Estratègies d'innovació per als sistemes productius. 2015 Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès
Realització: Amb el suport:
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
2
Projecte realitzat amb el suport del programa “Estratègies per al desenvolupament econòmic local” de l‘Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Diputació de Barcelona. 2015
Índex 1. Introducció ................................................................................................................. 3
1.1. Projecte ................................................................................................................. 3
1.1.1. Justificació ........................................................................................................ 3
1.1.2. Objectius del projecte ....................................................................................... 5
1.1.3. Naturalesa innovadora i transferibilitat del projecte ........................................... 7
2. Anàlisi de les activitats i ocupacions industrials ..................................................... 92.1. Anàlisi de les activitats industrials més dinàmiques ............................................... 9
2.1.1. Anàlisi de les activitats industrials més dinàmiques (empreses i ocupats) ........ 9
2.1.2. Balanç sectorial i dinamisme exportador ......................................................... 19
2.2. Anàlisi de les ocupacions contractades a la indústria .......................................... 34
2.2.1. Pes de la contractació indefinida i anàlisi per col·lectius ................................. 34
2.2.2. Ocupacions contractades als sectors industrials ............................................. 43
3. Col·laboració amb agents representants del teixit industrial i agents institucionals ...................................................................................................................... 49
3.1. Agents representants del teixit industrial i empresaris/ies .................................... 49
3.2. Agents institucionals ............................................................................................ 69
4. Protocol de comunicació amb el teixit empresarial ............................................... 705. Conclusions ............................................................................................................. 896. Annexos .................................................................................................................... 94
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
3
1. Introducció
1.1. Projecte
1.1.1. Justificació
Barberà del Vallès és el 5è municipi de Catalunya amb més treballadors afiliats, en
termes absoluts. L’actuació consisteix en un aprofundiment en el coneixement del teixit
industrial local; enfortir lligams i crear-ne de nous amb agents del territori representants
del teixit industrial, específicament de les activitats manufactureres, així com amb agents
institucionals; i visualitzar el teixit industrial local.
Actuació per recolzar les polítiques de promoció de l’ocupació i desenvolupament local,
específicament de les activitats industrials, entre elles l’actuació de l’Ocupació a la
Indústria Local 2015, els Plans d’Ocupació, les Pràctiques laborals, entre altres
Programes ocupacionals, a més de l’Orientació laboral i formativa, Formació, i actuacions
en general adreçades als col·lectius més impactats per l’atur.
Es tracta de detectar, analitzar, i promocionar els sectors d’activitat que formen part d’un
sistema productiu local, en concret d’activitats industrials, per poder fer centralitzar els
esforços dels serveis de promoció econòmica en donar-los suport. Es tracta de detectar
empreses que sent del mateix sector, tot i que no exclusivament, ja sigui per economies
d’aglomeració o altres condicionants han aguantat més la crisi, i que ara reemprenen el
seu creixement o sectors industrials emergents amb alta flexibilitat pels que cal donar-los
suport, entre altes en la qualificació de la seva mà d’obra.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
4
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
5
1.1.2. Objectius del projecte
Aprofundir en el coneixement de les activitats industrials
Enfortir lligams i crear-ne de nous amb els agents del territori
Visualitzar millor el teixit industrial
a) Aprofundir en el coneixement de les activitats industrials
En la línia del primer objectiu d'aprofundir en el coneixement de les activitats industrials,
una primera activitat consistirà en l'anàlisi de les branques d’activitat industrials més dinàmiques . Més enllà de l’impacte de la crisi, ara que sembla que ha tocat fons i
comencen a haver-hi guanys nets d’ocupació cal copsar aquelles activitats industrials més dinàmiques, més susceptibles de contractar persones aturades. Una altra
perspectiva d'aquest dinamisme és copsar aquelles activitats industrials més dinàmiques de cara a la venda a l'exterior. Cal tenir en compte que la indústria
concentra la gran majoria del valor de les exportacions totals.
En aquesta línia es farà diagnosi de sectors amb empreses de mitjana i gran dimensió del
sector industrial, on el volum de contractació fixa supera la d'altres activitats, sectors que
necessiten mà d'obra especialitzada, cosa que ofereix perspectives de continuïtat i
desenvolupament professional. Entre altres l'objectiu és disposar d'informació de suport
per col·laborar amb empreses i associacions industrials , entre altres al programa
“Ocupació a la indústria local”, als Plans d’Ocupació, les Pràctiques laborals, entre altres
Programes ocupacionals, a més de l’Orientació laboral i formativa, Formació.
Una segona subactivitat pel coneixement de les activitats industrials és l'anàlisi de les ocupacions contractades segons col·lectius per les diferents branques d’activitat. Cal conèixer els col·lectius més/menys contractats segons ocupacions i activitats econòmiques, i veure si els col·lectius més impactats per l’atur segueixen sense contractar-se o per el contrari es tornen a contractar. La finalitat és adreçar-hi els
usuaris dels servei local d’ocupació i com a informació de suport per col·laborar en els
diferents programes i actuacions ocupacionals (pràctiques laborals, contractes amb
bonificació, col·laboració en formació, etc.). És un pas més enllà de l’anàlisi d’ocupacions
contractades realitzat al projecte “Coneixement del teixit empresarial per la col·laboració
público-privada i la innovació. Barberà del Vallès. 2104”, tot i que es tracta d'un projecte
nou.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
6
En funció de les ocupacions contractades es pretén també copsar indirectament el nivell de qualificació que demanden les activitats industrials i contrastar-ho amb la
informació disponible dels col·lectius, registres de demandants d'ocupació, sigui dels
usuaris del servei local d'ocupació i/o de l’atur registrat.
b) Enfortir lligams i crear-ne de nous amb els agents del territori
Una segona línia de l'actuació segueix l'objectiu d'enfortir lligams i crear-ne nous amb els
agents del territori, tant amb:
els representants del teixit industrial
com les xarxes institucionals del territori.
Respecte a enfortir i crear nous lligams amb agents del territori representants del teixit industrial ja és una línia d'actuació en la que hi treballem habitualment. En
l'actualitat per exemple amb l'anàlisi de necessitats del Cluster Alimentació-Packaging i
col·laborem amb entitats com ASCAMM (plàstic) amb el que ja es valora arribar un fer
conjuntament un projecte formatiu a la mida de les necessitats de l'empresa (projecte de
formació dual). De les pròpies empreses copsem, a banda de necessitats formatives les
línies de perfils de persones que cerquen (en termes d'edat i sexe i formació, per
exemple). En definitiva copsem quin és el col·lectiu prioritari per aquestes empreses (n’hi
ha que diuen que prefereixen joves, altres que prefereixen persones amb llarga trajectòria
per que tenen més compromís, etc.). Tot i ser una actuació local col·laborem amb
entitats, associacions i institucions de fora del municipi. Treballem amb visió
supramunicipal sense oblidar que el municipi té prou massa crítica a nivell d'activitats
industrials, per ser el 5è municipi de Catalunya amb més treballadors assalariats.
Així mateix es pretén enfortir lligams i crear-ne de nous amb l'increment de la col·laboració i posicionar-nos amb en les xarxes/associacions en les que participem
com l'AMB i B30 i conèixer i participar en els projectes de dinamització industrial (RIS3,
etc.).
En la mateixa línia cerquem punts de col·laboració amb municipis propers de similar
estructura econòmica (principalment amb significatiu pes del teixit industrial) per valorar la
col·laboració en projectes de dinamització industrial.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
7
c) Visualitzar millor el teixit industrial
Finalment es pretén visualitzar millor el teixit industrial local, tant com a eina interna de
suport pels responsables i tècnics que hi treballen d'alguna manera amb el teixit
empresarial, com a eina de promoció i visualització de la importància del teixit industrial
de Barberà del Vallès.
Es copsarà primer com es visualitza a nivell de mapificació, si existeix, en altres possibles
institucions o xarxes el teixit industrial de Barberà del Vallès, per no duplicar recursos.
Segurament l'opció escollida serà la mapificació, amb Google Fusion Tables, de les
empreses de Barberà del Vallès de les activitats industrials. Diem activitats industrials i no
sector perquè es valorarà incloure activitats associades, d'una banda perquè suposa el
mateix cost i de l'altra perquè programes com el d'"Ocupació als sistemes productius
local" contemplen també per exemple les activitats logístiques.
No es tracta de l’elaboració d’un Cens sinó de mapificar aquelles amb les que tenim
contacte i col·laboració, tot i que en l'ànim estarà ser exhaustiu amb les activitats dels
Polígons Industrials. A Promoció Econòmica tenim un llarga experiència amb contacte
continu de col·laboració amb el teixit empresarial. S’aprofitarà per posar les bases que
identificar les naus buides, sense activitat, detectades.
L'eina principalment serà de suport pels tècnics de promoció econòmica per prioritzar
actuacions a nivell de prospecció, i de suport als usuaris del servei d’ocupació local.
Alhora per visualitzar la importància de les activitats industrials a nivell local.
1.1.3. Naturalesa innovadora i transferibilitat del projecte
Els elements innovadors del projecte tenen diverses vessants:
D'una banda a la part de diagnosi el fet d'analitzar els sectors conjugant diverses
fonts d'informació registrada (BBDD SABI, Contractació laboral, i Afiliació a la
seguretat social). Aquesta part podria ser susceptible de poder ser aplicada en
altres municipis.
D'altra banda la utilització d'eines on-line per visualitzar el teixit industrial local de
forma mapificada, la ubicació i les variables principals (a decidir en funció de la
versió en obert, més restringit -l'activitat econòmica principalment-, o tancada).
Aquest projecte té l'ànim d'eixamplar-se amb la col·laboració amb altres municipis, en
propers anys, en especial de municipis de dimensió mitjana del nostre entorn amb similar
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
8
estructura productiva, específicament amb significatiu pes del teixit industrial, per fer més
massa crítica a nivell d'activitats industrials.
En termes dels sistemes productius sectorials, aquest de fet ultrapassen els límits
municipals. La majoria d'empreses amb les que treballem són del propi municipi però en
determinats serveis i programes la massa crítica de determinats sectors requereix la
col·laboració amb altres empreses d'altres municipis (exemple: per alumnes en
pràctiques) i sovint de retruc col·laboració amb els serveis d'altres municipis on estan
aquestes empreses (exemple: clúster de l'Alimentació i el packaging).
Així mateix col·laborem amb entitats i associacions no ubicades al nostre municipi.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
9
2. Anàlisi de les activitats i ocupacions industrials
2.1. Anàlisi de les activitats industrials més dinàmiques
2.1.1. Anàlisi de les activitats industrials més dinàmiques (empreses i ocupats)
En el conjunt del teixit empresarial les taxes d’activitat van començar a ser positives a
partir de desembre de 2013, en termes d’empreses i d’assalariats. Un 10,5% en termes
d’assalariats en el darrer bienni 2013-15. En el cas dels autònoms el nombre ha estat
molt estable en els darrers tres anys.
De forma similar ha succeït en el conjunt d’activitats industrials, pel que fa a les empreses
i els assalariats. Un 8,9% d’increment en el darrer bienni en termes d’assalariats. En el
cas dels autònoms, però, han patit reduccions d’efectius a la indústria. Així, a l’anàlisi per
activitats industrials es diferenciarà l’evolució dels treballadors assalariats dels
treballadors autònoms.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
10
INDÚSTRIES EXTRACTIVES (05-09)
No hi ha empreses d’indústries extractives localitzades al municipi, ni autònoms,
registrats a l’INSS.
PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES (10-12)
La indústria alimentària, begudes i tabac ha recuperat taxes de variació positives des dels
primers trimestres de 2013, tan en termes d’empreses com d’assalariats, tancant l’any
amb increments al voltant del 15% en ambdues variables. En 2014-15 les taxes de
variació van positives (excepte la d’empreses en 2014).
En termes de treballadors assalariats es van recuperar a final de 2013 el nombre que hi
havia a principis de 2011, i al llarg de 2014 s’incrementà la xifra d’assalariats per sobre
els 800 treballadors, consolidant-se en 2015. Pel que fa a les empreses també al llarg del
darrer bienni 2014 i 2015 s’han assolit les 21 empreses que hi havia a principis de 2011.
Entre les activitats més dinàmiques les de Conserves de peix i mol·luscs, els de
Productes de fleca i pastes alimentàries i Altres productes alimentaris, que no només han
repuntat en els dos darrers anys sinó també des del començament de la crisi.
TÈXTIL, CONFECCIÓ, CUIR I CALÇAT (13-15)
A les indústries del tèxtil, de la confecció i del cuir i calçat en global, el nombre
d’empreses es va recuperar en 2013 i ultrapassar els valors de 2011 i 2012, i la xifra no
ha deixat d’augmentar paulatinament fins les 23 empreses de finals de 2015.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
11
El nombre de treballadors es va mantenir estable en el trienni 2011-13, per augmentar un
6% en el bienni 2015. En el cas dels autònoms s’han mantingut força estables en cinc
anys, dels 22 als 25 que hi havia al darrer trimestre de 2015.
Destaca el repunt de la Fabricació de teixits tèxtils i la bona dinàmica de l’Acabament de
cuir, fabricació d’articles de marroquineria i pelleteria.
FUSTA I SURO, PAPER I ARTS GRÀFIQUES (16-18)
En 2011 i 2012 era estable el nombre d’empreses i assalariats a les indústries del paper,
arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats. En 2013 es tancà l’any amb un
nombre molt similar d’empreses que un i dos anys enrere, tot i que al llarg del període
havien disminuït. Finalment a finals de 2015 s’han superat les 50, més que en qualsevol
moment del darrer quinquenni.
En el cas dels assalariats, el darrer bienni ha estat d’alts i baixos però el balanç de tot el
període és positiu, atès que s’han incrementat en 31 treballadors fins assolir gairebé els
1.000 a finals del darrer any.
Per contra, tot i que amb un número quantitativament molt inferior, els autònoms s’han
reduït fins els 23 en el darrer bienni després de 2-3 anys amb valors entre els 26-27
treballadors.
Han tingut increments d’assalariats la Fabricació de productes de fusta, suro, cistelleria i
espart i les de Fabricació d’articles de paper i cartró, mantenint el nombre d’empreses.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
12
QUÍMIQUES I FARMACÈUTIQUES (19-21)
La indústria química i farmacèutica va patir un ajustament de llocs de treball important al
llarg de 2011, i amb menor intensitat en 2012, passant en dos anys dels 1.064 als 863
treballadors, és a dir, és va perdre més d’un 20% de treballadors. La pèrdua en termes
d’empreses va ser de 4 de les 23 que hi havia a principi de període.
En el trienni posterior la reducció ha estat menor, el 3% de treballadors assalariats, i el
nombre d’empreses també s’ha reduït fins les 18 actuals.
El nombre d’autònoms d’aquests sectors és poc rellevant, mantenint-se per sota els 5
treballadors al llarg del període.
