LA CONNEXIÓ
Mecanisme de cohesió entre dos o més constituents de l’oració o del text i un connector, el qual manifesta la relació sintàctica, semàntica o pragmàtica que hi ha entre aquells.
Connexió intraoracional: elements de l’oració, constituents oracionals. relació sintàctica i semàntica entre els elements units.
Connexió textual: parts del text (oracions, paràgrafs, conjunts d’oracions dins
d’un mateix paràgraf o capítols de llibre). relació semàntica i pragmàtica i ajuda a interpretar els
textos.Connector: element que explicita quina és la relació
semàntica o pragmàtica que s’estableix entre el contingut de les dues unitats connectades.
La composició oracional
Juxtaposades: cap nexe o conjunció entre elles, de manera que no hi ha connexió.
Coordinades: dues o més proposicions o clàusules que mantenen una relació igualitària des del punt de vista semàntic. Tipus: copulatives, distributives, disjuntives,
explicatives i adversatives. Subordinades. una de les proposicions (proposició
principal) té un paper preeminent sobre les altres (proposicions subordinades).Dos tipus principals de subordinades: substantives,
adjectives i adverbials; i subordinades d’implicació lògica.
La connexió textualfunció del connector: mostrar les relacions de
significat entre les unitats del text. la substitució d’un connector per un altre de
significat diferent fa el text incoherent o en modifica profundament el sentit.
Elements que fan de connector textual:Connectors parentètics o matisadorsConjuncionsAltres connectors
Connectors parentètics (o matisadors)
Classe heterogènia Deriven de la gramaticalització de constituents oracionals diversos que
dóna lloc a una polisèmia entre el significat originari i el significat connectiu.
Es diferencien dels constituents d’origen en els següents aspectes: Perden el significat literal i assoleixen un significat unitari més general de
caràcter connectiu. Queden fixats i –per tant- no admeten modificacions estructurals. Modifiquen el seu comportament sintàctic i passen a exercir una funció
contrastiva, perifèrica respecte a l’oració. Tenen caràcter apositiu, són elements molt perifèrics i prescindibles
sintàcticament. Es combinen amb les conjuncions i entre si, sempre que hi haja
compatibilitat semàntica. Tenen mobilitat Poden ser utilitzats com a connectors textuals, combinats o no amb una
conjunció. Exemples: per cert, en canvi, d’una banda, amb tot i això, a més,...), és a
dir, això és, no obstant això, així, tanmateix, finalment.
Diferències entre matisadors i S. PrepMatisador Adverbi o S.Prep que
encapçala una oració
Significat Esquemàtic o general Lèxic precís
Funció Connectiva Complement del verb i d’altres constituents oracionals
Posició Seguits d’una coma que els separa de la resta de l’oració
Poden anar darrere del verb sense cap coma.
ConjuncionsNivell oracional: relació estructural
tradicionalment identificada amb la coordinació o la subordinació.
Nivell textual: la relació que indiquen és totalment semàntica i de vegades també pragmàtica. Tenen funció textual “i”, “però” i “o”. Les conjuncions subordinants no poden
realitzar aquesta funció.
Altres connectorsInterjeccions que organitzen el discurs,
sobretot la conversa (interjeccions metalingüístiques)
Elements lingüístics i no lingüístics que podrien ser substituïbles per connectors parentètics i conjuncions (“Per donar només un exemple” = “per exemple”)
Certs recursos gràfics (separació per apartats numerats o encapçalats per una lletra, guions, etc.)
Diferències entre matisadors i conjuncions
Matisador ConjuncióCombinació amb una conjunció
Sí No
Posició Variable FixaCarácter parentètic Sí NoNivell d’actuació Oracional i
textualOracional (algunes textual també)
Classificació semànticopragmàtica dels connectors
Tipus bàsics Subtipus
Additius: sumen una nova informació al que s’ha dit. Connector bàsic: i
a. De continuïtat: i, a continuació, a més, doncs, doncs bé, així, llavors, aleshores
b. De distribució: d’una banda…de l’altra; per un costat…per l’altre; d’entrada; per començar; en primer lloc; en segon lloc; finalment; per acabar; al seu torn; d’antuvi; per últim.c. D’intensificació: (i), encara (més), més encara; a més (a més) d. De digressió: per cert, a propòsit
e. De generalització: en general, generalment
f. D’especificació: en concret; especialment; en especial; particularment; en particular; específicament; fet i fet; de fetg. D’equiparació: de la mateixa manera; de manera semblant; igualment; així (mateix); paral.lelament h. D’ampliació: en efecte; efectivament; certament; per descomptat
Classificació semànticopragmàtica dels connectors
Tipus SubtipusDisjuntius: expresen una alternativa del que ja s’ha dit, en el contingut o en la manera de dir-ho. Connector bàsic: o
a. De reformulació parafràstica: és a dir; o siga/sigui/sia; això és; (dit) en altres paraules; d’una altra manera; vull dir; vaja; total
b. De reformulació no parafràstica: més ben dit; encara millor; més aviat; vull dir; (o) millor; (o) encara millor; (o) si voleu; (o) si preferiu; vaja.c. D’exemplificació: per exemple; a tall d’exemple; posem per cas; així (per exemple)
d. De resum: en resum; en síntesi; comptat i debatut; ras i curt; total; en suma.
