Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
TREBALL FINAL DE GRAU
IMPLICACIONS OPTOMÈTRIQUES EN PETITS CANVIS DE
REFRACCIÓ
CARLA PASTOR LÓPEZ
DIRECTORA: AURORA TORRENTS GÓMEZ
DEPARTAMENT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA
Juny 2019
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA
La Sra. Aurora Torrents Gómez com a tutora i directora del treball.
CERTIFICO
Que la Sra. Carla Pastor López ha realitzat sota la seva supervisió
el treball "Implicacions optomètriques en petits canvis de refracció”
que es recull en aquesta memòria per optar al títol de grau en
Òptica i Optometria.
I per a què consti, signo aquest certificat.
Sr/Sra.................................... Tutor/a del treball
Sr/Sra.................................... Director/a del treball
Terrassa, 12 de Juny de 2019
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA
IMPLICACIONS OPTOMÈTRIQUES EN PETITS CANVIS DE
REFRACCIÓ
RESUM La paraula miopia prové de la unió de dos termes grecs: my – “tancar l’ull” i –opia “vista”, en
al·lusió a què els miops per veure bé de lluny guinyen els ulls.
Degut a que actualment es considera que la miopia és un estat refractiu el qual progressa amb
rapidesa, s’estima que al 2050 podria haver un 49,8% de miops en tot el món, donat a que
diversos autors esmenten la importància de l’estat fòric, de l’AC/A, del retard acomodatiu,
d’anar hipercorregits o hipocorregits i de la progressió de la miopia.
En aquest treball s’ha fet un petit estudi sobre si una pacient amb miopia i astigmatisme baix
va ben graduada i quines implicacions optomètriques comporta certes variacions de graduació
a nivell acomodatiu i binocular. A més, d’anar a diverses òptiques perquè la graduessin i
després fer una comparativa entre els seus valors i la graduació que acostuma a dur.
En el seu cas, gaudeix d’un sistema visual ben estructurat, fent que aquestes variacions de
potència no afecten a la seva estructura visual generant discomfort referent a estat fòric,
reserves de vergències i acomodació. Encara que el fet d’anar hipocorregit o hipercorregit en
massa excés no es notava còmoda, el seu sistema visual no es veia alterat de manera il·lògica.
Els resultats obtinguts d’aquesta pacient mostren que les petites variacions de potència encara
que modifiquin els valors de binocularitat i acomodació, no afecta de manera exagerada al seu
confort visual.
De manera que d’entrada podria semblar que qualsevol refracció aniria còmoda però s’hauria
de fer un seguiment del seu estat optomètric.
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA
IMPLICACIONS OPTOMÈTRIQUES EN PETITS CANVIS DE
REFRACCIÓ
RESUMEN La palabra miopía proviene de la unión de dos términos griegos: my - "cerrar el ojo" y -opia
"vista", en alusión a que los miopes para ver bien de lejos ocluyendo los ojos.
Debido a que actualmente se considera que la miopía es un estado refractivo el cual progresa
con rapidez, se estima que en 2050 podría haber un 49,8% de miopes en todo el mundo.
Dado que varios autores mencionan la importancia del estado fórico, del AC / A, del retraso
acomodativo, ir hipercorregidos o hipocorregidos y de la progresión de la miopía.
En este trabajo se ha querido hacer un pequeño estudio sobre si una paciente con miopía y
astigmatismo bajo va bien graduada y qué implicaciones optométricas conlleva ciertas
variaciones de graduación a nivel acomodativo y binocular. Además, de ir a varias ópticas para
que la graduaran y luego hacer una comparativa entre sus valores y la graduación que suele
llevar.
En su caso, goza de un sistema visual bien estructurado, haciendo que estas variaciones de
potencia no afecten a su estructura visual generando discomfort referente a estado fórico,
reservas de vergencias y acomodación. Aunque el hecho de ir hipocorregido o hipercorregido
en exceso no se notaba cómoda, su sistema visual no se veía alterado de manera il· lógica.
Los resultados obtenidos de esta paciente muestran que las pequeñas variaciones de potencia
aunque modifiquen los valores de binocularidad y acomodación, no afectan de manera
exagerada a su confort visual.
De manera que de entrada podría parecer que cualquier refracción iría cómoda pero habría
que hacer un seguimiento de su estado optométrico.
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA
IMPLICACIONS OPTOMÈTRIQUES EN PETITS CANVIS DE
REFRACCIÓ
ABSTRACT The word myopia comes from the union of two Greek terms: my - "to have to close the eye"
and opia – “to view”, meaning that a person affect with myopia needs to close the eyes
halfway in order to view in focus.
Because myopia is currently considered to be a refractive state which progresses rapidly, it is
estimated that in 2050 there could be 49.8% myopia around the world.
Several authors mention the importance of:
- the phoric state the AC/A
- the accommodative delay
- being overcorrection or undercorrection and
- the progression of myopia.
In this work, a small study was made about whether a patient with myopia and low
astigmatism is well-graded or not and which optometric implications involve certain variations
of graduation at an accommodative and binocular level. In addition, the patient went to
several optical so that they graduate and then we could make a comparison between their
values and the graduation that usually leads.
The patient enjoys a well-structured visual system, making these variations of power not affect
her visual structure, generating discomfort regarding the phoric state, reservations and
accommodation reserves. Although the fact that it was undercorrection or overcorrection in
excess was not comfortable, its visual system was not illogically altered.
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
Refractory condition:
It is estimated that in 2050 it would be a 49.8% of myopic in the world population, and it is
going to be one of the main causes of blindness. As it is a public Health issue, the WHO
declares the myopia to be one of the first priorities in the clinic assistance. So both etioloy and
“prevail” causes of myopia are multifactorial aspects produced by various factors which are
difficult to control. We are due to take in account the unjustified beginning or increase of the
myopic condition during the emmetropization process and along the childhood. This is
because, during childhood, the eyes are still in the development process and so, they are more
sensitive to minor changes which should lead to unexpected stubborn changes until the
adolescence stage.
Nowadays many researchers confirm how the environmental factors and schooling tends the
individuals to suffer myopia, especially those who spend more time in tasks which involve the
near vision for a long period of time. The young , named nowadays “digital natives”, are so
used to work on the screen gadgets, out of the recommended rates of distance and exceeding
the hours considered safe for the vision health.
The raise of myopia involve other relevant pathologies, this is the reason why there currently
exist many myopia prevention campaigns: visual and postural ergonomic advice (visual hygiene
tips), control in the use of the ICT (Information and Communication Technologies), spend time
outdoors in order to stimulate dopamine production and relax the visual organs in far vision
conditions, use of alternative therapies as the orthokeratology, soft contact lens with a specific
design with an optimized peripheral zone, visual therapies in order to obtain normal rates in
phorias, reservation and accommodation, even going on a pharmacological therapy (diluted
atropine at 0.01%), among others.
