultat pel compromis és un dels problèmes mes seriosos de la societat actual, va diagnosticar Josep M. Lozano, director de l'Institut Persona, Empresa i Societat d'ESADE. Lozano va elogiar la tasca d'Escol-tes Catalans per educar en la participado social, perqué "si no ni ha practiques quoti-dianes, el diseurs dels valors no té sentit'.'
"Nomes la llibertat és educativa" Raül Adroher, coeditor del llibre, va remarcar la importancia de defensar la llibertat en una societat on es tendeix a canviar-la per seguretat. Per la seva banda, el peda-gog i vicerector de la Universität de Barcelona Artur Parcerlsa va insistir en la multiplicltat d'éléments que conflueixen en el projecte educatlu d'Escoltes Catalans, del quai en va formar part.
Coherencia i transformació El periodista Manel Lucas, antic cap d'agru-pament, va denunciar la manca de coherencia d'un mon que "imposa la pau per la vida de la guerra"i va apostar per un perio-disme mes honest. I finalment, la secretaria
general de Joventut, Marta Rosas, va insistir en el potencial de transformació social de la tasca que cada dissabte duen a terme eis i les caps al eau.
Un llibre que recull experièneies El llibre és una "destil-lació d'expenèneies, somnls I realitats" va afirmar Laia Alcober, vicepresidente d'EC, que va remarcar que recollia les vivèneies dels dirigents associa-tlus i que quedava pendent analitzar la historia dels agrupaments.
L'acte tampoc no va estar mancat de reco-neixements. Des de la seva vinculado a l'escoltisme corn a pare, Lozano va agrair la tasca "increíble i difícil" dels caps dels agrupaments, i Laia Alcober va recordar que l'aportació que pot fer Amescoltes és "vital per a garantir la independencia de l'associació"
Entre eis assistents hi havia el président del Parlament, Ernest Benach; el rector de la Universität de Vie; David Serrât; i l'exconse-llera d'Educació, Carme-Laura Gil.
Escoltisme laic i transformado social. L'experiéncia d'Escoltes Catalans
Raül Adroher, Elena Jiménez i Eduard Vallory (editors)
Eumo Editorial (collecció Intersección;)
Per molts anys! Enguany I Agrupament Guspira de Rubi celebra el seu 25è avversari. Per commemorar el quart de segle s'han programat tot un seguit d'activitatsal llarg del curs, entre elles la festa "el dia del 25è" el passât més de marc. La festa, que estava oberta a tota la ciutat, va comptar amb una xocolatada, tallers, jocs, grups d'animació i rom cremat al so dels grups Babilonia i Kayo Malayo.
Però els del Guspira no són els unies que han de bufar espelmes. L'AE Wé Ziza (Sant Gervasi, Barcelona) festeja que ara fa cine anys que es va formar a partir de del segon desdoblament de ГАЕ Pere Roselló; mentre que ГАЕ Galzeran (Baix Llobregat-Vallès) i l'AE Els Salats (Torredembarra) han célébrât els deu anys de vida.
Trobades de branques Aquest mes de maig s'han célébrât dues de les trobades per branques de l'Associació que es fan periòdicament cada dos о très anys. Es tracta de la TREC, la trobada de raiers i raieres (12-14 anys), i la Piosfera, la trobada bianual de pioners i pioneres (15-17 anys).
La Piosfera va tenir Hoc el cap de setmana del 6 i 7 de maig, mentre que els raiers i raieres es van reunir dues setmanes desprès, el 20 i 21 de maig. Les dues trobades van coincidir en la temàtica, la sos-tenibilitat, tot i que donant-ll un enfoc diferent, i en el Hoc: la Riba. Precisament el riu Brugent va ser l'escenari de les dinàmiques i jocs de simulació per tractar la contaminano ambientai.
Es crea la Comissió d'estudi de l'educacio en el Heure
La nécessitât de donar resposta als nous reptes educatius i regular millor l'àmbit de l'educacio no formai ha dut el Govern a crear la Comissió d'estudi de l'educacio en el Heure (décret 8/2006 de 31 de gêner). La iniciativa, que parteix de la base que l'educacio en el Heure és d'interès public, ha d'assessorar la Generalitat en l'impuls d'un Pía d'actuació que abordi les nécessitais que afecten tant els agents educatius com la propia gent jove.
El perfil de la Comissió, presidida pel conseller primer, mostra la implicado interdepartamental en el futur Pla:a més de Joventut hi son présents Educado, Benestar i Familia, Immigració, Participado, Medí Ambient, Universitats, Treball i Justicia. També hi ha représentants dels ens locáis, del Conseil Nacional de la Joventut i experts universitaris.
Reconeixement de l'escoltisme Aquesta iniciativa enllaça amb les demandes que s'han vingut fent des de l'escoltisme, altres associacions éducatives i el propi Conseil Nacional de la Joventut de Catalunya. En la justificado del décret es reconeix explicitement la importancia del treball pédagogie de l'escoltisme en "el camp de l'educacio en valors, en el foment d'una cultura de participado ciutadana i fins i tot en l'adquisició d'aptituds i capacitáis"
14
escoltescatalans
En record de Francese Ferrer i Girones
En Francese, al mig de la Taula.
En Francese Ferrer va dedicar la seva vida a la recuperado del cátala, i també a documentar els innombrables casos de perse-cucló i repressici lingüística perpetrats en els darrers tres segles per poders polítíes de tots els colors ¡ époques. Molta d'aquesta tasca la va fer en els setze anys que va ser senador independent per Girona (1977-93), però també la va dur a la práctica amb la creado, el 1986, de l'Associacíó d'Amies de la Bressola.
L'any 1980, en Francese ¡ altres amies van començar a fer cam-panyes de suport a l'escola la Bressola, una petita iniciativa d'escolarització laica en cátala prop de Perpinyà impulsada el 1976 per Úrsula Ferrer i a la quai el 1979 s'hi va sumar Joan Pere Le Bíhan. Aquesta iniciativa va comptar amb l'oposíció permanent de les instítucíons franceses, que la van intentar ofegar econòmicament.
El 17 de febrer passât en Francese Ferrer i Girones va morir, des-prés d'una Marga malattia. Però els somnis no moren. L'any 1997, en Francese va ser un dels 25 diputats del Parlament de Catalunya que va constituir l'Associacíó Parlamentària Escolta de Catalunya (ANPEC). De petit, havia pertangut a un agrupament escolta de Girona, i potser va ser aleshores quan es va començar a preguntar qué significa deixar el món millor de com l'hem trobat. No hi ha cap dubte que va trobar la seva resposta.
Es reconeix
la tasca de
cooperado d'EC a
la Barcelona velia
El projecteTa Murga - Pel
dret a un habitatge digne','
premi d'Educació en el Lleure
2006 de la Fundado Lluís
Camila.
El projecte te una Marga tradició.-ja fa mes de 10 anys que nois i noies de 15 a 19 anys de diferents agrupaments escoltes hi participen.
Cooperar en la rehabilitació de Ciutat Vella L'equíp de La Murga col-labora en la míllora de les condicions d'habítatges que es troben en sítuacions precàries de Ciutat Vella, un dels district.es amb m e s problèmes socials de Barcelona.
L'objectíu no només és míllorar els pisos, sino també crear un espaí de relació entre les famílíes i els joves. A partir d'aquesta experiencia, es treballa la sensíbílització ¡ el coneíxement sobre la realítat social que els envolta, ¡ es genera una actitud crítica davant les condicions de vida ais barris mes degradats.
10 anys, 500 joves, 30 pisos rehabilitáis Des de l ' inici del projecte, l'any 1996, hi han participât mes de 500 joves. Al llarg d'aquests deu anys s'han réhabilitât una tren-tena de pisos.En l'actualítat,el projecte consta de tres camps de treball, un a la primavera per a membres de d'Escoltes Catalans, ¡ dos a l'estiu de carácter oberts ¡ ¡nternacionals.