Dos grups d’activitats han tingut increments d’assalariats al darrer bienni, la Fabricació de
sabons, detergents i altres articles de neteja i Fabricació d’altres productes químics, en
aquests segon cas amb increment així mateix des del començament de la crisi.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
13
CAUTXÚ, PLÀSTIC I ALTRES MINERALS NO METÀL·LICS (22-23)
Ha estat molt estable el nombre d’empreses cotitzants de la fabricació de cautxú i
matèries plàstiques en tot el període analitzat, entre les 25 i 29. A finals de 2015 n’hi ha
28.
Els assalariats, d’altra banda, han tingut taxes negatives en tot el període, amb reducció
significativa del seu nombre, entre -5% i -7% cada any, passant dels 815 als 641 en
quatre anys, per recuperar-se parcialment en 2015 fins els 709 assalariats. És un dels
sectors que s’han recuperat en el darrer bienni, però menys que altres.
El nombre d’autònoms, poc rellevant, ha oscil·lat entre els 12 i 16 en tot el període,
augmentant primer, per després tornar als 12 a les acaballes de 2015.
La Fabricació de matèries plàstiques han recuperat un nombre significatiu d’assalariats al
darrer bienni després d’una important reducció als anys previs.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
14
METAL·LÚRGIA I PRODUCTES METÀL·LICS (24-25)
Ja feia quatre anys que era molt estable el nombre d’assalariats de les indústries de
fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips, de tal manera que,
comparant de desembre a desembre, mentre hi havia 1.083 treballadors en 2011, 2014
finalitzà amb 1.089. En 2015, però, hi ha hagut un important augment de treballadors fins
els 1.227.
De la mateixa manera el nombre d’empreses amb assalariats ha tingut una evolució força
estable en el primer bienni, disminuint en 2013 i recuperant-se en el darrer bienni, tot i
així la oscil·lació va ser entre 106 i 114, xifra propera a la màxima de tot el període.
Tot i que amb xifres molt menors que en el cas dels assalariats, en el cas dels autònoms
s’ha reduït clarament, partint de xifres al voltant de 58 treballadors per compte propi en
2011, a 46 a finals de 2015, any pel que sembla que s’ha tocat fons.
Diversos són els grups d’activitat amb creixement dins la Metal·lúrgia i productes
metàl·lics. Entre els que tenen un pes significatiu en termes absoluts han tingut repunts
les activitats de Tractament i revestiments de metalls i enginyeria mecànica, la Fabricació
d’articles de ganiveteria i coberts, eines i ferreteria i la Fabricació d’altres productes
metàl·lics. Altres grups de menor dimensió però que també han tingut repunts en el
nombre de treballadors han estat la Producció de metalls preciosos i d’altres metalls no
ferris i Fabricació de cisternes, grans dipòsits i contenidors de metall.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
15
PRODUCTES INFORMÀTICS, ELECTRÒNICS I ELÈCTRICS (26-27)
Els sectors de fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, els de materials i
equips elèctrics han anat recuperant el nombre de treballadors des de 2012 fins als 223
amb els que va tancar 2015, +25% només en aquest darrer any, després d’una important
disminució a finals de 2011, de 402 a 119.
El nombre d’empreses ha variat poc, per sota de 10. El nombre d’autònoms és poc
rellevant en aquests sectors.
Principalment el grup de Fabricació de components electrònics i circuits impresos és el
que ha tibat del sector d’activitat. Dos grups molt menors han tingut un lleuger increment
d’assalariats al darrer bienni, la Fabricació d’equips de telecomunicacions i Fabricació
d’aparells domèstics.
MAQUINÀRIA I EQUIPS (28)
El sectors de fabricació de maquinària i equips ha tingut una evolució estable de
treballadors assalariats en tot el període 2011-2015. Molt estable en el primer bienni,
disminuint un 3% en 2013 i augmentat en la mateixa proporció en 2014, però en 2015 ha
repuntat el nombre de treballadors arribant als 526.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
16
De la mateixa manera, més encara, el nombre d’empreses no ha sofert gaires
modificacions, de tal forma que tant a finals de 2011 com 2014 n’eren 40, amb un interval
de 37-41 al llarg del període. Però un cop més també han repuntat al 2015, fins les 44.
A finals de 2015 hi havia 17 autònoms, molt estable en els darrers anys, ara bé en el
primer bienni del període es van perdre 5 treballadors autònoms de la vintena que hi
havia.
Tres dels quatre grups d’activitat de Maquinària i equips han tingut increments
d’assalariats. Es tracta dels dos grups majoritaris, tant Fabricació d’altre tipus de
maquinària d’ús general com de Fabricació d’altres tipus de maquinària per a usos
específics. També el grup minoritari Fabricació de maquinària d’ús general ha tingut un
increment significatiu.
VEHICLES I MATERIALS DE TRANSPORT (29-30)
Segons els registres de la Seguretat Social en les activitats de Vehicles i materials de
transport, es va passar de 28 treballadors a 356 en el primer trimestre de 2012 i de 3 a 5
empreses cotitzants. Des d’aleshores els assalariats han continuat augmentant, 40% en
2013, 20% en 2014, i 15% en 2015, amb el mateix nombre d’empreses, entre 4 i 5.
El nombre de treballadors per compte propi es situa en 5 o menys en els darrers tres
anys.
Un grup d’activitat és el que aplega bona part dels assalariats del sector i és el que ha
tibat cap amunt en termes d’increments d’assalariats, es tracta de la Fabricació de
components, peces i accessoris per a vehicles de motor i els seus motors.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
17
ALTRES MANUFACTURES (31-33)
Aquest grup d’activitats recull la fabricació de mobles, les indústries manufactureres
diverses i la reparació i instal·lació de maquinària i equipaments. En termes d’assalariats
els tres pesos són semblants, sent el més gran les darreres activitats i en termes
d’empreses és la fabricació de mobles on es concentra la meitat d’activitats.
El sectors de fabricació de les altres manufactures, en conjunt, ha tingut una evolució
estable de treballadors assalariats en tot el període 2011-2015. Tot plegat hi ha 11
treballadors més, assolint els 409, quan a finals de 2011 eren 398. Les oscil·lacions han
estat molt poques, amb variacions de -4%, 3%, 4% i 0% en els darrers 4 anys.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
18
El nombre d’autònoms oscil·là entre el 43 i 45 en 2011 i posteriorment baixaren fins els
37-38, per tornar gairebé al mateix nombre a finals de 2015, amb 41.
Entre les altres manufactures amb bon comportament en el darrer bienni tenim la
Fabricació de mobles i Altres indústries manufactureres diverses. No així la Reparació de
productes metàl·lics, maquinària i equips, així però sí s’ha incrementat el nombre de
treballadors des del començament de la crisi.
ENERGIA, AIGUA I RESIDUS (35-39)
És un sector amb un nombre molt poc rellevant d’empreses. El període de quatre anys es
pot separar perfectament en dos, en un primer bienni amb 5-6 empreses, i després
gairebé sempre amb 4 empreses cotitzants segons la Seguretat Social. En termes de
treballadors assalariats també, els dos primers anys finalitzaren amb 81 ocupats. Amb les
reduccions dels tres anys següents, el nombre d’assalariats han baixat als 61. A
diferència d’altres sectors s’ha reduït el nombre de treballadors al final del període, en lloc
dels primers trimestres de 2011-2013.
No és un sector que hagi tingut un comportament positiu en el darrer bienni amb el que
en termes generals els diferents grups d’activitat tampoc. Tan sols el grup de Captació,
potabilització i distribució d’aigua ha mantingut el nombre de treballadors assalariats.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
19
2.1.2. Balanç sectorial i dinamisme exportador
El dinamisme exportador és un indicador del dinamisme empresarial. En el conjunt del
teixit empresarial de Barberà del Vallès, 57 empreses de 833, el 6,8%, declaren ser
exportadores en 2013. Si ens circumscrivim al sector industrial aquesta proporció s’eleva
al 13,1%, 31 de les 236 empreses industrials. Que sigui la taxa d’exportació superior
entre les empreses industrials és normal atès el tipus de béns que produeixen.
En el cas del Vallès Occidental el 10,3% de les empreses industrials, 335 de 3.266, són
les que declaren ser exportadores (2013).
Pel que fa a l’evolució temporal d’aquest indicador en el trienni 2011-13, la proporció
d’empreses ha oscil·lat entre el 12% i el 13% al sector industrial barberenc. En el cas de
la indústria de la comarca l’índex s’ha situat cada any en una xifra molt semblant, entre el
10,3% i 10,5%, el que confirma que hi ha 2 punts percentuals més de propensió
exportadora de les empreses industrials barberenques respecte la comarca.
Baixant a nivell sectorial el sector de les Químiques i farmacèutiques a Barberà del Vallès
és el que exporta més, un 59% de les empreses. Els segueixen els sectors de Maquinària
i equips i el del Cautxú, plàstic i altres minerals no metàl·lics.
Les agrupacions sectorials tingudes en compte en el present estudi van tenir resultats
d’explotació conjuntes positius en tots els casos, fent agregació dels comptes de pèrdues
i guanys de les empreses pertanyents a aquests sectors. A la segona fase de l’estudi
s’analitza els sectors més en detall.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
20
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
21
CONJUNT DEL TEIXIT EMPRESARIAL
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
22
CONJUNT DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
23
PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES (10-12)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
24
TÈXTIL, CONFECCIÓ, CUIR I CALÇAT (13-15)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
25
FUSTA I SURO, PAPER I ARTS GRÀFIQUES (16-18)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
26
QUÍMIQUES I FARMACÈUTIQUES (19-21)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
27
CAUTXÚ, PLÀSTIC I ALTRES MINERALS NO METÀL·LICS (22-23)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
28
METAL·LÚRGIA I PRODUCTES METÀL·LICS (24-25)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
29
PRODUCTES INFORMÀTICS, ELECTRÒNICS I ELÈCTRICS (26-27)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
30
MAQUINÀRIA I EQUIPS (28)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
31
VEHICLES I MATERIALS DE TRANSPORT (29-30)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
32
ALTRES MANUFACTURES (31-33)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
33
ENERGIA, AIGUA I RESIDUS (D-E)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
34
2.2. Anàlisi de les ocupacions contractades a la indústria
2.2.1. Pes de la contractació indefinida i anàlisi per col·lectius
PES DE LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA A LA INDÚSTRIA
Els subgrups d’ocupacions amb contractació estable més importants a la indústria de
Barberà, que aplegaren el 12% i 10% respectivament dels contractes indefinits, van ser:
- Muntadors i engalzadors en fàbriques, i els
- Peons de les indústries manufactureres.
Amb un nombre rellevant, al voltant del 5% del total d’indefinits:
- Operadors d’instal·lacions per al tractament la transformació de la fusta,
- Ferrers i treballadors de la fabricació d’eines, i
- Agents i representants comercials.
Així mateix, al voltant del 3,5% dels indefinits van ser contractacions a:
- d’Altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic,
- Enginyers, i
- Tècnics en ciències físiques, químiques, mediambientals i en enginyeries.
Quin és el pes que han tingut aquestes contractacions estables de la indústria barberenca
en el conjunt de la indústria comarcal ? Els grups d’ocupacions que tenen un 30%-35%
dels contractes indefinits de la indústria comarcal a Barberà del Vallès són:
- Directors de producció,
- Enginyers elèctrics, electrònics i de telecomunicacions,
- Especialistes en organització i administració,
- Altres agents comercials.
Tenen un important pes respecte la comarca, al voltant del 25% els grups d’ocupacions:
- Delineants i dibuixants tècnics i
- Muntadors i engalzadors en fàbriques.
Així mateix amb un pes rellevant, al voltant del 15%, són:
- Fusters (excepte ebenistes i muntadors d’estructures metàl·liques)
- Instal·ladors i mantenidors reparadors d’equips electrònics i de telecomunicacions
- Conductors d’automòbils, taxis i furgonetes, i
- Peons del transport, descarregadors i similars.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
35
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
36
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
37
GÈNERE
Les diferents ocupacions i grups d’ocupacions tenen una taxa d’estabilitat (invers de la
taxa de temporalitat) diferent. En termes generals aquelles que requereixen un nivell de
qualificació superior tenen alhora una taxa d’estabilitat superior en la contractació,
mesurada en termes de contractes indefinits respecte el total; amb excepcions.
Perquè els resultats fossin més consistents hem tingut en compte els subgrups principals
d’ocupació (vegeu taula de pàgina següent).
Així els subgrups principals del gran grup 1, són les que tenen taxes superiors, 70%-80%
en diversos tipus de Directors. En el grup 2 n’hi ha subgrups amb taxes del 40%-60%
com Professionals de les TIC, però també altres professionals com els de les Ciències
socials i la Cultura i l’espectacle, no arriben al 10%. El mateix succeeix en el grup 3, on hi
ha subgrups amb taxes superiors al 40% com Supervisors en enginyeria d’indústries
manufactureres, Representants i agents comercials, i Tècnics de les TIC; però també
altres amb taxes al voltant del 10% com Tècnics sanitaris i professionals de les teràpies
alternatives o Professionals de suport de serveis jurídics, socials i culturals.
En els Empleats comptables, administratius i similars (grup 4) les taxes són molt
homogènies, tenen una mitjana del 24%. Els dos anteriors tenien una mitjana al voltant
del 30%.
Entre els treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors (grup
5), la mitjana no ponderada encara és menor, un 12%, sent molt baix entre els contractes
a treballadors que tenen cura de les persones.
A partir d’aquí els grans grups tenen al voltant del 15% de taxa d’estabilitat contractual,
com els Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la
construcció, excepte operadors d'instal·lacions i màquines, el 18%.
Així mateix els Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors, el 17% i gràcies al
subgrup de Muntadors i engalzadors en fàbriques (29%) que tiba la mitjana cap a d’alt,
sinó estaríem parlant del 13%, com en el conjunt d’ocupacions.
Quelcom similar succeeix al gran grup Ocupacions elementals, amb el 13% de taxa
d’estabilitat, com en el conjunt d’ocupacions. Seria el 10% si no fos pels contractes al
subgrup principal Empleats domèstics, que té un 32% de contractes indefinits sobre el
total.
Són més grans les diferències entre ocupacions que no pas entre gènere, tot i que
també existeixen.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
38
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
39
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
40
Analitzant el pes de cada gènere al la contractació per ocupacions s’observen diferències
marcades i constants.
Als grans grups de Directors i gerents (grup 1), Treballadors qualificats en activitats
agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres (grup 6), Artesans i treballadors qualificats de
les indústries manufactureres i la construcció (grup 7) i els Operadors d'instal·lacions i
maquinària, i muntadors (grup 8) la gran majoria de subgrups d’ocupació tenen una
majoria de contractes indefinits dirigits a homes.
A les Ocupacions elementals (grup 9) hi ha diversos subgrups polaritzats, entre els que
més contracten a homes de forma clara, com Peons de la construcció, o Peons del
transport, i ocupacions on més es contracten a dones de forma clara, com Empleats
domèstics i Altres tipus d’empleats de neteja.
