Transformacions agràries i expansió industrial
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I CANVIS SOCIALS:
Alumnes: Paula López, Marta Lluch, Alba Fortea, Fran da Silva, Belén Ruiz.
Assignatura: Història d’Espanya.
Curs: 2n Batxillerat, B
SEGLE XIX i XX (primer terç)
ÍNDEX1. L‘InIcI del movIment obrer (1833-1875).
1.1. EvolucIó econòmIca. 1.2. EvolucIó socIal. 1.3. OrIgens del movIment obrer a
Espanya.1.4. MovIment obrer durant el sexennI
democràtIc.
2. L’educacIó (1875-1902). 2.1. SocIetat I mentalItat. 2.2. SocIetat en el medI agrarI.2.3. SocIetat en el medI urbà. 2.4. L’educacIó.
ÍNDEX3. EvolucIó econòmIca (1902-1931).
3.1. El desenvolupament IndustrIal. 3.2. La HIsenda I el sector bancarI. 3.3. ConseqüèncIes econòmIques de la
PrImera Guerra MundIal.3.4. De la crIsI a l’eufòrIa dels anys
vInt.
4. La societat (1902-1931). 4.1. La poblacIó. 4.2. L’evolucIó socIal entre 1900 I
1930.4.3. El movIment obrer.
5. Conclusions
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA
Població espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT
NATALITAT MORTALITAT
Crisi de subsistència.
Epidèmies periòdiques.
Malalties endèmiques.
EVOLUCIÓ ECONÒMICA
Població espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)
FLUXOS MIGRATORIS
Desigual distribució geogràfica:
- Desplaçament des del nord cap al sud.
- Abandonament de la Meseta Central Regions costeres
Procés d’urbanització molt limitat:
Terres més fèrtils.
Transport marítim.
- Any 1900: població espanyola RURAL (excepte Madrid i Barcelona).
- Industrialització lenta, escassa i tardana.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA
L’AGRICULTURA PROFUNDA REFORMA BASADA EN:
Supressió dels primogenitures.
Abolició del règim senyorial.
Desamortitzacions de Mendizábal i Madoz.
Liberalitzen l’agricultura:
-Les terres circulen lliurement en el mercat. -S’eliminaren els factors que impedien el seu desenvolupament.- La terra passà a ser de propietaris privats individuals.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ ECONÒMICA
L’AGRICULTURA LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÁBAL
Juan Álvarez de Mendizábal.
-Desamortització dels béns i terres eclesiàstiques.
1835
Més tard, Pasqual Madoztambé participarà amb aquest procés.
-Suprimir les ordes religiosos (clero regular).
L’Estat incauta terres de mans mortes
(solien ser de l'església) per a la seua
posterior venta en subhasta pública. Es
varen fer per a sanejar la Hisenda.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA
L’AGRICULTURA OBJECTIUS DE LA DESAMORTITZACIÓ:
SOCIAL
FINANCIER
POLÍTIC
Pagar el deute públic de l’Estat.
Ampliar la base social del liberalisme.
Crear classe mitjana agrària de llauradors propietaris.
RESULTATS NO MOLT POSITIUS:
Continuava el problema del deute públic.
El liberalisme va guanyar adeptes (política). Però: gran distància entre liberalisme i opinió pública catòlica.
Béns desamortitzats comprats per nobles i burgesos (social).
No va servir per a mitigar la desigualtat social.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA
L’AGRICULTURA
Noblesa (LIBERALS)
Llauradors
(ANTILIBERALS)
(CARLINS)
RESULTATS DE LA DESAMORTITZACIÓ:
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA
L’AGRICULTURA RESULTATS DE LA DESAMORTITZACIÓ:
ESGLÈSIA
BASES ECONÒMIQUES DESTRUIDES.
ESTAT SUBVENCIÓ AL CLERO
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ ECONÒMICA
L’AGRICULTURA LA DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ
Última desamortització (1855) iniciada per
Pascual Madoz.
TERRES AMORTITZADES DE L’ESGLÉSIA I DELS
MUNICIPIS AFECTADES
RESULTATS NO MOLT POSITIUS:
Continuava el problema del deute públic.
