Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A LES CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT
LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC
Brañas Valcárcel, N., Masó Ros, G., Mederos López, J. & Nel•lo i Andreu, M.
Estudi 2010
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
2
Índex
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS .................................................................................................... 4
2. ÀREA D’ESTUDI ...................................................................................................................... 5
3. MATERIALS I MÈTODES .......................................................................................................... 6
4. RESULTATS........................................................................................................................... 10
4.1. RESULTATS PER PARCEL·LES D’ESTUDI ......................................................................... 11
4.2. FENOLOGIA .................................................................................................................. 14
4.3. GRUPS DESTACATS ....................................................................................................... 16
COLEOPTERA .................................................................................................................. 16
DIPTERA ............................................................................................................................ 19
MICROCORYPHIA ............................................................................................................ 24
PSOCOPTERA .................................................................................................................. 24
ARACHNIDA ...................................................................................................................... 25
4.4. ESPÈCIES D’INTERÈS FAUNÍSTIC .................................................................................... 28
5. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 31
6. AGRAÏMENTS ....................................................................................................................... 32
7. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................... 33
8. ANNEX ................................................................................................................................. 35
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
3
ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A LES
CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I
L’OBAC, BARCELONA, CATALUNYA
Brañas Valcárcel, N., Masó Ros, G., Mederos López, J. & Nel·lo i Andreu, M.
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Laboratori de Natura, Departament d'Artròpodes.
Passeig Picasso s/n, 08003, Barcelona
RESUM
En aquest treball s’estudia l’artropodofauna de les codines altes del Parc Natural de Sant
Llorenç del Munt i l’Obac i l’efecte que pot tenir la pressió humana sobre aquest gran grup biològic.
L’estudi s’ha realitzat mitjançant un mostreig periòdic quinzenal des del mes de maig fins l’octubre
de 2010. Es van triar dues grans àrees diferenciades en orientació i altitud, i en cada una
d’aquestes àrees es van triar dues parcel·les amb diferent grau de degradació per la pressió
humana. El mostreig, en cada una de les quatre parcel·les escollides, ha estat realitzat mitjançant
trampes de caiguda o pitfalls i completat amb recol·lecció manual. També es van col·locar dues
trampes d’intersecció de vol o Malaise en les dues parcel·les no trepitjades i just en els límits amb
la vegetació adjacent. L’estudi aporta un llistat faunístic preliminar, però que constitueix una novetat
en quant al coneixement de l’artropodofauna associada a aquest particular ecosistema, mostra un
primer anàlisi de la seva composició i algunes dades d’aspectes fenològics i biològics de gran
interès naturalista. S’aporten, també, dades novedoses d’interès faunístic i geogràfic que
representen una ampliació de la informació d’algunes de les espècies observades. Sobre l’efecte
de la pressió humana, en aquest estudi, no s’ha observat, per ara, que existeixi una correlació
negativa significativa entre el grau d’antropització de les parcel·les i el nombre de tàxons i la
quantitat d’exemplars recol·lectats. Aquest estudi, doncs, representa un estudi preliminar i global
per poder posteriorment focalitzar-nos en tàxons concrets, que depenguin exclusivament dels
recursos de la codina i que puguin servir com a bons bioindicadors del seu estat de degradació.
PARAULES CLAU: artròpodes, codina, antropització, biodiversitat, bioindicador, espècies
d’interès faunístic, Sant Llorenç del Munt.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
4
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
Aquest treball forma part d’un projecte més ampli que té per objectiu estudiar amb caràcter
multidisciplinari l’efecte de la pressió humana a l’ecosistema de codines del Parc Natural de Sant
Llorenç del Munt i l’Obac. Estudi coordinat, organitzat i finançat per la Xarxa de Parcs Naturals de
la Diputació de Barcelona.
Quant a l’ecosistema de Codina, no tenim dades d’estudis específics dedicats als artròpodes
que hi viuen, és un ecosistema molt poc estudiat també per a altres grups biològics. Les poques
dades que tenim d’artròpodes, fan referència de forma genèrica a l’espai natural de Sant Llorenç
del Munt i Serra de l’Obac.
Aquest fet fa que l’estudi sigui molt estimulant però alhora força complex, ja que no es sap si hi
ha grups taxonòmics que depenguin exclusivament dels recursos de les codines. Aquests grups
serien realment els que ens podrien servir de bioindicadors de l’estat de degradació d’aquest
ecosistema. Per aquest motiu, l’exercici del 2010 ha estat un estudi preliminar i global per
posteriorment focalitzar-nos en els tàxons més dependents de les codines.
L’estudi aporta un llistat faunístic preliminar, però que constitueix una novetat en quant al
coneixement de l’artropodofauna associada a aquest particular ecosistema, mostra un primer
anàlisi de la seva composició i algunes dades d’aspectes fenològics i biològics de gran interès
naturalista.
Cal dir, també, que la gran diversitat de grups i la densitat elevada de les poblacions són dues
característiques pròpies dels artròpodes que en dificulten l’estudi. Un mètode de mostreig, com és
la utilització de trampes de caiguda (pitfall), proporciona un nombre elevat d’exemplars que
pertanyen a una gran quantitat d’espècies de molts grups diferents. Recollir, separar i sobretot
determinar a nivell d’espècie tots els artròpodes és una tasca complexa per a uns pocs
investigadors. És per aquest motiu que alguns grups biològics se’ls tracta amb nivells taxonòmics
alts, deixant per a estudis posteriors l’aproximació fins a nivell d’espècie.
Els objectius d’aquest estudi són:
Elaborar un llistat preliminar de la biodiversitat d’insectes i altres artròpodes a les codines
altes del Parc Natural.
Avaluar l’efecte de l’antropització a les codines altes, mitjançant l’estudi comparatiu de la
biodiversitat i de l’abundància dels insectes i d’altres artròpodes, en diferents parcel·les de
Codina.
Obtenir dades d’interès faunístic i biològic, útils com a eines per a una futura gestió de la
conservació d’aquest hàbitat.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
5
2. ÀREA D’ESTUDI
Les codines de conglomerat són una part important del paisatge del Parc Natural de Sant
Llorenç del Munt i l’Obac. Són afloraments de roca plana o amb poca inclinació on la vegetació no
arriba a formar cobertes importants. Es troben per sobre dels 500 m fins als cims, de poc més de
1.000 m. Aquests conglomerats daten de l’eocè-oligocè i són d’origen deltaic. En el Montcau els
conglomerats es troben constituïts per clastes heteromètrics de naturalesa molt variada. Hi ha un
predomini de les pissarres i les calcàries, encara que no són rars els còdols de quars i de gresos.
La coloració dels conglomerats ens revela un aspecte important de cara al modelat del relleu; els
de color grisenc són fortament carbonatats, més durs i resistents a l’erosió, i els més rogencs i de
matriu argilosa són més fàcilment erosionables. Els estrats de conglomerats presenten
intercalacions de capes de gresos i lutites de color vermell, inferiors a un metre de potència i estan
afectats per un lleuger embussament d’uns 10 graus al nord-oest. El Montcau es troba separat de
la resta de la carena de Sant Llorenç per una falla que passa pel coll d’Eres (Pérez, 2007).
La comunitat de plantes vasculars més característica d’aquests ambients és l’Erodio-
Arenarietum conimbricensis (A. et O. Bolòs, 1950), descrita per primera vegada del camí de l’Obac
i del Montcau. Aquesta comunitat presenta el seu desenvolupament òptim a les codines de Sant
Llorenç del Munt i l’Obac segons Lapraz (1974), i està dominada per teròfits que aprofiten l’estació
humida de l’any per completar el seu cicle en poques setmanes, abans que arribi l’estació seca
(Braun-Blanquet & Bolòs, 1950). Destaquen la menuda Arenaria conimbricensis subsp.
conimbricensis que a la primavera cobreix les codines de milions de petites flors blanques, i també
l’Erodium foetidum subsp. glandulosum, conegut popularment amb el nom de caragola, del que
s’ha observat un període de florida molt llarg (A. Gómez, com. pers.).
Una altra característica d’aquests ambients és la inestabilitat del substrat. Les pedres es
mouen fàcilment per efecte del vent, de les fortes pluges, pel trepig d’animals o persones, etc. En
aquestes condicions, les pedres ja colonitzades que canvien de posició ofereixen una nova
superfície a la colonització. Aquest procés té lloc de manera més o menys continuada, amb la qual
cosa els estadis inicials de colonització es poden mantenir per molt anys.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
6
3. MATERIALS I MÈTODES
Durant una primera visita al parc (març de 2010), i conjuntament amb els especialistes de la
resta de grups biològics implicats en aquest estudi, es van escollir dues àrees de codina on
realitzar les prospeccions d’artròpodes. Les àrees es van seleccionar amb una diferència d’altitud
de 150m aproximadament (figura 1), entre la vessant oest del Montcau i el Coll d’Eres. A la vegada,
es van dividir aquestes àrees en dues parcel·les cadascuna (quatre parcel·les en total, de 10 x
10m), denominades parcel·les antropitzades (trepitjades) i no antropitzades (no trepitjades). Les
parcel·les anomenades antropitzades o trepitjades són zones de codines adjacents al senderol que
porta cap al Montcau, on s’han registrat milers de visitants anuals; i les anomenades no
antropitzades són parcel·les situades lluny d’aquest senderol i per tant, més resguardades del
trepig dels visitants. Es detallen a continuació les característiques de cada parcel·la:
Àrea A: cara oest del Montcau
Parcel·la AA (no antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417073 / 4614130 Orientació vessant: Oest / Sud-oest Altitud aprox.: 1004m Parcel·la AB (antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417072 / 4614102 Orientació vessant: Oest / Sud-oest Altitud aprox.: 1001m Àrea C: prop del Coll d’Eres
Parcel·la CA (no antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417159 / 4613665 Orientació vessant: Sud-oest Altitud aprox.: 922m Parcel·la CB (antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417340 / 4613728 Orientació vessant: Sud-est Altitud aprox.: 941m
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
7
Figura 1: Situació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac; i àrea i localització de les parcel·les
d’estudi.
