E S T U D I S O B R E E L C O M E R Ç E L E C T R Ò N I C A C A T A L U N Y AEstudi sobre el Comerç Electrònic a Catalunya
Grup de Comerç Electrònic de Andersen Consulting
“Estudi sobre el Comerç Electrònic a Catalunya”http://www.gencat.es/csi
Lluís Jofre i RocaDirector del Pla Estratègic
AutorAndersen Consulting . Barcelona
Direcció i CoordinacióMontserrat Meya i Llopart
© Comissionat per a la Societat de la Informació
Primera edició: 1000 exemplars, maig de 1999Dipòsit Legal: ??????
Disseny Gràfic i Compaginació: ARCO diseño gráfico avanzado
Impressió:
Introducció als estudis de la SI
La col·lecció QUADERNS de la Societat de la Informació és una sèrie de volums de difusió que el
Comissionat per a la Societat de la Informació publicarà per tal de secundar a les iniciatives que Catalunya
en Xarxa desplega. Aquesta col·lecció cobrirà diferents aspectes informacionals, com són ara les estadís-
tiques rellevants per a la Societat de la Informació (SI), els estudis socioeconòmics, la prospectiva sobre
l'impacte social de l'inici del mil.leni, així com també estudis que presentin propostes tecnològiques
avançades o amb implicacions en l'àmbit de l'educació o en el terreny organitzatiu.
Per tal d'orientar la implantació del Pla Estratègic, Catalunya en Xarxa, hem considerat necessari disposar d'es-
tudis diversos que tant ens aportin informació genèrica i de recerca, és a dir una perspectiva qualitativa, com
informació més concreta, sectorial i aplicada, és a dir, una orientació quantitativa.
Aquest quadern que presentem avui ens dóna una perspectiva quantitativa de la situació actual del comerç
electrònic i de la seva possible evolució tant a nivell mundial com a nivell de Catalunya. S’hi analitzen aquells
sectors que tenen una facturació mínima del 3% del volum total català. En el present volum s’estudia la
capacitat de desenvolupar el comerç electrònic que tenen aquests sectors, els quals representen en con-
junt el 70% de la facturació total, així com també les seves possibles repercusions.
La voluntat del Comissionat per a la Societat de la Informació, en publicar aquests quaderns, és posar a
l'abast de tothom una eina informativa que conformi una biblioteca bàsica de la Societat de la Informació
a Catalunya i que permeti, així, fer front a aquest nou repte.
Miquel Puig i Raposo
Introducció 0 701
Recomanacions 7 908
Visió general02
El Comerç Electrònic a Europa030 3 . 1 I n d i c a d o r s 2 0
0 3 . 2 B u s i n e s s - t o - C o n s u m e r : C o m e r ç a m b e l C o n s u m i d o r 2 1
0 3 . 3 B u s i n e s s - t o - B u s i n e s s : N e g o c i e n t r e E m p r e s e s 2 8
0 3 . 4 B a r r e r e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 3 7
0 3 . 5 C o n c l u s i o n s 3 8
Macrotendències del Comerç Electrònic04
Impacte del Comerç Electrònic a Catalunya05
Experiència mundial06
Conclusions07
0 4 . 1 F a c t o r s d ’ i n f l u è n c i a 4 0
0 4 . 2 E v o l u c i ó d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 4 2
04 .3 Evoluc ió Business- to-Consumer: Comerç amb e l Consumidor 42
0 4 . 4 Evo luc i ó Bus iness - t o -Bus iness : Negoc i en t r e Empreses 4 5
0 5 . 1 S e c t o r i t z a c i ó d e l t e i x i t e m p r e s a r i a l c a t a l à 4 8
0 5 . 2 C a r a c t e r i t z a c i ó d e l s s e c t o r s 4 8
0 6 . 1 E x p e r i è n c i a e n C o m e r ç e l e c t r ò n i c 5 8
0 6 . 2 E x p e r i è n c i a p e r S e c t o r s 5 9
0 7 . 1 V i s i ó g e n e r a l 6 2
0 7 . 2 E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a 6 4
0 7 . 3 M a c r o t e n d è n c i e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 7 0
0 7 . 4 Impacte de l Comerç E lectrònic a Cata lunya 7 3
0 7 . 5 Aspectes c laus 7 8
í
n
d
e
x
0 2 . 1 C o m e r ç E l e c t r ò n i c : N o u m o d e l d e N e g o c i 1 1
0 2 . 2 C o n c e p t e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 1 1
0 2 . 3 L a v i s i ó d e A n d e r s e n C o n s u l t i n g 1 2
0 2 . 4 M o d e l s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c 1 4
7
Amb l’aparició del Comerç Electrònic les tecnologies de la informació estan experimen-
tant una evolució que repercutirà en la societat en general i, principalment, en el món
empresarial. Aquest fet implicarà una evolució tant del concepte actual del mercat com
del procés de negoci i crearà l’oportunitat d’obrir nous mercats, optimitzar els recursos,
reduir costos, etc.
El present document pretén realitzar una anàlisi de les perspectives del Comerç
Electrònic a Catalunya en l’àmbit empresarial, a partir de la relació entre empreses o
entre empresa i consumidor final en els diferents sectors.
En els sectors més rellevants s’analitza l’impacte que pot tenir el desenvolupament i la
potenciació del Comerç Electrònic dins del teixit empresarial català.
De la mateixa manera, també són objecte d’estudi els sectors que probablement no evo-
lucionin en aquest sentit i les amenaces que això els pot comportar.
El present document s’ha estructurat en els següents capítols
Visió general del Comerç Electrònic
Objectiu:
• Exposar la visió del Comerç Electrònic des del punt de vista d’Andersen Consulting
• Definir el Comerç Electrònic segons dos models:
- Empresa - Consumidor: Comerç amb el Consumidor (Business-to-Consumer, B2C)
- Empresa - Empresa: Negoci entre Empreses (Business-to-Business, B2B)
Visió generalExperiència Mundial
Macrotendències
El Comerç Electrònica Europa
ConclusionsRecomanacions
El Comerç Electrònica Catalunya
01I n t r o d u c c i ó
8
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Contingut:
• Conceptes referents al Comerç Electrònic
• Descripció de les quatre formes del valor del Comerç Electrònic:
- Nous Productes i Serveis
- Nous Mercats
- Millors Processos de Negoci
- Nous models d’empresa
• Breu descripció dels models de Comerç Electrònic:
- Descripció
- Funcionament
- Model Operatiu
El Comerç Electrònic a Europa
Objectiu:
• Obtenir una visió del Comerç Electrònic a Europa (Espanya):
-Estat actual
-Objectius del Comerç Electrònic
-Barreres actuals per al seu desenvolupament
Contingut:
• Identificar els indicadors que serviran per a determinar l’estat actual i per a poder
fer un seguiment de la seva evolució (nombre d’usuaris a Internet, objectius de la
Web, consum, penetració del PC, etc.).
• Estadístiques publicades sobre la situació actual i evolució dels diferents indicadors.
• Descripció de les barreres actuals detectades a Europa i a Espanya (tarifes, acces-
sibilitat, etc.).
9
I n t r o d u c c i ó
Macrotendències del Comerç Electrònic
Objectiu:
• Identificar quina serà l’evolució i les tendencies del Comerç Electrònic.
Contingut:
• Descripció dels factors que influencien sobre l’evolució del Comerç Electrònic (tari-
fes, noves tecnologies, EDI, etc.).
• Evolució dels models de Comerç Electrònic.
• Priorització dels Productes i Serveis per als dos models.
El Comerç Electrònic a Catalunya
Objectiu:
• Analitzar l’impacte del Comerç Electrònic en el teixit empresarial català.
• Visió estratègica per a definir els aspectes clau.
Contingut:
• Prioritzar els sectors de Catalunya per tal de conèixer els que tenen més pes sobre
el PIB català. Evolució dels models de Comerç Electrònic.
• Caracterització dels diferents sectors segons els models de Comerç Electrònic en
funció dels criteris següents:
- Nivell d’adaptació del procés de negoci
-Tipus de producte
- etc.
• Analitzar la potencialitat dels sectors per a desenvolupar Comerç Electrònic en
cada model.
• Impacte del Comerç Electrònic en els sectors més importants:
- Impacte del desenvolupament del Comerç Electrònic en un sector determinat
del teixit empresarial català.
- Amenaces del comerç-e sobre un sector català determinat que no desenvo-
lupi el comerç-e.
• Descripció dels aspectes clau per a cada model de Comerç Electrònic.
10
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Experiència Mundial
Objectiu:
• Aprofitar l'experiència dels projectes d’Andersen Consulting en els diferents sectors a
nivell mundial.
Contingut:
• Iniciatives que encoratgen el desenvolupament del Comerç Electrònic.
• Exposició de casos pràctics en els sectors més importants que poden ser d’utilitat
per a Catalunya.
Conclusions i Recomanacions
Objectiu:
• Resumir aquells aspectes més importants referents a l’impacte del Comerç
Electrònic a Catalunya.
• Establir unes possibles recomanacions per a aquells sectors més rellevants.
02.1 Comerç Electrònic: Nou model de Negoci
Definicions
Tradicionalment, el Comerç Electrònic es defineix com:
“Un intercanvi de productes, serveis o propietats de qualsevol tipus a través d’un mitjà
electrònic”
Aquesta definició, és tècnicament correcta, però no contempla la revolució que estan
experimentant els mitjans electrònics. Durant els dos últims anys, el creixement del
Comerç Electrònic ha estat exponencial a partir de l’aparició d’un estàndard universal i
d’una xarxa que interconnecta negoci i consumidor en temps real. Aquests esdeveni-
ments estan començant a tenir un impacte en el simple intercanvi de productes i ser-
veis; i estan transformant la conducta de les empreses. Andersen Consulting se centra
en aquests esdeveniments i defineix el Comerç Electrònic com:
“Intercanvi comercial de valor -diners, productes, serveis o informació- entre una empre-
sa i una entitat externa -proveïdors, soci o client- utilitzant un mitja electrònic”
02.2 Conceptes del Comerç Electrònic
L’aparició de noves tecnologies comporta la definició de nous conceptes. A continuació
es descriuen els més rellevants:
Botiga virtual:
Botiga que té com a aparador la seva pàgina Web, la qual permet accedir al producte,
escollir-lo i comprar-lo a través d’Internet. En anglès, virtual mall.
Mercat Digital:
Mercat virtual on es desenvolupa el Comerç Electrònic.
11
02V i s i ó g e n e r a l
12
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Diner Electrònic:
Moneda digital, és l’equivalent al diner físic però en el mercat digital o electrònic.
Seguretat, SET:
(Transacció Electrònica Segura o Secure Electronic Transaction). Protocol promogut
per VISA i MasterCard per tal de realitzar transaccions segures a Internet. A través del
SET s’assegura i s’autentifica la identitat dels participants i es garanteix la seva con-
fidencialitat.
SSL:
(Secure Socket Layer). Sistema d’encriptació de dades dinàmic que permet enviar i
rebre informació via WWW de forma segura.
Certificat digital:
Mecanisme de xifrat asimètric per crear firmes digitals.
Signatura Electrònica:
Sistema que permet al receptor provar l’origen i la integritat del conjunt de dades rebu-
des, així com protegir-lo contra falsificacions.
Autoritat Certificadora (autenticació):
Autoritats, de les quals es refien els usuaris, que s'encarreguen d’assignar certificats
digitals per a autentificar les parts que intervenen en una transacció electrònica (per
exemple, de forma experimental FESTE, formada pel Consell General del Col.legi de
Corredors de Comerç i el Consell General del Notariat d’Espanya).
Protocol IP:
Protocol d’Internet que s’encarrega d’etiquetar cada paquet d’informació amb la direc-
ció apropiada de cada ordinador de la xarxa.
02.3 La visió d'Andersen Consulting
El Comerç Electrònic canvia la manera de pensar sobre el valor, perquè canvia la mane-
ra d’obtenir el valor.
Per exemple, el comerç-e permet al consumidor disposar de més informació sobre pro-
ductes (característiques, preus, etc.) de diversos subministradors, i així, permet una
fàcil comparació. Com a resultat, ofereix a l’empresa recollir informació sobre les neces-
sitats i preferències dels clients.
