Exploradors Exploradors Exploradors Exploradors UrbansUrbansUrbansUrbans
Nom:
Cicle Mitjà
Camp d’Aprenentatge de Barcelona
2
Material didàctic elaborat pel Camp d’Aprenentatge de Barcelona i editat per a ús docent. Se’n poden fer còpies per a aquesta finalitat. Edició: febrer 2008 Camp d’Aprenentatge de Barcelona Pg. Mare de Déu del Coll 41-51 08023 Barcelona [email protected] xww.xtec.cat/cda-barcelona
Fer, respondre, escriure durant l’activitat Cercar, consultar, investigar
Fer, respondre, escriure al cen-tre o a casa Dibuixar
Observar, mirar, examinar, llegir
Fer activitat TIC
Fotografiar
• Al llarg d’aquest dossier trobaràs diferents símbols per espe-
cificar quin tipus de treball has de fer a les activitats proposa-des:
3
Índex
1. El Medi Urbà: la ciutat
2. Explorem Barcelona
2.1 Barcelona: l’Eixample
2.2 El recorregut
2.3 Els transports a Barcelona
El Metro
El Bus
3. Exploració
3.1 El trànsit
3.2 El carrer
3.3 L’interior d’illa
3.4 El mercat
Material
Exploració del Medi UrbàExploració del Medi UrbàExploració del Medi UrbàExploració del Medi Urbà
Individual
• Estoig (amb llapis, boli, retoladors...)
• Carpeta de tapa dura
• Aquest dossier
Grup
• Càmera fotogràfica
• Plànol de Barcelona
4
1. El medi urbà: la ciutat La majoria d’habitants de Catalunya viuen a les ciutats. Només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Barcelona i ciutats del voltant) resideixen el 6 de cada 10.
Les ciutats són molt complexes i canviants. Es troben condicionades pel seu medi físic, per la seva història, la seva cultura... Tenen coses bones i coses dolentes, algunes es poden mesurar clarament (trànsit, contamina-ció, transports, entrades i sortides de productes...) i d’altres no tant (valors dels seus ciutadans, sentiments...). Si coneixem aquests aspectes podrem decidir quin tipus de ciutat ens agradaria, què ens agradaria can-viar i com ho podríem aconseguir. Generalment caminem pels carrers sense parar atenció al que ens envol-ta. Si ens acostumem observar d’una manera diferent els elements habi-tuals que ens podem trobar, tal com ho fan els exploradors, podrem des-cobrir els diferents aspectes que formen una ciutat, que no és pròpia-ment un organisme viu, sinó més aviat un gran habitacle o medi resul-tant de les activitats que fan els éssers que hi viuen, entre els quals les persones són els principals responsa-bles.
5
Un bon explorador ha de planificar molt bé la seva aventura, recollint tota la informació possible sobre el lloc que vol descobrir: • Com és el lloc on va. • Quins llocs vol estudiar i com es desplaçarà entre ells. • Quins mitjans de transport podrà fer servir. • Què farà a cada lloc a explorar i com ho farà.
Per fer-ho necessitarà: • Un mapa (en el cas de la ciutat s’anomena plànol). • Una guia per consultar i prendre notes (aquest quadern). • Una motxilla amb el material: per escriure, per observar, per
comptar, per fotografiar o dibuixar... Tot i que l’aventura resultarà molt agradable, també ha de tenir pre-sents els perills que s’hi pot trobar, per tant, explorant la ciutat esta-rà atent a: • No quedar-se mai sol: sempre anirà amb els seus companys i
amb el guia local (que som els professors...). • Accedir als mitjans de transport amb compte, assegurant-se
que és el que vol i no un altre. També ha de saber quin recorre-gut farà i a on haurà de parar.
• Caminar pels llocs adients, sempre per la vorera! • Creuar pels passos de vianants respectant els semàfors! • Ah! La motxilla és la seva possessió més important, així que la
tindrà vigilada en tot moment i no se la descuidarà en cap racó perdut...
Per tal de poder explorar la ciutat el més a fons possible, com que som molts, ens repartirem la feina: • Anirem en grups de 15 persones, que al mateix temps es dividi-
ran en grups de 5. • Cada grup de 15 farà un recorregut diferent i observarà i recolli-
rà les dades que li corresponguin. • Tots els grups de 15 es reuniran al final i compartiran les seves
dades per poder comparar-les i treure’n conclusions.
2. Explorem Barcelona
6
2.1 Barcelona: l’Eixample Barcelona és tan gran que és d’aquelles ciutats que se’n diuen metropoli, què vol dir que es considera formada per una ciutat principal i d’altres ciutats satèl�lits que estan al seu voltant. En aquest cas aquesta aglomeració urbana es diu Àrea Metropoli-tana de Barcelona.