Es van realitzar vuit mostrejos compresos entre el maig i l’octubre de 2010, amb una
periodicitat, aproximadament, quinzenal. Per a la realització dels mostrejos es van emprar
principalment vuit trampes pitfall o de caiguda (figura 2), dues per cada parcel·la. Com a conservant
es va utilitzar propilenglicol per la seva nul·la toxicitat. No s’han utilitzat atraients en les trampes per
tal de no atraure espècimens d’altres ecosistemes adjacents, els quals podrien esbiaixar els
resultats de les captures.
Les trampes de cada parcel·la es van ubicar com es detalla a continuació (taula 1).
Trampes UTM: WGS84 Altitud (m)
AA1 0417070 / 4614131 1.007
AA2 0417069 / 4614142 1.005
AB1 0417065 / 4614093 1.000
AB2 0417079 / 4614096 1.006
CA1 0417163 / 4613659 925
CA2 0417154 / 4613660 926
CB1 0417338 / 4613720 945
CB2 0417326 / 4613719 946
Taula 1. Coordenades UTM i altitud (m) de cadascuna de les trampes pitfall emprades en l’estudi.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
8
Figura 2: Trampa de caiguda pitfall, ubicada a la parcel·la AA i revisió i extracció de mostres de la trampa.
Les mostres es van anar preparant i preservant en alcohol etílic al 70% per al seu posterior
estudi, revisió i conservació en la col·lecció d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona.
S’ha de destacar que en els mostrejos del 6 al 28 de maig només van estar operatives dues
trampes de prova, la AA1 i la AB1. Posteriorment a aquestes dates van ser instal·lades les 8
trampes definitives. A més, de les 8 trampes, només es van mantenir mostrejant
ininterrompudament 3 d’elles. La resta de trampes es van veure afectades per diverses causes
com es detalla a continuació:
CB1 / de juny a octubre: causes antròpiques (buidat del contingut, pels visitants)
AB2 i CB2 / juliol: causes antròpiques (buidat del contingut, pels visitants)
CA2 i AA2 / setembre: causes naturals (inundació, deposició de terra i dessecació)
CA2 i AA2 / octubre: causes naturals (inundació, deposició de terra i dessecació)
Un altre mètode de mostreig emprat com a prova, van ser unes làmines adhesives (figura 3)
que formen part de les trampes de llum ultraviolada i que s’utilitzen com a control de plagues en les
sales de reserva de l’edifici de Zoologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest
estudi es van emprar per tal d’intentar capturar artròpodes a nivell del sòl. Després d’algunes
proves es va rebutjar aquest mètode, per la taxa tan elevada de restes d’artròpodes (ales,
extremitats, etc) i la poca quantitat d’espècimens sencers i viables per a una identificació efectiva.
La causa probable d’aquest resultat podria ser la depredació per part de les aus dels artròpodes
caiguts. Motiu pel qual es considerà ineficient aquest mètode i es desestimà el seu ús en aquests
mostrejos.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
9
Figura 3: Làmines adhesives grogues per capturar artròpodes a nivell del sòl.
Paral·lelament al material mostrejat mitjançant les trampes pitfall, es van realitzar recol·leccions
manuals dins les quatre parcel·les que conformen l’àmbit d’estudi, i es va col·locar a cada parcel·la
no antropitzada una trampa Malaise (dos en total), el seguiment de la qual i recol·lecció del material
mostrejat es va efectuar igualment dues vegades al mes (figura 4). Aquestes trampes van ser
col·locades a una zona d’ecotò, entre la codina i les formacions vegetals adjacents, en ambdues
àrees. El material provinent d’aquestes trampes, donat el seu volum i complexitat (unes 15.000
mostres aproximadament) s’ha separat de l‘actual projecte i es conserva en el mateix departament
d’Artròpodes del MCNB per al seu processament i estudi futurs. Aquestes dades oferiran una idea
de la fauna adjacent que potencialment podria visitar l’ecosistema de codina.
Figura 4: trampa d’intersecció de vol Malaise, ubicada a la parcel·la AA.
Aquest estudi ha estat realitzat per membres del Departament de Col·leccions d’Artròpodes del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i la totalitat del material mostrejat queda dipositat a les
col·leccions del Museu.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
10
4. RESULTATS
Durant el període d’estudi van ser mostrejats (mitjançant recol·lecció manual i trampes pitfall)
un total de 21.217 espècimens, 21.124 pertanyents a quatre classes d’Artròpodes, essent Insecta
la més abundant i diversa, amb 19.023 espècimens, el que representa el 90% del total
d’espècimens recol·lectats durant el període (gràfica 1). Seguit en ordre d’abundància per
Arachnida (1.362; 6%), Myriapoda (592; 3%) i Crustacea (147; 1%). En el cas particular d’Insecta,
es mostrejaren 18 ordres, dels quals Collembola i Hymenoptera van resultar els més abundants,
amb 9.702 i 4.305 espècimens respectivament, el que en conjunt va representar el 74% del total
d’Insecta (gràfica 2).
La resta de material recol·lectat correspon a 93 exemplars de la classe Gastropoda (phylum
Mollusca), el que representa un 0.4% del total. Aquestes mostres van ser analitzades per Vicenç
Bros i ubicades al Departament d’Invertebrats no Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona.
En l’apartat annex s’adjunta el llistat faunístic complet d’artròpodes, amb les determinacions a
les que han arribat els diversos especialistes de cada grup taxonòmic concret.
Gràfica 1: Representació de les diverses Classes en nombres absoluts i en percentatges (nº ind.; %) respecte al total
de material estudiat (provinent de trampes pitfall i recol·lecció manual).
Gràfica 2: Representació dels Ordres més abundants d’insectes, en nombres absoluts i en percentatges (nº ind.; %)
respecte al total d’insectes estudiats (provinent de trampes pitfall i recol·lecció manual).
19023; 90%
1362; 6%
592; 3% 147; 1%
93; <1%
Insecta
Arachnida
Myriapoda
Crustacea
Gastropoda
188; 1%246; 1%
288; 2%325; 2%
512; 3%
643; 3%
2646; 14%
4305; 23%
9702; 51%
Microcoryphia
Orthoptera
Heteroptera
Psocoptera
Coleoptera
Homoptera
Diptera
Hymenoptera
Collembola
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
11
4.1. RESULTATS PER PARCEL·LES D’ESTUDI
Si observem el nombre total d’exemplars d’artròpodes mostrejats per parcel·la amb trampes
pitfall, trobem diferències entre les 2 rèpliques de cada parcel·la. Aquestes són degudes a
alteracions inevitables en algunes trampes (manipulació per part dels visitants, deposició de terra,
dessecació, etc) amb la conseqüent pèrdua de gran part o la totalitat del material. A banda
d’aquests matisos, el que observem és que, contràriament al que es podria esperar, la parcel·la
amb més nombre d’individus caiguts és la CB (parcel·la antropitzada). Cal dir, però, que aquests
resultats estan esbiaixats per la tendència d’un grup concret, els col·lèmbols, que van caure en
unes magnituds molt superiors als rangs d’abundància dels altres grups, sobretot en les trampes
de la CB (gràfica 3). Extraient els col·lèmbols dels resultats, la tendència observada anteriorment
no es manté (gràfica 4). No s’observen diferències significatives i coincidents entre parcel·les
antropitzades i les seves respectives no antropitzades, ja que a l’àrea A la parcel·la amb un major
nombre d’espècimens recol·lectats és la antropitzada (AB), mentre que a l’àrea C la parcel·la on
s’ha recol·lectat un major nombre d’individus és la no antropitzada (CA). Això pot ser degut a
l’elevada mobilitat dels artròpodes i al fet que no sabem del cert si molts d’aquests organismes
provenen dels ecosistemes adjacents i no depenen exclusivament de la codina i el seu estat de
conservació.
Gràfica 3. Total d’espècimens mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall. En blau, les trampes 1 (AA1, AB1,
CA1, CB1); i en verd, les trampes 2 de cada parcel·la (AA2, AB2, CA2, CB2).
Gràfica 4. Total d’espècimens mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall (extraient Collembola).
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
11000
parcel·la AA parcel·la AB parcel·la CA parcel·la CB
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
parcel·la AA parcel·la AB parcel·la CA parcel·la CB
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
12
Quant al nombre de tàxons per parcel·la (gràfica 5), dades que donen una idea preliminar i
genèrica de la biodiversitat d’artròpodes, no s’observen diferències significatives i coincidents entre
les parcel·les no antropitzades i les seves corresponents parcel·les antropitzades; ja que en l’àrea
A, la parcel·la amb major nombre de gèneres i espècies és la no antropitzada (AA), i en canvi, en
l’àrea C la parcel·la més biodiversa en aquests tàxons és l’antropitzada (CB). No obstant, si que
s’observen diferències significatives quant al nombre de tàxons entre l’àrea A i l’àrea C, sent l’àrea
A la que presenta una major biodiversitat. Probablement aquestes diferències entre àrees poden
ser degudes a les diferències d’altitud i orientació de les mateixes.
