#19
La intervenció socioeducativa. Manual dels processos.
Serveis Socials, 2014
núm. 19 #
2
Col�lecció: Eines de serveis socials
núm. 1 Guia de serveis i recursos socials de Sabadell
núm. 2 Organització dels serveis socials bàsics
núm. 3 Perfils dels professionals de referència
núm. 4 Prestacions d’urgència social
núm. 5 Manual d’admissions i suport administratiu
núm. 6 Manual de bones pràctiques en LOPD
núm. 7 Manual d acollida dels professionals dels SSB
núm. 8 Cuidem als cuidadors. Cuidadors
núm. 9 Cuidem als cuidadors. Professionals
núm. 10 Cuidem als cuidadors. GAM Sud
núm. 11 Manual aplicatiu ZRM serveis socials
núm. 12 Punt de Trobada
núm. 13 Habitatge social (pendent)
núm. 14 Protocol maltractaments infància
núm. 15 Sabadell sostre(pendent)
núm. 16 El Rebost Solidari
núm. 20 Registre plans de treball i recursos ZRM
Aquest document ha estat elaborat per la Secció de Planificació i Administració de
la regidoria de Serveis Socials.
Ajuntament de Sabadell
Febrer de 2014
Permesa la reproducció, sempre que se n’esmenti la procedència i no es faci amb finalitats comercials.
núm. 19 #
3
Taula A.- L’objecte de la intervenció socioeducativa B.- La normativa i el sistema català de protecció C.- La intervenció socioeducativa: Els processos de treball i les taules d’activitat
1. La prevenció i la sensibilització comunitària 1.1 Coordinació amb els centres educatius: 1.2 Coordinació sociosanitària 1.3 Coordinació amb les entitats de lleure i altres agents del territori. 1.4 Projectes comunitaris i de grup
2. La detecció, l’exploració i la diagnosi
2.1 Entrada al sistema d’atenció i protecció de la infància adolescència 2.2 Exploració 2.3 Diagnosi 2.4 Procediment d’urgència
3. L’elaboració i el seguiment del pla d’intervenció
3.1 Elaboració del pla de treball 3.2 Seguiment i avaluació 3.3 El catàleg de recursos per a la infància i adolescència en risc 3.4 Demanda d’assessorament al SEAIA (EAIA)
4. L’avaluació i la transferència de coneixement
4.1 Sistema d’informació de la infància i adolescència en risc 4.2 Formació i supervisió 4.3 Espais virtuals per interaccionar i compartir informació i documents
5. Els processos estratègics
5.1 Taula de seguiment del protocol d’atenció a la infància i adolescència en risc. 5.2 Sistema de coordinació dels serveis de Serveis Socials i Educació. 5.3 Taula de salut mental 5.4 Taula de violència masclista 5.5 Xarxa 0-3 anys 5.6 Protocol de desnonaments amb menors. 5.7 Pla d’arxius.
núm. 19 #
4
A.- Objecte de la intervenció socioeducativa.
La protecció a la infància i l’adolescència és una de les necessitats a la qual ha
de donar cobertura el sistema de Serveis Socials regulat per la Llei 12/2007,
d’11 d’octubre, de Serveis Socials.
El Serveis Socials d’atenció a la infància es justifiquen en la necessitat de
garantir a tots els infants i els adolescents un nivell bàsic de benestar. La
desatenció de necessitats bàsiques infantils, a mesura que s’agreugen,
transiten cap a situacions de risc i poden provocar situacions de maltractament
infantil.
La intervenció socioeducativa que despleguen els Serveis Socials Bàsics dels
ens locals, s’orienta a prevenir i actuar per a evitar aquestes dinàmiques.
La cartera de Serveis Socials identifica els recursos actuals d’intervenció
socioeducativa en un marc municipal:
� El Servei Bàsic d’Atenció Social (SBAS), és a dir, el professional de referència
al qual tot infant i adolescent té dret. El professional que diagnostica i orienta la
intervenció socioeducativa.
� La intervenció socioeducativa en medi obert, és a dir, mitjançant el recurs de
Centre de Tarda (Centre obert) i d’altres actuacions de caire grupal i
comunitari.
A partir de la Llei 14/2010, de 27 de maig dels drets i les oportunitats infància i
l’adolescència es configura un sistema descentralitzat de protecció que
distribueix les competències entre les diferents administracions, en el qual
correspon a l’administració local, a través de la xarxa de SSB, l’atenció als
menors en risc quan la protecció efectiva de l‘infant o adolescent no comporti la
separació del nucli familiar. Les situacions de desemparament són competència
de la Generalitat.
núm. 19 #
5
Fruit d’aquest nou marc competencial, els Serveis Socials de l’Ajuntament de
Sabadell han realitzat un treball de redefinició i actualització de la intervenció
socioeducativa que porten a terme els educadors i educadores dels equips de
Serveis Socials Bàsics. Els criteris que han inspirat aquesta revisió han estat
els següents:
a) L’infant, l’adolescent i el jove és el centre de la intervenció dels
educadors i educadores socials .
És a dir, prioritzar la intervenció directa amb el menor, detectar les seves
necessitats, planificar la intervenció considerant el seu entorn familiar,
educatiu, de salut, de lleure, etc.
Prioritzar la detecció de situacions de risc i la intervenció preventiva.
b) El treball en xarxa.
Per tal de coordinar la intervenció amb tots els agents implicats en el cas.
Compartir el diagnòstic, el pla de treball i l’avaluació . Establir una
coordinació programada, prioritzant:
- Els centres escolars (major presència dels educadors).
- L’equip sanitari del CAP.
- Les entitats de lleure i esportives.
c) L’educador o educadors com a referent d’infància en el territori.
Que ha de conèixer les problemàtiques i necessitats de la infància en el seu
territori. Cal la presència de l’educador en els espais formals i informals en
els quals es mouen els menors.
Prioritzar la intervenció amb l’infant i la família fora de l’espai formal del
despatx perquè permet observar l’entorn en el que viu.
Avançar cap a una intervenció més grupal, compartida amb la resta
d’agents implicats en la infància.
núm. 19 #
6
B.- La normativa i el sistema català de protecció de la infància i adolescència en risc.
La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials , regula i ordena el
sistema de Serveis Socials amb la finalitat de garantir-hi l’accés universal. A
efectes de la intervenció en infància i adolescència, identifica dos nivells
d’atenció:
- Els Serveis Socials Bàsics (SSB), que són el primer nivell del sistema
públic de Serveis Socials i tenen un caràcter polivalent, comunitari i
preventiu. Pretenen fomentar l’autonomia de les persones per tal que
visquin dignament, atenent les diferents situacions de necessitat en
què es troben o que es puguin presentar.
