INFORME ANUAL A LA COMUNITAT EDUCATIVA
CURS 2013-14
Setembre 2014
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 2
La Federació d’Associacions de Directors i Directores d’Educació Secundària de les Illes
Balears (FADESIB), està constituïda per les associacions següents:
ADESMA (Associació de Directors i Directores d’Educació Secundària de Mallorca)
ADESME (Associació de Directors i Directores d’Educació Secundària de Menorca)
ADESPI (Associació de Directors i Directores d’Educació Secundària d’Eivissa i
Formentera)
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 3
Propòsit de l’estudi........................................................................................................................5
Àmbits............................................................................................................................................5
Recollida de dades.........................................................................................................................6
Centres participants per Illes.................................................................................................6
Centres participants segons el nombre de professors ..........................................................6
Centres participants segons el nombre d’alumnes ...............................................................7
Resultats i anàlisi ...........................................................................................................................8
Infraestructures .........................................................................................................................8
Antiguitat dels centres...........................................................................................................8
Estat general del centre.........................................................................................................8
Estat de les cobertes..............................................................................................................9
Estat de la instal·lació elèctrica .............................................................................................9
Estat del sistema contraincendis: ..........................................................................................9
Estat de les finestres i persianes..........................................................................................10
Estat de les parets exteriors ................................................................................................10
Estat del trespol...................................................................................................................10
Estat dels equipaments informàtics ....................................................................................11
Estat dels tallers i laboratoris ..............................................................................................11
Estat de la pintura de les aules, zones comunes i administració ........................................11
Estat de les instal·lacions esportives ...................................................................................12
Estat del pati d’esplai...........................................................................................................12
Estat de les zones enjardinades...........................................................................................12
Existència de deficiències estructurals que poden afectar la seguretat de les persones ...13
Recursos...................................................................................................................................14
Ítems de qualitat educativa.....................................................................................................17
Alumnat NESE a 1r d’ESO.....................................................................................................17
Alumnat NESE a 2n d’ESO....................................................................................................17
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 4
Alumnat NESE a 3r d’ESO.....................................................................................................18
Alumnat NESE a 4t d’ESO.....................................................................................................18
Alumnat NESE que promociona al mes de juny ..................................................................18
Alumnat repetidor que promociona al mes de juny ...........................................................19
Ràtios ...................................................................................................................................20
Ràtio alumnes/professor .................................................................................................20
Ràtio alumnes/grups per a cada nivell ............................................................................20
Aplicació del TIL .......................................................................................................................22
Matèries impartides en anglès ............................................................................................22
Resultats de les matèries impartides en anglès ..................................................................22
Formació en metodologia AICLE del professorat que imparteix matèries no lingüístiques
en anglès..............................................................................................................................23
Aplicació dels principis bàsics de la metodologia AICLE a la impartició de matèries en
anglès...................................................................................................................................23
Tipus i idioma i procedència (internet, editorials, elaboració pròpia,...) dels materials
didàctics emprats en les matèries no lingüístiques impartides en anglès ..........................24
Valoració del suport rebut per part de la conselleria (equip ATLES)...................................24
Formació permanent del professorat......................................................................................26
Centres amb projecte de direcció aprovat pel consell escolar ...............................................27
Relacions amb la Conselleria i altres qüestions.......................................................................28
Conclusions..................................................................................................................................35
Infraestructures ...................................................................................................................35
Recursos humans i materials ...............................................................................................35
Ítems de qualitat educativa .................................................................................................36
Formació permanent del professorat..................................................................................37
Aplicació TIL .........................................................................................................................38
Interpretació de les respostes a l’apartat “Relacions amb la Conselleria i altres qüestions”
.............................................................................................................................................38
Annex: Preguntes del qüestionari ...........................................................................................42
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 5
Propòsit de l’estudi
Aquest estudi té com a propòsit elaborar un informe de l’estat de la qüestió educativa
que permeti fer un radiografia de la situació dels centres públics d’educació secundària
de les Illes Balears des de diversos punts de vista.
S’elabora a partir de la informació objectiva i de les valoracions subjectives
proporcionades pels equips directius al mes de juliol, un cop finalitzat el curs. De
caràcter anual, té la intenció de d’oferir informació fiable i contrastable a la comunitat
educativa i contribuir a fer de FADESIB (Federació d’Associacions de Directors
d’Educació Secundària de les Illes Balears) un referent professional ineludible en
l’anàlisi de la situació educativa en el nivell de l’educació secundària a les Illes Balears.
L’informe abasta diferents àmbits: infraestructures, recursos, TIL (Tractament Integrat
de llengües), formació, ítems de qualitat educativa (ràtios, atenció a la diversitat, plans
contra el fracàs escolar, repetidors, alumnat NESE, ...), relacions amb la conselleria,
etc.
Àmbits ● Infraestructures
● Resultats acadèmics
● Aplicació del TIL
● Recursos:
o Humans (dotació, estabilitat de les plantilles,...)
o Econòmics
o Altres (PROA, ALTER, atenció diversitat, seccions europees,...)
● Ítems de qualitat educativa (ràtios, atenció a la diversitat, plans contra el fracàs
escolar, percentatge d’alumnat NESE i repetidor, percentatge d’aquests que
promociona, ...)
● Formació del professorat (participació en la formació en centres, incidència de
la formació permanent del professorat,...)
● Relacions amb la Conselleria
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 6
Recollida de dades
Les dades s’han obtingut a partir de les respostes a l’enquesta enviada als directors i
directores de centres de secundària de les Illes Balears i també a partir de dades de la
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte.
Han respost l’enquesta els directors i directores de 54 centres públics de secundària
d’un total de 68, que representen el 79,4% dels centres públics que imparteixen
aquests ensenyaments. D’aquests 41 es troben emplaçats a Mallorca, 8 a Eivissa i
Formentera i 5 a Menorca. En els centres que han facilitat les dades hi havia
matriculats un total de 37.314 alumnes d’ESO i Batxillerat en el curs escolar 2013-14.