Els premís d'Educació en el Lleure de la Fundado Lluís Camila, dotats amb 4.000 euros, están destinais a promoure projectes i a reconèixer i difondre expériences de carácter educatiu díns de l'àmbit de l ' e d u c a c i o en el lleure.
V i n e a A n d o r r a i e q u i p a ' t a
WINTERSPORT Centre Comercial River,
ctra, d'Espanya s/n. St. Julia de Loria Telefon: +376 800 914
Av. Carlemany, 61. Escaldes-Engordany
Teléfon: +376 800 911
y i N T E R V O R T I
Av. Santa Coloma, 118. Andorra la Vella
Telefon: +376 800 916
Av. Meritxell, 110. Andorra la Vella
Telefon: +376 800 805
i a r a
t a m b é ,
K i l V I L Av. Carlemany, 64. Escaldes-Engordany
Telefon: +376 800 918
i [ i l . f J tT:
i Assemb Prop de 400 joves, entre caps dels agrupaments i claners/es van envair Rubí durant el cap de setmana del 19 i 20 de novembre.
Fidels a l'esperit democratic de l'As-
sociació, la nota dominant de tota
la trobada va ser l'elevada participa
do. Representáis de tots els agrupa
ments, un total de gairebé 4 0 0 jo-
ves, entre caps deis agrupaments i
claners/es -l'etapa formativa prèvia
a caps- van reunir-se al Teatre la Sa
leta de Rubí. Durant l'Assemblea
General, el maxim organ de decisió
de l'Associació, es van valorar i sot-
metre a votació totes les memories i
els programes dels diferents ambits
de l'associació.
El reconeixement de la tasca feta
però també deis reptes pendents, va
ser la tònica de la jornada de dissab-
te. Treballar mes en la cohesió del
territori perqué la distancia física no
sigui un impediment; millorar l'im-
pacte d 'EC ais mitjans "perqué mes
persones coneguin el projecte
d'EC"; i fer créixer la xarxa de su
pon, Amescoltes, van ser algunes de
les línies desracades peí president
d'EC, Josep M. Rodés.
Després deis debats, els agrupa
ments van aprovar les memóries
deis diferents ámbits. La jornada va
concloure amb les votacions deis re-
lleus a la Junta Permanent. Un a un,
les candidates a cap de Gestió i a
cap Pedagógica i el candidat a cap
de Vegueries van explicar la seva
candidatura i els seus objectius peí
proper exercici.
Diumenge es van aprovar els pro
grames deis diferents ámbits, en-
cap9aJats per la presidencia. Els pro
grames, que com a novetat s'han
elaborar de forma mes transversal,
enguany teñen com a objectius
principáis potenciar la qualitat edu-
Fidels a l'esperit
democratic de
l'Associació,
la nota dominant de
tota la trobada va
ser l'elevada
participado.
cativa, la complicitat associativa, la
visibilitat de l'escoltisme laic i la im
plantado social i territorial. Aquesr
ha estât el darrer any d'implementa-
ció del Pía Triennal 2 0 0 3 - 0 6 .
Tres nous agrupaments
El creixement d 'EC es constata de
nou amb la incotporació de tres
nous agrupaments. Es tracta de
ГАЕ Ferran Tallada (Carmel) i ГАЕ Can Baró (Guinardó), tots dos de Barcelona, i ГАЕ La Coma, de Vilallonga del Camp (Tarragonés).
Dissabte, représentants deis tres
agrupaments van pujar a l'escenari
per presentar-se davant 1'AssembÍea.
Tots tres teñen orígens diferents!
L'AE Ferran Tallada va sorgir per
iniciativa deis responsables del cicle
formatiu d'animació sociocultural
16
e s c o l t e s c a t a l a n s
de TII'.S Ferran Tallada, del barri del Carmel de Barcelona.
L'AE Can Baró s'uneix a Escoltes Catalans després de 30 anys de vida dins de Minyons Escoltes i Guies
Sant Jordi de Catalunya, l'associa-ció escolta católica catalana. L'agru-pament esta plenament consolidât i esta fotmat per quasi 100 infants i una vintena de caps.
Per la seva banda, ГАЕ la Coma ha nascut a iniciativa d'un grup de jo-
ves de Vilallonga del Camp (Tarra-gonés) amb ganes de crear un espai de trobada pels infants i joves del poblé. Amb només uns mesos de vida, ГАЕ La Coma ja compta amb una vintena de nens i nenes.
Reconeixement social
"Els joves som el present, no vo-lem ser un horitzó que no arriba"
va afirmar Marta Rosas, sectetária
general de Joventut del Govern i
antiga presidenta d'EC durant la
inauguració. Rosas va animar l'as-
sociació a continuar treballant
"per un reconeixement com cal
per a l'associacionisme educatiu".
Però no va ser Túnica en reconéi-
xer la tasca d'EC. Atcadi Oliveres,
president de Justicia i Pau i raem-
bre d'Amescoltes, va felicitar els i
les assistents pet la seva tasca edu
cativa. Oliveres, que va ser convi-
dat a l'acte de cloenda de l'AGO,
va qualificar el treball educatiu
d'EC de "compromès, multiplica
dor i de transformado social ".
"¿Para qué sirve la utopia?"
L'assemblea tampoc no va estar
exempta d'un toc de poesia. An-
gels Piédrola, vicepresidenta del
Consell Nacional de la Joventut de
Catalunya, va donar el tret de sor-
tida citant el poeta Eduardo Gale-
ano. En l'obertura de l'Assemblea,
Piédrola va animar els presents a
recordar la frase de Galeano quan
els nostres objectius semblen una
utopia: "¿Para qué sirve la u t o
pía?... Para avanzar".
Nous carrees, nous reptes La Junta Permanent d'EC la formen set persones electes per l'Assemblea General. Très d'elles han estât escolli-des aquest curs després de defensar les sèves candidatures davant l'Assemblea General: la Laia Martinez per a l'Àmbit Pedagogie; el Victor Müntes per a l'Àmbit de Vegueries i l'Elena Jiménez per a l'Àmbit de Gestio
Josep Maria Rodés i Cama, Te 31 anys i és diplomat en Magisteri i estudian:
d'Humanitats. És mestre d'educació física a una escola de
primaria. Ha estat cap d'agrupament, veguet del Barcelo
nés, coordinador de Formado, cap Pedagogie i coordinador
de la T R O C A , i és vicepresident de la Federació Catalana
d'Escoltisme i Guiatge.
Laia Alcober i Morte, Té 30 anys i és llicenciada en Medicina. És metges-
sa de familia a l'Hospitalet de Llobregat. Ha estat cap
d'agrupament i coordinadora de Seguiment Pedagógic, va
impulsar el Casal d'lnfants i Joves Quico Sabaté i va ser
responsable del projecte de cooperado Rosa del Desert ais
campaments sahrauís.
Laia Martínez i Tribó, Té 27 anys i és llicenciada en Biología i estudiant de Ma-
gisteri. És mestra a un instituí d'educació secundaria. Ha
estat cap d'agrupament i ha tingut diverses responsabilitats
a rAmbit Pedagógic, on va impulsar el Pía de Formació
d'Escoltes Catalans. També va ser responsable del projecte
de cooperació a Benín.
Víctor Muntés i Mulero, Té 27 anys i és enginyer informátic. Es doctorant en engin-
yeria a la UPC, on dona classes. Ha estat cap d'agtupament i
veguer del Barcelonés, i ha impulsat dos nous agrupaments.
També va ser coordinador del projecte Txapapote a Galicia
i del contingent cátala a la trobada Roverway a Portugal.
Marina Gay i Faura, Té 29 anys i és enginyeta de camins, canals i ports. Ha
estat cap d'agrupament, responsable de Política Local de
Joventut i coordinadora de Relaciqns Escoltes/Guies. Va
ser représentant al Consell de la Joventut de Barcelona i
va participar en diversos projectes de cooperació a Senegal
i a Benín.