Els Tècnics i professionals científics i intel·lectuals (grup 2) i els Tècnics i professionals de
suport (grups 3) serien els grups amb més paritat mitjana, tot i que contenen subgrups
també molt polaritzats. Així hi haurien en un i altre grup, subgrups on es contracten molt
més a dones com Tècnics i professionals científics i intel·lectuals, i Tècnics sanitaris i
professionals de les teràpies alternatives, respectivament. Així mateix subgrups on es
contractes més a homes clarament com Tècnics de les ciències i de les enginyeries i
Tècnics de les TIC, respectivament.
Entre els Empleats comptables, administratius i altres empleats d'oficina (grup 4) i els
Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors (grup 5), però,
són majoria els subgrups d’ocupació on es contracta clarament en major proporció a
dones, només en alguns casos hi ha certa paritat, com entre els Empleats comptables,
administratius i Treballadors assalariats dels serveis de restauració.
GRUPS D’EDAT
La taxa de contractació indefinida (inversa a la taxa de temporalitat) és molt baixa. En el
conjunt de 2015 tant sols el 13,3% de la contractació va ser de caire indefinit. L’anàlisi per
grups d’edat mostra molt poca variabilitat respecte aquesta proporció:
- 16-24 anys: 10,8%
- 25-34 anys: 14,7%
- 35-44 anys: 13,1%
- 45-54 anys: 12,8%
- >= 55 anys: 13,3%
- Total: 13,3%
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
41
En el total de l’economia 143 grups d’ocupacions a 2 dígits tenen contractes en 2015 a
Barberà del Vallès, 100 dels quals 10 contractes o més.
En el cas de les activitats de la indústria hi ha 83 grups amb contracte, dels quals 40
tenen 9 o més contractes.
NIVELL ACADÈMIC – QUALIFICACIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA
La mesura del nivell acadèmic registrada als contractes laborals no és prou acurada com
per analitzar el nivell acadèmic per ocupacions contractades. Així doncs cal cercar vies
alternatives per quantificar el nivell acadèmic. El resultat és que a nivell municipal les vies
d’anàlisi del nivell acadèmic de la població contractada són molt reduïdes, si no fem una
enquesta a mida. Ens queden els Censos de Població, bàsicament.
Una opció d’entrada és analitzar la qualificació de la població activa de 25 a 64 anys, per
després anar més al detall analitzant la formació de la població ocupada per ocupacions.
Existeix un ampli consens al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la
població fos més competitiva, i que per això calia augmentar el nivell de qualificació i
formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el
centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
42
Per analitzar el nivell acadèmic, dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als
estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de
nivell d’instrucció. La població activa al Cens està desglossada en els ítems: ocupat,
aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25
anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis
de la població activa.
Pel conjunt de Catalunya els resultats mostren que el gruix majoritari de la població
activa, 39,3%, té un nivell acadèmic equivalent a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO)
o menys. El segon gran grup te d’estudis mitjans, Batxillerat, Formació professional o
equivalent, 32,9%; i en tercer lloc la població activa amb estudis universitaris, el 27,8%.
S’ha fet una anàlisi per poder comparar Barberà del Vallès no només amb Catalunya sinó
també amb altres municipis de dimensió mitjana. Tot i que el Cens 2011 va ser en realitat
una macroenquesta els resultats de l’anàlisi són vàlids atès la dimensió d’aquests
municipis analitzats i el nivell de creuament de variables (població activa, edats 25-64 i
tres nivells acadèmics).
Per establir una posició relativa respecte Catalunya, , hem realitzat un índex tot ponderant
amb un 1 la formació bàsica/obligatòria, un 2 la formació secundària postobligatòria i un 3
la formació universitària. L’argument per a la ponderació parteix del supòsit que els
beneficis de l’increment de la qualificació de cada persona promou un augment del valor
del capital humà actiu del país. Quant més formació individual més ocupabilitat i alhora
major competitivitat. En definitiva que l’òptim per l’individu es tenir un nivell acadèmic
quant més alt millor i si això és bo per l’individu és bo pel territori al qual pertany.
Com a resultat de l’ordenació dels municipis tinguts en compte (de la Xarxa del Perfil de
Ciutat) en funció de l’índex, una majoria estarien per sota de l’índex de Catalunya, entre
ells Barberà del Vallès, i només minoria per sobre (vegeu gràfic anterior). Barberà del
Vallès destacaria en el nivell acadèmic d’estudis mitjans, però amb un pes relativament
baix de població amb estudis universitaris.
***
En una segona etapa dins de l’estudi es copsarà indirectament, en funció de les
ocupacions contractades, el nivell de qualificació que demanden les activitats industrials i
es contrastarà amb la informació disponible dels col·lectius, registres de demandants
d'ocupació, principalment dels usuaris del Servei Local d'Ocupació.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
43
2.2.2. Ocupacions contractades als sectors industrials
PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES (codi 10-12)
Sector amb molta contractació, 18% del total i 42% de la indústria, ara bé, amb molta
contractació temporal, de fet tant sols el 2% es tracta d’indefinits.
L’ocupació generada es centra en els Peons de les indústries manufactureres. A distància
els Mossos d’equipatge, i per sota els 100 contractes, però més de 10: Conductors
propietaris i Conductors assalariats, Peons de la Pesca i Matadors i treballadors de les
indústries càrnies.
TÈXTIL, CONFECCIÓ, CUIR I CALÇAT (codi 13-15)
El sector tèxtil, confecció, cuir i calçat tant sols ha suposat la contractació de l’1% del total
i 2% de la indústria en 2015, però amb un 18% de contractació indefinida.
Destaquen els Peons de les indústries manufactureres i els Operaris de màquines per a
la fabricació del calçat, marroquineria i pell, les dues úniques ocupacions amb més de 10
contractes, gairebé tots de caire temporal.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
44
FUSTA I SURO, PAPER I ARTS GRÀFIQUES (codi 16-18)
Bon nivell de contractació, 7% del total i 16% del sector industrial. Dels aproximadament
1.000 contractes, 91% temporals i 9% indefinits. Quatre ocupacions van aplegar més de
100 contractes cadascuna, i van tenir un pes relatiu respecte el total del:
- 27%, Operaris de màquines per a fabricar productes de paper i cartró,
- 19%, Peons de les indústries manufactureres,
- 15%, Peons del transport de mercaderies i descarregadors, i
- 10%, Treballadors de processos d’enquadernació.
Altres ocupacions que van tenir entre 40 i 20 contractacions van ser les d’Operadors de
carretons elevadors, Treballadors de processos d’impressió, Fusters (excepte ebenistes) i
Classificadors de residus, operaris d’ecoparc i recollidors de ferralla.
QUÍMIQUES I FARMACÈUTIQUES (codi 19-21)
D’uns 400 contractes, 14% d’indefinits, que representen el 3% del total del teixit
empresarial i el 6% de la indústria.
Els Peons de les indústries manufactureres van ser majoritaris, amb 186 o gairebé la
meitat del sector, i a distància els 50 contractes d’Operaris de màquines per a fabricar
productes farmacèutics. Altres ocupacions entre 20 i 10 contractes cadascun van tenir
com a objecte les ocupacions de Tècnics i analistes de laboratori en química industrial,
Empleats administratius amb i sense tasques d’atenció al públic i Operadors de plantes
industrials químiques.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
45
CAUTXÚ, PLÀSTIC I ALTRES MINERALS NO METÀL·LICS (codi 22-23)
També en aquest sector bona part dels contractes han estat de Peons de les indústries
manufactureres, el 69% dels 705, gairebé tots temporals. Val a dir que és un sector
rellevant en termes de contractes, 5% del total i 11% del sector industrial.
Els segueixen els contractes a tres ocupacions Operaris de màquines per a fabricar
productes de material plàstic, els Caps i oficials de màquines, i Empleats administratius
amb o sense tasques d’atenció al públic, cadascuna de 60 a 30 contractes
aproximadament, respectivament.
METAL·LÚRGIA I PRODUCTES METÀL·LICS (codi 24-25)
Un de cada tres contractes en 2015 en aquest sector va ser de Peons de les indústries
manufactureres, 32% del total, seguit per altres ocupacions amb un pes significatiu, 70-40
contractes:
- Treballadors de la fabricació d’eines, mecànic-ajustadors, modelistes i matricers, 13%,
- Instal·ladors de tancaments metàl·lics i fusters metàl·lics, 8%,
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
46
Altres ocupacions amb 30-20 contractes aproximadament els Ajustadors i operaris de
màquines-eina, Soldadors i oxitalladors, Ordenances i Empleats administratius.
PRODUCTES INFORMÀTICS, ELECTRÒNICS I ELÈCTRICS (codi 26-27)
Baixa rellevància en la contractació laboral respecte el total, 1%, i respecte el total
industrial, 2%. La distribució està menys concentrada que les ocupacions d’altres sectors.
Les tres ocupacions principals són Oficials, operaris i artesans d’altres oficis, Peons de
les indústries manufactureres, i Operaris de màquines per a fabricar productes de
material plàstic, cadascun amb un pes entre 17%-15%, respectivament.
MAQUINÀRIA I EQUIPS (codi 28)
Baixa rellevància en la contractació laboral respecte el total, 1%, i respecte el total
industrial, 3%. Una mica més d’un terç dels contractes industrials de l’any, el 37%,
corresponien a Peons de les indústries manufactureres, amb 75 contractes. A distància,
altres 2 ocupacions tenien 12-10 contractes, d’Ajustadors i operadors de màquines eina i
Mecànics i ajustadors de maquinària agrícola i industrial.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
47
VEHICLES I MATERIALS DE TRANSPORT (codi 29-30)
També relativa baixa rellevància en la contractació laboral respecte el total. El sector
realitzà el 5% dels contractes de la indústria en 2015, el 2% de l’economia global.
L’ocupació que amb escreix va destacar va ser la d’Assembladors d’equips elèctrics i
electrònics, 75% del total, i a distància la d’Agents de compres, 12%, i dues ocupacions
d’Enginyers, 6% conjuntament.
ALTRES MANUFACTURES (codi 31-33)
El sector ha representat el 3% dels contractes industrials en 2015. El 41% corresponen a
Peons de les indústries manufactureres, el 16% Peons del transport de mercaderies i
descarregadors, i un 6% tant Empleats administratius sense tasques d’atenció al públic
com Mecànics i ajustadors de maquinària agrícola i industrial, com Altres operadors
d’instal·lacions i maquinària fixa.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
48
ENERGIA, AIGUA I RESIDUS (codi 35-39)
Atesa la dimensió dels sector ha contractat poc també respecte el total, bàsicament
Escombriaires i afins, i Peons de les indústries manufactureres.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
49
3. Col·laboració amb agents representants del teixit industrial i agents institucionals
S’està fent un esforç per enfortir lligams i crear-ne de nous amb agents representants del
teixit industrial i agents institucionals del territori. En aquest capítol es descriuen les
actuacions que s’han dut a terme1
, tant en un sentit com en l’altre.
3.1. Agents representants del teixit industrial i empresaris/ies
PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL 2015-2019
El Pla d’Actuació Municipal 2015-2019 recull com a línies d’actuació dins l’eix “2.
Activació de l’economia local i lluita contra l’atur” impulsar un model productiu i econòmic
alternatiu, fomentant el cooperativisme i altres projectes innovadors, donar suport al teixit
industrial que promogui treball digne i sigui respectuós amb el medi ambient, entre altres,
que persegueixen la voluntat d’apropament al teixit empresarial i als agents representants
del mateix.
AGENDA REGIDOR DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, COMERÇ I OCUPACIÓ
Alineat amb l’actuació d’enfortir lligams amb el teixit empresarial, el Tinent d’Alcaldia de
Desenvolupament econòmic, Comerç, i Ocupació, ha endegat una sèrie de visites a
empreses industrials, acompanyat de Tècnics d’Empresa. En algun cas aquestes visites
han estat acompanyades així mateix de l’Alcaldessa i el Tinent d’Alcaldia de Territori i
Mediambient. Visites realitzades:
15/12/15 Triana Pharma, S.L. Director Gerent 15/12/15 Provital Group Gerents 26/01/16 Bossar Packaging, S.A. Directora Màrqueting i Director Gerent 03/02/16 CISVASA Gerent 23/02/16 Kao Corporation, KCE Vicepresident 08/03/16 NOVARTIS Farmacèutica, S.A. Director General 08/03/16 Hipertin Cosmetic, S.L. Director General i Director de planta Pendents de confirmar data, per març o abril: Policolor LGR, Gerent Flexor, S.A. Sr. ? Xocolates Soler, Sr. Alejandro Baldassarri
1 Quan l’actuació es realitza en el marc d’un programa aquest s’especifica
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
50
METALVALLÈS – MAGNETTI MARELLI – AJUNTAMENT DE SABADELL I CASTELLAR DEL VALLÈS
Entre les tasques de prospecció de tècnics d’empresa i prospectors es copsà que
l’empresa Magnetti Marelli tenia necessitat d’incorporar nou personal a la seva plantilla.
L’empresa va manifestar la voluntat de participació al projecte Metall-Vallès que es va
posar en marxa en 2015, conjuntament amb els Ajuntament de Sabadell i Castellar del
Vallès.
En el marc del projecte s’han convocat persones per sessions grupals, i mitjançant un
procés de selecció seran entrevistades per l’empresa per seleccionar un total de 60
candidats que es formaran a l’abril de 2016 a les seves instal·lacions. Les persones que
superin amb avaluació positiva la fase de formació prèvia de 200h, podran iniciar el
contracte en els mesos posteriors, cap el juny.
Fruit d’aquesta enfortiment de la col·laboració amb el teixit industrial també es contempla
la selecció de personal o l’obertura a partir de maig de 2016 d’una convocatòria per a
empreses per sol·licitar ajuts de fins a 1.500€ per a la contractació de personal, entre
d’altres coses. Tot plegat partint d’un treball previ de detecció de necessitats del sector,
basat en una part en les visites de tècnics de l’administració a 75 empreses i les
entrevistes als seus responsables.
Al llarg de 2015 s’ha informat l’empresa de diferents possibilitats de col·laboració, no
només d’aquest programa sinó també d’altres possibilitats d’articulació de contractació
subvencionada de treball.
SECTOR QUÍMIC, FARMACÈUTIC, PLÀSTIC I AFINS – AJUNTAMENTS TERRASSA I RUBÍ
Per a aquesta iniciativa, les tres entitats estan desenvolupant una sèrie d’actuacions que
tenen per objectiu promoure la col·laboració público-privada en el teixit industrial i
fomentar l’ocupació en els sectors químic, farmacèutic, del plàstic i afins.
Els mesos de juliol i setembre de 2015 s’inicien les primeres reunions de caire tècnic
entre les 3 entitats per conèixer les diferents actuacions previstes en el Projecte i que
s’hauran de definir i concretar en funció de les necessitats detectades a les empreses
durant la prospecció. Cada municipi realitzarà l’atenció a les empreses col·laboradores
del seu àmbit territorial.