Classificació semànticopragmàtica dels connectorsTipus SubtipusContrastius: donen a entendre que el que seguix és una informació oposada a la que s’ha donatConnector bàsic: però
a. D’oposició: tanmateix; en canvi; ara (bé); si no; en cas contrari; bé; això sí; altrament.
b. De restricció: si més no; almenys
c. De concessió: no obstant això / això no obstant / no obstant; amb tot i això; així i tot; tot i això; tot amb tot; malgrat tot; de tota manera / de totes maneres; en tot cas; en qualsevol cas; si de cas; sigui com sigui / siga com siga; però; per això; al capdavall; comptat i debatut; fet i debatut; total
d. De refutació: (ans) al contrari; ben / tot al contrari; per contra
e. De contraposició: en realitat; de fet; fet i fet; ben mirat; si bé es mira
Classificació semànticopragmàtica dels connectorsTipus SubtipusConsecutius: indiquen que seguix una conseqüència del que s’ha dit.Connector bàsic: doncs
a. De conseqüència: (així) doncs; llavors / aleshores; per tant; així; per consegüent; consegüentment; en/com a conseqüènica
b. De conclusió: en fi; en conclusió; en definitiva; al capdavall; al cap i a la fi; total; tot plegat
Les oracions coordinadesCopulatives: i, ni.Disjuntives: o, o bé.Distributives: ara...ara, o...o, o bé...o bé,
l’ún...l’altre, ara...adés, adés...adés.Explicatives: és a dir, o siga, o sia, això és.Adversatives: però, no obstant això.
Les subordinades substantivesclasses remarques Nexes funcions Exemples
Completives a) No confongueu la conjunció amb el relatiu QUE o l’interrogatiu QUÈ.b) La conjunció no fa cap funció sintàcticac) La conjunció no pot anar precedida de preposició ni de cap determinant
Que Subj.C. D.AtrC. Règ.C. N.C. Adj.
Que vingues aviat em fa feliçNo vull que vingues tardLa primera idea és que cal estudiar mésEs conforma que no l’expulsen
Interrogatives indirectes
a) Poden ser totals o parcialsb) Els pronoms interrogatius realitzen una funció sintàctica dins de la subordinada
SiPronoms interrogatius
Subj.C. D.Atr.
No em preocupa què diranNo sé si vindré a la festaLa pregunta és si vindrà a la festa.
D’infinitiu De vegades poden anar precedides de la preposició DE
Subj.C. D.C. Règ.C. N.C. Adj.C. Adv.
Fumar mataPensen vindre prompteParlen d’anar al cinemaNo té ganes de treballarEstà content de treballar acíEstem lluny d’arribar a un acord
De relatiu a) Provenen de les oracions subordinades adjectives de relatiu que han perdut l’antecedent per ser desconegut o genèricb) Els pronoms relatius, a més de connectar les clàusules, realitzen una funció sintàctica dins de la subordinada.
QuiQueEls quiEls queLes que
Subj.C. D.Atr.C. I.C. Règ.C. Agent
Qui vulga vindre vindràConvida els qui vulguesEl professor és qui anirà al viatgeRegala-ho a qui vulguesSempre parla de qui li cau malamentVa ser visitat per tots els qui l’estimaven
Les subordinades adjectivesClasses Remarques Nexes Exemples
De relatiu Poden ser explicatives (van entre comes) o especificatives.Els pronoms relatius realitzen una funció sintàctica dins de la subordinada.
QueQui QuèOnEl qual, la qual, els quals, les qualsCosa que, la qual cosa
L’home que passeja és feliçAquell amic de qui parles és metgeLa casa en què vius és granLa casa on vius és granEl llibre sobre el qual parlem és interessantPlou poc, cosa que no és bona per al camp
De participi Són producte de la combinació d’una oració simple i una passiva amb la qual comparteix algun element
Van detindre els delinqüents identificats pels veïns.
