L’Agència i la Sequera
2.1
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 24
2.1.1 Antecedents
Precipitacions
L’any 2005 s’ha viscut una situació d’extrema sequera generada per una persistent manca de precipitacions a totes lesconques de Catalunya. Amb les particularitats de cada territori, l’inici d’acumulats de precipitació mensual per sota de lamitja històrica del període 1996-2004 comença a finals de la primavera del 2004.
Cal recordar que els valors de precipitació mitjana anual (12 mesos) a Catalunya se situen entre 650 mm i 700 mm, segonssi és a les conques internes o a les conques de l’Ebre. Per tant, es tracta de dèficits d’entre el 35% i el 40% de la mitjanad’un període sec, en el qual s’han enregistrat 3 sequeres d’intensitat considerable, però menors a la de l’any 2005.
Si l’anàlisi es realitza a les conques amb presència d’embassaments importants (Muga, Ter i Llobregat), els resultatsdemostren que el dèficit ha estat major a les capçaleres que a les zones regulades aigua avall dels embassaments. És adir, no només ha plogut menys, sinó que les precipitacions han estat més escasses a les conques que drenen elsembassaments. El cas més significatiu ha estat el Llobregat, que ha patit un dèficit de 250 mm, amb un acumulat demanca consecutiva de precipitació de 340 mm en 14 mesos (la meitat de la precipitació mitjana anual) a la capçalera,enfront 220 mm de dèficit (280 mm d’amplitud màxima) a les parts baixes. Aquesta mateixa situació es repetia alsembasaments del Ter amb dèficits de 220 mm en capçalera versus 150 mm aigua avall, i a la Muga amb dèficits de 115 mm versus 85 mm.
La distribució de la pluja a escala espacial també marca una clara tendència a tenir dèficits majors a les conquesoccidentals: la Muga, per exemple, va rebre precipitacions importants ja iniciat el període de sequera, concretament al mesde gener del 2005.
La recuperació de les reserves d’aigua i de les pluges s’ha produït també de forma desigual, a partir del mes d’agost per alTer-Llobregat, conques meridionals del litoral català i conques de l’Ebre, mentre que a la zona nord-est i, concretament a laMuga, la recuperació s’inicià al mes de setembre.
Per últim, cal destacar que, en general, les precipitacions dels mesos de setembre a novembre, ambdós inclosos, hanestat majors que la mitjana històrica del mateix període, però el dèficit acumulat només ha estat superat a la zona nord-esti litoral, Muga, Fluvià, Baix Ter i rieres litorals. En general, a les conques de capçalera els dèficits a finals d’any encaraoscil·laven entre els 80 i 140 mm.
25
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 25
Al gràfic superior es presenta la precipitació anual mitjana a les conques internes de Catalunya durant els darrers 65 anysamb la seva variació temporal, representada per la línia blava que ja que és una variable acumulativa, detecta els cicleshumits i secs. Clarament des de finals de la dècada dels 80 ens trobem en un cicle sec, amb precipitacions acumuladeshiperanuals inferiors a la mitjana històrica (valor 0 de l’eix d’abscises secundari). En els gràfics següents s’analitzen elsvalors de dèficit pluviomètric del bienni 2004-2005, comentats a la pàgina anterior.