Des de Barberà Promoció es dissenya una difusió del Projecte a empreses del sector
químic i del sector del plàstic donada l’experiència de l’entitat en aquests sectors a través
de formacions i programes anteriors: FOAP “Operacions bàsiques en planta química” i
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
51
Programa Joves per l’Ocupació “Operari en injecció de termoplàstics”. La difusió es
realitza entre el 26 i el 28 d’octubre de 2015.
Com a resultat, es comencen a fer visites a empreses en què s’explica l’objectiu del
Projecte i les diferents actuacions previstes, i que permeten escoltar i recollir les seves
necessitats de personal: definició dels perfils professionals que necessiten, tipus de
formació requerida,... principalment. Algunes d’aquestes visites es fan conjuntament amb
els tècnics de les altres entitats.
La difusió realitzada també afavoreix la captació d’ofertes d’algunes empreses d’aquests
sectors: Simon Connect SL (Martorelles), Nova Corbyn SA (Parets del Vallès), Plásticos
Plari SA (Granollers), Industrias Plásticas Triana SA (Barberà del Vallès) i Vasalplast SL
(Granollers), totes elles de la indústria del plàstic, manifesten que tenen necessitats de
personal -a curt o mig termini- en l’àrea de producció.
Una de les visites es fa a mitjans de novembre a l’empresa NIFCO PRODUCTS ESPAÑA
SL, del sector del plàstic i de Terrassa, que des de Barberà Promoció ja coneixíem per
l’experiència de pràctiques en el Programa Joves per l’Ocupació (convocatòria 2014) i
que ja havia avançat anteriorment que hi havia la previsió d’incorporar a persones a com
a operaris d’injecció de plàstic. Aquesta visita la fan conjuntament els tècnics prospectors
de Foment de Terrassa i Barberà Promoció. L’empresa confirma i detalla que preveu la
incorporació d’un grup de persones com a operaris d’injecció de plàstic a mig termini i
valora molt positivament el Projecte perquè pot donar resposta a les seves necessitats.
S’acorda que l’empresa ha de definir molt bé i facilitar els continguts que haurà de tenir la
formació rebuda per part de les persones participants amb intenció de ser contractades
posteriorment.
A fi de concretar més la informació que permeti dissenyar una acció formativa a mida per
a l’empresa, es fa una segona visita a finals de novembre en què es veu la planta de
producció i en què s’expliquen les tasques que hauran de fer les persones que, un cop
formades, podran ser contractades posteriorment. S’acorda que l’empresa facilitarà el
que seran els continguts de l’acció formativa en funció de les seves necessitats. Per tant,
l’acció formativa a dissenyar serà totalment a mida del que l’empresa necessita. Hi
participaran unes 15 persones.
Com a exemple d’enfortiment de la coordinació amb els altres dos Ajuntaments, s’acordà
també planificar com a acció formativa els Certificats de Professionalitat d’Operacions
bàsiques en planta química i el d’Elaboració de productes farmacèutics i afins.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
52
JOVES PER L’OCUPACIÓ INJECCIÓ PLÀSTIC – ASCAMM
Per al projecte Joves per l’Ocupació es va col·laborar amb la Fundació ASCAMM, més
enllà de la seva tasca com a entitat formadora experta en injecció de plàstic. Dos
professionals de l’entitat també van realitzar una entrevista de selecció entre els 25 joves
interessats (febrer 2015), després de la primera xerrada informativa (gener 2015), on
també van participar representants de la Fundació ASCAMM.
A priori quan es va pactar la formació professionalitzadora el responsable de formació de
Fundació ASCAMM es va comprometre a donar facilitats per a permetre als joves un
major aprofitament de la sala de màquines, que per grandària resultava difícilment
accessible per al grup sencer. Ja iniciada la formació professionalitzadora, la persona
que va ocupar el càrrec va comentar que no era possible desdoblegar el grup o seguir els
plans pactats amb anterioritat, per la qual cosa durant les classes pràctiques havia massa
joves a la sala de màquines i això dificultava la visió de tots ells amb el conseqüent
increment de problemes de conducta. L’enfortiment de la col·laboració, tot i les
incidències propicià durant el programa formatiu que els joves van estar a les
instal·lacions de Fundació Barberà Promoció durant el mes de març i a les instal·lacions
de Fundació ASCAMM durant abril, maig i juny.
Pel seguiment de la formació es van establir reunions freqüents amb la responsable de
formació de l’empresa, amb alguns docents o personal implicat en la formació des de
Fundació ASCAMM.
En la fase de promoció de la participació d’empreses en el programa, Fundació ASCAMM
realitza el dia 05/03/2015, paral·lelament a l’inici de la Formació professionalitzadora, una
primera difusió del Programa a empreses de la seva base de dades, informant de les
actuacions previstes en el programa i de la possibilitat que les empreses puguin optar a
una subvenció en cas de contractar-ne algun dels joves.
Amb les 9 empreses interessades vam signar el conveni de col·laboració i es visitaren per
informar de tots els detalls i actuacions previstes en el programa Joves de l’Ocupació, del
contingut formatiu de la Formació professionalitzadora d’Operari tècnic en injecció de
plàstic i de la subvenció prevista en el programa per a aquelles empreses interessades en
contractar a algun dels joves participant.
Veient, doncs, aquesta exigua resposta per part de les empreses, des de Fundació
Barberà Promoció es dissenya també una nova difusió del programa Joves per
l’Ocupació a empreses del sector amb la col·laboració de l’Associació d’Industrials del
Plàstic de Catalunya (AIPCNET). L’Associació, un cop informada del Programa i de les
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
53
actuacions que preveu, fa difusió del mateix a totes les seves empreses associades (la
base de dades, més o menys actualitzada, consta de 938 empreses a tota Catalunya).
Un cop realitzada aquesta difusió, des de Fundació Barberà Promoció es fan trucades de
reforç amb criteris de proximitat de les empreses al municipi de Barberà del Vallès. És a
dir, primer es truquen a empreses del mateix municipi i de municipis més propers per
mica en mica anar ampliant el radi de proximitat.
Com a resultat d’aquesta difusió per promocionar la participació d’empreses en el
Programa, algunes ofereixen la seva disponibilitat per acollir alumnes en pràctiques i
d’altres contacten, posteriorment, amb Fundació Barberà Promoció per informar d’ofertes
de treball donat el coneixement que ara tenen del Programa i sabent que hi ha un grup de
joves formats específicament en l’ocupació d’operari d’injecció de plàstic.
En relació als resultats obtinguts, com hem vist, el fet de no obtenir una resposta gaire
positiva per part de les empreses -parlant en termes de necessitats de personal- un cop
realitzada la difusió per part de Fundació ASCAMM, fa que Barberà Promoció hagi de
reforçar l’aproximació del Programa Joves per l’Ocupació a les empreses mitjançant una
prospecció específica. Això permet conèixer més en profunditat en quins territoris hi ha
ubicades empreses que tenen com a activitat la transformació del plàstic en el seu
processos productius. Igualment, aquesta prospecció específica realitzada des de
Barberà Promoció possibilita establir contacte amb l’Associació d’Industrials del Plàstic de
Catalunya (AIPCNET), la col·laboració de la qual mitjançant la difusió del Programa a les
seves empreses associades fa possible també que aquestes empreses estiguin
informades del Programa i de la formació específica dels joves participants com a
operaris d’injecció de plàstic.
Cal destacar que moltes de les empreses contactades valoren molt positivament, tot i no
tenir en el moment del contacte una necessitat específica d’incorporació de personal, el
fet que s’hagi impartit una formació específica d’Operari en injecció de termoplàstics
perquè habitualment tenen dificultats per trobar personal format específicament en
aquesta especialitat.
JOVES PER L’OCUPACIÓ – CLUSTER PACK + PIMEC LOGÍSTICA
En relació a aquest projecte s’ha fet difusió a les empreses sòcies del Clúster del
Packaging i de la PIMEC Logística, per tal d’informar del programa, sensibilitzar de cara a
la detecció de necessitats, ja treballada des de les dues entitats col·laboradores, i
concertar visites per informar de la possibilitat de la seva participació en les diferents
fases del projecte: visites, xerrades, pràctiques i contractació.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
54
L’entitat ha signat un nou conveni per a gestionar coordinadament la derivació de jovent
al programa i el compromís de fer arribar aquesta informació als equips directius i
psicopedagogs respectius i l’intercanvi de metodologies, amb les entitats públiques que
són l’Institut de la Romànica, Institut de Can Planes, l’Escola d’Adults i l’EAP (Equip
Atenció Pedagògica) que actuen en el nostre municipi amb accions relacionades amb
jovent.
FEM OCUPACIÓ - CCVOC
En el marc del Programa Fem Ocupació per Joves, atorgat al Consell Comarcal del
Vallès Occidental per la Generalitat de Catalunya, es seleccionaran joves que, previ una
formació de 150 hores, els joves que obtinguin avaluació positiva, seran contractats per
l’empresa Troqueleria Dover de Barberà del Vallès.
Les tasques a realitzar seran fabricació i manipulació de peces, fer ús de les eines i
tècniques de tractament de peces, estampació i embalatge de peces.
ASSOCIACIÓ EMPRESARIS – POLÍGON A
L’Àrea de Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació ja tenim col·laborem amb la
majoria d’empreses del l’Agrupació d’Empresaris del Polígon A de Barberà del Vallès. Ara
bé, en el proper 2016 es pretén un apropament a l’Agrupació en sí.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
55
ACTUACIONS D’APROPAMENT AL TEIXIT EMPRESARIAL REALITZADES AMB DATES CONCRETES:
Gener-Març 2015
REUNIÓ ÀMBIT B30 AMB CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
La Comissió Executiva de l’Àmbit B30 va presentar al Conseller de Territori i Sostenibilitat
de la Generalitat de Catalunya, les conclusions l’informe d’actuacions en infraestructures i
mobilitat. Es proposen 62 actuacions prioritàries consensuades per 23 ajuntaments
juntament amb empreses, centres tecnològics i recerca, universitats, organitzacions
empresarials i sindical que permetrien guanyar més competitivitat, no només del corredor
de la B30 sinó també de tot Catalunya, l’Estat i el Sud d’Europa. El conseller de Territori i
Sostenibilitat, va reconèixer la importància del corredor de la B30 i va assegurar que
continuarà realitzant accions de govern amb el Ministeri de Foment perquè és
l’administració que té competència directe d’un ampli ventall de les actuacions
proposades en aquest informe.
EL CONSELL GENERAL DE L’ASSOCIACIÓ ÀMBIT B30 APROVA EL PLA DE TREBALL 2015
L’Associació Àmbit B30 va celebrar el Consell General en el qual es va aprovar, entre
d’altres temes, treballar en col·laboració amb la Generalitat en el marc del projecte
europeu RIS3. També es posa en marxa el Fòrum B30 que té com a finalitat consensuar
aquelles actuacions prioritàries en l’àmbit de la indústria, la innovació i la manufactura
avançada per tal que l’àmbit de B30 sigui més competitiu.
Noves línies de treball:
- Projecte RIS3
- Creació del Fòrum B30
Al mes de gener realitzar reunió informativa amb representants de l’Àrea de Planificació
Territorial de la Generalitat de Catalunya. El subdirector va exposar els plans directors
urbanístics que la Generalitat considera estratègics per les seves potencialitats de
dinamització econòmica i de projecció internacional, que estan situats a l’Àmbit de la B30
i que es consideren motor de desenvolupament econòmic i d’atracció d’empreses.
NODUS BARBERÀ ACULL EL II CONGRÉS DE VIRTUALITZACIÓ I MOBILITAT EMPRESARIAL
Fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Barberà del Vallès i l’Ajuntament de Sant
Quirze del Vallès amb 101 Consulting, es va celebrar el 20 de novembre el II Congrés de
virtualització i mobilitat empresarial dins del Projecte i-Vallès de foment de la innovació
empresarial.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
56
El Centre de Negocis Nodus Barberà va ser l’amfitrió d’una jornada tecnològica on es van
mostrar les diverses tecnologies dels diferents fabricants líders en la indústria, i es van
realitzar algunes demostracions de les diferents solucions que ofereix avui en dia el cloud
computing, la mobilitat de dades i els entorns virtuals.
FÒRUM RETAIL+D AL CENTRE DE NEGOCIS NODUS BARBERÀ
Primera edició del Fòrum Retail+D al Centre de Negocis Nodus Barberà del Vallès.
Durant la jornada es van poder visitar un showroom on 15 empreses de referència en la
innovació i la dinamització comercial van mostrar els seus productes, eines i línies de
treball. Cal destacar que el Fòrum, que va rebre l’assessorament de la consultora
especialitzada en comerç i innovació J3B3 Econòmics SL i la consultora de mercats
Fica’t, vol celebrar-se biennalment.
RETAIL TOUR DE BILBAO
Sessió formativa a la ciutat de Bilbao, adreçada als comerços i empreses de serveis del
municipi. Amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge de tècniques de presentació de
producte i conèixer el comerç de proximitat d’altres ciutat, es va reunir a diversos
comerciants de Barberà, entre els quals es trobaven els guanyadors del Concurs
d’Aparadors de Nadal de 2014, per participar en el Retail Tour. Van tenir una perspectiva
actual del comerç de proximitat de Bilbao, realitzant visites guiades per diversos mercats,
així com conèixer in situ els elements innovadors i les tendències actuals del comerç
associat amb el que compta la ciutat basca.
Juliol 2015
CONSELL METROPOLITÀ DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Amb la constitució del nou Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(AMB) pel mandat 2015-2019, màxim òrgan de govern de l’AMB, Barberà del Vallès
mostrà l’oferiment de cooperació com a voluntat manifesta de pertinença al col·lectiu i de
defensa de la singularitat de Barberà del Vallès.
SIMBIOSI INDUSTRIAL A BARBERÀ DEL VALLÈS
La Simbiosi Industrial aplica el principi de l’economia circular o col·laborativa.
L’Ajuntament de Barberà del Vallès va posar en marxa el projecte de “Simbiosi Industrial:
Revaloritza els teus recursos sobrants” per tal de propiciar aquest tipus de col·laboracions
entre les indústries situades als polígons. Conjuntament amb l’Ajuntament de Sabadell la
iniciativa s’emmarca dins de la col·laboració conjunta dels dos municipis i segueix la línia
que marca la UE a l’Horitzó 2020 que té com a prioritat fomentar la col·laboració entre les
empreses. Aquest projecte té un fort accent d’innovació social, i compta amb el suport del
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
57
SOC- Generalitat de Catalunya i ha obtingut el reconeixement de la Diputació de
Barcelona com l’únic projecte capdavanter que tracta la Simbiosi Industrial al teixit
productiu local. El projecte contempla una intensa tasca de comunicació per donar a
conèixer la Simbiosi Industrial, ja que és una pràctica poc coneguda entre l’empresariat, i
que serà seguida per una exposició itinerant que visitarà les principals empreses del
municipi per explicar el concepte de la Simbiosi industrial i com aquest nou model de
negoci pot aportar avantatges per a l’empresa. Hi haurà 100 empreses assessorades
respecte a la simbiosi industrial i la gestió eficient dels recursos sobrants.
