La Biblioteca(per la Mercè Escardó, que admiro tant)

Tinc el cap ple de gavines xafarderes!Nien en el meu ànim i envaeixen les prestatgeries i els expositorsamb crits estridents i impacients demandes.

Ses ales carreguen els somnis i els malsons.Vénen d’un mar de llençols que coneixen bé fins a la voreta poblada de cargols i d’onades suaus on els espero jo...

Aletegen... Es colpegen amb les tapesdels llibres encantats fins que els obro i obren,les seves orelles per escoltar els sons,els seus ulls clars o foscos per mirar de prop,llurs curiositat per cercar les respostes.

Només llavors, mentre allisen les alesi escolten en gran silenci, jo aposto peralterar el seu futur fungós i imprecís

agombolant-los amb la màgia dels contes!

© Marisa B.M.2010