We know myopia as a refractory state where it can be done an excessive power of the eye for:
an extra axial-length, because of the eye of being bigger than the normal Standard or because
of a rise in the power through other ways (cornea and crystalline).
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
A large number of studies consider that going undercorrected – not applying the full grade of
the lens with the objective to reach a maximum level of visual acuity - as a mistake. It shouldn’t
be an effective measure to reduce or control the progress of the refractive stage.
Other authors emphasize the concept of the highest correction independently of the
heterophoric stage in near vision condition, considering that it should have a negative effect.
If we have in mind the generation of a peripherical soft focus which stimulates blurred images
in the retina then a myopia progression should be created. So that’s why, in the case of an
unbalanced near-vision esophoria or with rates to the limit, the action of use all the
prescription should generate an uncomfortable state in front of near vision tasks and creating
blurred images and even diplopia, accompanied by a lack of focus.
On the other hand, Chung, Mohidin and O’leary (2002) state the importance of knowing the
focusing and phoric state as an insufficient accommodation generates blurred images into the
retina and in addition with an unbalanced esophoria it colud be the cause of a myopic
progression.
Millán, DL. Ramírez, LR (2001) exposes the importance of not using an excessive negative
power because it should increase the phoric state (if it was an esophoria) and diminish it (if it
was an exophoria). So, it could happen that one of the negative effects of going overcorrected
were than the images shouldn’t have been correctly focused because of the excess of effort of
focusing done by the eye. The effort of the eye to adapt to the extra diopters makes it suffer
pain in the process of convergence; it should be the reason why the images were still blurred.
This is one of the negative effects of the hypercorrection and so, it should create new
symptomatologies in the near vision. That’s why we have to know the binocular rates and
accommodation ones to decide the right diopters to apply in the patient in order to benefit its
visual system and don’t damage it in the future.
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
Objective:
The objective of this work is to analyze the visual effects, referring to values of accommodation
and binocularity which imply little changes in the last refraction of a Student from the Optical
and Optometry Faculty of Terrassa 4th grade.
As well, five Optical establishments are going to be visited to prescript the vision, the methods
that they use will be observed to find the refraction and, also, the steps they are following to
decide the solutions.
Finally, the prescription of the professional optometers is compared with the initial
prescription obtained by retinoscopy and the subject in the testing lens. The articles found in
the bibliography are going to be compared with these results in order to achieve conclusions
about the subject of the binocularity and the accommodation, and the level of comfort with
the prescription according to it fit was overcorrected or undercorrected.
Method:
The work requires the collaboration of a patient with a good far vision acuity (0.9 minimum),
without binocularity dysfunction and with myopia between -2.00D to -4.00 D, and astigmatism
from -1.00 D to -2.00 D. The tests are made it in the Optical and Optometry of Terrassa and in
the Universitary Vision Center of Terrassa.
First of all, it is due to obtain the best possible refraction of the patient with a retinoscopy and
an appropriate subject.
From the found values in the first step little dioptrically variations will be carried out from
0.50 D on every eye and the spherical equivalent, to reproduce the little differences of
prescription that we can find depending of the professional who is testing the vision and the
optometry effects.
.
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
To measure this effects we test the far vision and the near vision: AV, level of comfort with the
different prescriptions, phorias and measures with the prism bar and cover test, fusional
reserves with the prism bar, amplitude of accommodation through the Sheard method,
flexibility of accommodation, flexibility of vergence, near point of accommodation with non-
accommodative stimulus and stereopsis with TNO.
At the beginning, we make all the tests with the first prescription without including any
dioptrical variation. Then, changing a +0.50 D on every eye from the initial value of the
prescription and finally, we change a -0.50 D from the first refraction obtained.
As well, it is done other series of tests with the equivalent spherical value. Between the tests,
we check the comfort rate with the prescription of the testing lens with the rate “Likert” (1-5),
one is the least comfortable and 5, maximum comfort.
To do all of these exams four times repeatedly, the patient has to be healthy without diseases
as colds with fever, flu or headache...
In this case, with the objective of getting the best correction in prescription, we chose five
optical shops; three of them in Terrassa’s center and two in Barcelona, the tests are done in
two different days.
The procedure consists in going to these establishments without showing the objective of
realizing the TFG (Final Degree Work) in order to reach a common prescription as they usually
do .
We took notes on the different procedures that they do during the refraction process and
finally if it was some dioptrical variation on her glasses with the new prescription, we took
notes on a new aspect on visual ergonomic or if they recommended doing a new pair of
glasses.
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
Conclusions:
Speaking of optometry there are some changes related to the focusing and the binocular vision
in harmony with the dioptre variations done, without changing her visual System structure
significantly.
Those little changes of 0.50 D to her initial prescription doesn’t generate any visual
discomfort, although at being some minutes testing the comfort of being undercorrected and
overcorrected, the patient sais that she prefers going on less prescription even when the far
vision shouldn’t be good enough.
Anyway in any case her phoric state, focusing and binocular has been illogically altered; always
they follow a theorical pattern.
The results obtained in this patient show than the little variations of power, even having
modified the values of binocularity and accommodation, they don’t affect dramatically her
visual comfort.
It seems that every refraction could be a good option and she went comfortable.
It is due to follow her opthometrical state along the time to make sure that her visual System is
able to get these variations in the prescriptions.
Concerning to the five prescriptions in the different Optical shops, it hasn’t been a big
difference between them, neither in the subject found in the experimental part of the work.
An important aspect common between the five establishment is the fact that all of them use
the autorefractometer and then the foropter, only two of the shops have decided to use the
prescription found in the test lens to check the comfort level of the patient and the realization
than the worst eye is the one which must be undercorrected, in this case it was the left eye.
This date was found in the second establishment, where the sensorial dominations test was
done.
Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
AGRAÏMENTS
Primerament, donar les gràcies a la pacient Kattya López per haver assistir totes les sessions
necessàries per realitzar les proves, sense ella no hagués sigut possible realitzar aquest treball.
Seguidament, a la meva tutora ja que ha tingut molta paciència per guiar-me i ajudar-me en
tot moment. Ha sigut capaç d’animar-me i motivar-me per seguir endavant i tenir esperança
de que tot sortirà bé.
Finalment, a totes aquelles persones que han hagut d’aguantar-me en tot moment amb les
meves preocupacions, angoixes, neguits, moments eufòrics i comentaris “ara no puc, estic
amb el TFG” perquè sense la seva comprensió i ànims, se m’hagués fet molt pesat dur a terme
el treball tota sola a nivell d’emocions.