Aquests resultats podrien variar moderadament si el procés de determinació es fes extensiu a
tots els grups taxonòmics, ja que encara estan en curs de determinació grups taxonòmics amb una
potencialitat com a bioindicadors, com ara els psocòpters. Cal tenir en compte, també, que el
material, depenent del grup taxonòmic i de la dificultat de la determinació de cada espècimen, pot
estar determinat només fins a família o gènere, no arribant al rang d’espècie en molts casos.
També cal afegir que en aquest anàlisi hem tingut en compte el material provinent tant de les
trampes pitfall, com de la recol·lecció manual, ja que moltes de les espècies només van ser
recol·lectades amb aquest últim mètode.
Tornant al nombre d’individus caiguts només en trampes pitfall, si analitzem la tendència de
cada grup taxonòmic observem tendències no homogènies entre ells (taula 2). A més, la majoria de
grups no ens donen una tendència major i significativa a caure en les parcel·les no antropitzades
en detriment de les antropitzades, com seria d’esperar. Això pot ser degut a que molt d’ells no
viuen exclusivament dels recursos de les codines i per tant, segurament no són bons indicadors de
l’estat de degradació de les mateixes.
Gràfica 5. Nombre de tàxons per parcel·la mostrejats mitjançant trampes pitfall i recol·lecció manual.
0
20
40
60
80
100
120
140
160
AA AB CA CB
Ordres
Famílies
Gèneres
Espècies
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
13
Ordre / Pitfalls AA AB CA CB
INSECTA
Dictyoptera (Blattodea) 8 3 3 6
Coleoptera 127 89 67 77
Collembola 446 563 741 6940
Dermaptera 12 10 1 3
Diptera 654 1033 631 205
Heteroptera 18 43 16 57
Homoptera 230 146 101 102
Hymenoptera 621 1470 1499 542
Lepidoptera 12 15 2 3
Microcoryphia 68 91 15 7
Orthoptera 21 47 15 9
Psocoptera 154 68 82 21
Thysanoptera 7 3 2 2
Zygentoma 4 8 8 1
MYRIAPODA
Diplopoda / Chilopoda 24 133 212 191
CRUSTACEA
Isopoda 5 123 11 0
ARACHNIDA
Araneae 185 264 133 142
Opiliones 18 10 4 14
Scorpiones 8 2 1 6
Acari 88 56 57 292
Taula 2. Nombre d’individus de cada grup taxonòmic (Ordre) caiguts en les trampes pitfall de cada parcel·la. En la
taula no apareixen els ordres amb un total menor a 10 individus.
En canvi, és important destacar l’ordre dels Psocòpters, amb una tendència significativa i
diferent a la resta, ja que els individus del qual si semblen afectats per la degradació de la codina.
Per aquest motiu, perquè sembla un grup interessant i un potencial bioindicador, està en curs la
seva determinació.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
14
4.2. FENOLOGIA
Les dades quantitatives mostrades a continuació reflecteixen l’evolució de les captures al llarg
de tot el període de mostreig dels diversos ordres taxonòmics mitjançant el trampeig amb pitfall
(taula 3). Aquest aspecte és molt important, entre d’altres coses, per tenir en compte en possibles
etapes posteriors de l’estudi, per tal de focalitzar l’esforç de mostreig en les èpoques de major
activitat del tàxon bioindicador escollit.
Ordre / Pitfalls 28-V 17-VI 01-VII 20-VII 03-VIII 16-VIII 10-IX 08-X
Dictyoptera (Blattodea) 0 2 4 6 1 3 2 2
Coleoptera 9 70 64 134 38 15 11 19
Collembola 39 235 6182 472 350 544 566 302
Dermaptera 1 8 1 6 1 0 3 6
Diptera 46 73 194 836 313 295 427 339
Heteroptera 3 17 13 52 21 26 2 0
Homoptera 4 80 106 192 77 56 33 31
Hymenoptera 31 1251 438 979 775 278 278 102
Lepidoptera 1 1 2 8 5 9 4 2
Microcoryphia 8 32 19 47 8 26 29 12
Orthoptera 1 19 2 20 8 6 12 24
Psocoptera 0 6 40 15 5 104 131 24
Thysanoptera 0 0 5 6 1 2 0 0
Zygentoma 0 0 1 11 3 4 1 1
Diplopoda/Chilopoda 10 149 25 59 111 74 54 78
Isopoda 4 12 15 46 13 18 23 8
Araneae 14 108 110 175 103 75 79 60
Opiliones 1 8 11 8 1 5 1 11
Scorpiones 0 0 1 6 3 3 2 2
Acari 5 127 167 93 29 17 35 20
Taula 3. Nombre d’individus de cada grup taxonòmic (Ordre) caiguts en les trampes pitfall al llarg del període de
mostreig. En la taula no apareixen els ordres amb un total menor a 10 individus.
Analitzant la fenologia del total de la fauna mostrejada, el pic d’activitat sembla estar situat
entre finals de juny i principis de juliol. No obstant, aquesta observació es basa en major part en
l’aportació d’un sol grup, Collembola, el qual aporta més del 61% del total de la fauna mostrejada
en aquest segment. A l’analitzar l’activitat de la resta de grups més abundants sense els
col·lèmbols, el pic d’activitat es mostra lleugerament desplaçat cap a la dreta, situant-se a mitjans
del mes de juliol, seguit d’un declivi i, en alguns casos, un discret increment de l’activitat al
setembre (gràfiques 6 i 7).
Existeixen, tanmateix, alguns casos que s’aparten d’aquesta tendència general d’activitat, com
és el cas de Psocoptera (pic al setembre) i Myriapoda, aquest últim amb almenys dos pics
principals, un al juny i l’altre a l’agost (gràfica 8).
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
15
Gràfica 6. Activitat del total de la fauna (amb i sense Collembola) i de Collembola durant el període de mostreig.
Gràfica 7. Activitat dels diversos ordres (sense Collembola) durant el període de mostreig.
Gràfica 8. Activitat de Psocoptera, Diplopoda i Chilopoda durant el període de mostreig.
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep
total fauna
total fauna sense Collembola
Collembola
1
101
201
301
401
501
601
701
801
901
28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep
Coleoptera
Diptera
Heteroptera
Homoptera
Microcoryphia
Isopoda
Araneae
Acari
0
20
40
60
80
100
120
140
160
28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep
Psocoptera
Diplopoda/Chilopoda
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
16
4.3. GRUPS DESTACATS
A continuació s’analitzen més específicament alguns dels grups taxonòmics més rellevants
dels artròpodes mostrejats per àrees i parcel·les, incloent també, la fenologia de cadascun
d’aquests grups. Per a l’anàlisi de les dades quantitatives només s’han tingut en compte els
mostrejos mitjançant trampes pitfall, degut al caràcter no selectiu de les captures. No obstant, per a
les dades qualitatives si que s’han tingut en compte les recol·leccions manuals.
COLEOPTERA
De l’ordre Coleoptera es mostrejaren un total de 512 espècimens, pertanyents a 20 famílies, 67
gèneres i 78 espècies. El tractament taxonòmic de les famílies i subfamílies dels Coleoptera s’ha
realitzat seguint l’obra de Lawrence i Newton (Families and subfamilies of Coleoptera, 1995).
La proporció en quant a la distribució, tant de tàxons com d’espècimens, es comportà com a la
resta de grups dominants estudiats, sent l’àrea A la que aportà el major nombre de tàxons i
d’espècimens al total mostrejat durant el període d’estudi (gràfica 9.1).
En canvi, en els valors registrats entre les parcel·les antropitzades i les respectives no
antropitzades, referents al nombre de tàxons i espècimens, no s’observen diferències significatives
i coincidents, que ens denotin un efecte en la fauna d’aquest ordre degut a la degradació de
l’ecosistema per la pressió humana (gràfica 9.2).
9.1 9.2
Gràfica 9. 9.1: Valors en percentatge del número de famílies i espècimens entre àrees, respecte al total del material
mostrejat. 9.2: Valors en percentatge de famílies, gèneres, espècies i espècimens entre parcel·les, dels exemplars
mostrejats en trampes pitfall.
Entre les famílies més abundants i diverses es troben, per una banda, aquelles d’hàbits
principalment lapidícoles i, per un altra, aquelles amb espècies florícoles. Aquestes últimes, encara
que restringides puntualment als mesos en els que poden explotar aquest recurs, conformen una
part important de la comunitat de coleòpters de l’ecosistema de Codina present al parc.
100%
80%
56%
44%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
zona A zona C
famílies espècimens
69
%
81
%
50
% 56%
50%
52
%
31
%
29
%
47% 51
%
30
%
26
%35
%
25%
19
%
21
%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
AA AB CA CB
famílies % gèneres % espècies % espècimens %
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
17
En aquest sentit, les famílies dominants van ser Scarabaeidae (101 espècimens/ 4 espècies),
Carabidae (71/ 9), Coccinellidae (65/ 5) i Tenebrionidae (65/ 7), sent Chrysomelidae (52/ 15) la
família més diversa (taula 4, gràfica 10).
Gràfica 10: Aportació al total de Coleoptera de les set famílies més nombroses mostrejades a l’àrea d’estudi
(trampes pitfall i recol·lecció manual).