- Els Serveis Socials Especialitzats (SSE) que donen resposta a
situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica
o la disposició de recursos determinats. Es presten per mitjà de
centres, serveis, programes i recursos.
La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les op ortunitats de la infància i l’adolescència (LDOIA)
La Llei 14/2010, de 27 de maig, del drets i les oportunitats en la infància i
l’adolescència, recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i
l'adolescència. Una de les grans novetats de la llei és que incorpora la
prevenció a les polítiques de protecció, fins ara majoritàries. A partir de la seva
entrada en vigor, a banda de promoure i regular les mesures per pal·liar les
situacions de risc, s'incorporen i es dicten normatives pel que fa a la prevenció,
l'atenció, la promoció i la participació de la infància i l'adolescència. Per tant,
introdueix canvis fonamentals en el treball diari de tots els òrgans i organismes
de la Secretaria d’Infància i Adolescència, dels SSB i dels SSE.
núm. 19 #
7
Pel que fa a la intervenció socioeducativa competència dels SSB destaquem
els aspectes de la llei que tenen més impacte:
- Es defineix la prevenció del risc social i la prevenció de la
desprotecció infantil, i s'estableix un procediment per a disposar i
actualitzar llistats d'indicadors o factors de risc, així com factors de
protecció i resiliència.
- Es reconeixen les competències relatives a les intervencions socials
preventives dels ens locals.
- La protecció pública davant dels maltractaments a infants i
adolescents estableix un nou marc de protecció específica contra el
maltractament infantil que prevegi totes les situacions,
independentment de si requereixen o no una declaració de
desemparament.
- Es regula el Registre Unificat de Maltractaments Infantils (RUMI), que
va ser creat amb la finalitat de disposar d'un sistema d'informació
sobre el maltractament infantil, a efectes de detecció, prevenció i
estadístiques, i que ha de rebre totes les notificacions dels
maltractaments detectats per qualsevol servei, departament o
administració.
- També s'estableixen les grans directrius per a l'elaboració de plans
de col·laboració i protocols per a la protecció davant els
maltractaments d'infants i adolescents.
- Es pretén iniciar un canvi de paradigma que consisteix a separar la
persona maltractadora, sempre que sigui possible, prioritzant
aquelles mesures administratives o judicials que permetin l'atribució
al infant o adolescent de l'ús de l'habitatge familiar i la determinació,
si escau, d'aliments a càrrec de la persona maltractadora.
- S'opta per un model de protecció nou en el que la declaració de
desemparament ja no serà l'únic títol que habilita la intervenció
protectora dels poders públics, sinó que es reservarà per als casos
en què calgui separar a l’infant o adolescent del seu nucli familiar o,
el que és el mateix, per als casos més greus de desprotecció.
núm. 19 #
8
Així doncs, es configura un sistema descentralitzat de protecció, que es
fonamenta en la distinció entre les situacions de desemparament i les de risc,
mantenint la competència de la Generalitat quan es tracta d'infants o
adolescents desemparats i atribuint-la als ens locals si afecta infants o
adolescents en situació de risc.
La regulació del risc suposarà estructurar i ordenar tota la intervenció que els
SSB i els SSE (EAIA) han de fer davant aquelles situacions perjudicials per als
infants i adolescents que no requereixin la seva separació del nucli familiar, per
millorar-la i evitar una separació eventual.
Cal destacar com a punt molt important de la LDOIA, el seu article 24.2, que
estableix que “Les administracions implicades han de col·laborar i actuar
coordinadament. Especialment en matèria de protecció dels infants i els
adolescents, els serveis públics estan obligats a facilitar la informació requerida
pel departament competent en matèria de protecció dels infants i els
adolescents a fi de valorar quina és la situació de l’infant o l’adolescent, i a
portar a terme les actuacions de col·laboració necessàries per a protegir-los.
Tot i que ja quedava reflectit en la llei 5/2002 de protecció de dades de caràcter
personal, aquesta és encara més aclaridora i reforça que: Les dades que es
poden cedir entre administracions sense consentiment de la persona afectada
són les econòmiques, laborals, socials, educatives, de salut, policials i penals
dels menors i de llurs progenitors, tutors o guardadors.
El Conveni entre el departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya que determina les bases d’actuació en matèria d’atenció a la infància i l’adolescència en situació de risc greu.
Aquest conveni signat el 5 de juliol de 2012 fitxa unes bases generals
d’actuació davant de les situacions de risc greu. L’objecte d’aquestes bases és
establir les línies bàsiques que han de servir als professionals tant dels SSB
com SSE per clarificar la seva intervenció davant les situacions de risc greu.
núm. 19 #
9
Estableix les competències objectives, les territorials, la intervenció dels SSB
davant les situacions de risc greu, la intervenció dels EAIA, l’assessorament, la
derivació i els diferents aspectes del compromís socioeducatiu (COSE) i les
prestacions econòmiques associades al tractament d’aquest casos.
El Protocol d’actuació entre els departaments de Be nestar Social i Família i d’Ensenyament, de detecció, notificació, derivaci ó i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent e n l’àmbit educatiu. Aquest protocol signat el 4 de juny de 2012 té per objecte:
- Detectar les situacions de maltractament dels infants i adolescents.
- Assegurar l’exercici de les funcions d’assistència i de protecció
immediata dels infants i adolescents.
- Garantir la comunicació i notificació dels supòsits de sospita o
certesa de maltractaments, ja siguin greus, moderats o lleus.
- Possibilitar l’activació dels recursos per a la protecció dels infants i
els adolescents o, en el seu cas la derivació als diferents serveis per
a l’estudi i seguiment de la situació de l’infant o adolescent.
- Millorar la derivació i coordinació entre les diferents institucions que
estan implicades en el circuit davant un procés de maltractament
(centre educatiu, EAP, Serveis socials, serveis de salut, cossos de
seguretat, equips tècnics, DGAIA).
- Garantir l’efectivitat del dret dels infants i adolescents de rebre
l’atenció o la protecció que requereixin en cada cas.
- Prevenir les situacions de maltractaments dels infants i adolescents.
El Departament d’Ensenyament l’ha distribuït a tots els centres educatius i
facilita la coordinació amb els SSB.
El Protocol Comarcal per a la intervenció en xarxa en situacions de risc i /o maltractaments a la infància i l’adolescència.
Els antecedents d’aquest protocol els trobem a l’any 2006 i posteriorment s’ha
actualitzat a la LDOIA. Pretén oferir un instrument de treball dinàmic que
serveixi als municipis de la comarca del Vallès Occidental i, especialment, als
professionals implicats que integren la xarxa de protecció a la infància, per
núm. 19 #
10
millorar-ne els circuits de detecció, notificació, derivació i tractament de
situacions de risc o maltractaments a la infància i l’adolescència.