Elena Jiménez i Botias, Té 2 8 anys i és llicenciada en Dret i estudiant de Ciències
Politiques. Ha estat cap d'agrupament, coordinadora de Po
lítica de Joventut i responsable del projecte de cooperació
amb Bosnia. Va ser vicepresidenra del Forum Europeu de
la Joventut i és représentant externa de la Regió Europa de
Guiatge.
Economic Ricard Garcia i Martínez, Té 33 anys i és Director de Recursos i Processos duna em
presa privada. Ha estat cap d'agrupament i va ser membre de
l'Ambit Pédagogie i responsable del projecte "Gran Caimán"
a Cuba. És membre de la Comissió d'assessorament écono
mie del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
2006
de l'Assemblea General van ser els unies protagonistes de
'AGO 2005. L'Assemblea no hauria
estât possible sense el treball deis 26
caps del Conseil d'Agrupament de l'AE
Guspira de Rubí; i sense la col laboració
imprescindible deis Guspirons (la uni-
tat de pares i mares) I l'ajuda de les
unitats de Clan i Pioners.
"Han estât onze mesos de preparació",
aclareixen Raquel Villarroya i Caries Ja -
ner de l'AE Guspira. Onze mesos d'esforç
i treball rera bambolines: reunions amb
l'Ajuntament per informar i aconseguir
espais, reunions amb la Regidoría de
Joventut, deis caps... A partir de setem-
bre, quan "les coses tècniques ja estaven
mig lligades, es va posar mes èmfasi en
l'ambientació i en l'organització de la
gent durant el cap de setmana: conser
ves, claus, micros, Guspirons, caps, pio
ners, claners, agrupaments... i la ciutat
en general". Expliquen des de IAE Guspi
ra. "I això -puntualitzen- combinat amb
que ens havíem de preparar l'Assemblea
uant a votacions!"
Is Guspirons, alla on se'
Batejada com Tassemblea de amor"
durant les primeres reunions, l'AGO va
comptar amb la col-laboració especial
deis pares i mares de l'agrupament. "La
veritat és que sempre están alia on cal
quan el Guspira els nécessita -reco-
neixen la Raquel i el Caries- i aquest cop
no van ser menys". ,
Des de la primera reunió per parlar com
aniria el cap de setmana i explicar-los lâ
idea de l'ambientació, els Guspirons van
recolzar la idea amb ganes. "La setmana
segúent ja havien quedat per comencar
a fer les disfresses, que va ser cosa total-
mentseva" -
La tasca deis Guspirons va ser essencial.
Malgrat que tot el funclonament, tant
de les taques mes tècniques. com les
d'ambientació, estava coordinat pels
caps; els pares i mares "van ajudar molt
a descarregar feina ja que es van res-
ponsabilitzar de coses molt importants
-afirmen la Raquel i el Caries- i així els
caps.estàvem molt tranquils"
Pero l'organitzaciô tampoc va estar man-
cada de moments de tensiô. Un dels mo
ments mes diffcils'va ser quan només hi
havia un Hoc per fer la festa de la nit i
no ens el delxaven" expliquen des del
Guspira. Quatre dies abans de l'AGO els
van comunicar que no podia ser perquè
estaven en obres."No m'ho podia creure
-diu la Raquel-. Per sort vam aconseguir
un altre espai en un altre institut".
Malgrat les diftcultats, pe:: > organització
va resultar un éxit. "Ens s • rn molt or
gullosos que en general - anat bé
perqué és el resultat de l'e re que ha
dedicat la gent de l'agrupament :joves,
caps i Guspirons", afirmen la Raquel Vi
llarroya i el Caries Janer. "Han estat com-
promesos, constants... totalment insu
perables".
La Raquel Vilarroya i el Caries Janer son caps
d'agrupament de l'AE Guspira de Rubí.
II P R E M I S D ' E D U C A C I Ó E N E L L L E U R E Veredicte
Dotats amb 4.000 euros cadascun, están destinais a promoure projectes i a reconèixer experíencies de carácter educatíu díns l'ambít de l'educació social i del Meure.
P R O J E C T E S
Projecte de dinamització infantil a El Desván Centre de dinamització infantil El Desván Barcelona
Xarxa Fundado Privada Catalana Akwaba L'Hospitalet
La colla d'amics d'Astrid Fundado Síndrome de Down de Girona i Comarques-Astrid 21 Girona
EXPERÍENCIES
El racó de la infánda i l'adolescéncia Fundació Social del Raval Barcelona
La Murga Escoltes Catalans Barcelona
Lluís Canilla 6 e n j e Generalital de Catalunya Département de la Presidencia Secretaria General de Joventut
18
catalans
D 'una manera o altra les organitzacions d'edu
cado en el temps lliure han estât sempre for-
tament vinculades a la formació ideològica
de la joventut. En difetents moments de la histo
ria, tant les societats mes démocratiques com els
règims totalitaris han après a valorar l'eficàcia que
teñen en aquest camp les activitats de Heure.
En aqüestes activitats, la vinculació directa amb la
vida i amb l'acció, el contacte amb l'aire lliure i el
protagonisme juvenil involucren capacitats intel-
lectuals, emocionáis i relacionáis deis infants i deis
joves que hi participen. Així, les experiències que
s'hi viuen s'insereixen en els circuits mes pregons
de la personalitat, perqué incideixen amb força en
la formació de la personalitat deis nois i noies,
marcant la seva visió del món i tenint un gran pes
en la configurado de les sèves opinions i valors.
Per aixó les organitzacions de Heure educatiu po
den esdevenir amb facilitât instruments de forma-
ció ideológica fins i tot més enllà del que el respec
te per la llibertat i l'autonomia deis nens i nenes
que s'eduquen faria desitjar. A casa nostra, el fei-
xisme se'n va adonar ben aviat i per això una de les
primeres ordres que va signar el Ministre de Go-
vernació Serrano Suñer (9 de maig de 1940) pro-
J
hibia ais ajuntaments i diputacions organitzar co
lonies escolars i obligava a deixar aquesta tasca en
mans del Frente de Joven tudes.
Educar en valors és una tasca delicada. En una so-
cietat democràtica, l'educació ètica no es pot limi
tar a transmetre una moral o codis de conducta
tancats considerats "els bons" o "els nostres", sino
que ha de situar eis nois i noies davant de dilemes
moráis que els convidin a clarificar, contrastar i
desenvolupar els seus propis valors, amb situaci-
ons de vida que augmentin la seva consciència
sobre la cohetència o incoherencia entre alió que
afirmen voler i ser i alió que es desprèn deis seus
actes, emprenent el Ilarg i tottuós camí del desen-
volupament moral i la construcció de la propia
identitat.
Per tot això ctec que, en democracia, només es
pot educar en valors des de la laïcitat. I el valor
de l'escoltisme laie és justament, sent conscient
de la seva capacitat d'influir en la formació ideo
lògica, posar aquesta capacitat al servei de la lli
bertat de cada nen i de cada nena. Aquesta és la
seva grandesa.
No tot s'hi val. Educat en valors des de la laïcitat
és adquirir un compromis amb els valors moráis
i cívics que suposen el denominador comú per
tota la ciutadania, i que defineixen un marc d'in-
clusió i pertinença. Tanmateix, educar en valors
des de la laïcitat és també respectar la diversità!
de creences, trajectóries culturáis i maneres de
pensar; facilitât la comunicado i l'intercanvi en
tre totes les creences religiöses o no religiöses,
entenent que formen part de la llibertat de les
petsones i deis grups socials i aprenent a exptes-
sar-les mitjançant el diàleg i l'argumentació.
Per això, el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC)
de Barcelona, del que Escoltes Catalans és associ
a c i coMaboradora, ha assumit la laïcitat com un
deis seu objectius ptiotitatis, entenent que aques
ta assumpció comporta el compromis d'educar
en la convivencia i la llibertat de creences, el des-
envolupament deis valors compartits, el conreu
del pensament crític, i el coneixement i respecte
de les cultutes i deis Drets Humans.