Nombre total de centres participants: 54 (el que representa un 79,4% del total de
centres públics de secundària de les Illes Balears)
Centres participants per Illes
Centres participants segons el nombre de professors
Nombre total de professors: 3.558
9%
15%
76%
Mallorca
Menorca
Pitiüses
Illa Nre. de centres
Mallorca 41
Menorca 5
Eivissa i Formentera 8
22%
37%
30%
7%4%
<25
25 a 50
51 a 75
76 a 100
>100
Nre. de professors Nre. de centres
<25 2
25 a 50 12
51 a 75 20
76 a 100 16
>100 4
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 7
Centres participants segons el nombre d’alumnes
Nombre total d’alumnes: 37.314
26%
55%
9% 4% 6%
<200
201 a 500
501 a 1000
1001 a 1500
>1500
Nre. d’alumnes Nre. de centres
<200 3
201 a 500 14
501 a 1000 30
1001 a 1500 5
>1500 2
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 8
Resultats i anàlisi
Infraestructures
Antiguitat dels centres
Més de la meitat dels centres (53%) tenen una antiguitat superior als 20 anys, el que
significa que s’enfronten a necessitats creixents de manteniment de les instal·lacions,
en un context de profundes retallades pressupostàries.
Estat general del centre1
Només un 30% dels centres tenen un estat general qualificat de “bo”, mentre el 19%
és qualificat de “dolent” per la direcció del centre, el que significa que s’hi hauria de
dur a terme una inversió significativa de forma immediata o en un termini màxim d’un
any.
1 Bo: està en bones condicions d’ús i no ens plantejam haver de realitzar cap despesa significativa més
enllà de les despeses ordinàries de manteniment en els propers anys
Regular: si bé no és una necessitat immediata caldrà fer una inversió significativa en manteniment o restauració en els propers 5 anys
Dolent: és requereix dur a terme una inversió significativa de forma immediata o en un termini màxim d’un any
13%
30%
19%
34%
4%
De 1 a 5 anys
De 6 a 10 anys
De 11 a 20 anys
De 21 a 30 anys
Mes de 30 anys
Antiguitat Nre. de centres
De 1 a 5 anys 2
De 6 a 10 anys 7
De 11 a 20 anys 16
De 21 a 30 anys 10
Més de 30 anys 22
51%
19%30%
Bo
Regular
Dolent
Estat general del
centre
Nre. de centres
Bo 16
Regular 28
Dolent 10
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 9
Estat de les cobertes
Estat de la instal·lació elèctrica
Estat del sistema contraincendis:
Crida l’atenció que un 9% dels centres qualifiquin l’estat del sistema contraincendis com a
“dolent”.
28%
28%
44%
Bo
Regular
Dolent
Estat de les
cobertes
Nre. de centres
Bo 24
Regular 15
Dolent 15
35%
17%
48%
Bo
Regular
Dolent
Estat instal·lació
elèctrica
Nre. de centres
Bo 26
Regular 19
Dolent 9
26%
9%
65%
Bo
Regular
Dolent
Estat del sistema
contraincendis
Nre. de centres
Bo 35
Regular 14
Dolent 5
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 10
Estat de les finestres i persianes
Estat de les parets exteriors
Estat del trespol
52%
24%24%
Bo
Regular
Dolent
Estat de finestres i
persianes
Nre. de centres
Bo 13
Regular 28
Dolent 13
41%
15%
44%
Bo
Regular
Dolent
Estat de les parets
exteriors
Nre. de centres
Bo 24
Regular 22
Dolent 8
41%
4%
55%
Bo
Regular
Dolent
Estat del
trespol
Nre. de centres
Bo 30
Regular 22
Dolent 2
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 11
Estat dels equipaments informàtics
Estat dels tallers i laboratoris
Estat de la pintura de les aules, zones comunes i administració
39%
26%
35%
Bo
Regular
Dolent
Estat equipaments
informàtics
Nre. de centres
Bo 19
Regular 21
Dolent 14
35%
19%2%
44%
Bo
Regular
Dolent
No en te
Estat dels tallers i laboratoris
Nre. de centres
Bo 24
Regular 19
Dolent 10
No en té 1
35%
20%
45%
Bo
Regular
Dolent
Estat de la pintura
interior
Nre. de centres
Bo 24
Regular 19
Dolent 11
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 12
Estat de les instal·lacions esportives
Estat del pati d’esplai
Estat de les zones enjardinades
31%
28%
4%
37%
Bo
Regular
Dolent
No en te/NC
Estat instal·lacions esportives
Nre. de centres
Bo 20
Regular 17
Dolent 15
No en té 2
20%
30%
6%
44%
Bo
Regular
Dolent
No en te/NC
Estat del pati d’esplai
Nre. de centres
Bo 24
Regular 11
Dolent 16
No en té 3
31%
15%
54%
Bo
Regular
Dolent
Estat de les zones
ajardinades
Nre. de centres
Bo 29
Regular 17
Dolent 8
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 13
Existència de deficiències estructurals que poden afectar la seguretat de les persones
És especialment significatiu i preocupant que en 17 centres (31,5% de les respostes,
és a dir, gairebé un terç) el director respongui “Sí” a aquesta qüestió.
