Inicis del catalanisme polític
La crítica al centralisme
A Catalunya no arrela la idea d’Estat liberal
• Sectors progressistes reclamen més poder a les diputacions i als ajuntaments.
• Demanant reformes anticentralistes i federals:– Bullangues (1835-1843)– Insurreció BCN
1842(Espartero ordena bombardejar BCN)
– Jamància set-nov 1843 (Prim bombardeja BCN)
• Dècada Moderada (1844-54)– Augment centralisme.– Repressió a Catalunya– Estat de guerra a Cat.– Moderats catalans
reivindiquen particularisme català
Jaume Balmes (teòleg)Joan Mañé i Flaquer (director diari BCN)Manuel Duran i Bas (jurista)
FEDERALISME• PRINCIPIS FEDERALS:Pi i Margall: Espanya havia de ser el resultat de
la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península. (Ell fa política a Madrid: Reforma agrària, defensa treballadors, i defensa indep de Cuba).
Pacte Federal de Tortosa : principi de sobirania popular. Almirall, Clavé i representants territoris antiga corona Aragó fan document impuls Estat Federal.
Projecte de Constitució 1873 Primera República idea Estat federal amb 17 estats.
Josep Mª Vallès i Ribot 1883 proposa redacció Constitució de l’Estat català dins Federació Espanyola. Corts i governs catalans.
Abdó Terrades primer referent 1840.
Partit Republicà Democràtic Federal 1868.•Francesc Pi i Margall•Manuel Salmeron•Estanislau Figueres.
SUPORT A CATALUNYA:•Proletariat industrial•Petita burgesia•Medis urbans.
Valentí Almirall
Va optar per trencar amb Pi i Margall i centrar-se en Catalunya.* Funda el Diari Català•Primer Congrés Catalanista (1880): superades les reivindicacions culturals i literàries, es passava a les polítiques.•Creació del CENTRE CATALÀ (1882): llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic.•Escriu Lo Catalanisme 1886: el seu ideari polític
MEMORIAL DE GREUGES 1885
Reunits a la Llotja de Barcelona representats de la burgesia i d’entitats culturals catalanes van redactar un document presentat a Alfons XII denunciant centralisme i demanant:•Proteccionisme•Dret civil català
LLIGA DE CATALUNYA (1887)El projecte d’Almirall fracassa però apareix un nou partit més conservador i que compta amb el suport de la burgesia catalana.
•Incorporen Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba i Àngel Guimerà.•Reivindiquen:
-Oficialitat llengua catalana-Defensa dret civil català.-Proteccionisme
•Missatge a la reina regent (Mª Cristina) 1888 en qual demanen l’autonomia per Catalunya.•Aconsegueixen que es canviï la redacció del Codi Civil a les Corts de Madrid: primera victòria del catalanisme.
Catalanisme tradicionalista
VIGATANS (finals XIX)• Moviment cultural i intel·lectual
impulsat per clergues de Vic.• Bisbe de Vic Josep Torres i Bages
defensa catalanisme d’arrels cristianes: família, propietat i religió com la Catalunya ideal de l’Edat Mitjana.
• Setmanari La veu de Montserrat. Jaume Collell i Josep Morgades. Exigien que els bisbes fossin catalans.
UNIÓ CATALANISTA• L’èxit de reforma Codi Civil impulsa a
unir esforços.• 1891 es funda UNIÓ CATALANISTA per
unir totes les entitats catalanistes.• Més participació entitats comarcals
per descentralitzar poder de BCN• Base social: Intel·lectuals,
professionals liberals, comerciants i propietaris mitjans.
• Defensaven autogovern per a Catalunya, però dissensions entre participar o no en política.
BASES DE MANRESA
CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA
• Unió Catalanista celebra a Manresa reunió de delegats i aproven programa polític.
• Bases de Manresa: sobirania de Catalunya expressada en 17 articles. Competències absolutes en: justícia, educació, ordre públic, moneda, etc.
• Pacte amb la corona espanyola.
EVOLUCIÓ CATALANISME
• CENTRE CATALÀ (1882)
• LLIGA DE CATALUNYA (1887)
• UNIÓ CATALANISTA (1891)
Valentí Almirall
Canvi Codi Civil
Entitats culturals
La Lliga Regionalista
Candidatura de 4 presidents• Desfeta de 1898 provoca crisi del
sistema i econòmica.• Tancament de caixes, per diferència
entre impostos a Madrid i a BCN• Burgesia crea Unió Regionalista:
demana autonomia polit i admin.• Professionals liberals creen Centre
Nacional Català: Prat de la Riba, Cambó, Carner..
• Candidatura conjunta: Unió R.+Centre N.: guanyen a BCN (1901) els quatre regionalistes.
Fundació de la Lliga R.• Triomf de la candidatura unitària:
unió dels dos grups en Un partit: Lliga Regionalista.
• La veu de Catalunya diari de difusió idees.
• Municipals 1901 ajuntament de BCN 11 regidors+ 11 republicans+ 4 dinàstics.
• Hegemonia de republicans i catalanistes a Catalunya
• Base social de la Lliga: industrials, comerciants, professionals i propietaris agraris.
ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES
El Nacionalisme basc• Creixement industrial provoca forma
immigració: amenaça identitat basca• Euskaros: moviment que defensa
llengua, tradicions i cultura basca.• Sabino de Arana : religió, furs i
puresa raça basca. Enemics: industrials bascos i psoe.
• PNB: primers èxits electorals finals XIX, progrés fins inicis XX.
• Arana abandona postulats antiindustrials i independentistes, Modera el seu ideari que esdevé autonomista.
El Galleguisme• Estructura socials dominada per
noblesa i Esglesia. Burgesia feble.• Defensa de la llengua i les tradicions
identificada amb la pagesia i considerada com endarreriment.
• O Rexurdimento: llengua, literatura, història i tradicions. Rosalia de Castro.
• Principis XX plantejaments més polítics arrelen entre la població denunciant l’emigració gallega.
• Vicente Risco i Alfonso Rodríguez Castelao.
ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES
VALENCIANISME I ARAGONESISME• Valencianisme: Renaixença revindica
llengua i cultura pròpies.• Primera Assemblea Regionalista
valenciana (1904) : aspiracions polítiques amb creació de València Nova
• Aragó: Mitjans segle XIX seguint moda, burgesia difon passat medieval idíl·lic.
• Es defensa dret civil i recuperació patrimoni històric i cultura.
ANDALUSISME• 1916 Blas Infante escriu El Ideal
andaluz.• 1918 Assemblea regionalista de
Ronda: s’estableixen les bases del particularisme andalús i es proposa l’autonomia.
• Durant la Segona Rep. es va elaborar projecte d’estatut andalús, però sense suport popular. El sentiment andalusista no va arrelar fins a després del franquisme.