El Comerç Electrònic redueix el cost del negoci, reduint el cicle de procés o eliminant-lo.
Addicionalment, crea noves fonts de valor. Molts negocis han d’actuar, retenir clients, mante-
nir la competitivitat i aprofitar les noves oportunitats abans que no ho facin els competidors.
El valor del Comerç Electrònic pren quatre possibles formes:
- Nous Productes i Serveis
- Nous Mercats
- Millors Processos de Negoci
- Nous models d’empresa
Nous Productes i Serveis:
El Comerç Electrònic permet la creació de nous productes i serveis, gairebé sempre
amb la col.laboració dels clients i els proveïdors, en els cicles de desenvolupament
més curts. Per exemple:
• Serveis de lliurament d’informació extreta d’Internet.
• Motors de recerca d’informació online.
• Nous productes de programari que recuperen i mostren notícies personalitzades
(segons paraules clau, el perfil d’usuari, etc.).
• Serveis de banca online.
Nous Mercats:
El Comerç Electrònic crea mercats nous i eficients on abans no n’hi havien, i obre
camins als compradors i els venedors per tal que es puguin trovar mútuament i esta-
bleixin una nova font d'ingressos, com ara les vendes per subasta online, o bé l’orde-
nació de transaccions. L’eficiència del nou mercat canviarà la cadena de valor tradicio-
nal, crearà oportunitats per a nous entrants i fonamentalment canviarà les estructures
del mercat actual. En alguns casos, el Comerç Electrònic produirà una “desintermedia-
ció”; és a dir, la cadena d’intermediaris serà substituïda per un accés directe. En altres
casos, es produirà una “reintermediació”, on l’accés al mercat es veurà modificat per l’a-
parició de nous intermediaris.
Millors Processos de Negoci:
El Comerç Electrònic permet millorar i fer més eficients els processos de negoci en el
tracte amb els clients i els subministradors, malgrat que aquesta millora s’hagi aconse-
guit a través de tecnologies anteriors, com per exemple l’EDI.
El Comerç Electrònic crea molta informació sobre el mercat i el client. L’habilitat de culti-
var, analitzar i aplicar aquesta informació en temps real diferenciarà l’èxit del fracàs.
El Comerç Electrònic facilita la interacció directa de totes les parts implicades en la cade-
na de subministrament (compradors, venedors, agents, transportistes). Per exemple:
• La Web d’Autodesk ajuda els comerciants a servir-se ells mateixos.
• Hilton Hosiery, una divisió Australiana de Sara Lee, interactua directament amb els
detallistes com K-Mart per tal de determinar les variacions de l’inventari dels seus
13
V i s i ó g e n e r a l
14
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
productes. D’aquesta manera Hilton Hosiery ha reduït l’error de les comandes i pot
monitoritzar millor les tendències de mercat.
Nous models d’empresa:
El Comerç Electrònic s’ha d’aplicar a processos administratius interns, com ara les finan-
ces i els recursos humans. Actualment, existeixen exemples exitosos d'aplicacions
Intranet que utilitzen els conceptes de Comerç Electrònic per als seus processos interns.
02.4 Models de Comerç Electrònic
Classificació Comerç amb el Consumidor vers Comerç entre Empreses
Business-to-Consumer:(Comerç amb el Consumidor)
Business-to-Business: (Negoci entre Empreses)
Comerç enfocat a l’usuari final que satisfarà
les funcions de:
• Suport en els sistemes existents per alcomerç a Internet
• Contingut personalitzat i d’alta qualitat• Facilitat de recerca en els catàlegs de
les empreses• Integració de mitjans de pagament en
temps real amb seguretat d’extrem aextrem
• Comerç personalitzat
Comerç enfocat a la relació entre empreses
que ha de satisfer les funcions de:
• Negociar electrònicament amb els pro-veïdors
• Negociar amb els clients electrònicament• Oferir tot el catàleg de productes/serveis
de l’empresa de forma online• Realitzar transaccions comercials• Millorar el servei • Reduir costos• Millorar el procés de negoci
Internet
Distribuïdors Empresa Proveïdors
SocisEmpreses clients Consumidors
15
V i s i ó g e n e r a l
Model Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
Què és i com funciona el Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
• El Comerç Electrònic permet realitzar compres des del domicili o empresa propis,
mitjançant un ordinador personal (o un altre terminal) connectat a través d’una
xarxa de telecomunicacions a les empreses proveïdores (ja siguin fabricants o dis-
tribuïdors), que són capaços d’oferir en temps real el seu catàleg de productes
amb preus i característiques actualitzades, durant les 24 hores del dia, tots els dies
de l’any.
• A través del Comerç Electrònic, es poden realitzar tot tipus d’operacions comer-
cials. No hi ha límit per al número de productes que es pot oferir, encara que n’hi
ha alguns que, per les seves característiques, són més susceptibles de ser adqui-
rits per la xarxa (programari directament “descarregable” o articles fàcilment dis-
tribuïts per empreses de transport o de logística).
• Excepte casos especials (Amazon, Cisco, Dell), les empreses no venen els seus
productes en solitari, sinó que s’adhereixen a mercats virtuals (Mall Virtual)
organitzats per tercers, que acostumen a ser els qui proporcionen la plataforma
tecnològica de seguretat i de relació amb les entitats financeres necessàries per
al Comerç Electrònic.
• L’èxit en la creació d’una plataforma que faci de Facilitadora del Comerç
Electrònic resideix en:
- La facilitat amb què les empreses poden integrar-se en la plataforma (inte-
gració amb els seus sistemes actuals o la utilització dels recursos de la pla-
taforma)➔ Massa crítica d’oferta de productes.
- La seguretat i la integració amb les entitats financeres i els mitjans de paga-
ment per a facilitar la culminació ràpida i fiable de les transaccions.
- La facilitat d’ús de les aplicacions respecte a l’usuari : interfície senzilla i intuï-
tiva, recerca ràpida i eficaç, diferents modalitats de pagament i fidelització
d’usuaris (comunitat virtual) ➔ Massa crítica de demanda.
- El suport a la distribució dels productes al client final.
• La base del Comerç Electrònic, encara incipient, és la integració amb les entitats
financeres i de mitjans de pagament. Darrera de qualsevol botiga virtual existeix un
banc (on el comerç ha d’obrir algun compte obligatòriament) que permet validar les
ordres de pagament, ja sigui perquè el banc posa a disposició dels usuaris aques-
ta utilitat (Banesto) o perquè tercers fan d’intermediaris o facilitadors (CyberCash).
16
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
• El procés de selecció de productes es fa sobre la Web del proveïdor o el comerç;
aquesta Web pot estar en les seves instal.lacions o sota el hostatge del mercat vir-
tual. L’usuari navega per l’aplicació i selecciona el producte que vol adquirir (si l’o-
ferta és molt àmplia, se sol recórrer a les tècniques del “carretó de la compra ” o
shopping cart, en què es van afegint els productes seleccionats).
• Quan l’usuari prem el botó de comprar s’inicia el procés de comanda. És en aquest
punt on es recullen les dades dels productes, s’accedeix al servidor segur , l’u-
suari introdueix el seu número de targeta o identificació i, mitjançant tècniques
SSL, SET, WALLET-POS, etc., es realitza la compra, i, a continuació, es desenca-
denen els processos de validació de la targeta, autorització de la compra i càrrec
a compte dels implicats. Aquest servidor acostuma a ser el de qui controla la pla-
taforma de Comerç Electrònic i és el que està connectat amb l’entitat financera i,
en el seu cas, amb les empreses logístiques de distribució (cosa que acostuma a
ser menys freqüent).
• Un cop s’ha validat l’operació, la pròpia xarxa financera ja s’encarrega dels fluxos
de diner i de l’emissió dels rebuts i les notificacions, encara que aquestes també
poden arribar per Internet.
• El mètode de pagament en comerç B2C més estès actualment és la Targeta de
Crèdit (VISA, MasterCard, AMEX) mitjançant el protocol de seguretat SSL, però
està sorgint amb força la utilització de targetes de dèbit (4B) i de Moneder
Electrònic que són propietat de les empreses que ofereixen les plataformes de
Comerç Electrònic, ja sigui bancs (VirtualCash de Banesto) o altres (DigiCash), de
manera que poden oferir preus de transacció més baixos i ofertes als usuaris (fide-
lització de clients).
17
V i s i ó g e n e r a l
BANC ADQUIRENT
COMPRADORInternet ambcapacitat SSL
BANC EMISSOR
DISTRIBUÏDORAplicacióInterna/Internet
Lliurament del producte COMERÇServidorWorld WideCorporatiu
FACILITADORServidor World WideWeb amb capacitatd’encriptació SSL
Notificació al distribuïdor
AUTORITATCERTIFICADORA
Transferència electrònica de fons
Càrrec al titular Abonament al comerç
Oferta de béns i serveisSelecció de productes Ordre de compra
(SSL)
Notificació de compra
Emissió de certificats
Targetade
Crèdit
CompteBancari
Model Operatiu Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor en Transaccions SSL
Model Operatiu Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor en Transaccions SET
*Model de Negoci per a transaccions comercials realitzades amb targeta.
(a) Tots els agents que intervenen segueixen el protocol SET: Secure Electronic Transactions.
(b) Comprova i certifica la identitat i les dades bancàries del comprador i del comerç.
18
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Model Business-to-Business: Negoci entre empreses
Què és i com funciona el Business-to-Business: Negoci entre empreses
• L’aplicació més important dins del Comerç Electrònic business-to-business:
Negoci entre empreses és la relacionada amb l’Intercanvi Electrònic de Dades
(EDI), aplicació utilitzada des dels anys 80 amb tecnologies clàssiques.
• L’EDI es basa en un tipus de transmissió electrònica de dades que el sector empre-
sarial necessita per tal de realitzar i automatitzar l’intercanvi de documents comer-
cials i comptables (comandes, factures, informació d’estocs, etc.) amb proveïdors,
clients, entitats financeres i l’Administració.
• El funcionament de l’Intercanvi Electrònic de Dades dins d’una plataforma a través
d’Internet es caracteritza pels següents passos:
- Preparació dels documents electrònics: procés a través del qual es recopilen
i s’organitzen totes les dades necessàries per la transacció.
- Conversió de la informació recopilada a un format estàndard mitjançant un
traductor, ja sigui pels sistemes interns de l’empresa o per un sistema extern.
El resultat són missatges EDI.
- Transmissió dels missatges EDI utilitzant la infraestructura proporcionada per
Internet. D’aquesta manera, s’estableix una comunicació entre els sistemes
de l’usuari d’origen i tots els sistemes de destinació implicats (per exemple,
entre una empresa i els seus proveïdors).
- Conversió de la informació en el format estàndard al format que pot ser llegit
pels sistemes de l’usuari destinació.
- Preparació de les dades que han de ser utilitzades per les aplicacions dels
sistemes destinataris.
Motius de l’èxit de la implantació de l’EDI
• Existència d’un format de transmissió de dades orientat a la comunicació de docu-
ments mercantils.
• Suport d’organismes internacionals i desenvolupament d’actualitzacions periòdiques.
• Gràcies a l’existència d’un format definit, s’obté:
-Independència dels sistemes que generen/processen les dades.
-Independència del nombre i tipus d’interlocutors que intervenen en un inter-
canvi de missatges EDI.
• Existència d’un protocol de comunicacions amb diverses funcions de seguretat: X.400.
19
V i s i ó g e n e r a l
• Existència de proveïdors de Servei de Valor Afegit que aportin les xarxes de trans-
port de missatges EDI.
Aportacions d’Internet a l’EDI
• Reducció dels costos de comunicacions, tant els fixos com els variables.
• Ubiqüitat del servei d’Internet.
• Existència d’una gran oferta d’aplicacions i dispositius per a l’accés a serveis
d’Internet.