ÍNDEX
1. MARC TEÒRIC ............................................................................................................... 1
1.1. Estat refractiu ................................................................................................. 1
1.1.1. Neutralització defectes refractius ......................................................................... 1
1.1.2. Afectacions d’anar hipercorregits o hipocorregits ............................................... 2
1.2. Ametropies ...................................................................................................... 3
1.2.1. Definició de miopia ............................................................................................... 3
1.2.2. Prevalença de miopia ............................................................................................ 4
1.2.3. Classificació de miopia .......................................................................................... 4
2. METODOLOGIA.................................................................................................... 6
2.1. Objectiu general .............................................................................................. 6
2.2. Objectius específics .......................................................................................... 6
2.3. Participants ..................................................................................................... 6
2.4. Material ........................................................................................................... 7
2.5. Procediment .................................................................................................... 7
2.6. Resultats ................................................................................................................... 8
2.6.1. Graduacions establiments sanitaris ..................................................................... 8
2.6.2. Graduació porta seva ullera .................................................................................. 9
2.6.3. Graduació obtinguda............................................................................................ 9
2.6.4. Mesures amb la graduació nova .......................................................................... 9
2.6.5. Mesures amb canvis esfèrics ............................................................................. 10
2.6.6. Mesures amb equivalent esfèric ........................................................................ 12
2.6.7. Gràfiques dels resultats ...................................................................................... 13
2.7 Discussió ......................................................................................................... 19
2.8 Conclusions ..................................................................................................... 20
3. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................... 21
1
1. MARC TEÒRIC:
En aquest apartat es comentaran aspectes sobre l’estat refractiu i les possibles implicacions
que pot tenir no portar la graduació correcta en el confort visual, que és l’objectiu principal del
TFG.
1.1 Estat refractiu:
Estat refractiu ocular es refereix a la posició del punt remot de l’ull, que és el punt conjugat de
la retina en estat de mínima acomodació.
Un ull emmetrop té el seu punt remot a l’infinit, de manera que els raigs que procedeixen de
l’infinit focalitzen a retina. S’obté una bona agudesa visual en visió de lluny i en visió propera
depenent de l’amplitud d’acomodació de l’individu, si és suficient podrà enfocar nítidament a
aquella distància.
Quan els raigs que provenen de l’infinit no focalitzen just a la retina ens trobem en condicions
d’ametropia; Hipermetropia quan els raig focalitzen per darrera la retina (desenfoc negatiu) o
Miopia quan enfoquen per davant la retina (desenfoc positiu). En aquestes situacions, es
genera una ametropia esfèrica, en què la imatge d’un punt és un punt però no es forma sobre
la retina.
En el cas de l’astigmatisme, no s’és capaç de formar una imatge puntual a partir d’un punt
objecte, degut a la variació de potència de l’ull en un dels seus meridians respecte a un altre de
perpendicular. Aquesta condició és deguda a la falta de simetria de la còrnia o tonicitat, i a
causa que del punt objecte es formi una imatge de dues el·lipsis desenfocades on entre elles es
situa el cercle de mínima confusió (conoide de Sturm).
Un desenfoc implica que hi ha un emborrament de la imatge retiniana i per tant, es genera una
borrositat. Aquella imatge no serà vista nítidament i necessitarà una correcció òptica
(neutralització) per poder enfocar les imatges sense una borrositat aparent.
1.1.1 Neutralització de defectes refractius:
Un ull miop es caracteritza per un excés de potència refractiva ja sigui per una longitud axial
superior als valors normals o bé per un increment de potències d’altres medis. En aquest cas
l’agudesa visual en visió llunyana és borrosa, ja que la imatge que es forma no focalitza a retina
MARC TEÒRIC
2
sinó per davant d’ella i forma un cercle borrós (cercle de difusió) que depèn del diàmetre
pupil·lar i el valor de la miopia.
El seu punt remot és la distància màxima a la qual pot veure nítid sense acomodar (cristal·lí
relaxat) i es situa per davant de l’ull , el seu punt conjugat estarà a una distància finita. El punt
pròxim situat per davant de l’ull és la màxima acomodació que permet enfocar una imatge
nítida a retina en distàncies properes. És a dir, del punt remot cap enrere (allunyant-se de l’ull)
veurà borrós i del punt remot cap endavant (apropant-se) haurà d’acomodar per tal de veure
nítid allò que vulgui mirar. L’ acomodació és la capacitat del cristal·lí en augmentar o disminuir
la seva potència per poder veure nítides les imatges que voldrà enfocar en un distància en
concret. S’ha de tenir en compte que durant aquest procés entren en joc diverses aberracions
que podrien millorar o empitjorar la qualitat de la imatge. En el cas del miop el fet d’acomodar
produirà un major emborronament de la imatge retiniana, de manera que el miop no pot
millorar la seva visió només acomodant (Vera, D. Gwiazda, T i Held (2004)).
Per neutralitzar aquest error refractiu cal situar davant de l’ull una lent divergent, la qual farà
que el focus imatge de la lent es situï al punt remot del pacient, és a dir, serà la inversa de la
distància des del pla principal objecte (sense acomodar) fins al punt remot. La correcció de la
miopia per norma general recomana prescriure la lent de menor potència que aconsegueixi
arribar a 1.0 AV de lluny o al màxim valor que arriba el subjecte.
1.1.2 Afectacions d’anar hipercorregits o hipocorregits:
Segons Adler i Millodot (2006), el fet d’anar hipocorregits, és a dir, a no posar la totalitat de les
diòptries necessàries per arribar a l’agudesa visual màxima per aquell individu, es considera
que no és una teràpia afectiva per reduir la miopia.
Diversos autors Jackson E. (1931), Rollet M. (1935) i Giles GH (1965), remarquen la
importància de prescriure la totalitat de la correcció independentment de l’estat heterofòric
en visió pròxima, encara que podria generar una progressió de la miopia ja que es pot generar
un desenfoc hipermetròpic, produint una imatge retinal borrosa quan s’està en visió pròxima.
A més, “Chung, Mohidin i O’Leary (2002)” comenten que una acomodació insuficient estimula
imatges borroses a retina, generant una progressió de la miopia.
El mateix article especifica que és important conèixer el valor de la fòria ja que podria ser un
detonant per la progressió de la miopia. En el cas d’una endofòria amb menys correcció
3
miòpica seria una bona opció perquè en visió pròxima es reduís el valor de la fòria, de la
demanda de convergència i acomodació. En canvi, en visió de lluny hi hauria cert
emborronament de les imatges, la qual faria que es necessiti disminuir la distància palpebral
(guinyant els ulls) simulant un forat estenopeic i així millorar la qualitat d’aquestes imatges.