També es proposa dotar d’un marc de treball unificat per als processos
d’intervenció, partint de la proposta de construir un marc de treball comú, un
espai d’informació compartida i l’ús d’un llenguatge comú.
Els objectius pel que fa als procediments:
- Clarificar i formalitzar les funcions, els procediments i els circuits a
cadascun dels municipis per oferir un sistema eficaç i àgil en la
resposta davant de situacions de risc o maltractament a infants i
adolescents.
- Reforçar la implicació i la responsabilitat dels agents locals i
comarcals en els processos de protecció i intervenció («cadascú s’ha
de fer càrrec del que veu, del que detecta»).
- Reforçar els canals de notificació, derivació i coordinació.
- Oferir una proposta d’indicadors per àmbits.
Aquest protocol desplega annexos territorials, concretament a Sabadell implica
els diferents agents que intervenen en la prevenció i en la intervenció amb els
menors en risc.
núm. 19 #
11
El sistema català de protecció
Infants i adolescents,i famílies (tutors)
Agents de la comunitat: AMPAs, associacions de veïns, centres socials i culturals, centres
religiosos i esglésies...
Atenció Bàsica: SSB, serveis de salut i educatius,
cossos de seguretat i altres serveis públics
Atenció especialitzada: EAIA, centres d’acolliment,
UDEPMI; EVAMI
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
Poder judicial
EXECUCIÓ DE LES MESURES PROTECTORES I APLICACIÓ DELS RECURSOS
DETECCIÓ, DIAGNÒSTIC, INTERVENCIÓ I SEGUIMENT DELS CASOS
PREVENCIÓ, DETECCIÓ, SENSIBILITZACIÓ I DIFUSIÓ DE LA INFORMACIÓ
2n nivell
3r nivell
1r nivell
LIDERATGE MUNICIPAL
núm. 19 #
12
C.- La intervenció socioeducativa: Els processos de treball i les taules d’activitat.
Per abordar la revisió de la intervenció socioeducativa s’han utilitzat algunes
estratègies de qualitat en la mesura que es donaven algunes de les condicions
que caracteritzen aquest abordatge: enfocament al menor, lideratge municipal
amb un propòsit clar, participació del personal implicat en el disseny,
enfocament basat en processos, enfocament de sistema per a la gestió i la
millora contínua.
S’han considerat 5 àmbits d’intervenció socioeducativa amb 12 processos de
treball operatius, 3 de suport directe i 6 d’estratègics. Els processos operatius
descriuen com es fa la intervenció i depenen directament dels professionals
dels SSB, els de suport són processos que nodreixen els operatius, i els
estratègics són corporatius.
Els processos de treball són útils per definir les activitats, descriure com s’han
de fer, amb quina documentació, com es registren les dades, com flueix la
informació i com se li fa seguiment. Cada procés es mostra en una Taula
d’activitat.
La metodologia amb la qual s’ha treballat és la del grup de millora. Hi han
participat educadors i educadores amb representativitat de tots els territoris i
dels trams d’edat, una cap de zona, amb el suport de la secretaria tècnica i la
direcció de la coordinadora dels SSE.
1.- Els Processos de prevenció i sensibilització.
L’objecte d’aquest àmbit de treball de la intervenció socioeducativa és la
detecció de problemàtiques, de necessitats i l’articulació de recursos
comunitaris en el territori.
núm. 19 #
13
Els SSB a través de la tasca de l’educador o la educadora social, són el
referent en el seu àmbit territorial per a tots els agents que intervenen amb els
menors en risc.
Els quatre processos d’aquest àmbit són operatius.
Activitat Descripció/observacions Documentació
Coordinació
amb la
direcció.
- Cada centre educatiu públic o concertat tindrà assignat un
educador o educadora referent que mantindrà al llarg del
curs la fitxa del centre. Aquesta fitxa recollirà les dades
bàsiques del centre, el seguiment i l’avaluació del curs.
- L’avaluació del curs es farà abans de les vacances
d’estiu. Es considerarà l’evolució dels casos de seguiment,
la percepció que el centre i/o els diferents agents (segons
criteri del referent) ha tingut del treball dels SSB.
Pel que fa als SSB es valorarà el treball amb els diferents
agents del centre i les relacions del referent amb els
educadors i educadores referents de casos.
- Cada inici de curs escolar es consensuarà amb la direcció
l’estratègia de coordinació amb els diferents agents del
centre, amb la participació de la cap de zona. Es
considerarà el resultat de l’avaluació del curs anterior.
Les qüestions bàsiques objecte d’acord amb la direcció
són:
� Concretar els mecanismes de coordinació per
afavorir la prevenció, detecció, elaboració dels
plans de treball i el seguiment de menors en risc.
- Fitxa de
centre
educatiu.
- Protocol
d’actuació
signat entre els
Departaments
d’Ensenyament
i Benestar
Social i Família.
1.1 Coordinació amb els centres educatius: escoles bressol, escoles de primària i instituts.
núm. 19 #
14
Participació
en CAD o
d’altres
transversals/
TIS/ EAPs.
Coordinació
amb
� Campanyes d’ajuts de menjador i material
escolar.
� Etapes de transicions escolars i de matrícula.
� Suport i acompanyament per implementar el
protocol signat pels departaments
d’Ensenyament i Benestar social i Família que
afecta als SSB i el conjunt de centres educatius.
� El llistat de menors en situacions desfavorides,
identificant les tipologies de risc.
- La coordinació de l’educador o educadora referent del
centre amb els de cas, es fonamentarà en el traspàs fluït
per garantir que el referent tingui la informació necessària
per fer el seguiment del centre, d’acord amb la nova fitxa
de centre. En aquells centres que es produeixin situacions
d’especial dificultat per coordinar les tasques de referent
amb els de cas, s’establirà amb la cap, o les caps de zona
corresponents, els criteris de coordinació més adients.
- Els ajuts de material escolar es treballaran amb un
format de campanya anual, amb l’elaboració d’un calendari
bàsic d’accions clau: establir el pressupost, definir els
criteris d’accés, els terminis i la metodologia per identificar
els beneficiaris, l’adjudicació dels ajuts i l’ avaluació del
procés.
_______________________________________________
- Informació de casos, identificació de necessitats socials,
coordinació d’accions de prevenció, seguiment de les
transicions, acords sobre plans de treball.
_______________________________________________
- Els ajuts de menjador es treballaran amb un format de
campanya anual amb l’elaboració d’un projecte específic,
- Llistes de
menors en
situacions
desfavorides.
- Campanya
anual d’ajuts de
material
escolar.
- Campanya
anual d’ajuts de
núm. 19 #
15
responsables
de menjadors
escolars.