En la dedatació que recull aquest compromis es
defineix la societat laica que volem com a aquella
que fomenta la convivencia entre creients i no cre-
ients, reconeix el pluralisme i garanreix la igualtat
de drets i llibertats, entén els ciutadans com a
iguals en llibertat. Igualment, diu que la societat
laica que volem es compromet activament en
l'educació ética d'infants i joves en tots els àmbits,
promovent el civisme i l'educació en valors démo
craties com a base de la convivencia.
"Voldria reconèixer el mestratge ¡ la tasca pionera d'Escoltes Catalans en aquesta manera oberta d'entendre la societat i l'educació"
Amb aqüestes radies voldria reconèixer el mes-
ttatge i la tasca pioneta d'Escoltes Catalans en
aquesta manera oberta d'entendre la societat i
l'educació, començant per la seva propia for
mulado com a moviment educatiu. Aixó mi
rant enrera.
Mitant cap al futur, voldria demanar el compro-
mis d'Escoltes Catalans en transferir aquest im-
mens patrimoni pédagogie a la resta de la comu-
nitat educativa, perqué si en el passât la laïcitat ha
estât un élément clau per la construcció de la soci
etat democrática, de cata al futur, ara que apren-
dre a viure junts des de la divetsitat es planteja
com un deis nostres principáis reptes, la laïcitat
esdevé l'únic camí possible per a la convivencia.
Araceli Vilarrasa i Cunillé
Dra. en Didáctica de les Ciències Socials
Directora de Planificació estratégica del PEC de Barcelona
Membre del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans
D P'itiüses-77 FA ANYS.
El compromis per la defensa de la natura
a natura mantenen de sempre una estreta relació, en tant que el movi-a el medi naturai com l'espai idoni on realitzar les sèves activitats educa-un dels eixos fonamentals de la formació escolta és el coneixement del sa de la natura. Un dels documents bàsics d'Escoltes Catalans, el Dossier hem d'ésser conscients que la natura és font de vida, aixidoncs cal estimar-
D es de la seva fundació, l'escoltisme com-
parteix l'opinió de molts sociòlegs, éco
nomistes, biòlegs... que denuncien la cret-
xent agressivitat dels humans contra la natura.
La consecuencia ha estât la progressiva destruc-
ció de la naturalesa fruit d'un desenvolupament
économie desaforat que entte molts alttes fac
tors es basa en l'especulació de la terra i l'obten-
ció abusiva de recursos, com si aquests fossin
inesgorables.
El nostre món és cada dia un xic menys habita
ble. Eivissa és un cas vivent de l'avaricia de po
litics que endeguen projectes desproporcionats
i d'empresaris sense escrúpols que per intéres
ses particulars malmeten els interessos de l i l la.
i c a c i o n s p o l i t i q u e s
entais
EC ha estât siempre sensible a aquesta situado i
ha participar activament en tota mena d'acci-
ons en defensa de la natuta. Eis anys de la tran
sido van sei d'incerteses^però també de recu
perado de la democracia i, per tant, prolífics en
reivindicacions politiques, civiques, culturáis i
també écologiques. Entre aqüestes hi havia les
etmanes de Salvaguarda» de la Natura o la
nya per a. la Salvaguarda del Patrimoni
Natural de l'any ^ 9 7 7 . Va ser aleshores quan
l'Assoctació d'Amics de les Nacions Unides
d'Eivissa i de Barcelona van organitzar la Set-
mana internacional de Solidarität ecológica Na
tura i Tècnica, a Eivissa. En aquest marc, E C va
decidir participar-hi amb un camp experimen
tal ecologie: E C O - C A M P Pitiüses-77
Va ser el primer campament d'aquest estil que
organitzava EC. Feia només dos anys de la seva
fundació i l'organització del camp significava
un rente important per a la nostra entitat.
L'objectiu del campament era prendre consci-
ència que la natura és font de vida, que cal
establir-hi telacions que no comportin la seva
desttucció i que cal un compromis per trobar
solucions alternatives al consum excessiu
d'energia i a la degradado del medi ambient.
La convocatoria del camp deia: "... prenent
una actitud bel-ligerant i col-lectiva, fruit d'un
treball de descoberta, d'anàlisi i aprofundiment
en un terreny nou: la Solidarität de l'home amb
la natura".
El camp va engrescar els agrupaments i va esde
venir un exit de convocatoria. Van assistir-hi
prop de 5 0 0 nois i noies d'uns 18 agrupaments
i représentants escoltes internacionals,.com els.
Eclaireuses et Eclaireurs de France.
El dia 4 de juliol del 1977 ens vani embarcar
(mai mes ben dit) en el vaixell Monte Castillo-
Bilbao de la CompanyiaTrasmeditetrània i vam
deixar Barcelona en direcció a Eivissa. El vaixell
estava noliejat exclusivament pet als passatgets
del camp. A l'arribada al port d'Eivissa ens es
perava una renglera de camions de l'exèreit, que
en aquells moments va estar molt col-Iaborador
i ens van desplaçar fins el campament.
xerrades i grups de treball
El camp estava plantejat com un campament
experimental per prendre consciència de la nos
tra relació amb la natura i aprendre a viure amb
harmonía amb ella. Es realitzaven tallers pràc-
tics, aules i itineraris de natura, grups de treball
i xerrades per aprendre a rnantenir l'equilibri
ecologie, respectar el medi naturai i ser més sos-
tenibles.
escoi catalans
Un del tallers que va despertar més interès va
ser la construcció de cases de cartró. El paisatge
es va transformar per uns dies oferint dues
imatges: a un costat tendes tradicionals cana-
denques i a l'altte un paisatge singular de cases
geodèsiques de diferents estils que donaven al
campament cert aire futunsta.
La xafogor pròpia de Testiu no va ajudar gaire a
les demostracions d'un improvisât pluviomètre
o a l'exhibició del moli de vent, instal-lat per a
l'ocasió per presidir les activitats del camp, però
van servir suficientment per explicar les possi-
bilitats de l'energia eòlica o l'aprofitament de
l'aigua de pluja.
Pioners en la utilització de l'energia solar
L'aplicació de l'energia solar a Tus domèstic va
centrar l'interès general dels expedicionaris amb
la construcció i funcionament d'aparells o
instal-lacions diverses, que van resultar pràcti-
ques per al mateix camp: un forn solar fet amb
un paraigùes folrat de plaques metàl-liques on
hi fregiem ous ferrats, la construcció d'un cir
cuit d'aigua calenta per les dutxes a l'aire lliure,
Tus de plaques solars per l'obtenció d'energia
elèctrica o uns senzills encenedors solars de
butxaca. La utilització d'energies renovables va
cridar l'atenció de molts que descobrien per
primera vegada l'obtenció de gas combustible a
partit dels excréments d'animals.
El consum i l'alimentació van estar tractats amb
un curs de cuina macrobiòtica i xerrades sobre
els aliments naturals.
"Aquell any vam viure una aventura
col-lectiva engrescados. L'esforç per
superar els problèmes i la complicitat
que es va generar va acabar sent el
motor que va impulsar amb força els
següents anys de 1'associació"
autors. A la nit les activitats continuaven a la
llum de la lluna amb un bany a la platja o amb
sessions de cinema a cel obett. Les pel-Iícules
que es projectaven eren sobre els temes socials
més rellevants en aquells temps, com La ley del
silencio, El tribunal Russell, Vietnam, Ana y los
lobos, Inmersión, Septiembre chileno i Objeción
de conciencia.
En tot campament escolta és important conèi-
xer l'entorn físic i huma, fer-ne una descoberta,
observar la vegetado i els costums i tradicions
dels seus habitants. Eivissa va ser el marc ideal
per fer-ho amb excursions a peu i amb bicicleta,
intercalades amb visites al mercat i xerrades
d'especialistes o simplement patlant amb la
gent de Tilla. Un taller de submarinisme i algu-
nes immersions van permetre iniciar-se en la
descoberta i l'observació del fons marí.
