Ignasi Sabater.
Llengua catalana i literatura
LA RENAIXENÇA
1. Introducció
2. La literatura del s. XIX i la Renaixença
3. Els Jocs Florals
4. La Renaixença a les Balears
5. La Renaixença al País Valencià
6. Consolidació de la Renaixença
a. Jacint Verdaguer; la consolidació poètica
b. Narcís Oller; la novel·la realista-naturalista
c. Àngel Guimerà; el drama de base realista
1. Introducció
moviment de redreçament de la cultura i la llengua
catalanes
1833
publicació de l'oda
“La pàtria”
Bonaventura Carles Aribau
Antecedents
•historiadors de la Il·lustració que estudiaren la història i la llengua catalanes
•influències del Romanticisme
[Romanticisme i Renaixença comparteixencomparteixen el mite de l‘edat mitjana; es descobreix l'esplendor
de la nació i de la literatura catalanes]
Programa de la Renaixença
1. Reconstruir la història de l‘edat mitjana
2. Descobrir i divulgar els clàssics medievals
3. Recollir les llegendes i la poesia de tradició oral
4. Crear uns models depurats de llengua
5. Crear una literatura en tots els seus gèneres
6. Crear una premsa i unes editorials
7. Crear institucions que potenciïn la cultura catalana (Jocs Florals)
Etapes
Bonaventura Carles Aribau
Joaquim Rubió i Ors(lo Gayter del Llobregat)
a- Inicis (1830-1840) – ROMANTICISME
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
...Bonaventura Carles Aribau
«L'ardenta afició que té i ha tingut sempre a las coses de sa pàtria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen més a fondo nostre antic, melodiós i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glòries, perdent-se la qual han de desaparèixer per precisió los records d'aquelles; i en fi lo desig de despertar en los demés eix sentiment noble i digne d'alabança, son las úniques causes que han mogut a l'autor d'estes poesies a dar-les a la llum pública.»
Joaquim Rubió i Ors (Lo Gayter del Llobregat)
b- Consolidació (1840-1860) – ROMANTICISME - REALISME
• Reinstaurats el 1859• Donen cohesió al
moviment• Serveixen de punt de
trobada d'escriptors• Plataforma per donar a
conèixer els escriptors• Inici dels intents de
normativització• Diversificació de
gèneres literarisJocs Florals 1868
c- Plenitud (1870-1880) – ROMANTICISME – REALISME – NATURALISME
• Més edicions en català
• Importància premsa en divulgació literatura
• Inicis literaris de Jacint Verdaguer Àngel Guimerà Narcís Oller
2. La literatura del s. XIX i la Renaixença
Europa - s. XVIII-XIX: Romanticisme:
a. llibertat, individualisme
b. interès per l‘edat mitjana
c. valoració de la cultura tradicional
RENAIXENÇA
a nivell personala. Llibertatindividualisme
respecte un grup
origen de les nacionalitats
- reivindicació dels sentimentsSUBJECTIVITAT
- reivindicació de la imaginació- ànsies de llibertat esperit rebel
b. Interès per l‘edat mitjana:
llegendes
poesia èpica
mites
costums
cançons
danses
c. Valoració de la cultura tradicional:
Misteri d’Elx
Delacroix- La llibertat guiant el poble
a. Llibertat, individualisme
Caspar David Friedrich, El viatger davant un mar de núvols,1818
b. Interès per l‘edat mitjana
c. Valoració de la cultura tradicional:
VERDAGUERVERDAGUERReculls de
-cançons de Nadal
-cançons de MontserratLlegenda de MontserratCol·lecció càntics religiosos per al pobleCanigó. Llegenda pirenaica
ALCOVERALCOVERContarellesAplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó
Característiques literàries del Romanticisme
•Originalitat i imaginació
•Lleig i grotesc és bell
•Commouen, no alliçonenCommouen, no alliçonen
•Inspiració i expressió
•Adjectivació rica, suggerentAdjectivació rica, suggerent
• Llenguatge expressiuLlenguatge expressiu
• Sintaxi forçadaSintaxi forçada
• Hipèrboles
• AntítesisAntítesis
• Exclamacions
• Punts suspensius
Diferències Romanticisme-Renaixença
• Els primers antecedents de la Renaixença són a la Il·lustració
• Fa servir els recursos del Romanticisme, però més atenuats
• La Renaixença supera l'estètica romàntica adoptant els corrents realistes i naturalistes
3. Els Jocs Florals
Reinstauració 1859:
LEMES: PÀTRIA FEAMOR
anhel d'enllaçar
novament
amb la rica
tradició
medieval
catalana
Promotors
■ Joaquim Rubió i Ors
Lo Gayter del Llobregat
■ Antoni de Bofarull
Los trobadors nous
■ Víctor Balaguer
Los trobadors moderns
■ Manuel Milà i Fontanals■ J. L. Pons i Gallarza
Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d’enrera que escrites veig en ta surenca soca.
4. La Renaixença a les Balears
Tomàs
Aguiló
Marià
Aguiló
Pons i Gallarza
Conta’m, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps d’enrera
que escrites veig en ta surenca soca.