Activitats
extraescolars.
que parteixi dels recursos econòmics disponibles, els
requisits d’accés, l’organització dels diferents agents en el
procés de sol·licitud i adjudicació, així com l’avaluació de la
campanya.
- Seguiment d’alumnes amb ajut de menjador i del seu
aprofitament.
_______________________________________________
- Seguiment dels casos derivats. Conèixer la relació
d’alumnes que participen a les activitats per poder
contrastar informació.
menjador.
- Graella de
compactació
d’ajuts de
menjador.
- Tramitació
d’ajuts per
lleure.
Activitat Descripció/observacions Documentació
Acords amb
coordinadors
dels CAP.
Trobades
amb
infermeria,
pediatria,
capçaleres.
Coordinació
amb serveis
de salut
mental.
- La cap de zona consensuà anualment els mecanismes
estables de coordinació entre SSB i els professionals del
CAP. Les qüestions bàsiques objecte de l’acord són:
� La detecció necessitats.
� Establiment de la tipologia de casos a intercanviar
informació.
__________________________________________
- Implementació del protocol de risc i maltractaments,
sessions clíniques, seguiment de casos.
- Es constata la necessitat de millora en aquest àmbit. Es
valora la necessitat de disposar de protocols específics de
derivació i seguiment.
-Fitxa de CAP
- Protocol
comarcal.
- Petició de
suport,
derivació i
seguiment.
1. 2 Coordinació sociosanitària.
núm. 19 #
16
Activitat Descripció/observacions Documentació
Mantenir el
catàleg
d’entitats del
territori.
Trobades
amb les
entitats del
territori.
- Tenir actualitzat l’inventari dels agents del territori
implicats en el primer nivell de protecció, tal com queda
definit al sistema català. En concret, per coordinar tasques
de prevenció, detecció, sensibilització i difusió de la
informació.
Les entitats que ha de registrar el catàleg són:
� Els espais joves,
� els esplais,
� les entitats esportives,
� i altres agents i recursos del territori que actuen amb
menors.
______________________________________________
- Anualment es programarà una trobada amb les entitats
per a:
� Traspassar d’informació sobre les activitats previstes
per l’entitat, i sobre la problemàtica de menors
detectada en el territori.
� Donar informació del protocol de ciutat (versió
reduïda) i lliurament de documentació concreta, per
facilitar la comunicació, de situacions de risc i, si és
el cas, de com participar en el pla d’intervenció i en
el seu seguiment.
� Concretar uns acords de col·laboració per la
protecció dels menors en risc .
- Catàleg
d’entitats del
territori.
- Versió reduïda
i divulgativa del
protocol
comarcal.
1. 3 Coordinació amb les entitats de lleure i altre s agents del territori.
núm. 19 #
17
Activitat Descripció/observacions Documentació
Anàlisi de
necessitats.
Proposta de
projecte
comunitari.
Elaboració i
implementació.
- Considerar el treball realitzat amb centres educatius,
amb els serveis sanitaris i amb les entitats de lleure. Fer
una valoració de les necessitats.
- Conèixer els recursos i activitats que hi ha en el territori.
- Valorar la forma de participació en projectes:
� Participació en projectes iniciats per altres.
� Proposar-ne de nous.
� Gestionar contactes entre projectes.
___________________________________________
- Presentació de la proposta a la cap de zona i aprovació.
- Tipologia de projectes:
� Projectes amb grups de menors i adolescents.
� Amb famílies de seguiment.
______________________________________________
- Es disposa d’un material teòric inicial que s’anirà
ampliant i consensuant.
- Fonamentació
i viabilitat de la
proposta.
- Documents
teòrics de
referència.
Els processos d’aquest àmbit aporten una metodologia d’intervenció
socioeducativa compartida per tots els SSB de la ciutat. També donen
seguretat als professionals en uns moments on la normativa que desplega la
LDOIA encara no està completada.
Els accents d’aquest àmbit es poden posar en la informació que poden aportar
altres agents del sistema seguint el llistat d’observacions del RUMI, també en
els indicadors propis dels SSB per detectar situacions de risc i desemparament,
1. 4 Projectes comunitaris i de grup.
2.- Els processos de detecció, exploració i diagnos i.
núm. 19 #
18
així com els factors de protecció de l’entorn del menor, i finalment, en com es
registren les dades obtingudes per garantir la qualitat dels sistemes
d’informació.
Activitat Descripció/observacions Documentació
SSB i
especialitzats.
Sistema
educatiu.
- Des de la pròpia xarxa de Serveis Socials els casos
entren per :
� Primeres visites (educador i educadores
socials), en aquest cas es documenta en el
ZRM i si hi ha documentació en paper s’obre
expedient físic.
� Seguiment d’un cas que ja està obert, de
traspàs intern d’equip o territori.
� Trasllat de municipi. S’inicia l’expedient en base
a l’informe del cas que tramet el servei que
deriva tant per email o per correu. S’obre
expedient físic i ZRM.
� Derivació de l’EAIA: Es fa la petició per correu o
per telèfon. Es realitza una entrevista conjunta i
es fa el pla de millora (no hi ha informe de
derivació). S’obre expedient ZRM i físic.
� DGAIA, generalment es fa una petició d’informe
d’un menor, per escrit i formalment.
___________________________________________
- A l’inici de cada curs es confeccionarà amb el centre
el llistat de casos que requereixen algun tipus
d’intervenció dels SSB, recollint les diferents tipologies
de risc i s’anirà revisant i actualitzant en els diferents
espais de coordinació amb el centre.
- Unificar el protocol de derivació pels casos de risc
-ZRM (EINES 11 i
20).
-Expedient físic
quan
s’acompanya
documentació.
-Relació de
menors en risc .
- Fitxa de
derivació de
2.1 Entrada al sistema primari d’atenció i protecc ió a la infància i adolescència.
núm. 19 #
19
Sistema sanitari.
Lleure i
comunitat.
Via judicial.
Policia
Municipal i
altres serveis
municipals.
per negligència o maltractament, utilitzant una fitxa
estàndard de derivació amb els indicadors del RUMI i
d’acord amb el protocol acordat pels Departaments de
Benestar i Família i Ensenyament de la Generalitat
- Pel que fa a la Xarxa 0-3, caldrà incorporar el mateix
protocol de comunicació de risc amb els indicadors del
RUMI.
___________________________________________
- El circuit més sovintejat als CAP és el de risc lleu o
negligència (circuit A del protocol comarcal).
Generalment es produeix en un entorn d’una certa
informalitat. Quan hi ha sospites fonamentades o
certeses, s’entra dins dels circuits B i C, i no entren per
SSB.
- Es proposa usar la fitxa de comunicació entre serveis
que preveu el protocol de ciutat.