Va arruïnar als ajuntaments.
Els veïns més pobres foren els més afectats.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ ECONÒMICA
L’AGRICULTURA CAUSES DE LES DESAMORTITZACIONS
Van canviar la situació del camp espanyol (afectaren a una quinta part del conjunt del sòl).
Les terres se les quedaven gent adinerada, ja que eren els majors postors a les subhastes.
Retard tècnic i desigual repartiment de la propietat de la terra problemes de la societat i l’economia.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ ECONÒMICA
INDÚSTRIA
Escassetat de carbó i matèries primeres.
Falta d’articulació del mercat interior (dificultat de comunicació).
Retard tecnològic.
Factors polítics.
La revolució sols afectava a Catalunya i País Basc.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ ECONÒMICA
INDÚSTRIA LA INDÚSTRIA A CATALUNYA.
Textil cotoner desenvolupant-se des de S. XVIII.
Iniciativa de la burgesia catalana per modernitzar les industries
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ ECONÒMICA
INDÚSTRIA EL FERROCARRIL.
Primera línia entre Barcelona i Mataró (1848).
Llei General de Ferrocarrils (1855)
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ ECONÒMICA
INDÚSTRIA
Política comercial
Terreny financer
Proteccionista.
Hisenda Deute públic.
1856: es va crear el Banc d’Espanya.
1868: es va adoptar la pesseta.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ SOCIAL
SOCIETAT ESTAMENTAL
SOCIETAT DE CLASSES
Dret de propietat.
Igualtat davant de la llei.
Major mobilitat social.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ SOCIAL
GRUP SOCIAL DOMINANT
CLASSES MITJANES URBANES
POBLACIÓ LLAURADORA
Burgesia, oligarquia terratinent, alts càrrecs de l’estat i exèrcit.
Oficials de l’exèrcit, funcionaris, metges, professors...
Majoria de la població. Prou heterogènia.
OBRERS INDUSTRIALS
Xicotet grip lligat a la dèbil industrialització.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER A ESPANYA
Dèbil industrialització Dèbil moviment obrer
Associacions (“societats d’auxili mutu”).
Protestes de caràcter luddita.
L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EL MOV. OBRER DURANT SEXENNI DEMOCRÀTIC
Creació de la Secció Espanyola de la A.I.T. per GiuseppeFanelli(anarquista)
1864: Associació Internacional de Treballadors (A.I.T) marxistes i anarquistes.
Paul Lafargue vingué a Espanya per a difondre el marxisme
Xicotet grup madrileny PSOE
L’EDUCACIÓ (1875-1902)
SOCIETAT I MENTALITAT
Interior agrari i vida subsistent retardades.
Escasses zones industrialitzades.
SOCIETAT DUAL
Relacions entre societat
Dèbil
Pobresa molt estesa
Dominada per oligarquia burgesa
Empresaris tèxtils catalans
Cerealistes castellans Siderúrgics bascos
L’EDUCACIÓ (1875-1902)
LA SOCIETAT EN MEDI AGRARI
DIFERENTS CLASSES SOCIALS
OLIGARQUIA
AGRÀRIA
CLASSES
MITJANES BAIXES
LLAURADORS
SENSE TERRA
Mitjans propietaris
Arrendataris Parcers
Analfabets
ESCLATS SOCIALS
L’EDUCACIÓ (1875-1902)
LA SOCIETAT EN MEDI URBÀ
Catalunya
Escàs desenvolupament
Minera
IndustrialPROVOCA LA LENTA
APARICIÓ DEUNA SOCIETAT MÉS
MODERNITZADA
Depenent de la zona
País Basc
L’EDUCACIÓ (1875-1902)
L’EDUCACIÓ
GINER DE LOS RIOSFundador de la institució Lliure d’Ensenyança.
Va introduir una pedagogía d’avantguarda.
Sotmès a la censura.
RESTAURACIÓ
Controlada per l'església catòlica Gran retard
DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC
INVESTIGACIÓ
ENSENYANÇA TRADICIONAL
Sotmès ala censura
EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)
DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL
Espanya continuava sent un país agrari.