Tant el viatge dañada com el de tomada van
ttanscórrer en un ambient distens, animât i en
una atmosfera emotiva. La brisa del mar a la
cara i l'acompanyament de la guitarra van fer
que a la coberta del vaixell es revises tot el re-
pertori del cançoner.
En Torganització i la realització d'un campa
ment d'estiu cal il-lusió i treball en equip. Piti-
üses 77 va ser un repte important per EC, i no
tot van ser flors i violes. Del 4 al 10 de juliol
Una tenda de productes natu-
rals amb llibtes, productes diversos i sues na
turals complementaven Toferta a l'entorn dels
hab i t s alimentafis.
La vida al campament
Llevar-se i anar a dormir son dos moments im
portants en la vida d'un campament. Despettat
amb el so de la guitarra, el corn o la flauta dolça
feien més suau aquest difícil moment i els que
ho desitjaven podien assistir a una sessió de
ioga. L'equip de redacció, équipât amb una
combaten: ciclostil, treballava fins ben ayanca
da la nit per poder distribuir a Thora d'esmor-
zar XEco-diari, que donava a conèixer les notici
es, el programa del dia o les opinions sobre el
campament expressades lliurament pels seus
d'aquell any vam viure una aventura col-lectiva
engrescadora amb problèmes inclosos. L'esforç
per superar-los i la complicitat que es va gene-
tat entte els caps va acabar sent el motot que va
impulsar amb força els següents anys de I'enti-
tat. L'Eco Camp va esttènyet Ilaços d'amistat
entte molts de nosalttes que ttenta anys després
encara perduren.
Josep M. Villena i Segura
Antic comissari general d'EC
L'interès per la naturalesa i el conjunt dels és-
sers vius és manifesta al llarg de la historia. És
especialment emotiva la llarga carta del 1819
que el cap indi Seattle va adrecar a James
Monroe, president dels Estats Units. Fer-ne
una lectura dona idea de com entenien l'eco
logia el pobles natius d'America del Nord del
que us oferim aquest fragment: "... nosaltres
estimem aquestpais com el nen estimo el bate-
gar el cor de la seva mare.... "
El medi natural és l'espaí idoni de formació
del mètode escolta. L'aire lliure és un Hoc de
privilegi on el règim de llibertat permet fer
descobertes, redescobrir els ritmes naturals i
desenvolupar la creativitat. Les sortides, ex-
cursions o acampades serveixen per sensibi-
litzar ais nois ¡ noies sobre el seu entorn, a
desenvolupar la seva personalitat amb lliber
tat, a respectar la natura, a conservar-la, i a
aprendre formes de viure més sostenibles.
El moviment escolta mundial celebra les sè
ves activitats collectives amb activitats a la
natura com els Jamboree i Rover Moot (troba-
des mundials) o els Eurojam I abans Eurokolk
(trobades europees). A Escoltes Catalans, l'Eco
Camp el 1977, les trobades d'unitats sota els
noms de Folletades, Mogollops, Trees o Piosfe-
res,o activitats commemoratives com 30 anys,
30 cims en són una mostra.
anys després de la fundació d'Escoltes atalans, l'Eco Camp va significar un acte de
presentació pública a la societat catalana i va
donar a conéixet l'exísténcia d'un escoltisme laic emergent amb voluntat de treball comú.
El mateix any es va constituir la Federado Catalana d'Escoltisme i Guiatge fruit de la unifi
cado de l'escoltisme i el guiatge catalans.
De l 'Eco-Camp Pitiüses 77 van quedar molts
deures per fer; en aquests anys molts topics i
molts conceptes han canviat pero els pro
blèmes del medi ambient i la nécessitât de
defensar la natura continúen vigents.El 2007,
trenta anys després, seria un bon moment
per revisar la situació d'EC en la defensa de la
natura, l 'Agenda 21 o la sostenibil itat.Orga-
nitzem un segon Eco Camp? Qui accepta el
repte?
I N S C R I P C I O N S A partir del dia 25 d'abril
cada dia de IO a 14 i de 17 a 20
Urquinaona
Mare de Déu del Pilar, 18
08003 Barcelona
ESCOLTES CATALANS:
Campament d'estiu del Foc Nou
Ruta per l'Ait Empordà
25 anys d'aventures
A la cerca del Mon Perdut 11 II
Mar i muntanya a Andalusia
Serra de Rocacorba: descobrint els límits del Pla de l'Estany
FUNDACIO JOSEP CAROL: s*
camps de d'intercanvi: C O M P ^ O M ' f
Miravet, el carni dels templers
Coves ¡ voltors a Tremp
Fent carni per Aigüestortes
Punta de la Mora
Coopera amb Barcelona 2
Festival Internacional Mùsica a Cantonigròs
Tres turons, bunkers i canons
Coopera amb Barcelona
eslades i viotges: A P H.Ç N E NTTATG E Amb esclops per Holanda 1, 2 i 3
Castells i kitts al cor d'Escòcia 1, 2 i 3
Txèquia , el cor de la velia Europa
Bemvindo em Lisboa
Galicia, meigas e conxuros
Kaixo Euskal Herria 1 i 2M
Granada, el cor d'Ai Andalús
rutes ¡ aventura: DEf C O R E U T A
Pieu Urriellu, un paisatge bestial
Menorca a cop de pedal 1, 2 i 3
Pirineus, aventures per muntanyes mítiques 1 i 2
Muntanyes de guerrillers
eslades tècniques: CÊ -EAT / V / T A T Ruta de teatre a l'Empordà
Puja a l'escenari a Sant Bartomeu
Cinema, càmera i acciò 1 i 2
Universität Jove
& '
intercanvisinternacionals: CfPEíUT C * - / T / C Mil i una nits a Turquía
U n e s t i u f e t
4$ w w w . o r g
Fundado Escolta JOSEP C A R O L
esco l tes ca ta lans
CAIXA CATALUNYA ^
- CHUT"""
Generalität de Catalunya
Ajuntament de Barcelona
COMRàdio Xârxë Local
E L P U N T 3
escoltescatalans
Trobada de formado d'Escoltes Catalans
Treballant des de I'esperit critic
B asant-nos en el respecte com a valor
tant en les nosttes relacions socials com
amb el medi i amb nosalttes mateixos,
a Escoltes Catalans creiem en la nécessitât
de desenvolupar projectes de suport que
entiqueixin el nostre rol i la nostra práctica
educativa, i que responguin a nccessitats
actuáis deis i les caps.
"Volem que aqüestes jornades de
formado siguin un primer pas per
a consolidar-les com a punt de
referencia associatiu respecte a la
formado deis i de les caps"
És per aixô que el cap de setmana del 4 i 5 de
marc vam celebrar a Viladecans la primera
•trobada de formació d 'Escoltes Catalans. La
problemática del consum de drogues entre
els joves, el treball de la interculturali tat ais
agrupaments, i la natura i l 'excursionisme
van ser els tres eixos de treball durant les
jornades.
El cap, un réfèrent educatiu Peí que fa a la problemática de la relació en
tre drogues i joves, es va emfatitzar la impor
tancia que teñen els caps i les caps en el seu
dia a dia com a educadors. És important que
els caps siguin conscients que son un réfè
rent per ais infants i joves i que, de manera
conseqüenr, dcscnvolupin un rol educador
responsable i coherent amb el projecte edu
catiu que compat t im. Cal generar espais de
reflexió i formació, on donar resposta a les
mancances que lian manifestat els i les caps.
Lógica nacional i global! Peí que fa a la interculturalitat, s'ha des
tacar especialment les possibilitats que ofe-
reix l 'escoltisme com a moviment de caire i
presencia mundial , a l 'hora de fer un treball
educatiu que des de la doble lógica nacional i
global mostt i la importancia i l 'enriquiment
de la diversitat cultural en la convivencia en
societat. Cal donar un fon impuls a la forma-
ció intercultural, per tal de generar recursos i
eines de treball ais i les nostres caps per aten
dré les noves realitats socials.