Jeroni
Rosselló
SETMANARI LA PALMA Fundació 1840
Col·laboradors principals:
Tomàs AguilóJosep Mª Quadrado
IntroduccióIdees
romàntiques
històriaTradició
local
Personalitat més important
Marià Aguiló
-féu sorgir els primers poetes de l'escola mallorquina-restauració de la llengua literària: origen erudit (llengua antiga)+ llengua popular (parla viva)
↓SALVACIÓ LLENGUA LITERÀRIA
POETES ROMÀNTICS MALLORQUINS
5. La Renaixença al País Valencià- Difusió de l’obra literària a través de la premsa → composicions
esparsesproducció culta:llenguatge arcaïtzat
- Diferència important
producció populista:llenguatge castellanitzat↓ premsa satíricapremsa satírica
- Dialectalització llengua literària
- Anarquia ortogràfica
- Principal representant: TEODOR LLORENTE
6. Consolidació de la Renaixença
- Reinstauració dels Jocs Florals- 1871 – Barcelona – La Renaixensa- Anys 70
PLENITUD
augment nombre escriptorsobres més qualitatdiversificació propostes literàries
- ÈxitJacint VerdaguerNarcís OllerÀngel Guimerà
a- JACINT VERDAGUER
Folgueroles 1845
Vallvidrera 1902
Obra
L’Atlàntida
narrativa (1868-1877)
(tema patriòtic) Canigó
religiosa
lírica temes pàtria Creació
i paisatge voluntat
patriòtica relacionats amb divina
“L’emigrant”, “Virolai”
A – POESIA
1886 Excursions i viatges
1889 Diari d’un pelegrí a Terra Santa
1895 En defensa pròpia
1905 Rondalles
B- PROSA
MODEL als autors MODEL als autors posteriorsposteriors
CREADOR DE LA
LLENGUA LITERÀRIA MODERNA
CREADOR DE LA
LLENGUA LITERÀRIA MODERNA
Literatura culta
+
Llengua parlada
consistentllenguatge
flexible
b- NARCÍS OLLER
Antecedents
1490 , Joanot Martorell
1760-1816
Baró de Maldà
1862
Antoni de Bofarull
1874 , Martí Genís i Aguilar
Tirant lo Blanc
Calaix de sastre
L’orfeneta de Menargues
Julita
Narrativa catalana :▪ influència
-de la literatura estrangera-de la novel·la castellana-antecedents catalans: Baró de Maldà, Calaix
de sastre
▪ nous costums [Antic Règim societat industrial]
▪ estaments: menestralia i burgesia
▪ descripció d’ambients i de personatges de forma tipificada
▪ actitud de nostàlgia i d’enyorança
de costums
ROMANTICISME REALISME
PROSA COSTUMISTA[QUADRE DE COSTUMS]
►Descobriment de la realitat immediata com a matèria
literària.
►Tractament extern i superficial de personatges i
situacions.
►Absència d'argument i escassa mobilitat dramàtica.
ESCENES
ballstertúlies
botiguerTIPUS sereno
fuster...
APORTACIONS DES DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC
► Descripció detallada d'escenes de la realitat
► Incorporació d'un diàleg real, molt viu
► Creació d'un llenguatge molt dinàmic: frase fetagirs popularsdialectalismes...
COSTUMISME: dues tendències
Narracions costumistes
NOVEL·LA REALISTA
Costumisme ruralidealista i conservadorlligat al Romanticisme
Costumisme urbàprogressista
considerable dosi d’ironiaBarcelona
Robert Robert
Narcís OllerValls 1846 – Barcelona 1930
Influència Josep YxartJoan Sardà
Escriu en català
Coneix els corrents literaris europeus
Valls
Josep Yxart
Trajectòria literària obres
ROMANTICISME ■La papallona 1882(prologada per Zola)
REALISME ■L’escanyapobres (1884)
■Vilaniu (1885)
NATURALISME ■La febre d’or (1890-92)
■La bogeria (1898)
MODERNISME ■Pilar Prim (1906)
c- Àngel Guimerà
Antecedents
de la vida picaresca
del triangle amorós
de tipus polític
de costums de la menestralia
sainet
comèdia de costums burgesa
melodrama
drama/tragèdia històrica
preocupació per la professió teatral
creació d'escoles de teatre
teories sobre la formació teatral
Teatre romàntic
Paròdies teatre romàntic
Autors
Frederic Soler – Serafí Pitarra
Àngel Guimerà
-Estrenes anys 60 – 90
-Contra els drames romàntics
-Llenguatge humorístic
Estrenes1879 - 1924
Àngel Guimerà(Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924)
Romanticisme tardà
Idíl·lic i nostàlgic
Realisme i naturalisme
Inspiració francesa
Estructura: divisió obra en tres actesArguments: linealsHi domina una llei de causalitat històrica
Etapes en què es pot dividir la seva obra
I (de 1879 a 1890)
Predomini del corrent històrico-romàntic. Tragèdies en vers: personatges que pertanyen a l'alta noblesa rural i cosmopolita.
Sis obres; hi destaquen
Gal·la Placídia, La boja, Mar i cel
II (de 1890 a 1900)
Transició romanticisme-realisme
La sala d’espera
Terra Baixa
La filla del mar
III (de 1900 a 1911)
Renovació sense èxit
Realisme cosmopolita
Arran de terra
IV (de 1917 a 1924)
Intent de repetició dels èxits de la I etapa, sense tant d’èxit
Indíbil i Mandoni (1917),
Al cor de la nit (1918)