La quantificació aproximada (estimació) del cost de reparació de totes les infraestruc-
tures l’estat de les quals s’ha qualificat com a “Dolent” i que requeririen un intervenció
amb caràcter immediat és de 2.220.000 €
31%
4%
65%
No
Sí
NC
Deficiències que
poden afectar la
seguretat
Nº de centres
No 35
Sí 17
NC 2
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 14
Recursos
El percentatge de professorat amb plaça definitiva durant el curs 2013-14 (i que no es
troben en comissió de serveis fora del centre) és:
El percentatge de professorat nou al centre durant el curs 2013-14 ha estat del:
Nombre d'hores perdudes de docència per la no substitució immediata de les baixes
de llarga durada per part de la conselleria: 11.291 h, que equivalen aproximadament a
2.823 jornades o dies de classe del professorat:
3.558
11.291
2.823
0 2000 4000 6000 8000 10000 12000
Professors
Hores perdudes
Dies perduts
9%
52%
28%11%
<30%
31 a 50%
51 a 70%
>70%
% professorat amb plaça definitiva
Nre. de centres
<30% 6
31 a 50% 5
51 a 70% 28
>70% 15
30%46%
7%17%
<10%
11 a 20%
21 a 40%
>40%
% professorat nou Nre. de centres
<10% 9
11 a 20% 16
21 a 40% 25
>40% 4
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 15
Àmbits en què el centre ha experimentat una disminució de recursos i/o programes
educatius (els 3 darrers cursos):
Àmbit
Nre. de
centres Percentatge
sobre total
A cap àmbit 1 2%
Econòmics 40 74%
Professorat 43 80%
Programa de diversificació 6 11%
Programa PROA 20 37%
Programa ALTER 6 11%
Seccions europees 10 19%
Cicles formatius 4 7%
PQPI 4 7%
Personal ADE 6 11%
Personal administratiu 12 22%
Personal de neteja 26 48%
Policia tutor 1 2%
Transport 5 9%
Ajuda per llibres 12 22%
Altres (conserge, personal de suport, British, guarda seguretat,...) 7 13%
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 16
Especialment destacables i ja conegudes les disminucions de recursos econòmics (74%
dels centres) i de professorat (80%), però també del personal de neteja (48%) dels
centres o dels diversos programes de igualtat d’oportunitats (PROA, ALTER, Diversi-
ficació, ajudes per llibres, etc.) o d’aprenentatge de llengües estrangeres com les
seccions europees.
Disminució de recursos en els 3 darrers anys
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%
A cap àrea
Econòmics
Professorat
Programa de diversificació
Programa PROA
Programa ALTER
Secc ions europees
Cicles formatius
PQPI
Personal ADE
Personal administrat iu
Personal de neteja
Policia tutor
Transport
Ajuda per llibres
Altres
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 17
Ítems de qualitat educativa
Alumnat NESE a 1r d’ESO
Destaca el fet que en un 40% de centres se superi el 30% d’alumnes amb necessitats
específiques de suport educatiu (NESE), enfront d’un 19% de mitjana a les Illes
Balears, segons dades oficials. Aquestes dades confirmen que la gran majoria de
l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge o de tipus socioeconòmic es concentra als
centres públics. Només un 27% dels IES públics de la mostra tenen un percentatge
d’alumnat NESE igual o inferior al 20%.
Alumnat NESE a 2n d’ESO
Destaca el fet que en un 30% de centres se superi el 30% d’alumnes amb necessitats
específiques de suport educatiu (NESE) en aquest nivell, enfront d’un 19% de mitjana a
les Illes Balears.
16%
15%
18%
40%
11%
<15%
16 a 20%
21 a 25%
26 a 30%
>30%
% alumnat NESE Nre. de centres
<15% 7
16 a 20% 10
21 a 25% 9
26 a 30% 11
>30% 25
21%
18%
11%
30%
20%
<15%
16 a 20%
21 a 25%
26 a 30%
>30%
% alumnat NESE Nre. de centres
<15% 11
16 a 20% 12
21 a 25% 10
26 a 30% 6
>30% 17
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 18
Alumnat NESE a 3r d’ESO
Alumnat NESE a 4t d’ESO
Es constata que a mesura que es puja en el nivell educatiu disminueix la proporció
d’alumnat NESE, que possiblement “es queda pel camí”.
Alumnat NESE que promociona al mes de juny2
2 Sense incloure els que promocionen per haver repetit
23%
27%
4%12%
34%
<15%
16 a 20%
21 a 25%
26 a 30%
>30%
% alumnat NESE Nre. de centres
<15% 18
16 a 20% 12
21 a 25% 14
26 a 30% 2
>30% 6
28%
14% 0%
2%
56%
<15%
16 a 20%
21 a 25%
26 a 30%
>30%
% alumnat NESE Nre. de centres
<15% 24
16 a 20% 12
21 a 25% 16
26 a 30% 0
>30% 1
26%
33%
26% 15%
<20%
21 a 30%
31 a 50%
>50%
% alumnat NESE que promociona al
mes de juny
Nre. de centres
<20% 7
21 a 30% 12
31 a 50% 15
>50% 12
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 19
Aquestes dades confirmen que La majoria d’alumnes NESE no aconsegueix completar
amb èxit l’ESO per la via ordinària.
Crida l’atenció la baixada sobretot a partir de 3r d’ESO del nombre de centres amb un
percentatge d’alumnes NESE elevat (més del 25%): 36 a primer d'ESO, 24 a segon, 8 a
tercer i 1 a quart. Això podria fer pensar que surten del sistema, la qual cosa no
sempre és així. Cal tenir en compte, però, que molts d’aquests alumnes abandonen
l’ESO perquè han aprovat una prova d’accés a un Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM)
o (en el cas dels NESE) per accedir a un taller ocupacional, i que fins ara l’accés a un
Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) els podia conduir a la consecució
del títol de Graduat en ESO.
Alumnat repetidor que promociona al mes de juny3
S’ha de destacar que només en un 16% dels centres se supera el 50% de promoció al
curs següent de l’alumnat repetidor, que segons dades oficials suposa el 12% de
l’alumnat de l’etapa d’ESO i el 20% a Batxillerat en el conjunt d eles Illes Balears.