26
400
500
600
700
800
900
1000
1100
Base
1940
1942
1944
1946
1948
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
-800
-600
-400
-200
0
200
400
600
800
Molt humit Variació respmitjana
Humit Sec Molt sec Pluja anual
Plu
ja a
nual
acu
mul
ada
en m
ilímet
res
Variació respecte a la m
itjana en milím
etres
Pluja a les conques internes. Període 1940 a 2005
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 26
27
Mitjana 1996-2005
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
60
40
20
0
-20
-40
-60
-80
-100
-120
-140
-160
-180
-200
-220
Abr
04
Mai
04
Jun
04
Jul 0
4
Ago
04
Set
04
Oct
04
Nov
04
Des
04
Gen
05
Feb
05
Mar
05
Abr
05
Mai
05
Jun
05
Jul 0
5
Ago
05
Set
05
Oct
05
Nov
05
Des
05
Pre
cipi
taci
ó (m
m)
Balanç pluviom
ètric (mm
)
Pluviometria enregistrada
Balanç pluviomètric
Inici Decret Sequera
Fi Decret Sequera
Amplitud màxima del balanç: 237,3 mm
Conques internes de Catalunya. Pluviometria i dèficit pluviomètric
Mitjana 1996-2005
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Abr
04
Mai
04
Jun
04
Jul 0
4
Ago
04
Set
04
Oct
04
Nov
04
Des
04
Gen
05
Feb
05
Mar
05
Abr
05
Mai
05
Jun
05
Jul 0
5
Ago
05
Set
05
Oct
05
Nov
05
Des
05
Pre
cipi
taci
ó (m
m)
Balanç pluviom
ètric (mm
)
Pluviometria enregistrada
Balanç pluviomètric
Inici Decret Sequera
Fi Decret Sequera
Amplitud màxima del balanç: 215,8 mm
3020100
-10-20-30-40-50-60-70-80-90
-100-110-120-130-140-150-160-170-180-190-200-210
Conques catalanes de l’Ebre. Pluviometria i dèficit pluviomètric
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 27
2.1.2 Embassaments
28
Mitjana 1996-2005
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Abr
04
Mai
04
Jun
04
Jul 0
4
Ago
04
Set
04
Oct
04
Nov
04
Des
04
Gen
05
Feb
05
Mar
05
Abr
05
Mai
05
Jun
05
Jul 0
5
Ago
05
Set
05
Oct
05
Nov
05
Des
05
Pre
cipi
taci
ó (m
m)
Balanç pluviom
ètric (mm
)
Pluviometria enregistrada
Balanç pluviomètric
Inici Decret Sequera
Fi Decret Sequera
Amplitud màxima del balanç: 335,6 mm 20
0
-20
-40
-60
-80
-100
-120
-140
-160
-180
-200
-220
-240
-260
-280
-300
-320
Conca del Garona. Pluviometria i dèficit pluviomètric
Variació dels volums embassats a Catalunya durant l’any 2005 (hm3)
Volum embassat Volum embassatEmbassament a 01.01.2005 a 01.01.2006 Increment (hm3)
Boadella 33,59 45,81 27%Sau 94,14 43,62 -46%Susqueda (*) 151,44 145,83 -4%Sistema Ter 245,58 189,45 -23%La Baells 63,89 49,79 -22%La Llosa del Cavall 43,86 25,12 -43%Sant Ponç 19,9 15,87 -20%Sistema Llobregat 127,65 90,79 -29%Sistema Ter-Llobregat 373,23 280,24 -25%Foix 3,74 3,75 0%Siurana 10,04 6,22 -38%Riudecanyes 2,16 2,96 27%Gaià (*) 4,44Vallfornès 0,81Ulldecona 3
(*) Embassaments de titularitat privada
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 28
2.1.3 El Decret de sequera. Una eina de gestió.
Per fer front a la previsible situació de manca de reserves durant l’any 2005 que s’insinuava després d’un primer trimestremolt sec, el Govern de la Generalitat va promulgar un seguit de normes destinades a regular la utilització dels recursoshídrics en situacions d’escassetat. Aquestes normes s’anomenen “decrets de sequera”.
El Decret 93/2005, de 17 de maig, d’adopció de mesures excepcionals en relació a la utilització dels recursos hídrics, teniaper objecte (1) la protecció de l’abastament de la població per a ús de boca, (2) fomentar la racionalització i l’economia enl’ús de l’aigua i (3) afavorir les actuacions destinades a garantir l’abastament a la població i a minvar els efectes de lasequera. A l’empara d’aquestes mesures s’han desenvolupat importants actuacions.
A finals de l’estiu es va promulgar un nou Decret, el 187/2005, de 6 de setembre, de modificació del Decret 93/2005,motivat per la necessitat de (1) corregir el desequilibri existent entre els sistemes d’embassaments del Ter i del Llobregat i(2) incrementar la disponibilitat de recursos de cara a la reutilització d’aigües residuals per a reg agrícola. Bàsicament calinterpretar aquest nou Decret com una correcció tècnica del primer amb l’objectiu d’adaptar-lo a les característiques tanparticulars que presentà l’evolució de la sequera, amb aportacions inferiors a les mínimes històriques enregistrades fins almoment, a la conca del Llobregat.
