ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES I D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ PER ALUMNAT AMB
DISCAPACITAT AUTDITIVA
Cati Balaguer Manjón
Logopeda ASPAS Mallorca
• Heterogeneïtat
• Com sentim?
• Discapacitat oculta
• Implicacions més enllà del llenguatge.
ABANS DE COMENÇAR…
•NO HI HA RES A LA SORDESA en si mateixa que impedeixidesenvolupar un pensament abstracte de màxima complexitat.
•El menor amb discapacitat auditiva conserva totalment lesseves potencialitats intel·lectives.
•ÉS CAPAÇ I INTEL·LIGENT, tot i que ser capaç i tenir lapotencialitat no són suficients. EL NIN SORD NECESSITA...
PODEM AFIRMAR…
Antonio Villalba Pérez (2010) “Implicaciones de la sordera: repercusiones en el desarrollo lingüístico, cognitivo, afectivo y social” Manual básico de formación
especializada sobre discapacidad auditiva
EXPERIÈNCIAEXPERIÈNCIA
ENTORN ESTIMULADOR
ENTORN ESTIMULADOR
UN SISTEMA SIMBÒLIC
DE QUALITAT
UN SISTEMA SIMBÒLIC
DE QUALITAT
INFORMACIÓ CONCRETA
INFORMACIÓ CONCRETA
EL NIN SORD NECESSITA…
PersonalitatDificultats
d’aprenentatge
Adaptació de l’entorn escolar
Marc Monfort(2010), “Consideraciones metodológicas según etapas educativas y áreas curriculares” Manual básico de formación especializada sobre discapacidad
auditiva
ÈXIT
Necessitats
educatives
INCLUSIÓ
PRINCIPAL ESTRATÈGIA…
INFORMACIÓ
• Conèixer els recursos disponibles:
Entitats, ASPAS - (programa UVAI) , FIAPAS.
Pàgines d'interès, aspasleehablacomunica, aspasformayemplea,oirpensarhablar.
• Coordinació entre tots els professionals. SEGUIMENT.
• Deixar constància de les estratègies i recursos emprats.
“Ponte en su lugar”
- Funciona per imitació.
- Li molesten els renous forts.
- No entén el missatge del professor,
possiblement per la distància.
- No pot fer lectura labial.
- Perd l’atenció.
- No li arriba a temps a agafar les tasques.
1
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ
SITUACIÓ DE L’ALUMNE DINS L’AULA
Col.loca dins l’aula a l’alumne amb discapacitat auditiva de forma estratègica:
•Per afavorir la lectura labial i accedir a informació visual.
•Mantenir la mínima distància entre l’emissor-receptor. Distància críticaauditiva.
Pautes per afavorir la lectura labiofacial:
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ
• Articula de forma clara i senzilla.
• Modera la velocitat de la teva parla.
• Evita tapar la boca amb la mà, boli...
• Controla l’entrada de llum.
RECORDA, només és possible fer lectura labial
d’allò que coneixem i la LL requereix
d’entrenament.
La distància crítica auditivaGuia PHONAK. Sistemas de frecuencia modulada en el aula.
ESTRATÈGIES D’ACCÉSA LA INFORMACIÓ
• Distància a la qual els sons són audibles i inteligibles.
• Els nins amb DA redueixen la distància crítica auditiva.
• Està directament relacionada amb el renou ambiental.
• A 1m de distància i en silenci, trobam les condicions perfectes per percebretots els sons de la parla.
• A més distància, podem tenir la comprensió compromesa, ja que el nin amb
DA pot confondre sons o, fins i tot, no sentir-los.
SENYALS D’ALERTA
FRASES COM:
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ
Sent el que vol, que t’ho dic jo.
L’altre dia li parlava d’allà, d’allà!!!!!! I em va sentir.
Jo crec que no vol escolat-me.
No diries que és sord. És important, quan les deim, analitzar bé
les situacions on es produeixen. Sense un
bon anàlisi no podrem aplicar una bona
estratègia.
Sostre:
Fer servir material conglomerat de encenalls de fusta.
Parets:
El vidre és un mal aliat de la reverberació. Una possible solució pot ser posar cortines.
Posar suros a les parets o penjar feines dels alumnes.
Evitar parets paral.leles llises.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ
CONDICIONS ACÚSTIQUES DE L’AULA
Terra:
Àrees amb moqueta, estores, goma…
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ
CONDICIONS ACÚSTIQUES DE L’AULA
Mobiliari:
El contraxapat i potes de metall no són els materials més
recomenats. Podem posar pilotes o gomes a les potes
per evitar renous.
Els llibres i els quaderns també són ambsorbents de
renou.
Ubicació (aula de l’alumne amb DA):
Evitar aules amb contacte al pati. Si no és possible,
allunyar-lo de finestres i portes.
CULTURA DEL SILENCI
COM DIRIGIR-SE A UNA PERSONA AMB DISCAPACITAT AUDITIVA:
• CRIDA LA SEVA ATENCIÓ AMB UN PETIT COP ABANS DE COMENÇAR A PARLAR. Espera
que et miri abans d’iniciar la conversa.
• PARLA-LI DE FRONT. Millor si ets poses a la seva alçada.
• PARLA AMB NATURALITAT. Vocalitza sense dramatitzacions, ni massa ràpid, ni massa lent.
• PARLA AMB TRANQUILITAT. Torna a repetir el que has dit si no t’ha entès.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ
SENSIBILITZACIÓ AL GRUP D’IGUALSINFANTIL, PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ
SENSIBILITZACIÓ AL GRUP D’IGUALSSEGON CICLE DE PRIMÀRIA, PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ
SENSIBILITZACIÓ AL GRUP D’IGUALSSECUNDÀRIA
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ
Dinàmica, m’ho dius tu?