Aquest fet evidencia que la repetició de curs és un greu problema del nostre sistema
educatiu i que resulta ineficaç per donar una resposta adequada a les necessitats de
l’alumnat
3 Sense incloure els que promocionen per haver repetit
16%
31%
16%
37%
<20%
21 a 30%
31 a 50%
>50%
% alumnat repetidor que promociona al mes de juny
Nre. de centres
<20% 17
21 a 30% 7
31 a 50% 14
>50% 7
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 20
Ràtios
Ràtio alumnes/professor
La ràtio alumnes/professor se situa en el 10,5 enfront del 9,7 del conjunt de l’estat
espanyol per al nivell d’educació secundària al curs 2012-13, segons les darreres dades
disponibles del MECD4.
Ràtio alumnes/grups per a cada nivell
1r ESO
2n ESO
4 Font: “Sistema estatal de indicadores de la educación 2014”. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. http://www.mecd.gob.es/dctm/inee/indicadores-educativos/seie-2014/seie2014-libro-
completo-4062014-f.pdf?documentId=0901e72b8197c344
69%
2%
29%
Menys
de 25
Entre
25 i 30
Més
de 30
Alumnes per grup Nre. de centres
Menys de 25 15
Entre 25 i 30 36
Més de 30 1
70%
6%
24%
Menys
de 25
Entre
25 i 30
Més
de 30
Alumnes per grup Nre. de centres
Menys de 25 12
Entre 25 i 30 36
Més de 30 3
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 21
3r ESO
4t ESO
S’observa com en tots els nivells una gran majoria de centres tenen ràtios compreses
entre els 25 i 30 alumnes per grup, mentre que segons dades oficials del MECD5 la
mitjana espanyola se situava al curs 2011-12 (darrer del que es tenen dades) en els
24,1 alumnes per grup ens els centres públics, i per al conjunt de països de l’OCDE en
els 23,3 alumnes per grup.
En alguns centres (el 8% del total en el curs de 4t d’ESO) se superen els 30 alumnes
per grup de mitjana.
5 Font: “Sistema estatal de indicadores de la educación 2014”. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. http://www.mecd.gob.es/dctm/inee/indicadores-educativos/seie-2014/seie2014-libro-
completo-4062014-f.pdf?documentId=0901e72b8197c344
58%
4%
38%
Menys
de 25
Entre
25 i 30
Més
de 30
Alumnes per grup Nre. de centres
Menys de 25 20
Entre 25 i 30 30
Més de 30 2
65%
8%
27%
Menys
de 25
Entre
25 i 30
Més
de 30
Alumnes per grup Nre. de centres
Menys de 25 13
Entre 25 i 30 32
Més de 30 4
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 22
Aplicació del TIL
Matèries impartides en anglès
10
45 6
14
9
15
0
5
10
15
Ciències
Naturals
Ciències
Socials
Educació
física
Matemàtiques Música Optativa no
lingüística
Plàstica
Quines matèries es fan en anglès
Resultats de les matèries impartides en anglès
MATÈRIA Variació % aprovats
conjunt Illes Balears
respecte juny curs
anterior
Variació % aprovats
matèria impartida en
anglès respecte juny
curs anterior
Variació % aprovats
matèria impartida en
anglès respecte 1ª
avaluació curs anterior
Matemàtiques -0.9 punt -2,0 punts -0,3 punts
C. Naturals -1.3 punts -1,5 punts -12,9 punts
C. Socials -1.0 punt -10,6 punts -20,9 punts
Ed. Plàstica +0.8 punt -3,0 punts -4,8 punts
Ed. Física 0.0 punts -0,8 punts -8,9 punts
Música -1.0 punt -6,6 punts -17,6 punts
S’observa com en tots els casos en què la matèria s’ha impartit en llengua estrangera la
variació és sempre negativa en relació amb els resultats del curs anterior i també en relació
amb la variació mitjana en el conjunt de les Illes Balears.
La variació positiva entre els resultats de la primera avaluació i els obtinguts al final del curs
2013-14, s’explica en molts casos, segons les informacions rebudes de les direccions dels
centres, per l’esforç realitzat pel professorat per no perjudicar excessivament l’alumnat, ja
sigui alentint les explicacions, rebaixant contingut o repetint les explicacions en català o
castellà. En alguns casos els centres han establert reforços específics o desdoblaments en
detriment d’altres matèries, ja que en la majoria de casos ho han hagut de fer amb els recursos
ordinaris del centre.
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 23
Formació en metodologia AICLE del professorat que imparteix matèries no lingüísti-
ques en anglès
Formació en metodologia AICLE del professorat que imparteix
matèries no lingüístiques en anglès
49%
36%
15%
No ha rebut formació enmetodologia AICLE
Havia rebut formacióanteriorment
Ha rebut formació durant elcurs
És remarcable el fet que gairebé la meitat del professorat (49%) que imparteix
matèries no lingüístiques en anglès no ha rebut formació en metodologia AICLE.
Aplicació dels principis bàsics de la metodologia AICLE a la impartició de matèries en
anglès
Aplicació dels principis bàsics de la metodologia AICLE en la
impartició de matèries en anglès
41%
59%
No han aplicat principis bàsicsmetodologia AICLE
Sí han aplicat principis bàsicsmetodologia AICLE
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 24
Tipus i idioma i procedència (internet, editorials, elaboració pròpia,...) dels materials
didàctics emprats en les matèries no lingüístiques impartides en anglès
Procedència dels materials didàctics utilitzats
71%
16%
3%10%
Elaboració pròpia
Editorials
Internet
Altres
Valoració del suport rebut per part de la conselleria (equip ATLES)
Es va demanar als directors dels centres que valorasin d’1 a 5 el suport rebut per part
de l’equip ATLES de la Conselleria d’Educació pel que fa a les consultes formulades en
relació amb l’aplicació del TIL.