Davant la continuada manca de pluges i la consegüent disminució de les reserves, la incursió en escenaris de restriccionsen l’àmbit urbà era cada cop més inevitable. La impossibilitat d’acomplir amb el precepte de protecció de les demandesper a l’abastament de la població obligava a regular mitjançant normes específiques, tal com establia el Decret 93/2005.Així es va promulgar el Decret 207/2005, de 27 de setembre, d’adopció de mesures d’emergència en relació amb lautilització dels recursos hídrics, amb la finalitat de (1) reduir les demandes de manera que poguessin ser satisfetes amb lesreserves existents als embassaments fins a la primavera següent, tot esperant que en aquesta època de l’any,històricament favorable a les pluges, es produís una recuperació de les reserves; i (2) dotar als titulars del serveid’abastament i els seus gestors de les eines necessàries per aprofitar els recursos d’una manera més eficient.
La promulgació d’aquest Decret va suposar un canvi significatiu en la forma de gestionar la crisi. El primer Decret (93/2005)marcava directrius genèriques, pel que fa a les dotacions assignades als diferents usos i les seves modulacions mensuals,a les actuacions concretes a les quals obligava als titulars del servei per afavorir i controlar l’estalvi d’aigua, i alhoracentralitzava la informació i el comandament de la situació. Per contra, el Decret 207/2005 dictava un seguit de normesgenèriques i traspassava la gestió de la situació als titulars del servei d’abastament i creava Unitats de Gestió, d’àmbitsupramunicipal, per coordinar l’emergència amb un contacte molt més proper al territori. El motiu era que la disparitat desituacions possibles, derivada de les particularitats de cada municipi o sistema de distribució i de la seva realitat
29
Volums regulats a Catalunya durant l’any 2005 (hm3)
Embassament Volum desembassatBoadella 36,69Sau 284,28Susqueda (*) 339,59Sistema Ter (**) 339,59La Baells 62,59La Llosa del Cavall 47,63Sant Ponç 53,64Sistema Llobregat 116,23Sistema Ter-Llobregat 455,82Foix 12,17Siurana 6,6Riudecanyes 7,87
(*) Embassaments de titularitat privada(**) Volum regulat del Ter = sortides de Susqueda(***) Volum regulat del Llobregat = sortida de Sant Ponç + sortida de la Baells
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 29
socio–econòmica, obligava a una anàlisi més individualitzada de cada cas i impossibilitava la generació de normesgenèriques amb garantia d’eficiència.
Val a dir que aquest últim Decret, tot i haver estat aprovat pel Govern, mai no va arribar a entrar en vigor. Les plugesgeneralitzades dels mesos de setembre i octubre van alleugerir la situació i van fer innecessàri que s’apliqués i, fins i tot,van permetre el retorn a una situació de normalitat hidrològica a bona part del territori. Posteriorment, a mitjans del mes denovembre, un altre episodi de precipitacions va permetre l’aixecament de la situació de sequera a la integritat del territori deCatalunya, i per tant la pèrdua de vigència dels decrets comentats.
Impacte econòmic
L’aigua és la matèria primera de moltes de les activitats econòmiques que ens envolten. Des d’un sofisticat procésindustrial a les activitats lúdiques que ens ofereix la nostra societat, passant per d’altres activitats de menys envergaduraperò absolutament integrades en els nostres usos i costums, com un restaurant, una perruqueria o un túnel de rentat decotxes, són activitats tremendament sensibles a la manca del recurs aigua.
Afortunadament la regulació d’aquests sectors no va ser necessària perquè finalment la sequera va remetre tot just quansemblava imminent l’aplicació del Decret d’emergència. Per tant no es pot parlar d’una afecció econòmica en el sectorserveis, com a mínim quan aquestes activitats depenien de xarxes de distribució connectades a embassaments. Calrecordar que el Decret 93/2005, de mesures excepcionals, protegia el subministrament urbà depenent de sistemes deregulació.
Malgrat tot, altres activitats econòmiques es van veure clarament afectades per l’aplicació del Decret de sequera. Elssectors agrícola i el de producció d’energia hidroelèctrica van ser els principals perjudicats. Els primers perquè l’estalviproposat pel Decret 93/2005 s’obtenia majoritàriament de retallar un 20% les dotacions d’una campanya de reg ordinària.Els segons perquè la disponibilitat de cabals derivables, amb capacitat de producció hidroelèctrica, ha estat molt inferior ala d’un any tipus.