Model Operatiu Business-to-Business: Negoci entre empreses
20
03.1 Indicadors
El Comerç Electrònic a Europa i, sobretot, al sud d’Europa és molt incipient. No obstant
això, es preveu un gran creixement mundial a curt i mig termini. L’evolució del Comerç
Electrònic es fa palesa a partir d’uns indicadors determinats i fàcilment mesurables en
menor o major grau. Aquets indicadors són els següents:
03Business-to-Consumer:(Comerç amb el Consumidor)
Business-to-Business: (Negoci entre empreses)
• Nombre d’usuaris connectats a Internet i la
seva penetració en la població. Percentatge
que realitza compres online
• Perfil d’usuari: europeu i espanyol
• Motius d’accés a Internet
• Productes/Serveis online
• Comerç Electrònic a Espanya per sectors
• Infraestructures:
- PC-Mòdem
- Cable
- Línies Telefòniques
• Nombre d’empreses connectades a Internet
• Perfil de les empreses
• Objectiu del Comerç Electrònic
• Infraestructura:
- Inversió
- Grau de desinformatització
- Mitjans de comunicació
- EDI
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
21
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
03.2 Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
Nombre d’usuaris conectats a Internet
L’evolució del Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
depèn del volum d’usuaris connectats a Internet i que potencialment són consumidors
online, o que, si més no, decideixen la compra per Internet.
Activitat productiva a l’exterior
Els països nòrdics (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, etc.) són els països amb més penetra-
ció d’Internet. La penetració d’Internet en la població catalana gairebé s’apropa a la
mitjana europea.
0
5000
10000
15000
20000
25000
0
2.0%
6.0%
4.0%
8.0%
10.0%
12.0%
00
20000
40000
60000
80000
0.0%
5.0%
25.0%
20.0%
15.0%
10.0%
30.0%
35.0%
Font: The Yankee Group (03-98)
Font: ISOC-CAT
22
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Perfil de l’usuari europeu
El volum de negoci Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor, el sector que
desenvolupi el Comerç Electrònic i l'estratègia de disseny de les Webs està condicionat
pel perfil del comprador potencial que utilitza Internet.
Font: (1) Yahoo! Europe Pan-european
Audience Survey, 1996
(2) GVB, 8th www survey
(3) AIMC, 1998
(4) Fittkau und Maass,
W3B-Umfrage 1997
Nota: % sobre el total d’internautes
Font: Navegants a la Xarxa, 2a
enquesta AIMC a usuaris d’Internet
L’usuari europeu generalment és més
jove que l’americà. La mitjana euro-
pea és de 30,19 anys mentre que als
EUA és de 36,53. (2)
La distribució de l'edat segons el
sexe és pràcticament la mateixa (1)
Un 60% dels usuaris tenen entre 25 i
44 anys (a França és del 58%, a
Alemanya del 63%, a Espanya del
55%, etc.) (1, 3)
El principal usuari europeu és masculí
i hi accedeix des del seu lloc de treball.
Quasi la meitat (el 41%) dels usuaris
europeus o bé són estudiants o bé tre-
ballen en el camp de la informàtica.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Perfil de l’usuari espanyol
23
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
Lloc de residència dels internautes que visiten les Webs espanyoles
El perfil de l’usuari espanyol no es diferencia gaire de la mitjana europea, les principals
diferències que cal destacar són:
• El lloc d’accés a Internet es reparteix en la mateixa proporció entre l’oficina i
la llar, els percentatges són d’un 43,5% i un 43,0%, respectivament. (AIMC,
oct.-nov. 1998)
• L’usuari europeu que treballa pel seu compte representa el 2% del total, a
Espanya, en canvi, aquest col.lectiu creix fins a un 18,6%.
El motiu d’accés
El perfil de l’usuari i l’oferta de continguts vénen molt determinats pel tipus d’accés i la
infraestructura de la xarxa. A mesura que les barreres que s’oposen al desplegament
d’Internet es vagin superant, els motius de connexió s’aniran modificant.
Andalusia
Canàries
Castella Lleó
10,3%
3,9%
4,4%
Catalunya
C. Valenciana
Galícia
23,7%
9,7%
5,0%
Madrid
País Basc
resta
20,3%
5,4%
17,3%
Distribució del navegant a Espanya
US i CA1,8%
ES72,9%
Sud-Amèrica22%
Europa2,1%
24
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
S’observa que a Espanya el motiu principal d’accés és la recerca d’informació i la comuni-
cació amb altres internautes. Pel que fa a l’ús comercial, encara s'està per sota Europa.
Productes/Serveis online
Els productes que més s’ofereixen a la xarxa són aquells més fàcilment virtualitzables,
com per exemple programari, viatges o assegurances o bé productes físics relacionats
amb la informàtica (maquinari). El ventall de Productes i Serveis europeus que hi ha a la
xarxa no es diferencia gaire d’un país a l’altre.
• Comprar Productes i Serveis
• Entreteniment (Música, Vídeo …)
• Home Banking
• Comunicació amb altres (e-mail, xats…)
• Buscar informació
• Recerca de negoci
• Descarregar programari
• Llegir notícies, revistes …
DE GB NL CH ES MITJANA
Font: CINCO DIAS
Fonts: FITTKAU UND MAAS, W3B-UMFRAGE 1997
NOP Research Group, 1995
AIMC, 1998
CINCO DIAS (2-12-98)
Associació Usuaris Internet
Font: AUI
Els productes que es venen a Espanya són practicament els
mateixos que la mitjana europea, a excepció de la roba.
25
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
El 46,8% dels usuaris que utilitzen Internet a Espanya ha decidit comprar a través de les
Webs anunciades i el 26,5% ha realitzat alguna vegada una compra online (2a enques-
ta d’AIMC)
Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor aEspanya. Distribució per sectors
La distribució per sectors dels tipus de comerç existents a Espanya és similar a la de la
resta del món. En destaquem la venda de llibres, la de productes d’informàtica i la de viatges.
En total, les webs que tenen el català com a idioma alternatiu representen tan sols el 5,8%
del total de les webs espanyoles. Es tracta principalment de botigues de llibres i de viatges,
i representen un 5,9% i un 14,6%, respectivament, sobre el total de les webs espanyoles.
Infrastructures: Penetració del mòdem
Les infraestructures disponibles a les companyies no influeixen directament en l’evolu-
ció del Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor, ja que en
molts casos, el servei de hostatge se subcontracta als proveïdors d’accés. L’impacte de
l’estat de les infraestructures a les cases dels consumidors, en canvi, és molt elevat.
0 100 200 300 400 500 600
Centres Comercials
Varis
Viatges
Serveis
Regals
Oci
Motor
Moda
Llibres
Jocs i Joguines
Llar
Informàtica
Esports
Electrònica
Cinema i Música
Bellesa i Salut
Alimentació
Per tal de donar un ordre de magni-
tud de les botigues espanyoles que
existeixen a Internet s’ha analitzat la
web www.dondecomprar.com ,
desenvolupada per Doubleclick i
AECE. Actualment disposa d’una
base de dades d’unes 3.000 webs
espanyoles.
26
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
La penetració del mòdem a la llar europea influeix notablement en la penetració d’Internet.
La penetració del mòdem té, aparentment, una influència en l’ús d’Internet; s'hauria d’a-
nalitzar en profunditat la relació causa/efecte per tal de determinar accions convergents.
Font: Datamonitor 1998, Eurostat0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
27
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
Infraestructures: Penetració del cable
L’accés a Internet mitjançant tecnologies que utilitzen com a mitjà de transport el cable
aporta avantatges respecte l’accés a través de la xarxa commutada, ja que permet una
major velocitat i facilitat d’accés, així com l’oferta de serveis addicionals.
Font: Datamonitor 1998, Eurostat
La penetració del cable pot facilitar la utilització d’Internet i generar prou massa crítica a
l’hora de motivar les empreses perquè desenvolupin el Comerç Electrònic. En aquest
sentit, CTC (Cable Televisió de Catalunya) ofereix connexió a Internet a través de cable
i, a més a més dels avantatges d’aquest tipus d’accés, també ofereix tarifes planes.
Infraestructures: Línies telefòniques
La major part de l’accés a Internet es realitza a través de les línies telefòniques,
així doncs, el seu desplegament i les tarifes tenen una influència sobre l’ús
d’Internet, i per tant, sobre l’evolució del Comerç Electrònic, Business-to-Consumer:
Comerç amb el Consumidor.
28
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
La pressió de la societat espanyola pot fer que el govern estableixi la connexió a
Internet amb tarifes planes. Així, es forçarà un salt tecnològic cap endavant amb la uti-
lització de terminals ADSL.
03.3 Business-to-Business: Negoci entre empreses
Nombre d'empreses connectades a Internet
El fet que una empresa estigui connectada a Internet no vol dir que hagi desenvolupat el
Comerç Electrònic Business-to-Business: Negoci entre empreses, ja que la seva utilització
pot anar des del simple correu electrònic fins a la implementació d’Intranets/Extranets. No
obstant això, el primer pas abans de desenvolupar un model Business-to-Business:
Negoci entre empreses és la connexió a Internet.
Font: International Telecomunications
Union i Informe "la Caixa" Nº 209,
1998
Font: Tarifica, Novembre 1998
29
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
Els països nòrdics tenen un alt volum d’empreses connectades a Internet, cal destacar
també països com ara Alemanya, el Regne Unit i França.
Font: The Yankee Group Europe,1998
Font: Ovum, 1998
0% 20% 40% 60% 80% 100%
0 1 2 3 4 5 6
AT
BE
DK
FI
FR
DE
IE
IT
NL
NO
PT
ES
SE
CH
GB
30
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Perfil de les empreses connectades a Internet
L’any 1997 la connexió de les PIME espanyoles a la xarxa era del 27,9% i, segons la seva dis-
tribució en funció del volum de connexions, s’aprecia que quan més personal te l’empresa més
alt és el grau de connexió Internet (CB Consulting).
Els sectors empresarials on més s’utilitza Internet per a les comunicacions són:
Font: Ovum, 1998
0 100 200 300 400 500 600
de 2 a 5 empleats
de 6 a 10 empleats
d'11 a 25 empleats
de 26 a 50 empleats
de 51 a 100 empleats
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0%
Font: CB Consulting, 1998
31
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
Objectius del Comerç Electrònic
Actualment el Comerç Electrònic està orientat als aspectes comercials (publicitat i ven-
des) inicialment, el disseny de les Webs es fa a fi de tenir presència a Internet.
Segons l’enquesta d’AECE realitzada a més de 110.000 empreses espanyoles, la
presència d’Internet per sectors és:
Font: Reflexiones sobre el Comercio Electrónico. Situación Actual en Europa Andersen Consulting, 1997
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Contractació de Personal
Recerca de publicacions
Publicitat
Fòrums de discussió
Investigació de Mercat
Informació de Vendes i Màrqueting
0% 20% 40% 60% 80% 100%
32
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Infraestructura
A diferència del Comerç Business-to-Business: Negoci entre empreses, els serveis de
Comerç Electrònic (Negoci Electrònic entre Empreses) no s’externalitzen, i, per tant, el seu
desenvolupament depèn de l’estat de les infraestructures de què disposen les empreses.
La inversió mitjana en Tecnologies de la Informació a Europa és menor que l’americana
i segueix un ritme de creixement menor, si agafem com a referència els Estats Units
d’Amèrica. Això provoca un menor creixement del Comerç Electrònic i per tant un
impacte en la competitivitat:
Font: Estudi sobre Comerç
Electrònic. AECE. 1998
0
10
20
30
40
50
60
70
80
NS/NCVendreAtenció al ClientPublicitat
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
2,0%
2,5%
3,0%
3,5%
Font: Meeting of the Industry
Committee at Ministerial Level,
Feb. 98, OECD
GDP: Gross Domestic Product
Font: World Competitiveness
Yearkbook, IMD, Switzerland;
anàlisis d’Andersen Consulting
33
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
Infraestructura de l’empresa espanyola
Les PIME espanyoles segueixen tenint un nivell de desinformatització elevat. De fet, tan
sols un 30% invertirà en TI. (Font: CB Consulting, 1998).
Segons un informe elaborat pel Ministeri d’indústria i Energia (MINER), la regió que aglu-
tina un major nombre d’ordinadors és Catalunya.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
600
500
400
300
200
100
0
18
Font: CB Consulting
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
34
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Infraestructura: Mitjans de comunicació més utilitzats
La connexió de les empreses a Internet es realitza a través de telefonia bàsica, d’XDSI
o de línies punt a punt:
Infraestructura: EDI
Els sectors de transport i de vendes al detall s’acosten a Internet a un ritme més lent que
els altres sectors. L’explicació es troba en el major nivell de penetració de l’EDI en
aquests sectors.
