Transcript
  • LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

    1/ Intro: per qu organitzar-se internacionalment? (elements definitoris mnims que englobin tots els tipus dorganitzacions internacionals)

    Alguns problemes globals (mundials, que afecten tota la humanitat, o moltes persones de molts pasos diferents) no poden solucionar-se de manera individual (una sola persona) o nacional (un sol pas).

    Exemple: si Frana vol lluitar contra el canvi climtic per s lnic pas en voler fer-ho, la seva lluita ser intil. Per molt que prenguin mesures molt encertades contra lescalfament global (limitaci del transport privat, aposta clara per les energies renovables, generalitzaci del reciclatge, etc.), la seva lluita ser intil perqu la contaminaci produda per Alemanya, Itlia o Espanya els acabar afectant (la contaminaci no entn de fronteres i els efectes de les mesures preses per Frana sn mnims si la resta del mn no collabora).

    Per lluitar contra problemes globals (canvi climtic, terrorisme internacional, narcotrfic, etc.), lnica manera possible s la dactuar, tamb, de manera global.

    Una organitzaci internacional s, per tant, una uni de diversos governs (o persones) de diferents pasos per assolir, de manera conjunta, objectius comuns.

    2/ Diferents tipus dorganitzacions internacionals

    2.1/ Segons la composici i la naturalesa: OIGs i ONGs

    OIGs ONGs

    Organitzaci Internacional Governamental Organitzaci No Governamental

    Uni de diferents Estats (o governs o parlaments)

    Uni de persones de diferents pasos

    ONU, UE, UA, Mercosur, UNICEF, etc. Creu Roja, Greenpeace, Metges Sense Fronteres, etc.

    2.2/ Segons lmbit dactuaci

    Organitzacions internacionals universals Organitzacions internacionals regionals

    Organitzaci dabast mundial

    (amb persones o Estats de tot el mn)

    Organitzaci dabast regional

    (amb persones o Estats duna sola regi del mn)

    (Europa, sia, Mediterrnia, Amrica, Pacfic, etc.)

    ONU, UNICEF, Greenpeace, Creu Roja, etc. UE, UA, etc.

  • 2.3/ Segons el seu mbit dacci

    Organitzacions internacionals generals Organitzacions internacionals especfiques

    Organitzaci que sencarrega de molts temes

    Organitzaci que sencarega dun sol tema

    (infncia, comunicacions, petroli, etc.)

    ONU, UE, UA, etc. UNICEF, UIT, OPEP, etc.

    Activitat: classifica les diferents organitzacions en el segent quadre (escriu noms les sigles)

    (deixarem de banda les ONG)

    OIG generals OIG especfiques

    OIG universals

    OIG regionals

    Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) Creu Roja (CR) Uni Europea (UE) Uni Africana (UA) Fons de les Nacions Unides per a la Infncia (UNICEF) Organitzaci dels pasos exportadors de petroli (OPEP) Intermn-Oxfam (IO) Mercosur (Uni de pasos del Con Sud dAmrica) Uni Internacional de les Telecomunicacions (UIT) Federaci Internacional de Futbol Amateur (FIFA) Uni per la Mediterrnia (UM) Uni Europea de Futbol Amateur (UEFA) Mans Unides (MU) Greenpeace (G) Organitzaci Mundial del Comer (OMC) Consell dEuropa (CdE) Organitzaci per la Seguretat i la Cooperaci Europees (OSCE) Organitzaci Europea de lEnergia Atmica (EURATOM)

    3. Andorra i les organitzacions internacionals

    Activitat: tenint en compte tot el que hem dit fins ara, a quines organitzacions internacionals creus que pot pertnyer lEstat Andorr.

    Hem dit l Estat Andorr, per tant noms tindrem en compte les OIG (fora les ONG).I tamb hem deliminar totes les regionals no-europees.Per tant, queden: ONU, UE, CdE, UNICEF, OPEP, UIT, OMC, OSCE i Euratom

  • Que Andorra pugui formar part de totes aquestes organitzacions internacionals no vol dir, per, que nhagi de formar part. Aix, per exemple, Andorra no forma part de la Uni Europea (UE) perqu no lhi interessa.Les principals OIG a qu pertany Andorra sn: ONU, CdE i OSCE.

    4. Definici i elements de les OIG

    Podrem definir una OIG, doncs, com la uni de diferents pasos (1) per assolir uns objectius comuns (2) a partir duns recursos (diners) compartits (3), una estructura comuna (institucions comunes) (4) i aplicant unes poltiques (unes mesures) compartides (5) que permetin asolir els objectius comuns (2).

    (els nmeros entre parntesi corresponen a les parts de lesquema que corresponen a la definici).

    Esquema:

    Exemple d'aplicaci de l'esquema amb el cas de l'ONU:Un grup de pasos de tot el mn (1) pretenen assolir la pau a tot el mn (2), i per fer-ho aporten diners (3) a una organitzaci (lONU) que a partir de diferents institucions com els cascos blaus (4) lluitar per evitar guerres entre diferents pasos enviant aquestes tropes de pau a les zones en conflicte com Kosovo (5) i aconseguint, aix, de mica en mica, una mica ms de pau al mn (2).


Recommended