Com a exemple s’ha enfortit la col·laboració amb l’empresa Hipertin, que ha signat un
conveni de col·laboració, i apareixerà en un vídeo de Simbiosi industrials que s’està
editant, com a exemple de bones pràctiques en la gestió de residus. Així mateix
s’involucraran a la campanya de simbiosi industrial del 2016 amb l’elaboració del mapa
de recursos que es vol impulsar des de l’àmbit d’empresa de la Regidoria. Així mateix el
Regidor Pere Pubill els farà una visita per reforçar la relacions d’entesa.
ESTALVI ECONÒMIC I PLANIFICACIÓ FISCAL
Prop de 20 persones representants de diferents empreses de la ciutat van participar en la
Masterclass “Estalvi econòmic amb una planificació fiscal” promoguda per la Regidoria de
Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.
La sessió, orientada a donar punts claus sobre el sistema financer espanyol i com
planificar l’any de manera que es pugui reforçar l’estalvi.
APROPANT LES EMPRESES AL MÓN DE LA R+D+I DE LA UPC
L’Ajuntament de Barberà del Vallès i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès van
promoure una visita institucional d’una delegació empresarial a les instal3lacions del
campus universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ubicat a la ciutat
veïna de Terrassa.
La visita s’emmarca dins del projecte i-Vallès, i té per objectiu que les empreses amb
ganes d’impulsar algun projecte innovador poguessin conèixer de primera mà i a peu de
laboratori, l’activitat de Recerca i Desenvolupament (R+D) dirigida a la indústria que
promou la UPC, sota la marca BarcelonaTech.
La col·laboració entre l’empresa i el món acadèmic i de recerca és clau al nostre municipi
perquè permet al teixit productiu avançar-se als seus competidors, a guanyar quotes de
mercat i, fins i tot, a prendre posició internacionalment.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
58
La delegació empresarial del municipi la integraven empreses com els fabricants de
plantilles esportives Flexor, la química Provital Grou, Plàsticos Triana i Policolor al costat
d’ABB, Carinsa o E2M de Sant Quirze.
Setembre 2015
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Jornada conjunta amb l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, formant part del projecte
d’innovació empresarial i-Vallès. La jornada centrada en explicar al teixit empresarial com
es poden beneficiar de les ajudes que es preveuen en el “Pla nacional d’accions de
eficiència energètica 2014-2020”. Col·laboració del “Clúster d’Eficiència energètica de
Catalunya (CEE) a la jornada per desgranar el programa i oferir in situ l’assessorament a
empreses que vulguin adreçar alguna sol·licitud. Assessorament gratuït a les empreses
participants a a la jornada.
INSPECCIÓ D’HISENDA
L’àrea de dinamització empresarial de la Regidoria de Promoció econòmica de
l’Ajuntament, organitzà aquesta sessió informativa relativa a la gestió empresarial amb el
títol “10 bones pràctiques que t’ajudaran a preparar-te per a una Inspecció d’Hisenda”.
Octubre – Novembre 2015
REUNIÓ DEL CONSISTORI BARBERENC AMB PIMEC VALLÈS OCCIDENTAL
L’objectiu d’aquesta reunió ha estat, entre d’altres, establir una primera presa de contacte
amb la patronal a la comarca.
PIMEC és una de les patronals que representen les micro, petites i mitjanes empreses i
els autònoms de Catalunya.
L’alcaldessa de Barberà del Vallès, Sílvia Fuster Alay, i el tinent d’Alcaldia de
Desenvolupament Econòmic, Comerç i Ocupació, Pere Pubill i Linares han mantingut una
trobada am ble president de PIMEC Vallès Occidental, Francesc Elías Bures, el delegat
territorial patronal PIMEC, Miquel Martínez Setien, i Jaume Maranges Bonastre, president
de PIMEC Comerç Vallès Occidental.
A la reunió també hi van ser presents el president de l’associació de Comerciants de
Barberà del Vallès, Alfonso Alharilla Ortega acompanyant de diferents membres de
l’Associació.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
59
SABADELL, BARBERÀ, CASTELLAR I SANT QUIRZE IMPULSEN UN PROJECTE PER OPTAR A
FONS EUROPEUS
Els Ajuntament de Sabadell, Barberà, del Vallès, Castellar i Sant Quirze impulsen un
projecte per alinear-se en una mateixa direcció i concretar part de l’estratègia de futur del
territori i optar a fons europeus. L’aposta conjunta es centra en el disseny en sistemes industrials. Amb el suport d’agents locals, han treballat conjuntament per identificar
l’especialització econòmica amb millor potencial d’innovació i més opcions per accedir als
fons europeus de cohesió 2014-2020, adreçats a millorar el desenvolupament econòmic i
la competitivitat territorial. I s’ha decidit que la millor aposta és el disseny en sistemes industrials. Aquesta estratègia territorial de futur s’ha presentat recentment davant
representants d’empreses, universitats, agents d’innovació i associacions empresarials.
La presentació de l’aposta pel disseny en sistemes industrials s’ha fet en el marc d’una
reunió celebrada a Fira Sabadell amb la participació de l’Alcalde de Sabadell, l’Alcaldessa
de Barberà del Vallès, els regidors de Nova Economia de Sabadell, el Tinent d’Alcaldia de
l’Àrea d’economia i Serveis Interns de Sant Quirze del Vallès, i la regidora de
Desenvolupament econòmic de Castellar del Vallès.
La definició d’aquesta especialització és una condició imprescindible per presentar-se a la
propera convocatòria d’ajuts en el marc de l’estratègia d’especialització intel·ligent en
investigació i innovació o RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy)
de la Comissió europea. A la pràctica, els projectes d’especialització RIS3 constituiran
una eina fonamental per a la distribució dels fons europeus i serà una condició perquè
cada regió pugui ser-ne beneficiària.
En aquesta línia, la Unió Europea va demanar a tos els governs regionals, entre ells el de
Catalunya, que per accedir als nous fons europeu elaboressin la seva estratègia regional
d’innovació per a l’especialització intel·ligent,. En aquest sentit, la Generalitat de
Catalunya va elaborar el RIS3 CAT on defineix el marc estratègic d’aquesta
especialització. Mitjançant els Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial
(PECT) es preveu que diferents àrees del territori català escullin quin o quins són els
àmbits sectorials (entre els set definits per la Generalitat de Catalunya) que millor
defineixen el seu ADN i que contribuiran a transformar el territori sobre un model de
creixement econòmic intel·ligent i integrador, d’acord amb l’estratègia europea. Seguint
les pautes marcades i com a administració amb competències per encapçalar un projecte
específic pel territori, des de l’Ajuntament de Sabadell, conjuntament amb el de Barberà
del Vallès, Castellar del Vallès i Sant Quirze del Vallès, ja s’ha fet una aposta conjunta.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
60
Novembre 2015
SIGNATURA DE CONVENI DEL PROJECTE METALL VALLÈS. SABADELL, BARBERÀ DEL VALLÈS I
CASTELLAR DEL VALLÈS S’ALIEN PER POTENCIAR EL SECTOR METAL·LÚRGIC
El projecte Metall Vallès forma part del programa Ocupació a la indústria local, que
impulsa la Diputació de Barcelona per millorar la competitivitat econòmica i generar llocs
de treball.
El projecte es durà a terme a Sabadell, Castellar i Barberà. Tres municipis amb una alta
presència d’empreses metal·lúrgiques. L’Alcaldessa de Barberà del Vallès, s’ha mostrat
il·lusionada amb el projecte i ha revelat que l’empresa Magneti Marelli ja s’ha
compromès a incorporar a la seva plantilla els treballadors que acabin la formació amb
bons resultats.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
61
ACTUACIONS D’APROPAMENT AL TEIXIT EMPRESARIAL COREALITZADES PER L’AODL
FOMENT DE L’EXPORTACIÓ I LA INTERNACIONALITZACIÓ
Treball realitzat per l’AODL de l’Àrea. En el pla de treball es va plantejar la realització
d’una jornada de reforç de les xarxes de negoci i contactes internacionals amb l’objectiu
que les empreses industrials trobin contactes, agents o representacions internacionals
que els permeti reforçar les ventes i les exportacions. La jornada no es va materialitzar
aquest any 2015. Un partner destacat i estratègic per a la realització de la jornada era el
Col·legi oficial d’Agents comercials de Barcelona (COACB) i les cambres de comerç
europees. La jornada pivotava en aquest organisme que finalment ha mostrat tenir altres
interessos. No obstant, el treball ha estat present al llarg de l’any i les converses i
reunions han servit per posar les bases d’una bona entesa amb el Col·legi que permetrà
impulsar l’acció l’any 2016.
També es va plantejar realitzar un monogràfic per explorar i conèixer les possibilitats que
ofereix un mercat que sigui d’interès per al conjunt d’empreses industrials de Barberà del
Vallès. Es va realitzar una enquesta per conèixer les capacitats exportadores de les
empreses i quins són els mercats de més interès. En funció dels resultats s’havia
d’escollir un monogràfic per explorar les vies d’accés i les potencialitats que presenten
aquests mercats. La iniciativa estava orientada a l'ampliació de les destinacions de les
exportacions i a la diversificació de la tipologia de productes que es venen a l'exterior, que
s'ha d'enfocar cap a sectors de més valor afegit, amb un alt component tecnològic.
El tema de la internacionalització de l’empresa no estava donant bons resultats. AODL va
replantejar la metodologia de treball i d’acord amb els tècnics del departament d’ACCIO,
es va desestimar fer la sessió del monogràfic i una sessió d’eines de suport. Es va valorar
que hi havia poc retorn per part de l’empresariat. El canvi de plantejament passava per
intensificar la tasca de prospecció per tal de detectar necessitats concretes i donar
respostes personalitzades a l’empresa. Es va creure oportú canviar l’estratègia d’una
sessió massiva per passar a treballar cas per cas. L’AODL feia de nexe entre
l’empresariat i els serveis d’ACCIO.
Durant 6 mesos s’han portat a terme 3 prospeccions en matèria d’internacionalització de
l’empresa i 1 empresa s’ha derivat cap a l’agencia catalana per què estava interessada
en el mercat llatinoamericà.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
62
BARBERÀ DEL VALLÈS BUSINESSFRIENDLY. PLA D’ACCIÓ COMERCIAL I PROMOCIÓ DEL
CENTRE DE NEGOCIS NODUS BARBERÀ.
L’any 1994, l’Ajuntament de Barberà del Vallès va posar en marxa Nodus Barberà amb
l’objectiu que es convertís en un referent empresarial del territori, creant condicions
favorables per a la dinamització del teixit productiu de la localitat. Al 2015, podem dir que
Nodus Barberà té una llarga trajectòria en la prestació de serveis a les empreses i als
polígons d’activitat econòmica de forma consolidada i que ha esdevingut un refe-rent dins
del Polígon industrial de Can Salvatella.
En aquest context de crisi, en el qual reduir despeses és una responsabilitat, compartir
els recursos disponibles és una opció no només per l’empresariat, sinó pels diferents
departaments dels Ajuntaments de la comarca, que no disposen d'instal·lacions de
l'envergadura del Nodus Barberà per a desenvolupar activitats tals com jornades,
congressos o fires. D'igual manera, la delicada situació econòmica obliga al Nodus
Barberà a prendre mesures per evitar la possible deserció d'empreses, tot enfortint
relacions amb empreses, aplicant plans de fidelització, així com a garantir la seva
rendibilitat mitjançant la captació tant d’empreses allotjades com d'actes que es
desenvolupin en el Centre de Convencions. Malgrat la dilatada trajectòria del centre en la
prestació de serveis a les empreses, es percep un cert desconeixement per part del
públic objectiu envers els avantatges que els suposaria contractar els serveis del Nodus
Barberà. Existeix, per tant, la necessitat de donar a conèixer el que s’ofereix per tal
d’apropar els serveis del Centre de Negocis al teixit productiu.
FINANÇAMENT A L’ABAST DE LA PIME
Atenent les sinergies generades per l’AODL, amb Perfils inversors, Business Angels,
intermediadores financeres i per l’altra banda empreses amb projectes innovadors i
empreses que tenen accés difícil al crèdit convencional, en 2015 el Centre de Negocis
Nodus Barberà va acollir, una trobada de diferents empreses que aporten solucions de
finançament empresarial, en aquests moments de difícil accés al crèdit.
Jornada el 21 de maig del 2015 amb presència d’unes 30 de persones, prop de 25
empreses de Barberà i l’entorn. La jornada es va obrir amb la conferència per part del Sr.
Josep Prat “Aspectes que analitzen els inversors alhora de facilitar el crèdit”, membre del
col·legi d’economistes de Barcelona i soci fundador de SVI Consultors. Felipe Calvo de va
presentar un cas real d’una PIME que vol finançar l’estratègia de creixement per doblar la
facturació i passar dels 5 milions d’euros en tres anys. En funció al cas exposat les
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
63
entitats invitades van analitzar la situació segons el seu punt de vista i va proposar les
eines i programes de la seva entitat per resoldre el cas.
Van intervenir l’ICF-Generalitat de Catalunya Sr. Antoni Vallès, BSN Business Angels de
Barcelona Sr. Antoni Sala, Crowfunding Arboribus Sr. Jordi Romagosa, i el banc de
Sabadell sr. Xavier Maciàn i Sr. Meritxell Botet.
Totes aquestes entitats van poder exposar les solucions que d’acord amb els eus
productes i serveis poden resoldre al situació de l’empresa analitzada. També hi va haver
un moment perquè la patronal PIMEC exposes la seva eina de cerca de finançament i el
sr. Jori Turu va presentar Mercadofinanciapyme, i perquè el Sr. Miquel Costa del grup
inversor keiretsu presentés el fòrum de projectes i inversors ForoCapitalPymes.
Ha estat l’única jornada de finançament de la província que ha reunit totes les tipologies
d’agents que hi ha en el sistema financer català: Banca tradicional (Banc de Sabadell i
BBVA) Banca alternativa (Crowfunding, business Angels), Banca pública (ICF-Generalitat
de Catalunya) Banca capital risc i intermediaris financers.
EXCEL·LÈNCIA EMPRESARIAL A TRAVÉS DE LA MILLORA CONTÍNUA
Masterclass d’estiu: “Estalvi econòmic amb una bona planificació fiscal” – 17 empreses
Finalitat: Orientada a donar punts claus sobre el sistema financer espanyol i com
planificar l’any de manera que es pugui reforçar l’estalvi. La sessió va estar dirigida per
Josep Prat i impartida per Miquel Angel i Josep M. Alcaraz, economistes i assessors del
gabinet SVI Consultores. Les intervencions dels ponents van fer una exposició detallada
dels tipus d’impostos i quina és la millor estratègia empresarial a portar a terme per fer
front a la fiscalitat sense emportar-se una sorpresa d’última hora al moment de presentar
els comptes a Hisenda.
