- Rateta, rateta, tu què ets tan boniqueta, et voldries casar amb mi, ja que sóc tan bon fadrí! Li va dir el porc a la rateta amb la seva veu.- Ai no, no! Quina veu tan espantosa, fuig d’aquí!
- Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta et voldries casar amb, ja que sóc tan bon fadri! Li va dir el gall a la rateta
- Ai, no, no, que m’ensordeixes, fuig d’aquí!
- Rateta, rateta tu que ets tan boniqueta, et voldries casar amb mi, ja que sóc tan bon fadri!
- Ai si, si, hem vull casar amb tu!!
I quan era el moment del petó, el gat es va apropar i la va mossegar!Llavors la rateta va escapar per les escales, i va ser en aquell moment quan va descobrir les seves intencions.