Fins aquí els aspectes relatius a les afeccions originades en els sistemes que depenen de sistemes de regulació(embassaments) motivades per una estratègia adreçada a la protecció dels usos prioritaris (abastament).
En aquells abastaments urbans que depenen exclusivament de recursos locals (fonts, pous, rius no regulats, etc.) un copesgotades les fonts de proveïment, el desencadenament de la crisi era immediat i obligava als titulars del serveid’abastament a dur a terme d’actuacions d’emergència. Aquestes actuacions han consistit en la perforació de nous pous,connexions amb d’altres punts de proveïment, la recuperació de fonts abandonades o el subministrament d’aigua potablea la població mitjançant camions cisterna.
Aquesta ha estat la situació viscuda a conseqüència de la sequera en un total de 54 municipis, i que ha afectat a unapoblació de 60.000 persones. Els municipis afectats s’han situat preferentment a la franja central i sector nord–occidentalde Catalunya, tal com es presenta en el mapa següent.
30
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 30
Els municipis afectats han hagut de suportar una despesa econòmica de 810.000 euros en concepte d’abastament ambcamions cisterna per subministrar aigua potable a la seva població, segons les declaracions de despeses presentades pelsmateixos ajuntaments a l’Agència Catalana de l’Aigua.
També l’Agència Catalana de l’Aigua ha hagut de suportar una despesa extraordinària per la necessitat d’habilitar recursos,tècnics i humans, amb els quals afrontar la gestió dels escassos recursos hídrics i, sobretot, en previsió d’un agreujamentde la situació si finalment no plovia durant la tardor. Les activitats desenvolupades han consistit en una intensificació delcontrol en la utilització dels recursos hídrics i han motivat la construcció i la millora de punts de control; la contractació depersonal de suport, ja sigui per gestionar els recursos, per fer el seguiment del compliment del Decret o per tasquesd’inspecció i vigilància; la intervenció en la gestió de determinats recursos, com és el cas de la intensificació de l’explotacióde l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat o el buidatge parcial de l’embassament de Sau; i finalment les despesesderivades de l’adaptació d’instal·lacions per reutilitzar aigües residuals en l’àmbit agrícola del Baix Llobregat. El resultat finalha estat una despesa extraordinària superior als 6,6 milions d’euros.
2.1.4 Desplegament del Decret
Despeses associades al compliment del Decret 93/2005
Obres i actuacions
El Decret 93/2005, d’adopció de mesures excepcionals per a la gestió dels recursos hídrics, establia que “els expedientsde contractació d’obres, subministraments i assistències que es realitzin en aplicació d’aquest Decret seran objecte de
31
Fig. 1. Localització dels municipis amb necessitats d'abastament mitjançant camions cisterna i obres d'emergènciaexecutades.
Distribució de municipis afectats per la sequera
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:38 Página 31
tramitació d’emergència als efectes que preveu el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Textrefós de la Llei de contractes de les administracions públiques”.
Tanmateix, establia un seguit de tipologies d’obres i actuacions amb consideració de “urgents i prioritàries” pel que fa a lamillora de la garantia. Aquestes tipologies, classificades de forma genèrica pel seus objectius i definides amb més detall perconceptes, són les que es presenten a la taula 1.
Finalment, es determina que “l’Agència Catalana de l’Aigua assumirà amb caràcter extraordinari els costos derivats del’adequació, millora o instal·lació d’elements de control i gestió dels recursos hídrics a tot el territori de Catalunya, així comles instal·lacions de tractament o transport d’aigües regenerades per a la seva reutilització amb efecte de substitució derecurs”.
Abastaments d’emergència
El Decret 93/2005, d’adopció de mesures excepcionals per a la gestió dels recursos hídrics, establia la possibilitat de quela Generalitat pugui contribuir en el sosteniment de les despeses extraordinàries, enteses com a sobrecostos al’abastament ordinari, que les entitats locals es vegin obligades a suportar per la prestació del servei d’abastamentd’emergència d’aigua apta per al consum humà destinada a consum domèstic mitjançant el seu transport per vehiclescisterna o similars durant el període de vigència d’aquest Decret.