Per tant, estimularia imatges no nítides a la retina, les quals farien que hi hagués un augment
de la miopia.
Millán, DL. Ramírez, LR (2001) exposen que el fet d’anar amb més potència negativa
innecessària pot augmentar l’estat fòric o disminuir-lo, en el cas d’una exofòria. Si el pacient té
una endofòria, el fet d’anar sobrecorregit li generarà un augment d’aquesta fòria i segurament
acompanyat d’astenopia. A més, a l’haver més potència de la que necessita haurà de fer un
sobreesforç i acomodar més i convergir més, de manera que no podran aclarir les imatges amb
l’ajuda de l’acomodació en distàncies pròximes.
Gwiazda (1993). Vera, F. (2005) i Nakatsuka (2005) mencionen que un precursor d’aquest
augment de miopia és un retard acomodatiu elevat, sobretot en joves miops en progressió.
Per això, en aquestes situacions es prescriu una adició positiva per visió pròxima per tal de
reduir aquesta demanda de convergència i acomodativa. Alguns autors mencionen que
s’evitaria aquelles miopies produïdes per un accés d’acomodació o una reduïda amplitud
d’acomodació.
1.2 Ametropies:
1.2.1 Definició de miopia:
Actualment, la miopia es defineix com “un excés de potència per la longitud axial de l’ull o bé
per un ull més gran o un increment de potència en altres medis (còrnia i cristal·lí)” segons
Micó, MR. (2011). Encara que avui en dia hi ha moltes definicions vàlides pel terme de miopia,
fa unes dècades es deia que “ era un error refractiu on els raig de llum paral·lels arribaven a
enfocar davant de la capa sensible de la retina quan l’ull estava en repòs” Duke –Elder y
Abram 1970.
Figura 1. IUBarraquer <://www.acmcb.es/files/425-3551-DOCUMENT/Lamarca-35-25Maig12.pdf>
4
1.2.2 Prevalença de miopia:
La miopia es considera l’estat refractiu de major prevalença del món (Lam et al. 2002, Saw
1996, Sherwin et al. (2012)) sent multifactorial (Rose et al. (2008) i Gaceta (2016). És a dir, pot
estar produïda per diversos factors; genètics, ambientals, econòmics, ètnics, escolarització,
entre altres.
Al llarg dels anys s’han anat formulant diverses hipòtesis sobre la etiologia de la miopia, des de
malnutrició, al·lèrgies, herència, portar o no portar ulleres, etc., sense especificar quins són els
mecanismes d’origen i la progressió de la miopia.
Aquest estat refractiu varia segons les diferents ètnies del món, encara que va progressant de
manera accelerada fent que sigui un problema de Salut pública (Saw, SM 2005).
Valors elevats de miopia ( -5.00 D) poden desencadenar canvis patològic en el globus ocular
afectant al cristal·lí, coroides, retina, màcula, i causant canvis degeneratius que constitueixen a
la causa més freqüent de pèrdua visió. Aquests canvis produïts per la progressió de la miopia
fa que es dupliquin els riscs de: cataractes, glaucoma angle obert, maculopatia,
neovascularització coroidea i desprendiment de retina (Rey, D. Alvarez, C i Moreno, J (2016)).
Diversos autors Fulk et al. (2000), Gwiazda et al.(2003), Walline et al. (2004) i (2008),
comenten que la miopia augmenta -0.50 D a l’any. Un article de Brien, A. et al. (2016) mostra
dades que indiquen al voltant de 5.000 milions de persones (4758 milions) seran miops el
2050, és a dir, un 49.8% de població de tot el món. Referent a miopia elevada (-5.00 D) ens
trobaríem en un 9.8% de la població mundial. Atenent aquestes estimacions previstes,
s’estima que des del 2000 fins 2050, la miopia es convertirà en la principal causa de ceguesa de
tot el món trobant valors del 50% de miopia i del 10% miopia alta (5.00 D) segons Brien, A et
al. 2016 .
1.2.3 Classificació i control de miopia:
La classificació de la miopia és molt extensa i es poden identificar varis factors: edat aparició,
progressió, anatòmiques de l’ull, grau de miopia tenint en compte els angles α, β i ϒ, factors
fisiològics vers patològics i hereditaris vers ambientals.
5
Actualment hi ha molts estudis que corroboren com els factors ambientals i l’escolarització
indueixen a tenir més prevalença de miopia, sobretot en els individus que destinen més hores
en tasques de visió pròxima prolongada que a l’aire lliure relaxant el sistema visual.
Aquests factors ambientals ens referim el temps que es dedica a l’exterior, exposant-se a la
llum solar. Diversos estudis tant d’animals com humans (Mutti, DO. i Smith, E. (2012), Rose, KA.
(2008) han corroborat que la vitamina D actua com a biomarcador d’exposició fent que
s’alliberi dopamina gràcies a l’exposició dels raig UV, com a conseqüència es produeix una
relaxació dels músculs oculars ajudant a enrederir el creixement de la longitud axial (Saw, SM
(2002). i Sherwin, JC. et al. (2012)).
Altres autors (Ciuffreda, K. Ordonez, X. ((1995)) remarquen l’augment i la progressió de la
miopia com un excés d’ús de la visió pròxima prolongada, desencadenant una miopia
transitòria la qual manifesta un estat d’emborronament de la imatge. Unes postures
ergonòmiques inadequades també són detonants per l’aparició de la miopia (Rosenfield,M.
Gilmartin, B. ( 1998)).
Segons Walker i Mutti (2002), i Gwiazda (2005) comenten que la relació d’una pobre
acomodació amb una AC/A elevada pot generar el desenvolupament de la miopia fent que el
múscul ciliar hagi de fer un sobreesforç durant el procés d’acomodació, variant la forma de l’ull
i al deixar de realitzar la tasca en visió pròxima es mantingués aquesta posició fins aconseguir
la relaxació total.
Aquest últim aspecte, segons Wolffsohn (2003), el fet d’estar cert temps en visió pròxima de
manera prolongada produeix una miopia transitòria, augmentant l’acomodació tònica
Altres estudis apunten a un desenfoc retinià hipermetròpic perifèric com el detonant de
l’augment de la longitud axial, produint una progressió de la miopia fins assolir nivells
preocupants arreu del món.
Winawer, J. Zhu, X. Choi, J. Wallman, J (2004) van realitzar un estudi amb pollets van observar
que les lents negatives generen un desenfoc hipermetròpic, i en canvi, les lents positives un
desenfoc miòpic. A més, les tasques en visió pròxima també implicaven un desenfoc
hipermetròpic i un excés d’acomodació. De manera que en les dues situacions s’acabarien
formant imatges no nítides a retina.