0 5 10 15 20 25 30Font: OVUM, 1996
0
50
100
150
200
250
300
Font: OVUM, 1996
35
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
Aquest creixement no segueix una estandardització única de l’EDI, fet que dificulta el
desplegament entre els diferents sectors, els centres de compensació i els operadors.
Infraestructura: Tarificació
El tipus de comunicació utilitzat a cada país va en funció de les seves tarificacions, fet
que influencia el Comerç Electrònic en els diferents països europeus (Font: Autel,1998):
ANSI (American National Standard Institute)
UN-EDIFACT
TDCC (Transport Data Co-ordinating Committee)
UCS (Uniform Communication Standards)
WINS (Warehouse Information Network stan-
dards) altres de propietaris
Sectors d’Automoció, Indústria Química Inter-
Indústria
Utilitzat a Europa
Indústria Ferroviària, Marítima, Aèria i
Automotora d’Estats Units
inclou Odette i Tradacoms per al regne Unit,
Siemens, etc
Infraestructura: EDI-Transport
Actualment, la majoria de les empreses que utilitzen EDI a Europa ho fan sobre línies
punt a punt o Xarxes de Valor Afegit (VAN).
El baix cost d’Internet permetrà que les PIMES desenvolupin Comerç Electrònic
Business-to-Business: Negoci entre empreses i les grans empreses que actualment
tenen EDI sobre punt a punt o VAN aniran migrant cap a Internet per diverses raons:
• Reducció de costos i independència amb la distància.
• Convergència de les diferents normes en una única: WEB-EDI.
• Accés a la xarxa des de qualsevol lloc.
• No requereix de sistemes o programari propietari (es pot utilitzar navegadors estàn-
dards).
• Facilitat d’ús i no requeriment de gaire informació.
36
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Font: The Yanky Group
Europe User Survey, 1998
37
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
03.4 Barreres del Comerç Electrònic
Si es comparen els ingressos del mercat nord-americà i l’europeu referents al mercat
digital, veiem que Europa no té el mateix volum i que la seva evolució no segueix el ritme
americà. Això és a causa de determinats factors que posen barreres al creixement del
Comerç Electrònic.
Barreres dels consumidors:
• Infraestructura i accés a la xarxa: el cost de les connexions intranacionals a Europa
és alt comparat amb el cost de connexió americà. A més, la infraestructura euro-
pea és menor i amb una amplada de banda petita. La penetració d’ordinadors per-
sonals a les llars europees (<28%) és menor que la d’Estats Units (>37%) (1).
• Seguretat en les comandes online.
• El volum d’oferta i la varietat de productes són baixos.
• Problemes en la distribució logística i la falta de cultura de compra per catàleg.
Barreres dels negocis:
• Models i tecnologies de pagament: l’ús extensiu de les targetes magnètiques és
baix a la major part dels països europeus, per exemple, a Alemanya l’ús de les tar-
getes és del 20%. En el cas d’Espanya aquest factor no afecta, ja que l’ús de la
targeta és molt estès (31 milions d’espanyols utilitzen targeta i el 25% dels paga-
ments es fa a través de targetes de dèbit).
• Conflicte de canals: La pràctica de Comerç Electrònic obliga a analitzar l’impacte
que pot tenir sobre els canals de distribució tradicionals.
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
Font: IDC 1998
38
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
• El negoci espanyol considera les següents barreres al desenvolupament del
Comerç Electrònic:
03.5 Conclusions
Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
• Els països nòrdics (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, etc.) són els països amb més
penetració d’Internet. La penetració d’Internet a la població catalana és gairebé
com la mitjana europea.
• El perfil d’usuari és similar entre els països europeus, per tant, no influeix en el grau
de penetració, si més no, defineix el consumidor potencial.
• Els motius d’accés són principalment la recerca d’informació i el correu electrònic.
La compra de productes i serveis es practica més a països com ara el Regne Unit
i Suïssa.
• Els productes que més es venen són aquells més virtualitzables, és a dir, els que
es poden obtenir online, probablement a causa de la logística.
• Les Webs catalanes amb més presència són les de llibres i les de viatges. En cas-
tellà, s’hi sumen les d’informàtica i esports.
• La penetració del mòdem té una influència important en l’ús d’Internet. S'hauria
d’analitzar si les dues penetracions convergeixen, és a dir, si la utilització dels
mòdems és per a una connexió a Internet.
• El preu de les línies de les comunicacions no sembla influir en el grau de penetració
d’Internet; probablement la influència està en el grau d’ús. Aquest factor també indica
la diferència de nivell de vida i, per tant, del poder adquisitiu de les noves tecnologies.
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%Font: Enquesta AECE
39
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
Business-to-Business: Negoci entre empreses
• Els països nòrdics tenen un alt nombre d’empreses connectades a Internet, cal
destacar també països com Alemanya, ara el Regne Unit i França.
• El sector dels mitjans de comunicació és el que té més presència a Internet. A
Espanya, l’únic sector que el supera és el de l’automoció.
• El principal objectiu del Comerç Electrònic és la publicitat.
• La desinformatització a les PIME espanyoles és elevada i amb plataformes antigues.
• Els països amb un alt nombre d’empreses connectades a Internet utilitzen línies
punt a punt per accedir a la xarxa. Espanya utilitza principalment la xarxa de tele-
fonia bàsica.
• El preu de les comunicacions influeix en l’elecció del mitjà de transmissió utilitzat,
el cost de les línies d’alta velocitat és inferior en els països amb més utilització
d’Internet.
• Els països amb una relació d’ingressos elevat per persona com ara Suècia o Suïssa
tenen un alt nombre d’empreses connectades a Internet.
40
0404.1 Factors d’influència
Diversos factors influencien les tendències i l’evolució del comerç electrònic.
Tecnologia
El principal factor influent és el nombre d’usuaris connectats a la xarxa. La tendència
d’aquest factor és d’un gran creixement a nivell mundial. L'abaratiment dels PC fa aug-
mentar la seva penetració a les llars, així com la del mòdem. Aquest creixement també
és conseqüència de les noves tecnologies:
Liberalització de les Telecomunicacions
El creixement dels usuaris també està impulsat per la liberalització del mercat de les
telecomunicacions, que comporta una disminució dels preus, un millor servei, etc.
• Terminals: • Tecnologies d’accés:
Font: Expansión (1) Usuaris a
finals de novembre de 1997
(2) Previsions abril
Macrotendències del Comerç Electrònic
- Web TV
- Telèfon-Internet
- Telèfon mòbil
- etc.
- Tecnologies DSL
- Cable
- Telefonia mòbil
- etc.
41
M a c r o t e n d è n c i e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c
Globalització
La globalització del mercat europeu i la unió monetària influeixen de manera positiva en
l’evolució del Comerç Electrònic a Europa, ja que la legislació i l’economia europea
seran més homogènies i facilitaran la relació entre els països d’Europa i la resta del món.
2000 euro
La forta inversió de les empreses realitzada abans de l’any 2000 pel canvi de mil.leni i
l’adveniment de l’euro, provocarà una concentració d’inversió de les empreses per tal
de desenvolupar el Comerç Electrònic després d’aquest any.
Regulació
Aparició d’entitats reguladores del Comerç Electrònic que administren aspectes com:
Iniciatives en tots els àmbits (mundials, nacionals, autonòmiques, etc.) que potencien
l’ús d’Internet com a eina de treball i d’oci.
L’evolució del Comerç Electrònic té una clara tendència a créixer, en concret a Europa
aquest creixement es veurà incrementat a partir de l’any 2000. Es preveu que Alemanya,
el Regne Unit i França siguin els països europeus amb més volum de negoci, 16.090,
12.872 i 8.367 milions de $ respectivament l’any 2001.
• Privacitat
• Diner electrònic
• Propietat intel·lectual
• Taxes
• Seguretat
• Signatures digitals
• Protecció del consumidor
• etc.
Font: Forrester
42
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
04.2 Evolució del Comerç Electrònic
En l’àmbit mundial, els dos models de Comerç Electrònic tenen un índex de creixement dife-
rent. El Business-to-Business: Negoci entre empreses és superior i a curt termini el seu volum
de negoci serà més del 80% del total; la resta es repartirà entre el negoci Business-to-
Consumer: Comerç amb el Consumidor i els continguts. A Europa aquesta evolució seguirà i
el volum de negoci generat pel Comerç Electrònic es repartirà de la següent manera:
04.3 Evolució del Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
Volum de negoci del Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
Les previsions del volum de negoci del Business-to-Consumer: Comerç amb el
Consumidor, a nivell mundial, varien molt segons les fonts. No obstant aixó s’estima que
estigui entre 10.000 milions i 32.000 milions de $ l’any 2000.
Font: Forrester
43
M a c r o t e n d è n c i e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c
A Espanya es preveu l’índex de creixement del Comerç Electrònic de Business-to-
Consumer: Comerç amb el Consumidor més elevat d’Europa, segons l’evolució estima-
da per OVUM. En valors absoluts aquest creixement es preveu que arribi a més de 1.000
milions d’ecus l’any 2002, quasi un 10% del volum europeu.
Precisió per sectors
El sector que més desenvoluparà el Comerç Electrònic orientat a la venda de productes
online a Europa és el sector turístic seguit pel sector informàtic, tèxtil i editorial.
Font: Ovum, 1996
Font: Datamonitor
44
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Els serveis que es preveu que tindran més demanda a Internet són les reserves turísti-
ques, la informàtica i la cultura.
Les principals aplicacions d’Internet que es fan servir actualment se seguiran utilitzant,
però hi haurà un augment quant a les transaccions a través de les Webs, telefonia sobre
IP i videoconferència. Aquesta evolució està condicionada pel tipus d’accés a Internet,
que actualment es fa a través del PC, i es preveu que el 23% dels europeus acabin
accedint a Internet utilitzant el cable, i que més del 16% utilitzi el terminal mòbil.
Font: Andersen Consulting, 1997
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Accés a Webs
Fòrums
Transaccions Web
Videoconferències
Telefonia
Font: Ovum
45
M a c r o t e n d è n c i e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c
04.4 Evolució del Business-to-Business: Negoci entre empreses
A mig termini, l’objectiu del Comerç Electrònic a Europa estarà més orientat a satisfer
les necessitats entre negocis (model Business-to-Business: Negoci entre empreses), i
passarà a ser un 80% del total del Comerç Electrònic (Forrester).
A Espanya l’estímul per a desenvolupar Comerç Electrònic orientat al Business-to-
Business: Negoci entre empreses no està tan clar, si més no, hi ha una evolució del dis-
seny de les webs, les quals passen de ser un simple mitjà de publicitat a ser usades per
a vendes online, com a servei al client, etc. amb l’objectiu d’ampliar el mercat. El
Comerç Electrònic no tan sols es veu com una eina comercial, sinó que s’orienta a la
millora dels processos de negoci.
0 20 40 60 80 100
Font: Your Choice.
Andersen Consulting1998
0 10 20 30 40 50 60
Ampliar Mercat
Servei al Client
Vendre
Rapidesa
Reduir costos
Publicitat/Imatge
Simplif. El procés de compra
Major competitivitat
Res
Altres
Font: Estudi sobre
Comerç Electrònic. AECE
Nov.1998
46
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
No hi ha estimacions sobre l’evolució del Comerç Electrònic segons el sector, però es
preveu que hi haurà una migració de les empreses que actualment utilitzen EDI, princi-
palment les del sector de l’automoció. L’opció de realitzar Comerç Electrònic Business-
to-Business: Negoci entre empreses sobre una plataforma econòmica com ara Internet,
farà que moltes PIME es plantegin la possibilitat de desenvolupar el comerç digital.
Quant al volum de negoci que es generarà gràcies al Comerç Electrònic Business-to-
Business: Negoci entre empreses, es preveu un creixement més important que en el cas
del Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor.