Fins a finals del segle XIX (fa més de 100 anys!) Barcelona era una ciutat molt més petita i que, a més estava emmurallada. Per tant no podia créi-xer. Quan es van poder enderrocar les muralles i construir fins a la Ser-ralada de Collserola, es va urbanitzar un nou barri que és l’Eixample. L’Eixample, planificat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà fa més de 125 anys, és un barri quadriculat, amb uns carrers amples que van del
mar a la muntanya i uns altres que els travessen de Montjuïc al riu Besòs. Per poder creuar-lo més ràpida-ment té tres grans avingudes, que són la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana. Una de les característiques més genuïnes de l’Eixample són els xamfrans de les illes de cases. Això vol dir que les cantonades no formen angle recte, sinó que estan “retallades”. D’aquesta manera els automòbils poden gi-rar millor i aprofitar-les per carregar i descarregar, tal com havia previst Cerdà.
Si les coses s’haguessin fet tal com s’havien pensat, a l’interior de cada illa hi hauria un jardí on la gent pogués descansar. Malauradament això no es va respectar, però per sort avui en dia s’han recuperat alguns d’aquests espais, anomenats Interiors d’Illa.
7
Com que la ciutat és molt gran, per millorar la seva organització cal divi-
dir-la en zones més petites: els districtes. Els districtes tenen compe-
tència en qüestions com ara l'urbanisme, la via pública, el manteniment
d'infraestructures, els serveis personals i la població, entre moltes altres.
Actualment l’Eixample és un dels deu districtes de Barcelona. Cada dis-
tricte està format per diferents barris.
Els districtes de Barcelona són:
Localitza en aquest mapa els deu districtes de Barcelona.
01. Ciutat Vella, 02. Eixample, 03. Sants-
Montjuïc, 04. Les Corts, 05. Sarrià-Sant Gervasi,
06. Gràcia, 07. Horta-Guinardó, 08. Nou Barris,
09. Sant Andreu, 10. Sant Martí.
1 2
3
4
5 6
9
10
7
8
8
2.2 Full de ruta Ens desplaçarem amb metro, línia 3, des del Camp d’Aprenentatge , si-tuat al barri de Vallcarca (districte de Gràcia) fins a l’estació Passeig de Gràcia. En aquest punt començarem un recorregut a peu. Cada grup de 15 en fa-rà un de diferent, fins arribar a La Pedrera, on hi farem una visita. Dinarem als jardins del Palau Robert (a Passeig de Gràcia / Diagonal) i, a la tarda, continuarem amb el recorregut d’exploració fins agafar l’autobús, a la parada del 28 de Pg. de Gràcia. Aquesta exploració ens portarà a descobrir coses sobre:
• Els transports públics. • El trànsit. • Els carrers. • Les places (interiors d’illa). • El mercat
Al llarg del recorregut anirem fent parades per observar atentament aquestes qüestions i recollir dades. En pàgines posteriors trobaràs les fit-xes necessàries per fer-ho.
Omple aquest full de ruta per planificar bé l’exploració:
SORTIDA Camp d’Aprenentatge de Barcelona Adreça:
METRO Línia: Baixar a Passeig de Gràcia
RECORREGUT A PEU Grup: � 1 � 2 � 3 � 4 Guíes (professors):
AUTOBÚS Línia: Recorregut:
ARRIBADA
Lloc: Camp d’Aprenentatge de Barcelona
9
2.3 Els transports a BCN Barcelona, com totes les grans ciutats, provoca cada dia un gran nombre de desplaçaments de persones que van a treballar, a l’escola, a la univer-sitat... Aquests desplaçaments es poden fer en diferents mitjans: autobús, cot-xe, taxi, bicicleta, metro, tren, autocar... Encara és molt gran la quantitat de persones que fan servir el seu cotxe per desplaçar-se per dins de la ciutat. Això provoca grans problemes a l’interior de la pròpia ciutat, ja que queda saturada de vehicles i a més a més, augmenta considerablement la contaminació. Una gran part dels contaminants de la ciutat provenen dels gasos allibe-rats pels motors dels automòbils. En una gran ciutat circulen diàriament un gran nombre de vehicles que deixen anar a l'atmosfera diferents agents contaminants. Per reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida cal potenciar l'ús dels mitjans de transport públics. Barcelona, com altres grans ciutats, compta amb molts mitjans de trans-port. Concretament a Barcelona ens podem moure en: metro, autobús, taxi, bicicleta, tramvia, ferrocarril, automòbil, motocicleta, i funicular. Per viatjar d’un lloc a un altre necessitem conèixer el recorregut dels di-ferents mitjans de transport. El plànol del metro i la guia de l’autobús ens faciliten la informació per poder triar el punt de destinació que més s’apropi al lloc on volem anar. També ens permeten seleccionar l’itinerari més idoni perquè el nostre desplaçament pugui fer-se ràpidament.