Presència en Pitfall Trampes Pitfall/parcel·la
Mostrejos manuals/parcel·la
Famílies
AA AB CA CB
AA AB CA CB
Anobiidae A 2
Anthicidae A/C 5
2
Buprestidae
1
2
Carabidae A/C 2 16 30 10
2 1 9 1
Cerambycidae A
1
3
5
Chrysomelidae A/C 5 11
1
6 9 5 15
Coccinellidae A/C 2 10 10 27
5 3 3 5
Corylophidae A/C
1 12 9
Curculionidae A/C 3 3 2
2
4
Histeridae A/C
1 1
2
Meloidae
1 3 3 5
Melyridae A 1 1
2 4 2 3
Mordellidae
1
Nitidulidae A/C 1
1
3 2
3
Phalacridae
2
Prionoceridae A
1
1
1
Ptiliidae A
1
Scarabaeidae A/C 87 12 1 1
Staphylinidae A/C 5 12 2 5
2
Tenebrionidae A/C 9 10 6 20
13 2 1 4
Adults indeterm.
4 1 2 1
1 6 4
Larves indeterm.
1 8 1
total
127 89 67 77 39 34 23 56
Taula 4. Nombre d’espècimens per famílies de Coleoptera mostrejades a les trampes pitfall ubicades a cada
parcel·la i mitjançant mostrejos manuals. A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A:
mostrejos exclusivament a l’àrea A; C: mostrejos exclusivament a l’àrea C.
22; 4%26; 5%
52; 10%
65; 13%
65; 13%
71; 14%
101; 20%
110; 21%
Corylophidae
Staphylinidae
Chrysomelidae
Coccinellidae
Tenebrionidae
Carabidae
Scarabaeidae
altres famílies
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
18
L’activitat d’algunes famílies reflecteix certa preferència per alguna de les àrees. S’ha de
destacar la família Scarabaeidae, que amb un 98% de les captures a l’àrea A, la seva presència a
la C pot considerar-se casual, amb només dos espècimens mostrejats (gràfiques 11 i 12). El
nombre d’espècimens d’aquesta família a la parcel·la no antropitzada AA va ser notablement
superior a la AB (antropitzada), amb una ràtio de 7,3:1 (gràfica 11).
Aquest fet pot ser degut a que la parcel·la AA té una elevada densitat de vegetació, ja que els
escarabèids mostrejats van ser gairebé tots de la subfamília Cetoniinae, majoritàriament fitòfags
(gràfica 12).
La presència d’un major nombre d’espècimens de la família Coccinellidae a l’àrea C, tots ells
d’espècies depredadores en major part de pugons (Homoptera), mostra una tendència diferenciada
de les anteriors famílies esmentades. L’espècie Coccinella septempunctata (Linnaeus, 1758)
resultà la més abundant mentre les altres espècies només van estar representades per un sol
espècimen: Hippodamia variegata (Goeze, 1777), Adalia decempunctata (Linnaeus, 1758) i Adalia
bipunctata (Linnaeus, 1758). Del gènere Scymnus Kugelann, 1794, es mostrejaren sis espècimens
sense identificació específica, quasi tots en trampes.
Un altre cas destacat d’aquesta tendència, és el de la família Corylophidae que, amb un total
de 22 espècimens, 21 van ser mostrejats a l’àrea C i repartits quasi equitativament entre ambdues
parcel·les (gràfica 12).
Encara que no es pot establir cap conclusió sobre preferències entre parcel·les antropitzades o
no antropitzades, si que s’evidencia una preferència clara per alguna de les àrees, el que podria
estar relacionat amb la presència d’un gradient vertical que afecti la distribució de les espècies.
Gràfica 11. Espècimens per famílies mostrejades en trampes pitfall a ambdues parcel·les, AA i AB.
2
5
2
5
23
1 1
87
5
9
16
1
11 10
1
3
1 1 1 1
12 12 10
1
10
100
An
ob
iidae
An
thic
idae
Bu
pre
stid
ae
Car
abid
ae
Cer
amb
ycid
ae
Ch
ryso
mel
idae
Co
ccin
ellid
ae
Co
rylo
ph
idae
Cu
rcu
lion
idae
His
teri
dae
Mel
oid
ae
Mel
yrid
ae
Mo
rdel
lidae
Nit
idu
lidae
Ph
alac
rid
ae
Pri
on
oce
rid
ae
Pti
liid
ae
Scar
abae
idae
Stap
hyl
inid
ae
Ten
ebri
on
idae
AA
AB
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
19
Gràfica 12. Espècimens per famílies mostrejades en trampes pitfall a ambdues parcel·les, CA i CB.
Pel què fa a la fenologia, al marge d’alguns casos concrets, l’ordre mostrà un clar màxim
d’activitat a mitjans de juliol (gràfica 13), seguit d’una caiguda de l’activitat a partir de l’agost.
Gràfica 13. Activitat de Coleoptera durant el període de mostreig.
DIPTERA
L’ordre Diptera va estar representat per un total de 29 famílies (taula 5), les quals aportaren en
conjunt el 14% (2.646 individus; 2.523 en trampes i 123 mitjançant recol·lecció manual) del total
dels espècimens d’Insecta (19.023) i el 13% del total d’artròpodes (21.124) mostrejats durant tot
l’estudi.
Els mostrejos revelen una major biodiversitat i abundància de dípters a l’àrea A respecte a la C,
basant-nos en el número de famílies i espècimens mostrejats mitjançant trampes pitfall (observeu
les dades en percentatges a la gràfica 14.1). En total, de les 24 famílies capturades amb les
trampes (entre ambdues àrees), 22 d’elles es van trobar a l’àrea A en comparació amb les 13
30
10 12
2
1 1
2
6
2
10
1
27
9
1 1
5
20
1
10
100
An
ob
iidae
An
thic
idae
Bu
pre
stid
ae
Car
abid
ae
Cer
amb
ycid
ae
Ch
ryso
mel
idae
Co
ccin
ellid
ae
Co
rylo
ph
idae
Cu
rcu
lion
idae
His
teri
dae
Mel
oid
ae
Mel
yrid
ae
Mo
rdel
lidae
Nit
idu
lidae
Ph
alac
rid
ae
Pri
on
oce
rid
ae
Pti
liid
ae
Scar
abae
idae
Stap
hyl
inid
ae
Ten
ebri
on
idae
CA
CB
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
20
famílies de la C. Igualment, el número de captures va ser major a l’àrea A (1.687 exemplars)
respecte a la C (836) (taula 5).
D’igual forma que Coleoptera, no s’observen diferències significatives i coincidents entre
parcel·les no antropitzades i les seves respectives antropitzades pel que fa al nombre
d’espècimens i al nombre de famílies (gràfica 14.2).
Trampes Pitfall/parcel·la Mostrejos manuals/parcel·la
Famílies Presència en Pitfall AA AB CA CB AA AB CA CB
Phoridae A/C 388 736 535 105 4
Sciaridae A/C 95 71 17 18
Anthomyiidae A/C 37 35 3 11 5 3
Dolichopodidae A/C 36 36 16 26 2 3 2 1
Cecidomyiidae A/C 33 21 13 2 1
Chloropidae A/C 20 53 24 19 2 4 2
Muscidae A/C 11 7 2 4 3
Tachinidae A/C 8 12 1 11 1 7 1 4
Drosophilidae A 2
Chironomidae A/C 1 15 1 1
Ceratopogonidae A/C 1 2 3
2 1
Ephydridae A 1
Mythicomyiidae A 1 5
Sphaeroceridae A/C 1 7
1
Therevidae A 1
Tipulidae A 1 1
5 3 1
Sarcophagidae A
3
1 3 1
Agromyzidae A
1
Calliphoridae A
1
Hybotidae A
1
Lauxaniidae A
1
Mycetophilidae A
1
Heleomyzidae C
1
Bombyliidae C
3 5 3 7 7
Asilidae 4 2 4 3
Conopidae 1
Limoniidae 2
Syrphidae 8 9 1 3
Tephritidae 1
Larves indeterm. 15 24 11 4
Adults indeterm. 2 0 4 0
Taula 5. Espècimens per famílies mostrejades a les trampes pitfall de cada parcel·la i mitjançant mostrejos manuals.
A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A: mostrejos exclusivament a l’àrea A; C:
mostrejos exclusivament a l’àrea C.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
21
14.1 14.2
Gràfica 14. 14.1: Valors en percentatge del número de famílies i espècimens, entre àrees, respecte al total mostrejat
mitjançant pitfalls. 14.2: Valors en percentatge de famílies i espècimens entre parcel·les, respecte al total mostrejat
mitjançant pitfalls.
La família dominant resultà ser Phoridae, amb 1.768 espècimens, el que representa el 68% del
total de Diptera (gràfica 15). En ordre d’abundància li segueix Sciaridae (201; 8%), Chloropidae
(124; 5%) i Dolichopodidae (122; 5%). En relació amb les famílies mostrejades mitjançant trampes
pitfall en les quatre parcel·les, onze famílies van ser mostrejades exclusivament a l’àrea A, mentre
només dues van ser recol·lectades exclusivament a l’àrea C i onze compartien ambdues àrees
(taula 5). Aquesta major riquesa de l’àrea A respecte la C s’observa clarament en el grup dels
Nematocera, especialment en les famílies Sciaridae, Chironomidae i Cecidomyiidae, on podem
observar un major nombre d’exemplars caiguts en les trampes pitfall d’aquestes parcel·les
(gràfiques 16 i 17).
Gràfica 15: Aportació al total de Diptera de les set famílies més nombroses mostrejades a l’àrea d’estudi.
76%
45%
67%
33%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
zona A zona C
famílies espècimens
55%
66%
38% 38%
26%
41%
25%
8%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
AA AB CA CB
famílies espècimens
6% 2%3%
3%5%
5%8%
68%
Altres grupsTachinidaeCecidomyiidae AnthomyiidaeDolichopodidae Chloropidae SciaridaePhoridae
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
22
Gràfica 16. Espècimens per famílies mostrejades amb trampes pitfall a ambdues parcel·les, AA i AB.