La previsió que fa the Yankee Group Europe per a l’any 2002 a Europa és d’un creixe-
ment del 50%:
El tipus d’accés evolucionarà a mesura que les tecnologies ho permetin. A títol d’exem-
ple, les connexions actuals com la feta per marcació (telefonia bàsica) i la fixa (línies
punt a punt) es continuaran utilitzant, però l’aparició de noves tecnologies com el XDSL
i els mòdems de cable diversificaran el tipus de connexió i oferiran un millor preu.
Pel que fa a la velocitat de connexió, les grans empreses es connectaran a velocitats de
multimegabits, com a mínim a 10-34 Mbit/s i 100-155 Mbit/s, mentre que les petites
empreses que ara estan connectades evolucionaran cap a una connexió de 2-10 Mbit/s.
Les empreses europees seguiran utilitzant principalment Internet pel correu electrònic
Font: the Yankee Group Europe, 1998
Estimació del creixement mundial del Comerç Electrònic
Forrester Research
Yankee Group
International Data
$600
$134
$210
$66.000
$12.000
$63.000
1996 (milions) 2000 (milions)
Comptes d’accés (milions)
Terminals (milions)
3,4
14,8
15,5
75,0
46%
50%
1998 2002 Creix.Internet d’empreses europees
47
M a c r o t e n d è n c i e s d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c
i per la utilització de les Webs, però de la mateixa manera que en el mercat consumidor,
hi haurà una evolució en les transaccions basades en Webs i en les comunicacions (fax,
telefonia i videoconferència), i es multiplicarà per 4 el grau d’utilització.
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Font: Ovum, 1998 (200
empreses europees)
48
05.1 Sectorització del teixit empresarial català
L’impacte del Comerç Electrònic sobre els sectors catalans serà més rellevant quan el
seu pes sobre el PIB català sigui més gran. Els sectors analitzats són els que tenen una
facturació de com a mínim el 3% de la facturació total catalana i que en conjunt repre-
senten quasi el 70% de la facturació total. Es realitzarà la caracterització d’aquests sec-
tors i l’anàlisi de la seva capacitat per a desenvolupar el Comerç Electrònic així com les
repercusions d’aquest desenvolupament.
05.2 Caracterització dels sectors
A continuació es caracteritzen els sectors que superen el 3% del volum total de factu-
ració, per tal de poder analitzar l’impacte que pot tenir el Comerç Electrònic. Els parà-
metres de caracterització són:
• Percentatge del sector sobre la facturació total de Catalunya, per tal d’identificar la
importància del sector dins del teixit empresarial català.
05
0% 6% 12% 18% 24% 30%
Indústria de productes alimentaris
Indústria química
Fabricació de vehicles i concessionaris
Producció i distribució d'energia
Comerç a l'engròs, excepte vehicles
Comerç al detall, excepte vehicles
Hosteleria
Transport terrestre
Banca i assegurances
altres
Font: CNAE;
Dun & Bradstreet 20.000
empreses catalanes, elaboració
pròpia
Impacte del Comerç Electrònic a Catalunya
49
I m p a c t e d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
• Nombre d’empreses. A més del volum de negoci interessa conèixer el número
d’empreses que conformen el sector, ja que les tasques que es realitzaran estaran
influenciades per aquesta dada.
• Indicadors: dades rellevants segons el sector.
• Finalment es destaquen els punts més importants i es formulen previsions sobre
l’impacte del Comerç Electrònic en el sector.
Impacte del Comerç Electrònic:
Les PIME catalanes pel seu caràcter exportador, necessiten la presència d’entitats
financeres que ofereixin serveis d’intermediació a l’estranger. Les entitats catalanes han
d’utilitzar les possibilitats que ofereix el Comerç Electrònic per posicionar-se adequada-
ment en aquest sector.
• En l’entorn actual es molt difícil competir obrint noves sucursals seguint les vies tra-
dicionals. Una oportunitat de captar nous negocis és a través de les sucursals vir-
tuals que ofereixen la possibilitat de proporcionar servei les 24 hores al dia.
• El Comerç Electrònic aporta economies d’escala. El preu mitjà d’una transacció per
Internet és molt inferior al de la mateixa transacció feta per banca telefònica.
• Les entitats financeres aprofitaran les característiques del Comerç Electrònic per a
obtenir informació sobre els hàbits de consum i les preferències dels clients.
• La utilització del Comerç Electrònic permetrà fidelitzar els clients a través de l’o-
ferta de productes i serveis d’alt valor afegit.
Sector: Banca i Assegurances
Distribució de les activitats
50
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic:
• Aquest sector està particularment involucrat dins l’emergència del comerç electrò-
nic, ja que competeix en un mercat de distribució de béns cada cop més global i
la visibilitat de la informació sobre els béns en trànsit guanya importància dia a dia.
• En la indústria del transport, especialment en el ferrocarril, el comerç electrònic
està en la seva infància. Les primeres iniciatives han estat serveis de valor afegit
com ara la informació actualitzada sobre els béns en trànsit.
• El Comerç Electrònic en el transport internacional oferirà una interfície directa al
client final, a través d’una millora de la documentació de transaccions amb funcio-
nalitat multiidioma.
• Els transportistes de nínxol i les agències de transport podran reduir costos interns i
oferir serveis de valor afegit diferencials gràcies a la utilització del Comerç Electrònic.
• La popularització de la venda per Internet provocarà la necessitat de disposar d’e-
ficients sistemes de distribució dels béns adquirits. Es crearan aliances d’empre-
ses de repartiment amb els proveïdors per tal d’oferir un servei conjunt de venda
online.
Sector: Transport terrestre
Distribució de les activitats
51
I m p a c t e d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic:
• El sector turístic serà, a curt termini, el més afectat pel creixement del Comerç
Electrònic. Avui dia, els productes de més èxit a Internet estan relacionats amb
aquest sector.
• Les relacions Business-to-Business (B2B) s’enfortiran mitjançant nous canals de
màrqueting i nous serveis de Comerç Electrònic, com ara la reserva online, els
check-in virtuals, el conserge electrònic o altres serveis com per exemple correu-e
i accés a la xarxa des de l’habitació de l’hotel.
• Les relacions B2B se centraran en les activitats interempresarials per suportar la
planificació turística i els processos d’execució. Es realitzaran acords i aliances
entre empreses per tal de compartir informació, transferir impresos, col.laborar
entre agències de viatges, hotels o companyies aèries.
• El volum de negoci que es generarà al voltant del B2B en el sector turístic arribarà
a ser dels més importants dins de les activitats del Comerç Electrònic.
Sector: Hosteleria
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
0
5
10
15
20
(1) Anuari Estadístic de Catalunya 1998
52
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic:
• El Comerç Electrònic impulsarà especialment aquells productes que puguin ser
venuts i distribuïts electrònicament, i permetrà disposar d’un major mercat poten-
cial, i augmentarà la possibilitat de fer exportacions.
• Aportarà avantatges al ciutadà, el qual tindrà al seu abast informació de preus i
condicions.
• El Comerç Electrònic permetrà promocionar els productes autòctons a nivell inter-
nacional, i oferirà la possibilitat d'enriquir el sector.
• El Comerç Electrònic potenciarà la projecció internacional de Catalunya, i permetrà
la venda directa del fabricant o comerciant al consumidor final sense que intervin-
gui cap intermediari, perquè encariria el producte i probablement seria estranger.
• El Comerç Electrònic permetrà disposar d’un major mercat potencial, i augmentarà la
possibilitat de fer exportacions, i per tant, hi ampliarà la quota de mercat estrangera.
• El transport de paqueteria es veurà beneficiat com a canal de distribució del béns
venuts online.
• Les grans superfícies facilitaran la comunicació amb els seus proveïdors mit-
jançant sistemes integrats en Extranets.
Sector: Comerç al detall
4,9%
958
% Sobre la facturació Núm. d´empreses Distribució de les activitatsReparació d'efectes personals i domèstics
Textil, roba, calçat i cuir
Productes farmacèutics,mèdics, etc.
Articles per a la llar
Altres comerços especialitzats
Mixt en grans superficies
Aliments, begudes i tabac
22%
22%21%
15%
13%
6% 1%
Total 20.000 empreses
Font: (1)
excepte el de vehicles de motor i motocicletes.
(1) Anuari Estadístic de Catalunya 1998
53
I m p a c t e d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic:
• Pel que fa al Business-to-Business, el Comerç Electrònic permetrà la millora dels
processos de negoci amb les indústries subministradores, oferirà un accés més
senzill a la informació i facilitarà els pagaments electrònics.
• El Comerç Electrònic influirà en la millora dels serveis oferts als comerços al detall
i en l’aparició de nous serveis de valor afegit, com per exemple, l’accés a la infor-
mació d’estocs, de promocions, de nous productes i de l’estat financer.
• Els comerços a l’engròs, sobretot els no-alimentaris, veuran envaït el seu mercat,
tant pels propis fabricants com per les distribuïdores estrangeres que operaràn a
través d’Internet.
• Es crearan aliances entre grans distribuïdores i es mantindrà un alt flux de negoci
B2B entre elles.
• Aquest sector es pot veure perjudicat si la indústria intenta mantenir relacions
directes amb el consumidor final a través dels nous canals digitals. Tanmateix,
sembla que aquesta no serà la tendència.
Sector: Comerç a l’engròs i intermediaris del comerç
0%
20%
40%
60%
80%
100%
excepte el de vehicles de motor i motocicletes.
(1) Anuari Estadístic de Catalunya 1998
54
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic:
• El sector de l’energia ha estat poc orientat tradicionalment a proporcionar serveis
de valor afegit per als seus clients. El Comerç Electrònic ofereix una possibilitat de
canviar aquesta tendencia.
• Internet ofereix un nou canal d’accés als consumidors, i permet sofisticats serveis
de valor afegit com la consulta online del consum, l’atenció de reclamacions, o la lec-
tura online dels comptadors amb la possibilitat de conèixer el consum per hores.
• La desregularització està provocant la desaparició del monopoli geogràfic de la
distribució d’energia. Les companyies que vulguin operar lluny de les àrees on dis-
posin de xarxes comercials esteses utilitzaran el Comerç Electrònic per a oferir al
consumidor un servei personalitzat.
• L’alt volum de transaccions que es realitzen en aquest sector i la diversificació dels
diferents punts d’origen fan que el Comerç Electrònic sigui una alternativa de
comunicació per a les empreses implicades. Es produirà una evolució de l’estàn-
dard EDI a comunicacions basades en Web.
Sector: Producció i distribució d’energia
0
1000
2000
3000
4000
5000
(1) Anuari Estadístic de Catalunya 1998
55
I m p a c t e d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic:
• En el sector d’automoció, el Comerç Electrònic no implicarà una millora en les
comunicacions amb els subministradors, ja que en aquest sector les aplicacions
EDI han assolit un grau d’implantació molt elevat.
• El Comerç Electrònic no influirà en l’aparició de nous productes, però millorarà la
seva qualitat, gràcies a què facilita la captura d’informació de preferències i sug-
geriments dels clients a través de les Webs.
• La fi de l’exclusivitat en la venda d’automòbils a través de concessionaris, produirà
una aparició de nous intermediaris no-especialitzats, que poden aprofitar les
característiques del canal electrònic per adquirir un avantatge competitiu.
• El major impacte del Comerç Electrònic en el sector de l’automoció no es preveu
que es produeixi en les vendes online, sinó en el seu ús com a suport de compra.
Això suposarà l’aparició d’intermediaris especialitzats en l’assessorament al com-
prador.
• En el cas de produir-se la venta online, els venedors o fabricants oferiran serveis
de valor afegit per Internet, com per exemple integrar assegurances a mida,
finançament i accessoris a mida en l’operació.
Sector: Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs. Concessionaris i reparacions.
0
1000000
2000000
3000000
4000000
5000000
(1) Anuari Estadístic de Catalunya 1998
56
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic:
• Les empreses químiques operen en un mercat molt heterogeni (automoció, agri-
cultura, consum, etc.). Aquesta diversificació farà que la incorporació del Comerç
Electrònic requereixi adaptacions a totes les indústries.
• L’impacte més important del Comerç Electrònic en la indústria química es produirà
en la gestió dels clients i en l’optimització de la cadena de subministrament.