Relaciona cada definició amb el seu concepte
Transport públic
Transport privat És el mitjà que qualsevol persona pot utilitzar pagant un import
Són els vehicles que pertanyen a una persona particular
10
El Metro
Escriu el nom de cada mitjà de transport que tens a sota i marca amb una creu els que siguin PÚBLICS.
El Metro de Barcelona es mou per l’Àrea Metropolitana; hi ha nou línies de metro, sis (les línies L1, L2, L3, L4, L5 i L11) són explotades per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i tres (les línies L6, L7 i L8) són explotades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La xarxa té una longitud de
104,8 km amb 144 estacions. El servei de Metro és complementat pel Tram, una moderna xarxa de tramvies. A més, a Barcelona hi ha també tres funiculars (el de Montjuïc, el del Tibidabo i el de Vallvidrera) i un tramvia d’època (el “Tramvia Blau”), però el Funicular del Tibidabo i el “Tramvia Blau” són només turístics i no estan integrats a la xarxa. Cada línia de metro té un número i un color, per exemple, la Línia 1 és la Línia Vermella o la Línia 3 és de color verd. Per obtenir una informa-ció correcta del plànol cal que ens fixem en els símbols. Alguns dels
11
més importants són els que ens indiquen el lloc on hi ha l’origen i el final de cada línia, l’indicador de cada estació amb el nom corres-ponent o el cercle que ens indica que aquella estació és de corres-pondència, és a dir que poden anar d’una línia a una altra circu-lant pels passadissos.
Observació d’una estació de metro
Nom de l’estació:
Es pot fer canvi de línia □ Amb quines línies?
Adaptada per a persones amb mobilitat reduïda □ Ascensor □ Escales mecàniques □
El vestíbul
Màquines de bitllets □ Màquines validadores □
Venda manual □ Cartells informatius □
Botigues □ Bar □
Oficina del cap d’estació □ Informació □
Línia:
Escriu alguna cosa que t’hagi cridat l’atenció:
12
L’autobús
La xarxa d'autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l'à-
rea metropolitana. La xarxa de superfície està formada per 109 línies que
cobreixen una longitud total de recorregut de 920,62 quilòmetres.
El parc mòbil dels autobusos és de 1066 vehicles i el 100% ja incorpora
els últims avenços tècnics, de confort i qualitat. Tota la flota és accessible
a persones amb mobilitat reduïda i la xifra de vehicles amb aire condicio-
nat és de 1062 autobusos. La velocitat comercial mitjana dels autobusos
és de 11,68 km/h.
Observació d’una parada d’autobús
Nom de la parada:
Línies d’autobusos que paren:
Marquesina □ Banc per seure □
Informació per SMS □ Hi ha gent esperant □
Quantes persones?
Quantes línies de Metro té Barcelona? Escriu el nom i les es-tacions on comença i acaba cada una.
Línia Color Estació inici Estació final
13
3. Exploració Sobre aquest plànol marca els llocs on has estat amb el teu grup. Posa un número i escriu el que és al requadre inferior.
Llocs o
n hem esta
t:
http://maps.google.com
/
14
3.1 El Trànsit Us heu d’organitzar molt bé i estar molt atents per poder recollir totes les dades! Per comptar els vehicles repartiu-vos de la següent manera:
1. Un s’encarrega de comptar els cotxes. 2. Un altre de comptar autobusos i taxis. 3. Un altre de les motos. 4. Un altre de les bicis i altres vehicles (camions, ambulànci-
es...). 5. Un s’encarrega de cronometrar (mesurar el temps i indicar
quan començar i quan acabar.
Heu de seguir aquest procediment: 1. Situar-vos al lloc que us indiqui el guia, de manera que veieu
els vehicles que travessin un semàfor. 2. Espereu que es tanqui el semàfor. 3. Comenceu a comptar quan s’obri i pareu quan passi un minut. 4. Repetiu un cop més.
Ompliu, entre tots, la TAULA de la pàgina següent >
A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions:
• Com és el trànsit d’aquest carrer en comparació amb el de la vostra escola?
• Què proposaríeu per què el trànsit fos més tranquil? Feu 5 propostes.