Tornant de vacances, 2ª sessió de treball “10 bones pràctiques que t’ajudaran a superar
una Inspecció d’Hisenda” - 20 d’empreses. Finalitat de la jornada: evitar el delicte fiscal i
evitar aquells aspectes que poden influir negativament en la bona marxa del negoci.
CONGRÉS SOBRE VIRTUALITZACIÓ I LA CREATIVITAT
Es van portar a terme 4 reunions del comitè d’organització del Congrés que està
integrada per l’AODL com responsable i coordinador del congrés, el Sr. Cristian Sánchez
de l’empresa 101 consulting principal partner tecnolègic, sr. Javier Sánchez de l’empresa
CTRIX Microsoft-España.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
64
El disseny del congrés estava molt avançat i les tasques coordinades però a l’últim
moment, el principal partner per tirar endavant el congrés a nivell de continguts tecnològic
l’empresa 101 consulting va ser comprada per la seva competència. La nova direcció no
va assumir el compromís.
VISITA INSTITUCIONAL AL CAMPUS DE LA UPC – TERRASSA
Identificació d’oportunitats i tendències de mercat, algunes de les quals es preveu que
siguin el començament de col·laboracions entre empresa i universitat per al llançament de
nous productes. Inicialment es va intentar impulsar aquesta acció a l’ampara del Parc de
Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els responsables del PRUAB, en fase
de definició del què ha de ser un “Laboratori d’idees” es van centrar molt amb les
empreses del sector metal·lúrgic, el que trencava la voluntat de ser una acció transversal.
Per aquest motiu varem cercar la col·laboració de la UPC amb qui finalment varem
impulsar l’acció basada en una visita institucional al campus de la UPC-Terrassa.
La delegació empresarial del municipi la integraven empreses com els fabricants de
plantilles esportives FLEXOR, la química Provital Group, Plasticos Triana i Policolor al
costat de ABB, Carinsa o E2M de Sant Quirze (2 de juliol 2015). Un cop feta la
presentació institucional del Campus UPC, les empreses van visitar diferents laboratoris i
grups de recerca en funció als seus interessos i idees per desenvolupar projectes
col·laboratius. De la visita han sortit dos projectes col·laboratius.
Treball AODL: Conveni de col·laboració amb la UPC
INTRODUIR EMPRESES DE BDV PROGRAMES DE SUPORT EMPRESARIAL –
EXPANSIONA’T – REEMPRESA – ACCELERA – ACCIO
Introduir empreses del teixit productiu i empresarial de Barberà del Vallès als programes
de suport empresarial que tenen la innovació i la competitivitat com a eixos centrals.
L’AODL ha jugat un paper fonamental de nexe entre el teixit productiu local i els
programes que impulsen altres ens i institucions en matèria de promoció econòmica.
L’objectiu és que en la majoria de programes i iniciatives de suport a l’empresa que
impulsen altres ens o entitats supramunicipals hi hagi presència de les empreses de
Barberà del Vallès. Per això s’ha seleccionat 4 programes vigents que pel seu contingut i
accent en millorar aspectes de la innovació empresarial, creiem convenient que estiguin a
l’abast de les empreses locals.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
65
Fruit de les prospeccions i visites a empreses, i en funció de les necessitats detectades
per aquest AODL, es fomenta la participació d’empreses als diferents programes als
quals l’AODL ha de fet de prescriptor en el territori.
DEMOSTRACIONS TECNOLÒGIQUES Es va proposar en el pla de treball la realització una demostració de producte de robòtica
i informàtica industrial, en tant que som conscients que la competitivitat d’occident passa
per la robotització de la indústria. Aquest AODL va iniciar converses però en ser una
jornada sense precedent la feina ha estat colossal. Els contactes generats i les reunions
de treball no han donat fruit per aquest 2015. Però ja hi ha data per a executar la jornada:
serà a l’octubre del 2016. S’han portat a terme les primeres reunions de treball per
detectar els contactes i les persones claus que han de tirar endavant la jornada de
robòtica. I s’ha parlat amb els principals fabricants de robòtica del país per articular una
bona jornada, però l’accés a les persones clau és difícil (un exemple: el màxim
responsable d’ABB de Sant Quirze del Vallès està una setmana de cada mes a
l’extranger. El Gerent de la catalana Pal Robotics viu pràcticament a Dubai. Kuka Robots
ibèrica ens va citar dins del saló internacional Hispack.
Finalment l’AODL ha aconseguit involucrar les següents empreses: Pal Robotics, ABB,
Kuka Robots Industriales, PYSSA, E2M, ,6PM. També hi haurà la participació dels
Centres de recerca: UAB - L’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), UAB -
Centre de Visió per Computador (CVC), UPC - Institut de robòtica i Informàtica Industrial
(IRI) (per confirmar).
PROSPECCIÓ D’EMPRESES I DETECCIÓ DE PROJECTES COL·LABORATIUS – SUPORT AL CLÚSTER FOODPACK I TECMED Cal seguir aportant el paper de nexe entre els clústers i el teixit productiu local a través
d’una intensa tasca de prospecció.
L’Ajuntament de Barberà del Vallès és membre del Consell assessor dels clúster
Foodpack ja que va ser un dels impulsors del mateix. AODL ha exercit la representació
administració pública participant de les diferents esdeveniments organitzats pel clúster.
Així mateix l’AODL va participar en les Jornades d’immersió estratègica que el Clúster
Foodpack va realitzar a Can Bonastre, Masquefa els dies 26 i 27 de novembre 2015
Tasques de l’AODL: Difusió del valor de formar part del clúster amb els seus objectius i
proposta de treball col·laboratiu en projectes innovadors per aconseguir major
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
66
competitivitat, recollir les estratègies de les empreses, recollir les seves àrees d’interès
periòdicament, establir contacte amb diferents àrees d’innovació de l’empresa, i fer de
nexe entre els clústers i el teixit empresarial.
ECOWORKING: LA SIMBIOSI INDUSTRIAL A BARBERÀ DEL VALLÈS I SABADELL
La Regidoria de Promoció econòmica de Barberà del Vallès, va posar en marxa el
projecte de “Ecoworking: la Simbiosi Industrial a Barberà del Vallès i Sabadell” a
començament d’any. Els primers passos es van fer l’any 2014 aquest 2015 s’està portant
a terme una intensa tasca de comunicació i es preveuen més accions presentades en el
pla de treball AODL 2016.
Es va realitzar una exposició fàcilment transportable d’un lloc a l’altre sobre la Simbiosi
Industrials i els beneficis pel territori i es va organitzar un itinerari per les principals
empreses del polígon. Bossar packaging, Policolor LGR-Packaging, Provital Group,
Actividades Integradas S.A., Servei d’Aigües de Barberà del Vallès SABEMSA han estat
le primeres empreses en disposar de l’exposició durant una semana en un lloc visible de
la seva empresa. A finals d’any l’exposició recorrerà un itinerari fet per empreses de
Sabadell i a partir de febrer 2016 tornarà a circular pels polígons de Barberà per les
empreses de Novartis, Laboratorios Diafarm, Flexor, Cisvasa i Planeta de Agostini,
Armand Basi. També s’està treballant que visiti l’empresa Louis Vuitton.
Una tasca important va ser detecció de casos d’empreses que serveixin d’exemple per
promoure la Simbiosi Industrial. S’han visitat 15 empreses de les quals 5 destaquen per
les seves bones praxis o bé perquè poden incorporar petits canvis i començar una acció
simbiòtica. D’aquestes prospeccions AODL va seleccionar 3 per tal que poguessin rebre
un assessorament amb més profunditat amb la finalitat que l’acció de simbiosi industrial
que esta portant a terme culminés amb èxit. Les empreses van ser: Sabemsa, Flexor i
Provital Group que van rebre a les seves intal·lacions a l’especialista en simbiosi
Industrial Verónica Kuchinow de la consultoria Simbiosy, S.L. per tal que poguessin
reforçar l’acció que volien dur a terme. Aquestes empreses van rebre un informe amb un
anàlisis complert de la seva situació i amb propostes clares de futur per engegar a curt
termini.
Abans de tot això, i per tal de poder apropar bé el concepte a l’empresariat i que l’AODL
pogués donar assessorament i reforçar el concepte de la Simbiosi Industrials als polígons
l’AODl va participar en el curs impartit per la Diputació de Barcelona “Ecoemprenedors i
Economia Verda. Una Aposta de futur” que es va celebrar a la Maternitat de Barcelona
entre el 3 i el 12 de març del 2015.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
67
JORNADES D’ECOEFICIÈNCIA I ASSESSORAMENT PERSONALITZAT
Es tracta d’una reunió en la qual els representants del sector industrial exposen els reus
reptes estratègics com a sector. En aquesta reunió, les empreses del CEEC només
escoltaran i prendre nota de les necessitats de les empreses. Posteriorment en una altra
reunió només hi assistiran els socis del CEEC que participen en aquesta acció
intersectorial per analitzar els diferents projectes.
Un altre dia, els grups de treball constituïts presentaran propostes de projectes
innovadors que busquin solucionar els reptes plantejats per les indústries.
L’objectiu d’aquesta reunió serà la creació de grups de treball mixtos entre socis del
CEEC i indústries del metall que vulguin treballar conjuntament en concretar i
desenvolupar les solucions proposades pels socis del CEEC.
L’empresariat no va entendre la metodologia i no va cedir a explicar els seus projectes
per desprès tenir un retorn de caire comercial. Això ens va fer replantejar el tipus de
jornada, i finalment la proposta va ser impulsar una jornada on l’assessorament directe i
in situ fos el motiu principal per assistir a la jornada. L’empresariat havia de sortir de la
jornada amb un assessorament previ.
Finalment el passat 3 de novembre es va celebrar al Centre de Negocis Nodus Barberà la
jornada centrada en l’ús eficient de l’energia a la indústria, i com l’empresariat pot tenir
accés al Pla Nacional d’eficiència energètica dotat amb 49M€ d’ajudes directes a les
industries.
La Jornada s’emmarca dins del projecte i-Vallès, el programa marc de l’Ajuntament de
Barberà del Vallès i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès per impulsar les polítiques
d’innovació empresarial en els respectius polígons industrials.
La primera part de la Jornada va intervindré el Sr. Lluís Morer, Cap de programes de
l’Institut Català d’energia (ICAEN) l’agencia que té la Generalitat de Catalunya per
impulsar el canvi de model energètic.
La segona part la va conduir el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya de la mà del
seu gerent el Sr. Francesc Rivera, i es van presentar 6 casos d’èxit d’empreses que han
duta a terme projectes innovadors de la indústria que afavoreixen l’eficiència energètica.
L’empresa ADYMUS Sustainable Energy va presentar un nou sistema d’optimització de
l’enllumenat industrial que va instal·lar a la planta de producció de la farmacèutica Grifols.
Un altre cas d’èxit presentat va ser el sistema intel·ligent de Gestió Energètica (SGE) que
els emprenedors EURECAT van desenvolupar per a la planta de fabricació d’automòbils
de la SEAT per facilitar-ne la supervisió dels consums i controlar-ne la gestió. Els
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
68
assistents també van poder conèixer detalls de com ser més eficient energèticament en el
tractament tèrmic a la indústria del Metall que va exposar kromschroeder i van compartir
mesures d’optimització i generació d’estalvi energètic amb poca inversió de l’empresa
SEINON amb la col·laboració de IPAE ARQUITECTES, i van poder saber com l’empresa
E3ENER introdueix criteris d’eficiència energètica en la fabricació de nova maquinària.
Un networking informal, i un espai d’assessorament individualitzat van posar punt i final a
la jornada que va complir amb l’expectativa de prop del 70 assistents.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
69
3.2. Agents institucionals AJUNTAMENT DE SABADELL I CASTELLAR DEL VALLÈS (METALVALLÈS)
Detallat a apartat anterior “Agents representants del teixit industrial i empresaris/ies”.
Els Ajuntaments de Barberà del Vallès, Castellar i Sabadell han incrementat la seva
col·laboració per la promoció de sectors d’activitat que hi tenen rellevància, com en
aquest cas el sector del metall.
Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Barberà del
Vallès i l’Ajuntament de Castellar del Vallès per a l’execució conjunta del programa
Ocupació a l’Industria Local, anomenat MetalVallès en el marc de la convocatòria de
l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona per a un
període d’execució de 01 de gener de 2015 a 31 d’agost de 2016.
AJUNTAMENTS TERRASSA I RUBÍ (SECTOR QUÍMIC, FARMACÈUTIC, PLÀSTIC I AFINS)
Per a aquesta iniciativa, les tres entitats estan desenvolupant una sèrie d’actuacions que
tenen per objectiu promoure la col·laboració público-privada en el teixit industrial i
fomentar l’ocupació en els sectors químic, farmacèutic, del plàstic i afins.
Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Terrassa, l’Ajuntament de Barberà del
Vallès i l’Ajuntament de Rubí per a l’execució conjunta del programa Ocupació a
l’Industria Local, en el sector Químic, Farmacèutic, del Plàstic i afins, en el marc de la
convocatòria de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de
Barcelona per a un període d’execució d’01/01/15 a 31/08/16.
AJUNTAMENTS DE SABADELL, BARBERÀ DEL VALLÈS, ST. QUIRZE I CASTELLAR
En el marc del Programa operatiu del Fons europeu de desenvolupament regional
(FEDER) Catalunya 2014-2020 i la RIS3CAT, els Ajuntaments de Sabadell, Barberà del
Vallès, Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès estem elaborant un projecte
d’especialització i competitivitat territorial (PECT).
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
70
4. Protocol de comunicació amb el teixit empresarial
Arrel de la col·laboració amb agents representants del teixit industrial i agents institucionals s’ha generat la necessitat de refer el “Protocol de comunicació amb el teixit empresari”, fruit del qual és aquest apartat.
Protocol de comunicació amb el teixit empresarial
Mitjançant aquest protocol es donen les pautes perquè qualsevol persona que utilitzi la base de dades de la Fundació Barberà Promoció i que s’hagi de posar en contacte amb una empresa ho faci sota els mateixos els criteris i amb un mateix estil de comunicació de cara a l’exterior.
Les eines que habitualment utilitzem per aquest propòsit són:
1. Correu electrònic 2. Contacte telefònic 3. Carta 4. Díptic / Presentació Corporativa empresa 5. Anuncis i articles en publicacions locals 6. Web
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
71
1. Correu electrònic
El correu electrònic ha de permetre una comunicació ràpida i directe amb les persones de contacte de les empreses.