Gràfica 17. Espècimens per famílies mostrejades amb trampes pitfall a ambdues parcel·les, CA i CB.
Una dada a destacar és la presència de l’espècie Dactylolabis transversa (Meigen, 1804), de la
qual s’observaren i mostrejaren alguns espècimens a la parcel·la AA i en altres àrees de codina
visitades al Massís del Montcau.
A més d’aquesta espècie, s’observà i mostrejà una altra espècie d’aquest gènere fora de les
parcel·les d’estudi però en la mateixa vessant del Montcau, fet que representa com a mínim una
nova cita per l’Estat Espanyol, ja que de moment només s’hi ha citat D. transversa. Aquesta
espècie trobada, diferent de D. sexmaculata (Macquart, 1826) i que és l’espècie geogràficament
més propera (Andorra), podria ser, com hem dit, una nova cita per la Península Ibèrica o fins i tot
una nova espècie per a la ciència, però la complexitat del gènere fa necessària la seva revisió a
nivell Paleàrtic, procés complex que comporta alguns anys de feina. Cal dir que les espècies
37 33
1 1
2036
21
11
1
388
95
1
8
1 11
35
1
21
2
15
5336
1 17
15
736
3
71
712
11
10
100
1000
Agr
om
yzid
ae
An
tho
myi
idae
Asi
lidae
Bo
mb
yliid
ae
Cal
liph
ori
dae
Cec
ido
myi
idae
Cer
ato
po
gon
idae
Ch
iro
no
mid
ae
Ch
loro
pid
ae
Co
no
pid
ae
Do
lich
op
od
idae
Dro
sop
hili
da
e
Eph
ydri
dae
Hel
eom
yzid
ae
Hyb
oti
dae
Lau
xan
iidae
Lim
on
iidae
Mu
scid
ae
Myc
eto
ph
ilid
ae
Myt
hic
om
yiid
ae
Ph
ori
dae
Sarc
op
hag
idae
Scia
rid
ae
Sph
aero
ceri
dae
Syrp
hid
ae
Tach
inid
ae
Tep
hri
tid
ae
Ther
evid
ae
Tip
ulid
ae
AA
AB
3
13
3
1
2416
12
535
17
1
11
3 2 1
1926
4
105
18
1
11
1
10
100
1000
Agr
om
yzid
ae
An
tho
myi
idae
Asi
lidae
Bo
mb
yliid
ae
Cal
liph
ori
dae
Cec
ido
myi
idae
Cer
ato
po
gon
idae
Ch
iro
no
mid
ae
Ch
loro
pid
ae
Co
no
pid
ae
Do
lich
op
od
idae
Dro
sop
hili
da
e
Eph
ydri
dae
Hel
eom
yzid
ae
Hyb
oti
dae
Lau
xan
iidae
Lim
on
iidae
Mu
scid
ae
Myc
eto
ph
ilid
ae
Myt
hic
om
yiid
ae
Pho
rid
ae
Sarc
op
hag
idae
Scia
rid
ae
Sph
aero
ceri
dae
Syrp
hid
ae
Tach
inid
ae
Tep
hri
tid
ae
Ther
evid
ae
Tip
ulid
ae
CA
CB
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
23
d’aquest gènere sempre s’han associat a ecosistemes molt semblants a l’estudiat al Parc de Sant
Llorenç, amb múltiples cites en zones de sòl pedregós o rocós i en condicions de certa humitat
(Ashe et al., 2005, 2008; Boardman, 2005, 2007; Kramer, 2008; Stubbs, 2003), justament les
condicions físiques de terreny que ofereixen les codines, i en particular en l’època en que foren
observades. Aquestes observacions aporten dades que indueixen a pensar que, almenys en part,
el cicle biològic d’aquestes espècies del gènere Dactylolabis transcorre en aquest ecosistema.
Es recomana en un futur el seguiment de les poblacions d’aquestes interessants espècies al
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A més, també seria adequat realitzar prospeccions
dins i fora de les codines per localitzar espècimens en estadis larvaris, el que permetria establir el
grau d’associació de l’espècie amb aquest ecosistema.
Figura 5. Detall d’una zona de codina on s’observaren diversos espècimens de D. transversa entre les pedres i la
humitat del terreny (foto: J. Mederos).
En relació amb la fenologia del grup, Diptera mostrà en conjunt un pic ben definit a mitjans de
juliol (gràfica 18), un màxim observat també en la majoria dels grups d’insectes. Aquest màxim
d’activitat fou seguit per una caiguda abrupta, coincidint amb l’augment de la temperatura durant
l’estiu, tornant a augmentar discretament cap a mitjans de setembre, amb l’inici de la tardor. Un
exemple d’aquest patró s’observa en famílies amb gran nombre d’espècimens capturats, com
Phoridae i Dolichopodidae i, amb certs matisos, en Chloropidae i Anthomyiidae. Tot i aquesta
tendència general, algunes famílies van mostrar preferències d’activitat diferents, com el cas dels
espècimens de Sphaeroceridae, mostrejats només des de mitjans de juny a mitjans de juliol;
Limoniidae i Tipulidae mostrejats únicament al maig i al juny; Cecidomyiidae, el pic de la qual fou al
setembre. Per últim, Chironomidae i Sciaridae amb el seu màxim d’activitat a l’octubre.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
24
Gràfica 18. Activitat de Diptera durant el període de mostreig.
MICROCORYPHIA
D’aquest grup es mostrejaren un total de 188 espècimens. Sense dades suficients per
interpretar la fenologia d’aquest ordre, només es poden assenyalar alguns aspectes referents a la
seva presència en les àrees estudiades. Observant els resultats, veiem que en la parcel·la AB es
va obtenir la major biomassa, reflectit en el nombre d’espècimens mostrejats mitjançant les
trampes pitfall (gràfica 19.1). Per últim, aquest ordre va presentar el seu màxim d’activitat al mes de
juliol (gràfica 19.2).
19.1 19.2
Gràfica 19. 19.1: Espècimens de l’ordre Microcoryphia mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes
pitfall. 19.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.
PSOCOPTERA
D’aquest grup es mostrejaren un total de 325 espècimens, la totalitat dels quals van ser
recol·lectats mitjançant trampes pitfall.
Analitzant les captures en les diferents parcel·les (gràfica 20), observem que els espècimens
mostren una tendència significativa i coincident de caure amb major abundància en les trampes de
les parcel·les no antropitzades respecte les seves corresponents parcel·les antropitzades.
0
200
400
600
800
1000
28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep
0 20 40 60 80 100
AA
AB
CA
CB
espècimens
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
25
Així doncs, sembla ser que l’estat de degradació de les codines si que condiciona la presència
d’aquest grup i podria ser un potencial bioindicador d’aquest fet. Per poder afirmar-ho amb més
seguretat, caldrà esperar a que es finalitzi el procés de determinació de les mostres d’aquest ordre
(ara mateix en curs) i estudiar amb profunditat la seva biologia, per saber el grau de dependència
de les espècies capturades de Psocoptera a les Codines.
Gràfica 20. Total d’espècimens de Psocoptera mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall.
Com ja s’ha comentat en un apartat anterior, la corba d’activitat d’aquest grup al llarg de tot el
període de mostreig és sensiblement diferent a la major part dels altres grups.
S’observa un pic moderat a principis de juliol (on la majoria dels altres grups tenen el seu pic
d’activitat principal), després hi ha un declivi seguit del pic més gran d’activitat que és a principis de
setembre (gràfica 21).
Gràfica 21. Activitat de Psocoptera durant el període de mostreig.
ARACHNIDA
D’Arachnida es mostrejaren un total de 1.362 espècimens, pertanyents a 5 ordres (Acari,
Araneae, Opiliones, Scorpiones i Pseudoscorpiones). Araneae ha estat l’ordre més divers amb un
total de 779 espècimens distribuïts en 18 famílies. Entre les famílies més abundants i diverses
d’aquest ordre es troben Gnaphosidae (259), Zodariidae (134), Salticidae (106) i Lycosidae (87)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
AA AB CA CB
020406080
100120140160
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
26
(taula 6). Araneae va tenir el seu màxim d’activitat a finals del mes de juliol (gràfica 22.2), on
Gnaphosidae aportà el 30% (56 espècimens) del total mostrejat. En relació a l’activitat dels ordres
Opiliones i Acari, ambdós presentaren el seu màxim d’activitat a principis de juliol, encara que al
setembre Opiliones va mostrar un segon pic (gràfiques 23 i 24).
ARANEAE Presència en Pitfall AA AA1 AA2 AB AB1 AB2 CA CA1 CA2 CB CB1 CB2 Total
Agelenidae A
1
1
Araneidae
1
2
3
Corinnidae A/C
1
1
2
Dictynidae A
1
1
Eresidae
1
1
Gnaphosidae A/C 2 48 13 4 22 58 2 17 27 5 26 35 259
Linyphiidae A/C 1 10 7 1 5 14
7 3
5 13 66
Liocraniidae A/C
5
3 6
1
15
Lycosidae A/C 2 13 16
6 7
3 25 2 2 11 87
Nemesiidae A/C
2 3
1
1
1 8
Oecobiidae A 1
1
1
3
Palpimanidae A
1
1
2
Philodromidae A/C
1 3 1 2 3 2 1 1 1
15
Salticidae A/C 3 6 8 6 7 52
8 4
5 7 106
Sparassidae A
1
1
Theridiidae A
4 1
3 3
11
Thomisidae A/C 12 1 6 1 1 4
2 3 3 6 2 41
Zodariidae A/C 1 21 11
15 48
3 15 1 7 12 134
Total 23 113 72 13 65 197 4 42 80 14 51 81 756
Taula 6. Nombre d’espècimens per famílies d’Araneae mostrejades a les trampes pitfall ubicades a cada parcel·la i
mitjançant mostrejos manuals. A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A: mostrejos
exclusivament a l’àrea A.