6
Tal i com s’ha vist a la introducció, és important anar ben graduats, és a dir, el fet d’anar
hipocorregits o hipercorregits podria alterar el sistema visual tant binocularment com
acomodativament.
1. Objectiu general:
Analitzar les repercussions visuals que impliquen petits canvis en la graduació final del pacient
amb variacions de 0.50 D respecte a la refracció inicial i comprovar el grau de confort que
generen aquestes variacions diòptriques. Comprovar les graduacions en uns quants
establiments optomètrics diferents per veure quins resultats obtenen i quines explicacions
comenten. D’allà valorar els resultats obtinguts amb la teoria i la part experimental i arribar a
conclusions.
1.1 Objectius específics:
Realitzar un examen optomètric complet amb proves de binocularitat i acomodació al subjecte
participant, analitzant l’efecte que provocarien petits canvis en la graduació.
2. METODOLOGIA:
2.1 Participants:
Participació d’una estudiant de darrer curs d’Òptica i Optometria de Terrassa amb les
següents característiques:
a. Refracció entre -2 D i -4 D, amb astigmatisme entre – 1 i – 2 DC.
b. Edat compresa entre 18 i 35 anys.
c. AV superior a 0.9 amb la millor correcció, almenys en un ull.
d. Ha d’acudir a graduar-se havent descansat bé i sense patologies (refredats amb febre,
mal de cap, etc).
PART EXPERIMETAL
7
2.2 Material:
Gabinet del Centre Universitari de la Visió de Terrassa i la Facultat d’Òptica i Optometria
(FOOT).
Optotip
Retinoscopic
Foròpter
Ullera de prova
Oclusor
Punt de fixació
Barra de prismes
Prismes solts
TNO
2.3 Procediment:
Graduar la pacient col·laboradora al gabinet del CUV.
Es realitzen mesurar, de lluny i de prop, amb la graduació obtinguda a partir de la retinoscopia
i amb el millor subjectiu trobat:
L’agudesa visual.
El grau de confort amb la graduació prescrita en ullera de proves en una escala de Likert
(1-5) on 1 és gens còmoda i 5 és màxim confort, després de portar-la 15 minuts posada
caminant i canviant posicions de mirada.
La fòria mitjançant Cover Test i barra de prismes.
Les reserves fusionals amb barra de prismes.
La flexibilitat d’acomodació.
La flexibilitat de vergències.
Punt pròxim de convergència.
Punt pròxim d’acomodació amb el mètode de Sheard.
L’estereòpsia.
A la graduació obtinguda s’apliquen canvis de ± 0.50 D esfèriques i també l’equivalent esfèric,
anotar si hi ha variacions en l’agudesa visual de lluny amb la graduació original o variació de
només una línia (mínim 0.9).
Tornar a fer les mesures de binocularitat i acomodació de l’apartat anterior amb les variacions
diòptriques indicades (± 0.50 D).
8
2.4 Resultats:
2.4.1 Graduacions establiments sanitaris:
a.) 1r Òptica:
UD: 20º -0.50 -3.00
UE: 175º - 1.00 -2.25
b.) 2n Òptica:
UD: 20º -0.50 -2.75
UE: 175º - 0.75 -2.00
c.) 3r Òptica:
UD: 20º -0.50 -3.00
UE: 175º - 1.00 -1.75
d.) 4t Òptica:
UD: 20º -0.50 -3.00
UE: 175º -1.00 -2.00
e.) 5è Òptica:
UD: 20º -0.75 -3.25
UE: 170º -1.00 -2.25
Tenint en compte els valors trobats a les diferents òptiques i les justificacions que donaven al
nou estat refractiu de la pacient, obtenim que:
A la 1r òptica, la graduen amb autorefractòmetre i foròpter, petit canvi insignificatiu que
consideren no necessari el canvi de lents i li comenten una revisió en 6 mesos.
A la 2n òptica, la graduen també amb autorefractòmetre i foròpter, consideren reduir la
miopia de l’ull esquerra i posar una addició en visió propera de +1.00 D ambdós ulls.
També mesura la dominància ocular, UD.
A la 3r òptica, la graduen amb autorefractòmetre i foròpter, obtén diferències de diòptries
amb el que porta i recomanen no canvi de lents però augmentar la distància de vèrtex de
les seves ulleres per així reduir la potència.
A la 4t òptica, la graduen amb autorefractòmetre, foròpter i comproven la graduació que
porta en la seva ullera.
A la 5è òptica, la graduen amb autorefractòmetre, foròpter i també comproven la
graduació de la seva ullera i finalment proven el valor obtingut en ullera de prova.
2.4.2 Graduació que porta a les seves ulleres:
Fronto. auto. UD: 20º - 0.50 - 2.75
UE: 170º - 1.00 – 2.25
9
2.4.3 Graduació obtinguda:
GRAU CONFORT AMB LA NOVA GRADUACIÓ:
Molt satisfeta, valora amb el màxim de puntuació (5 punts) i inclús arriba a veure lletres de
l’optotip que amb les seves ulleres habituals no era capaç.
2.4.4 Mesures amb la graduació obtinguda:
PROVES BINOCULARITAT I ACOMODACIÓ AMB NOVA GRADUACIÓ:
RX: UD: 20º - 0.75 – 3.00
UE: 170º - 1.00 – 2.00
PROVES VLL PROVES VP
AV: 1.2 AV: 20/20
Fòria: Orto Fòria: 1 x’
CRN: X /10/6 ; X /10/6 CRN: X/ 18/8 ; X / 16/10
CRP: X /20/16 ; X /20/16 CRP: X /25/20 ; X/30/25
PPC: 5 /7 cm
PPA: UD:
UE:
12,75 D
12,00 D
Fl. AC: ≥ 9 cpm Fl. AC: ≥ 9 cpm
Fl. Ve: ≥ 9 cpm Fl. Ve: ≥ 9 cpm
Estereòpsia: 120”
Retinoscopia: UD: 20º - 0.75 - 2.25
UE: 170º - 1.00 – 2.00
Subjectiu: UD: 20º - 0.75 – 3.00 AV: 1.2 AV AO: 1.2
UE: 170º - 1.00 – 2.00 AV: 1.2
10
2.4.5 Mesures amb la graduació obtinguda i canvis esfèrics.
RX: UD: 20º - 0.75 – 2.50
UE: 170º - 1.00 – 1.50
+0.50 dp
PROVES VLL PROVES VP
AV: 1.0 AV: 20/20
Fòria: Orto Fòria: 1 x’
CRN: X /12/6 ; X /12/6 CRN: X/ 18/5 ; X / 16/10
CRP: X /25/16 ; X /25/18 CRP: X /30/25 ; X/25/20
PPC: 5 /7 cm
PPA: UD:
UE:
13,50 D
15,50 D
Fl. AC: ≥ 9 cpm Fl. AC: ≥ 9 cpm
Fl. Ve: ≥ 9 cpm Fl. Ve: ≥ 9 cpm
Estereòpsia: 120”
GRAU CONFORT AMB LA NOVA GRADUACIÓ:
Satisfeta, valora amb 4 punts i arriba a molt bona agudesa visual de l’optotip.