Els missatges de correu electrònic que enviem han de ser clars i entenedors, curts, simples i directes, ja que el més probable és que arribin conjuntament a la bústia del destinatari i que aquest es possible que no tingui possibilitat de prestar-hi tota l’atenció necessària just en el moment de rebre’l.
Si creu que no li interessa, anirà a la paperera de reciclatge amb la resta. Per tant hem de fer-li creure que efectivament li interessa i que no li ocuparà massa temps.
En cap cas s’utilitzarà el correu electrònic per tractar qüestions que es poden resoldre en una trucada telefònica. D’aquesta manera guanyarem temps i evitarem acumular en la bústia missatges innecessaris.
• A tenir en compte en el moment d’afegir les adreces de correu electrònic:
PER: En aquest camp hi afegirem l’adreça de correu electrònic de la persona destinatària a qui s’adreça el missatge.
CC: Còpia Carbó. En aquest camp hi afegirem l’adreça de correu electrònic d’aquelles persones que, tot i no ser les persones destinatàries del missatge, volem que estiguin assabentades que s’ha fet l’enviament del missatge. Tant les persones que estan a PER com a CC saben a qui s’ha enviat el missatge. Es coneix també com a Còpia de Cortesia.
CCO: Còpia Carbó Oculta. En aquest camp hi afegirem l’adreça de correu electrònic d’aquelles persones que, tot i no ser les persones destinatàries del missatge, volem que estiguin assabentades que s’ha fet l’enviament del missatge. A diferència de CC, tant les persones que estan a PER com a CC no poden veure les adreces de correu electrònic de les persones destinatàries receptores del missatge si aquestes estan a CCO. En canvi, les persones que estan a CCO poden veure, si n’hi ha, les adreces de correu electrònic de les persones destinatàries que estan a PER i a CC, però no poden veure altres adreces de correu de persones destinatàries que estiguin a CCO. Es coneix també com a Còpia Oculta. Utilitzarem sempre aquesta opció quan fem un enviament massiu vetllant per la privacitat de les persones destinatàries.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
72
Assumpte L’assumpte del missatge ha de ser clar, concís, utilitzant paraules clau i despertar l’interès com si d’un titular es tractés, i sempre tindrà relació amb el contingut del missatge que enviem.
Text El valor d’un missatge és la part que es veu al primer cop d’ull. Destineu les primeres línies a explicar allò realment essencial, interessant i atractiu. Utilitzeu la forma entradeta (Per què he de seguir llegint? Per què m’interessa aquest tema?).
Signatura Els missatges de correu electrònic hauran de portar la signatura de la persona que envia el missatge per tal que la persona destinatària sàpiga qui l’envia (nom i càrrec) i tingui informació de les seves dades de contacte, principalment el telèfon. Així facilitarem que la persona destinatària es pugui posar en contacte amb la persona que envia el missatge.
El Departament d’Informàtica de Fundació Barberà Promoció vetllarà perquè cada persona que hagi d’utilitzar el correu electrònic com a eina de comunicació tingui creada la seva signatura i aquesta aparegui sempre i de manera automàtica tant en els missatges nous com en els missatges de resposta o reenviament.
La signatura incorporarà, com a mínim, la següent informació:
Nom i cognoms de la persona que envia el missatge
Càrrec
______________________________________________________
Fundació Barberà Promoció Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació
Ajuntament de Barberà del Vallès
Adreça de correu electrònic www.barpro.cat tel. 93 719 28 37 (ext.000)
Documents adjunts En el moment d’enviar els missatges de correu electrònic és probable que necessitem enviar adjunt algun document (de text, de full de càlcul, una presentació, una imatge...).
En aquests casos s’haurà de tenir en compte el tamany de l’arxiu que volem adjuntar. En cas que sigui superior als 500 Kb, s’haurà de comprimir i així afavorirem l’enviament del missatge, d’una banda, i que la persona destinatària pugui descarregar-lo, de l’altra.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
73
Per a la compressió d’arxius cal fer clic amb el botó dret del ratolí a sobre de l’arxiu que volem comprimir i triar l’opció “Add to Zip file...”.
Protecció de Dades El següent text recull la disposició de la Llei que regula la Protecció de Dades de Caràcter Personal i aquesta constarà per defecte com a enllaç a la nostra signatura de correu.
En compliment d’allò establert a la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre de 1999, referent a la Protecció de Dades de Caràcter Personal, Fundació Barberà Promoció li informa que les seves dades de contacte formen part del fitxer d’Intermediació per al seu tractament informàtic que té per finalitat d'oferir informació, serveis i recursos en l'àmbit de la intermediació ocupacional. Així mateix, li informa que vostè és el responsable de la veracitat i correcció de les dades que ens lliura i té la facultat d’exercir els drets d’oposició, accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades en l’àmbit reconegut per la Llei Orgànica 15/99 de 13 de desembre de 1999.
Per a exercir aquests drets d’oposició, accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades, haurà de dirigir-se per escrit a Fundació Barberà Promoció, Departament d’Administració. C. de la Torre d’en Gorgs, 40. 08210-Barberà del Vallès ó per e-mail a [email protected] indicant en l’Assumpte “Rectificació de dades“ o bé “Cancel·lació de dades”.
Missatges en difusions massives
A l’hora de fer difusions massives de missatges, s’ha de tenir en compte:
• Utilitzar l’opció “Contactes” de l’Actualitzat.
Fent les difusions de missatges mitjançant aquesta opció quedaran registrats, a la pestanya “Comunicacions” de les empreses de la base de dades, tots els enviaments de missatges que s’hagin fet (amb el detall de les persones de contacte de l’empresa que han rebut els missatges). Aquesta informació serà molt important en el moment de fer seguiments posteriors amb l’empresa.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
74
Procediment per fer una difusió amb l’opció “Contactes” des de l’Actualitza’t:
1. Pestanya “Recursos”. Afegir els recursos necessaris a incloure en el missatge, si és el cas. Un recurs pot ser qualsevol document que, mitjançant un enllaç originat un cop creat el Recurs, volem que l’empresa descarregui (per exemple, un Formulari d’oferta).
2. Pestanya “E-mails”. Permet crear nous missatges indicant l'Assumpte i redactant el contingut del missatge amb el format necessari. En cas que s’hagin d’afegir Recursos, un cop escrit tot el text cal prémer el botó “<> source” per veure el codi i des d’allà fer clic a “Adjuntar recursos” i seleccionar el Recurs a adjuntar els cops que sigui necessari.
3. Pestanya “Contactes”:
1. En funció dels criteris amb què ens interessi fer els enviaments a les
empreses, aplicarem els filtres necessaris, seleccionarem les empreses del llistat obtingut i farem clic al botó “Veure/Carregar Llista”.
2. Seleccionar tipus d’enviament (en aquest cas, i per defecte, “Correu electrònic”).
3. Fer clic al botó “Enviar” (només s’enviaran a les empreses que tinguin contactes amb e-mail).
4. Seleccionar del desplegable el missatge de correu electrònic generat en el punt 2 (pestanya “E-mails”).
5. Finalment, un cop haguem decidit en l’apartat corresponent si volem rebre confirmació de lectura del missatge enviat (per defecte, l’opció és deshabilitada), farem clic al botó “Enviar a tots”.
• L’Àrea que proposa fer l’enviament massiu l’ha de comunicar a Gerència i n’ha d’informar també a les reunions de coordinació.
• En cas de missatges puntuals, s’enviaran des de l’adreça de correu electrònic de l’Àrea tècnica o Gerència, segons s’acordi en funció del contingut del missatge.
• S’inclourà la informació relativa a “Protecció de dades de caràcter personal”.
Estil
Per tal que tothom segueixi una pauta i un estil a l’hora de redactar un missatge de correu electrònic, s’utilitzarà el format de lletra Arial 12 amb el text justificat. A continuació mostrem de forma gràfica, l’exemple d’un missatge de correu electrònic enviat a una empresa:
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
75
Assumpte: Subvencions a la contractació de Joves
Benvolguts/des empresaris/es.
Des de Barberà Promoció de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, juntament amb la Pimec Logística estem col·laborant per a formar a 20 joves en l’àrea professional de Logística comercial i gestió del transport amb la qualificació professional d’ Activitats Auxiliars de Magatzem, mitjançant un curs de 300 hores de durada, que es està previst que es dugui a terme entre el 02 de març de 2016 i el 29 de maig de 2016.
A les empreses que contractin aquests joves, se’ls hi subvencionarà el contractes de treball subscrits amb els participants amb una quantia equivalent al salari mínim interprofessional per jornada completa o la part proporcional en funció de la jornada parcial prevista, pels mesos de durada del contracte i amb un màxim de 6 mesos.
Si estiu interessats en rebre mes informació, contacteu amb nosaltres.
Rebeu una cordial salutació.
Anna Capdevila Xufré Responsable d'Ocupació ______________________________________________________ Fundació Barberà Promoció Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació Ajuntament de Barberà del Vallès www.esbarbera.cat tel. 93 719 28 37 (ext. 715)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
76
2. Contacte telefònic
Fases de la conversa telefònica
Preparació de la trucada:
Si treballem amb la base de dades de la Fundació Barberà Promoció cal fer sempre una consulta prèvia per tal d’obtenir un llistat d’empreses a què ens vulguem adreçar mitjançant contacte telefònic.
De cada una de les empreses a què hem de trucar de la nostra base de dades cal tenir al davant la seva fitxa donat que ens ajudarà a introduir la conversa.
Si hem de fer qualsevol modificació ho podrem fer en el mateix moment donat que mantindrem la fitxa oberta.
En cas de contacte telefònic a empreses que no estiguin registrades a la base de dades, aquestes s’hauran de donar d’alta incorporant el detall de les dades de contacte, activitat... i, molt important, destacant si l’empresa vol rebre comunicacions per correu electrònic.
Emissió de les trucades:
1. Preparació de la trucada a. A qui vaig a trucar? b. Quina informació haig d’utilitzar?
2. Presa de contacte a. Presentació, identificació.
3. Justificació a. Motiu de la trucada.
4. Motivar a. Despertar l’interès.
5. Argumentar a. Detallar aspectes rellevants del motiu de la trucada.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
77
6. Desviar a. Possibles objeccions.
7. Conclusió a. Tancament i comiat (concretar l’acord de la concertació de la visita).
Exemple
1. Preparació de la trucada
a. Amb qui m’interessa parlar? Triar el contacte de la base de dades que, per la seva responsabilitat a l’empresa, pot donar resposta a la nostra demanda. Pot ser el responsable de RRHH, el mateix Gerent de l’empresa, etc. segons l’estructura i dimensió de les empreses.
b. Quina informació haig d’utilitzar? Preparar un document amb la informació que volem transmetre per tal de tenir-la a punt en el cas que ens demanin que l’enviem per correu electrònic. Pot ser un conveni de pràctiques, un programa formatiu, etc.
• Presa de contacte
a. Presentació, identificació.
“Bon dia. Sóc ............ Truco des de Fundació Barberà Promoció, de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Ens agradaria parlar amb el Sr./la Sra. ..................(persona que hem triat dels contactes).”
Si ens pregunten “per quin motiu o de què es tracta?”, explicar breument el motiu de la trucada.
Si ens passen amb la persona per qui hem demanat, tornar-nos a presentar i explicar el motiu de la trucada.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
78
• Justificació
a. Motiu de la trucada (exemple). “En aquests moments estem programant una sèrie de visites a empreses per conèixer les possibles necessitats que puguin tenir (ja sigui de personal, de formació dels seus treballadors, d’alumnes en pràctiques, d’assessorament en qüestions concretes, com ara subvencions o contractes bonificats...) i per explicar els diferents Serveis que oferim des de l’entitat que puguin donar resposta a aquestes necessitats. Volem aprofitar també aquestes visites per actualitzar les dades de contacte que consten en la nostra bases de dades”.
Tot seguit se li pregunta:
“Li sembla bé que busquem a l’agenda un dia i una hora que li vagi bé per fer-los la visita?”
- Si diu que SÍ, acordar dia i hora i facilitar el nom de la persona que farà la visita (en cas que no sigui la persona que ha realitzat la trucada).
- Si diu que ens aquests moments no estan interessats, ens acomiadem agraint la seva atenció i recordant que “des de la nostra entitat estem a la seva disposició per qualsevol qüestió que desitgin plantejar”.
Sigui quin sigui el cas, al final es recollirà la informació de la trucada
(acords, concertacions visites, ...) a l’apartat de “Seguiments” de l’Actualitza’t.
• Aspectes a tenir en compte en el moment d’introduir dades a l’Actualitza’t:
Un cop localitzada l’empresa a l’Actualitza’t, per entrar a la fitxa de l’empresa farem clic a sobre del NIF de l’empresa.
S’obrirà per defecte l’apartat de “Dades generals” on podrem veure el nom de les persones de contacte i càrrecs i els telèfons de contacte
.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
79
Un cop identificada la persona per qui haurem de preguntar (contacte principal), truquem i seguim el Guió de la trucada.
NOTA
: Si en la conversa acabem parlant amb una persona que no és a la llista de Persones de contacte, l’haurem d’introduir de la següent manera (això serà important per després introduir els continguts de la trucada a l’apartat “Seguiments”):
- Fem clic al botó Editar (part superior dreta)
- Baixem a l’apartat Persones contacte i fem clic al botó Afegir.
- Introduïm tota la informació possible: nom de la persona amb qui hem parlat, gènere, càrrec, telèfon, correu electrònic...
- Finalment, MOLT IMPORTANT
: farem clic al botó Acceptar que hi ha a la part inferior de la pantalla i, a la pantalla que s’obrirà, farem clic al botó GUARDAR (part superior dreta).
Si no ho fem així, no es guardaran els canvis o seguiments afegits.
Si la persona amb qui hem parlat Sí és a la llista, anirem directament a l’apartat Seguiments.
- Dins de l’apartat Seguiments farem clic al botó Editar i tot seguit al botó Afegir.
- Introduïm la data en què es realitza la trucada (per defecte surt la del dia) i seleccionem el nom del Tècnic que incorpora el seguiment.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
80
- Apartat Motius visita: Fem clic al botó Afegir i seleccionem de la llista l’opció Ofertes de treball. A continuació, fem clic al botó Acceptar. (Podem introduir tants Motius visita com vulguem seguint aquesta seqüència).
- Apartat Persones contacte: Fer clic a la llista Escolliu contacte.
- Seleccionem de la llista la persona amb qui hem parlat i fem clic a Acceptar.
- A la part inferior (OBSERVACIONS) introduirem el contingut de la conversa i aquells aspectes destacables i que considerem importants (acords, concertacions visites, interès de l’empresa en serveis determinats, ...).
- Finalment, MOLT IMPORTANT
: farem clic al botó Acceptar que hi ha a la part inferior (a sota de Derivacions) i, a la pantalla que s’obrirà, farem clic al botó GUARDAR (part superior dreta).
Si no ho fem així, no es guardaran els canvis o seguiments afegits.