Canvis significatius en el sector industrial
Creixement de la producció minera
i siderúrgica.
Desenvolupament de nous sectors:
Elèctric
Químic
Sectors que van dificultar el creixement industrial
Concentració geogràfica
Dependència de la tecnologia estrangera
Debilitat del mercat interior
EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)LA HISENDA I EL SECTOR BANCARI
SANEJAMENT DE LES FINANCES PÚBLIQUES
La llei de 1899 va transformar al Banc d’Espanya
El banc estatal va passar a controlar l'emissió de bitllets.
ES VAN FUNDAR ELS PRINCIPALS BANCS
DEL FUTUR
EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
INICI
FINAL
BOOM ECONÒMIC
Desapareix la competència
Augmenta la demanda
Afavorit per la neutralitat
CRISI
Reducció de demanda
Incapacitat de substituir les exportacions
Tancament d’empreses
EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
SIDERÚRGIA QUÍMICA
ES MODERNITZEN
EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
FERROCARRILS MINERÍA
PASSEN A MANS NACIONALS
EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
TÈXTIL AGRICULTURA
NO ES MODERNITZEN
EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)
DE LA CRISI A L’EUFÒRIA DELS ANYS VINT
FI DE LA CRISI
19221923
Colp d’estat de Primo de Rivera
1924 1926 1928 1930
Inici de la crisi
Període d’auge econòmic
Crack del 29
POLÍTICA AMBICIOSA
Abundants inversions en infraestructures
Creació de conques hidrogràfiques
Inversió en la xarxa ferroviària
Establiment de CAMPSA i la Companyia
Telefónica
EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)
DE LA CRISI A L’EUFÒRIA DELS ANYS VINT
CAUSES DE LA RECAIGUDA
LA SOCIETAT (1902-1931)
LA POBLACIÓ
Població espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT PERÒ CONTINU
MORTALITATMillores sanitàries
NATALITATNo obstant, elevada mortalitat infantil
“GRIP ESPANYOLA”Va causar més morts en tot el planeta
que la Segona Guerra Mundial.
LA SOCIETAT (1902-1931)
LA POBLACIÓ
Població espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT PERÒ CONTINU
Emigracióinterior del camp a les ciutats 50 % de població urbana en 1930
Emigració exterior (+ d’un milió)
LA SOCIETAT (1902-1931)
L’EVOLUCIÓ SOCIAL ENTRE 1900 I 1930
GRANS DIFERÈNCIES DE RIQUESSA ENTRE LA SOCIETAT
Grups lligats a la indústria i finances CLASSE ALTAPes creixent
Grups lligats a la urbanització
CLASSE MITJANAAugment significatiu
LA SOCIETAT (1902-1931)
EL MOVIMENT OBRER
ANARQUISTES I LA CNT
Astúries, País Basc, Madrid i Zones del camp andalús.SOCIALISTES(PSOE i UGT)
Catalunya, Aragó, València i Andalusia.
1921: Partit Comunista d'Espanya (PCE).
1927: Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
1917: es van agrupar a la Confederació Nacional Catòlic-Agrària.
SINDICATSCATÒLICS
Regions del nord
CONCLUSIONS
GRAN GUERRA Creixementeconòmic
Producció i exportació
MMPP, carbó i manufactures.
Desapacició de la competènciaestrangera
Fi de la Guerra
Greucrisi al territori
Classetreballadora Més perjudicada
CONCLUSIONS
SectorSIDERÚRGIC
QUÍMICes modernitzen
Pasen a mansnacionals
MINERA
FERROCARRIL
AGRICULTURA
TÉXTIL
No es modernitzen
CONCLUSIONS
RECUPERACIÓ ECONÒMICA Ambiciosa política d'inversions en infraestructures
•Creen les Conques Hidrogràfiques. •Invertir en la xarxa ferroviària.•Establir el monopoli de petrolis i la Companyia Telefònica.
d'endeutament
CONCLUSIONS
POBLACIÓ Creixementlentperòcontinuat
Baixa la mortalita gràcies a les milloressanitàries
EVOLUCIÓ SOCIAL Dividida en grupssocials
Diferenciats per la riquesa