Resum de les despeses econòmiques
L’import total de les obres i actuacions amb càrrec al pressupost de l’Agència Catalana de l’Aigua en compliment d’allòestablert al Decret 93/2005 puja a la quantitat de 8.086.413,89 euros, segons es detalla a la taula següent:
32
Taula 1. Despesa econòmica de les obres i actuacions definides amb caràcter d’urgents i prioritàries segonsel Decret 93/2005
Objectiu Conceptes Import (€)Millora de la garantia mitjançant Construcció, rehabilitació o millora 5.081.575,42la intensificació del control de punts a la Xarxa de Control dedel recurs Recursos d’Aigua de l’Agència
Catalana de l’AiguaModels de previsió i millora de la 632.820,17gestió dels recursos superficials i subterranisIntensificació de les activitats de 123.926,48policia de lleres i inspecció d’usos i abocamentsIntensificació de l’operació de 769.700,00sistemes de telecontrol i anàlisiTotal 6.608.022,07
Emergència a l’abastament Construcció de nous punts alternatius Pendent d’aprovació del Conselld’abastament per ús domèstic d’Administració de l’AgènciaDespeses associades a la substitució 1.478.391,82d’usos / recursTransport d’aigües aptes pel Pendent d’aprovació del Consellconsum humà. d’Administració de l’AgènciaTotal 1.478.391,82
Total 8.086.413,89
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 32
Detall econòmic
Obres i actuacions
A continuació es presenta el detall de la contractació de les obres i actuacions relatives als conceptes anteriors, totespecificant l’abast de les tasques contractades i l’import individual de cada adjudicació. En aquesta relació han quedatexclosos els conceptes relatius a la construcció de nous punts alternatius d’abastament per ús domèstic i transportd’aigües aptes per al consum humà. Tampoc no s’hi ha reflectit la despesa associada a l’explotació del tractament peradequar la qualitat de l’efluent de l’EDAR de Sant Feliu per a la seva reutilització a la zona de regadiu del Canal de la Dretadel Llobregat, incorporada a les despeses generals d’explotació d’aquesta EDAR.
33
Import certificat (dades tancadesa 31 de desembre
Concepte Actuació Contracte Import (€) de 2005)
Construcció,rehabilitació omillora de punts dela xarxa de controlde recursos del'aigua
Rehabilitació imillora de l'estacióde control aCastellód'Empúries al riuMuga
Construcció del'estació de controla Olvan al riuLlobregat
Rehabilitació imillora de l'estacióde control a Gironaal riu Ter
Rehabilitació imillora de l'estacióde control a LaGarriga al riuCongost
Condicionament imillora de l'estaciód'aforament EA-39del riu Mediona aSant Quintí deMediona
Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent alcondicionament i la millora de l'estaciód'aforament EA-52 del riu Muga aCastelló d'Empúries.