En referencia a l 'excursionisme, el t rebalP
que s'ha fet ha permés ais caps redescobrir
les seves potencialitats educatives del medi
natural mit jancant una práctica que poten
cia tant l'esforc individual com el treball en
grup. Una vegada mes ens plantegem generar
formació en aquest camp, realitzar un curs
de muntanya i donar eines pedagógiques per
treballar les excursions a les unitats.
Un punt de trobada i creixement Petó a m e s a mes de treballar continguts de
gran interés per la nostra tasca educativa,
volem que aqüestes jornades de formació si
guin un primer pas per a consolidar-les com
a punt de referenda associatiu
respecte a la formació dels i de
les caps.
Pretenem que aquestes troba-
des siguin un espai anual on els
caps i les caps hi tinguin molt
a dir i molt a aprendre. Perquè
per a millorar la qualitat educa
tiva dia a dia cai que no ens fai -
tin mai aquests espais de debat,
d'intercanvi i d'aprenentatge,
perquè s o n , sense dubte, espais
de creixement.
Tal i com ens plantejava en Ri -
card Alonso en fac te de pre-
senració de la trobada, tots som
membres d'una tripulació a
bord de vaixells que van rumb
a la felicitai. Tenim instruments
per navegar amb seguretat i amb
decisió, i que ens permeren es-
quivar petits o grans esculls; no-
més ens cai desenvolupar-los.
Som-h i , per tant: Inflem les
veles! Q u e les nostres trobades
de formació siguin la força del venr i, aixi,
quan vingui maregassa o temps de calma
no ens falti mai l 'empenta i l 'interès per fer
llargs viatges, descobrir nous ports i arribar
ben lluny!
Georgia Navarro
Coordinadora de Formació
L a J o r n a d a e n x i f r e s
Eixos de formació
23
e s c o l t e s c a t a l a n s
L'escoltisme és el moviment juvenil mes gran del món. En son membres 38 milions de persones que treba-llen per uns objectius comuns: educar per a una ciutadania compromesa. El moviment s'estén per 216 paísos i territoris i s'articula al voltant de dues organitzacions: l'Associació Mundial de Guies Escoltes (WAGGGS) i l'Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), de les quals Escoltes Catalans en forma part.
L'escoltisme mundial esta estruc-
turat entorn dues organitzacions,
creades ais anys 2 0 ; l 'Associació
Mundia l de Guies Escoltes
( W A G G G S ) i l 'Organi tzació
Mundial del Mov imen t Escolta
( W O S M ) .
To t i que el primer escolt isme a
Anglatetra va ser un moviment
pensât inicialment per a nois,
de manera immediata va haver
de donar resposta a la demanda
d'entrada de noies. Per aixó es va
crear una associacio per a nois i
una per a noies basades en els
mateixos principis: l 'escoltisme
i el guiatge.
A m b els anys, moites associacio-
ns guies i escoltes, especialment
europees, es van fusionar, com
és el cas d 'Escoltes Catalans. I
aixó ha dut a que des deis anys
7 0 W O S M comencés a accep-
tar l 'entrada de noies. Pero en
molts altres països on la dona és
legalment constreta, [ 'existencia
d'associacions només per a do
nes permet que aqüestes puguin
desenvolupar el seu lideratge i
impulsar així el canvi social.
Avui, les associacions que per-
tanyem alhora a la W O S M i a
la W A G G G S donem suport a
l 'object iu explícit del guiatge
d'ajudar les noies a desenvolu
par tot el seu potencial de ciu-
tadanes del món , i ho fem no
tan sois des del compromís amb
la coeducació s i n o també pro-
movent que W O S M assumeixi
cada cop m e s la necessitat de
prioritzar la igualtat de genere
c o m a proposta social .
Les conferencies mundials de les
dues organitzacions es reuneixen
cada tres anys en un país diferent,
i escullen un comi té mundial
per sis anys que és el responsable
de liderar l 'organització. A m b -
dues organitzacions demanen
un únic inter locutor per país.
Quan en un país existeix mes
Fundado Escolta IOSEP CAROL ESCOLA FORCA
Mes de 20 anys transformant (a Societat
Cursos de monitors/es, directors/es , formació especializada, monografics, formació a mida.
Fa deu anys que treballem amb associacions d'idees Ens agraden les idees compromeses Ens agrada pensar-les i realitzar-les en associació amb vosaltres
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA - F E D E R A D O DORGANITZACIONS CATALANES INTERNACIONALMENT RECONEGUDES - LINGUAPAX - F E D E R A D O CATALANA DORGANITZACIONS N0 GOVERNAMENTALS P E L S DRETS HUMANS - ESCOLTES CATALANS - C E N T R E CÁTALA DE PROSPECTIVA - E C 0 C O N C E R N - ASSOCIACIÓ P E R A LA INNOVADO SOCIAL - CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA C U L T U R E S DEL MÓN - ACCA, ASSOCIACIÓ CATALANA DE C I É N C I E S AMBIENTALS - FUTUR S O S T E N I B L E - LESTACIÓ. CENTRE DTNTERPRETACIÓ DE L E N T O R N - FUNDADO ESCOLTA J O S E P CAROL • E 5 C 0 L A FORCA - AMESCOLTES - EL G A R B E L L • F E D E R A D O CATALANA D'ESCOLTISME I GUIATGE • UBUNTU.
Imatges Corporatives 'Materials de Difusió "Projectes Web 'Campanyes de Comunicació "Imatge de Congressos Bulletins i Revistes •Projectes Exposítius "Projectes Editorials
r Espais per gandir, respectar i viure ia natura
Telefon d'informacíó i reserves. 9 3 2 6 8 91 ri
A C A M P A D A
Figueral, 8 08530 La Garriga (Valles Orientali 93 871 86 68 : fainoOfaino.com • wvvw.faino.com i • hl 1 i- i: i ' , ' i • B J ,
catalans
d'una associació, c o m en
el cas català, és neces
sària una federació. Per
això existeix la Federació
Catalana d 'Escol t isme i
Guiatge.
Una fradicio més pedagògica L'extraordinària diver-
sitat de l 'escoltisme
mundial des dels seus
orfgens i la seva forra
adaptació a les realitats
socials on es troba ha fet
que hagi arrelat de ma-
nera diferent en funció
de la fradicio de cada
pais. Una de les prin-
cipals tradicions ha es-
tat l 'escoltisme d'arrel
anglosaxona, més
centrat en l 'estètica
i en l 'adquisició
d'habilitats, mentre
que, pel contrari , l 'escoltisme de
ttadició més francofona ha pri-
mat el discurs social i la reflexió
pedagògica.
El món és divers i l 'escoltisme
també, per això cap de les dues
tradicions pot prescindir de
l'altra. His tòr icament , però,
l 'escoltisme al nostre pais ha es-
tat més vinculat a l 'escoltisme
d'arrel francofona, del qual va
rebre moltes influències peda-
gògiques i, en el cas d 'Escoltes
Catalans, a més, el model
d'escoltisme laic. Fins al punt
que, des de 1 9 8 9 , E C forma part
de la Cooperació Francófona de
l'Escoltisme Laic ( C O F R A S L ) ,
formada per associacions laiques
d'Europa i África.
El reconeixement de l'escoltisme cátala L'escoltisme cátala té teconeixe-
ment internacional des de 1 9 6 9
( W A G G G S ) i 1 9 7 8 ( W O S M ) a
través d u n a estructura confede
ral amb les associacions de guiat
ge i d'escoltisme d'ámbit espan-
yol. En el cas de W O S M , pero,
recentment es va reconéixer un
canvi d'estatus que
s i n g u l a r , i t z a
l'escoltisme cátala.