• El Comerç Electrònic permetrà disposar d’un canal per a gestionar el cicle de vida de
la relació amb els clients. La relació B2C estarà enfocada a reduir ineficiències en els
intercanvis d’informació i a oferir accés les 24 hores a la informació de la companyia.
• Addicionalment, es facilitarà la millora de la gestió de la cadena de subministra-
ment entre proveïdors i les indústries químiques gràcies a la possibilitat d’inter-
canvi d’informació i d’integració dels sistemes informàtics corporatius.
Sector: Indústria Química.
0
1000000
2000000
3000000
4000000
5000000
(1) Anuari Estadístic de Catalunya 1998
57
I m p a c t e d e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic:
• Els primers beneficis del Comerç Electrònic en aquesta indústria es trobaran en les
aplicacions Business-to-Business (B2B):
- Millora i reducció de costos en la gestió del lliurament dels productes, i amb
oferta de pagaments electrònics, comandes virtuals, promocions i consulta de
magatzems.
- Millora dels processos interns amb la creació de canals electrònics de comu-
nicació entre les entitats financeres, els subministradors i les empreses de
transport.
• S’està produint un canvi en el canal de distribució de productes, que s’està dele-
gant a tercers (operadors logístics). Això requereix un procés ràpid i eficient de tra-
mitació de les comandes rebudes per la força de venda que s’assoleix a través de
mecanismes de Comerç Electrònic.
• El primer ús d’Internet és la creació de xarxes per potenciar la gestió amb la força
de vendes, a travès de l’oferta d’un accés ubic a la informació dels clients, com ara
l’estat financer i l’estat de les comandes.
• Respecte a la relació amb el consumidor final, el Comerç Electrònic se centrarà
principalment a oferir informació, promocions, servei d'atenció al consumidor i test
de productes nous.
Sector: Indústria de productes alimentaris i begudes
0
1000000
2000000
3000000
4000000
5000000
(1) Anuari Estadístic de Catalunya 1998
58
0606.1 Experiència en Comerç Electrònic
L’experiència d’Andersen Consulting en Comerç Electrònic en els principals sectors a
nivell mundial pot donar una visió dels diferents enfocaments de la indústria.
El gràfic mostra l’experiència d’Andersen Consulting en els diferents sectors a nivell
mundial. Andersen Consulting actualment ha centrat la seva experiència en els sectors
de la indústria de les telecomunicacions, ja que els operadors i les empreses d’alta tec-
nologia desenvolupen plataformes, serveis i productes per tal d’oferir el Comerç
Electrònic. Un altre sector important, per al qual Andersen Consulting ha realitzat pro-
jectes de Comerç Electrònic, és el sector de Serveis Financers-Banca, a causa de la
gran virtualització dels serveis bancaris.
A continuació es descriuran algunes experiències d’Andersen Consulting en els princi-
pals sectors, en alguns casos el nom del client és un nom genèric.
Font: Andersen Consulting, 1999
E x p e r i è n c i a m u n d i a l
59
E x p e r i è n c i a m u n d i a l
06.2 Experiència per Sectors
Euskaltel
Operadora de cable espanyola
ISP Americà
ISP Internacional
ISP Americà
Telenor Mobile
Suport al llançament i pla de màrqueting per Internet.
Operadora de cable espanyola.
Definició del màrqueting estratègic per Internet.
Definició del Catàleg de productes i serveis Bàsics d’Internet.
Definició de Serveis Avançats d’Internet.
Disseny tècnic, desenvolupament i llançament del servei de
connectivitat a Internet, dirigit a consumidors i PIMEs.
Estudi de mercat amb la definició de possibles escenaris de
Comerç Electrònic per possibles adquisicions. Estudi d’un
"business case” i per a transformar un servei de directori
"business-to- business: Negoci entre empreses" en un servei
de comunitats.
Disseny d’un Sistema de Suport a Empreses que inclou:
Facturació, Atenció al Client, Màrqueting, activitat del servei
i Comerç Electrònic.
Assistència al client en el desenvolupament, disseny i imple-
mentació de varies solucions basades en Comerç
Electrònic/Internet per a atenció al client, vendes i màrqueting
com: estratègia de Comerç Electrònic, eina online de clients
de l’empresa i servidor de comandes dels clients.
Desenvolupament d’un servei de hostatge de Webs. Definició
de les necessitats del servei, desenvolupament dels procedi-
ments d’ús dels servidors per part dels seus operadors, docu-
mentació de les guies d’usuaris, i desenvolupament de l’apli-
cació que permet i als gestors del servei de hostatge controlar
la implementació i el manteniment de la Web.
Assistència en el desenvolupament d’un mercat online que
permeti als usuaris finals visualitzar els productes i els ser-
veis oferts, i veure’n la informació i els preus. El servei va
requerir la definició i la implementació dels processos neces-
saris per a donar suport a les operacions de facturació, desen-
volupar un model de costos, definir els requeriments funcio-
nals i els plans de test pels servidors Netscape de productes i
transaccions, definir els processos d’implementació i mante-
niment de cada botiga així com el desenvolupament de l’apli-
cació necessària per controlar la seva creació i el seu mante-
niment.
Sector de les Telecomunicacions
MCI Internet
MCI Internet
60
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
International
Rectifier Corporation
Microsoft
Nokia
Desenvolupament d’aplicacions basades en Webs per a una
Intranet. Assessorament en el disseny i la creació d’una
Intranet orientada a la força de vendes.
Desenvolupament d’un pla d’implementació d’una plataforma
Internet/Comerç Electrònic per a donar suport a les transac-
cions dels clients a nivell mundial:
• Creació d’una solució de facturació corporativa online.• Definició dels processos d'afegir nous serveis online.• Desenvolupar la solució d’una Web corporativa.
Desenvolupament d’un SMAP (Service Management AccessPoint) per tal d’oferir múltiples interfícies d’accés als clients.
Sector de la Indústria Electrònica
Banc d’Àsia
Commerzbank
Entitat bancària d’Escòcia
Advance Bank
Desenvolupament i implementació d’una solució Banca perInternet per tal d’oferir als clients les següents funcionalitats:
•Històric de transaccions•Pagaments de factures•Transferències•Altres
Reenginyeria dels seus serveis bancaris orientats a canalselectrònics.
Realització d’unes proves pilot per tal d’oferir serveis a travésde canals electrònic.
Assessorament en la realització d’una banca virtual.
Sector de Serveis Financers - Banca
Entitat d’assegurances
d’Itàlia
Lloyd 1885
Disseny i implementació d’un sistema de reclamacions basaten una plataforma d’Internet.
Col·laboració en el projecte “eLloyd” que permet la vendad’assegurances per a cotxes. Andersen Consulting dissenyaràl’arquitectura de seguretat, els sistema de pagament electrò-nic i les transaccions online.
Sector de Serveis Financers - Assegurances
61
E x p e r i è n c i a m u n d i a l
Netscape Communications
Sega
Geffen Records
Disseny, desenvolupament i implementació de varies iniciati-ves de Comerç Electrònic, com per exemple, l’aplicació In-Boxque permet als usuaris d’Internet rebre publicacions Web per-sonalitzades.
Dissenyar l’arquitectura de seguretat per tal de suportar l’altcreixement d’usuaris Internet, i crear una nova Web amb faci-litats de navegació, manteniment, integració amb àudio, etc.
Investigació de les facilitats de la distribució electrònica de lamúsica (tecnologia, consumidors i problemes industrials),com impactarà el Comerç electrònic en la indústria de vendesmusicals.Disseny dels processos de negoci de Business-to-Consumer:Comerç amb Consumidor per al procés de venda online de música.
Sector de Mèdia i Entreteniment
62
0707.1 Visió general
El concepte de Comerç Electrònic no s’ha definit d’una manera formal i unívoca, sinó,
que existeixen moltes definicions. A continuació, es dóna una definició com a exemple:
“L’intercanvi comercial de valor - diners, productes, serveis o informació- entre una
empresa i una entitat externa - proveïdor, soci o client- utilitzant un mitjà electrò-
nic”
El Comerç Electrònic aporta millores en el procés de negoci reduint el seu cicle o elimi-
nant-lo. Addicionalment, crea noves fonts de valor que poden presentar-se de quatre
formes possibles :
Figura 1. Enfocament de l’estudi del Comerç Electrònic a Catalunya
• Nous Productes i Serveis: El Comerç Electrònic permet la creació de nous produc-
tes i serveis, gairebé sempre amb la col.laboració de clients i proveïdors, per
exemple, serveis de lliurament d’informació, motors de recerca d’informació online
i serveis de banca online.
C o n c l u s i o n s
63
C o n c l u s i o n s
• Nous Mercats: El Comerç Electrònic crea mercats nous i eficients on abans no n’hi
havien i els obre als compradors i els venedors a fi que es puguin trobar mútua-
ment i estableixin una nova font d’ingressos.
• Millors Processos de Negoci: El Comerç Electrònic permet millorar i fer més efi-
cients els processos de negoci orientats al tracte amb els clients i els subministra-
dors.
• Nous Models d’Empresa: El Comerç Electrònic es pot aplicar a processos admi-
nistratius interns, per exemple, i les finances i els recursos humans.
El Comerç Electrònic es pot classificar en dos models, en funció dels seus participants:
Business-to-Consumer:(Comerç amb el Consumidor)
Business-to-Business: (Negoci entre Empreses)
Comerç enfocat a l’usuari final que satisfarà
les funcions de:
• Suport dels sistemes existents per alcomerç a Internet
• Contingut personalitzat i d’alta qualitat• Facilitat de recerca en els catàlegs de
les empreses• Integració de mitjans de pagament en
temps real amb seguretat d’extrem aextrem
• Comerç personalitzat
Comerç enfocat a la relació entre empre-
ses que ha de satisfer les funcions de:
• Negociar electrònicament amb els pro-veïdors
• Negociar amb els clients electrònicament• Oferir tot el catàleg de productes/serveis
de l’empresa de forma online• Realitzar transaccions comercials• Millorar el servei • Reduir costos• Millorar el procés de negoci
Internet
Distribuïdors Empresa Proveïdors
SocisEmpreses clients Consumidors
Fig. 3 : Models Business-to-Consumer: Comerç amb Consumidor i Business-to-Business: Negoci entre empreses del Comerç Electrònic
64
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
07.2 El Comerç Electrònic a Europa
El Comerç Electrònic a Europa i, sobretot, al sud del continent, és molt incipient. No obs-
tant això, es preveu un gran creixement mundial a curt i mig termini. L’evolució del
Comerç Electrònic es fa palesa a través d’uns determinats indicadors que són mesura-
bles en menor o major grau. A continuació, es comenten els més rellevants dins dels dos
models de Comerç Electrònic.
Indicadors del negoci electrònic al consumidor final (Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor)
Nombre d’usuaris a Internet
L’evolució del Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
dependrà del volum d’usuaris connectats a Internet, els quals són potencialment con-
sumidors online, o, si més no, poden decidir de comprar per Internet.
Els països nòrdics (Finlàndia, Noruega, Suècia, etc.) són els que tenen amb més pene-
tració d’Internet, més del 15% de la població. A França, la penetració té un índex baix
a causa de la gran disponibilitat del Servei de Minitel. Pel que fa a Catalunya, la mitja-
na s’apropa a l’europea.
Font: Andersen Consulting, 199900
20000
40000
60000
80000
0.0%
5.0%
25.0%
20.0%
15.0%
10.0%
30.0%
35.0%
Fig. 4 : Penetració d’ Internet a la població europea. (Font: ISOC-CAT).
65
C o n c l u s i o n s
Perfil de l’internauta a Espanya
L’internauta que visita les Webs espanyoles és principalment de països de parla hispa-
na mentre que la resta d’internautes d’altres països no supera el 4%.
Fig. 5. Distribució de la residència de l’internauta que visita les Webs espanyoles. (Font: AIMC).
Pel que fa a l’Estat espanyol, Catalunya és la comunitat que més navega per la xarxa: el
23,7% dels navegants a Espanya són de Catalunya. Això no obstant, tant sols el 5,7%
utilitzen el català.
Cal comentar que el lloc d’accés a Internet ha evolucionat: fa un any el principal lloc
d’accés era la llar amb més del 70%, en canvi, avui dia, l’accés a Internet es reparteix
amb la mateixa proporció entre l’oficina i la llar.