La valoració mitjana del suport rebut és tan sols de 1,8 punts sobre un màxim de 5.
destaca l’elevat nombre de centres (gairebé la meitat) que qualifiquen aquest suport
amb un “1”, és a dir la nota mínima.
Pel que fa a la dotació de recursos addicionals per a l’aplicació del projecte de TIL, els
directors manifesten, en una proporció significativa, haver sol·licitat recursos
addicionals per a l’aplicació del projecte de TIL (31%), consistents bàsicament en
professorat de suport, auxiliar de conversa o professorat de l’àrea a impartir en llengua
33%
9%7%
2%
49%
1
2
3
4
5
Valoració Nre. de centres
1 22
2 15
3 4
4 3
5 1
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 25
estrangera davant la manca de professorat, però aquestes peticions han obtingut
resposta positiva en menys de la meitat del casos (45%), i per tant podem afirmar que
no s’ha complert el compromís de l’administració de dotar els centres amb els recursos
addicionals que calguessin.
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 26
Formació permanent del professorat
En aquest apartat es va demanar a les direccions dels centres exclusivament per les
activitats de formació permanent del professorat desenvolupades en els propis centres
i adaptades a les necessitats dels mateixos i del seu alumnat.
En només 24 dels 54 centres (44%) s’han realitzat activitats de formació permanent del
professorat, que han versat majoritàriament sobre qüestions relacionades amb
formació en TIC i gestió d'aula, aprenentatge cooperatiu, utilització de les pissarres
digitals, entorn de formació virtual Moodle i projecte UCMA (Ús de continguts
multimèdia a l'aula) i amb la millora de la convivència (pràctiques restauratives,
mediació escolar, etc.).
En aquestes activitats de formació han participat 472 professors d’un total de 3.558
(13,2%).
56%
44%Si No
Centres que han
realitzat activitats
de formació del
professorat
Nre. de centres
Sí 24
No 30
87%
13% Si
No
Professorat en
activitats de
formació en
centres
Nre. de professors
Sí 472
No 3086
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 27
Pel que fa a la valoració que fan els directors sobre la incidència de la formació
permanent del professorat en la millora de les pràctiques educatives al centre dona un
resultat de 3,2 sobre 5, valoració que podem qualificar de discreta.
Centres amb projecte de direcció aprovat pel consell escolar
19%
6%
75%
Si
No
NC
Centres amb
projecte de
direcció aprovat
Nre. de centres
Si 41
No 10
NC 3
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 28
Relacions amb la Conselleria i altres qüestions
Valoració que fan els directors dels següents aspectes indicant el seu grau d’acord o
desacord amb les següents afirmacions (1=gens; 2=poc; 3= bastant; 4=molt):
Els recursos humans disponibles són, en general, adequats a les necessitats del centre:
0
5
10
15
20
25
30
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
4 7,4%
Poc 26 48,1%
Bastant 23 42,6%
Molt
d’acord
1 1,9%
Els recursos econòmics disponibles són, en general, adequats a les necessitats del
centre:
0
5
10
15
20
25
30
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
6 11,1%
Poc 30 55,6%
Bastant 16 29,6%
Molt
d’acord
2 3,7%
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 29
Els recursos per atendre la diversitat disponibles són, en general, adequats a les
necessitats del centre:
0
5
10
15
20
25
30
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
11 20,8%
Poc 26 49,1%
Bastant 14 26,4%
Molt
d’acord
2 3,8%
L’estabilitat de la plantilla és l’adequada:
0
5
10
15
20
25
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
6 11,1%
Poc 14 25,9%
Bastant 24 44,4%
Molt
d’acord
10 18,5%
Les demandes a la conselleria són, en general, ateses amb celeritat:
0
5
10
15
20
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
20 37,7%
Poc 20 37,7%
Bastant 12 22,6%
Molt
d’acord
1 1,9%
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 30
Les consultes a l’inspector/a són, en general, ateses amb celeritat:
0
5
10
15
20
25
30
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
2 3,7%
Poc 7 13,0%
Bastant 27 50,0%
Molt
d’acord
18 33,3%
Les intervencions d’inspecció han versat, majoritàriament, sobre qüestions pedagò-
giques i organitzatives:
0
5
10
15
20
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
11 21,2%
Poc 18 34,6%
Bastant 17 32,7%
Molt
d’acord
6 11,5%
Les intervencions d’inspecció han versat, majoritàriament, sobre qüestions relacio-
nades amb el control burocràtic:
0
5
10
15
20
25
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
7 13,0%
Poc 21 38,9%
Bastant 20 37,0%
Molt
d’acord
6 11,1%
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 31
Les intervencions d’inspecció han versat, majoritàriament, sobre el compliment del TIL:
0
5
10
15
20
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
4 7,5%
Poc 12 22,6%
Bastant 17 32,1%
Molt
d’acord
20 37,7%
El grau d’autonomia de centre efectiva (pedagògica, organitzativa i de gestió) permet
que s’adeqüi a la seva realitat i ofereixi un millor servei a la societat:
0
5
10
15
20
25
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
13 25,0%
Poc 25 48,1%
Bastant 10 19,2%
Molt
d’acord
4 7,7%
Els terminis amb què es publiquen les ordres i instruccions són suficients per a complir
amb les tasques encomanades:
0
10
20
30
40
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
39 73,6%
Poc 13 24,5%
Bastant 1 1,9%
Molt
d’acord
0 0,0%
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 32
S’adopten mesures adequades per lluitar contra el fracàs escolar:
0
5
10
15
20
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
19 35,8%
Poc 15 28,3%
Bastant 18 34,0%
Molt
d’acord
1 1,9%
Al centre hi ha un bon clima de treball i d’estudi:
0
10
20
30
40
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
1 1,9%
Poc 4 7,4%
Bastant 40 74,1%
Molt
d’acord
9 16,7%
Al centre hi ha un bon clima de convivència:
0
5
10
15
20
25
30
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
0 0,0%
Poc 6 11,5%
Bastant 26 50,0%
Molt
d’acord
20 38,5%
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 33
Al centre es duen a terme activitats i projectes d’innovació pedagògica:
0
5
10
15
20
25
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
6 11,1%
Poc 20 37,0%
Bastant 23 42,6%
Molt
d’acord
5 9,3%
La coordinació de tots els recursos comunitaris: centres educatius (primària, secun-
dària, adults,...), serveis socials, institucions de benestar social, etc., és adequada i
s’ajusta a les necessitats socioeducatives de la zona d’influència del centre (barriada,
poble, etc.):
0
10
20
30
40
Gens Poc Bastant Molt
Gens
d’acord
3 5,7%
Poc 11 20,8%
Bastant 33 62,3%
Molt
d’acord
6 11,3%
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 34
Valoració de l’1 al 10 la gestió del curs 2013-14 dels actuals responsables de la Conse-
lleria d’Educació:
0
5
10
15
20
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
1 18 36,7%
2 13 26,5%
3 14 28,6%
4 4 8,2%
5 0 0,0%
6 0 0,0%
7 0 0,0%
8 0 0,0%
9 0 0,0%
10 0 0,0%
La valoració mitjana és de 2,1 sobre 10.