22.1 22.2
Gràfica 22. 22.1: Famílies i espècimens de l’ordre Araneae mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant
trampes pitfall. 22.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.
1 10 100 1000
AA
AB
CA
CB
famílies espècimens
0
50
100
150
200
250
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
27
23.1 23.2
Gràfica 23. 23.1: Espècimens de l’ordre Opiliones mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes
pitfall. 23.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.
24.1 24.2
Gràfica 24. 24.1: Espècimens de l’ordre Acari mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes pitfall.
24.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.
Si comparem aquestes dades de les codines amb un estudi dels aràcnids d’un alzinar de la
serra de l’Obac (Perera, 1989), observem diferències tant en la composició com en l’abundància
del grup dels Araneae. Aquest grup, tan dominant i ecològicament diversificat, pot ser de gran
interès per aprofundir en estudis posteriors.
Un cas concret dels Araneae de les codines, és el de la família Zodariidae, que amb 134
espècimens recol·lectats va ser la segona família en abundància. Aquest grup podria ser de gran
interès per a intentar estudiar la seva estreta relació amb les formigues (un altre grup d’artròpodes
també molt nombrós i divers en les codines), ja que les espècies de Zodariidae s’alimenten
preferentment d’elles.
Per aquests motius, el poder aprofundir en l’estudi del grup dels Araneae, molt lligat a ambients
pedregosos i amb menys possibilitat de dispersió que els grups d’artròpodes alats, pot ser una gran
fita pels propers anys.
0 5 10 15 20 25
AA
AB
CA
CB
espècimens
0
2
4
6
8
10
12
14
28/05/2010 28/06/2010 28/07/2010 28/08/2010 28/09/2010
0 100 200 300 400
AA
AB
CA
CB
espècimens
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
28
4.4. ESPÈCIES D’INTERÈS FAUNÍSTIC
A continuació es relacionen les espècies, recol·lectades a les codines del Parc Natural de Sant
Llorenç del Munt i l’Obac, que són d’un interès científic remarcable.
Glabrasida dubia alcirensis Reitter, 1917
(Coleoptera: Tenebrionidae)
Amb la captura en trampa pitfall d’un exemplar d’aquesta subespècie a la parcel·la no
antropitzada de l’àrea A de l’estudi (AA) el dia 20 de juliol, s’amplia el rang de distribució d’aquesta.
La localitat típica és València i la seva distribució coneguda estava restringida a les províncies
d’Alacant, València, Castelló i el sud de la demarcació de Tarragona.
a b
Figura 6. 6a: Glabrasida dubia alcirensis (foto: J. Mederos). 6b: Àrea de distribució de la subespècie (imatge presa de Viñolas & Cartagena, 2005).
Plagiolepis grassei Le Masne, 1956
(Hymenoptera: Formicidae)
D’aquesta espècie, inclosa a la Llista Vermella de la IUCN d’espècies en perill, se’n capturà
una reina en una trampa pitfall de la parcel·la no antropitzada de l’àrea C de l’estudi (CA), el dia 3
d’agost de 2010.
Es tracta d’una espècie paràsita, de la qual només se’n coneixien cites al sud de França (de la qual
es tenen dubtes sobre l’estatus actual de la seva població); i, per a la Península Ibèrica, només
se’n coneixien espècimens de Montjuïc i de la Serra de Collserola.
Aquesta cita representa, doncs, la primera a Catalunya i Espanya en 31 anys.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
29
a b
Figura 7. 7a: Plagiolepis grassei (foto: F. García). 6b: Àrea de distribució per estats de l’espècie (imatge presa de Fauna Europea: www.faunaeur.org).
Dactylolabis sp.
(Diptera: Limoniidae)
Espècie del gènere Dactylolabis mostrejada en àrees de codina del massís del Montcau però
fora de les parcel·les d’estudi. Com hem dit anteriorment, aquesta espècie podria ser una nova cita
per la Península Ibèrica o fins i tot una nova espècie per a la ciència, però la complexitat del gènere
fa necessària la seva revisió a nivell Paleàrtic. Cal dir que les espècies d’aquest gènere sempre
s’han associat a ecosistemes molt semblants a l’estudiat al Parc de Sant Llorenç. Aquesta espècie
és molt més robusta i presenta una genitàlia diferent a l’altra espècie d’aquest gènere trobada a
l’àrea, D. transversa (figura 8). Aquesta última es va trobar a la parcel·la AA.
a b c
Figura 8. 8a: Espècimens de Dactylolabis transversa i D. sp. 8b: Genitàlia de D. sp. 8c: Genitàlia de D. transversa (foto: J. Mederos).
Ochetostethus pygmaeus (Rambur, 1839)
(Heteroptera: Cydnidae)
D’aquesta espècie se’n recol·lectaren diversos exemplars tant en les parcel·les no
antropitzades, com en les antropitzades (2 exemplars en la parcel·la AB, 2 en la parcel·la AA i 3 en
la CA).
Aquestes cites són de gran importància, ja que representen les primeres cites per Catalunya,
ampliant el rang de distribució de l’espècie.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
30
La seva distribució coneguda era Portugal, França, Itàlia i diverses províncies espanyoles (incloent
Canàries), però encara no s’havia trobat a Catalunya, i per tant, no constava a la Llista
d’Heteròpters de Catalunya (Goula et al., 2010).
a b
Figura 9. 9a: Ochetostethus pygmaeus (foto: J. Mederos). 9b: Àrea de distribució per estats de l’espècie (imatge presa de Fauna Europea: www.faunaeur.org).
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
31
5. CONCLUSIONS
Algunes de les conclusions d’aquest estudi són preliminars en espera de ser confirmades i
ampliades amb futurs estudis.
Al analitzar les dades del llistat de biodiversitat d’artròpodes obtingut, s’ha trobat una major
biodiversitat d’artròpodes, en general, a l’àrea A que a l’àrea C.
Quant a l’efecte de la pressió humana, no s’ha observat una correlació negativa significativa
entre el grau d’antropització de les parcel·les i el nombre de tàxons i la quantitat d’exemplars
recol·lectats. La major part dels insectes recol·lectats, però, presenten una gran capacitat de
dispersió, podent provenir d’ecosistemes adjacents, sense dependre exclusivament de la codina i
del seu estat de conservació.
La major part d’espècies d’interès faunístic s’han recol·lectat a les parcel·les de les codines no
antropitzades. Caldria estudiar en més profunditat el grau de dependència d’aquestes espècies a
les codines. Ja que podrien tractar-se d’espècies bioindicadores de l’estat de salut de les codines.
Seria de gran interès poder continuar l’estudi de les codines focalitzant-lo en els grups
taxonòmics que s’hagin concretat com a bons bioindicadors de la degradació d’aquest ecosistema.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
32
6. AGRAÏMENTS
A tots els especialistes dels diferents grups taxonòmics, sense la col·laboració dels quals no
s’hagués pogut dur a terme l’estudi:
Araneae: Jose A. Barrientos
Blattodea: Horst Bohn
Coleoptera: Pep Muñoz, Miguel Prieto, Amador Viñolas, Joan Bentanachs
Diptera: Marc Pollet, Jorge Mederos
Gastropoda: Miguel Prieto
Heteroptera: Jordi Ribes, Diego Fernández
Hymenoptera (Formicidae): Fede García
Hymenoptera (altres famílies): Juli Pujade Villar
Lepidoptera: J.J. Pérez de Gregorio, Albert Masó
Opiliones: Carlos E. Prieto
Orthoptera: David L. Pomares
Pseudoscorpiones: Juan A. Zaragoza
Psocoptera: Arturo Baz
Als membres dels altres grups d’estudi d’aquest projecte, pel seu companyerisme i entusiasme
en el projecte global.
Als estudiants en pràctiques i col·laboradors del departament de Col·leccions d’Artròpodes del
MCNB per haver-nos donat un cop de mà en algunes jornades de recol·lecció.
A la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona per haver-nos encarregat aquest
projecte tan engrescador, i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona per haver-nos donat suport
en l’execució d’aquest estudi.
I finalment, als organismes objecte d’aquest estudi, els invertebrats, molts cops oblidats, però
que sense ells, el món i la seva complexa diversitat no existiria.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
33
7. BIBLIOGRAFIA
Ashe, P.; O'Connor, J.P.; Chandler, P.J.; Stubbs, A.E.; Vane-Wright, R.I. 2005. The craneflies
(Diptera) of Ireland. Part 3. Limoniidae: Dactylolabinae and Limnophilinae. Bulletin of the Irish
Biogeographical Society 29: 312-344
Ashe, P.; O'Connor, J.P.; Alexander, K.N.A.; Chandler, P.J.; Oosterbroek, P. 2008. Additions, with
some corrections, to the records of the craneflies of Ireland (Diptera: Cylindrotomidae, Limoniidae,
Pediciidae and Tipulidae). Bulletin of the Irish Biogeographical Society 32: 6-20
Boardman, P. 2005. Dactylolabis sexmaculata (Macquart) (Diptera, Limoniidae) in
Montgomeryshire. Dipterists Digest (2nd series) 12: 27
Boardman, P. 2007. A provisional account and atlas of the craneflies of Shropshire.Privately
published, Oswestry: 1-96
Carles-Tolrá, M. (Coord.) 2002. Catálogo de los Diptera de España, Portugal y Andorra (Insecta).