Grup 4t ESO, IES Josep Maria Tomás.
Estratègies
Implicacions
DEMANA-LI A ELL/A
ÚS DE SISTEMES DE FREQÜÈNCIA MODULADA DINS L’AULA
Quan els audiòfons i els implants coclears no són suficients per accedir a la informació
dins l’aula perquè les condicions acústiques no són favorables.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ
Foto de la web d’OTICON
Estudi: La comprensión gramatical en la lectura de niños con y sin implante coclear
Separata, Revista FIAPAS nº157 - 2016.
ABANS DE COMENÇAR…
IMPLANTATS PRIMERENCS
Abans dels 24 mesos
IMPLANTATS TARDANS
Amb més de 24 mesos
Comprensiógramatical
Llenguatge escrit
CONCLUSIONSEstudi: La comprensión gramatical en la lectura de niños con y sin implante coclear
• L’edat d’implantació no és que una variable aïllada. Ens dóna més informació més enllà del moment
de col·locació de la pròtesis.
• L’edat d’implantació pot explicar diferències a la comprensió lectora entre nins amb DA.
• La implantació primerenca proporciona un efecte positiu al desenvolupament del llenguatge i
concretament a la comprensió gramatical.
• A situacions amb altes demandes de processament temporal els nins amb IC primerenc també
presenten dificultats.
• IC primerenc fan ús d’indicadors sintàctics per accedir a la comprensió lectora, però els tardans fan ús
d’indicadors semàntics.
RECOMANACIONS: Treballar la morfologia, especialment la morfologia flexiva verbal. (ALs)
ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS
FACILITA LA COMPRENSIÓ DE CONTINGUTS…(verbals-escrits)
• Si a un text escrit l'acompanyam d’un esquema amb les idees més importants i el vocabulari nou, la
seva comprensió serà més senzilla.
• Abans de l’explicació oral, oferir guions o resums que l'ajudin a reprendre el fil, si es perd.
• Anota les paraules noves i / o tècniques a la pissarra, aviseu que una paraula és nova o difícil.
• Si un tema és molt ampli divideix-lo en parts.
• Inclou glossaris com a material complementari.
FACILITA LA COMPRENSIÓ DE CONTINGUTS…
• No facis servir frases massa llargues. Fes oracions més simples, utilitzant conjuncions d'ús freqüent. En
cas necessari, fer servir criteris de “lectura fàcil”.
• Utilitza NEGRETA per ressaltar paraules clau.
• Fes servir imatges per relacionar conceptes nous.
• Recursos audiovisuals, representacions vivencials, experiències… quan ho fan, ho aprenen.
• No facis servir massa sinònims que puguin arribar a confondre.
• Si fas servir pronoms que facin referència a paraules ja escrites, assegura’t que el seu antecedent
queda clar.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS
EXEMPLE:
Nina de 1r d’ESO amb bona competència lingüística. És el primer trimestre i el professor s’adona que la nina es perd molt. Decidim fer un material de guia, ambel vocabulari més destacat, per poder seguir l’explicació.
Tema: “La prehistòria”
FLEXIBILITAT TEMPORAL. Possibilitat de donar més temps…
•A l’hora d’esperar una resposta verbal, o a l’hora d’intervenir a classe.
•A l’entrega de treballs.
•A la prova d’avaluació.
•Dóna-li més temps per repassar.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS
ASSEGURA’T QUE HO HA ENTÈS.
• Constata que t'ha entès. No et conformis amb que et diguique si.
• Si notes que no t'ha entès, torna a repetir la mateixainformació però d'una altra manera.
• Valorar el possible ús de la llengua de major domini.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS
ADAPTACIONS D’ACCÉS ALS EXÀMENS.ADAPTACIONS NO SIGNIFICATIVES.
ENS HEM D’ASSEGURAR QUE LI HA ARRIBAT TOTA LA INFORMACIÓ EN RELACIÓ A LA PROVA: Temari, feines associades, dia, hora…
• Company tutor.
•Anota la tasca a la pissarra.
•Revisa la seva agenda.
•Dóna-li per escrit.
•Fer servir plataformes com gmail on ell/a, de forma autònoma, pugui accedir a la informació sempre
que vulgui.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS
ADAPTACIONS D’ACCÉS ALS EXÀMENS.ADAPTACIONS NO SIGNIFICATIVES.
•Evita que copiï els enunciats. El ritme és generalment més lent.
•Diversifica el tipus de preguntes: V/F, si/no, completa, relaciona…
•Les preguntes “explica…”, per les seves dificultats morfosintàctiques, li costaran més. Les podem ferservir, però valorarem la seva expresió escrita en funció de la competència que presenti l’alumne.
•Pacta els errors ortogràfics (competència). Dóna més importència als continguts.
•Divideix les preguntes llargues.
•Seqüència per grau de complexitat.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS
ADAPTACIONS D’ACCÉS ALS EXÀMENS.ADAPTACIONS NO SIGNIFICATIVES.
•Proporciona més temps per a la realització de la prova.
•Facilita el possible ús d’un glossari amb el vocabulari més tècnic.
•Recomana material complementari, si és necessari.
•Avalua treballs grupals i cooperatius. Evita que els grups siguin nombrosos per no complicar la comunicació.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS
• Dóna-li ànims, transmet seguretat. Necessiten sentir una cosa més vegades
per incorporar-la.
• Els oients controlen auditivament l'ambient, girar-se cap als seus companys
no és distracció, sinó necessitat.
• No són més ”vagos”, es fatiguen més. Mantenir la seva atenció et costarà.
ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS
NO T’OBLIDIS…