Execució del projecte constructiu decondicionament i la millora de l'estació decontrol a Castelló d'Empúries al riu Muga
Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent al'estació de control a Olvan al riuLlobregat
Execució de l'obra corresponent al'estació de control a Olvan al riuLlobregat
Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent a larehabilitació i la millora de l'estació decontrol a Girona al riu Ter
Execució de l'obra corresponent a larehabilitació i la millora de l'estació decontrol a Girona al riu Ter
Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent a larehabilitació i la millora de l'estació decontrol a la Garriga al riu Congost
Execució de la rehabilitació i la millorade l'estació de control a la Garriga al riuCongost
Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent alcondicionament i la millora de l'estaciód'aforament EA-39 del riu Mediona aSant Quintí de Mediona
31.000,00
654.099,64
15.972,00
329.411,21
22.000,00
514.054,02
14.305,00
271.239,91
12.200,00
28.000,00
539.174,05
6.388,80
134.541,82
3.198,28
74.680,44
1.853,45
35.211,29
2.607,76
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 33
34
Import certificat (dades tancadesa 31 de desembre
Concepte Actuació Contracte Import (€) de 2005)
Construcció del'estació de controla Abrera al riuLlobregat
Construcció del'estació de controla Fogars de laSelva al riu Tordera
Instal·lacions desensorsautomàtics,remotes icomunicacions depunts existents percontrol en tempsreal
Projecte decobertures per a lainstal·laciód'estacionsremotes delssistemes detelecontrol
Execució del projecte constructiu decondicionament i millora de l'estaciód'aforament EA-39 del riu Mediona aSant Quintí de Mediona
Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent al'estació de control d'Abrera al riuLlobregat
Execució de l'obra corresponent al'estació de control d'Abrera al riuLlobregat
Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent al'execució de nova estació d'aforamentEA-89 del riu Tordera a Fogars de laSelva
Execució del projecte de la nova estaciód'aforament EA-89 del riu Tordera aFogars de Tordera
Adquisició i posada en explotació de sisestacions compactes per controlar elsnivells de rius
Adquisició i posada en explotació decatorze estacions compactes percontrolar els nivells de rius
Assistència tècnica per a la instal·lacióde 20 estacions compactes de controlde rius, canals i piezòmetres temps realper millorar el control
Adquisició i posada en explotació decatorze equips de mesura de nivell perflotador per a la instal·lació a estacionscompactes de control de nivell
Obra civil associada a les instal·lacionsde sensors automàtics, remotes ienergia autònoma per a panells solars.
Estudi de cobertura per a la migraciódels sistemes de control manuals decabals a sistemes automàtics peragilitzar del control
243.910,07
19.440,90
399.900,00
94.533,00
1.890.615,00
57.227,79
155.477,24
83.220,00
36.289,64
97.000,00
97.680,00
51.990,33
-
52.888,02
63.022,00
487.845,53
57.227,79
148.665,21
83.220,00
36.289,64
97.000,00
97.680,00
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 34
Import certificat (dades tancadesa 31 de desembre
Concepte Actuació Contracte Import (€) de 2005)
Models de previsiói millora de lagestió delsrecursossuperficials isubterranis
Intensificació deles activitats delleres i inspecció iusos i abocaments
Coordinació deseguretat i salut deles tasquesd'aforaments iinstal·lacions iobres menors
Personal i eines desuport a la gestióde recursos per alseguiment delcompliment delDecret i publicaciódades
Buidat Sau-Susqueda
Personal de suportper la intensificacióde les tasques devigilància
Assistència tècnica per a la coordinacióen matèria de seguretat i salut de lestasques i execució d'actuacions demillora de la gestió de la sequera desde la unitat d'hidrologia superficial
Assistència per a suport a la gestió delsrecursos per al seguiment del decret93/2005 i publicació de dades
Assistència tècnica per al seguiment dela campanya de reg de les conques delLlobregat, el Ter i la Muga
Assistència tècnica per a la coordinacióde l'actuació de buidatge de Sau
Assistència tècnica per redactarl'informe ambiental
Assistència tècnica per a la coordinacióde seguretat i salut de l'actuació debuidatge de Sau
Tasques d'instal·lació i lloguer de gruafixa al pantà de Sau
Tasques de manipulació de la grua fixaal pantà de Sau
Assistència tècnica per les tasques deservei d'embarcacions de neteja
Tasques de transport i abocament aabocador
Control de la qualitat de l'aigua delpantà Sau
Estudi de peixos de Sau i Susquedadurant el buidatge (control de l'ictiofauna)
Assistència tècnica pel transportd'embarcació de pesca
Assistència tècnica en pesca preventiva
Senyalització
Pla de vigilància de la qualitat de l'aiguaespecífic per a èpoques de sequera enl'àmbit del Baix Llobregat