11
PROVES BINOCULARITAT I ACOMODACIÓ AMB NOVA GRADUACIÓ:
RX: UD: 20º - 0.75 – 3.50
UE: 170º - 1.00 – 2.50
-0.50 dp
PROVES VLL PROVES VP
AV: 1.5 AV: 20/20
Fòria: Orto Fòria: Orto
CRN: X /6/4 : X/10/4 CRN: X/ 14/10; X /16/10
CRP: X /20/16 ; X /16/12 CRP: >40 ; X/30/20
PPC: 5 /7 cm
PPA: UD:
UE:
10,50 D
10,50 D
Fl. AC: ≥ 9 cpm Fl. AC: ≥ 9 cpm (-) costa
Fl. Ve: ≥ 9 cpm (BN costa) Fl. Ve: ≥ 9 cpm
Estereòpsia: 120”
GRAU CONFORT AMB LA NOVA GRADUACIÓ:
Poc satisfeta, valora amb un 2 ja que no acaba anar còmoda amb la graduació nota certa
inseguretat i no aconsegueix acomodar les diòptries de més.
12
2.4.6 Mesures amb la graduació obtinguda i equivalent esfèric:
RX: UD: – 3.50
UE: -2.50
PROVES VLL PROVES VP
AV: 1.0 AV: 20/20
Fòria: Orto Fòria: Orto
CRN: x/6/4 ; x/6/4 CRN: x/10/8 ; x/12/8
CRP: x/25/20 ; x/25/20 CRP: x/18/16 ; x/25/20
PPC: 4/6 cm
PPA: UD:
UE:
15,25 D
13,25 D
Fl. AC: ≥ 9 cpm Fl. AC: ≥ 9 cpm
Fl. Ve: ≥ 9 cpm (BN costa) Fl. Ve: ≥ 9 cpm (BN costa a
4 cpm)
Estereòpsia: 120”
GRAU CONFORT AMB LA NOVA GRADUACIÓ:
Poc satisfeta, valora amb un 2 i és acceptable però no còmoda a no ser que sigui per mirar en
visió pròxima, no veu del tot nítid, definit.
13
2.4.7 Gràfiques dels resultats:
En la figura 2 es mostra la ruptura i figura 3 la recuperació de la demanda de vergències
fusionals de divergència segons les diferents variacions diòptriques en visió de lluny.
0
2
4
6
8
10
12
14
Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S
Diò
ptr
ies
pri
smàt
iqu
es
Variacions diòptriques
RESERVES FUSIONALS BASE NASAL vll
Ruptura
0
1
2
3
4
5
6
7
Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S Diò
ptr
ies
pri
smàt
iqu
es
Variacions diòptriques
RESERVES FUSIONALS BASE NASAL vll
Recuperació
Figura 2
Figura 3
14
En la figura 4 es mostra la ruptura i figura 5 la recuperació de la demanda de vergències
fusionals de divergència segons les diferents variacions diòptriques en visió de prop.
0
5
10
15
20
Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S
Diò
ptr
ies
pri
smàt
iqu
es
Variacions diòptriques
RESERVES FUSIONALS BASE NASAL vp
Ruptura
0
2
4
6
8
10
12
Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S
Diò
ptr
ies
pri
smàt
iqu
es
Variacions diòptriques
RESERVES FUSIONALS BASE NASAL vp
Recuperació
Figura 4
Figura 5
15
En la figura 6 es mostra la ruptura i figura 7 la recuperació de la demanda de vergències
fusionals de convergència segons les diferents variacions diòptriques en visió de lluny.
0
5
10
15
20
25
30
Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S
Diò
ptr
ies
pri
smàt
iqu
es
Variacions diòptriques
RESERVES FUSIONALS BASE TEMPORAL vll
Ruptura
0
5
10
15
20
25
Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S
Diò
ptr
ies
pri
smàt
iqu
es
Variacions diòptriques
RESERVES FUSIONALS BASE TEMPORAL vll
Recuperació
Figura 6
Figura 7
16
En la figura 8es mostra la ruptura i figura 9 la recuperació de la demanda de vergències
fusionals de convergència segons les diferents variacions diòptriques en visió de prop.
0
5
10
15
20
25
30
35
Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S Diò
ptr
ies
pri
smàt
iqu
es
Variacions diòptriques
RESERVES FUSIONALS BASE TEMPORAL vp
Ruptura
0
10
20
30
40
50
Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S
Diò
ptr
ies
pri
smàt
iqu
es
Variacions diòptriques
RESERVES FUSIONALS BASE TEMPORAL vp
Recuperació
Figura 8
Figura 9
17
En la figura 10 es mostra l’agudesa visual visió de lluny i figura 11 l’agudesa visual visió
segons les diferents variacions diòptriques.
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
Normal 0,5 -0,5 EQS
Agu
de
sa V
isu
al
Variacions diòptriques
AV vll
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Normal 0,5 -0,5 EQS
Agu
de
sa V
isu
al
Variacions diòptriques
AV vp
Figura 10
Figura 11
18
En la figura 12 es mostra l’amplitud d’acomodació de cada ull pel mètode de sheard.
En els resultats del punt pròxim de convergència, flexibilitat d’acomodació i vergències
tant en visió de lluny com de prop i l’estereòpsia, no s’han mostrat canvis per cada variació
diòptrica.
0
5
10
15
20
Normal 0,5 -0,5 EQS
Diò
ptr
ies
(D)
Variacions diòptriques
AMPLITUD D'ACOMODACIÓ (SHEARD)
UD UE
Figura 12
19
2.5 Discussió:
El fet de ser una mostra molt petita, només tenir la participació d’un sol estudiant, els resultats
obtinguts no es poden extrapolar. De manera que les conclusions trobades en aquest treball
només fan referència en aquesta situació en concret (una estudiant de 4t de carrera d’Òptica i
Optometria). Així que es necessitaria de més participants per poder extreure unes conclusions
i valors més específics segons un grup d’edat determinat.
A l’hora de donar una prescripció s’hauria de tenir en compte aquests paràmetres perquè
encara que d’entrada l’usuari no mostrés símptomes de disconfort visual, podria ser que amb
el pas del temps el seu sistema visual es veiés alterat, produint certs símptomes de fatiga o
incomoditat visual o inclús un augment de miopia no justificat.
