Estructura del sistema educatiu ITINERARIS FORMATIUS
BATXILLERAT ? 2010 PROVA DACCS AL GRAU MITJA FORMACI DE PERSONES
ADULTES PQPI
ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL
Durada:2 anys
Objectius : Preparaci universitria
3 modalitats:
Arts
Humanitats i cincies socials
Cincies i tecnologies
Format per :
Una part comuna : matries comunes i tutoria
Una part diversificada composta per:
matries de modalitat,
les matries optatives
treball de recerca
L'alumne/a ha de triar un mnim de sis matries de modalitat i
almenys cinc han de ser de la modalitat triada
Una vegada escollides les matries de la modalitat, els
estudiants han de completar l'horari amb assignatures de la mateixa
modalitat, d'altres modalitats, o amb matries optatives.
L a selectivitat es far en base a una opci concreta
BATXILLERAT LOE Matries Btx Humanitats 1r 2n Llengua catalana i
literatura 2 2 Llengua castellana i literatura 2 2 Llengua
estrangera 3 3 Educaci fsica 2 - Filosofia i ciutadania 2 - Cincies
per al mn contemporani 2 - Histria de la filosofia - 3 Histria - 3
Tutoria 1 1 Religi (voluntria) -/2* - Treball de recerca Matria
modalitat 1 4 4 Matria modalitat 2 4 4 Matria modalitat 3 4 4
Matria modalitat 4 o optativa 4/2* 4 Total 30 30
ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL BATXILLERAT
LOE Part Comuna Part Diversificada Cincies i tecnologia Humanitats
i cincies socials Matries 1r 2n Llengua catalana i literatura 2 2
Llengua castellana i literatura 2 2 Llengua estrangera 3 3 Educaci
fsica 2 - Filosofia i ciutadania 2 - Cincies per al mn contemporani
2 - Histria de la filosofia - 3 Histria - 3 Tutoria 1 1 Religi
(voluntria) -/2* - Treball de recerca Matria modalitat 1 4 4 Matria
modalitat 2 4 4 Matria modalitat 3 4 4 Matria modalitat 4 o
optativa 4/2* 4 Total 30 30 Matries 1r 2n Llengua catalana i
literatura 2 2 Llengua castellana i literatura 2 2 Llengua
estrangera 3 3 Educaci fsica 2 - Filosofia i ciutadania 2 - Cincies
per al mn contemporani 2 - Histria de la filosofia - 3 Histria - 3
Tutoria 1 1 Religi (voluntria) -/2* - Treball de recerca Matria
modalitat 1 4 4 Matria modalitat 2 4 4 Matria modalitat 3 4 4
Matria modalitat 4 o optativa 4/2* 4 Total 30 30
ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL BATXILLERAT
LOE Part diversificada Matries de modalitat Matemtiques I i II
Biologia I i II Fsica I i II Qumica I i II Cincies de la terra i
del medi ambient I i II Dibuix tcnic I i II Tecnologia industrial I
i II Electrotcnia Cincies i tecnologia Treball de recerca.
L'alumnat aplica els coneixements adquirits i posa en prctica les
seves capacitats d'investigaci, alhora que es prepara per a futurs
treballs similars. Matries de modalitat Llat I i II Matemtiques
aplicades a les cincies socials I i II Economia de l'empresa I i II
Grec I i II Economia Geografia Histria de l'art Histria del mn
contemporani Literatura catalana Literatura castellana Literatura
universal Matries optatives Segona llengua estrangera * Estada a
l'empresa Qualsevol matria de les altres modalitats Humanitats i
cincies socials
LOE 2000 hores.
Preparaci per una activitat professional .
Obtenci dun ttol: Tcnic en lespecialitat cursada.
Hi ha 20 famlies professionals amb els corresponents Cicles
Formatius de Grau Mitj.
Sorganitza en:
Formaci en el centre educatiu: Mduls professionals de formaci
terica
Prctica.
Formaci en el centre de treball.
Amb el ttol de Tcnic i amb 18 anys pots accedir a un Cicle
Formatiu de Grau Superior de la mateixa famlia professional
superant una prova.
ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL FORMACI
PROFESSIONAL ESPECFICA CICLE FORMATIU DE GRAU MITJ
1000 a 2000 hores.
Preparaci per una activitat professional.
Obtenci dun ttol: Tcnic Superior en lespecialitat cursada.
Hi ha 22 famlies professionals amb els corresponents Cicles
Formatius de Grau Superior.
Sorganitza en:
Formaci en el centre educatiu: Mduls professionals de formaci
terica
Prctica.
Formaci en el centre de treball.
Amb el ttol de Tcnic Superior permet accedir a certs estudis
universitaris concordants amb el sector professional
corresponent.
ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL FORMACI
PROFESSIONAL ESPECFICA CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR
ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL FORMACI
PROFESSIONAL ESPECFICA FAMILIES PROFESSIONALS
Hoteleria i Turisme FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA FAMILIES
PROFESSIONALS Exemples Electricitat i Electrnica DURADA Grau
superior CICLES DURADA - Agncies de viatges -Allotjament -Animaci
turstica -Informaci i Comercialitzaci i turstiques -Restauraci
1.400 h 1.400 h 1.400 h 1.400 h 2.000 h Grau mitj CICLES DURADA
-Cuina -Pastisseria i Forneria -Serveis de restaurant i bar 2.000 h
1.400 h 1.400 hs Grau mitj CICLES - Equips electrnics de consum
-Equips i instal.lacions electrotcniques 2.000 h 2.000 h Grau
superior CICLES DURADA -Desenvolupament de productes electrnics
-Instal.lacions electrotcniques -Sistemes de regulaci i control
automtics -Sistemes de telecomunicaci i informtics 2.000 h 2.000 h
2.000 h 2.000 h
Per als joves que han complert els 16 anys i no han aprovat
l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO)
Finalitat de proporcionar una formaci bsica i professional que
permeti als joves que incorporar-se al mercat laboral o accedir als
Cicles Formatius de Grau Mitj a travs de la prova d'accs especfica
que poden fer les persones majors de 17 anys.
donen lopci, als joves que ho desitgin, a fer una formaci
complementria per obtenir el ttol de graduat/ada en ESO.
PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL (PQPI) Oferta
formativa no reglada Continguts: Els programes de qualificaci
professional ofereixen, amb carcter general i obligatori, mduls de
formaci corresponents a dos mbits: Formaci professional especfica
(mduls A) T la finalitat de desenvolupar competncies dun perfil
professional a fi que lalumnat es pugui incorporar al mn laboral
amb una qualificaci bsica i alhora iniciar un itinerari de formaci
professional. Fo rmaci bsica de carcter general (mduls B).
Ofereixen la recuperaci i ladquisici de coneixements i capacitats
bsiques, com tamb la transici al mn laboral El procs formatiu
inclou, de manera permanent, suport tutorial i orientaci
professional Formaci per a lobtenci del ttol de graduat/ada en
educaci secundria obligatria (mduls C). Formaci en tres mbits:
comunicaci, matemtiques, cincia i tecnologia i social . Amb carcter
voluntari La durada del programa s dun curs escolar
PQPI: Estructura MDULS C MDULS A MDULS B MDULS DE FORMACI
PROFESSIONAL MDULS OBLIGATORIS 1 curs escolar (800 - 1.100 hores)
Aspectes bsics
del currculum de lESO
MDULS VOLUNTARIS (7 md. currculum GESO en CFA) MDULS DE FORMACI
GENERAL MDULS PER A LOBTENCI DEL GESO
Competncies bsiques per a:
la transici al mn laboral
la continuaci educativa
Competncies professionals referides a qualificacions de nivell 1
per a: inserci laboral i formaci professional
ENSENYAMENTS D'ESPORTS
Objectiu capacita per exercir professionalment la matria
esportiva en la modalitat i especialitat cursada.
Durada variable en funci de cada ttol.
Aquests ensenyaments s'ordenen en dos graus :
Mitj.
Inclou dos nivells:
el primer nivell, que permet obtenir un certificat,
el segon nivell, que condueix a l'obtenci del ttol de tcnic/a
d'esport en l'especialitat cursada.
Aquest ttol s equivalent als ttols de grau mitj de formaci
professional.
Superior
ttol de tcnic/a superior d'esport en l'especialitat
cursada.
Aquest ttol s equivalent als ttols de grau superior de formaci
professional.
Permet laccs a estudis universitaris
Ensenyaments de rgim especial TCNICS D'ESPORT TCNIC SUPERIOR
D'ESPORT
Modalitats
atletisme, bsquet, esports d'hivern, futbol i futbol sala,
handbol, i esports de muntanya i escalada
ENSENYAMENTS ARTSTICS Ensenyaments de rgim especial Els
ensenyaments artstics tenen com a finalitat proporcionar als
alumnes una formaci artstica de qualitat i garantir la qualificaci
dels futurs professionals de les
http://www.xtec.cat/artistics/index.htm Arts plstiques i disseny
Conservaci i restauraci de bns culturals Aquests estudis tenen
diferents especialitats, agrupades en famlies, i poden ser de grau
mitj i de grau superior Aquests ensenyaments, de carcter superior,
tenen una durada de tres cursos. Cal el ttol de Batxiller Disseny
Msica Aquests ensenyaments, de carcter superior, tenen una durada
de tres cursos. Cal el ttol de Batxiller Aquests estudis comprenen
els graus elemental, mitj ( tres cicles de dos cursos acadmics
cadascun, equilvalent al ttol de batxiller ) i superior. Dansa Art
Drmatic Aquests ensenyaments estan estructurats en tres graus:
nivell elemental, grau mitj ( tres cicles de dos cursos acadmics
cadascun, equilvalent al ttol de batxiller ) i grau superior
Aquests estudis comprenen un sol grau de carcter superior,
organitzat en quatre cursos. Cal el ttol de Batxiller
ENSENYAMENTS DIDIOMES Ensenyaments de rgim especial
Es realitzen a les Escoles Oficials ddiomes (EOI)
La durada total d'aquests estudis s de cinc cursos d'un mnim de
130 hores cadascun.
