~...,..dissabte

22 de juny de 1991

ICharles Dickens. Una historiade dues ciutats. Il.lust.: F. Ber-nardo Edhasa. Barcelona 1991.

Jordi Capdevila

La narrativa, la literatura engeneral, és el mirall mésclarivident de -la historia.

La complexitat de la societat gre-ga, de la seva civilització, no espot copsar amb tota la seva rique-sa sense el suport de la Ilíadad'Homer, de la mateixa maneraque la rica vida social i la deis ca-vallers de la Baixa Edat Mitjanaeuropea i de transició cap a la Mo-derna no es pot interpretar amb lamateixa clarividencia sense besllu-mar tots els matisos del nostre Ti-rant 10 Blanc. No estranya gens,dones, que molts gran s novel.lis-tes del segle passat s'inspiressin enles aigües turbulentes de la Revo-lució Francesa per narrar les sevesgrans fabulacions d' amor i de des-amor, de vida i de mort, d'il.lusi-ons i frustracions, que són la basede tota creació narrativa.

D'entrada cal dir-ho ben alt:Una historia de dues ciutats ésabans que res una historia de laRevolució Francesa, de la vidaquotidiana -si n'hi havia- delsanys que van marcar la més granruptura amb el passat. El tÍtol ésequívoc, ja que la novel.la no re-flecteix la historia de la vida urba-,na de París i Londres, les duesurbs que són els escenaris de laseva obra. Tampoc és la historiadeis seus personatges, encara queDickens fabulés una trama rocam-bolesca amb un conjunt d'herois itraídors de tota mena, de ressen-tits que cerquen una venjanc;:a ro-cambolesca. El protagonista deveritat és la Revolució Francesa iel rerafons que la va fer possible:

U na historia didáctica·de la Revolució Francesa

Charles Dickens

un poble famelic que va-arribar alpoder i es va deixar pervertir, unavegada més, per la peculiar eróti-ca del poder revolucionario

Charles Dickens ja deixa clar enla primera pinzellada de l'obra lariquesa del paisatge que vol des-criure: "Era el millor deIs temps, iera el pitjor, era l'edat de la savie-:sa i la de la ximpleria; era I'épocade la fe i l'época de la incredulitat;l'estació de la llum i la de les Te-nebres; era la primavera de l'espe-ranca i l'hivern de la desesperació;tot se'ns oferia com a nostre i noteníem absolutament res; anávemtots directament al CeI, tots ensprecipitávem cap a la direcciócontraria. En un mot: I'epoca eramolt semblant a l'actual, que al-gunes de les autoritats més escan-daloses demanaven que, per a béo per a mal, fos considerada tansoIs en un grau superlatiu de com-

paració."En aquest escenari, no estranya

dones que sobresurti en molts mo-ments dalt l'escenari com a heroiprincipal la senyora guillotina,sÍmbol també de la revolució. Ella .va ser la que es va encarregar debastir la més gran esperanc;:a deruptura i també la que la va muti-lar. Ella és l' eix vertebrador delLlibre Tercer de la novel.la deDickens, on tots els altres perso-natges giren al voltant de la má-

-quina mutiladora de tants caps,com d'un passat d'injustÍcies iopressions.

Cal assenyalar l'oportunitat dela traducció d'aquesta obra, queno havia estat traduída al cataláfins ara. 1 és més d'agrair dins

.d'una col.lecció tan ben presenta-da, senyorial seria la millor defini-ció, com és la de Clsssics Modernsd'Edhasa .•

~...,..dissabte

22 de juny de 1991

----------------...-n------:_...------------------------

Universitat Autónoma de BarcelonaBiblioteca d'Hwnanitats

Una historia didáctica·de la Revolució FrancesaICharles Dickens. Una historia

de dues ciutats. Il.lust.: F. Ber-nardo Edhasa. Barcelona 1991.

Jordi Capdevila

La narrativa, la literatura engeneral, és el mirall mésclarivident de -la historia.

La complexitat de la societat gre-ga, de la seva civilització, no espot copsar amb tota la seva rique-sa sense el suport de la Ilíadad'Homer, de la mateixa maneraque la rica vida social i la deis ca-vallers de la Baixa Edat Mitjanaeuropea i de transició cap a la Mo-derna no es pot interpretar amb lamateixa clarividencia sense besllu-mar tots els matisos del nostre Ti-rant 10 Blanc. No estranya gens,dones, que molts gran s novel.lis-tes del segle passat s'inspiressin enles aigües turbulentes de la Revo-lució Francesa per narrar les sevesgrans fabulacions d' amor i de des-amor, de vida i de mort, d'il.lusi-ons i frustracions, que són la basede tota creació narrativa.

D'entrada cal dir-ho ben alt:Una historia de dues ciutats ésabans que res una historia de laRevolució Francesa, de la vidaquotidiana -si n'hi havia- delsanys que van marcar la més granruptura amb el passat. El tÍtol ésequívoc, ja que la novel.la no re-flecteix la historia de la vida urba-,na de París i Londres, les duesurbs que són els escenaris de laseva obra. Tampoc és la historiadeis seus personatges, encara queDickens fabulés una trama rocam-bolesca amb un conjunt d'herois itraídors de tota mena, de ressen-tits que cerquen una venjanc;:a ro-carnbolesca. El protagonista deveritat és la Revolució Francesa iel rerafons que la va fer possible:

Charles Dickens

un poble famelic que va-arribar alpoder i es va deixar pervertir, unavegada més, per la peculiar eróti-ca del poder revolucionario

Charles Dickens ja deixa clar enla primera pinzellada de l'obra lariquesa del paisatge que vol des-criure: "Era el millor dels temps, iera el pitjor, era l'edat de la savie-:sa i la de la ximpleria; era l'epocade la fe i l'época de la incredulitat;l'estació de la llum i la de les Te-nebres; era la primavera de l'espe-ranca i l'hivern de la desesperació;tot se'ns oferia com a nostre i noteníem absolutament res; anávemtots directament al CeI, tots ensprecipitávem cap a la direcciócontraria. En un mot: I'epoca eramolt semblant a l'actual, que al-gunes de les autoritats més escan-daloses demanaven que, per a béo per a mal, fos considerada tansols en un grau superlatiu de com-

paració."En aquest escenari, no estranya

dones que sobresurti en molts mo-ments dalt l'escenari com a heroiprincipal la senyora guillotina,sÍmbol també de la revolució. Ella .va ser la que es va encarregar debastir la més gran esperanc;:a deruptura i també la que la va muti-lar. Ella és l' eix vertebrador delLlibre Tercer de la novel.la deDickens, on tots els altres perso-natges giren al voltant de la má-

-quina mutiladora de tants caps,com d'un passat d'injustÍcies iopressions.

Cal assenyalar l'oportunitat dela traducció d'aquesta obra, queno havia estat traduída al cataláfins ara. 1 és més d'agrair dins

.d'una col.lecció tan ben presenta-da, senyorial seria la millor defini-ció, com és la de Clsssics Modernsd'Edhasa .•