ESCULTURAESCULTURA- No es produeix un clar trencament amb el gòtic com en l’arquitectura.- Antropocentrisme: el cos humà torna a ser el tema fonamental, estudiant l’anatomia.- Es busca la bellesa formal amb un naturalisme idealitzat. Hi ha una recerca de la proporció i harmonia, buscant les mesures perfectes. Cànons d’entre 8 i 9 caps- Es recuperen el contraposto, les línies corbes, el nu- S’incorporen els temes de la mitologia clàssica, encara que reinterpretats des d’una significació cristiana
David de Donatello
S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al marc arquitectònicmarc arquitectònic
Materials molt variats: predominen marbre i bronze, també s’utilitzen la fusta, altres pedres, el guix o la terracota vidriada i policromada
Gèneres: estàtues senceres d’embalum rodó, relleus, bustos, estàtues eqüestres, medallons, tondos, monuments funeraris, cantories,...
Temàtica molt variada: a les representacions religioses de sants i temes bíblics, afegeixen els nus, els temes mitològics, el retrat de bust i de cos sencer i el retrat eqüestre
Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)
El Sacrifici d’Isaac. El Sacrifici d’Isaac. Era el tema obligat Era el tema obligat amb el qual participaven els amb el qual participaven els
concursants.concursants.
Brunelleschi Ghiberti
Portes Portes Nord Nord del Baptisteridel Baptisteri(21 anys) (21 anys) 28 plafons, amb 20 que 28 plafons, amb 20 que
representen escenes del Nou Testament. representen escenes del Nou Testament. Els vuit plafons inferiors mostren els Els vuit plafons inferiors mostren els quatre evangelistes i els quatre doctors quatre evangelistes i els quatre doctors de l'Església (sant Ambròs, sant Jeroni, de l'Església (sant Ambròs, sant Jeroni, sant Gregori i sant Agustí)sant Gregori i sant Agustí)
Les Portes del ParadísLes Portes del Paradís (1425-1452) (1425-1452) D Deu panells d’estructura quadrada amb eu panells d’estructura quadrada amb temes bíblics (escenes Antic Testament)temes bíblics (escenes Antic Testament)
5,20 x 3,10 11 cm de grossor, vuit tones
Detall Josep i els seus germans.Josep i els seus germans.
Retrats que l’artista incorpora a les portes i Retrats que l’artista incorpora a les portes i figura de profeta.figura de profeta.
DONATO DI NICCOLÓ, DONATELLO (I).El seu gran tema serà la figura humana recupera el nu. El seu cànon es situa entre vuit i nou capsEl moviment està present d’una manera continguda,.
Des de figures amb un clar naturalisme idealitzat a un realisme més expressiu.Al relleu utilitza la tècnica del schiacciato (“xafat”):quasi sembla un dibuix, Reintrodueix l’estàtua eqüestre, amb el condottiero Gattamelata
Al profeta Abacuc opta per un major realisme i força expressiva.: Magdalena Penitent
condottiero ColleoniVERROCCHIO
MIQUEL ÀNGEL(1475-1564)
MICHELANGELO“Un geni”
EVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGELEVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGEL
JOVENTUT(CLASSICISTA)
MADURESA(TRANSICIÓ
I DOMINI)
VELLESA(MANIERISME)
A la Pietat del Vaticà fa una composició triangular clàssica i dramàtica de volums purs i tancats, amb un domini tècnic impressionant (perfecció en els plecs i el polit), un excel·lent
estudi anatòmic, la plasmació de la bellesa idealitzada, la contenció del dolor extern (i plasmació del dolor intern) i reinventant la iconografia a partir del neoplatonisme
(la Verge és més jove que el seu fill mort perquè és símbol de puresa i bellesa)
Pietat del Vaticà (1499)
>
5,48 / 4,34 m
David de Donatello David d’Andrea del Verrocchio
El David marca el final de la joventut: l’aparent classicisme i la precisió anatòmica no ocultenla grandiositat i el colossalisme, la desproporció d’algunes parts, la manca de simetria,
el fet que és una figura quasi plana i allargada o la tensió i dramatisme continguts en el rostre i els gestos (terribilità)
David (1504)
San Pablo Moises
El Moisés: més que monumental, és grandiós, amb una anatomia titànica i una gran força física i espiritual, una expressivitat i moviment continguts que transmeten tensió i ira, respecte i temor (terribilità), tot dins d’una
composició molt manierista (escorç, corbes, moviment)
Moisés (1515)
Claus Sluter: Pozo de Moisés (1404)Detalle de Moisés
Catedral de Santiago: Portada de las platerías (XII)Posible Moisés
Mausoleu del papa Juli II (1506)
RAQUELVIDA CONTEMPLATIVA
LIAVIDA ACTIVA
Els esclaus: la influència del Laocont es veu clarament en el moviment, el dramatisme quasi patètic i els escorços molt forçats
Esclaus (1510-13)
ESCLAU
REBELESCLAU
MORIBUND
Panteó dels Medici: esculpeix les tombes de Lorenzo i Giuliano, disposades de forma simètrica i les dues amb una composició triangular amb dues figures al·legòriques
als peus de les escultures dels morts (capta la psicologia dels personatges, contraposant el guerrer actiu amb la passivitat contemplativa, l’absolut del dia i la nit
amb el relativisme del crepuscle i l’aurora)
Panteó dels Médici (1520-36)
Sepulcre de Lorenzo de Médici (1524-31)
L’AURORAEL CREPUSCLE
Sepulcre de Giuliano de Médici (1526-33)
EL DIALA NIT
PERÍODE DE VELLESA (1534-64).Trenca totalment amb el classicisme renaixentista: rebutja la proporció, l’harmonia i la recerca de la bellesa (manierisme)
L’ideal neoplatònic quasi s’ha perdut totalment i ha deixat pasa l’amargura, el dolor, l’escepticisme, la solitud i la derrota Aquests sentiments els plasma de forma espiritual
Les composicions es fan cada vegada més complexes, verticals i curvilínies (serpentinata)
Triomfen l’expressivitat i el subjectivisme sobre la recerca de la bellesa i el naturalisme
Deixa les obres inacabadesPotencia el dramatisme, el dolor i la desesperació
Deforma les proporcions La tècnica és més
primària i suggestiva
Els cossos musculats deixen lloc a cossos més escanyolits
Podem parlar directament d’antinaturalisme
Açò encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes de joventut
Pietat del Duomo de Florència (1550)
Pietat Rondanini: escultura inacabada en què Miquel Àngel abandona definitivament el
cànon clàssic en favor d’una composició vertical, allargada i inestable en què predomina l’antinaturalisme, d’una textura àspera,
de cossos escanyolits i eteris, ja que sols li preocupen el dramatisme i el dolor (antecedent
de l’expressionisme del segle XX)
Pietat Rondanini (1553-64)
Giambologna: El rapte de la Sabina o de les sabines 1582. Marbre. Altura 4,10 m. Lògia al costat del palau de la Signoria. Florencia.
Benvenuto Cellini: Perseo 1553. Bronze. Altura 3,20 m. Loggia, plaça de la Signoría. Florencia. .