L'any 2 0 0 0 es va sig
nar sota garant de
W O S M un conveni
s'associació entre la
Federació Catalana
d'Escoltisme i Guiat
ge i la Federación de
Escultismo en Espa
ña que estableix que
'escolt isme practicat a
Catalunya sigui repre-
sentat exclusivament
per la federació carala-
na: és l'anomenat prin-
cipi de territorialitat.
Aixó implica, d u n a ban
da, que tot l'escoltisme
teconegut per W O S M
que es practiqui a C a
talunya ha de pertán-
yer necessáriament a la
F C E G , que esdevé Túnica in-
terlocutora legítima;
i d u n a altra, que no
es pot otganitzar cap
esdeveniment escol
ta en tettitoti cátala
sense l'autorització
de la F C E G .
Al ma.teix temps, es
tipula que a les con
ferencies de la regió
europea i de la mun
dial dos dels sis vots
de l'Estat espanyol
corresponen a la federació cata
lana, que d'aquesta forma parti
cipa amb veu propia, així c o m
regula que la F C E G es represen-
ti en qualsevol esdeveniment in
ternacional amb els seus propis
símbols com a país.
La federació catalana El reconeixement internacional
de la F C E G ha estat una reivin
d i c a d o que Escoltes Catalans ha
promogut des de fa anys. E C és
Túnica de les tres associacions
que no pertany a cap de les asso
ciacions escoltes espanyoles exis-
tents; mentre que la pluricon-
ressional Acció Escolta forma
part de TAsociación de Scouts
de España ( A S D E ) , la católica
Minyons Escoltes Guies Sant
Jordi forma part del Movimien
to Scout Catól ico ( M S C ) .
L i n k s
El repte de la realitat L'escoltisme te una clara vocació de trans
formar la realitat. Aquesta vinculació amb
l'entorn social més proper, amb el barri i la
ciutat, suposa també un repre important: in
tentar donar resposta ais problèmes socials i
lluitar contra les desigualtats.
Aquest és el repte que van haver d'afrontat
els escoltes laics francesos davant els aldarulls
ais suburbis d'aquest hivern. Els Eclaireuses
et Eclaireurs de France van declarar la "total
reprovació ais actes de violencia" en un co-municat de premsa, però denunciant també les causes dels aldarulls.
"Tots els análisis ens porten a les mateixes
explicacions dels fets: l'expressió i manifes
t ado del ressentiment d'una població amb
dificultáis, que pateix discriminado a nivells
d'educació, d'accès al treball, a Toci...". Amb
aquesta frase, l'escoltisme laic francés denun
ciava la desigualtat que pateixen els suburbis
francesos, amb taxes d'atur i de fracas escolar
molt per sobre de la mitjana.
L'associació va reclamar la posada en prácti
ca d'una "política de joventut ambiciosa on
les associacions i xarxes nacionals tinguin el
seu Hoc" i va questionar que declarar Tesrar
d'excepció fos una solució per a barris que, "ja
están estigmatitzats" per l'excepció. La solució, segons els Eclaireuses et Eclaireurs de France no pot ser la retallada de fons que han vingut denunciant les organitzacions que treballen en aquests barris; sino l'educació en els valors de responsabilitat i ciutadania, la'i-citat, humanisme i tolerancia que defensa l'escoltisme.
La societat canvia, evoluciona i en aquest canvi
está sotmesa a moltes tensions. "El petit Maig
del 68 dels suburbis", que va catalogat Le
Monde, ja no ocupa pottades. Ara és el Con
tracte del Primer Treball. Tant a Franca com
a Catalunya, com arreu, l'escoltisme continua
buscant respostes ais problèmes socials amb un
esperit crític i voluntat de transformado so
cial. Els valors de l'escoltisme continúen més
vigents que mai.
25
escoltescatalans y//////////////,
primavera 2006H
. f j ì amesco l tes I ^TT'^^J xarxa de suport a escoltes catalans
Amescoltes ha célébrât el seti primer any de
vida amb l'adhesió de 7 0 nous membres.
Es tracta de tots els Ganàpies del Vendre -
11, el grup d'antics membres de l 'agrupament
Tant C o m Pue, que és la primera adhesió d'un
grup local a la Xarxa de Suport a Escoltes Ca
talans. Son els pioners d'una iniciativa que
es pretén estendre a tots els grups de pares i
mares dels agrupaments d'Escoltes Catalans
( E C ) .
El febrer de 2 0 0 6 , a un any de la seva presen
tado , ja eren mes de tres-centes les persones
que s'havien unit a la Xarxa.
Limitar la dependencia econòmica Un dels objectius d'Amescoltes és tecolzat
econòmicament projectes que responguin a les
Adhesions
c - _ - _ j „ _ . , ¡ A Amb donació sense donacio 80,69%
Teixint xarxa necessitats i rej^tes d'Escoltes Catalans, i aug
menta! així la independencia de l'associació
respecte deis ajuts públics, sumant-se a les
quotes que paguen eis associats.
La Xarxa de Suport a Escoltes Catalans ha re-
captat gairebé 6 . 0 0 0 euros en el seu primer
any de vida. Malgrat que hi ha diverses apor-
tacions considerables, la major part de les ad-
hesions s'han realitzat sense aportació econó
mica inicial. Fins avui, només un 2 0 % deis
adherits han optat per realitzar alguna contri-
bució económica, tot i que s'espera que aquest
percentatge s'incrementara. Les aportacions es
destinen íntegrament a donar suport a pro
jectes impulsats per E C .
Amescoltes beca la formado deis i les caps Gairebé el 5 0 % de les donacions s'han des
tinar a la formado de caps. Durant el darrer
any, Amescoltes ha destinat 2 . 8 3 4 euros a
becar eis cursos de caps d'unitat i de caps
d'agtupament de membres d'Escoltes Cata
lans, així com als monogräfics d'escoltisme
que s'han dut a terme. Un total de 18 caps
d 'EC s'han beneficiat d'aquestes beques
i es calcula que aquesta xifra podra aug
mentar a mida que s'incrementin les con-
tribucions a Amescoltes.
Les beques a la formació son un projecte
conjunt d'Escoltes Catalans i la Funda-
ció Escolta Josep Carol per tal de facilitar
que eis caps educadors/es rebin tant la
formació necessäria per a dur a terme la
séva tasca educativa així com la titulació
oficial que atorga la Generalität als caps
d'unitat (monitpt/a) i aïs caps d'agrupamenr
(director/a).
Millorar els recursos educatius Les aportacions a Amescoltes també s'han
destinât a millorar el fons de recursos biblio-
gràfics (llibres, mapes) i tècnics (equips multi
média, otdinadors) del Centre de Documen
t a l o i Recursos ( C R i D ) d'Escoltes Catalans.
El C R i D és un espai didàctic i interactiu al
servei de tots els agrupaments escoltes, que
ara ampliata les sèves instal-lacions a la nova
extensió de la seu central.
A V A N T A T A
T L Z p e t i t a d o n a c i ó n °
sajuda a l assocació a poder dur a terme els seus projectes amb mes indepen-S Q
f i L r q u e t a m b é ^ t e " » ^
S e d ^ r n S , â U d 4 ^ d e 2 3 Els donatius dineraris i les donacions de bens a fundacions i associacions decla
r a d " d u t ' " t a t Police tenen una deduc <*> de. 250/0 pel que fa a / - i m p o s t a
7 d a ' l d e , ^ % p e r a n m p o S t d e ^ a
tats que ban de pagar les empèses
L'objecció fiscal, una aposta per la pati
F ormar part d'Amescoltes i compartir els
valots de pau que Escoltes Catalans pro-
mou també possibilità sumar-se a les
iniciatives d'objecció fiscal a les despeses de
preparació de la guerra i manteniment dels
exètcits.
L'objecció fiscal consisteix en la desviado
d'una part de la declaració de la renta, la que
seria dedicada a pressupostos militars, cap a
projectes d'utilitat social, com poden set pro
jectes d'Escoltes Catalans. D'aquesta maneta,
es contribueix a reduir les despeses militars i
alhora es d o n a suport a projectes de construc-
ció social i So l ida r i t ä t , projectes que permeten
enfortir la pau.