___________________________________________
- Incorporar en l’acció de sensibilització i prevenció
amb les entitats de la comunitat, la informació de com
comunicar a través del telèfon d’Infància Respon o
directament als SSB.
Per a les entitats o serveis de lleure educatiu amb les
quals es treballa habitualment en el territori, es
proposa una fitxa de detecció i seguiment.
___________________________________________
- Arriba petició formalitzada demanant informació.
___________________________________________
- D’altres serveis municipals arriben demandes
d’informació de casos o derivacions de situacions de
risc.
- La Policia Municipal comunica la intervenció a través
menors en risc
per negligència o
maltractament.
- Fitxa de
comunicació
centres de salut.
- Fitxa d’espais
de lleure.
Seguiment i
derivació.
núm. 19 #
20
d’un procediment ja establert (Servei d’Atenció
Immediata).
- Convindria disposar d’una fitxa estàndard mínima a
omplir pel servei que deriva o demana informació.
- Quan no es coneix el cas es dóna d’alta en el ZRM i
es procedeix a explorar la situació. Si cal
posteriorment s’obrirà l’expedient físic.
- Procediment
intern amb la
policia municipal.
- Fitxa interna de
petició
d’informació o
derivació de cas .
Activitat Descripció/observacions Documentació
Recollida
d’informació.
Aplicar criteris
compartits
d’entrevista al
menor, a la
família i en les
observacions de
les visites
domiciliàries.
- La recollida d’informació està orientada a identificar i
analitzar la situació concreta que s’està produint, els
factors de risc present i les potencialitats de l’entorn
familiar, és a dir els factors de protecció.
- S’han de documentar les dades personals del menor i
la família, de la problemàtica, de la situació sanitària,
educativa i socioeconòmica. Quan no hi cap informació
escrita prèvia, sovint cal una implicació intensa per
contactar amb la família.
- La informació s’ha de recollir de manera estructurada,
que incorpori els indicadors necessaris per a la presa
de decisions.
- Cal considerar l’obligatorietat dels diferents agents de
notificació de la situació de risc, i de facilitar la
informació necessària perquè els SSB puguin dur a
terme la fase d’exploració i diagnosi.
- Protocol
comarcal
apartat A (pàg.
90).
- ZRM,
- Expedients
físics.
- Arxiu
electrònic
compartit.
2.2 Exploració.
núm. 19 #
21
- Els informes fruit d’aquest procés han de quedar
arxivats en l’arxiu electrònic o físic que correspongui.
____________________________________________
- Compartir base teòrica i tècniques específiques per a
l’observació en les entrevistes i les visites a domicili.
- Es parteix d’un material inicial que pot anar
evolucionant. Materials elaborats per l’EAIA en relació a
les tasques de l’educador.
- Criteris i
observacions
per a la visita a
domicili.
- Guió per a
l’entrevista
socioeducativa.
Activitat Descripció/observacions Documentació
Valoració del
risc.
- Incorporar sistemàticament els factors de fragilitat, de
risc de maltractament i els factors de protecció, en
relació amb els pares o les persones que tenen cura
dels infants i adolescents, seguint el protocol comarcal
o els indicadors que per via reglamentària es
determinin. La classificació bàsica és:
1. Risc lleu : No hi ha afectació del vincle però hi ha
incerteses en algunes funcions de parentalitat
que, sense amenaçar previsiblement la seguretat
de l’infant, poden dificultar la cura i l’educació.
També poden haver certes disfuncions en relació
al medi i a una circulació social fluida.
2. Risc moderat : Hi ha una afectació o un risc
d’afectació contrastada del vincle, de les
funcions de parentalitat i/o de les connexions
amb l’entorn que poden generar, en alguns
casos, riscos inconscients per a la seguretat.
- Protocol
comarcal (pàg. de
la 38 a la 40).
- Indicadors de
risc que per via
reglamentària
disposi la
Generalitat.
2.3 Diagnosi.
núm. 19 #
22
Informe de
diagnosi.
3. Risc greu: Hi ha una afectació molt important
del vincle i de les funcions bàsiques de
parentalitat. Hi ha conductes d’inadaptació social
que generen dinàmiques d’exclusió.
Documentar al ZRM la tipologia de risc per
negligència o maltractament: lleu, moderat o
greu.
____________________________________________
- Els informes de diagnosi pels diferents agents del
sistema de protecció es podran elaborar a partir d’un
preinforme obtingut a traves del ZRM:
� Assessorament previ EAIA.
� Assessorament seguiment EAIA.
� Informe de derivació a l’EAIA.
� Informes a DGAIA.
� Informes a Fiscalia.
- Es disposarà d’uns paràmetres estàndards d’informes
a fiscalia i a la DGAIA, incorporant el marc legal i els
factors de fragilitat, de risc de maltractament i factors de
protecció, en relació amb els pares o les persones que
tenen cura dels menors.
- ZRM.
- Fitxa
diagnòstica i pla
de treball.
- Informes tipus
per la fiscalia i
per DGAIA.
Activitat Descripció/observacions Documentació
Aplicació del
protocol
d’urgència.
Aplicar el protocol comarcal circuits B i C.
La devolutiva tècnica (informar els progenitors) en el
circuit B es decidirà en cada cas, considerant el més
- Protocol
Comarcal.
2. 4 Procediment d’urgència
núm. 19 #
23
Accions quan
es constata la
certesa de risc
pel menor.
adient pel menor, per la continuïtat de la relació
assistencial i per la seguretat dels professionals.
“La normativa no detalla qui ha d'estar present en
aquestes situació quan es detecten des de SSB, però cal
donar sentit i coherència a les intervencions tècniques
que realitzem.
La normativa vigent en el protocol d’intervenció en
situacions de risc i/o desemparament, diu als serveis
educatius o sanitaris que aquell servei que detecta una
situació es qui ho ha de comunicar, si equiparem el
servei que diagnostica es qui ha d'informar del
diagnòstic al pacient/usuari. En aquest cas, quan el
diagnòstic de situació d’urgència s'ha realitzat des dels
SSB cal que el professional referent estigui present quan
es comuniqui a la família. Així donem congruència a allò
que des de Serveis Socials, i en aplicació del protocol d'
infància, estem demanant a altres serveis.”
_____________________________________________
- Avisar la cap de zona, la coordinadora d’infància i
l’EAIA (per les tardes EAIA i Servei)
- Trucar la DGAIA (EFI o UDEMI) si es pot trametre
informe.
- Per criteri, aquests casos requereixen de la intervenció
de dos professionals.
- Casos d’adolescents: avisar els pares i documentar
aquest avís.
- La devolutiva la fa qui porta el cas.
- En el cas que hi hagi implicació municipal en el trasllat,
cal disposar dels mitjans de l’Ajuntament: Suport de la
policia, d’un vehicle municipal o si escau, d’un taxi. En
cap cas els professionals han d’usar els seus mitjans
privats quan actuen en aquestes circumstàncies.