Monografías SEA, 8. Zaragoza. 323 pp.
Goula, M., Ribes, J. & Serra, A. 2010. Llista dels Heteròpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heteroptera).Versió 1, juny 2010. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal. Universitat de Barcelona. Barcelona.
Kramer, J. 2008. Field work reports. Bulletin of the Dipterists Forum 65, Cranefly Recording
Scheme Newsletter 16: 5-7
Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr. 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes
genera, notes, references and data on family-group names). In: Pakaluk y Slipinski (Eds.). Biology,
phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A.
Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Warszawa. Pp. 779-1006.
Llucià-Pomares, D. 2002. Revisión de los ortópteros (Insecta: Orthoptera) de Cataluña (España).
Monografías SEA, 7. Zaragoza. 226 pp
Oosterbroek, P. 2007. The European Families of the Diptera. Identification, diagnosis, biology.
KNNV: Netherlands, 205 pp
Pedrocchi-Renault, C. 1985. Los artrópodos epigeos del macizo de San Juan de la Peña (Jaca,
Huesca). Pirineos, 124(1): 5-52
Perera Limiñana, A. 1989. Estudi dels aràcnids (escorpins, pseudo-escorpins, opilions) d’un alzinar
mediterrani muntanyenc: la serra de l’Obac. In: I Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç de Munt i
l’Obac. Diputació de Barcelona.
Stubbs, A.E. 2003. Tipulidae and Allies - Craneflies. Managing Priority Habitats for Invertebrates 17:
1-158. Distributed on DEFRA-Buglife CD-ROM 2004 and 2006
Viñolas, A. & Cartagena, C. 2005. Fauna de Tenebrionidae de la Península Ibérica y Baleares. Vol.
I. Lagriinae y Pimeliinae. Argania Editio. Barcelona. 428 pp
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
34
ALTRES REFERÈNCIES ONLINE
Tabla de botánica sistemática. Universidad de Catania Departamento de Botánica. http://www.dipbot.unict.it/sistematica_es/Cary_fam.html Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente. http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/contenidoExterno/Pub_revistama/revista_ ma35/ma35_23.html Catalogue of the Craneflies of the World (CCW). Updated 12 january 2010. Online at http://ip30.eti.uva.nl/ccw/ and http://www.science.uva.nl/zma/
Fauna Europaea (2010) Fauna Europaea version 2.3. Web Service available online at http://www.faunaeur.org
IUCN 2010. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2010.4. www.iucnredlist.org
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
35
8. ANNEX
LLISTA SISTEMÀTICA D’ARTRÒPODES DE LES CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT
LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC
Els gèneres i les espècies de coleòpters llistades estan agrupats per famílies seguint la
classificació taxonòmica de Lawrence & Newton (1995). En tot el llistat, tant les classes com els
ordres, estan llistats en l’ordre sistemàtic. En el cas de les famílies, gèneres i espècies, es troben
llistats alfabèticament.
ARACHNIDA
Ordre SCORPIONES
Fam. Buthidae Buthus occitanus (Amoureux, 1789)
Ordre PSEUDOSCORPIONES Fam. Neobisiidae Neobisium (N.) ventalloi Beier, 1939
Ordre ARANEAE
Fam. Agelenidae Tegenaria fuesslini Pavesi, 1873
Fam. Araneidae Neoscona adianta (Walckenaer, 1802)
Fam. Corinnidae Phrurolithus minimus C.L.Koch, 1839
Trachelas minor O.P-´Cambridge, 1872
Fam. Dictynidae Altella lucida (Simon, 1874)
Fam. Eresidae Eresus sp.
Fam. Gnaphosidae Drassodes cupreus (Blackwall, 1834)
Drassodes lapidosus (Walckenaer, 1802)
Drassodes luteomicans (Simon, 1878)
Drassodes sp. Haplodrassus dalmatensis (L.Koch, 1866)
Haplodrassus signifer (C.L.Koch, 1839)
Haplodrassus sp. Leptodrassus femineus (Simon, 1873)
Micaria formicaria (Sundevall, 1831)
Micaria sp.
Nomisia aussereri (L.Koch, 1872)
Nomisia exornata (C.L.Koch, 1839)
Phaeocedus sp.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
36
Setaphis carmeli (O.P.-Cambridge, 1872)
Trachyzelotes bardiae (Caporiacco, 1928)
Zelotes aeneus (Simon, 1878)
Zelotes caucasius (L.Koch, 1866)
Zelotes dentatidens Simon, 1914
Zelotes gallicus Simon, 1914
Zelotes petrensis (C.L.Koch, 1839)
Zelotes subterraneus (C.L.Koch, 1833)
Zelotes thorelli Simon, 1914
Zelotes sp.
Fam. Linyphiidae Dismodicus elevatus (C.L.Koch, 1838)
Meioneta rurestris (C.L.Koch, 1836)
Ostearius melanopygius (O.P.-Cambridge, 1879)
Pelecopsis parallela (Wider, 1834)
Pelecopsis sp. Plecopsis bucephala (O.P.-Cambridge, 1875)
Tenuiphantes flavipes (Blackwall, 1854)
Tenuiphantes tenuis (Blackwall, 1852)
Trichoncus affinis Kulczynski, 1894
Typhochrestus bogarti Bosmans, 1990
Typhochrestus sp. Walckenaeria corniculans (O.P.-Cambridge, 1875)
Walckenaeria sp.
Fam. Liocranidae Liocranum majus Simon, 1878
Fam. Lycosidae Alopecosa albofasciata (Brullé, 1832)
Alopecosa simoni (Thorell, 1872)
Alopecosa sp.
Arctosa villica (Lucas, 1846)
Arctosa sp. Hogna radiata (Latreille, 1817)
Lycosa tarantula (Linnaeus, 1758)
Pardosa sp.
Trochosa terricola Thorell, 1856
Fam. Nemesiidae Nemesia dubia O.P.-Cambridge, 1874
Nemesia sp.
Fam. Oecobiidae Oecobius navus Blackwall, 1859
Uroctea durandi (Latreille, 1809)
Fam. Palpimanidae Palpimanus gibbulus Dufour, 1820
Fam. Philodromidae Philodromus dispar Walckenaer, 1826
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
37
Thanatus vulgaris Simon, 1870
Tibellus macellus Simon, 1875
Fam. Salticidae Aelurillus v-insignitus (Clerck, 1757)
Chalcoscirtus infimus (Simon, 1868)
Euophrys herbigrada (Simon, 1871)
Heliophanus apiatus Simon, 1868
Heliophanus kochii Simon, 1868
Pellenes geniculatus (Simon, 1868)
Phlegra bresnieri (Lucas, 1846)
Pseudeuophrys lanigera (Simon, 1871)
Fam. Sparassidae Micrommata ligurina (C.L.Koch, 1845)
Fam. Theridiidae Crustulina guttata (Wider, 1834)
Crustulina sp. Phycosoma inornatum (O.P.-Cambridge, 1861)
Theridion pinastri L.Koch, 1872
Theridion sp.
Fam. Thomisidae
Heriaeus sp. Ozyptila pauxilla (Simon, 1870)
Ozyptila sp. Synema globosum (Fabricius, 1775)
Thomisus onustus Walckenaer, 1805
Xysticus kochi Thorell, 1872
Xysticus robustus (Hahn, 1832)
Xysticus sp.
Fam. Zodariidae
Amphiledorus balnearius Jocqué & Bosmans, 2001
Selamia reticulata (Simon, 1870)
Zodarion pseudoelegans Denis, 1933
Zodarion sp.
Ordre OPILIONES
Material en procés de determinació
Ordre ACARI Material en procés de determinació
CRUSTACEA
Ordre ISOPODA
Material en procés de determinació
MYRIAPODA
Ordre DIPLOPODA
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
38
Fam. Polyxenidae Polyxenus lagurus (Linnaeus, 1758)
Material en procés de determinació
Ordre CHILOPODA
Material en procés de determinació
INSECTA
Ordre COLLEMBOLA
Material en procés de determinació
Ordre MICROCORYPHIA
Material en procés de determinació
Ordre ZYGENTOMA
Material en procés de determinació
Ordre DICTYOPTERA
Subordre Blattodea
Fam. Blattellidae Material en procés de determinació
Subordre Mantodea
Fam. Empusidae Empusa pennata (Thunberg, 1815)
Ordre ISOPTERA
Material en procés de determinació
Ordre DERMAPTERA
Fam. Forficulidae Forficula auricularia Linnaeus, 1758
Ordre PHASMATODEA
Material en procés de determinació
Ordre ORTHOPTERA
Fam. Acrididae Calliptamus b. barbarus (Costa, 1836)
Chorthippus v. vagans (Eversmann, 1848)
Oedipoda c. caerulescens (Linnaeus, 1758)
Oedipoda coerulea Saussure, 1884
Sphingonotus c. caerulans (Linnaeus, 1767)
Fam. Bradyporidae Steropleurus perezi (Bolivar, 1877)
Ordre PSOCOPTERA
Material en procés de determinació
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
39
Ordre HOMOPTERA
Fam. Dictyopharidae
Ordre HETEROPTERA
Fam. Alydidae Camptopus lateralis (Germar, 1817)
Fam. Anthocoridae Orius niger (Wolff, 1811)
Fam. Berytidae Berytinus geniculatus (Horvath, 1885)
Fam. Coreidae Corcoriomedis sp. Coriomeris affinis (Herrich-Schaeffer, 1839)
Syromastus rhombeus (Linnaeus, 1767)
Fam. Cydnidae Ochetostethus pygmaeus (Rambur, 1839)
Fam. Lygaeidae Camptotelus lineolatus (Schilling, 1829)
Emblethis duplicatus Seidenstucker, 1963
Emblethis proximus Seidenstucker, 1967
Gonianotus marginepunctatus (Wolff, 1804)
Heterogaster artemisiae Schilling, 1829
Macroplax fasciata (Herrich-Schaeffer, 1835)
Microplax interrupta (Fieber, 1837)
Piezoscelis staphylinus (Rambur, 1839)
Xanthochilus minusculus (Reuter, 1885)
Fam. Miridae Calocoris roseomaculatus (De Geer, 1773)
Chlamydatus evanescens (Boheman, 1852)
Hadrodemus m-flavum (Goeze, 1778)
Horistus orientalis (Gmelin, 1790)
Laemocoris remanei Wagner, 1960
Lepidargyrus ancorifer (Fieber, 1858)
Miridius longiceps Wagner, 1955
Notostira erratica (Linnaeus, 1758)
Phytocoris wagneri Kerzhner & Schuh, 1998
Fam. Pentatomidae Aelia rostrata Boheman, 1852
Dolycoris baccarum (Linnaeus, 1758)
Sciocoris maculatus Fieber, 1851
Sciocoris sp.