El perfil de l’usuari espanyol és principalment pare de família menor de 40 anys, i amb
residència a les capitals de província. Sobretot es connecta a Internet per a buscar infor-
mació.
La compra online
Els llibres i els productes relacionats amb la informàtica constitueixen el 50% del total
de productes que es venen actualment per Internet.
Fig. 6. Productes més venuts per Internet a Espanya. (Font: AUI, Asociación de Usuarios de Internet).
US i CA1,8%
ES72,9%
Sud-Amèrica22%
Europa2,1%
66
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Segons l’enquesta realitzada per AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de
Comunicación), el 46,8% dels usuaris d’Internet han decidit la compra a través de les
Webs, i el 26,5% han realitzat una compra online.
El Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor a Espanya
La Web www.dondecomprar.com disposa d’una base de dades d’unes 3.000 botigues
espanyoles amb presència a Internet classificades per sectors. Els sectors amb més
presència a Internet són el de la informàtica, els llibres i els viatges.
Fig. 7. Classificació de les webs espanyoles per sectors i idioma. (Font: elaboració pròpia )..
En total, les Webs que tenen el català com a idioma alternatiu representen tan sols el
5,8% del total de les Webs espanyoles, fet que es justifica pel caràcter globalitzador del
mercat electrònic.
0 100 200 300 400 500 600
Centres Comercials
Varis
Viatges
Serveis
Regals
Oci
Motor
Moda
Llibres
Jocs i Joguines
Llar
Informàtica
Esports
Electrònica
Cinema i Música
Bellesa i Salut
Alimentació
67
C o n c l u s i o n s
Fig. 8. Nombre d’empreses europees connectades a Internet.
Els països nòrdics tenen un alt nombre d’empreses connectades a Internet i cal destacar
també països com ara Alemanya, el Regne Unit i França. Segons un estudi de CB
Consulting, el 27,9% de les PIMEs espanyoles estaven connectades a Internet l’any 1997.
Ús d’Internet
El grau d’explotació d’Internet per empreses espanyoles segueix la tendència europea:
- Més del 60% de les empreses connectades a Internet disposen de pàgina Web.
- Al voltant del 50% de les empreses connectades a Internet tenen implemen-
tada una Intranet.
- Menys del 20% utilitzen Internet per a fer Comerç Electrònic.
L’objectiu principal del Comerç Electrònic a Espanya és la publicitat. El disseny inicial
de les Webs es fa a fi de tenir presència a Internet.
Perfil de les empreses connectades a Internet
Els sectors espanyols a major presència a Internet són el de l’automoció, els mitjans de
comunicació i les editorials.
Indicadors del Negoci electrònic entre empreses
Nombre d’empreses connectades a Internet
El fet que una empresa estigui connectada a Internet no vol dir que hagi desenvolupat el
Comerç Electrònic Business-to-Business: Negoci entre empreses, ja que la seva utilització
pot anar des del simple correu electrònic fins a la implementació d’Intranets/Extranets.
0 1 2 3 4 5 6
AT
BE
DK
FI
FR
DE
IE
IT
NL
NO
PT
ES
SE
CH
GB
Font: The Yankee Group Europe, 1998.
68
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Fig. 9. Presència dels sectors espanyols a Internet. (Font: AECE, Asociación Española de Comercio Electrónico).
Pel que fa a les PIMEs espanyoles, quan més empleats tenen, més possibilitats hi ha
que estiguin connectades a Internet a causa del grau d’informatització.
Fig. 10. Grau de desinformatització i connexió a Internet a la PIME espanyola segons els seu tamany. (Font: CB Consulting).
Infraestructures
Els països amb més connexió a Internet utilitzen línies punt a punt. A Espanya, a causa
del seu elevat cost, la connexió a Internet es realitza per la xarxa de telefonia bàsica, i
principalment amb mòdems de 33,6 Kbits/seg.
La utilització de l’EDI ha quedat restringit sobretot a les grans empreses, a causa del
seu cost, la complexitat d’integració amb les bases de dades existents en les PIMEs, i
la existència de diferents estàndards d’EDI. L’aparició d’Internet farà que aquests estàn-
dards hagin de convergir en un únic Web-EDI i el seu baix cost permetrà que les PIMEs
desenvolupin el Comerç Electrònic.
0% 20% 40% 60% 80% 100%
0%
5%
10%
15%
20%
69
C o n c l u s i o n s
Fig. 11. Evolució d ela utilització del EDI a Europa.
Barreres del Comerç Electrònic
Les principals barreres pel desenvolupament del Comerç electrònic a Europa són:
• La baixa penetració del PC a les poblacions europees. (*)
• L’elevat cost de les connexions a Internet i la baixa capacitat de les infraestructures.
• Seguretat en les comandes online.
• La problemàtica en la distribució logística i la falta de cultura de compra per catàleg.
• Conflicte de canals: la pràctica del Comerç Electrònic obliga a analitzar l’impacte
que pot tenir sobre els canals de distribució tradicionals (desintermediació i rein-
termediació).
(*) En els darrers mesos la forta baixada dels preus dels orinadors ha fet que el grau de penetració augmentés considerablement.
El negoci espanyol considera les següents barreres per al desenvolupament del
Comerç Electrònic:
Fig. 12: Barreres del Comerç Electrònic a Espanya. (Font: AECE, Asociación Española de Comercio Electrónico).
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Font. The Yankee Group
Europe User Survey, 1998.
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%
70
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
07.3 Macrotendències del Comerç Electrònic
Factors d’influència
L’evolució del Comerç Electrònic es veurà influïda pels factors següents:
• Tecnologia:
L’abaratiment del PC i l’aparició de noves tecnologies (terminals: WebTV i Telèfon-
Internet; Tecnologia d’accés: tecnologies xDSL i Cable) produiran un gran creixe-
ment a nivell mundial.
• Liberalització de les Telecomunicacions:
La liberalització del mercat de les telecomunicacions comportarà una reducció
dels preus (tarifa plana) i un millor servei, que impulsarà l’evolució de l’ús
d’Internet generant prou massa crítica perqué les empreses desenvolupin el
Comerç electrònic.
• Globalització:
La globalització del mercat europeu i la unió monetària influeixen de manera posi-
tiva en l’evolució del Comerç Electrònic a Europa, ja que la legislació i l’economia
europea seran més homogènies i facilitaran la relació entre països europeus i mun-
dials.
• Efecte 2000 i euro:
La forta inversió de les empreses realitzada abans de l’any 2000 pel canvi de
mil.leni i l’euro, provocarà una concentració de la inversió de les empreses per a
desenvolupar el Comerç Electrònic després d’aquest any.
• Regulació:
Aparició d’entitats reguladores del comerç Electrònic que administrin i impulsin
l’ús d’Internet.
Evolució del Comerç Electrònic
L’evolució del Comerç Electrònic té una clara tendència creixent. A Europa aquest crei-
xement es veurà incrementat a partir de l’any 2000 i es preveu un volum de negoci de
més de 60.000 milions de dòlars (Forrester), dels quals més del 80% estarà generat per
aplicacions Business-to-Business: Negoci entre empreses.
71
C o n c l u s i o n s
Fig. 13. Volum de negoci del Comerç Electrònic a Europa. (Font: Forrester).
Evolució Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
Les previsions del volum de negoci Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor,
a nivell mundial, varien molt segons les fonts. S’estima que estigui entre 10.000 milions
i 32.000 milions de $ l’any 2000.
Fig. 14. Volum de negoci mundial de Business-to-Consume: Comerç amb el Consumidor. (Font: eStats, 1998).
72
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
0 20 40 60 80 100
Segons l’evolució estimada per OVUM , Espanya és el país amb un índex de creixement
del Comerç Electrònic més elevat d’Europa, i es preveu que arribi a més de 1.000
milions d’ecus l’any 2002.
El sector que més desenvoluparà el Comerç Electrònic orientat a la venda de productes
online a Europa és el turístic, seguit pels sectors informàtic i tèxtil i editorial.
Fig. 15. Projecció de la venda de productes on-line l’any 2001 a Europa. (Font: Datamonitor).
Evolució Business-to-Business: Negoci entre empreses
Es preveu que el nombre d’empreses europees connectades a Internet creixi quasi un
50% fins l’any 2002, passant de 3,4 milions de comptes d’accés l’any 1998 a 15,5
milions el 2002.
El Comerç Electrònic no es percep només com a una eina comercial, sinó que cada
vegada més s’està orientant a la millora dels processos de negoci.
Fig. 16. Visió europea del Comerç Electrònic. (Font: Your Choice, Andersen Consulting 1998).
73
C o n c l u s i o n s
L’evolució de l’ús d’Internet en les empreses europees no es veu influenciat només pel
desenvolupament del Comerç Electrònic, sinó també per l’aparició de nous serveis de
comunicació com ara el fax, la telefonia i la videoconferència a través d’Internet.
07.4 Impacte del Comerç Electrònic a Catalunya
Teixit empresarial català
L’impacte del Comerç Electrònic sobre els sectors catalans serà més rellevant quan el
seu pes sobre el PIB català sigui més gran. Els sectors analitzats són els que tenen una
facturació de com a mínim el 3% de la facturació total catalana i que en conjunt repre-
senten quasi el 70% de la facturació total. Es realitzarà la caracterització d’aquests sec-
tors i l’anàlisi de la seva capacitat per a desenvolupar el Comerç Electrònic, així com les
repercusions d’aquest desenvolupament.
El següent gràfic representa la potencialitat dels sectors catalans més importants per a
desenvolupar el Comerç Electrònic, tant amb aplicacions Business-to-Consumer:
Comerç amb el Consumidor com Business-to-Business: Negoci entre empreses, en fun-
ció del grau de virtualització dels seus productes i la capacitat per a mantenir les seves
relacions (consumidors/subministradors) a través d’un canal electrònic.
Fig. 17. Oportunitats dels sectors catalans pel desenvolupament del Comerç Electrònic. El radi indica el percentatge de la facturació
del sector sobre el total. (Font: Andersen Consulting).
0% 5% 10% 15% 20% 25%
Banca i assegurances
Transport terrestre
Hosteleria
Comerç al detall, excepte vehicles
Comerç a l'engròs, excepte vehicles
Producció i distribució d'energia
Fabricació de vehicles i concesionaris
Indústria química
Indústria de productes alimentaris
74
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
Impacte del Comerç Electrònic per sectors
Banca i Assegurances
Les PIMEs catalanes, pel seu caràcter exportador, necessiten la presència d’entitats
financeres que ofereixin serveis d’intermediació a l’estranger. Les entitats catalanes han
d’utilitzar les possibilitats que ofereix el Comerç Electrònic per a posicionar-se adequa-
dament en aquest sector.
• En l’entorn actual, és molt difícil competir obrint noves sucursals tradicionals. Una
oportunitat de captar nous negocis és a través de les sucursals virtuals, amb la
possibilitat de proporcionar servei les 24 hores del dia.
• El Comerç Electrònic aporta economies d’escala. El preu mitjà d’una transacció per
Internet és molt inferior al de la transacció feta per banca telefònica.
• Les entitats financeres aprofitaran les característiques del Comerç Electrònic per a
obtenir informació sobre els hàbits de consum i les preferències dels clients.
• La utilització del Comerç Electrònic permetrà fidelitzar els clients a través de l’o-
ferta de productes i serveis d’alt valor afegit.
Transport terrestre
Aquest sector està particularment involucrat dins de l’emergència del comerç electrò-
nic, ja que competeix en un mercat de distribució de béns cada cop més global i la visi-
bilitat de la informació sobre els béns en trànsit guanya importància dia a dia.
• En la indústria del transport, especialment la del ferrocarril, el comerç electrònic
està en la seva infància. Les primeres iniciatives han estat els serveis de valor afe-
git com ara la informació actualitzada sobre els béns en trànsit.
• El Comerç Electrònic en el transport internacional oferirà una interfície directa per
al client final i millorarà la documentació de transaccions amb funcionalitat multii-
dioma.
• Els transportistes de nínxol i les agències de transport podran reduir costos interns
i oferir serveis de valor afegit diferencials gràcies a la utilització del Comerç
Electrònic.