S'estructura en dos cicles:
cicle elemental: 3 cursos ttol: certificat de cicle
elemental
Per accedir a les escoles oficials d'idiomes cal haver cursat
el primer cicle d'ESO,
La FPA s el conjunt d'activitats d'aprenentatge amb qu les
persones adultes desenvolupen les seves capacitats, Amplien els
seus coneixements i milloren la seva competncia tcnica i
professional.
Pot accedir a la formaci de persones adultes tothom qui tingui
ms de 18 anys . Els majors de 16 anys poden accedir a la preparaci
per a la prova d'accs a cicles formatius de grau mitj i a la
formaci bsica.
FORMACI DE PERSONES ADULTES Oferta formativa reglada
Oferta educativa de formaci de persones adultes
Ensenyaments inicials
Formaci bsica Aquesta formaci abasta des de l'aprenentatge de
la lectoescriptura i el mdul elemental fins a l'obtenci del ttol de
graduat en educaci secundria. S'estructura en dos cicles:
Cicle d'educaci secundria Permet de completar els ensenyaments
bsics i d'obtenir el ttol de graduat en educaci secundria
(GES)
Aquests ensenyaments es poden fer :
Presencialment i semipresencialment, als centres i les aules de
formaci de persones adultes i d'autoformaci.
A distncia, a l'IES Obert de Catalunya
Preparaci per a les proves d'accs
Competncies per a la societat de la informaci
Qui pot estudiar a l'IOC S'ofereix la possibilitat de cursar
estudis a lIOC a persones ms grans de 18 anys que, per
circumstncies diverses, no poden assistir a un centre presencial.
Tamb poden estudiar-hi els alumnes entre 16 i 18 anys que
acreditin trobar-se en alguna de les circumstncies segents:
Viure lluny d'un centre d'ensenyament, fins i tot a
l'estranger.
Tenir alguna discapacitat
Formar part de collectius especials: esportistes, msics
Altres circumstncies, que hauran de ser valorades per la
Direcci del Centre
Extraordinriament, i noms amb lautoritzaci del Departament
dEducaci i universistats , es realitzar la inscripci a lIOC
dalumnes menors de 16 anys .
A lIOC es pot estudiar:
Graduat Educaci Secundaria a distncia
Batxillerat (les tres modalitats): arts, cincies i tecnologia i
humanitats o cincies socials
formaci professional oberta,
Ms informaci a: http://ioc.xtec.cat/educacio/ Tornar
Qu puc fer? http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/ Web
del departament deducaci de la Generalitat de Catalunya on trobar
tota la informaci sobre els estudis i loferta eduactiva per
comarques Serveis dorientaci
http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/ Lloc web on poder
consultar tota la informaci sobre els diferents itineraris
formatius ? Com orientar? http://www.qestudio.cat Revista on line
sobre orientaci
No hi ha adolescncia, sin adolescents. Existeixen persones
concretes de carn i os, amb peculiaritats i circumstncies de tot
tipus . L'adolescncia no s una malaltia. s una etapa necessria per
a madurar, per a endinsar-se en el mn, per a desenvolupar la
personalitat. No existeixen dos adolescents iguals. Cada persona
viu l'adolescncia d'una manera peculiar, per tant els problemes i
les solucions sn distintes No hi ha receptes. Qualsevol cosa que
s'afirmi t molt d'assaig, validada per l'experincia de moltes
persones, per sense pretensions d'exactitud matemtica. ?
Significa escoltar i entendre la comunicaci des del punt de
vista del que parla
Posa molta atenci: Deixa de costat el que ests fent, el que
aquestes pensant.
Relaxa't i deixa a l'altra persona que es relaxi: Una eina
fonamental per a aix s el sentit de l'humor.
Utilitza el llenguatge corporal: Expressa-li inters en el que
diu, assentint, somrient o amb gestos similars.
Mostra simpatia : Deixa b clar que ests interessat.
Demana-li que t'ajudi a entendre el problema. Repeteix el que
et va dir: Parafrasejar aclareix el significat i estimula
l'enteniment.
No li temis al silenci : El silenci permet reflexionar, encara
que sembla incmode, no has de tmer-li.
Enfoca't en el problema, no en la conducta : Les emocions poden
distorsionar qualsevol situaci.
Para esment a l'actitud: qualsevol gest, sentiment o temes que
evadeixi poden donar claus sobre el que realment vol dir.
Elements que faciliten l'escolta activa: ?
No jutjar Elements a evitar en lescolta activa No distreure'ns
, perqu distreure's s fcil en determinats moments No interrompis .
Escolta detingudament sense interrompre No oferir ajuda o solucions
prematures No rebutjar el que l'altre estigui sentint No contar "la
teva histria" quan l'altre necessita parlar-te Evitar el "sndrome
de l'expert": ja tens les respostes al problema Significa escoltar
i entendre la comunicaci des del punt de vista del que parla ?