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 35
Conclusions
Infraestructures
● Des del punt de vista de les infraestructures, estan els centres en òptimes
condicions?
o Més de la meitat dels centres (53%) tenen una antiguitat superior als 20
anys, el que significa que s’enfronten a necessitats creixents de manteniment
de les instal·lacions en un context de profundes retallades pressupostàries.
o Només un 30% dels centres tenen un estat general qualificat de “bo”, i el
19% és qualificat de “dolent” per la direcció del centre, el que significa que és
requereix dur a terme una inversió significativa de forma immediata o en un
termini màxim d’un any.
o Crida especialment l’atenció que un 9% de les direccions centres
qualifiquin l’estat del sistema contraincendis com a “dolent”.
o En el mateix sentit, és especialment significatiu i preocupant que en 17
centres (31,5% de les respostes, gairebé un terç dels centres) el director
respongui “Sí” a la qüestió sobre l’existència de deficiències
estructurals que poden afectar la seguretat de les persones.
Recursos humans i materials
● Els centres estan dotats dels recursos humans suficients? La política de
substitucions és l’adequada?
o En general les direccions consideren que els recursos humans dels
centres són insuficients per exercir les seves funcions en condicions
adequades.
o La política de substitucions de les baixes de llarga durada, que fa que no
se substitueixin immediatament les absències del professorat, ha provo-
cat que el nombre d'hores de docència directa perdudes per aquest
motiu hagi estat de 11.291 h, que equivalen a aproximadament 2.823
jornades o dies de classe del professorat.
o L’estabilitat de les plantilles en general es considera adequada, i prop
de la meitat dels centres tenen una rotació anual de professorat inferior
o igual al 20% de la plantilla.
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 36
Ítems de qualitat educativa
● La ràtio és l’adequada? Amb els recursos actuals, és possible lluitar contra
l’exclusió social i el fracàs escolar? És possible treballar l’atenció a la
diversitat? Existeixen programes compensatoris?
o Ràtios:
▪ La ràtio alumnes/professor se situa en 10,5 i és superior a la del
conjunt de l’estat espanyol en el nivell d’educació secundària, que
al curs 2012-13 era de 9,7 alumnes per professor, segons dades
del MECD6.
▪ En tots els nivells una gran majoria de centres tenen ràtios de
entre 25 i 30 alumnes per grup, mentre que segons dades oficials
del MECD la mitjana espanyola se situava al curs 2011-12 (darrer
del que es tenen dades) en els 24,1 alumnes per grup ens els
centres públics, i per al conjunt de països de l’OCDE en els 23,3
alumnes per grup. En alguns centres (el 8% del total a 4t d’ESO) se
superen els 30 alumnes per grup de mitjana..
o Destaca el fet que en un 40% de centres se superi el 30% d’alumnes de
1r d’ESO amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), front
a un 19% de mitjana a les Illes Balears, el que confirma que la gran
majoria de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge es concentra en
els centres públics. Només un 27% dels IES de la mostra tenen un
percentatge d’alumnat NESE inferior al 20%.
o La majoria d’alumnes NESE no aconsegueix completar amb èxit l’ESO
per la via ordinària. Crida l’atenció la baixada sobretot a partir de 3r
d’ESO del nombre de centres amb un percentatge d’alumnes NESE
elevat (més del 25%): 36 a primer d'ESO, 24 a segon, 8 a tercer i 1 a
quart. Això podria fer pensar que surten del sistema, la qual cosa no
sempre és així. Cal tenir en compte, però, que molts d’aquests alumnes
abandonen l’ESO perquè han aprovat una prova d’accés a un Cicle
Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) o (en el cas dels NESE) per accedir a un
taller ocupacional, i que fins ara l’accés a un Programa de Qualificació
Professional Inicial (PQPI) els podia conduir a la consecució del títol de
Graduat en ESO.