Fent una valoració global dels valors obtinguts amb les diferents variacions diòptriques, en tot
moment s’observa com l’amplitud d’acomodació va variant segons si porta més o menys
graduació. Valors esperats ja que són conceptes que estan relacionats. En el cas de les fòries,
degut a què té una exofòria molt petita que inclús en ocasions és ortofòria, no es veu alterada.
En canvi, les reserves fusionals tant de convergir com divergir si que van variant amb sintonia a
l’amplitud d’acomodació i la variació de 0.50 D. Com més diòptries negatives porti, més
alterat es troba el sistema visual tant en equivalent esfèric com en augment de diòptries.
Tal i com hem vist en els resultats obtinguts, el fet d’anar hipercorregit genera que el sistema
visual hagi de fer un sobreesforç a nivell acomodatiu i binocular, causant un augment de la
demanada de reserves base temporal i disminuint les bases nasals. El sistema visual
sobrecorregit amb les negatives estarà acomodant de més. Aquest fet pot donar peu a un
augment de la miopia de manera progressiva.
Una altre opció per la qual opten molts especialistes és hipocorregir la miopia com a mètode
preventiu per a la seva progressió. Cert que fa relaxar el sistema visual i sobretot respecte a
l’acomodació i la convergència però depèn del grau d’hipocorreció pot generar un
emborronament de les imatges en visió de lluny i com a conseqüència un augment de la
miopia. Referent a aquest concepte, quan es va anar a les diferents òptiques gran part va optar
per reduir la miopia que portava a les ulleres i així en visió pròxima anar més relaxada. Aquesta
decisió va ser presa sense haver fet cap prova de binocularitat i acomodació. Segons Gwiazda
(1993) Vera, F. (2005) i Nakatsuka (2005) seria bo conèixer el retard acomodatiu ja que un
valor elevat podria ser el desencadenant de la progressió miòpica i per aquest motiu, es
20
prescriu en visió pròxima potència positiva per relaxar el sistema visual tant acomodativa com
binocularment.
A les òptiques la pacient va comentar que no veia bé l’ordinador i es fatigava molt (fet que no
era real sinó es va dir per observar quines decisions prenien els optometristes) però no van
tenir en compte el grau de confort en visió de lluny de la pacient.
En les diferents òptiques que es va anar no van variar molt la seva graduació i davant el fet de
que la pacient comentés que no veia bé de lluny i que amb l’ordinador es cansava molt, alguns
van apostar perquè fes les tasques en visió pròxima amb les ulleres antigues de menys
graduació. Un altre, que augmentes la distància de vèrtex de la seva ullera i així reduir la
potència efectiva. És cert, que gran part també van observar que ull dret necessita un -0.25 D
de més, i tot van fer servir d’inici l’autorefractòmetre i d’allà es van guiar.
2.6 Conclusions:
A nivell optomètric s’observen canvis en relació acomodació i binocularitat, encara que la
pacient no manifesta cap sensació de mal estar visual ja que té un sistema visual ben
estructurat.
Davant el fet d’anar hipocorregida o hipercorregida en excés, la pacient comentava que anava
més còmoda quan portava la graduació trobada amb el subjectiu i quan portava +0.50 D, és a
dir, anant hipocorregida.
La relació amb l’augment de diòptries o reducció, produïa canvis a nivell optomètrics. De
manera que el seus sistema visual s’altera manifestant canvis segons la teoria, fent que no hi
hagi un destructurament a nivell acomodatiu i binocular que no pugui compensar.
S’hauria de valorar quina seria la millor prescripció per tal de que el sistema visual no s’alterés
amb el pas del temps.
21
3. BIBLIOGRAFIA:
Adler, D. Millodot, M (2006). “The possible effect of undercorrection on myopic progression in
children”. Clin. Exp.Optom, 89 (5), 315-321.
Gifford (2013). Best practice myopia management. Seattle; Kate Clinical Myopia profile.
Beltrán, J. Callejas, D. (2015). “Efecto de la corrección de desórdenes de refracción ocular
sobre el rendimiento escolar: una revisión de la literatura”. Bol. Ins. Nac. Salud. 21 (10-12):
181-6.
Brien, A. Holden. Timothy, R. Fricke. David, A. Wilson, Monica Jong, Kovin, S. Naidoo, Padmaja
Sankaridurg, Tien Y. Wong, Thomas J. Naduvilath, Serge Resnikoff (2016). “Global prevalence
of myopia and high myopia and temporal trends from 2000 trough 2050”.American Academy
of Ophthalmology.123:1036-1042. ISSN:0161-6420/16.
Ciuffreda, K. Ordonez, X. (1995). “Abnormal transiet myopia in symptomatic individuals after
sustained nearwork”. Optometry anb vision science. Vol 72. (28): 103-114.
Chung, K. Mohidin, N. O’Leary, DJ. (2002). “Undercorrection of myopia enhaces rather than
inhibits myopia progression. Vision Res (42), 2555-2559.
Donders FC. (1864). “On the anomalies of accommodation and refraction of the eye”. London:
New Sydenham Society.
Duke-Elder, S. Abrams, D. (1970). “Ophthalmic optics and refraction. Pathological myopia”.
London. Kimpton, 879.
Duke-Elder, S. and Abrams, D. (1970). “ System of Ophthalmology”. Ophthalmic Optic and
refraction. Vol. V. Mosby.
French, A. Ashby, R, Morgan, I. Rose, KA. (2013). “Time outdoors and the prevention of
myopia”. Experimetal eye research. Page 58-68.
Foster, PJ. Jiang, Y. (2014). “ Epidemiology of myopia”. Eye Lond 28 (2): 202-208.
Fulk, GW. Cyert, LA. Parker, DE.( 2000). “A randomized trial of the effect of single-vision vs,
bifocal lenses on myopia progression in children with esophoria“. Optometry and Vision
Science, 77 (8), pp. 395-401.
García. S.”Prevalencia refractiva en una población mediterránea española”. GIO.
BIBLIOGRAFIA
22
Giles GH. (1965). “The principles and practice of refraction. 2nd ed. London. Hammond,
Hammond and Co, p.234.
Gwiazda, JE., Hyman, L., Hussein, M.,Everett, D., Norton, T. T., Kurtz, D., Leske, M. C., Manny,
R., Marsh‐Tootle, W. and Scheiman, M. (2003). “ A randomized clinical trial of progressive
addition lenses versus single vision lenses on the progression of myopia in children”. Invest.
Ophthalmol. Vis. Sci. 44, 1492–1500.