Encara que sembli estrany, l 'objecció fiscal es
fonamenta en un buit legal, i cada cop mes
persones s'hi sumen. Si enlloc de les gairebé
2 . 0 0 0 persones que a Catalunya mostren en
seu desacord a m b la despesa militar en fóssim
2 0 . 0 0 0 , o 2 0 0 . 0 0 0 , les repercussions serien
m o l t mes importants.
Avui, divetses persones adherides a Amescol
tes ja estem destinant els diners de l 'Objecció
Fiscal a Escoltes Catalans a través de la nostra
adhesió, donant així supott a un projecte que
permet titat endavant iniciatives que teñen
un interés social infinitament mes gran que el
manteniment de l'exércit.
Gerard Segú
Antic coordinador de Relacions Escoltes/Guies
•
Es pot trabar mes informado i assessorament sobre l'objecció fiscal
a la pagina web www.objecciofiscal.org
26
Y//////////////////////////////////////////////////////////////// Y//////,
escoltescatalans
Perqué m'he adherit a Amescoltes?
Pilar Malla, sindica de Greuges de Barcelona. Quan vaig conèixer eis Es
coltes francesos un dels seus
lemes era: "El mes fort de
fensa el feble". Aquesta vo-
cació de servei ais alttes i
d'educar la voluntat de les persones és el que m'ha
fet considerar el moviment escolta com una excel
lent escola de formado en eis valors.
Santi Eizaguirre, guitarrista de Cheb Balowsky. Quan vaig attibar al cau,
buscava alguna cosa. El que
hi vaig trobar encara ara ho
tinc. L'exercici de teixir de
manera col lectiva una tera-
nyina de vivències et dona la possibilitat de veute
donar llum dins reu coses que ni sabies que hi
eren. Suposo que aixô és el que mes m'agrada
d'aquest compromis. Estar convençut que una
xarxa d'agraïment com Amescoltes és una esplén
dida manera de seguit buscant com fer possible
un món millor.
Francesc Sanhauja, président del Club Excursionista de Gracia. Per propia experiencia, en la
majoria de casos l'escoltisme
ha donat com a résultat ho
mes de convicció en el res-
pecte, la solidatitat i la defensa dels valots de la
democracia. La formado no reglada, el compartir
inquietuds, eis objectius comuns dins del món
escoltisme i la seva filosofía adaptada a l'esperit
del nostre pais, ens ha permès que milers dels nos-
ttes joves hagin consolidât el seu tatannà, i també
la seva pteocupació per la conservado del medi, la
Solidarität i la participació en la democracia.
Marta Aymerich, secretaria d'Estratègia del Depar tament de Salut Deia Agusti d 'Hipona que
"sempre et desagradi el
que ets pet tal que un dia
siguis el que encara no ets,
perqué el dia que deixis d'avançar i diguis:
'fins aquí prou', aquell dia estarás mort". No
he estât mai escolta, pero sí que he crescut
avançant cap el que encata no sóc gtàcies a
l'associacionisme; i formar part d'Amescoltes
significa continuar 'desagradant-me'!
Màrius Serra, escriptor. M ' h i vaig adherir perqué
les xarxes laïques son cada
cop mes necessàries en la
societat que ens estem
ptocutant . Xarxes per pa
rar molts dels cops que
reben els joves d'avui. Laiques per vacunar
los contra l 'àmplia gamma de fanatismes que
tenen a l'abast.
v i
t ' i
^**¥r:t*/1&- P e r e Calí, economista.
• Quan els meus tres filis es
van incorporar al cau em
vaig adonar de la importan
cia que ha tingut a l'hora de
forjar la seva personalitat i
sedimentai els seus valots
mes essencials (independencia, respecte, treball,
amistat, responsabilitat, llibertat, esforc, solidari-
tat...). Adherir-me a la Xarxa ha estat pet a mi un
gest de suport i reconeixement ais caps que cada
setmana fan de les nostres filies i filis persones
mes compromeses amb la societat on viuen.
Rosa María Pujol, antiga
presidenta d'EC.
Amescoltes va néixet amb la
vocació de fer costat, de re-
colzar. Escoltes Catalans.
Cree que cap de les petsones
que hem passat per l'associa-
ció no podem restar indiferents a aquesta acció.
Confio que l'esforc donará els resultats que el po
tencial del projecte mereix.
Vu11 col-laborar amb els projectes de suport a l'escoltisme que impulsa Amescoltes
O Col-laborant com a expert en
O Realitzant una aportado material de (exemple: eedint o donant un be immoble, cedint o donant un tereny d'acampada - )
O Realitzant una aportado económica de
O 30 € (representa 0,08 € dia/any)
O 60 € (representa 0,16 € dia/any!
O 100 € (representa 0,27 € dia/any)
O 300 € (representa 0,82 € dia/any)
luna altra quantitat)
Forma de pagament
O Un sol cop
0> Faré una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
Per domiciliado bancària (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O Anualment Només per domiciliado bancària. Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportaciò econòmica. Si desitges donar de baixa la donació anual envia un mail a amescoltes@¡osepcarol.org o truca al 93 268 91 11.
Domiciliado bancària
Banc o Caixa:
Núm. de compte: j i Oficina DC Codi de compte
Signatura
<9r amescoltes xarxa de suport a escoltes catalans
C o n t r i b u i n t a e d u c a r e n l a c i u t a d a n i a
escoltes catalans l'associació laica de l'escoltisme cátala
h t t p : / / w w w . e s c o l t e s . o r g
d h e r e i x - t ' h i ! Com adherir-se a Amescoltes
> per internet: www.amescoltes.org (adhesió en línia)
>teléfon: 93 268 91 11 fax: 93 268 91 12
> per correu postal: Amescoltes-Xarxa de a Escoltes Catalans Fundado Escolta Josep Mare de Déu del Pilar 1 08003 Barcelona
Suport k
i Carol K
6-18 m
Fundado Escolta
J O S E P C A R O L
h t t p : / / w w w . j o s e p c a r o l . o r g
Amb el suport de:
O b r a S o c i a l Fundado "laCaixa"
But l le ta d'adhesió a Amescoltes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom ¡ Cognoms
Entitat "
Si actúes en nom d'una entitat, empresa o organització, introdueix aquí el seu nom complert ¡ a partir d'aleshores inlrodueix el formulari amb les srves dades.
I F o C I F * Per la teva desgravado fiscal nccessitem el NIF o CIF i l'adrcca
Data de naixement
Adreca
Població
Codi Postal
Telefons
Telefon
Correu electronic
Professici
Podem posar el teu nom en el llistat de membres d'Amescoltes
publicat en la plana web? ^ ^ Q
Si has estat mai escolta o guia omple les següent preguntes:
Quina és la teva associació escolta d'origen?
Quin és el teu agrupament d'origen?
O Vul l rebre la revista escoltes Catalans La revista esco/res Catalans s'edita dos cops a l'any i recull informacions i articles d'opinió sobre les principals activitats i projectes d'Escoites Catalans i Amescoltes
Vull rebre el bu ti I etí electronic d'Amescoltes *
El butlleti electronic ('informa trimcstalment sobre els principals projectes d'Amescoltes
Les teves dades s' incorporaran a un
f i txer automati tzat i conf idencial
d 'Amescoltes. Quan ho desitgis,
podrás aceedir -h i , rect i f icar- les o
cancel- lar- les trucant al 932689111
0 per correu ordinari al C/Marc de
Deu del Pilar, 1 6 - 1 8 , 0 8 0 0 3 ,
Barcelona.
Amb la teva adhesió decideixes donar
suport públic ai projecte assoclat iu
1 educatiu d 'Escoi tes Cata lans.
L'adhesió és un acte voluntari de
suport i no obl iga a realitzar cap
donado .
O