6 Font: “Sistema estatal de indicadores de la educación 2014”. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. http://www.mecd.gob.es/dctm/inee/indicadores-educativos/seie-2014/seie2014-libro-
completo-4062014-f.pdf?documentId=0901e72b8197c344
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 37
o Pel que fa als alumnes repetidors, als centres de les Illes Balears hi ha un
12% de l’alumnat de l’etapa d’ESO i un 20% a Batxillerat que repeteix
curs. Segons les dades recollides, només en un 16% dels centres de
secundària se supera el 50% de promoció al curs següent d’aquest
alumnat. Aquestes dades posen d’evidència que la repetició de curs és
una mesura educativa ineficaç i que constitueix en si mateixa un greu
problema del nostre sistema educatiu, tal i com posen de manifest
diferents estudis nacionals i internacionals, també de la pròpia OCDE.
o Especialment destacables i assenyalades com un greu problema per les
direccions dels centres són les disminucions de recursos econòmics
(74% dels centres ) i de professorat (80%), però també del personal de
neteja (48%) o dels diversos programes que tenen especial incidència
sobre la igualtat d’oportunitats (PROA, ALTER, Diversificació, ajudes per
llibres, etc.), que han disminuït o desaparegut en el 37% dels centres.
Volem destacar també el fet que s’han reduït els recursos per als
programes d’aprenentatge de llengües estrangeres com les seccions
europees, mentre, de forma que podríem qualificar de contradictòria, el
discurs oficial posa l’èmfasi dels canvis educatius pràcticament en
exclusiva sobre aquesta qüestió.
Formació permanent del professorat
o Es constata que només en 24 dels 54 centres de la mostra (44%) s’han
realitzat activitats de formació permanent del professorat en el mateix
centre, que són les que tenen una major incidència en la millora dels
processos d’ensenyament i aprenentatge, i en les que han participat un
baix nombre de professors: 472 professors d’un total de 3.558 (13,2%).
La qual cosa no vol dir que els professors no s’hagin format, basta
consultar les dades dels CEPs, però ho han fet unilateralment, sense que
la seva formació formi part d’un projecte de centre.
o Sense dubte, és aquesta una dada que ha de moure a reflexió al conjunt
del professorat. La formació en la millora dels processos d’ensenya-
ment-aprenentatge és un indicador de la vitalitat d’un claustre. I cal
també reflexionar sobre si les decisions i prioritats dels actuals respon-
sables d’Educació faciliten o no aquesta vitalitat.
o Pel que fa a la valoració que fan els directors sobre la incidència de la formació
permanent del professorat en la millora de les pràctiques educatives al
centre dona un resultat de 3,2 sobre 5, valoració que podem qualificar de
discreta.
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 38
Aplicació TIL
o S’observa com en tots els casos en què la matèria s’ha impartit en
llengua estrangera la variació és sempre negativa en relació amb els
resultats del curs anterior i també en relació amb la variació mitjana en
el conjunt de les Illes Balears.
o És especialment remarcable el fet que gairebé la meitat del professorat
(49%) que imparteix matèries no lingüístiques en anglès no ha rebut
formació en metodologia AICLE.
o La valoració del suport rebut per a l’aplicació del TIL és tan sols d’1,8
punts sobre un màxim de 5. Destaca l’elevat nombre de centres
(gairebé la meitat) que qualifiquen aquest suport amb un “1”, és a dir la
nota mínima.
o Pel que fa a la dotació de recursos addicionals per a l’aplicació del
projecte de TIL, els directors manifesten, en una proporció significativa,
haver sol·licitat recursos addicionals per a l’aplicació del projecte de TIL
(31%), consistents bàsicament en professorat de suport, auxiliar de
conversa o professorat de l’àrea a impartir en llengua estrangera davant
la manca de professorat, però aquestes peticions han obtingut
resposta positiva en menys de la meitat del casos (45%), i per tant
podem afirmar que no s’ha complert el compromís de l’administració de
dotar els centres amb els recursos addicionals que calguessin.
Interpretació de les respostes a l’apartat “Relacions amb la Conselleria i altres
qüestions”
Les opinions sobre l’actuació de la Conselleria en general i inspecció en particular
constitueixen, tenint en compte el tarannà de les preguntes formulades, un indicador
certament subjectiu. Però no per això arbitrari. Són un indicador valuós de les
valoracions, opinions i estat d’ànim d’aquells qui, per raó de les seves responsabilitats i
funcions, podem considerar observadors privilegiats de la situació de l’educació en un
territori determinat. En un moment en què organismes, informes i publicacions
europeus posen l’accent sobre la importància del lideratge per part dels equips
directius en relació a la millora dels indicadors sobre fracàs escolar i qualitat educativa,
pensem que cal donar a aquestes respostes la rellevància que tenen, i per això a
continuació fem constar la valoració que fem de les respostes obtingudes en relació
amb aquestes qüestions.
Recursos. Si bé en relació als recursos humans es produeix un cert equilibri entre els
qui opinen que són escassos (55%) i els que pensen que són adequats (44%), no és així
en el cas dels recursos econòmics (el 67% vs 33%), ni el cas dels recursos per atendre la
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 39
diversitat, en què quasi un 70 % dels enquestats (69,9%) està gens o poc d’acord amb
l’afirmació que són suficients.
Plantilla. Un dels factors a tenir presents per avaluar els resultats i la implementació
d’un projecte educatiu és l’estabilitat de la plantilla. En aquest apartat, un 63% dels
enquestats estan bastant o molt d’acord amb l’afirmació de que l’estabilitat és
l’adequada.
Relacions. S’ha de considerar rellevant el fet que un 75% dels directors i directores
enquestats opinin que les demandes no són respostes amb celeritat. Un centre
educatiu és un microsistema en el qual els factors pedagògics i administratius, humans
i burocràtics, personals i col·lectius entren en complexa interrelació. L’eficiència i
celeritat d’una administració educativa en donar resposta a les necessitats de les
direccions dels centres educatius és tan important com l’establiment d’objectius i
estratègies; de fet, hi estan relacionats, perquè la manca d’eficiència condiciona la
realització dels objectius. Caldria veure si aquesta interpretació negativa de l’eficiència
de l’administració ha experimentat variacions en relació a anys anteriors. En tot cas,
serà un indicador interessant a observar en successius informes anuals.