15
Amplad
a (1)
Vehicles Nivell soroll (2)
COM T’HI H
AS SE
NTIT?
Cotxes
Bus
Taxis
Motos
Bicis
Altres
TOTAL
Tem
ps
Baix
Alt
Molt alt
Dades:
1
Dades:
2
OBSERVACIONS:
☺☺☺☺ ���� ����
OBSERVACIÓ DEL TRÀNSIT CARRER:
(1) Amplada del carrer: GRAN, més de 4 carrils, MITJANA, entre 2 i 4 carrils, PETITA, 1 carril. Anoteu quants són carrils de circulació. (2) Baix: es pot parlar amb veu baixa tranquil�lament; alt: s’ha d’alçar la veu; molt alt: s’ha de cridar
� � � � � ����
16
3.2 El carrer En aquesta exploració observarem amb atenció un tram de carrer. Des-cobrirem quines coses hi podem trobar, com són els edificis que hi ha, quines activitats s’hi fan...
Primer de tot heu d’omplir, entre tots, la TAULA de la pàgina següent.
Fareu un petit reportatge fotogràfic. Tireu fotos de: • La placa amb el nom del carrer • Algun objecte de mobiliari urbà (paperera, banc,...). • Alguna mostra de la vegetació o fauna que hi veieu. • Algun edifici que us cridi l’atenció.
A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions:
• Què trobeu a faltar o què creieu que sobra a aquest car-rer?
• Us agradaria viure-hi? Per què? • Què faríeu per millorar-lo.
NOSALTRES PENSEM QUE...
17
AMPLADA (1) � GRAN � MITJANA � PETITA
EDIFICIS (2) � ALTS � MITJANS � BAIXOS
� MOBILIARI URBÀ � BANCS � PAPERERES � CONTENIDORS BROSSA � CONTENIDORS RECICLATGE
� FANALS � ESTÀTUES � PASSOS ADAPTATS (3)
� FONTS � JOCS INFANTILS � SEMÀFORS
� ALTRES (4) __________________ __________________ __________________
� TRANSPORTS � PARADES BUS � ESTACIÓ METRO
� ESTACIÓ TRAMVIA � BICING
� PARADA TAXIS � ALTRES _________________
� VEGETACIÓ � ARBRES Quins?
� ARBUSTS Quins?
� GESPA / PLANTES
FAUNA � DOMÈSTICA Quins?
� ACTIVITATS � COMERÇ � BANC � PETITA INDÚSTRIA
� ESCOLA / CENTRES EDUC. � RESTAURACIÓ / BARS
� OFICINES � SERVEIS SANITARIS
� SERVEIS PÚBLICS (5)
� SOROLL TRÀNSIT(6) � BAIX � ALT � MOLT ALT
� OLORS � FA OLOR DE...
� SE SENT PUDOR DE...
� CAP OLOR
ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ:
� NO DOMÈSTICA Quins?
CARRER________________________________ entre els nombres ________ i ________ Entre els carrers_________________________________ i __________________________________
(1) Amplada del carrer: GRAN, més de 4 carrils, MITJANA, entre 2 i 4 carrils, PETITA, 1 carril.
(4) Bústies, telèfons, parquímetres, panells d’informació...
(2) Alts: més de 6 pisos; mitjans: entre 2 i 6 pisos; baixos: 1 o 2 pisos.
(5) Centre cívic, casal, informació ciutadana, biblioteca, ...
(3) Passos de vianants adaptats per persones amb mobilitat reduïda. (6) Baix: es pot parlar amb veu baixa tranquil�lament; alt: s’ha d’alçar la veu; molt alt: s’ha de cridar.
18
3.3 L’interior d’illa Com hem dit abans, quan Cerdà va imaginar l’Eixample ho va fer pensant que a l’espai que hi haguès entre els edificis d’una illa hi hauria jardins i places. Malauradament això no es va complir i s’hi van posar indústries, tallers, magatzems, etc. Fa pocs anys que a Barcelona s’han creat alguns d’aquests interiors d’illa i els podem visitar!
Primer de tot heu d’omplir, entre tots, la TAULA de la pàgina següent.
Fareu també un petit reportatge fotogràfic. Tireu fotos de:
• La placa amb el nom de l’interior d’illa. • Una foto general. • Alguna mostra de la vegetació o fauna que hi veieu. • Algun altre element que us cridi l’atenció.
A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions:
• Què trobeu a faltar o què creieu que sobra a aquest interi-or d’illa?
• Com el milloraríeu? • Us imagineu com canviaria Barcelona si s’hagués respectat
la idea d’en Cerdà...? Expliqueu-lo una mica!
