ESCULTURA GÒTICA
• El pas del romànic al gòtic és més difícil de constatar que en arquitectura � evolució gradual
• Grans portalades (3 portes) � cos occidental� transseptes
• Timpans � augmenten de dimensions
� estructurats en registres� caire més narratiu
• L’escultura estableix una nova relació amb el marc arquitectònic � les figures agafen autonomia
• Humanització � les figures s’humanitzen:
– Escultura més naturalista i realista
– Escultura que no perd, però, la idealització
– L’escultura ja no recerca tant reflectir una idea (com en el romànic) sinó representar la realitat
• Verge � absoluta protagonista de la plàstica gòtica
• Humanització dels temes � s’emfatitza l’accióredemptora de Crist
• Aparició de nous temes, producte de la renovacióideològica
• Escenes hagiogràfiques � major interès en la vida i els miracles que no en els martiris
Iconografia
Producció
• Escultura arquitectònica
• Imatgeria
• Escultura funerària
• Retaules
• Mobiliari litúrgic
• Petites escultures de devoció privada
ESCULTURA GÒTICA A FRANÇA
- Pòrtics occidental, septentrional i meridional de Chartres(S. XII)
- Pòrtic de la catedral de Senlis. Timpà de la Coronació (S. XII)
- Pòrtic occidental de Notre-Dame de Paris (S. XII)
- Mare de Déu Daurada, Beau Dieu i portada occidental d’Amiens
- Anunciació i Visitació del pòrtic occidental de Reims (S. XIII)
- Claus Sluter: Pou de Moisès de la cartoixa de Campmol(finals S. XIV-principis S. XV)
ESCULTURA GÒTICA A ESPANYA
- Catedral de Burgos: Portades del Sarmental i de la Coronería (S. XIII)- Portada occidental de la catedral de Lleó: timpà, llinda i Virgen Blanca (S. XIII)- Catedral de Toledo: Virgen Blanca i Puerta del Reloj (finals S. XIII-principis S. XIV)- Sepulcre de la infanta Berenguela (S. XIII)- Sepulcre del bisbe Gonzalo de Hinojosa (S. XIV)- Sepulcres d’Álvaro de Luna i la seva esposa (finals S. XV)- Sepulcre de Joan II i Isabel de Portugal (finals S. XV)- Sepulcre del bisbe Domingo de Arroyuelo (S. XIV)- Sepulcre de l’infant Alfons (finals S. XV)- Sepulcre de El doncel de Sigüenza (finals S. XV)- Retaule de la Passió, Lleida (S. XIV)- Retaule de la Verge de Cornellà de Conflent (S. XIV)- Retaule de Sant Joaquim i Santa Aïna (finals S. XV)- Retaule de la cartoixa de Miraflores (finals S. XV)
ESCULTURA GÒTICA A ALEMANYA
- Catedral de Bamberg: El genet de Bambergi el timpà de la Portada del Príncep (S. XIII)
- Pietat Roettgen (c. 1300)- Crucifix Wroclaw (S. XIV)
- Veit Stoss: altar de la Verge de l’església de Santa Maria de Cracòvia (finals S. XV)
- Tilman Riemenschneider: altar de la Santa Sang (finals S. XV)
ESCULTURA GÒTICA A ITÀLIA
- Nicola Pisano: Trona del baptisteri de Pisa. Detall Crucifixió (S. XIII)
PINTURA GÒTICA
• Els canvis que experimentà l’arquitectura gòtica es veren reflectits en la producció pictòrica:
– L’arquitectura gòtica afavoreix la desmaterialització del mur � s’afavoreix l’art del vitrall
– Els retaules substitueixen els frontals d’altar romànics, s’ubiquen darrera l’altar com a substituts de les pintures murals absidals
• Augmenta i es diversifica la producció i el consum de llibres miniats � ja no es limiten a la litúrgia
ELS VITRALLS
• Programes iconogràfics de gran complexitat
• França � on adquirí major protagonisme
• Espanya � importància dels vitralls de la catedral de Lleó
• Característiques:– Colors plans– Colors delimitats per l’emplomat– Tendència a formes geomètriques– Evolucionen cap a una major naturalisme
• En els inicis del gòtic la tècnica del vitrall influirà en altres manifestacions pictòriques (miniatura)
-Vitrall catedral de Chartres (S. XIII)
- Vitralls de la catedral de Lleó
MINIATURA FRANCESA I HISPÀNICA DURANT EL “PROTOGÒTIC” (S. XIII)
Característiques
• Influència de la tècnica del vitrall
• Contorn de les figures delimitat per una gruixuda línia negre
• Colors plans i brillants
• No hi ha preocupació pel volum ni per la profunditat
• No s’hi aplica un estudi lumínic
Característiques
• Formalment no hi ha tanta diferència respecte de la miniatura romànica. La diferència es troba més en la iconografia que no pas en la forma (temes més humans)
• Les figures ja no apareixen en un espai atemporal � elements indicadors de les coordenades espai-temps (edificis, mobiliari, etc.)