Precisament en relació a aquesta percepció – insistim, necessàriament subjectiva- dels
directius sobre l’actuació de la Conselleria, és de destacar l’opinió sobre si els terminis
en què es publiquen les ordres i instruccions són suficients per complir amb les tasques
encomanades. Un contundent 98% opina que gens o poc. Cal valorar adequadament
el significat d’aquesta resposta. Com dèiem abans, la interrelació entre els aspectes
normatius i els educatius és subtil, però cabdal. La implementació de plans, projectes o
noves estructures curriculars requereix planificació, claredat, consens, assessorament
qualificat i calma. La precipitació, la confusió i un “tempo” inadequats actuen com a
càrregues de profunditat amb repercussions concèntriques, ja que obliguen a variar la
dinàmica i les prioritats dels centres i a improvisar per poder respondre a les exigències
normatives.
D’altra banda, cal vincular la resposta a la pregunta sobre els terminis, a les que es
donen a un seguit de preguntes interrelacionades que permeten dibuixar el perfil de
l’opinió dels directius sobre l’actual tasca de la Conselleria. Amb l’afirmació s’adopten
mesures adequades per lluitar contra el fracàs escolar, un 64% dels enquestats
declaren estar gens o poc d’acord. Si creuem aquesta dada amb la que afirma que les
intervencions d’inspecció han versat, majoritàriament, sobre el compliment del PTIL
(quasi un 70 % (69,8) hi estaria d’acord), veiem que es qüestiona amb claredat la
gestió de les prioritats. El fet que la majoria (un 56%) estigui en desacord amb
l’afirmació de que les intervencions d’inspecció han versat sobre qüestions
pedagògiques reafirma, al nostre entendre, aquesta interpretació. És coherent amb tot
l’exposat que un 63% dels enquestats valori amb 1-2 (sobre 10) la gestió del curs 13-
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 40
14 per part dels actuals responsables de la Conselleria (el 37% restant els valora amb
un 3-4). La valoració que fan els directors sobre la gestió dels actuals responsables de
la Conselleria és d’un suspens clar, amb una qualificació mitjana de 2,1 sobre 10.
Cal destacar, finalment, que la valoració sobre l’actuació dels inspectors és positiva.
Un 83% dels enquestats mostra satisfacció sobre la celeritat de les respostes del seu
inspector/a.
Autonomia de centre. Continuant amb aquesta radiografia de l’estat de l’opinió dels
directius de centres públics sobre aquest curs i l’estat de la qüestió educativa,
considerem molt rellevant la resposta sobre el grau d’autonomia pedagògica i
organitzativa dels centres, per la importància que les lleis educatives i els diferents
informes nacionals i internacionals donen a aquest aspecte. El 73% dels enquestats
està gens o poc d’acord amb l’afirmació que actualment el grau d’autonomia és
suficient.
Clima de centre. Fixem-nos que les preguntes relatives a la vida interna del centre ens
indiquen que el clima de treball i estudi (91%) i el clima de convivència (88%) es
consideren òptims. Una dada que, al nostre entendre, i tenint en compte el grau de
conflictivitat que ha viscut el curs 13-14, posen en evidència, per contrast, la gestió
actual dels assumptes educatius.
L’informe finalitza amb dues preguntes que pretenen aportar indicacions sobre els
aspectes que els directius consideren prioritàries i sobre la percepció –personal,
subjectiva- de com s’ha desenvolupat el curs. Respecte la primera, destaquen, per
ordre:
• l’increment dels recursos humans i econòmics
• la millora de les infraestructures i dels equipaments
• la disminució de ràtios i hores de classe
• una major autonomia de centre
• dotació de més personal administratiu, de manteniment i de neteja
Cal relacionar aquestes respostes amb aquelles que, suara, feien referència a l’omni-
presència del TIL i a les mesures per disminuir el fracàs escolar per valorar adequa-
dament l’opinió dels directius sobre la gestió de les prioritats per part dels respon-
sables d’Educació.
Respecte la segona pregunta, que fa referència a com s’ha desenvolupat el curs, els
adjectius emprats per qualificar-lo són reveladors: caòtic, difícil, esgotador, complicat,
crispat. Algunes opinions exposen que el clima enrarit i conflictiu ha incidit negati-
vament en el compromís del professorat; d’altres fan incís en què la professionalitat
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 41
d’aquests mateixos ha permès afrontar positivament objectius i projectes. Hi ha
diverses mencions a què una gestió ineficaç del conflicte per part de la Conselleria ha
empitjorat les coses i ha fet que els aspectes pedagògics quedin en un segon terme, fet
que s’ha vist agreujat per la manca de resposta de Conselleria a la majoria de consultes
i demandes realitzades des de les direccions dels centres. Sembla haver consens en
què els directius han hagut de dur a terme la seva gestió en condicions molt compro-
meses, en un entorn ple d’incerteses legals i administratives que ha resultat esgotador.
Si ens fixem, aquestes opinions són coherents amb la valoració que atorga un suspens
clar a la gestió de la Conselleria.
La majoria dels estudis internacionals consideren que les direccions dels centres són el
segon factor intern en importància, després de l’acció docent del professorat, per a la
millora dels aprenentatges de l’alumnat7. De l’anàlisi de les dades obtingudes en
l’elaboració d’aquest informe es conclou fàcilment que en les condicions actuals les
direccions no poden exercir adequadament les funcions que els reclama el nostre
sistema educatiu.
7 Pont, B., D. Nusche y Moorman, H. (2008). Improving school leadership. Paris, OCDE. Disponible a:
http://www.oecd.org/edu/schoolleadership
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 42
Annex: Preguntes del qüestionari
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 43
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 44
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 45
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 46
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 47
FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 48