LES ILLES DE BARCELON
A
19
DIMENSIONS (1) � GRAN � MITJANA � PETITA
� FORMA � RECTANGULAR � TRIANGULAR � ALTRA
EDIFICIS (2) � ALTS � MITJANS � BAIXOS
� MOBILIARI URBÀ � BANCS � PAPERERES � CONTENIDORS ____________
� FANALS � ESTÀTUES � ACCÉS ADAPTAT (3)
� FONTS � JOCS INFANTILS
� VEGETACIÓ � ARBRES Quins coneixes?
� ARBUSTS Quins coneixes?
� GESPA / PLANTES
FAUNA � DOMÈSTICA Quins?
� NO DOMÈSTICA Quins?
� ACTIVITAT HUMANA � PASSEIG � JOC � REPÒS
� SOROLL TRÀNSIT (4) � BAIX � ALT � MOLT ALT
� OLORS � OLOR DE...
� PUDOR DE...
� CAP OLOR
ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ:
COM T’HI HAS SENTIT? ☺☺☺☺ ���� ����
INTERIOR D’ILLA Adreça: c/
(1) Considerar “gran” un espai d’uns 100 x 100 m (aprox. una illa de l’Eixample). (2) Alts: més de 6 pisos; mitjans: entre 2 i 6 pisos; baixos: 1 o 2 pisos. (3) Observar si l’accés és adaptat per persones amb mobilitat reduïda.
20
3.4 El mercat
C/ Aragó
C/ Giro
na
C/ Bruc
C/ València
www.laconcepcio.com
Al mateix temps que s’anava edificant l’Eixample, i seguint la planificació urbanística pensada per Cerdà, es van anar construint els mercats neces-saris per què els ciutadans hi poguessin fer les compres. La nova tecnolo-gia de l’ús del ferro colat per aixecar aquestes construccions va facilitar molt l’aixecament de les estructures. Fins aleshores, a la Barcelona anti-ga, la compra es feia a mercats descoberts, a l’aire lliure, que s’instal�laven a les places; d’aquí l’expressió, que encara es diu, “anar a la plaça” per comptes d’anar al mercat.
Sobre el plànol següent marca les parades que hagis obser-vat i anota les dades a la taula. Feu-ne una foto de cada una.
Nom de la parada Productes
1
2
3
21
PRODUCTE PROCEDÈNCIA MITJÀ DE TRANS-
PORT PRODUCCIÓ (1) MATERIAL D’ENVASAT
CARN:
PEIX:
FRUITA:
VERDURA:
ALTRE:
ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ:
PREU / KG
Lloc: (MERCAT) Adreça:
(1) Regadiu, secà, granja, pesca.
22
PLÀNOL DEL METRO DE BARCELONA
L1
L1
Pep Ventura
Paral�lel
Canyelles
Zona Universitària
Trinitat NovaTrinitat Nova
Can Cuiàs
La Pau
Fondo
Hospital de Bellvitge
Cornellà
Horta
GavarraSa ntIldefons
CanBoixeres
CanVidalet
PubillaCasas
Collbla nc
Badal
Plaçade Sants Sants
Estació EntençaHospitalClín ic
Diagona l
VerdaguerSagradaFamília
Hospital deSant Pau
Camp del'Arpa
G uina rdó
Sagrera
Clot
Congrés
Maragall
Virrei Amat
Vilapicina Lluc majo r
Via Júlia
Alfon s X
Joanic
Girona
Pa s se i gde G rà c i a
Urquinaona
Jaume I
Barceloneta
Ciutade llaVil�la Olímpica
Bog ate ll L lacuna
Poblenou
Selva de MarEl Maresme
Fòrum
Besós Mar
BesósGorgSant Roc
ArtiguesSant AdriàVerneda
Sant MartíBa c deRoda
Encants
Monumental
TetuanUniversitat
Sant AntoniEspanya
UrgellRocafort
Poble Sec
Para l� lel
Drassa nes
Lic eu
Catalunya
Fontana
Lesseps
Va llc arc a
Peniten ts
Va ll d 'Hebron
Montbau Mundet
Valldaura
Pa lau Reial
Maria Cris tina
Les Corts
P laça del Centre
TarragonaBellvitge
Av. Carrilet
Rambla Ju stOliveres
Can Serra Florida
To rrassa
SantaEulàlia
Mercat Nou
Hosta francs
Arc deTriomf
Marina
Glòries
Navas
Fabra i Puig Sant Andreu
Torra s i Bages
Tr initat Vella
Baró de Viver
Sa nta Coloma
Ciu ta t Meridiana
To rrebaróVa llbonaCasa de
l'Aigua
23