Gwiazda, J. Hyman, L. Norton, T. Hussein, ME. Marsh‐Tootle, W. Manny, R, Wang,
Y. and Everett, D. (2004). “ Accommodation and related risk factors associated with myopia
progression and their interaction with treatment in COMET children”. Invest. Ophthalmol. Vis.
Sci. 45, 2143–2151.
Gwiazda, J. Bauter, J. Held, R. (2005). “Myopic children show insufficient accomodative
response to blur”. Investigative Ophthalmology and Visual Science, 34 (3). 690-694.
Gwaiazda, J. Thorn, F. Held, R. “Accommodation, accommodative convergence and response
AC/A ratios before and at the onset of myopia in children”. Optometry and vision science. Vol
82. No.4.
Harb, E. Thorn, F. Troilo, D. (2006). “Characteristics of accommodative behavior during
sustained reading in emmetropes and myopes”. The new England College of Optometry, 424.
“Intervenciones para ralentizar la progresión de miopía en niños”. Resultado de meta-análisis.
Gaceta De Optometría y Óptica Oftálmica. ISSN 2173-9366, Nº 514. 2016. 68-74.
Jackson E. (1931). “The control of myopia”. Am J Ophthalmol (14) 719-725.
Lam, D. Chew, SJ. Lau, J. Fan, D. (2002). “Epidemiology of school myopia in Hong Kong:
Prevalence, incidence and risk factors analysis”. Health services research committe.
Megaw PL, Boelen MG, Morgan IG, Boelen MK. (2006). “Diurnal patterns of dopamine release
in chicken retina”. Neurochem Int. 48 (1):17–23.
Millán, DL, Ramírez, LR (2001). “ Frequencia de hipercorrecion en pacientes miopes”. Essilor ,
ver mejor el mundo.
Mutti, DO. Hayes, JR. Mitchell, GL. Jones, LA. Moeschberger, ML. Cotter, SA. Kleinstein, RN.
Manny, RE. Twelker, JD and Zadnik, K. for the CLEERE Study Gruop. (2007). “Refractive error,
23
axial length, and relative peripheral refractive error before and after the onset of myopia”.
Invest Ophthalmol Vis Sci. 48 (6): 2510-2519.
Micó, RM. (2011)“Optometria: principios básicos y apliación clínica”. Elsavier España 17: 3-7,
40-45, 325-327. LLIBRE!!!
Nakatsuka, C. Hasebe, S. Nonaka, F. Ohtsuki, H. (2005). “Accommodative lag under habitual
seeing conditions”. Comparison between myopic and emmetropic children. Japanese Journal
of Ophthalmology, 49. 189-194.
Nickets, S. Hopf,S. Pfeiffer,N. Schuster, Ak. (2019). “Myopia is associated with education”.
Results from NHANES 1999-2008. PloS ONE 14 (1): e0211196.
Optometria; principios básicos y aplicación clínica- Robert Montés Micó. Elsavier España 17.
Capítols: 1 (3-7) ,3 (40-45) i 15 (325-329).
Rey- Rodriguez, V. Álvarez, Cr. Moreno, J. (2017). “Prevalencia y factores asociados a miopía en
jóvenes”.Revista Mexicana de Oftalmología. 91 (5):223-228.
Rollet M. (1935). “Is full correction of value in checking the progress of myopia?” Arch
Ophthalmol (14) 464-472.
Rose, KA. Morgan, IG. Ip, J. Kifley, A. Huynh, S. Smith, W. et al. (2008). “Outdoor activity
reduces the prevalence of myopia in children”. Ophthalmology;115 (8):1279–1285.
Rosenfield, M. Gilmartin, B. (1987). “Myopia and nearwork”. Butterworth Heinemann.
Saw, SM., Katz, J., Schein, O. D., Chew, S. J. and Chan, T. K. (1996). “ Epidemiology of
myopia”. Epidemiol. Rev. 18, 175–187.
Saw, SM., Hong, R. Z., Zhang, M. Z., Fu, Z. F., Ye, M., Tan, D. and Chew, S. J. (2001). “Near‐work
activity and myopia in rural and urban schoolchildren in China”. Pediatr. Ophthalmol.
Strabismus 38, 149–155.
Saw SM, Chua WH, Hong CY, Wu HM, Chan WY, Chia KS, et al.( 2002). ”Nearwork in early-onset
myopia”. Invest Ophthalmol Vis Sci. 43 (2):332–339.
Saw SM, Gazzard G, Shih-Yen EC, Chua WH. (2005).”Myopia and associated pathological
complications”. Ophthalmic Physiol Opt. 25:381–91.
24
Sherwin, Jc. Reacher, Mh. Keogh, Rh, Khawaja, Ap, Mackey, Da. Foster, Pj. (2012). “The
association between time spent outdoors and myopia in children and adolescents: a
systematix review and meta-analysis”. Ophthalmolgy: 119 (10): 2141-51.
Smith, EL. Hung, LF. Huang, J. (2012). “Protective effects of high ambient lighting on the
development of form-deprivation myopia in rhesus monkeys”. Invest Ophthalmol Vis
Sci .53:421–428.
Sreenivasan, V. Irving, E. Bobier, W. (2012). “Effects of heterophoria type and myopia on
accommodative and vergence responses during sustained near activity in children”. School of
Optometry, University of Waterloo, Ontario, Canada. 57: 9-17
Vera Diaz, F. A. Gwiazda, J. Thorn, F & Held, R. (2004). “Increased accommodations following
adaptation to imagr blur in myopes”. Journsl of Vision, 4 (12), 1111-1119.
Villena, R. Ruiz, A. “Caso clínico: Ortoqueratologia y control de miopia en un niño de 10 años”.
Universidad Europea Madrid.
Walline JJ, Jones LA, Mutti DO, Zadnik K. (2004). “A randomized trial of the effects of rigid
contact lenses on myopia progression”. Arch Ophthalmol. 122:1760–6
Walline JJ, Jones LA, Sinnott L, Manny RE, Gaume A, Rah MJ, Chitkara M, Lyons S. (2008). “A
randomized trial of the effect of soft contact lenses on myopia progression in children”. Invest
Ophthalmol Vis Sci. 8;49:4702–6.
Walker, T. Mutti, D. (2002). “The effect of accommosation on ocular shape”. Optometry and
vision science. Vol. 79. No 7.
Winawer, J. Zhu, X. Choi, J. Wallman, J (2004).“Ocular compensation for altermating myopia
and hyperopic defocus”. Department of biology, NY. 45: 1667-1677
Wolffsohn, JS. Gilmartin, B. Li, RW. Edwards, MH. Chat, SW. Lew, Jk, et al. (2003). “Nearwork-
induced transient myopia in preadolescent Hong-Kong Chinease”. Investigative Ophthalmology
Visual Science. 44, 2284-2289.