• Augmenta la narració i l’anecdotisme de les escenes i se les revesteix d’un aire de coetaneïtat
-Saltiri d’Ingeborg / Saltiri de la reina Blanca de Castella (S. XIII)
- Biblia Maciejowski (S. XIII)
- Cantigas d’Alfons X, el Savi (S. XIII)
- Libro de Ajedrez, dados e tablas (S. XIII)
EL TRECENTO ITALIÀ I LA SEVA DIFUSIÓ
Característiques
• L’estil s’aparta de la maniera greca
• Les figures s’insereixen en espais unitaris (intents de perspectiva empírica)
• Figures naturalistes, volumètriques, gestos i actituds diverses i més humanes
• Tot plegat es deu, en part, al triomf de l’espiritualitat franciscana � s’apropa positivament a la realitat sensible i a la naturalesa
Artífexs més destacats
• Escola florentina:
– Cimabue
– Giotto
• Escola senesa:
– Duccio
– Simone Martini
– Els germans Lorenzetti.
-Cimabue: Crist a la Creu (S. XIII)
- Giotto: pintures de la basílica d’Assís: Conjunt general, “Expulsió dels dimonis d’Arezzo” i “El Papa aprova la regla” (finals S. XIII)
- Giotto: Capella Scrovegni: Conjunt general, “El Prendiment” i “Plany sobre Crist mort” (principis S. XIV)
- Duccio: Maestà (Anvers i Revers, S. XIV)
- Simone Martini: l’Anunciació dels Uffizi (S. XIV)
- Els Lorenzetti: Al·legoria del Bon Govern (S. XIV)
L’ESTIL INTERNACIONAL A FRANÇA, ALEMANYA, ANGLATERRA I ESPANYA
(finals S. XIV-primeres dècades S. XV)
Característiques
• Art cortesà, luxós, sumptuós � accentuació de l’ornamentació i els detalls anecdòtics
• Gust pels temes profans (naturalesa cortesana o cavalleresca)
• Interès pels temes de la vida quotidiana
• Personatges amb ritmes curvilinis, elegants, estilitzats, eteris...
Característiques
• Es va avançant cap al realisme en la representaciód’escenes i personatges
• Preocupació per l’espai i l’entorn (no tan com en el Trecento italià)
• Variada gamma cromàtica
• Dualitat en la representació dels personatges:
– Femenins � gracilitat, delicadesa, gests amanerats
– Masculins � formes rudes, trets acusats i grotescs, rotunditat volumètrica.
-Germans Limbourg: Très Riches Heures del duc de Berry. Els mesos de febrer, juny, agost i l’expulsió del Paradís (principis S. XV, França)
- Stefan Lochner: Judici Final (1442-1451, Colònia)
- Díptic Wilton (Anglaterra)
- Rafel Destorrents: Missal de Santa Eulàlia (1403, Espanya)
- Lluís Borrassà: Sant Pere salvat de les aigües (S. XV, Espanya)
- Bernat Martorell: Sant Jordi matant al drac (S. XV, Espanya)
- Gonçal Peris: Retaule de Santa Bàrbara (S. XV, Espanya)
LA PINTURA FLAMENCA I LA SEVA IRRADIACIÓ
Característiques
• Pintures de petit format (funció � decorar les residències de la burgesia)
• Proliferació de tríptics (devoció privada)
• Minuciositat � recreació en els detalls
• Naturalisme � representació verídica de la realitat (en els retrats s’evita la idealització)
• Gust per la representació del paisatge
Característiques
• Gust per la representació d’objectes quotidians
• Sovint, rere la quotidianitat de les escenes s’hi amaga un sentit simbòlic o al·legòric
• Els flamencs foren els “inventors” del retrat
• Material i tècnica � pintura oli sobre taula
- Robert Campin: Verge de la pantalla (1425-1430), Santa Bàrbara (1438), Robert Campin: Tríptic de Merode (1425-1430)
- Van Eyck: Políptic de l’Anyell Místic (obert i tancat, 1432), El matrimoni Arnolfini (1434), La Verge amb el canonge Van der Paele, La Verge del canceller Rolin, Retrat del cardenal Albergati
- Roger Van der Weyden: Descendiment, Pietat, Retrat d’una dama jove.
- Petrus Christus: El taller de sant Eloy
- Bartolomé Bermejo: Sant Domingo de Silos (1474), La Pietat de l’ardiaca Desplà (1490)
- Lluís Dalmau: Mare de Déu dels Consellers (1445)
- Jaume Huguet: Retaule de San Abdón i San Senén (1460)
- El Bosch: El Jardí de les Delícies (obert i tancat), Taula dels set pecat capitals, El carro de fenc, El prestidigitador
El Bosch