• La popularització de la venda per Internet provocarà la necessitat de disposar d’e-
ficients sistemes de distribució dels béns adquirits. Es crearan aliances d’empre-
ses de repartiment amb proveïdors per tal de mirar d’oferir un servei conjunt de
venda online.
Hosteleria
• El sector turístic serà, a curt termini, el més afectat pel creixement del Comerç
Electrònic. Avui dia, els productes de més èxit a Internet estan relacionats amb
aquest sector.
75
C o n c l u s i o n s
• Les relacions Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor s’enfortiran mit-
jançant nous canals de màrqueting i nous serveis de Comerç Electrònic, com ara
la reserva online, els check-in virtuals, el conserge electrònic o altres serveis com
per exemple correu-e i accés a la xarxa des de l’habitació de l’hotel.
• Les relacions Business-to-Business: Negoci entre empreses se centraran en les
activitats interempresarials per tal de donar suport a la planificació turística i els
processos d’execució. Es realitzaran acords i aliances entre empreses per tal de
compartir informació, transferir impresos, col·laborar entre agències de viatges,
hotels o companyies aèries.
• El volum de negoci que es generarà entorn del Business-to-Business: Negoci entre
empreses en el sector turístic arribarà a ser dels més importants dins de les activi-
tats del Comerç Electrònic.
Comerç al detall, excepte el de vehicles de motor i motocicletes
• El Comerç Electrònic impulsarà especialment aquells productes que pugin ser
venuts i distribuïts electrònicament, i permetrà disposar d’un major mercat poten-
cial, amb la possibilitat de fer augmentar les exportacions.
• Aportarà avantatges al ciutadà, el qual tindrà al seu abast informació sobre els
preus i les condicions.
• El Comerç Electrònic permetrà promocionar els productes autòctons a nivell inter-
nacional i oferirà possibilitats d'enriquir el sector.
• El Comerç Electrònic potenciarà la projecció internacional de Catalunya, i permetrà
la venda directa del fabricant o comerciant al consumidor final sense que intervin-
gui cap intermediari, perquè encariria el producte i probablement seria estranger.
• El Comerç Electrònic permetrà disposar d’un major mercat potencial i augmentarà la
possibilitat de fer exportacions, i per tant, hi ampliarà la quota de mercat estrangera.
• El transport de paqueteria es veurà beneficiat com a canal de distribució del béns
venuts online.
• Les grans superfícies facilitaran la comunicació amb els seus proveïdors mit-
jançant sistemes integrats en Extranets.
Comerç a l’engròs i intermediaris del comerç, excepte el de vehicles de motor i
motocicletes
• Quant a Business-to-Business: Negoci entre empreses, el Comerç Electrònic per-
metrà la millora dels processos de negoci amb les indústries subministradores, ofe-
rirà un accés més senzill a la informació i facilitarà els pagaments electrònics.
• El Comerç Electrònic influirà en la millora dels serveis oferts als comerços al
detall i en l’aparició de nous serveis de valor afegit, com per exemple, l’accés a
la informació d’estocs, de promocions, de nous productes i de l’estat financer.
76
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
• Els comerços a l’engròs, sobretot els no-alimentaris, veuran envaït el seu mercat,
tant pels propis fabricants com per les distribuïdores estrangeres que operaran a
través d’Internet.
• Es crearan aliances entre grans distribuïdores i es mantindrà un alt flux de negoci
Business-to-Business : Negoci entre empreses entre elles.
• Aquest sector es pot veure perjudicat si la indústria intenta mantenir relacions
directes amb el consumidor final a través dels nous canals digitals. Tanmateix,
sembla que aquesta no serà la tendència.
Producció i distribució d’energia
• Tradicionalment, sector de l’energia ha estat poc orientat a proporcionar serveis
valor afegit per als seus clients. El Comerç Electrònic ofereix una possibilitat de
canviar aquesta tendència.
• Internet ofereix un nou canal d’accés als consumidors, i permet sofisticats serveis
de valor afegit com ara la consulta online del consum, l’atenció de reclamacions, o
la lectura online dels comptadors amb la possibilitat de conèixer el consum per
hores.
• La desregularització està provocant la desaparició del monopoli geogràfic de la
distribució d’energia, de manera que les companyies que vulguin operar lluny de
les àrees on disposin de xarxes comercials esteses, hauran d’utilitzar el Comerç
Electrònic per a oferir al consumidor un servei personalitzat.
• L’alt volum de transaccions que es realitzen en aquest sector i la diversificació dels
diferents punts d’origen fan que el Comerç Electrònic sigui una alternativa de
comunicació per a les empreses implicades. Es produirà una evolució de l’estàn-
dard EDI a comunicacions basades en Web.
Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs. Concessionaris i reparacions
• En el sector d’automoció, el Comerç Electrònic no implicarà una millora en les
comunicacions amb els subministradors, ja que en aquest sector les aplicacions
EDI han assolit un grau d’implantació molt elevat.
• El Comerç Electrònic no influirà en l’aparició de nous productes, però millorarà la
seva qualitat, gràcies a què facilita la captura d’informació de preferències i sug-
geriments dels clients a través de les Webs.
• La fi de l’exclusivitat en la venda d’automòbils a través de concessionaris, produirà
una aparició de nous intermediaris no-especialitzats, que poden aprofitar les carac-
terístiques del canal electrònic per adquirir un avantatge competitiu.
• El major impacte del Comerç Electrònic en el sector de l’automoció no es preveu
que es produeixi en les vendes online, sinó en el seu ús com a suport de compra.
77
C o n c l u s i o n s
Això suposarà l’aparició d’intermediaris especialitzats en l’assessorament al com-
prador.
• En el cas de produir-se la venta online, els venedors o fabricants oferiran serveis
de valor afegit per Internet, com per exemple integrar assegurances a mida,
finançament i accessoris a mida en l’operació.
Indústria Química
• Les empreses químiques operen en un mercat molt heterogeni (automoció, agri-
cultura, consum, etc.). Aquesta diversificació farà que la incorporació del Comerç
Electrònic requereixi adaptacions a totes les indústries.
• L’impacte més important del Comerç Electrònic en la indústria química es produirà
en la gestió dels clients i en l’optimització de la cadena de subministrament.
• El Comerç Electrònic permetrà disposar d’un canal per a gestionar el cicle de vida
de la relació amb els clients. La relació Business-to-Consumer: Comerç amb el
Consumidor estarà enfocada a reduir ineficiències en els intercanvis d’informació i
a oferir accés les 24 hores a la informació de la companyia.
• Addicionalment es facilitarà la millora de la gestió de la cadena de subministra-
ment entre proveïdors i les indústries químiques gràcies a la possibilitat d’inter-
canvi d’informació i d’integració dels sistemes informàtics corporatius.
Indústria de productes alimentaris i begudes
• Els primers beneficis del Comerç Electrònic en aquesta indústria es trobaran en les
aplicacions Business-to-Business: Negoci entre empreses:
-Millora i reducció de costos en la gestió del lliurament dels productes i oferta de
pagaments electrònics, comandes virtuals, promocions i consulta de magatzems.
-Millora dels processos interns amb la creació de canals electrònics de comunica-
ció entre les entitats financeres, els subministradors i les empreses de transport.
• S’està produint un canvi en el canal de distribució de productes, que s’està dele-
gant a tercers (operadors logístics). Això requereix un procés ràpid i eficient de tra-
mitació de les comandes rebudes per la força de venda que s’assoleix a través de
mecanismes de Comerç Electrònic.
• El primer ús d’Internet és la creació de xarxes per potenciar la gestió amb la força
de vendes, a través de l’oferta d’un accés ubic a la informació dels clients, com ara
l’estat financer i l’estat de les comandes.
• Quant a la relació amb el consumidor final, el Comerç Electrònic se centrarà prin-
cipalment a oferir informació, promocions, servei d'atenció al consumidor i test de
productes nous.
78
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
07.5 Aspectes claus
Seguretat
Fins que no es garanteixi la seguretat a l’hora de fer negocis en la xarxa, el nombre d’u-
suaris de comerç electrònic serà limitat i l'acceptació del risc per part de les entitats
financeres serà baixa, per la qual cosa el cost de les transaccions serà alt.
Facilitat d’accés
S’ha de facilitar l’accés dels usuaris a les aplicacions:
- Augmentant la penetració dels sistemes actuals d’accés (PC, CableMòdem,
ADSL), millorant els kits o utilitats d’accés i fer-los més còmodes i fàcils d’uti-
litzar per a l’usuari.
- Augmentant l’oferta de terminals per mirar d’abastar el públic objectiu que no
pot o no vol utilitzar els actuals: Web TV’s, ScreenPhone, etc.
- Existència d’un operador local de Cable (Cable i Televisió de Catalunya) que
ofereix accés a Internet a través de cable mòdem d’alta velocitat.
Normativa
Les autopistes de la informació, en general, i més concretament el comerç electrònic,
necessiten d’un marc legal que garanteixi la competència dins del mercat i protegeixi
els drets tant dels usuaris com de les empreses i els proveïdors, etc.
Cultura
Els usuaris i les empreses estan involucrats en un procés de canvi de mentalitat cap a
la utilització de les tecnologies de la informació com a mitjà de comunicació i comerç.
Aquest procés ja està molt avançat a països com els EUA, Suècia, etc.; cotes que, sens
dubte, s’assoliran a la resta dels països occidentals de manera que, a mig termini, s’o-
brirà un camp de negoci important.
Distribució i Logística
La distribució i el lliurament dels productes adquirits per la xarxa serà un punt important
en el desenvolupament del comerç electrònic.
Sorgiran oportunitats per a les empreses de logística, les quals hauran de respondre a
les necessitats de les noves plataformes.
Amplada de banda
L’amplada de Banda és un aspecte fonamental a l’hora d’implementar serveis online.
Les possibilitats que ofereix el cable quant a integració i capacitat superen àmpliament
altres sistemes més convencionals, cosa que es tradueix en un major grau d’ús i una
diferenciació respecte la competència.
79
08R e c o m a n a c i o n s
Els capítols anteriors han descrit els aspectes fonamentals del Comerç Electrònic i els
canvis que s'esperen pels propers anys. A continuació, enumerem algunes recomana-
cions bàsiques que entenem que cal tenir en compte a l'hora de definir el posicionament
de la societat i l'empresa catalanes en aquest procés.
1. Entendre les possibilitats que ofereix el nou canal de relació amb els clients
Internet ofereix un nou canal de possibilitats totalment innovadores per relacionar-se
amb els clients. Les empreses han d'entendre com utilitzar-lo per implantar noves tèc-
niques de màrqueting personalitzat. També han de reconèixer com s'estan modificant
els tipus d'intermediació en el Canal Electrònic i decidir quin es el nou posicionament
en la cadena de distribució.
2. Crear nous productes, millorar els actuals
Cal veure què ofereix Internet més enllà de la venda en botigues virtuals de productes
tradicionals. El Comerç Electrònic permet que alguns productes es millorin amb serveis
online complementaris o que altres puguin ser virtualitzats i modificats completament.
3. Aprofitar l'impacte potencial en la millora dels processos interns de les organit-
zacions
El Comerç Electrònic no es únicament un nou canal de tècnica de màrqueting i venda a
distància, sinó que ofereix múltiples oportunitats per a millorar els processos interns de
les organitzacions en la reducció de costos, la disminució d'infraestructures físiques i la
millora dels temps de resposta.
4. Analitzar el nou marc global
Les empreses han de redissenyar les seves estratègies i dirigir la seva perspectiva cap
a un marc més extens que el present. Els canals electrònics multipliquen les oportuni-
tats de negoci, però també impliquen nous tipus de competidors, distants geogràfica-
ment i, en molts casos, d'estructures i sectors diferents dels actuals. Cal analitzar qui-
nes aliances s’han establir per mantenir la competitivitat en les noves cadenes de valor.
80
E s t u d i s o b r e e l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a C a t a l u n y a
5. Construir un marc legal que faciliti el canvi
El marc legal pel Comerç Electrònic està actualment en procés de definició. El Govern
ha de treballar amb les empreses catalanes per tal d’identificar els seus requeriments i
poder influenciar amb ells el procés regulador.
81
R e c o m a n a c i o n s
82