Assistència tècnica per analitzar laqualitat de l'aigua dels embassamentsde la conca del Llobregat
42.000,00
211.990,00
42.200,00
40.000,00
20.000,00
6.000,00
3.606,08
10.080,00
60.000,00
110.000,00
60.000,00
13.191,49
5.046,00
39.000,00
11.706,60
61.985,30
61.941,18
42.000,00
211.990,00
42.200,00
40.000,00
20.000,00
6.000,00
-
-
53.500,00
9.637,00
-
-
-
18.200,00
-
54.048,07
61.941,18
35
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 35
36
Import certificat (dades tancadesa 31 de desembre
Concepte Actuació Contracte Import (€) de 2005)
Intensificació del'operació desistemes detelecontrol i anàlisi
Despesesassociades a lasubstitució d'usos/recursos
Personal de suportper la gestió de lesemergènciesd'abastament iseguimentpressupostari
Personal de suporta l'operació de lesdades i control dela qualitat delscabals mesurats
Desenvolupamentdels sistemesd'informació dexarxes de control iscades detelecontrol
Reutilització delCanal de la Dreta
Assistència tècnica al disseny, tràmit,gestió i seguiment de les actuacionsd'emergència per a l'abastament a totl'àmbit de Catalunya
Assistència tècnica de suport al'operació de les dades de control de laqualitat dels cabals mesurats
Desenvolupament dels sistemesd'informació de xarxes de control ivisualització
Assistència tècnica a les actuacionsd'emergència per a la sequera al BaixLlobregat
Assistència tècnica per al control analíticde les aigües residuals regenerades i deles aigües dels rius Llobregat, Anoia iRubí (de contrast)
Instal·lació de la monitorització d'aiguareutilitzada del canal
Assistència tècnica en les tasques demanteniment de les instal·lacions dedosificació i control de clor en l'aigua desortida de la depuradora del BaixLlobregat
Assistència tècnica per al control analíticde les aigües residuals regenerades i deles aigües dels rius Llobregat, Anoia iRubí (periòdic)
Assistència tècnica en la instal·lacióprovisional de dosificació d'hipocloritsòdic amb origen a l'EDAR del BaixLlobregat i final al Canal de la Dreta delLlobregat a Sant Boi de Llobregat
Subministrament , instal·lació iprogramació d'un mòdul de 4 sortidesanalògiques per integrar-lo en el PLC del’estació de bombeig del tram 1 deDepurbaix
121.800,00
117.900,00
530.000,00
45.000,00
6.300,00
24.039,20
480,00
86.030,40
68.736,40
2.355,00
121.800,00
117.900,00
323.300,00
45.000,00
3.143,20
23.475,20
480,00
51.347,90
68.736,40
2.355,00
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 36
Import certificat (dades tancadesa 31 de desembre
Concepte Actuació Contracte Import (€) de 2005)
Direcció d'obra i coordinació deseguretat i salut de la derivació de cabalper a la reutilització de l'efluent del'EDAR del Baix Llobregat a la regadorade Can Gibert
Obres de derivació de cabal per a lareutilització de l'efluent de l'EDAR delBaix Llobregat a la regadora de CanGibert
Adquisició i posada en explotació d'unaestació compacta per controlar cabalsde la reutilització de l'EDAR delLlobregat.
Direcció i coordinació de seguretat isalut de l'explotació de lesinstal·lacions de reutilització de l'efluentde l’EDAR del Baix Llobregat per al regagrícola del Canal de la Dreta
Control de l'explotació de lesinstal·lacions de reutilització de l'efluentde l’EDAR del Baix Llobregat per al regagrícola del Canal de la Dreta
Control analític de contrast a lareutilització de l'efluent de l’EDAR delBaix Llobregat per al reg agrícola delCanal de la Dreta
Subministrament, instal·lació imanteniment dels equips de dosificaciód'hipoclorit sòdic per a la reutilització del'efluent de l’EDAR del Baix Llobregatper al reg agrícola del Canal de la Dreta
Subministrament i instal·lació de dosdipòsits de 40 m3 per a hipoclorit per ala reutilització de l'efluent de la EDARdel Baix Llobregat pel reg agrícola delCanal de la Dreta
Obra civil per l'allotjament de lesinstal·lacions de desinfecció de l'efluentper a la reutilització de l'efluent de laEDAR del Baix Llobregat pel regagrícola del Canal de la Dreta
Assistència tècnica pel control de lainstal·lació de desinfecció de l'efluent del’EDAR del Baix Llobregat
17.000,00
102.700,00
2.337,65
90.000,00
67.586,28
10.854,40
10.734,04
16.972,00
25.000,00
108.375,00
7.100,00
23.828,74
-
30.000,00
26.942,10
1.572,60
10.734,04
-
25.000,00
108.375,00
37
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 37
Abastaments d’emergència
A continuació es presenta el resum de dades relatives a les actuacions motivades per abastaments d’emergència:
Seguiment i participació
La redacció i el seguiment dels decrets de sequera ha estat marcada per una àmplia participació dels sectors afectats. Esvan crear diferents Comissions i Grups de Treball per a donar a conèixer l’abast dels decrets, copsar l’opinió d’institucions igestors, avaluar l’afecció de les mesures proposades i recollir la proposta de millores, i fer el seguiment del complimentd’objectius.