Fam. Reduviidae
Coranus griseus (Rossi, 1790)
Rhynocoris cuspidatus Ribaut, 1921
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
40
Rhynocoris erythropus (Linnaeus, 1767)
Rhynocoris sp.
Fam. Rhopalidae
Chorosoma schillingi (Schilling, 1829)
Rhopalus maculatus (Fieber, 1837)
Stictopleurus pictus (Fieber, 1861)
Fam. Scutelleridae Odontoscelis dorsalis (Fabricius, 1798)
Odontoscelis sp.
Fam. Stenocephalidae Dicranocephalus sp.
Ordre THYSANOPTERA Material en procés de determinació
Ordre NEUROPTERA
Fam. Ascalaphidae Libelloides cunii Selys-Longchamps, 1880
Ordre COLEOPTERA
Fam. Anobiidae Ptinus sp.
Fam. Anthicidae Anthicus sp.
Fam. Buprestidae Anthaxia (Cratomerus) hungarica (Scopoli, 1772)
Anthaxia (Melanthaxia) rugicollis Lucas, 1849
Fam. Carabidae Carabus (Mesocarabus) lusitanicus Fabricius, 1801
Dinodes fulgidicollis (Dufour, 1820)
Harpalus atratus Latreille, 1804
Harpalus attenuatus Stephens, 1828
Harpalus rubripes (Duftschmid, 1812)
Harpalus serripes (Quensel, 1806)
Harpalus sp.
Licinus punctatulus granulatus Dejean, 1826
Ophonus sp.
Fam. Cerambycidae Chlorophorus ruficornis (Olivier, 1790)
Iberodorcadion (I.) molitor (Fabricius, 1775)
Pseudovadonia livida (Fabricius, 1776)
Stenopterus rufus Linnaeus, 1767
Stenurella melanura (Linnaeus, 1758)
Fam. Chrysomelidae Aphthona sp.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
41
Bruchidius sp. Chrysolina affinis (Fabricius, 1787)
Coptocephala scopolina (Linnaeus, 1767)
Cryptocephalus marginellus G.A. Olivier, 1791
Cryptocephalus sp.
Dicladispa testacea (Linnaeus, 1767)
Exosoma lusitanicum (Linnaeus, 1767)
Labidostomis (L.) lusitanica (Germar, 1824)
Lachnaia cylindrica (Lacordaire, 1848)
Longitarsus sp.
Phyllotreta sp. Spermophagus sp.
Timarcha sp.
Tituboea biguttata (G.A. Olivier, 1791)
Fam. Coccinellidae Adalia bipunctata (Linnaeus, 1758)
Adalia decempunctata (Linnaeus, 1758)
Coccinella septempunctata Linnaeus, 1758
Hippodamia variegata (Goeze, 1777)
Scymnus sp.
Fam. Corylophidae
Arthrolips sp.
Fam. Curculionidae Aizobius sedi (Germar, 1818)
Anisorhynchus scabrosus (Geoffroy, 1785)
Curculio glandium Marsham, 1802
Lixus sp. Sitona intermedius Kuster, 1847
Sitona sp. Trachyphloeus sp.
Fam. Histeridae
Hister grandicollis Illiger, 1807
Fam. Meloidae Mylabris (M.) quadripunctata (Linnaeus, 1767)
Fam. Melyridae Aplocnemus sp. Axinotarsus sp. Clanoptilus sp. Psilothrix viridicoerulea (Geoffroy, 1785)
Fam. Mordellidae Mordellistena sp.
Fam. Nitidulidae Meligethes sp.
Fam. Phalacridae Olibrus sp.
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
42
Fam. Prionoceridae Lobonyx aeneus (Fabricius, 1787)
Fam. Ptiliidae
Fam. Scarabaeidae Netocia morio (Fabricius, 1781)
Netocia oblonga (Gory & Percheron, 1833)
Oxythyrea funesta (Poda, 1761)
Rhizotrogus maculicollis Villa & Villa, 1833
Fam. Staphylinidae Acrotona sp. Anotylus sp. Astenus sp. Faronus lafertei Aube, 1844
Ocypus aethiops (Waltl, 1835)
Ocypus ophthalmicus (Scopoli, 1763)
Ocypus sp. Philonthus sp. Quedius sp.
Tachyporus sp.
Xantholinus sp.
Fam. Tenebrionidae
Asida (Polasida) sericea (Olivier, 1795)
Glabrasida dubia alcirensis Reitter, 1917
Heliopathes luctuosus (Serville, 1826)
Megischia curvipes (Brullé, 1832)
Omophlus sp. Phylan abbreviatus (Olivier, 1795)
Probaticus laticollis (Küster, 1850)
Ordre HYMENOPTERA
Fam. Apidae Apis mellifera Linnaeus, 1758
Bombus sp.
Fam. Bethylidae
Fam. Braconidae
Fam. Ceraphronidae
Fam. Chalcididae
Fam. Diapriidae
Fam. Elasmidae
Fam. Encyrtidae
Fam. Eulophidae
Fam. Eupelmidae
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
43
Fam. Evaniidae
Fam. Formicidae Aphaenogaster gibbosa (Latreille, 1798)
Crematogaster auberti Emery, 1869
Goniomma blanchi (Andre, 1881)
Lasius cinereus Seifert, 1992
Messor barbarus (Linnaeus, 1767)
Messor capitatus (Latreille, 1798)
Pheidole pallidula (Nylander, 1849)
Plagiolepis grassei Le Masne, 1956
Plagiolepis pygmaea (Latreille, 1798)
Plagiolepis xene Starcke, 1936
Proformica sp. Solenopsis sp. Tapinoma nigerrimum (Nylander, 1856)
Temnothorax niger Forel, 1894
Tetramorium caespitum (Linnaeus, 1758)
Fam. Ichneumonidae
Fam. Mutillidae
Fam. Mymaridae
Fam. Platygastridae
Fam. Proctotrupidae
Fam. Pteromalidae
Fam. Scelionidae
Fam. Sphecidae
Fam. Tiphiidae
Fam. Trichogrammatidae
Fam. Vespidae
Ordre MECOPTERA
Fam. Panorpidae Panorpa communis Linnaeus, 1758
Ordre LEPIDOPTERA
Fam. Hesperiidae Carcharodus lavatherae (Esper, 1783)
Fam. Lasiocampidae Psilogaster loti (Ochsenheimer, 1810)
Fam. Noctuidae Polyphaenis sericata (Esper, 1787)
Fam. Nymphalidae
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
44
Coenonympha pamphilus (Linnaeus, 1758)
Melitaea didyma (Esper, 1778)
Fam. Pieridae Colias croceus (Fourcroy, 1785)
Pontia daplidice (Linnaeus, 1758)
Fam. Pyralidae Stemmatophora borgialis (Duponchel, 1832)
Ordre DIPTERA
Fam. Agromyzidae
Fam. Anthomyiidae
Fam. Asilidae Grup Machimus
Saropogon sp.
Fam. Bombyliidae Exhyalanthrax afer Fabricius, 1794
Hemipenthes morio Linnaeus, 1758 Lomatia sp.
Systoechus gradatus Wiedemann, 1820 Thyridanthrax perspicillaris Loew, 1869 Usia sp.
Fam. Calliphoridae
Fam. Cecidomyiidae
Fam. Ceratopogonidae
Fam. Chironomidae
Fam. Chloropidae
Fam. Conopidae
Fam. Dolichopodidae
Hercostomus inornatus Loew, 1857
Fam. Drosophilidae
Fam. Ephydridae
Fam. Heleomyzidae
Fam. Hybotidae
Fam. Lauxaniidae
Fam. Limoniidae
Fam. Muscidae
Fam. Mycetophilidae
Fam. Mythicomyiidae
Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
45
Fam. Phoridae
Fam. Sarcophagidae
Fam. Sciaridae
Fam. Sphaeroceridae
Fam. Syrphidae
Fam. Tachinidae Cylindromyia sp.
Fam. Tephritidae
Fam. Therevidae
Fam. Tipulidae Dactylolabis transversa (Meigen, 1804)
Tipula oleracea Linnaeus, 1758
Tipula sp.