-Model
d’informe
estàndard per
la DGAIA.
núm. 19 #
24
Els processos d’aquest àmbit són una continuació de l’anterior, seguint una
seqüència lògica i amb les mateixes consideracions inicials. El punt més crític
és el de vincular amb encert i rigor els recursos que despleguen el pla de treball
amb els objectius de reduir els factors de risc, i potenciar els de protecció. En
conseqüència, el seguiment, l’avaluació i els registres documentals prenen
molta importància.
L’altre aspecte a destacar d’aquest àmbit és la millora del continu assistencial i
la coordinació entre els SSB i l’EAIA, que aquests processos de treball aporten.
Activitat Descripció/observacions Documentació
Definir els
objectius de
treball.
D’acord amb la diagnosi es determinarà quina és
l’orientació de la intervenció en funció de la tipologia del
risc:
1. Quan hi ha risc lleu, la situació requereix
d’intervenció preventiva : Nivell d’intervenció
generalitzat que no parteix d’una diagnosi particularitzada
exhaustiva, però contempla i cerca el reforç del vincle
menor/família, les capacitats parentals, la cobertura de
necessitats de cura, educació i protecció del menor, els
aspectes relacionals entre les famílies i el medi social, els
mecanismes d’autoajuda de les famílies (xarxes bàsiques
de suport) i circulació social normalitzada. La informació i
la formació són instruments bàsics d’aquest nivell
d’intervenció.
Aquelles situacions de pobresa de la família que
- Protocol
Comarcal (pàg.
73, 90 i 91).
Criteris del
grup de treball
de la FCM.
3.- Elaboració i seguiment del pla d’intervenció.
3.1 Elaboració del pla de treball .
núm. 19 #
25
comporten riscos evidents pel desenvolupament del
menor es consideraran de risc lleu, com és el cas de
pèrdua d’habitatge, itinerància o infrahabitatge. Es
podran activar protocols específics que despleguin la
intervenció socioeducativa amb els menors afectats. Això
comportarà la revisió dels indicadors de risc i dels factors
de protecció per part de l’educador o educadora.
2. Quan hi ha risc moderat , la situació requereix
d'intervenció de capacitació i suport. Parteix d’una
diagnosi professional particularitzada i exhaustiva on hi
ha una afectació o un risc d’afectació contrastat del
vincle, de les funcions de parentalitat o de les connexions
amb l’entorn. És una intervenció habilitadora que forma
part d’un pla de treball preestablert, avaluable i amb
terminis més o menys establerts. L’orientació i
l’entrenament són instruments bàsics d’aquest nivell
d'intervenció per incrementar les capacitats parentals i
minimitzar els factors de rics, vetllant per la integritat i
protecció del menor. El professional de referència és
l’educador o educadora social.
3. Quan hi ha risc greu, la situació requereix
d'intervenció de tractament. Parteix d’una diagnosi
professional particularitzada, exhaustiva i contrastada on
hi ha una afectació molt important del vincle, de les
funcions bàsiques de parentalitat i de l’adaptació social.
És una intervenció rehabilitadora i reeducativa. La
intervenció terapèutica familiar coordinada amb la
intervenció social i socioeducativa és instrument bàsic
d’aquest nivell d’intervenció.
Si no s’assoleixen els objectius i el risc pel menor
núm. 19 #
26
Definir les
actuacions
pròpies de
l’educador o
educadora.
persisteix, previ assessorament per part de l’EAIA,
s’elaborarà l’informe oportú proposant les mesures que
es considerin oportunes per formalitzar un COSE amb
l’EAIA.
La situació de risc d’exclusió social per pobresa d e
les famílies, on la intervenció va orientada a donar
suport a la família i a garantir la cobertura de necessitats
bàsiques dels seus membres, també pot donar-se en
coexistència amb qualsevol de les tres tipologies de risc
(lleu, moderat i greu). El professional referent pot ser
qualsevol dels professionals de referència del equips de
SSB. Quan coexisteixi amb una situació de risc dels
menors, en serà el referent del cas l’educador o
educadora; quan no sigui així, ho serà el professional de
referència polivalent. L’educador o educadora gestionarà
tots els ajuts i recursos adreçats als menors. La
documentació de la intervenció quedarà registrada en el
tràmit del recurs i en l’expedient social.
- Es tracta de l’orientació, l’assessorament i l’ajut a la
família amb l’objectiu de millorar l’entorn familiar i a fer-hi
possible la permanència del infant o l’adolescent. L’ajut a
la família inclou les actuacions de contingut tècnic,
econòmic o material.
- Una intervenció familiar mitjançant l’establiment de
programes socioeducatius per als progenitors, tutors o
guardadors amb la finalitat que assoleixin capacitats i
estratègies alternatives per a la cura i l’educació dels
seus fills o de l’infant o l’adolescent tutelat.
- Acompanyament socioeducatiu de l’infant o
l’adolescent, creant relacions que afavoreixin el seu
- EINA 3
núm. 19 #
27
Treball amb un
equip multi
professional .
desenvolupament emocional, psicològic i social.
- S’anirà construint un catàleg o bateria de possibles
actuacions per part de l’educador o educadora, recollint
les practiques d’intervenció.
- La mobilització dels recursos socials adients:
� Atenció en Centre obert i altres serveis
socioeducatius.
� L’ajut a domicili.
� Atenció sanitària, que pot incloure la
intervenció psicoterapèutica o tractament
familiar, tant per als progenitors o els titulars
de la tutela o de la guarda, com per a l’infant o
l’adolescent.
� Els programes formatius per adolescents que
han abandonat el sistema escolar.
� L’assistència personal pels progenitors, tutors i
guardadors amb discapacitat que els permeti
assumir les seves obligacions d’atenció i cura
de les persones infants i adolescents.
� L’assistència personal per als infants i els
adolescents amb discapacitat que els permeti
superar la situació de risc.
� Qualsevol altra mesura de caràcter social i
educatiu que contribueixi a la desaparició de la
situació de risc.
� Les prestacions econòmiques de les rendes
mínimes.
_____________________________________________
- Acordar la participació en el pla de treball d’altres
professionals que intervenen en l’entorn del menor,
compartint la diagnosi del cas i els objectius concrets per
- Bateria de
possibles
accions de
l’educador o
educadora.
-Registre de
recursos en
ZRM.
- EINA 2
núm. 19 #
28
protegir el menor. Especialment amb:
� Els membres dels SSB: professional de
referència polivalent, de dependència, i de
joves.
� Altres professionals de l’educació, la salut i el
lleure.
� Unificar els seguiments dels plans de treball
amb els centres d’educació especial CET.
