1. La proliferació de pantalles
• El segle xx va inventar un dispositiu d’imatge radicalment inèdit i modern: la pantalla.
• Tot comença cap al 1900, per la pantalla gran del cinema, a la qual s’afegeix, a partir dels anys cinquanta, la pantalla petita de la televisió, i després, a partir dels anys vuitanta, la pantalla de l’ordinador, de seguida, portàtil, lleugera, personal, i que s’amplifica a través de tot un seguit de pantalles diferents: les d’Internet i del món web, dels telèfons mòbils i les consoles de videojocs, del diagnòstic per la imatge i el GPS, dels aparells fotogràfics i les càmeres digitals, dels smartphones i les tauletes digitals.
• En menys de mig segle s’ha passat de:– la pantalla espectacle la pantalla comunicació– de la pantalla única tot pantalla.
• De la pantalla de cinema:• La pantalla tothora i a tot arreu: a les botigues i als
aeroports, als restaurants i als bars, al metro, als cotxes i als avions, a l’oficina i a la butxaca;
• la pantalla de qualsevol mida: pantalla plana, pantalla completa i minipantalla mòbil;
• la pantalla sempre a sobre, arreu on es va; • la pantalla per fer-ho tot i per veure-ho tot. • la pantalla omnipresent i multiforme, planetària i
multimediàtica.
• La proliferació física de les pantalles ha canviat d’una manera radical l’existència i la feina dels homes?
• S’ha generat un nou llenguatge?
• una nova percepció de les coses?
• un nou consum?
• una nova cultura?
• Aquesta cultura és més omnipotent en la mesura que és mundial.
• les pel·lícules, la televisió, i ara ja sobretot Internet i les xarxes socials instruments més eficaços de la mundialització.
• Creen una consciència planetària, una cultura del temps real, del temps mundial.
Etapes:
• Fascinació per les imatges moviment, llum, joc de les formes, enquadraments, moviments de la càmera, efectes visuals, primers plans…
• Televisió familiaritat. Entra a casa el món. Pot ser en directe.
• Les cadenes que es multipliquen Zàping. Competència. Audiències.
• Privatització de la pantalla.
• De la projecció en una sala fosca (cinema) executa un tall net entre l’espectacle i la realitat. Silenci.
• TV es mira a casa, la llum, familiaritat, decorat quotidià. Comentaris, converses. No hi ha desconnexió.
• L’ordinador domèstic immediatesa, la interactivitat, tot a l’abast d’un clic. Intimitat.
• Treballar i jugar a la pantalla, comunicar-se, informar-se …
TELEVISIÓ
• La televisió ("Tele-", en grec "lluny" i "-visió" en llatí "visió" "veure" o "vista"), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.
• El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.
• La transmissió de valors és una funció subtil, tot i que important, dels medis. (funció de socialització). Es refereix a la forma en que un individu arriba a adoptar la conducta i els valors d’un grup.
2. Proporciona imatges que poden provocar determinades accions.
3. És el medi pel que els subjectes es familiaritzen amb els valors de la
societat de l’oci i consum.
4. El medi televisiu és d’una gran rapidesa, és per això que impedeix
una bona tasca de crítica i discerniment dels
missatges.
Ajuda a la formació d’imatges
estereotipades respecte de professions, grups
ètnics, religiosos o polítics.