Les subordinades adverbialsClasses Remarques Nexes ExemplesDe lloc No confongueu l’adverbi ON amb el pronom
relatiu ONOn Anirem on tu vulgues
De temps a) Poden indicar anterioritat, posterioritat, simultaneïtat o reiteraciób) Es poden construir amb infinitiu, gerundi o participic) La preposició DE cau davant QUEd) És incorrecte l’ús del gerundi per indicar posterioritat o conseqüència
Abans que, fins que, a penes, després que, des que, sempre que, tan prompte com, quan, mentre, així que, cada vegada que, de seguida que, d’ençà que, ara que
Han marxat abans que tu arribaresQuan tu vulgues ens en aniremCada vegada que vens, discutim.En arribar a casa,van veure el focArribant a casa, van veure el focAcabat el concurs, es van lliurar els premis
De mode o manera a) Si el verb de la principal és el mateix que el de la subordinada, aquest es pot elidir.b) Es poden construir amb gerundi o paricipi.
Com, com si, segons, segons com, tal com, així com
Camines com un ànecVinc corrents des de ma casaViu tot el dia enganxat a la tele
De quantitat (comparatives)
a) Indiquen igualtat, superioritat,inferioritat, proporcionalitatb) Es poden elidir diferents elementsc) No són correctes les construccions “quan més...més”, “contra més ...més”, “mentre més...més” i variants.
Tant ... com, així ... com, tan ... com, més .... que, menys ... que, igual ... com, igual ... que, com més .... més, com menys ... menys, com més ... menys, com menys ... més
Ets tan alt com PereCom més llegia més apreniaCom menys estudiava menys aprovavaToni és més intel·ligent que Ricard
Les subordinades d’implicació lògicaClasses Significat Remarques Nexes Exemples
Causals Indiquen la raó d’allò expressat en la clàusula principal
a) No confongueu el PERQUÈ causal amb el final.b) DEGUT A no és una conjunció causal, és un participic) DONCS no és una conjunció causal, és consecutiva.
Perquè, puix que, ja que, com que, atès que, com siga que, a causa de, a causa que, vist que, tal com.
Pots anar al cine perquè has acabatCom que has acabat, pots anar al cine
Finals Indiquen l’objectiu o intenció de l’acció del verb principal
a) No confongueu el PERQUÈ final amb el causalb) No confongueu PERQUÈ amb PER A + interrogatiu
Perquè, a fi que, per tal que, a fi de, per tal de
Vaig animar-lo perquè acabara el treball.
Condicionals Indiquen una condició prèvia per a la realització del verb principal
No confongueu SI NO amb SINÓ Si, mentre, només que, sols que, mentre que, si bé, en cas que, sempre que, llevat que, cas que, posat que, tret que, si de cas, a condició que
Vindran si els telefonesVindran llevat que els telefonesAgafa el paraigua en cas que ploga
Consecutives Són la conseqüència lògica del verb principal
a) No confongueu TANT QUE amb TANT COMb) DONCS no té valor causal
Doncs, de manera que, així, en conseqüència, per tant, tant que, consegüentment
Vols pa? Doncs agafa’nTenia tanta gana que es va menjar tot el pa
Concessives Indiquen un obstacle que no impedeix la realització del verb principal
Encara que, en canvi, tot i que, malgrat que, a pesar de, més aviat que, per més que
Encara que ploga molt, aniré a la festa
Els signes de puntuacióEstils de puntuació
Mínima o pobra: ús de punts i de comes. Oracions breus. Estil segmentat.
Clàssica o rica: ús de tots els signes de puntuació. Oracions més llargues i articulades. Estil cohesionat.
Emfàtica: ús de tots els signes, però sobretot del punt, que pot arribar a substituir els altres demarcadors. És un estil propi de la publicitat.
Les funcions dels signes de puntuacióFunció Signes
Demarcadors d’unitats màximes (paràgrafs i oracions). Punt i a part, punt i seguit, signes d’interrogació i d’admiració.
Demarcadors d’unitats dins de les oracions.
Incisos. Coma, parèntesi, guió.
Complements explicatius (aposicions, oracions adjectives explicatives) .
Coma.
Constituents perifèrics (vocatius, matisadors).
Coma.
Marcador d’enumeracions i sèries.
Coma, punt i coma, punts suspensius, dos punts.
Demarcador de clàusules. Coma, punt i coma, dos punts.
Marcador de canvi d’ordre. Coma.
Marcador d’elements elidits. Coma, punts suspensius.
Estil segmentat i estil cohesionatEstil segmentat Estil cohesionat
Sintaxi senzillaPeríodes breus: coordinacióAbundància de punts Abundància de repeticionsEl·lipsis Pronoms
Sintaxi complexaSubordinacióOracions de relatiuOracions de participi o de gerundiÚs de complementsCoordinació de complementsNominalitzacions