- Es planificaran les accions indicant terminis i es
proposarà la seva signatura als progenitors.
- Es registrarà en el camp d’objectius els objectius del pla
de treball per reduir els factors de risc i potenciar els
factors de protecció.
- Pla
d’intervenció
social.
- ZRM
Activitat Descripció/observacions Documentació
Seguiment
extraordinari.
Seguiment
intensiu.
- A partir de la diagnosi, s’establirà la intensitat de la
intervenció i es registrarà en el camp d’observacions dels
objectius del pla de treball en el ZRM.
- Detecció de situacions d’urgència on es considera la
necessitat d’un possible desemparament de forma urgent.
La freqüència del seguiment pot ser diària.
______________________________________________
- Pronòstic de recuperabilitat. Es produeix quan hi ha una
previsió de millora en la problemàtica detectada i una
resposta positiva al pla de treball per part de progenitors
i/o joves.
- També quan una actuació intensiva pot reduir les
possibilitats d’increment de risc pel menor.
- ZRM
3.2 Seguiment i avaluació.
núm. 19 #
29
Seguiment
continuat.
Seguiment
puntual.
ITEMS
d’avaluació.
La freqüència estimada de seguiment pot ser setmanal o
quinzenal
_______________________________________________
- Situacions d’estancament (cronificat). Requereix d’una
intervenció de control i contenció perquè no empitjori la
situació de risc del menor.
La freqüència estimada de seguiment pot ser quinzenal o
mensual.
- En els casos de famílies amb diagnòstic de risc
d’exclusió per pobresa, en funció d’allò que s’acordi a
l’equip de SSB, es determinarà el seguiment en concret.
_______________________________________________
- Si el menor té un ajut en actiu o un recurs concret,
l’educador o educadora farà el seguiment encara que no
existeixi un diagnòstic de situació de risc. Tots els
membres de l’equip que intervinguin amb la família
documentaran en el ZRM qualsevol incidència. Els
membres de l’equip que detectin noves circumstàncies de
risc han d’alertar d’aquesta nova situació a la resta de
professionals que intervenen en les reunions establertes.
_____________________________________________
- Els ITEMS d’avaluació del pla de treball valoren
l’assoliment dels objectius. Es registrarà en el camp estat
de la intervenció en el ZRM recollint:
1= no assolit, 2= insuficientment assolit, 3= suficientment
assolit, 4= totalment assolit.
- ZRM
Activitat Descripció/observacions Documentació
Elaboració i
manteniment del
- El ZRM incorporarà tots els recursos disponibles de
suport a la intervenció socioeducativa.
- Catàleg de
recursos (ZRM)
3.3 El catàleg de recursos per a la infància i ado lescència en risc.
núm. 19 #
30
catàleg.
Criteris
d’assignació dels
recursos.
- Es proposa treballar un format que permeti tenir una
fitxa d’identificació per a cada recurs.
Es necessari establir els criteris d’assignació
considerant els indicadors de risc, de desprotecció i
els objectius del pla de treball.
per a la infància i
adolescència en
risc.
- Document de
criteris
d’assignació de
recursos.
Activitat Descripció/observacions Documentació
Aplicar el
procediment.
a) Un cas derivat per assessorament ha d’estar valorat
de RISC segons el referent de SSB.
b) Abans de realitzar la petició d’assessorament,
l’informe ha d’estar validat per la cap de zona
corresponent.
c) Un cop passat el filtre, el professional de referència
ha de realitzar la petició de dia i hora, i sempre
adjuntat el informe, a l’administrativa de l’EAIA. En
cas que hi hagi documentació annexa i només es
tingui en format paper, caldrà que l’ha facilitin per
correu intern.
d) Caldrà que l’informe i la documentació es faci arribar
amb una setmana mínima d’antelació.
e) A l’hora de complimentar l’informe, recordar que cal
complimentar adequadament tots els camps.
Dins dels diferents motius que poden motivar la
demanda d’assessorament hi ha:
� Demanda d’orientació especialitzada en la
intervenció professional.
� Demanda d’intervenció preventiva a l’EAIA (en
aquesta l’EAIA pot valorar la necessitat de
realitzar una entrevista preventiva puntual amb
- Nou model
d’informe previ a
l’assessorament.
- Nou model
seguiment
informe previ.
3.4 - Demanda d’assessorament i derivació a l’EAIA.
núm. 19 #
31
la família i els SSB, o la realització d’un pla de
treball conjunt EAIA i SSB).
� Demanda d’estudi per situació de
desemparament.
� Demanda d’estudi per realitzar COSE.
� Demanda de recurs de Casa d’Infants (aquest
sempre ha d’anar acompanyat de l’informe
corresponent).
� Comunicar el tancament de l’expedient
d’assessorament.
La demanda d’assessorament realitzada pels SSB
sempre serà valorada per l’EAIA.
f) En l’assessorament caldrà marcar sempre la propera
data de coordinació. Un cop arribada aquesta, els
SSB hauran de valorar si realitzar un segon
assessorament o bé comunicar el tancament d’aquest
(complimentant l’informe de seguiment de
l’assessorament). Recordar que un expedient
d’assessorament estarà vigent un any (des de l’última
data d’assessorament).
g) En els casos que s’acordi la derivació del cas a
l’EAIA, els SSB tenen un termini de 2 mesos per fer
arribar l’informe de derivació. En aquest, ha
d’aparèixer la informació actualitzada, la qual haurà
de supervisar la cap de zona corresponent i caldrà
que vetlli pel compliment del termini fixat.
- Quan els SSB hagin realitzat l’informe de derivació a
l’EAIA, aquest ha de comptar amb el vist-i-plau de la
cap de zona.
- En el moment que la cap de zona l’hagi supervisat i
validat, es farà arribar a la Coordinadora del EAIA
amb la documentació annexa que requereixi, qui
núm. 19 #
32
gestionarà l’entrada i assignació de referent a l’EAIA.
- En cas que no es compleixi amb el termini, no
s’acceptarà la derivació del mateix, sinó que caldrà
iniciar el procediment i sol·licitar assessorament.
Els processos d’aquest àmbit són processos estratègics o de suport a la
intervenció socioeducativa. Són fonamentals per alimentar els processos
operatius descrits fins ara. La responsabilitat d’aquestes activitats no recau
sobre els professionals dels SSB.
4.1 Sistema d’informació de la infància i adolescèn cia en risc.
Indicadors de qualitat de gestió.
Dels processos de la intervenció educativa descrits en els apartats 1, 2 i 3 del
document s’extreu una estructura bàsica d’indicadors per a desenvolupar i
consensuar:
- Existència del Catàleg agents socials per territori i educador referent.
- Projectes comunitaris en el territori.
- Nombre de menors per tipologies de risc:
� Menors en risc d’exclusió social per pobresa.