Alguns d’aquests espais de participació ja estaven constituïts de manera institucional i fins i tot formen part de la tramitacióobligatòria prèvia a l’aprovació de normes d’aquest rang. És el cas del Consell Tècnic, el Consell d’Administració de l’ACA,i les Comissions de Desembassament.
38
Import certificat (dades tancadesa 31 de desembre
Concepte Actuació Contracte Import (€) de 2005)
Reutilització Canalde la Infanta
Monitorització del marge dret del riuLlobregat
Recollida de peixos al Canal de la Dretai transport a abocador
Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent al'execució de l'obra per connectar partde l'afluent de la depuradora de SantFeliu de Llobregat al Reial Canal de laInfanta Carlota
Execució de l'obra per connectar partde l'afluent de la depuradora de SantFeliu de Llobregat al Reial Canal de laInfanta Carlota
TOTAL
10.111,70
8.253,79
34.670,51
740.855,45
8.086.413,89
10.111,70
8.253,79
34.670,51
740.855,45
4.345.907,73
Taula 2. Resum de dades bàsiques de les actuacions per abastaments d’emergència
Concepte Abastament amb camions cisterna Altres actuacions
Sol·licituds rebudes 46 26Sol·licituds acceptades 20 2Municipis afectats 54 41Població afectada 26.385 hab. 58.153 hab. Volum servit 163.790 m3 - Despesa econòmica dels ajuntaments 806.137,75 € 3.569.617,28 €Import subvencionable ACA 270.573,98 € (*) - Import subvencionat per altres departaments A confirmar 515.735,90 €
(*) Import final pendent d’aprovació del Consell d’Administració de l’Agència
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 38
A d’altres, també existents, es va participar perquè la seva composició era adient per informar i debatre aquesta temàtica,com en el cas del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA).
D’altres van ser de nova creació, bé perquè així ho requerien els mateixos decrets, o bé atenent a les especifitats querequeria el tractament d’alguns aspectes molt determinats. En el primer grup destaca la Comissió Interinstitucional, la qualestava constituïda per representats dels departaments del Govern directament afectats per la sequera i per representantsde l’Administració local (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques). En el segongrup es van incloure els Grups de Treball d’Abastament, amb una amplia representació dels principals titulars i gestors delsserveis d’abastament; el Grup de Treball d’Activitats Econòmiques, en el qual es va discutir la millor formulació i lesconseqüències del Decret d’emergència (207/2005); el Grup de Treball del Baix Llobregat, en el qual hi participaren elsprincipals usuaris dels aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat i de la cubeta d’Abrera per avaluar l’afecció de l’explotaciód’aquests aqüífers imposada pel Decret 93/2005; i el Grup de Treball de Reutilització, amb intervenció de les diferentsAdministracions i departaments afectats per aquesta activitat.
D’altres grups de treball, com és el cas dels realitzats amb diferents Comunitats de Regants, del Ter i de la Muga, creadesper avaluar el compliment de consignes i proposar modificacions per millorar l’eficàcia durant la campanya de reg, són decreació anterior a la sequera, però han mostrat una vegada més, i molt especialment en aquestes situacions, la seva utilitatatès que són un mecanisme molt àgil de transmissió amb els usuaris.
Tot plegat ha suposat una cinquantena de reunions, al marge d'altres de coordinació internes i de presentació de l'evolucióde la sequera, sia de manera generalista per tot el territori, sia a fòrums més especialitzats.
La presència continuada als diferents mitjans de comunicació ha comportat un enorme esforç d'organització i decomunicació per part de l'Agència Catalana de l'Aigua durant els set mesos que van des de començaments del mesd'abril, quan es va començar a redactar el primer decret, fins a l'u de desembre, data en la qual es declarava oficialment lasuperació de la sequera a tot el territori de Catalunya.
39
Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 39