“EL GAT AMB BOTES”.

L’HERÈNCIA.

Narrador: Els tres germans, Joan I, Joan II i Joan III, treballaven davant el molí. Entra el Notari.

Notari: Açò és el molí d’En Joan, per favor?

Joan I: És ací!

Notari: En Joan pare, és mort?

Joan II: És mort.

Notari: De veritat?

Joan III: De veritat!

Notari: Doncs ara que ja ho fet les quatre setmanes de dol hem obert el testament davant el jutge i ara us el llegiré (El desplega i començà a llegir)

“ Jo, en Joan Joan pare, deixe als meus tres fills Joan Joan el gran (reverència del fill), Joan Joan el mitjà (reverència) i Joan Joan el petit (reverència), tots els meus bens, i els repartesc com segueix:

.- Al meu fill Joan Joan el gran...Qui és Joan Joan el gran?

Joan I: Un servidor.

Notari: Bé doncs.... Al meu fill Joan Joan el gran, com a gran, li deixe el molí”El molí és per a tú.

Joan I: Moltes gràcies. Vaig a moldre el meu blat. Adeu (Ix pel fons)

Notari: “Al meu fill Joan Joan el segon...”Qui és Joan Joan el segon?

Joan II: Un servidor.

Notari: Bé doncs... “Al meu fill Joan Joan el segon, com a segon, li deixe el ruc”.El ruc és per a tú.

Joan II: Gràcies senyor! Em puge dalt del meu ruc i me´n vaig.Adeu! (Ix per l’esquerra)

Notari: “Al meu fill Joan Joan el petit...” Ets tú?

Joan III: Sembla que sí... No en queda cap més...

Notari: “...com a petit, i per no deixar-lo sense res, li deixe el gat.”

Joan III: (Molt enfadat) El gat?...El gat! El gat!

Notari: Adeu xicon.

Joan III: (Molt enfadat) Guardeu-vos el gat! Què voleu que faça jo amb un gat? Ai, desgraciat de mi! Desgraciat de mi!

Notari: Xicon, és una herència com una altra qualsevol. A un home li van tocar en herència 5 pèssetes, i no les va llançar, no. Les va posar en un bon negoci i avuí és milionari. No és bo despreciar cap do de Déu. Ell et dóna un gat, no? Segurament és pel seu bé. Adeu. (Se’n va).

Joan III: Ja tinc un gat!. El meu germà gran té el molí, el mitjà el ruc i jo... jo tinc el gat! Jo tinc el gat! (Tot açò molt furiós).Ja veurem que hem faig jo d’un gat.Ni el seu menjar s`ha de trobar.

Gat: (entra caminant a quatre potes) Meau...Meau...

Joan III: Mira-te’l! Em deu haver sentit i no es deixarà agafar!

Gat: Meau...Meau...Mon amo...mon amo...

Joan III: I ara! Parla! Parla i tot!

Gat: Mon amo, que em voleu matar, i sofregir amb tomaca i romaní?Pobret de mi! Com si fos un miserable conill...Meau...meau...

Joan III: A veure! A veure! Em fas llàstima, plores com si fores un criatura. No creia que m’entegueres.

Gat: Si t’entenc. Sóc molt intel.ligent jo.

Joan III: Intel.ligent?

Gat: I viu! Comparar-me amb un conill, l’animal més ruc del món. Mon amo això no està bé.

Joan III: Home! Jo no ho sabia! És la primera vegada que parles.

Gat: Els pobres gats en sentim moltes de fresques! I tot pels gossos. Tot per culpa dels gossos.

Joan III: No plores, no et vendré ni et menjaré. Però tinc la intenció de viatjar molt, i tu no em podràs seguir.

Gat: Porteu-me al coll, mon amo.

Joan III: Ui, peses massa!

Gat: Doncs compreu-me unes botes.

Joan III: Botes?

Gat: És clar. Em canse de caminar a quatre potes. Si camine sols amb les de darrera se’m gastes. Embolicaddes amb cuir no es gasten. Així pareixeré una persona. Què us sembla?També un jupetí i un barret, aniríen bé.