Nota:
En el cas que una empresa ens comuniqui durant la trucada que no vol formar part de la nostra base de dades, se li facilitarà l’adreça de correu electrònic [email protected] per tal que comuniqui al Departament d’Administració la seva petició de baixa de la base de dades. La persona que fa la trucada informarà d’aquest fet a l’apartat “Seguiments” que està utilitzant en aquell moment.
Un cop el Departament d’Administració rebi per correu electrònic la petició de baixa per part de l’empresa, ho comunicarà al Responsable d’Ocupació per tal que actualitzi la informació a la base de dades de la següent manera:
1. A l’apartat ”Dades generals” de la Fitxa de l’empresa s’haurà de seleccionar “Eliminada” del desplegable “Incidència”.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
81
2. En el mateix apartat de “Dades generals” es marcarà la casella que fa referència a l’enviament de comunicacions:
D’aquesta manera, tot i que l’empresa continuarà apareixent a la base de dades amb la incidència “Eliminada”, en cas d’enviament de missatges no els rebrà.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
82
3. La carta
La carta representa un dels instruments habituals en la comunicació amb el teixit empresarial i en ocasions és el primer element de contacte.
El format i el contingut de la carta han de generar confiança i despertar l’interès de l’empresa.
És recomanable que la carta sigui personalitzada, redactada de manera senzilla i concisa i en un llenguatge empresarial i no administratiu.
Ha de quedar clar l’objectiu que persegueix i el nom de la persona que es posarà en contacte amb l’empresa per concertar una visita, convocar a una jornada, convidar a un acte, agrair la seva col·laboració en l’admissió d’alumnes en pràctiques, etc.
Si en la carta s’expressen terminis per a l’establiment del contacte telefònic és important que el tècnic que faci la trucada sigui el mateix que s’identifica en la carta.
Per tal que tothom segueixi una pauta i un estil alhora de redactar una carta, utilitzarem el format de lletra Arial 12 amb text justificat. A continuació mostrem un exemple d’una carta enviada a una empresa:
Barberà del Vallès, de de 20....
Benvolgut/da «nom de la persona»
La Fundació Barberà Promoció de l’Ajuntament de Barberà del Vallès us agraeix la vostra col·laboració acollint alumnes de pràctiques a l’empresa. Us fem arribar la còpia del conveni de pràctiques que vàreu signar en el seu moment amb el nostre centre i la Generalitat de Catalunya.
Aquests convenis de pràctiques, que es porten a terme entre l’empresa i la Fundació Barberà Promoció, estan tenint molt bons resultats, tant de cara a la contractació posterior de la persona en
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
83
pràctiques com, per l’enriquiment curricular que hi suposa així com per l’aportació de coneixements que l’alumne pot desenvolupar en el lloc de pràctiques que se li assigna.
Per a continuar treballant en l’àmbit de la Formació Ocupacional subvencionada per les Administracions Públiques supramunicipals, volem oferir a les empreses un nivell de col·laboració cada vegada mes ampli. Som centre autoritzat per la Generalitat de Catalunya amb número de cens 03346/01 i us podem donar un servei de qualitat completament gratuït per respecte a la gestió d’ ofertes de treball, entre altres serveis.
Aquests inclouen accions formatives per a treballadors en actiu i, per a persones a l’atur, de les quals es programaran les pràctiques en conveni amb les empreses.
Us detallem la previsió de programes formatius perquè pugueu fer la previsió per aquest any, tant de personal que voleu requalificar de la vostra empresa, com la previsió d’acollir alumnes de pràctiques d’algun dels cursos que us assenyalem.
Per a qualsevol aclariment restem a la seva disposició.
Atentament,
(Nom i Cognoms)
Responsable d’Ocupació
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
84
4. Díptic/Presentació corporativa empresa
El díptic i la presentació corporativa de l’empresa s’ha de distribuir fonamentalment entre els agents vinculats al món empresarial com per exemple gremis, associacions empresarials, cambres de comerç, etc. i a empreses visitades per primera vegada.
La persona que fa la prospecció de les empreses lliurarà el díptic corporatiu en el moment de les visites concertades amb aquestes.
El díptic en concret el distribuirà directament pel prospector a les empreses visitades.
A continuació mostrem un exemple gràfic del Díptic de l’entitat:
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
85
5. Anuncis i articles en publicacions locals
Tot i que no és una comunicació directe amb les empreses, es publicaran amb certa regularitat anuncis i articles sobre els serveis oferts per Barberà Promoció a les empreses i sobre programes en què les empreses hagin col·laborat, per exemple, mitjançant la contractació de persones desocupades del municipi, admetent alumnat en pràctiques i amb visites formatives...
L’aparició d’aquests anuncis o articles també pot ser indicada aprofitant l’ocasió del llançament de nous serveis o amb motiu de la presentació dels resultats obtinguts al llarg de l’any per part de l’Observatori del Mercat Laboral.
Alguns exemples d’articles en publicacions locals són els següents:
FONT
http://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Premsa/Revistes/revista_338.pdf
: Revista d’informació local de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, núm. 338, novembre de 2014 (pàgina 11)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
86
FONT
http://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Premsa/Revistes/revista_340.pdf
: Revista d’informació local de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, núm. 340, gener/febrer de 2015, (pàgina 19)
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
87
6. Web
Fundació Barberà Promoció farà ús del lloc web http://www.bdv.cat/esbarbera
per publicar els serveis que ofereix a les empreses (Borsa de Treball, Formació, Assessorament empresarial, Convocatòries de subvencions...) i les notícies amb aquells fets destacables a l’entitat tant pel que fa al desenvolupament de programes formatius i d’orientació adreçats a les persones usuàries com a la col·laboració d’empreses en aquests programes (pràctiques no laborals, visites formatives...).
Alguns exemples de notícies publicades al lloc web de l’entitat són els següents:
FONT: Web de Fundació Barberà Promoció (és Barberà). Notícies (21 de setembre de 2011)
http://www.bdv.cat/esbarbera/noticies/detall.php?apartat=¬icia=20682
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
88
FONT: Web de Fundació Barberà Promoció (és Barberà). Notícies (25 de juliol de 2013)
http://www.bdv.cat/esbarbera/noticies/detall.php?apartat=¬icia=22461
FONT: Web de Fundació Barberà Promoció (és Barberà). Notícies (7 de maig de 2014)
http://www.bdv.cat/esbarbera/noticies/detall.php?apartat=¬icia=23009
.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
89
5. Conclusions
SECTORS INDUSTRIALS
PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES (10-12)
Grup d’activitats amb dimensió rellevant a Barberà del Vallès i amb bona evolució en el
darrer bienni i també des del començament de la crisi, on destaquen les activitats de
Productes de fleca i pastes alimentàries, les de Conserves i Altres productes alimentaris.
Sector amb molta contractació, 18% del total i 42% de la indústria, ara bé, amb molta
contractació temporal, centrada en els Peons de les indústries manufactureres. També
contractació de Mossos de magatzem i Conductors.
TÈXTIL, CONFECCIÓ, CUIR I CALÇAT (13-15)
Grup d’activitats amb pes rellevant en termes d’assalariats, que també ha tingut un bon
comportament en el darrer bienni. Destaca el repunt de la Fabricació de teixits tèxtils i la
bona dinàmica de l’Acabament de cuir, fabricació d’articles de marroquineria i pelleteria.
El sector tant sols ha suposat la contractació de l’1% del total i 2% de la indústria en
2015, on hi destaquen els Peons de les indústries manufactureres i els Operaris de
màquines per a la fabricació del calçat, marroquineria i pell.
FUSTA I SURO, PAPER I ARTS GRÀFIQUES (16-18)
El darrer bienni ha estat d’alts i baixos però el balanç és positiu atès que s’han
incrementat els treballadors fins assolir gairebé els 1.000 a finals de 2015. Han tingut
increments d’assalariats la Fabricació de productes de fusta, suro, cistelleria i espart i les
de Fabricació d’articles de paper i cartró, mantenint el nombre d’empreses.
Bon nivell de contractació, 7% del total i 16% del sector industrial. Dels aproximadament
1.000 contractes (92% temporals), un:
- 27% van ser d’Operaris de màquines per a fabricar productes de paper i cartró,
- 19% de Peons de les indústries manufactureres,
- 15% de Peons del transport de mercaderies i descarregadors, i
- 10% de Treballadors de processos d’enquadernació.
QUÍMIQUES I FARMACÈUTIQUES (19-21)
El sector Químic i Farmacèutic ha patit la crisi com altres, en aquest cas especialment
amb un important ajustament de llocs de treball. Aquest ajustament, tot i que en menor
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
90
mesura, ha continuat en els darrers anys. Dos grups d’activitats, però, han tingut
increments d’assalariats al darrer bienni, la Fabricació de sabons, detergents i altres
articles de neteja i Fabricació d’altres productes químics, en aquests segon cas amb
increment així mateix des del començament de la crisi.
D’uns 400 contractes, el 3% del total i 6% de la indústria, 186 van ser de Peons de les
indústries manufactureres, 50 d’Operaris de màquines per a fabricar productes
farmacèutics, i al voltant de 20 tant Tècnics i analistes de laboratori en química industrial
com Empleats administratius sense tasques d’atenció al públic no classificats sota altres
epígrafs.
CAUTXÚ, PLÀSTIC I ALTRES MINERALS NO METÀL·LICS (22-23)
Sector amb un nombre d’empreses cotitzants estable en tot el període analitzat. Els
assalariats, d’altra banda, han tingut taxes negatives en tot el període. És un dels sectors
que s’han recuperat en el darrer bienni, però menys que altres. La Fabricació de matèries
plàstiques han recuperat un nombre significatiu d’assalariats al darrer bienni després
d’una important reducció als anys previs.
També en aquest sector bona part dels contractes han estat de Peons de les indústries
manufactureres, el 69% dels 705. Val a dir que és un sector rellevant en termes de
contractes, 5% del total i 11% del sector industrial.
Els segueixen els contractes a Operaris de màquines per a fabricar productes de material
plàstic, 8% dels 705, Caps i oficials de màquines, 5%.
METAL·LÚRGIA I PRODUCTES METÀL·LICS (24-25)
En 2015 hi ha hagut un important augment de treballadors assalariats a la Metal·lúrgia i
Productes metàl·lics, després de quatre anys d’estabilitat. Aquest augment s’ha produït a
diversos grups d’activitat. Entre els que tenen un pes significatiu en termes absoluts han
tingut repunts les activitats de Tractament i revestiments de metalls i enginyeria
mecànica, la Fabricació d’articles de ganiveteria i coberts, eines i ferreteria i la Fabricació
d’altres productes metàl·lics. Altres grups de menor dimensió però que també han tingut
repunts en el nombre de treballadors han estat la Producció de metalls preciosos i d’altres
metalls no ferris i Fabricació de cisternes, grans dipòsits i contenidors de metall.
Un de cada tres contractes en 2015 en aquest sector va ser de Peons de les indústries
manufactureres, 32% del total, seguit per altres ocupacions:
- Treballadors de la fabricació d’eines, mecànic-ajustadors, modelistes i matricers, 13%,
- Instal·ladors de tancaments metàl·lics i fusters metàl·lics, 8%,
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
91
- Ajustadors i operaris de màquines-eina, 6%, i,
- Soldadors i oxitalladors, 4%.
PRODUCTES INFORMÀTICS, ELECTRÒNICS I ELÈCTRICS (26-27)
Aquests sectors han anat recuperant el nombre de treballadors des de 2012, després
d’una important disminució a finals de 2011, de 402 a 119, mentre el nombre d’empreses
ha variat poc. Ha tibat del sector el grup de Fabricació de components electrònics i
circuits impresos, mentre dos grups molt menors han tingut un lleuger increment
d’assalariats al darrer bienni, la Fabricació d’equips de telecomunicacions i Fabricació
d’aparells domèstics.
Baixa rellevància en la contractació laboral respecte el total, 1%, i respecte el total
industrial, 2%. La distribució està menys concentrada que les ocupacions d’altres sectors
en Oficials, operaris i artesans d’altres oficis, 17%, Peons de les indústries
manufactureres, 16%, i Operaris de màquines per a fabricar productes de material plàstic,
15%, les tres ocupacions principals.
MAQUINÀRIA I EQUIPS (28)
El sectors de fabricació de maquinària i equips ha tingut una evolució estable de
treballadors assalariats en tot el període 2011-2015, repuntant en el darrer any. Els
increments s’han donat als dos grups majoritaris, Fabricació d’altre tipus de maquinària
d’ús general i Fabricació d’altres tipus de maquinària per a usos específics, i també el
grup minoritari Fabricació de maquinària d’ús general ha tingut un increment significatiu.
El sector ha aplegat una mica més d’un terç dels contractes industrials de l’any. El 37%
corresponien a Peons de les indústries manufactureres,
VEHICLES I MATERIALS DE TRANSPORT (29-30)
Les activitats de Vehicles i materials de transport han tingut forts increments en els
darrers tres anys, principalment per la Fabricació de components, peces i accessoris per
a vehicles de motor i els seus motors, que aplega bona part dels assalariats del sector i
és el que ha tibat cap amunt en termes d’increments d’assalariats.
El sector realitzà el 5% dels contractes de la indústria en 2015. L’ocupació més
destacada va ser la d’Assembladors d’equips elèctrics i electrònics, 75% del total, i a
distància la d’Agents de compres, 12%.
ALTRES MANUFACTURES (31-33)
El sector ha representat el 3% dels contractes industrials en 2015. El 41% corresponen a
Peons de les indústries manufactureres, el 16% Peons del transport de mercaderies i
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
92
descarregadors, i un 6% tant Empleats administratius sense tasques d’atenció al públic
com Mecànics i ajustadors de maquinària agrícola i industrial.
ENERGIA, AIGUA I RESIDUS (35-39)
És un sector que no ha tingut un comportament positiu en el darrer bienni amb el que en
termes generals els diferents grups d’activitat tampoc. A diferència d’altres sectors s’ha
reduït el nombre de treballadors al final del període, en lloc dels primers trimestres de
2011-2013. Tan sols el grup de Captació, potabilització i distribució d’aigua ha mantingut
el nombre de treballadors assalariats.
Així mateix ha estat un sector que ha contractat poc, bàsicament Escombriaires i afins i
Peons de les indústries manufactureres.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
93
QÜESTIONS TRANSVERSALS
Comissió Municipal d’Empresa:
Cal valorar la necessitat de crear una Comissió Municipal d’Empresa o similar de caire
tècnic i polític. De caràcter intern de l’administració pública municipal on es comparteixi
tant el coneixement de les demandes del teixit empresarial, com les actuacions que es
realitzen des dels diversos serveis.
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
94
6. Annexos SECTOR INDUSTRIAL
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
95
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
96
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
97
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
98
EDAT
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
99
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
100
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
101
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
102
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
103
Estratègies d'innovació per als sistemes productius Ocupació a la indústria de Barberà del Vallès.2015
104