Estepes, praderies i
pampes
•“Estepa” prové del rus que significa extensió coberta d’herba. És utilitzada a Euràsia.•“Prada” prové de “prairie” digna aquelles àrees amb vegetació més extensa. És utilitzada a Amèrica del Nord.•“Pampa” fa referència a una gran extensió sense arbres i és utilitzat a Amèrica del Sud
Etimologia
Localització
Aquest tipus de bioma és caracterísitc de les àrees continentals de latituds mitjanes on les precipitacions resulten insuficients per permetre l'existència de boscos. Les més representatives es localitzen a Amèrica del Nord i Euràsia, la Pampa Argentina, SudÀfrica i Austràlia.
Tenim paisatge de tot tipus. Entre un extrem i un altre les estepes van perdent biomassa progressivament.
Si delimita amb el bosc, observem una densa coberta herbàcia i algun matoll o petit arbre.
En l’altre extrem veiem extensions semidesèrtiques.
ClimaClima continental
Estius càlids, <20ºC i hiverns
força freds >0ºC (Gran
amplitut térmica)
Influència climàtica del mar
nul·la, per la distància
Atmosfera seca i transparent
Precipitacions <450 mm i a l’estiu.
També durant la resta de l’any en
forma de neu, però no són aprofitables
fins el desglaç primaveral.
Aquest clima implica l’existència de dos períodes molt marcats per a les plantes:
Finals pri-mavera i estiuTardor, Hivern, i principi pri-mavera
Creixement, reproducció i
acumulació de reserves. Hi ha bona temperatura i aigua.
Detenció de l’activitat. Temperatures molt
baixes i aigua en forma de neu.
A partir d’aquest climograma, podem
veure un exemple de la climatologia de l’estepa.
Les precipitacions són massa baixes per
l’existència de boscos.
Però l’estiu afavoreix el creixement de plantes
herbàcies. produint molta biomassa.
L’ecologia dels estepes
La vegetació herbàcia
Període vegetatiu
Limitat pels freds hivernals i per la sequera del final d'estiu i tardor
tenen 4 mesos favorables desenvolupar fulles i fruits comporta a la reducció de la gran-
acumular les reserves necessàries dària ( mecanisme molt útil) per superar l’hivern
Com la vegetació ha d'utilitzar la totalitat del temps disponible, la producció de fitomasa fluctua cada any depenent de la meteorologia en una proporció que pot ser d'1 a 6 (s'han mesurat oscil·lacions de 710 a 4500 kg/ha en una estepa pobra meridional).
La flora
• Les gramínees són les més característiques, perquè suporten bé el clima les arrels formen un embull superficial que els permet absorbir l’aigua eficaçment les fulles verticals afavoreixen un creixement ràpid , així quan la tija i les fulles
s’assequen a l’estiu, la planta ja ha finalitzat el seu cicle acumulant reserves en les arrels i disseminant les llavors
La pol·linització s'efectua gràcies al vent pel que no necessiten desenvolupar flors vistoses i la seva reproducció, a més de per llavors, també és possible mitjançant regeneració vegetativa des dels seus rizomes.
Destaquen un grup d’espècies amb estratègies diferents que permeten
que la floració i fructificació s’escaloni en el temps:
• les terófites, que cobreixen molt de pressa els seus cicles vitals i alliberen les seves llavors al
començament de l'estació seca.• les geófitas que superen el període
desfavorable gràcies a les reserves acumulades en els seus bulbs.
Geòfit de la tardor
Foto: vegetació esteparia a l'àrea de Mico Lake (Califòrnia, EUA).
Les estepes i praderies de cada continent presenten les seves
pròpies peculiaritats
Europa oriental i Rússia
Estepa rus a l’hivern Estepa europeu a la primavera
Estepa europeu a l’estiu Estepa europeu a la tardor
• Hi predominen plantes com Senecio, Myosotis, Campanula, Echium o Ranunculus .
• Gerofits com Carex, Pulsatilla, Adonis, Hyacinthus, Iris, Tulipa
Amèrica del Nord• El gradient climàtic és aquí doble: tèrmic en sentit N-S i pluviométrico en
l'I-O però les condicions, en general, són menys severes que a Euràsia i la productivitat i diversitat són majors
Hemisferi sud• les estepes ocupen extensions molt més reduïdes que en el Nord.• La superfície més important és la de la Pampa argentina situada
entre els semidesierts andins i de Patagonia i les formacionstropicals sabanoides o de bosc al nord.
Fauna!!!
Entre la fauna més abundant destaquen els grans herbívors (bisonts,
cavalls, antílops ...), rosegadors (marmotes, gossets de les prades, hàmsters...) i, sobretot, moltes aus (avutardes,
perdius, calandries, aloses, estorninos o, fins i tot, grans corredors com el nyandú sud-americà).
La diversitat animal és reduïda, no obstant és més rica a l’entron de rius
o aiguamolls. O per exemple, a l’hemisferi sud, on l’estepa limita
amb ambients tropicals.
Adaptacions: • Migracions per fugir del fred o l’escassetat d’aigua.• Mimetisme amb l’entorn. Abunden pelatges ocres o grisencs.• Hivernació en caus subterranis durant l’hivern mantenint un estat de vida latent. Com els rossegadors hipodeus.
Formen grans ramats, com els bisonts.
Poden còrrer a grans velocitats, com el berrendo nord-americà.
En tractar-se d'animals que necessiten desplaçar-se en ramats a través d'amplis espais, la seva presència és difícilment compatible amb
l'agricultura i la majoria de les grans espècies ha desaparegut o manté una població residual posant en perill la conservació d'aquest tipus de
paisatge. Sense els grans herbívors, l'estepa canvia ràpidament de composició i la seva conservació requereix l'adopció de diverses mesures
artificials per mantenir l’ecosistema.
La fauna és molt important per la flora, ja que els hipogeus,
invertebrats com les llombrius, removen el terra i el fertilitzen amb les seves dejeccions. A més a més
mil·lions de bacteris descomponedors permeten la
renovació del cicle de la matèria.
Esther RomeroBeatriz Sánchez
2n Batx B