� Menors en risc lleu per maltractament o negligència.
� Menors en risc moderat per maltractament o negligència.
� Menors en risc greu per maltractament o negligència.
- Nombre d’altes segons procedència:
� Sistema educatiu.
� Sistema sanitari.
� Comunitat.
� Policia i justícia.
4. Avaluació i transferència de coneixement.
núm. 19 #
33
� Sistema de Serveis Socials.
- Informes elaborats per a:
- Assessorament previ EAIA.
- Assessorament seguiment EAIA.
- Informe de derivació a l’EAIA.
- Informes a DGAIA.
- Informes a Fiscalia.
- Altres agents.
- Per l’expedient de SSB.
- Nombre de seguiments per tipologia:
- Extraordinari.
- Intensiu.
- Moderat.
- Puntual.
- Agents participants del pla de treball.
- Recursos del catàleg per la infància i adolescència en risc.
- Avaluació dels objectius:
- No assolits.
- Insuficientment assolit.
- Suficientment assolits.
- Totalment assolits.
Responsable: Secretaria tècnica i SSBiE.
Registre en les eines corporatives de les dades d’a tenció.
El ZRM és l’aplicatiu informàtic que permet el registre i seguiment dels casos,
l’elaboració automàtica d’informes i l’explotació de dades estadístiques. Cal
adequar aquest aplicatiu per unificar en una sola eina els registres referits a
menors en risc.
Els requeriments a considerar són els següents:
núm. 19 #
34
� Dades d’identificació del menor i del seu entorn. A les dades actuals cal
afegir les del centre educatiu, les escolars, de lleure i de salut.
� Pel que fa a la diagnosi, cal introduir les tipologies de risc, els indicadors
de risc i els factors de protecció.
� Pel que fa al pla de treball considerar: objectius, compromisos, accions,
temporalització i avaluació.
� Activació de recursos específics.
� Tipologia de seguiment.
� Elaboració de preinformes.
� Elaboració de llistats.
Responsable: Secretaria tècnica.
Arxivar a l’expedient físic o electrònic els docume nts referits a un cas
registrat en el ZRM.
- Expedients en suport paper que s’obren quan hi ha un document en paper
que s’ha de guardar.
- Carpeta electrònica vinculada a l’expedient físic i del ZRM. Es constata que
cal unificar els criteris d’arxiu d’aquesta carpeta i la documentació que ha
d’incorporar.
Responsable: Secretaria tècnica (Pla d’arxius).
4.2 Formació i supervisió.
Formació corporativa
- El Pla de formació municipal preveu formació transversal per a tot
l’Ajuntament. La direcció fa la proposta que considera adient al personal.
- Cursos i jornades organitzats per la Generalitat, la Diputació o d’altres sobre
temes específics de la intervenció socioeducativa.
núm. 19 #
35
- Formació organitzada per l’Ajuntament adreçada a enfortir la intervenció
socioeducativa, amb experts, ajustada a les necessitats que manifesten els
professionals.
Responsable: Pla de formació de l’Ajuntament. RRHH/SSB. Pla de formació de
la Diputació de Barcelona adreçat als professionals dels ajuntaments
Auto- formació de la xarxa professionals.
- Potenciar la formació que aprofiti la xarxa de professionals municipals sobre
temes concrets que afecten a col·lectius específics.
- Aprofitar les sessions internes per incorporar una metodologia participativa
per poder compartir bones pràctiques, èxits i dificultats.
Responsable: Programa anual d’accions autoformatives de la xarxa de
professionals municipals
Supervisió.
- L’espai actual de supervisió per zones es valora molt útil.
Crear espais de professionals per millorar procediments i estratègies
d’intervenció. La implementació del projecte socioeducatiu requereix d’aquests
espais per desenvolupar algunes de les propostes del grup de millora.
- Sessions tècniques d’infància i adolescència en risc amb l’EAIA.
Responsable: Pla anual de supervisió externa. SSBiE, Pla anual de projectes
de millora continua. Projecte de supervisió preventiu.
4.3 Espais virtuals per a interaccionar i compartir inf ormació i documents.
núm. 19 #
36
Arxivar documentació al directori compartit SSB.
Es constata la diversitat de criteris en les diferents zones pel que fa a l’ús
d’aquest directori. Es considera que una part d’aquest arxiu té sentit que es
personalitzi a cada zona i/o a cada equip. Les propostes de millora d’aquest
directori tenen a veure amb els criteris d’us que afecten a tota la intervenció
socioeducativa:
� Utilitzar l’expedient electrònic al directori SSB per arxivar els
documents escanejats que no es poden guardar en el ZRM.
� Compartir tota la documentació formal de fitxes i documents de
protocol, garantint la seva actualització des dels professionals que la
generen. La pràctica actual via correus electrònics fa que hi hagi
confusió sobre quina és la darrera versió.
Responsable Secretaria tècnica, Pla d’arxius.
Espai “Processos d’intervenció socioeducativa” a la part privada de la
Intranet.
Aprofitant les oportunitats que ofereix la Intranet es posa en marxa aquest nou
espai d’interacció on s’hi troben:
� Les fitxes d’activitat de cada procés de treball.
� Els documents de referència relacionats amb cada procés.
� Material tècnic i webs d’interès.
� Un lloc per interaccionar sobre les dificultats i encerts del dia a dia.
� Un calendari de les activitats anuals de la intervenció socioeducativa.
núm. 19 #
37
5. Processos estratègics
5.1 Taula de seguiment del protocol d’atenció a la infància i adolescència
en risc.
Taula comarcal i Taula local amb tots els agents implicats. Responsable:
SSBiE.
5.2 Sistema de coordinació de les regidories de Ser veis Socials i
Educació.
Nou espai tècnic de coordinació formalitzat entre els serveis de Serveis Socials
i Educació pel seguiment i avaluació de la intervenció socioeducativa als
centres educatius de la ciutat. Responsable: SSBiE.
5.3 Taula de salut mental.
Espai de coordinació entre els agents que actuen a la ciutat en l’àmbit de la
salut mental. Responsable: SSBiE.
5.4 Taula de violència masclista.
Espai de coordinació dels agents que actuen en el protocol contra la violència
masclista. Responsable: SSB i ST.
5.5 Xarxa 0-3 anys.
Xarxa de coordinació de l’atenció a 0-3 anys. Responsable: SSBiE.
núm. 19 #
38
5.6 Protocol de desnonaments amb menors.
Protocol desenvolupat fruit de les mesures vinculades al document de La
política municipal d’habitatge: accions i mesures prioritàries en el context
actual. Responsable: SSBiE.
5.7 Pla d’arxius.
Projecte d’avaluació de la sèrie documental d’expedient social. Responsable:
ST.